El valencià Andrés Palop (L'Alcúdia, 1973) ha defensat la porteria d'equips com el València CF, el Vila-real CF o el Sevilla FC, a més de ser internacional amb la selecció espanyola de futbol, amb la qual es va proclamar campió d'Europa l'any 2008. Palop, qué és entrevistat 'en confiança' per Salut Alcover al vell camp de Mestalla, recorda el moment en el qual va ser cridat per jugar en el primer equip del València. L'exporter ha canviat els guants per la banqueta d'entrenador, reconeix en Arconada al seu referent i recorda l'homenatge que li va retre, en portar la seua samarreta, quan va recollir l'Eurocopa amb Espanya. Palop també conta quan Gerard Piqué a Manchester, on el futbolista català jugava aleshores en les files del United, va acudir al seu hotel a demanar-li consell.

“Cada un de nosaltres tenim, en aquesta vida, els nostres objectius. El meu són els malalts”, explica Anna Lluch (València, 1949) en ser preguntada per què va dir que no a Ximo Puig quan li va proposar ser consellera de Sanitat. Investigadora especialista en oncologia i cap de servei en l'hospital Clínic de València, aquesta catedrática de Medicina de reconeguda trajectòria explica a la periodista Salut Alcover en una entrevista en vídeo de la sèrie 'En Confiança', que publica eldiario.es, que s'ha d'evitar la connotació que la societat atorga a la paraula càncer. “Hem de desterrar de la societat la visió que el càncer és igual a mort”, indica.“El 60% dels càncers poden curar-se”. I afegeix en relació al càncer de mamella, que és al que dedica prioritàriament els seus esforços: “Es curen en més d'un 80% dels casos, mira si hem avançat”. Lluch explica com va sorgir la seua vocació precoç: “volia ser metge de poble”. I com va acabar optant per una especialitat que estava, quan ella s'hi va començar a dedicar, mancada d'investigació.

La sèrie d’entrevistes ‘En Confiança’, que publica eldiario.es, s’acosta a un dels màxims especialistes valencians en l’art contemporani. Vicent Todolí (Palmera, 1958), exdirector de la Tate Modern, de Londres; del Museu Serralves d’Art Contemporani, a Porto, i responsable actual de l’Hangar Biccoca, de Milà, va ser un dels impulsors, a l’inici de la seua carrera, de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). En la conversa amb la periodista Salut Alcover, gravada en l’espai de l’antiga fàbrica de Bombas Gens, a València –on la Fundació Per Amor a l’Art prepara una de les propostes privades més importants dedicades a les arts plàstiques–, es desgranen opinions sobre la cultura actual o la situació de l’IVAM, s’aborden les experiències personals de Todolí i la seua manera d’entendre el fet artístic.

“Un artista és una persona”, comenta l'entrevistat, “que t'obri una porta a una habitació, a un món, que no sabies que existia i, per tant, quan hi ixes, el teu món s'ha enriquit perquè s'ha expandit”. Defensa Todolí que “tot art ha sigut alguna vegada contemporani” i afegeix que “entendre no vol dir poder explicar amb paraules. Si l'art es redueix a la seua explicació amb paraules no és bon art”. Sobre el centre artístic que va contribuir a posar en el circuit internacional, diu Todolí: “No he tornat mai a l'IVAM perquè no l'he recongeut com la institució on vaig estar des de l'origen. Si algun dia el reconec, hi tornaré”.

“La nostra base operativa és València i ho continuarà sent”, afirma decidit el cuiner Ricard Camarena, en l'entrevista que la periodista Salut Alcover li fa dins la secció 'En confiança', la sèrie audiovisual que eldiario.es publica en la seua edició valenciana amb la intenció d'acostar als lectors diferents figures de la cultura, l'economia i la societat valenciana. La conversa es produeix en un escenari privilegiat, com és el Mercat de Colom, on Camarena té una de les seues ofertes grastronòmiques.

Nominat als Premis Nacionals de Gastronomia d'enguany, Camarena (Barx, 1974) desplega en els seus restaurants una creativitat basada en la preminència del sabor i el respecte pels productes de temporada. Els sabors de la infantesa i la relació amb la cuina tradicional, la identificació amb València, ciutat on ha decidit mantenir la base del seu ofici, i la valoració dels productes de l'horta són alguns dels aspectes que el cuiner aborda al llarg d'una entrevista en la qual desvela com va començar a acostar-se de menut als fogons i explica, entre altres coses, per què no fa paelles. “No faig paella en els meus restaurants perquè hi tinc un respecte molt gran”, confessa.

L'actor, director i autor teatral Carles Alberola repassa "en confiança" diverses qüestions de la mà de la periodista Salut Alcover

Amb la periodista Salut Alcover, l’actor, director i autor teatral Carles Alberola repassa “en confiança”, des del centenari teatre Olympia, de València, on tantes vegades ha actuat, els motius que el van portar a escriure i representar ficcions sobre els escenaris i en la televisió. “Passe moltes hores al territori de la ficció”, confessa aquest creador que, amb la seua companyia Albena Teatre, fa de l’humor un component bàsic perquè pensa que “la bona comèdia se sosté en el dolor i la pèrdua, en les coses desitjades i no assolides”. “Escric teatre perquè em permet viure més vides”, confessa Alberola, que assegura que, en la seua infància a Alzira, va aprendre de les dones del seu barri a contar històries; “Era fantàstic escoltar-les. El drama que va implicar el tancament de Ràdio Televisió Valenciana per a tot un sector i la situació de crisi que viu la cultura el porten a concloure que ”les coses es poden fer molt bé, bé, regular, malament, molt malament o com a la Comunitat Valenciana“. I afig: ”S’hauria d’ensenyar a les escoles a demanar disculpes. Tots ens equivoquem, però no tots demanen disculpes“. Una reflexió que repeteix a l’hora d’abordar els escàndols de corrupció que sacsegen la vida col·lectiva dels valencians. ”Amb la corrupció, jo faria una comèdia dramàtica pel mal que s’ha fet“, comenta, després de considerar que episodis com la relació de Francisco Camps i el Bigotes són pura ”pornografia“.