Les àncores d'embarcacions, vaixells i iots, quan es llancen sobre les praderies de Posidonia oceanica, continuen causant un dels impactes més perjudicials per a aquest valuós ecosistema marí. Es tracta d'una planta marina que exerceix funcions essencials per a la Mediterrània: oxigena el mar, captura grans quantitats de diòxid de carboni, protegeix les platges de l'erosió i serveix d'hàbitat a centenars d'espècies. La seva conservació és fonamental tant per a la biodiversitat com per a la lluita contra el canvi climàtic.

En el cas de l'arxipèlag balear, aquesta planta marina ocupa més de 591 quilòmetres quadrats, és a dir, més del 50% de tota la superfície de posidònia del litoral espanyol. A Eivissa, més del 21% dels fondejos il·legals es fan sobre la posidònia, segons Destrucción a toda costa 2026, el darrer informe de Greenpeace. Aquesta xifra podria ser encara més elevada, ja que el servei de vigilància i inspecció del Govern no pot controlar tots els fondejos. A més, les embarcacions canvien constantment d'ubicació, de manera que el nombre real de fondejos irregulars podria ser superior.

Ports de les Illes Balears –ens públic dependent de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua del Govern– tenia previst implantar aquesta temporada turística tres nous camps de boies de baix impacte per reduir la pressió nàutica sobre les praderies afectades. Les boies ecològiques, o boies de baix impacte, són sistemes d'amarratge permanents dissenyats perquè les embarcacions puguin fondejar sense haver de llançar l'àncora al fons marí, evitant així danyar hàbitats sensibles com les praderies de Posidonia oceanica.

Estava previst instal·lar un camp de boies de baix impacte a Porroig i un altre a Cala d'Hort (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa), com també un tercer a l'Illa de l'Aire (Sant Lluís, Menorca). Tanmateix, els projectes s'han endarrerit i caldrà esperar, com a mínim, un any més, segons han confirmat fonts de la Conselleria que dirigeix Juan Manuel Lafuente. “Es troben en fase de tramitació i està previst que ja estiguin en funcionament la temporada vinent”, asseguren.

Les cales en pitjor estat

Inma Saranova, directora d'Ibiza Preservation, explica que, tot i que el febrer d'aquest any Ports de les Illes Balears va licitar la instal·lació de 25 boies ecològiques a Cala d'Hort i 24 a Porroig, el problema rau en “l'enorme distància que continua existint entre anunciar, projectar i executar”. “Considerem preocupant que dues zones amb tanta pressió com aquestes hagin arribat a aquesta temporada sense disposar d'aquesta infraestructura”, lamenta Saranova.

“De les zones que hem estudiat, Porroig, Cala Vedella i Talamanca són les que es troben en pitjor estat de conservació”, afirma Xisco Sobrado, llicenciat en Ciències Marines i tècnic de l'àrea marina del grup ecologista GEN-GOB. La primera és una petita cala d'uns 150 metres de longitud, plena de casetes varador, situada al sud-oest de l'illa, molt a prop d'Es Cubells i Es Jondal. Aquesta cala està molt malmesa, ja que, segons diversos estudis, almenys un 40% de la posidònia hi és morta.

Saranova també identifica la badia de Sant Antoni de Portmany entre les zones més afectades pel fondeig il·legal, d'acord amb les dades més actualitzades del Govern. En el cas de Formentera, afegeix, la zona més sensible és ses Illetes, situada dins del Parc Natural.

Almenys el 40% de la posidònia de la cala de Porroig està morta

Pel que fa a Cala Vedella, està situada al sud-oest de l'illa, entre es Caló d’en Real i es Caló de s’Oratge, encaixonada entre penya-segats i envoltada de turons coberts de pinedes. És una platja de sorra fina plena de petites botigues de records, bars i restaurants de cuina tradicional eivissenca. Aquest entorn es caracteritza per un creixement urbanístic que ha estat desordenat i els seus turons han quedat esquitxats per diferents promocions immobiliàries. És, a més, un indret molt desitjat pel turisme nàutic.

Pel que fa a Talamanca, és una de les platges urbanes de Vila –el topònim de la ciutat d’Eivissa–, una de les més afectades per la pressió nàutica, com també per la crisi climàtica. El mateix informe assenyala que podria quedar-li “amb prou feines deu anys d’existència” si no es produeixen canvis dràstics en la seva gestió. Aquesta platja, com passa amb altres de l’arxipèlag balear, pateix greument els impactes dels temporals. L’onatge arrasa constantment la passarel·la de fusta i les instal·lacions costaneres, fet que demostra “la inviabilitat de continuar guanyant metres al mar”, segons els ecologistes. Una situació similar es va produir en una altra platja urbana del municipi, ses Figueretes, on el temporal Harry va provocar una gran pèrdua de sorra i danys tant al passeig marítim com a la passarel·la de fusta.

A Talamanca, una de les platges urbanes d’Eivissa, li podrien quedar ‘amb prou feines deu anys d’existència’ si no es produeixen canvis dràstics en la seva gestió

“Talamanca és probablement l’exemple més evident”, argumenta Saranova. El camp de boies de baix impacte previst en aquesta platja, afegeix, permetria ordenar el fondeig amb uns 90 punts d’amarratge situats principalment sobre sorra; retirar els fondejos irregulars i evitar l’impacte de les àncores i les cadenes sobre la praderia. “Tanmateix, la manca de coordinació entre administracions ha fet que encara no estigui operatiu”, assegura.

La posidònia protegeix les platges

Cal recordar que les praderies de Posidonia oceanica funcionen com a barreres naturals contra l’onatge, tot i que estan en retrocés a causa dels fondejos il·legals i de la pesca d’arrossegament. A més, la biodiversitat marina i costanera també pateix un greu retrocés per la crisi climàtica i per la pressió humana en general. “En aquestes zones no hi hem percebut millores; el que hem observat és una tendència a empitjorar”, lamenta Sobrado, tècnic del GEN-GOB. Pel que fa a les zones que es troben en millor estat de conservació, el científic cita Cala Roja, una cala del sud-oest de l’illa caracteritzada pel to vermellós dels seus penya-segats.

La posidònia es veu afectada pels fondejos il·legals, la pesca d’arrossegament, la crisi climàtica i la pressió humana

En la primera legislatura (2015-2019) de la socialista Francina Armengol al Govern –que va governar amb Més i mitjançant un acord de governabilitat amb Podem– es va aprovar el Decret 25/2018 per a la conservació de la Posidonia oceanica a l’arxipèlag balear. Tanmateix, les entitats ecologistes consultades consideren que, malgrat els avenços normatius, la supervivència d’aquest ecosistema “continua en risc”.

“Les causes són un model turístic que ignora la capacitat de càrrega, una gestió deficient de les aigües residuals –que continua tractant el mar com un abocador– i unes previsions climàtiques extremadament preocupants”, assenyala Amics de la Terra. Pel que fa a la pressió dels vaixells i els iots, aquesta entitat sosté que la situació “és crítica, especialment al sud-oest” de l’illa. “Eivissa suporta una de les majors pressions de fondeig de tota la Mediterrània”, lamenten.

Tres barques d'inspecció

El Govern disposa de tres embarcacions per desplegar el seu dispositiu de vigilància i inspecció del litoral d’Eivissa i Formentera, explica la Conselleria de la Mar. Està format per dues embarcacions destinades al servei de vigilància, inspecció i control del litoral, amb bases als ports d’Eivissa i de Sant Antoni de Portmany. A més, hi ha una tercera embarcació destinada al suport de les operacions portuàries al port de Portmany. Entre les seves funcions destaquen la detecció d’activitats irregulars, el control del lloguer il·legal d’embarcacions, la supervisió de fondejos no autoritzats, la comprovació de la documentació i de les autoritzacions administratives, com també la coordinació amb la resta d’administracions i cossos que desenvolupen funcions de vigilància al litoral.

Tres embarcacions del Govern inspeccionen les activitats irregulars, controlen el lloguer il·legal d’embarcacions i supervisen els fondejos no autoritzats

Durant el 2025 es van incoar 162 expedients sancionadors per infraccions relacionades principalment amb el xàrter nàutic il·legal, amb propostes de sanció per un import total de 471.600 euros. Pel que fa al 2026, a data de 8 de juliol, s’han iniciat 39 nous expedients i n’hi ha prop de 70 pendents d’incoació, una quinzena dels quals corresponen a inspeccions efectuades aquest any. A més, també s’ha aconseguit retirar anuncis irregulars d’allotjament en embarcacions i ofertes de lloguer d’embarcacions de llista setena publicades en plataformes digitals, després de les peticions adreçades als seus responsables.

Pel que fa a l’augment de la temperatura a la Mediterrània, afecta la posidònia perquè la seva supervivència comença a estar en perill a partir dels 28 graus. El 2025, en alguns punts de la costa balear i mediterrània es van superar els 30 graus. “De res servirà protegir les praderies si no aturem immediatament el sobreescalfament causat pel model de producció i consum del Nord Global, que afecta directament la temperatura de la Mediterrània, tant marítima com terrestre”, adverteix Amics de la Terra.

De res servirà protegir les praderies si no aturem immediatament el sobreescalfament causat pel model de producció i consum del Nord Global, que afecta directament la temperatura de la Mediterrània, tant marítima com terrestre

Amics de la Terra

Un pla integral de millora

En un informe anterior, diferents científics i entitats ecologistes van proposar implementar diverses mesures per garantir la protecció de la posidònia. Entre aquestes mesures hi ha la instal·lació de fondejos de baix impacte, d’acord amb criteris de capacitat de càrrega ambiental; l’establiment d’àrees de recuperació ambiental a les zones més degradades amb la prohibició de fondejar-hi; l’habilitació de fondejos fixos de baix impacte i d’ús social per als residents de la zona; la informació als navegants sobre la importància de no fondejar damunt la posidònia; la reducció del nombre d’embarcacions durant la temporada d’estiu i el decreixement turístic.

“S’han produït avenços, però l’aplicació encara és parcial i desigual”, afirma Saranova. La directora d’IbizaPreservation cita, entre els avenços positius, el reforç de la vigilància, la cartografia de les praderies, l’assessorament als navegants i el desenvolupament d’eines com Posidonia Maps o el Telèfon Posidònia, tot plegat en el marc del Decret 25/2018 de conservació de la planta. Així mateix, afegeix que hi ha camps de boies de baix impacte a ses Salines, s’Espalmador i es Caló de s’Oli, que en conjunt van acollir un total de 122 boies d’aquest tipus l’any 2025.

També valora positivament que l’Ajuntament d’Eivissa hagi allunyat de la costa el balisament de la zona de bany de Talamanca. “En ampliar l’espai abalisat s’impedeix el fondeig dins d’aquest perímetre i es protegeix una superfície més gran davant de fondejos il·legals o incontrolats”, reconeix. Així, recorda que és una actuació que “ajuda a reduir el risc immediat i demostra que les administracions poden actuar fins i tot quan les solucions de més abast es retarden”, dins de les competències municipals, ja que les de més abast són autonòmiques o estatals.

Matisa que el balisament protegeix la zona de bany, però “no ordena el conjunt de la badia ni estableix quantes embarcacions pot suportar ambientalment”. “Reclamem que el camp de Talamanca deixi de ser una promesa recurrent, que se’n garanteixi el finançament i que s’estableixi un calendari públic i verificable per a la seva execució”, insisteix Saranova.

En termes generals, la directora d’IbizaPreservation proposa aplicar una ordenació integral del fondeig basada en la capacitat de càrrega ambiental de cada cala; la creació de zones específiques de recuperació als punts més degradats; una xarxa de fondejos socials de baix impacte per als residents; i, sobretot, un límit efectiu al nombre de vaixells i iots que es concentren simultàniament en determinades zones.

D’altra banda, recorda que Eivissa va assolir el 2025 un màxim històric de 3,39 milions de turistes. Davant d’aquestes xifres, instal·lar camps de boies de baix impacte pot contribuir a evitar que les àncores danyin directament la posidònia en determinades zones, però “no resol per si sol els altres efectes d’una concentració excessiva d’embarcacions, com els abocaments, el soroll submarí, els residus, les emissions i la saturació de l’espai marítim”.

Per tant, assenyala que en els darrers anys hi ha hagut millores pel que fa a la legislació, la vigilància, la informació i la tecnologia. El 2025, el Servei de Vigilància va dur a terme 181.468 actuacions a les Balears, un 40% més que l’any anterior. El percentatge mitjà de fondejos detectats sobre praderies va baixar del 6,8% al 6,4%. A més, hi ha una utilització més gran de la cartografia i de les aplicacions per part dels navegants.

Tanmateix, segons Saranova, les mesures de millora implantades no es reflecteixen prou a Eivissa, ja que l’illa continua tenint el percentatge més elevat de fondeig irregular sobre la planta de tot l’arxipèlag balear. Per això, considera que calen “solucions estructurals”. “La funció preventiva és molt important, però ha d’anar acompanyada d’una capacitat sancionadora suficient per evitar la reincidència”, afegeix.

Finalment, argumenta que cal passar d’una gestió principalment reactiva a una planificació preventiva: determinar la capacitat de càrrega ambiental de cada cala; limitar el nombre de vaixells i iots quan se superi aquest límit; completar amb urgència els camps de baix impacte pendents; reservar zones per a la recuperació de les praderies; reforçar la inspecció i les sancions, i oferir alternatives de fondeig social als residents. “La solució no pot consistir únicament a ordenar un nombre cada vegada més gran d’embarcacions; a les zones més saturades també cal reduir la pressió”, conclou.

Las anclas de embarcaciones, barcos y yates, cuando se lanzan sobre las praderas de Posidonia oceanica, continúan causando uno de los impactos más dañinos contra este valioso ecosistema marino. Se trata de una planta marina que realiza funciones esenciales para el Mediterráneo: oxigena el mar, captura grandes cantidades de dióxido de carbono, protege las playas frente a la erosión y alberga cientos de especies. Su conservación resulta esencial para la biodiversidad y para la lucha contra el cambio climático.

En el caso del archipiélago balear, esta planta marina concentra más de 591 kilómetros cuadrados, más del 50% de toda la superficie de posidonia del litoral español. En Eivissa, más del 21% de los fondeos ilegales se realizan sobre la posidonia, según Destrucción a toda costa 2026, el último informe de Greenpeace. El dato podría ser mayor, dado que el servicio de vigilancia e inspección del Govern no puede controlar todos los fondeos. Las embarcaciones, además, cambian constantemente de ubicación, por lo que la cifra real de fondeos irregulares podría ser superior.

Ports de les Illes Balears –ente público dependiente de la Conselleria del Mar y del Ciclo del Agua del Govern– iba a implantar esta temporada turística tres nuevos campos de boyas de bajo impacto para reducir la presión náutica sobre las praderas dañadas. Las boyas ecológicas o boyas de bajo impacto son sistemas de amarre permanentes diseñados para que las embarcaciones puedan fondear sin lanzar el ancla al fondo, evitando así dañar hábitats marinos sensibles como las praderas de Posidonia oceanica.

Se iba a colocar un campo de boyas de bajo impacto en Porroig y Cala d’Hort (Sant Josep de sa Talaia, en Eivissa), respectivamente, y otro en Illa de l’Aire (Sant Lluis, Menorca). Sin embargo, los proyectos se han retrasado y habrá que esperar al menos un año más, como confirman fuentes de la Conselleria que dirige Juan Manuel Lafuente. “Están en tramitación y está previsto que ya estén en funcionamiento la temporada que viene”, aseguran.

Las calas en peor estado

Inma Saranova, directora de Ibiza Preservation, explica que, pese a que en febrero de este año Ports de les Illes Balears licitó la implantación de 25 boyas ecológicas en Cala d’Hort y 24 en Porroig, el problema reside en “la enorme distancia que sigue existiendo entre anunciar, proyectar y ejecutar”. “Consideramos preocupante que dos zonas de tanta presión como estas hayan llegado a esta temporada sin contar con esta infraestructura”, lamenta Saranova.

“De las zonas que estudiamos, Porroig, Cala Vedella y Talamanca, son las que están en peor estado de conservación”, afirma Xisco Sobrado, licenciado en Ciencias Marinas y técnico del área marina del grupo ecologista GEN-GOB. La primera es una pequeña cala de unos 150 metros de largo repleta de casetas varadero, ubicada en el suroeste de la isla, muy cerca de Es Cubells y Es Jondal. Esta cala está muy dañada, pues al menos un 40% de la posidonia está muerta, según constataron diversos estudios. Saranova identifica también la bahía de Sant Antoni de Portmany entre las zonas más afectadas por el fondeo ilegal, de acuerdo a los datos más actualizados del Govern. En el caso de Formentera, añade, la zona más sensible es Ses Illetes, ubicada dentro del Parque Natural.

Al menos el 40% de la posidonia de la cala de Porroig está muerta

En lo que se refiere a Cala Vedella, está ubicada en el suroeste de la isla, entre Es Caló d’en Real y Es Caló de s’Oratge, encalada entre acantilados y rodeada de colinas cubiertas de pinares. Es una playa de arena fina repleta de pequeños souvenirs, bares y restaurantes de comida ibicenca tradicional. Este entorno se caracteriza por un crecimiento urbanístico que ha sido desordenado y cuyos montes han quedado salpicados por las diferentes promociones inmobiliarias. Es, además, un lugar muy deseado por el turismo náutico.

En cuanto a Talamanca, es una de las playas urbanas de Vila –el topónimo de la ciudad de Eivissa–, una de las más golpeadas por la presión náutica, así como por la crisis climática. El mismo informe señala que podrían quedarle “apenas diez años de existencia” si no se producen cambios drásticos en su gestión. Esta playa, como ocurre con otras del archipiélago balear, sufre gravemente los impactos de las borrascas. El oleaje arrasa constantemente la pasarela de madera y las instalaciones costeras, lo que demuestra “la inviabilidad de seguir conquistando metros al mar”, según los ecologistas. Algo similar ocurrió en otra playa urbana del municipio, en Ses Figueretes, donde la borrasca Harry provocó una gran pérdida de arena y daños tanto en el paseo marítimo como en la pasarela de madera.

A Talamanca, una de las playas urbanas de Ibiza, podrían quedarle 'apenas diez años de existencia' si no se producen cambios drásticos en su gestión

“Talamanca es probablemente el ejemplo más evidente”, argumenta Saranova. El campo de boyas de bajo impacto previsto en esta playa, añade, permitiría ordenar el fondeo con unos 90 puntos de amarre situados fundamentalmente sobre arena; retirar fondeos irregulares y evitar el impacto de anclas y cadenas sobre la pradera. “Sin embargo, la falta de coordinación entre administraciones ha hecho que todavía no esté operativo”, asegura.

La posidonia protege las playas

Cabe recordar que las praderas de Posidonia oceanica funcionan como barreras naturales contra el oleaje, pese a que están en retroceso debido a los fondeos ilegales, así como a la pesca de arrastre. Además, la biodiversidad marina y costera sufre graves retrocesos también por la crisis climática, así como por la presión humana, en general. “En estas zonas no hemos percibido mejoras, lo que hemos visto es una tendencia a empeorar”, lamenta Sobrado, técnico del GEN-GOB. En cuanto a las que están en mejor estado de conservación, el científico cita Cala Roja, una cala del suroeste de la isla caracterizada por el tono rojizo de sus acantilados.

La posidonia se ve afectada por los fondeos ilegales, la pesca de arrastre, la crisis climática y la presión humana

En la primera legislatura (2015-2019) de la socialista Francina Armengol en el Govern –que gobernó con Més y a través de un acuerdo de gobernabilidad con Podemos– se aprobó el Decreto 25/2018 para la conservación de la Posidonia oceanica en el archipiélago balear. Sin embargo, las entidades ecologistas consultadas consideran que, pese a los avances normativos, la supervivencia de este ecosistema “continúa en riesgo”.

“Las causas son un modelo turístico que ignora la capacidad de carga, una deficiente gestión de las aguas residuales –que sigue tratando el mar como un vertedero–, y unas previsiones climáticas extremadamente preocupantes”, señala Amics de la Terra. Respecto a la presión de barcos y yates, esta entidad sostiene que la situación “es crítica, especialmente en el suroeste” de la isla. “Eivissa soporta una de las mayores presiones de fondeo de todo el Mediterráneo”, lamentan.

Tres barcas de inspección

El Govern dispone de tres barcos para desplegar su dispositivo de vigilancia e inspección del litoral de Eivissa y Formentera, explica la Conselleria del Mar. Está formado por dos barcos destinados al servicio de vigilancia, inspección y control del litoral, con bases en los puertos de Eivissa y de Sant Antoni de Portmany. Además, hay una tercera embarcación destinada al apoyo de las operaciones portuarias en el puerto de Portmany. Entre sus funciones, destacan la detección de actividades irregulares, el control del alquiler ilegal de embarcaciones, la supervisión de fondeos no autorizados, la comprobación de la documentación y de las autorizaciones administrativas y la coordinación con el resto de administraciones y cuerpos que desarrollan funciones de vigilancia en el litoral.

Tres barcos del Govern inspeccionan las actividades irregulares, el control del alquiler ilegal de embarcaciones y la supervisión de fondeos no autorizados

Durante 2025 se incoaron 162 expedientes sancionadores por infracciones relacionadas principalmente con el chárter náutico ilegal, con propuestas de sanción por un importe total de 471.600 euros. En cuanto a 2026, a fecha de 8 de julio, se han iniciado 39 nuevos expedientes y hay cerca de 70 pendientes de incoación, una quincena de los cuales corresponden a inspecciones efectuadas este año. Además, también se ha logrado la retirada de anuncios irregulares de alojamiento en embarcaciones y de ofertas de alquiler de embarcaciones de lista séptima publicadas en plataformas digitales, tras los requerimientos dirigidos a sus responsables.

En cuanto al aumento de la temperatura en el Mediterráneo, afecta a la posidonia porque su supervivencia empieza a peligrar a partir de los 28 grados. En 2025, en algunos puntos de la costa balear y mediterránea se superaron los 30 grados. “De nada servirá proteger las praderas si no paramos inmediatamente el sobrecalentamiento causado por el modelo de producción y consumo del Norte Global, y que afecta la temperatura del Mediterráneo, marítima y terrestre, de forma directa”, advierte Amics de la Terra.

De nada servirá proteger las praderas si no paramos inmediatamente el sobrecalentamiento causado por el modelo de producción y consumo del Norte Global, y que afecta la temperatura del Mediterráneo, marítima y terrestre, de forma directa

Amics de la Terra

Un plan integral de mejora

En un informe anterior, diferentes científicos y entidades ecologistas propusieron implementar diferentes medidas para garantizar la protección de la posidonia. Entre ellas, la instalación de fondeos de bajo impacto, de acuerdo a criterios de capacidad de carga ambiental; establecer áreas de recuperación ambiental en las zonas más degradadas con la prohibición de fondear; habilitar fondeos fijos de bajo impacto y uso social para los residentes de la zona; informar a los navegantes sobre la importancia de no fondear encima de la posidonia; reducir el número de embarcaciones durante la temporada de verano y decrecer turísticamente.

“Se han producido avances, pero la aplicación es todavía parcial y desigual”, afirma Saranova. La directora de IbizaPreservation cita, entre los avances positivos, el refuerzo de la vigilancia, la cartografía de las praderas, el asesoramiento a navegantes y el desarrollo de herramientas como Posidonia Maps o el Teléfono Posidonia, todo ello al amparo del Decreto 25/2018, de conservación de la planta. Asimismo, añade que existen campos de boyas de bajo impacto en Ses Salines, s’Espalmador y es Caló de s’Oli, que en su conjunto albergaron un total de 122 boyas de este tipo en 2025.

También valora positivamente que el Ajuntament d'Eivissa haya alejado de la costa el balizamiento de la zona de baño de Talamanca. “Al ampliar el espacio balizado se impide el fondeo dentro de ese perímetro y se protege una mayor superficie frente a fondeos ilegales o incontrolados”, reconoce. Así, recuerda que es una actuación que “ayuda a reducir el riesgo inmediato y demuestra que las administraciones pueden actuar incluso cuando las soluciones de mayor alcance se retrasan”, dentro de las competencias municipales, pues las de mayor alcance son autonómicas y/o estatales.

Matiza que el balizamiento protege la zona de baño, pero “no ordena el conjunto de la bahía ni establece cuántas embarcaciones puede soportar ambientalmente”. “Reclamamos que el campo de Talamanca deje de ser una promesa recurrente, se garantice su financiación y se establezca un calendario público y verificable para su ejecución”, insiste Saranova.

En términos generales, la directora de IbizaPreservation propone aplicar una ordenación integral del fondeo basada en la capacidad de carga ambiental de cada cala; la creación de zonas específicas de recuperación en los puntos más degradados; una red de fondeos sociales de bajo impacto para residentes; y, sobre todo, un límite efectivo al número de barcos y yates que se concentran simultáneamente en determinadas zonas.

Por otro lado, recuerda que Eivissa alcanzó en 2025 un máximo histórico de 3,39 millones de turistas. Ante estas cifras, instalar campos de boyas de bajo impacto puede contribuir a evitar que las anclas dañen directamente la posidonia en determinadas zonas, pero “no resuelve por sí solo los demás efectos de una concentración excesiva de embarcaciones como los vertidos, el ruido submarino, los residuos, las emisiones y saturación del espacio marítimo”.

Por tanto, señala que en los últimos años ha habido mejoras en cuanto a la legislación, vigilancia, información y tecnología. En 2025, el Servicio de Vigilancia realizó 181.468 actuaciones en Balears, un 40% más que el año anterior. El porcentaje medio de fondeos detectados sobre praderas bajó del 6,8% al 6,4%. Además, hay una mayor utilización de cartografía y aplicaciones por parte de los navegantes.

Sin embargo, las medidas de mejora implantadas no se reflejan suficientemente en Eivissa, según Saranova, ya que la isla sigue teniendo el porcentaje más elevado de fondeo irregular sobre la planta en el archipiélago balear. Por eso, considera que se necesitan “soluciones estructurales”. “La función preventiva es muy importante, pero debe ir acompañada de una capacidad sancionadora suficiente para evitar la reincidencia”, añade.

Finalmente, argumenta que hay que pasar de una gestión principalmente reactiva a una planificación preventiva: determinar la capacidad de carga ambiental de cada cala; limitar el número de barcos y yates cuando se supere; completar con urgencia los campos de bajo impacto pendientes; reservar zonas para la recuperación de las praderas; reforzar la inspección y las sanciones y ofrecer alternativas de fondeo social a los residentes. “La solución no puede consistir únicamente en ordenar un número cada vez mayor de embarcaciones; en las zonas más saturadas también hay que reducir la presión”, concluye.