La seua particular forma de fondre l'electrònica, el ska, el reggae o el dancehall, i fer-ho al servei de textos combatius i de denúncia, és el que ha fet d'Aspencat una de les bandes més reconegudes de l'última generació de músics valencians que han fet bandera de l'ús de la seua llengua en temps poc propicis, marcats per la marginació institucional.

Al costat d'Obrint Pas, Orxata Sound System o La Gossa Sorda, la d'Aspencat ha sigut també una de les veus de la resistència i de l'ebullició cultural que bategava en un territori maltractat per aqueixa corrupció que tant han denunciat en molts dels seus textos, al costat d'altres inquietuds que feien de la seua proposta un clar exemple del pensar en global i actuar en local. Des que debutaren el 2005 fins a l'actualitat, la de la banda de la Marina Alta ha sigut una carrera coherent i exemplar.

El seu últim treball, Tot és Ara (Halley Records), data ja de fa un parell d'anys, però des de llavors no han parat d'oferir concerts en els quals registren sempre un entusiàstic acolliment per part d'un públic fidel.

Decidits a donar-se una aturada indefinida, Aspencat encaren la recta final d'aquesta gira de comiat (no sabem si definitiva o no) amb les següents dates encara pendents: El 17 d'agost a Xàtiva, el 18 a Villena (Rabolagartija Festival), el 9 de setembre a Sueca (Espigola Rock), el 24 a Vilanova de Sau (Bioritme Festival), el 29 de setembre a Bilbao (Stage Live), el 30 a Palma de Mallorca (És Gremi), el 6 d'octubre a Madrid (Penélope), el 7 a Santiago de Compostel·la (Malatesta), el 14 a Xaló (Alacant, concert gratuït), el 20 a València (Plaça de Bous, al costat de Viva Suècia i Txarango en la Festa de Benvinguda de la Universitat) i el 21 a Barcelona (Razzmatazz 2).

Su particular forma de fundir la electrónica, el ska, el reggae o el dancehall, y hacerlo al servicio de textos combativos y de denuncia, es lo que ha hecho de Aspencat una de las bandas más reconocidas de la última generación de músicos valencianos que han hecho bandera del uso de su lengua en tiempos poco propicios, marcados por el ninguneo institucional.

Junto a Obrint Pas, Orxata Sound System o La Gossa Sorda, la de Aspencat ha sido también una de las voces de la resistencia y de la ebullición cultural que latía en un territorio maltratado por esa corrupción que tanto han denunciado en muchos de sus textos, junto a otras inquietudes que hacían de su propuesta un claro ejemplo del pensar en global y actuar en local. Desde que debutaran en 2005 hasta la actualidad, la de la banda de la Marina Alta (Alicante) ha sido una carrera coherente y ejemplar.

Su último trabajo, Tot és Ara (Halley Records), data ya de hace un par de años, pero desde entonces no han parado de ofrecer conciertos en los que registran siempre una calurosa acogida por parte de un público fiel.

Decididos a darse un parón indefinido, Aspencat encaran la recta final de esta gira de despedida (no sabemos si definitiva o no) con las siguientes fechas aún pendientes: El 17 de agosto en Xàtiva, el 18 en Villena (Rabolagartija Festival), el 9 de septiembre en Sueca (Espiga Rock), el 24 en Vilanova de Sau (Bioritme Festival), el 29 de septiembre en Bilbao (Stage Live), el 30 en Palma de Mallorca (Es Gremi), el 6 de octubre en Madrid (Penélope), el 7 en Santiago de Compostela (Malatesta), el 14 en Xaló (Alicante, concierto gratuito), el 20 en Valencia (Plaza de Toros, junto a Viva Suecia y Txarango en la Festa de Benvinguda de la Universitat) y el 21 en Barcelona (Razzmatazz 2).

Aspencat és un dels principals grups de referència en l'escena valenciana i cap de cartell indiscutible dels festivals més importants. Des dels seus inicis, ara fa deu anys, la progressió d'aquesta banda, valenta i ambiciosa, que va començar en l'estela d'Obrint Pas però que va trobar ràpidament la seua veu pròpia, ha estat espectacular.

Amb mig milió de visites al seu darrer CD en Youtube i prop d'un milió d'escoltes d'alguna de les seues cançons en Spotify, Aspencat ha treballat molt bé l'electrònica, però també és capaç d'oferir un repertori en acústic de resultats soprenents en una evolució que ha portat el grup d'un ska festiu inicial a explorar territoris sonors com el reggae o el hip hop.

Avui es pot dir que Aspencat s'ha creat una personalitat pròpia i distintiva, arrelada i aventurera alhora, que sona exclusivament a Aspencat. Amb la seua enèrgica proposta musical i les seues lletres plenes de ràbia i rebel·lia, el grup protagonitza el primer capítol de la sèrie 'Cançons de prop'.

El pròxim 11 de novembre els Aspencat tornen a València. Ho faran a la sala Repvblicca, a la localitat de Mislata i no ho faran a soles. Acompanyaran el multitudinari grup els també coneguts pel territori valencià Mafalda, Atupa i Tremenda Jauría.

El grup d’ska, reggae i drum and bass continua la gira de presentació del seu últim treball, Tot és ara, després d’haver passat per nombrosos festivals i ciutats durant l’any.

El concert començarà a les 21.30 i l’obertura de portes serà una hora abans. Les entrades es poden comprar en la pàgina web anticipades des de 12 euros i en taquilla des de 18 euros.

Atendiendo a la programación musical de cara a este verano, no cabe duda de que el reggae es uno de los ritmos que oiremos durante las vacaciones. Desde el Rototom hasta festivales más modestos, hay numerosas citas de este ámbito.

A lo largo de los años, los que nacieron como pequeños grupos valencianos hoy son grandes reclamos en los festivales y otras citas musicales del panorama nacional; algunos incluso ofrecen conciertos fuera de las fronteras estatales.

Grupos como La Raíz y La Gossa Sorda (que mezclan estilos diversos con fuerte presencia del reggae), Auxili, Aspencat, Orxata Sound Systema, Mediterranean Roots, Funkiwi o Candela Roots han saltado de pequeños espacios a cabezas de cartel.

Esta semana en la capital del Turia hay dos citas importantes en el marco de este estilo. El sábado la gira del Rototom, festival del reggae por excelencia, presenta una fiesta previa al certamen en los jardines de Viveros. Dos días antes, el jueves 21, el reggae de la costa catalanoparlante conquistará los mismos jardines.

Tres grupos valencianos y uno barcelonés pondrán banda sonora a la noche del jueves en el marco de los Concerts de Vivers, de la Gran Fira de Valencia. Auxili, Aspencat y Biano, dj del ya retirado grupo Orxata Sound Systema actuarán con los catalanes Green Valley en los Jardines del Real, en una prometedora noche para los amantes del reggae.

De fons sonen Els Catarres. Són les vuit i mitja de la vesprada i la carpa del Festivern està de gom a gom. Aspencat, un dels grups més consolidats del panorama de la música en valencià, farà la seua actuació ben entrada la nit. Quico Tur, principal vocalista del grup amb Ivan Gosp, arriba al backstage en aquell moment. “La gentada que hi ha és impressionant”, “s’ha penjat el cartell d’entrades esgotades” comenta a l’organització. Saluda a companys i coneguts mentre va cap al camerino. I tot, sense deixar de reivindicar durant el trajecte un festival com el celebrat a Tavernes de la Valldigna.

Un disc nou de títol ‘Tot és ara’ i guardonats amb el premi Ovidi Montllor al millor videoclip. Sembla que no us ha anat malament aquest any 2015...

Sí, vam guanyar el premi al millor videoclip i millors arranjaments. I sí, com dius, no ens ha anat gens malament. El disc va eixir el 7 de setembre i l’acollida de la gent ha estat boníssima. De fet, els primers concerts a Vic o Barcelona estaven a rebentar des del primer minut. Hem fet una gira bastant bona els últims mesos de 2015, que era una mica de llançament. I és que hui toquem al Festivern i el dia 9 estem a la carretera altra vegada. Com vam traure el disc pel setembre farem gira fins al mes de novembre o desembre.

Estar altra vegada entre els premiats dels Ovidi Montllor i quedar-se a les portes de tornar a guanyar en la categoria de millor disc és una prova de maduresa del grup?

Havíem guanyat durant dues vegades el premi al millor disc i enguany, la veritat, la competència era molt forta. Zoo havia fet un disc molt redó i molt compacte... Estem molt contents d’haver estat nominats per tercera vegada... I sí, pel que comentaves, crec que el grup ha assumit unes quotes de maduresa importants. No només en l’àmbit de la producció musical i de la creació de cançons, sinó també dalt de l’escenari. Crec que ja tenim una experiència acumulada. I en els festivals on anem, no desmereixen les nostres actuacions davant d’altres bandes estatals.

En aquest últim disc i també en l’anterior, ‘Essència’, hi ha una presència més gran de l’electrònica i el hip-hop que contrasta amb els ritmes més reagge i ska dels primers discs com ‘Obri la llauna’. Com ha estat aquesta evolució?

‘Obri la llauna’ era més ska i possiblement el vàrem fer mirant la tendència del moment al País Valencià. El grup ha anat evolucionant perquè hem anat descobrint música nova. I també hem anat madurant com a músics i com a persones. Al final, hem anat orientant el projecte cap a la música que més ens agrada escoltar. És a dir, partint d’una base reagge, però incorporant pinzellades d’electrònica i de diferents estils provinents de la música jamaicana. Ara mateix Aspencat ha creat un estil, un so propi. Crec que el nostre projecte és únic i, d’alguna manera, a més a més, hem trobat el nostre camí.

Amb aquest estil propi i amb la retirada d’Obrint Pas i la pressumpta de la Gossa Sorda,  quedeu com a referents de la música en valencià?

No m’agrada l’etiqueta: Açò ho hem construït entre tots. De referents, n'hi ha molts. Per a mi, ho són l’Ovidi o Obrint Pas. Especialment, aquests perquè a gent de la meua generació, com el seu nom indica, els han obert pas. Després hi ha grups molt forts com la Gossa Sorda o Orxata Sound System, que ja no estan en actiu. Però, ja et dic: ací estem tots per sumar. Som una gran família i paga molt la pena.

El Festivern està considerat com el referent de la música en valencià. Que mire cap a grups estatals com Boikot o Juantxo Skalari és una mostra que es superen els prejudicis que hi havia?

Sí, evidentment. De fet, quan eixim fora i compartim escenari amb grups d’àmbit estatal, no sols als Països Catalans sinó també a la resta de l’Estat, aquesta diferència no es veu. Ells ens miren d’igual a igual. La música al País Valencià ha crescut moltíssim i és capaç de compartir escenari amb grups de talla considerable d’àmbit estatal o internacional.  Més enllà d’això, que grups estatals actuen ací en aquests festivals també és una mostra de maduresa. Al capdavall, el tema de la llengua és el de menys. El Festivern és una alternativa al clàssic cotilló o a gastar-se molts diners en un sopar. La gent ve ací a passar-ho bé amb els seus amics i a gaudir de la música. Que té un contingut polític? Doncs, en part, és evident. I és d’aplaudir.

Com pot influir aquest component polític molt marcat en determinats casos, en els quals s’associa aquesta música a ideologies molt concretes?

Crec que aquesta pantalla també l’hem passada. S’ha trencat un poc eixe vincle. Si fa uns anys era així, des de fa anys hi ha grups emergents que, tant pel que fa a les lletres com a l’estil, ja no estan marcats políticament. Crec que estem assistint al principi de la total normalització de la música en valencià al nostre país.

Arran del principi de la normalització de la música en valencià que has comentat, com veus la seua situació?

Ens ha costat arribar molt ací i tot és molt fràgil, i a més sense cap suport important darrere. Però, crec que estem en un moment d’efervescència, molt fèrtil.  Hi ha propostes increïbles amb molta qualitat. I, a banda, cada vegada en son més. Una bona mostra és com cada any creix el nombre de grups que opten als Ovidi.

Amb el canvi de govern en la Generalitat Valenciana, espereu que es normalitze la situació davant la política de menyspreu impulsada pel PP?

És inevitable que hi haja més permeabilitat, ja que hi ha més complicitat en les institucions. No obstant això, des d’Aspencat no esperem cap regal de ningú, perquè mai ho hem fet. Fa nou anys que vam començar des de baix, de forma autogestionada. Que ara les institucions, en lloc de posar pals a les rodes, somrisquen... doncs, ens pareix perfecte.

Per acabar, què espera a Aspencat en el futur?

Sé que ens espera el 2016 una gira molt llarga. I després haurem de pensar, que no vol dir parar de tocar. Al llarg del 2017 continuarem tocant i després no sé el que farem. Imagine que pot eixir a la llum un altre disc... Però, els temps d’aquest disc no te’ls podria dir. Crec que a Aspencat, mínim, li queda un altre disc. I això vol dir tres o quatre anys més de música, segur.

De rècord en rècord. I trencant tots els registres. 10.000 persones han omplert de gom a gom durant els dos dies més forts la carpa del Festivern. L’habilitació d’un tercer càmping –l’any passat sols hi havia dos- i l’acabament de les entrades en taquilla a primeres hores d’aquest dijous són el símptoma de què el festival celebrat a Tavernes de la Valladigna ja està consolidat. El dilema d’ampliar o conservar el que hi ha ja està present en l’organització.

El bon oratge –atípic per aquestes dates- i la presentació d’una oferta variada i que ha combinat referents de l’escena estatal i valenciana del rock han fet batre totes les marques fins ara establertes. De fet, el dia 29 amb l’homenatge al cantautor valencià Ovidi Montollor per part de la Fera Ferotge (Inadaptats), Pau Alabajos i Cesk Freixas i el concert de Pupil·les Dilatives, Suquet de Rap, Maloa Brothers i Embolicats, l’afluència ja va ser molt destacada. Va anticipar l’èxit posterior.

“No tolerem que hi haja morts de primera i de segona”, va ser una de les proclames que va llançar El Nega, cantant de Los Chikos del Maíz que junt amb Habeas Corpus van tocar sota la denominació de Riot Propaganda. Un duet que de vegades va recórrer a clàssics com “Bailaré sobre tu tumba” de Siniestro Total per tal de fer vibrar al públic. Oques Grasses, un dels grups revelació, es va guanyar al públic amb la seua música delirant i purament festera. Egalité i Karrasaka’l van posar la nota ska del dia 30 i Smoking Souls, Mai Mai, Assekes i King Kong Boy van completar l’actuació que va arrancar de vesprada.

Amb els campionats de pilota valenciana, futbet i bàsquet finalitzats i el concurs de paelles fet, Bacora i Ítaca Banda van ser els encarregats de començar una nit que va desbordar l’ambient de passades edicions. Que la carpa estiguera pràcticament de gom a gom amb Els Catarres era una mostra. I la gentada que va entrar a les deu de la nit per veure a una de les grans atraccions de la nit, Juantxo Skalari, ho confirmava. Temes com “Todos los hinchas”, “Puto Alcohol” o “Skalari Rude Club” van despertar l’entusiasme d’un públic entregat davant la selecció de les millors peces de l’anterior grup del cantant, Skalariak. De fet, “Solo vivir”, una de les seues cançons més vibrants, va tancar una actuació estel·lar.

El rap d’At-versaris va continuar la festa fins que a deu minuts de les campanades Mox i el Punxadiscos Galàctic van apareixer en escena per tal d'ambientar el tradicional vermut d'entrada del nou any. Amb les primeres notes de la Gossa Sorda tot seguit de les campanades, el ritme apoteòsic no va parar. Clàssics com ‘Camals Mullats’, ‘Farem Saó’ i ‘Colpeja Fort’ van ser escoltats per última vegada al Festivern. Al ritme de ‘Batiste’ i ‘La Polseguera’, el grup de Pego es va acomiadar per sempre del festival de les comarques centrals. Quan van tocar la seua peça ‘L’última volta’ va sonar premonitori.

Boikot va ser el següent. El seu punk combinat amb els ritmes frenètics ska va oferir una de les millors actuacions de la nit. ‘Tierra Quemada’, ‘Hasta Siempre’, ‘Ska-lashnikov’ o ‘Korsakov’ van ser els temes que més van entusiasmar als espectadors. Aspencat amb un repàs de les seues cançons més properes al hip-hop i a l’electrònica, va agitar els braços i les veus d’un públic entregat. Tot, tocant quasi al complet el seu nou disc ‘Tot és ara’. Atupa i Plan B van posar fi a una nit més que salvatge, on la fera d’Ovidi Montllor va estar sempre present a les pantalles dels escenaris. També als gots oficials del festival. El Festivern 2016-2017 ja espera.

Aspencat, Juantxo Skalari, La Gossa Sorda, Boikot. Alguns dels grans noms del rock valencià i estatal seran les grans atraccions del Festivern d’enguany, el festival de música que se celebra en Tavernes de la Valldigna els últims dies de l’any. Però, no tot és música. Hi ha més.

Com s’ha anat realitzant ja en passades edicions, en el festival se celebraran campionats de diferents esports. El futbet, el bàsquet i la pilota valenciana tindran el seu lloc, convertint-se en el passatemps de tots aquells que entre l’inici i l’acabament dels concerts desitgen realitzar alguna pràctica esportiva. Les competicions començaran el dia 30 a les 10 hores. El dia 31, a les 12:30, es disputaran les finals. I a les 14:30 tindrà lloc l’entrega dels premis als equips guanyadors.

A banda de l’esport, també hi haurà activitat gastronòmica. El dia 31 se celebrarà un concurs de paelles a la plaça de l’Ajuntament de la població de La Safor. Ambientat amb la música de Mox i Punxadiscos Galàctic, el concurs començarà a les 13,30 hores. Una vegada tots hagen menjat i el jurat haja tastat totes les paelles, a les 15:30 s’anunciarà el nom del guanyador.

Música acompanyada d’esport i gastronomia. Una oferta que cada vegada més festivals realitzen per tal d’atraure el públic no sols en les hores d’actuacions. Experiències com aquesta del Festivern o la desenvolupada a la passada edició del Deleste Festival demostren l’èxit d’apostar per activitats que van més enllà de la música. Més si mantenen o incrementen –com en els ambdós casos citats- la qualitat del cartell edició rere edició.

Carregada de sorpreses i amb el record de l’ocupació del Palau de la Música pel col·lectiu Ovidi Montllor l’any 2005, la desena edició dels veterans premis de música en valencià ha estat especial, tant per la gran presència institucional –hi estaven presents el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, la vicepresidenta del Consell, Mònica Oltra, i el president de les Corts Valencianes, Enric Morera– com pel nivell exigit pel jurat en la designació dels guardons, i que ha comportat que grans favorits per a guanyar s’hagen quedat amb la mel a la boca.

Qui mai no oblidarà aquesta edició serà el grup Gener. Han aconseguit dos guardons, el de millor disc de pop per En temps de llop i el premi a la millor lletra per la cançó “Contrallum”. Tampoc ho farà el grup de rock Mox, que també ha obtingut dos premis: el de millor grup de rock pel seu treball Tuactes i rebomboris i el de millor cançó per “Si el poguera partir (cançó de batre)”, feta conjuntament amb Pep Gimeno, Botifarra.

En la categoria de millor disc de hip-hop i electrònica s’ha imposat Zoo amb la seua obra Temps vénen del sud. Aspencat, que partia com a favorit en aquesta categoria, s’ha endut el premi al millor videoclip, amb “Música naix de la ràbia”. Mara Aranda amb Mare Vostrum ha estat la guanyadora del premi al millor disc de folk.

Amb la cançó “Entrelínies” la cantautora Clara Andrés s’ha imposat en la categoria de millor cançó d’autor i el grup Geografies amb “Primer Incondicional” s’ha emportat el guardó a la millor maqueta. Sofia Hernández amb Nuvolàstic ha aconseguit el premi al millor disseny.

Ximo Puig fou l’encarregat d’entregar a Obrint Pas el premi a la trajectòria, ja anunciat pel col·lectiu Ovidi Montllor, que és qui lliura aquest premi, juntament amb el de suport a la música en llengua pròpia. Aquest últim, tal com s’havia anunciat, ha estat per al portal especialitzat en música en valencià Viasona.

Amb un to reivindicatiu, però alhora emotiu s'han anunciat aquest dimecres els nominats de la desena edició dels premis Ovidi de música en valencià. Fa deu anys d'aquella ocupació al Palau de la Música on el col·lectiu de músics en valencià va clamar contra el “menyspreu dels governs del PP d'aleshores” i, a més, fa vint anys de la mort del cantant i actor alcoià Ovidi Montllor.

Una reividicació que va derivar en la formació del Col·lectiu Ovidi Montllor (COM). I en la celebració d'uns guardons, que tot i arriscar-se a què es pogueren celebrar anualment, van ajudar, en part, a reviscolar el panorama musical en llengua pròpia. Ara, per a la desena edició i amb més predisposició per part de les institucions cap als ritmes cantats en valencià, el nou cicle de concerts i la gala d'entrega dels guardons se celebrarà dins del Palau de la Música. “L'esperit d'Ovidi deixa de fer vacances”, ha defensat el responsable de cultura a la Diputació de València, Xavier Rius (Compromís). La Diputació i la Generalitat Valenciana seran els que financen el cicle mentre l'Ajuntament de València cedeix les instal·lacions del recinte cultural.

El COM ha anunciat els dos premis que atorga directament l'associació, que són els de suport a la música en llengua autòctona i el concedit a la trajectòria musical. El primer ha recaigut en mans del portal web especialitzat en música en valencià Viasona. I el segon ha sigut per a un dels referents d'aquesta música, Obrint Pas. “Han sigut un grup que ha aconseguit atraure públic jove. Però, al seu torn, també han connectat amb la gent que portava anys en aquest món. Van aconseguir unir ambdós públics”, ha destacat Manolo Miralles, president del COM i membre dels ja retirat i mític grup Al Tall.

Amb 134 obres concursant, el jurat conformat per Xavier Aliaga, Vicent Xavier Contrí, Josep Vicent Frechina, Carla González, Eduard Guillot, Juan Manuel Játiva i Quim Vilarnau ha nominat quatre grups per a les nou categories que hi ha en la part musical. A millor disc de cançó d'autor, han estat nominats Abraham Rivas per 'L'Art de Glauc', Batà per 'Intermareal', Clara Andrés per 'Entre línies' i Ivan Brull per 'Canvi d'àngels'. A la secció de millor disc de folk, s'ha seleccionat Carles Dénia per 'L'home insomne', El Diluvi per 'Motius', Mara Aranda per 'Mare Vostrum' i Pep Gimeno Botifarra i Pau Cháfer per 'A un home que ve de poble, ningú fa abaixar la cara“.

Per ser el millor disc de hip-hop i electrònica lluiten Aspencat amb 'Tot és ara', Atupa amb 'Expansion pack', Zoo amb 'Tempestes vénen del sud' i Arrap amb 'Despertaferro'. Com a aspirants a millor disc de pop han estat escollits Júlia per 'Nuvoslàstic', Mi sostingut per 'La constel·lació psoriasi', Gener per 'El temps de llop' i Òscar Briz per 'Entre llums i ombres'. La Gossa Sorda amb 'Polseguera', Smoking Souls amb 'Nómades', Mox amb 'Tuactes i rebomboris' i Tardor amb 'Una ciutat invisible' opten al premi al millor disc de rock.

En la categoria de millor maqueta lluiten 'Esir' de Malgrat Tot, 'L'home Brut' d'EP, 'Geografies' de Primer Condicional i 'Mosin Nagant' de Gulag Shore. Com a millor arranjament i producció han sigut seleccionats els discs ja esmentats d'Aspencat, Zoo i Smoking Souls junt amb 'Pentàpolis' de Cavallo i Hugo Mas. En la secció de millor cançó han estat nominants 'Bolero de l'home insomne' de Carles Dénia; 'Contrallum' de Gener; 'Si el poguera partir (Cançó de Batre) de Mox amb la col·laboració de Pep Botifarra. i 'Estiu' de Zoo.

Com a nominats a la millor lletra repeteixen les cançons citades de Zoo i Gener. Complementen els seleccionats en aquesta categoria 'Dies sense llum' d'Abraham Rivas i 'Amada Adama' de Cavallo i Hugo Mas.

Más grupos, más música y más presencia de los clásicos del rock estatal. La undécima edición del Festivern ya tiene cartel, según anunció la organización a través de las redes sociales. Y con varias sorpresas que hacen subir su listón, remarcar su apuesta por promocionar a jóvenes bandas emergentes y por ofrecer al público conciertos de los grupos más destacados del panorama en el País Valenciano.

Los músicos que harán vibrar durante la nochevieja de este año serán de excepción. A grupos emergentes como Bakorra o Itaca Band se le sumarán bandas de rap con progresión. Es el caso de los valencianos Atupa o de los ya consolidados en la escena más alternativa, los catalanes At Versaris. Junto a ellos, también interpretaran sus melodías uno de los grupos más irreverentes del pop-folk, los también catalanes Los Catarres.

Sin embargo, el plato fuerte de este año será el escuchar el rock-punk con toques de ska que destilan los veteranos Boikot. Sus combinaciones de ritmos rápidos de punk puro con clásicos suyos como ‘Korsakov’ o ‘Nos Quieren Detener’ se alternaran con rasgueos de guitarra, y con intromisiones de ska, más presente en sus últimos trabajos.

También lo será el cantante Juantxo Skalari. Tras no fraguar su apuesta por el skabilly con The Kluba, vuelve a sus orígenes con las viejas canciones que le situaron en el pódium del ska estatal de la mano de Skalariak, banda ya disuelta y dividida en dos.

A ellos, y como hicieron ya el año pasado, se les unirán los dos grandes referentes del rock valenciano: la Gossa Sorda y Aspencat. El conjunto musical de Pego está en su última gira antes de su pretendida retirada, con lo que presumiblemente será una de las últimas ocasiones en que el público podrá disfrutar de sus ritmos cada vez más pausados en el festival celebrado en Tavernes de la Valldigna. Mientras, el grupo que plantea una fusión entre reagge y rap con diversos toques electrónicos, está llamado a ser el heredero tanto de la Gossa Sorda como de los retirados Obrint Pas. Al terminar el concierto, los más fiesteros podrán continuar bailando con el dj Plan B.

No solo nochevieja

Como lleva realizando durante años, el Festivern no solo se podrá disfrutar en el día en que se cambia de año. También el 30 y 29 de diciembre habrá conciertos. El día 30 grupos revelación como Karrascal, Oques Grsses o Égalite acompañarán a Riot Propoganda, la banda que integra a los raperos de los Chikos del Maíz y al grupo de metal Habeas Corpus. Skakeitan, Smoking Souls, King Kong Boy, Assekes o Mai Mai completarán la actuación ese día.

El 29 será la jornada de los cantautores. Referentes de la escena valenciana como Cesk Freixas o Pau Alabajos serán los grandes protagonistas. Junto a ellos, actuarán Pupil·les Dilatives, Suquet de Rap, Embolicats y la Fera Ferotge, según el cartel que subió en twitter la organización del festival. Alabajos, Freixas y la Fera Ferotge harán un particular homenaje musical al cantautor Ovidi Montollor en el veinte aniversario de su muerte.