<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Oxford]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/oxford/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Oxford]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1054996/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[An education]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/opinion/an-education_129_13432623.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3b3e3abd-871d-4608-8692-ff52686c83b6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1381y1477.jpg" width="1200" height="675" alt="An education"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Com en la pel·lícula 'An education' (2009), no es fàcil entrar en els cercles més elitistes de la universitat anglesa. Però tampoc no cal. És una educació i, com qualsevol altra, és fruit d'un treball col·lectiu. No ho oblidem.</p></div><p class="article-text">
        Dem&agrave; estudiar&eacute; a la sala de manuscrits de la biblioteca de la Universitat d'Oxford.
    </p><p class="article-text">
        Hi arribar&eacute; amb la meua fam&iacute;lia: amb el seu temps, suport, conducci&oacute; i afany de superaci&oacute;. Estudiar per a superar-se u! Estudiar per a ser alg&uacute;! Quines coses hem apr&eacute;s! De Benimaclet a Oxford!
    </p><p class="article-text">
        Mirar&eacute; arrere i recordar&eacute; d'on he eixit: de les primeres paraules dels pares i els iaios, de l'escoleta i les mestres de Benimaclet que m'han ensenyat a llegir, a escriure i a escoltar educadament, per&ograve; tamb&eacute; a dir la meua. Regraciar&eacute; les professores de la Universitat de Val&egrave;ncia que han cregut quan jo no creia que podia escriure b&eacute; i investigar. M'ameraran tamb&eacute; les esperances i les preguntes exigents dels meus alumnes de l'institut del Puig. 
    </p><p class="article-text">
        Al capdavall, superar-se u &eacute;s un treball col&middot;lectiu. Sincerament. No cal ni posar-se medalles ni declarar-se massa marxista i caure en la polaritzaci&oacute; nostra de cada dia. Sols cal estar agra&iuml;ts per tots els esfor&ccedil;os dels altres que ens han ajudat a fer les coses que fem.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a531fc01-d685-4fbc-8820-5afcf9efcd7b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a531fc01-d685-4fbc-8820-5afcf9efcd7b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a531fc01-d685-4fbc-8820-5afcf9efcd7b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a531fc01-d685-4fbc-8820-5afcf9efcd7b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a531fc01-d685-4fbc-8820-5afcf9efcd7b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a531fc01-d685-4fbc-8820-5afcf9efcd7b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a531fc01-d685-4fbc-8820-5afcf9efcd7b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels manuscrits de la universitat d&#039;Oxford."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels manuscrits de la universitat d&#039;Oxford.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Dem&agrave; estar&eacute; orgull&oacute;s d'haver fet un llibre i que la biblioteca de la Universitat d&rsquo;Oxford n&rsquo;haja adquirit un exemplar fa uns anys. Un llibre que podria estar molt millor, per&ograve; que, al cap i a la fi, hi est&agrave;. Est&agrave; a l'abast dels lectors d'una de les institucions m&eacute;s prestigioses de l'&agrave;mbit universitari mundial. El <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Valor_econ%C3%B3mico" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">valor</a> del meu llibre seria esc&agrave;s, si no estiguera determinat per la quantitat de <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Tiempo_de_trabajo_socialmente_necesario" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">temps de treball socialment necessari</a> per a la seua <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Producci%C3%B3n_(econom%C3%ADa)" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">producci&oacute;</a>. El seu valor, de fet, augmenta quan pense en el treball dels meus iaios carnissers i llauradors, mos pares gestors, la meua dona providencial o els meus professors dedicats de cor a ensenyar.
    </p><p class="article-text">
        Dem&agrave; estar&eacute; nervi&oacute;s perqu&egrave; no podr&eacute; estar a l'altura dels millors. Com en la pel&middot;l&iacute;cula <em>An education</em> (2009), no es f&agrave;cil entrar en els cercles m&eacute;s elitistes de la universitat anglesa. Per&ograve; tampoc no cal. &Eacute;s una educaci&oacute; i, com qualsevol altra, &eacute;s fruit d'un treball col&middot;lectiu. No ho oblidem. Tant l'educaci&oacute; m&eacute;s elitista com la p&uacute;blica s&oacute;n resultat d'uns esfor&ccedil;os col&middot;lectius. Aix&ograve; s&iacute;, l'&uacute;ltima ho deixa m&eacute;s clar i ho ensenya millor. No ho oblidem, perqu&egrave; cal que ens enorgullim d'alguns aspectes del nostre sistema educatiu: p&uacute;blic, inclusiu i, encara, de qualitat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Salvador Cuenca]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/opinion/an-education_129_13432623.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 06 Aug 2026 21:31:02 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3b3e3abd-871d-4608-8692-ff52686c83b6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1381y1477.jpg" length="378235" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3b3e3abd-871d-4608-8692-ff52686c83b6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1381y1477.jpg" type="image/jpeg" fileSize="378235" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[An education]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3b3e3abd-871d-4608-8692-ff52686c83b6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1381y1477.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Oxford,Educación pública,Universidad]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[‘Rage bait’ o la audiencia a cualquier precio]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/opinion/zona-critica/rage-bait-audiencia-precio_129_12814143.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1235f824-1a13-40a2-8d3b-9dd180a94d21_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="‘Rage bait’ o la audiencia a cualquier precio"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La palabra que Oxford ha elegido como la más destacada del 2025 describe la táctica usada en redes para incitar la ira entre los usuarios y es la que mejor resume “el perfecto caos de este año”</p><p class="subtitle">'Rage bait', elegida palabra del año en 2025 por el diccionario de Oxford</p></div><p class="article-text">
        La Oxford University Press revel&oacute; este domingo cu&aacute;l es la palabra que ha escogido para este 2025: <a href="https://www.eldiario.es/era/rage-bait-elegida-palabra-ano-2025-diccionario-oxford-pm_1_12811883.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&lsquo;rage bait&rsquo;</a>, cuya traducci&oacute;n ser&iacute;a algo parecido a &ldquo;cultivo de la ira&rdquo; o &ldquo;cebo de ira&rdquo;. Es una estrategia que va m&aacute;s all&aacute; del &lsquo;clickbait&rsquo;, la b&uacute;squeda de la audiencia a menudo en detrimento de la calidad o el rigor. De lo que se trata en este caso es de una t&aacute;ctica que pretende lo mismo pero a base de despertar la indignaci&oacute;n, la ira, de los usuarios. Es f&aacute;cil: a m&aacute;s cabreo, m&aacute;s interacciones.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Es un resumen perfecto del caos de 2025&rdquo;, argumentan desde la editorial de la conocida universidad inglesa. Un caos que es provocado y que responde a intereses de las grandes plataformas y de aquellos que con los mensajes negativos, semilla a menudo de los de odio, ganan votos y, al igual que las plataformas, dinero.
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Lo que pasa en las redes se queda en las redes? Pues lamentablemente ya no. Eso es algo que <a href="https://www.instagram.com/p/DRsopZJDcWt/?utm_source=ig_web_copy_link&amp;igsh=MzRlODBiNWFlZA==" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la Oxford University Press tambi&eacute;n se&ntilde;ala</a> a la hora de explicar por qu&eacute; tras una votaci&oacute;n y las valoraciones de sus expertos en lenguaje se ha optado por esta palabra: &ldquo;Fuera de internet, este fen&oacute;meno tambi&eacute;n empieza a marcar de forma importante las conversaciones sobre pol&iacute;tica, identidad y desinformaci&oacute;n&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Las redes no han hecho m&aacute;s que multiplicar un comportamiento que es intr&iacute;nseco a la conducta humana, tal y como la filosof&iacute;a ha estudiado desde la antigua Grecia. En <a href="https://editorialcarpenoctem.es/producto/simone-weil-el-poder-de-las-palabras/" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">&lsquo;El poder de las palabras&rsquo;</a> (Ed. Carpe Noctem), una recopilaci&oacute;n de textos de Simone Weil escritos entre 1936 y 1938, la pensadora francesa se&ntilde;alaba que &ldquo;levantar en general el nivel intelectual favorecer&iacute;a los esfuerzos de clarificaci&oacute;n para desinflar las pretendidas causas de los conflictos&rdquo;. Weil ya hablaba de &ldquo;reformar los m&eacute;todos de ense&ntilde;anza y divulgaci&oacute;n cient&iacute;fica&rdquo;. Ahora le llamamos &ldquo;alfabetizaci&oacute;n medi&aacute;tica&rdquo;, pero no es tan distinto. 
    </p><p class="article-text">
        Ense&ntilde;ar a hacerse preguntas, sobre todo las inc&oacute;modas, las que cuestionan nuestra ideolog&iacute;a o nos enfrentan a nuestras contradicciones, a saber diferenciar entre fuentes de informaci&oacute;n fiables de las que no lo son, a entender la importancia de los matices, a estar dispuesto a reconocer un error y, a poder ser, rectificarlo. Puede parecer f&aacute;cil pero es muy dif&iacute;cil. El algoritmo juega en contra de los buenos prop&oacute;sitos.
    </p><p class="article-text">
        Ojal&aacute; la palabra del a&ntilde;o pudiese ser 'duda'. Entendida como el principio aristot&eacute;lico que invita a reflexionar a tiempo, no como los que ahora con las redes como canal prioritario esparcen teor&iacute;as conspiranoicas para cuestionar avances de la medicina o certezas cient&iacute;ficas.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La llamada era de la posverdad, una idea algo reduccionista de lo que est&aacute; pasando, necesita de una ciudadan&iacute;a cr&iacute;tica aunque para ello habr&iacute;a que desandar una parte del camino que ya es imposible corregir. Se tratar&iacute;a de recuperar esas &ldquo;l&iacute;neas de resistencia&rdquo; de Umberto Eco para que la realidad, si quieren ll&aacute;menla verdad, no pueda ser interpretada hasta convertirla en una distorsi&oacute;n, si quieren ll&aacute;menla manipulaci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        A estas alturas, cuando la cabeza fr&iacute;a no basta, la misma emotividad que sirve para difundir las mentiras a mayor velocidad deber&iacute;a ser utilizada por aquellos que buscan desmontarlas. Solo queda jugar con sus cartas para intentar derrotarles.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Neus Tomàs]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/opinion/zona-critica/rage-bait-audiencia-precio_129_12814143.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 02 Dec 2025 20:51:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1235f824-1a13-40a2-8d3b-9dd180a94d21_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="176637" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1235f824-1a13-40a2-8d3b-9dd180a94d21_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="176637" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[‘Rage bait’ o la audiencia a cualquier precio]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1235f824-1a13-40a2-8d3b-9dd180a94d21_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Fake News,Periodismo,Oxford]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
