<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Memòria democràtica]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Memòria democràtica]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/comunitat-valenciana/memoria-democratica/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Aemet alerta ante la proliferación de incendios forestales fuera de temporada: "Hemos entrado en terreno inexplorado"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/aemet-alerta-proliferacion-incendios-forestales-fuera-temporada-hemos-entrado-terreno-inexplorado_1_11296376.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4dd4bad7-3b62-4b9b-9237-86b9541322bf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Aemet alerta ante la proliferación de incendios forestales fuera de temporada: &quot;Hemos entrado en terreno inexplorado&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"El cambio climático antropogénico hace más probables fenómenos extremos compuestos, como situaciones simultáneas de altas temperaturas y sequías", advierten desde la Agencia Estatal de Meteorología</p></div><p class="article-text">
        El pasado fin de semana se declaraba en la localidad alicantina de T&agrave;rbena el primer gran incendio del a&ntilde;o, ya controlado tras <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/medio_ambiente/estabilizado-incendio-forestal-tarbena-evacuados-regresar-casas_1_11295273.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">arrasar alrededor de 700 hect&aacute;reas de masa boscosa</a> (un gran incendio es aquel que afecta a m&aacute;s de 500 hect&aacute;reas), un fuego que coincide con las <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/sociedad/bomberos-forestales-protestan-valencia-falta-medios-no-unidades-6-meses-ano_1_11293883.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">protestas de los bomberos forestales</a> por la falta de medios -la conselleria de Justicia e Interior, en manos de Vox, decidi&oacute;, con el visto bueno del Partido Popular, <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/vox-reduce-seis-meses-refuerzo-bomberos-forestales-frente-10-implanto-botanico_1_10928316.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">reducir de ocho a seis meses el refuerzo de este cuerpo</a>-.
    </p><p class="article-text">
        A ra&iacute;z de la declaraci&oacute;n del incendio de T&agrave;rbena, desde la Asociaci&oacute;n Espa&ntilde;ola de Meteorolog&iacute;a (Aemet) han alertado, a trav&eacute;s de redes sociales, de que el cambio clim&aacute;tico est&aacute; propiciando la existencia de incendios fuera de la temporada estival, y advert&iacute;a: &ldquo;Hemos entrado en un terreno inexplorado&rdquo; porque &ldquo;el cambio clim&aacute;tico inducido por las actividades humanas nos ha dejado en los &uacute;ltimos a&ntilde;os situaciones extremas no antes registradas, como la que estamos inmersos este a&ntilde;o&rdquo;. &ldquo;El cambio clim&aacute;tico antropog&eacute;nico hace m&aacute;s probables fen&oacute;menos extremos compuestos, como situaciones simult&aacute;neas de altas temperaturas y sequ&iacute;as&rdquo;, insist&iacute;an. 
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, se generan condiciones atmosf&eacute;ricas y del terreno que favorecen la ocurrencia de incendios forestales fuera de temporada.
    </p><p class="article-text">
        Aemet ha recordado que los tres &uacute;ltimos grandes incendios producidos en los &uacute;ltimos meses en el territorio valenciano se han registrado fuera de la temporada estival: al principio de la primavera el de Villanueva de Viver, que <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/medio_ambiente/extinguido-incendio-villanueva-viver-comenzo-23-marzo_1_10108757.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">arras&oacute; unas 4.700 hect&aacute;reas</a>, y el de T&agrave;rbena, y en mitad del oto&ntilde;o en el de Montitxelvo, que <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/medio_ambiente/estabilizado-incendio-montitxelvo-afectado-2-500-hectareas_1_10658841.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">calcin&oacute; 2.500 hect&aacute;reas</a>; los tres despu&eacute;s de &ldquo;tres an&oacute;malos periodos muy secos y muy c&aacute;lidos&rdquo;.
    </p><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/1780143652662055307?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><p class="article-text">
        Tal y como detallan desde la delegaci&oacute;n valenciana de la Agencia Estatal de Meteorolog&iacute;a, el incendio forestal de Villanueva de Viver se desarroll&oacute; &ldquo;tras un periodo muy seco y anormalmente c&aacute;lido que dio lugar a que la capa superficial del suelo estuviese muy seca en el 100% del territorio&rdquo;; mientras que el fuego de Montitxelvo tambi&eacute;n se desarroll&oacute; en unas condiciones de gran sequedad y calor an&oacute;malo; &ldquo;En aquellos momentos, en noviembre de 2023, est&aacute;bamos al principio de este an&oacute;malo y prolongado periodo extremadamente c&aacute;lido y seco que a&uacute;n contin&uacute;a&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Una &ldquo;gran diferencia&rdquo; con el incendio de T&agrave;rbena</h3><p class="article-text">
        Sin embargo, hay una &ldquo;gran diferencia&rdquo; entre estos dos incendios y el de T&agrave;rbena. Los primeros se desarrollaron en condiciones meteorol&oacute;gicas &ldquo;muy adversas, con vientos terrales de poniente fuertes&rdquo;, mientras que, por el contrario, la situaci&oacute;n en el caso de T&agrave;rbena era &ldquo;poco favorable para una r&aacute;pida propagaci&oacute;n&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Con la gran sequedad del terreno, los &iacute;ndices de ignici&oacute;n son altos, pero con viento flojo y brisas, la propagaci&oacute;n de los incendios no es muy alta, ya que las condiciones meteorol&oacute;gicas no favorecen esa r&aacute;pida propagaci&oacute;n&rdquo;, explicaba la Aemet en redes sociales, para a&ntilde;adir: &ldquo;La situaci&oacute;n de viento flojo y brisas, como las del domingo, es la t&iacute;pica de gran parte de los d&iacute;as de primavera y verano en nuestro territorio y, con temperaturas inferiores a 30 &ordm;C, no suelen ser condiciones de r&aacute;pida propagaci&oacute;n de incendios&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Seis meses y medio de d&eacute;ficit de lluvias y temperaturas altas &ldquo;sin precedentes&rdquo;</h3><p class="article-text">
        Desde el pasado 1 de octubre, la Comunitat Valenciana encadena seis meses y medio &ldquo;sin precedentes en cuanto d&eacute;ficit de lluvia y anomal&iacute;a c&aacute;lida en la Comunitat Valenciana&rdquo; y, adem&aacute;s, con diferencia respecto al segundo periodo seco y c&aacute;lido. Esto se une a que 2023, en su conjunto, tambi&eacute;n fue un a&ntilde;o &ldquo;extremadamente c&aacute;lido, el segundo m&aacute;s c&aacute;lido tras 2022, y extremadamente seco, el m&aacute;s seco de los &uacute;ltimos 40 a&ntilde;os en la Comunitat Valenciana&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, la agencia alerta: &ldquo;Nos encontramos con un nuevo escenario de fen&oacute;menos extremos compuestos que tambi&eacute;n es una de las consecuencias del cambio clim&aacute;tico, en el que se presentan al menos dos situaciones adversas simult&aacute;neamente. En este caso, calor an&oacute;malo y sequ&iacute;a meteorol&oacute;gica&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La predicci&oacute;n del Panel Intergubernamental del Cambio Clim&aacute;tico de la ONU considera que estos episodios extremos compuestos &ldquo;son probablemente ya m&aacute;s frecuentes por el cambio clim&aacute;tico&rdquo;. &ldquo;Y, con alta probabilidad, la ocurrencia simult&aacute;nea de olas de calor y sequ&iacute;as en nuestro entorno geogr&aacute;fico ir&aacute; en aumento&rdquo;, han advertido.
    </p><p class="article-text">
        El problema es que el estado fenol&oacute;gico y de estr&eacute;s h&iacute;drico de la vegetaci&oacute;n &ldquo;en estos momentos es un factor permanente, no una variable y, a corto plazo y sin lluvias a la vista, esta situaci&oacute;n va a permanecer o empeorar&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Miguel Giménez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/aemet-alerta-proliferacion-incendios-forestales-fuera-temporada-hemos-entrado-terreno-inexplorado_1_11296376.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 20 Apr 2024 21:30:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4dd4bad7-3b62-4b9b-9237-86b9541322bf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1017792" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4dd4bad7-3b62-4b9b-9237-86b9541322bf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1017792" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Aemet alerta ante la proliferación de incendios forestales fuera de temporada: "Hemos entrado en terreno inexplorado"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4dd4bad7-3b62-4b9b-9237-86b9541322bf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[AEMET - Agencia Estatal de Meteorología,Incendios,Fuego,Clima,Cambio climático,Temperaturas,Comunidad Valenciana,Comunitat Valenciana,Meteorología]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Familiars de víctimes del franquisme reben els cossos de quatre afusellats a Paterna]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/familiars-victimes-franquisme-reben-els-cossos-quatre-afusellats-paterna_132_10360158.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3674fe82-b6a0-4c3a-9de6-e5966daad252_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Familiars de víctimes del franquisme reben els cossos de quatre afusellats a Paterna"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El cementeri de Paterna, l’anomenada ‘paredón de España’, acull un acte d’homenatge a les més de 200 víctimes 83 anys després de la seua execució</p></div><p class="article-text">
        Els familiars de la fossa 126 de Paterna, la m&eacute;s gran de la Comunitat Valenciana, reben diumenge els cossos de quatre v&iacute;ctimes. En un acte d&rsquo;homenatge en l&rsquo;anomenat <em>pared&oacute;n de Espa&ntilde;a,</em> els familiars dels exhumats rebran les restes de Francisco Arnal Moreno, Josep Brell Pinyol, Ernest Fabra Hernandis i Francesc Gregori Chuli&agrave;, 83 anys despr&eacute;s de la seua execuci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;associaci&oacute; de v&iacute;ctimes planteja la jornada com &ldquo;una oportunitat per a reflexionar sobre la nostra hist&ograve;ria, reconeixent el llegat dels que van patir la repressi&oacute; i la viol&egrave;ncia durant el franquisme&rdquo;. En el cementeri de Paterna s&rsquo;estima que es van executar 2.238 persones per les autoritats franquistes en els primers anys de la postguerra. D&rsquo;elles, s&rsquo;estima que 243 es localitzen en la fossa esmentada.
    </p><p class="article-text">
        Entre el 2021 i juliol del 2022 es van desenvolupar les faenes d&rsquo;exhumaci&oacute;, liderades per Atics Gesti&oacute; i Difusi&oacute; del Patrimoni Arqueol&ograve;gic i Hist&ograve;ric amb el suport de la Conselleria de Participaci&oacute;, Transpar&egrave;ncia, Cooperaci&oacute; i Qualitat Democr&agrave;tica, que van poder rescatar 144 cossos. Almenys 140 persones continuen sense identificar, destaca l&rsquo;associaci&oacute; de familiars. Es tracta de v&iacute;ctimes assassinades en el curs de cinc afusellaments massius que el r&egrave;gim franquista va perpetrar un any despr&eacute;s del final de la Guerra Civil en el Terrer de Paterna. Les <em>sacas</em> es van dur a terme els dies 27, 29 i 30 d&rsquo;agost de 1940 i el 14 de setembre del mateix any.
    </p><p class="article-text">
        Per a les fam&iacute;lies, &ldquo;el seu retorn a casa representa un moment de tancament i reconstrucci&oacute; hist&ograve;rica, brindant a les fam&iacute;lies l&rsquo;oportunitat de rendir tribut als seus &eacute;ssers estimats i donar-los un lloc de descans digne&rdquo;, afirmen en un comunicat.
    </p><p class="article-text">
        La cerim&ograve;nia, que t&eacute; un car&agrave;cter ampli, compta amb la participaci&oacute; d&rsquo;artistes com Xavi Sarri&agrave;, Jota Terranegra i Vicent Camps, a m&eacute;s de la Muixeranga la Torrentina i el grup de veu Va de Cant.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/familiars-victimes-franquisme-reben-els-cossos-quatre-afusellats-paterna_132_10360158.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 09 Jul 2023 06:12:55 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3674fe82-b6a0-4c3a-9de6-e5966daad252_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="129662" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3674fe82-b6a0-4c3a-9de6-e5966daad252_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="129662" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Familiars de víctimes del franquisme reben els cossos de quatre afusellats a Paterna]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3674fe82-b6a0-4c3a-9de6-e5966daad252_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Familiares de víctimas del franquismo reciben los cuerpos de cuatro fusilados en Paterna]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/familiares-victimas-franquismo-reciben-cuerpos-cuatro-fusilados-paterna_132_10358671.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3674fe82-b6a0-4c3a-9de6-e5966daad252_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Familiares de víctimas del franquismo reciben los cuerpos de cuatro fusilados en Paterna"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El cementerio de Paterna, el llamado 'paredón de España', acoge un acto de homenaje a las más de 200 víctimas 83 años después de su ejecución</p><p class="subtitle">Los trabajos de exhumación en la fosa 126 de Paterna localizan los restos de 144 víctimas de la represión franquista
</p></div><p class="article-text">
        Los familiares de la fosa 126 de Paterna, la m&aacute;s grande de la Comunitat Valenciana, reciben este domingo los cuerpos de cuatro v&iacute;ctimas. En un acto de homenaje en el llamado 'pared&oacute;n de Espa&ntilde;a', los familiares de los exhumados recibir&aacute;n los restos de Francisco Arnal Moreno, Josep Brell Pinyol, Ernest Fabra Hernandis y Francesc Gregori Chuli&agrave;, 83 a&ntilde;os despu&eacute;s de su ejecuci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        La asociaci&oacute;n de v&iacute;ctimas plantea la jornada como &ldquo;una oportunidad para reflexionar sobre nuestra historia, reconociendo el legado de aquellos que sufrieron la represi&oacute;n y violencia durante el franquismo&rdquo;. En el cementerio de Paterna se estima que fueron ejecutadas 2.238 personas por las autoridades franquistas en los primeros a&ntilde;os de la posguerra. De ellas, se estima que 243 se encuentran en la citada fosa.
    </p><p class="article-text">
        Entre 2021 y julio de 2022 se desarrollaron los trabajos de exhumaci&oacute;n, liderados por Atics Gesti&oacute; i Difusi&oacute; del Patrimoni Arqueol&ograve;gic i Hist&ograve;ric con el apoyo de la Conselleria de Participaci&oacute;n, Transparencia, Cooperaci&oacute;n y Calidad Democr&aacute;tica, que pudieron rescatar 144 cuerpos. Al menos 140 personas siguen sin identificar, destaca la asociaci&oacute;n de familiares. Se trata de v&iacute;ctimas asesinadas en el curso de cinco fusilamientos masivos que el r&eacute;gimen franquista perpetr&oacute; un a&ntilde;o despu&eacute;s del final de la Guerra Civil en el Terrer de Paterna. Las sacas se realizaron los d&iacute;as 27, 29 y 30 de agosto de 1940 y el 14 de septiembre del mismo a&ntilde;o. 
    </p><p class="article-text">
        Para las familias, &ldquo;su regreso a casa representa un momento de cierre y reconstrucci&oacute;n hist&oacute;rica, brindando a las familias la oportunidad de rendir tributo a sus seres queridos y darles un lugar de descanso digno&rdquo;, afirman en un comunicado. 
    </p><p class="article-text">
        La ceremonia, que tiene un car&aacute;cter amplio, cuenta con la participaci&oacute;n de artistas como Xavi Sarri&agrave;, Jota Terranegra y Vicent Camps, adem&aacute;s de la Muixeranga la Torrentina y el grupo de voz Va de Cant.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/familiares-victimas-franquismo-reciben-cuerpos-cuatro-fusilados-paterna_132_10358671.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 09 Jul 2023 06:01:36 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3674fe82-b6a0-4c3a-9de6-e5966daad252_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="129662" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3674fe82-b6a0-4c3a-9de6-e5966daad252_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="129662" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Familiares de víctimas del franquismo reciben los cuerpos de cuatro fusilados en Paterna]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3674fe82-b6a0-4c3a-9de6-e5966daad252_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Exhumaciones,Comunidad Valenciana]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los restos de cuatro víctimas del franquismo de la Fosa 126 de Paterna regresan este domingo con sus familias]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/restos-cuatro-victimas-franquismo-fosa-126-paterna-regresan-domingo-familias_132_10357158.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5f6bba9a-470f-4b19-bf89-5ebd6b971f54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Los restos de cuatro víctimas del franquismo de la Fosa 126 de Paterna regresan este domingo con sus familias"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Esta es la fosa común la más grande de la Comunitat Valenciana, con 243 personas enterradas de las 2.238 víctimas que fueron fusiladas en el Terrer de Paterna una vez finalizada la Guerra Civil</p></div><p class="article-text">
        Los restos de cuatro v&iacute;ctimas del franquismo, que hasta ahora estaban en la Fosa 126 del cementerio de Paterna, ser&aacute;n entregados a sus familias este domingo, en un acto de &ldquo;profundo significado hist&oacute;rico&rdquo; que rendir&aacute; homenaje a los 243 represaliados de la 'Fossa de la Terra'.
    </p><p class="article-text">
        La Fosa 126 es la m&aacute;s grande de la Comunitat Valenciana, con 243 personas enterradas de las 2.238 v&iacute;ctimas que fueron fusiladas en el Terrer de Paterna una vez finalizada la Guerra Civil. Entre 2021 y julio de 2022 se desarrollaron los trabajos de exhumaci&oacute;n, liderados por Atics Gesti&oacute; i Difusi&oacute; del Patrimoni Arqueol&ograve;gic i Hist&ograve;ric. Durante este proceso se exhumaron 144 cuerpos, de los cuales solo se han podido identificar a cuatro personas de momento.
    </p><p class="article-text">
        Ahora, la Asociaci&oacute;n de V&iacute;ctimas del Franquismo de la Fosa 126 celebrar&aacute; a las 10 horas de este domingo en el que Francisco Arnal Moreno, Josep Brell Pinyol, Ernest Fabra Hernandis y Francesc Gregori Chuli&agrave; ser&aacute;n entregados a sus familias, poniendo fin a una espera de 83 a&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Su regreso a casa representa un momento de cierre y reconstrucci&oacute;n hist&oacute;rica, brindando a las familias la oportunidad de rendir tributo a sus seres queridos y darles un lugar de descanso digno&rdquo;, ha destacado la asociaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La ceremonia contar&aacute; con la participaci&oacute;n de artistas como Xavi Sarri&agrave; (voz), Jota Terranegra (guitarra) y Vicent Camps (rapsoda). Formar&aacute;n parte tambi&eacute;n la Muixeranga la Torrentina y el grupo de voz Va de Cant, integrado por la cantaora Mar&iacute;a Amparo Hurtado, el dol&ccedil;ainer Xema Chornet y el tabaleter Pepe Mart&iacute;nez.
    </p><p class="article-text">
        Este evento de homenaje y memoria cuenta con el apoyo de la Conselleria de Participaci&oacute;n, Transparencia, Cooperaci&oacute;n y Calidad Democr&aacute;tica y el Ayuntamiento de Paterna.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Es una oportunidad para reflexionar sobre nuestra historia, reconociendo el legado de aquellos que sufrieron la represi&oacute;n y violencia durante el franquismo&rdquo;, ha resaltado la asociaci&oacute;n, antes de recordar que a&uacute;n hay al menos 140 personas de esta fosa sin identificar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/restos-cuatro-victimas-franquismo-fosa-126-paterna-regresan-domingo-familias_132_10357158.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 06 Jul 2023 16:47:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5f6bba9a-470f-4b19-bf89-5ebd6b971f54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="151019" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5f6bba9a-470f-4b19-bf89-5ebd6b971f54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="151019" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los restos de cuatro víctimas del franquismo de la Fosa 126 de Paterna regresan este domingo con sus familias]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5f6bba9a-470f-4b19-bf89-5ebd6b971f54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Així va salvar Mèxic Azaña de la Gestapo franquista: “Per solidaritat i afecte a les idees de la República”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/aixi-salvar-mexic-azana-gestapo-franquista-per-solidaritat-i-afecte-les-idees-republica_132_10342287.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/15a6132e-2252-440a-8a15-8d586eb54ff7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Així va salvar Mèxic Azaña de la Gestapo franquista: “Per solidaritat i afecte a les idees de la República”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El dibuixant Manuel Granell i el guionista Juanarete publiquen ‘Plomo y gualda. El entierro mexicano de Azaña en Francia’, que repassa l’exili del polític republicà
</p></div><p class="article-text">
        El diplom&agrave;tic mexic&agrave; Lu&iacute;s I. Rodr&iacute;guez Taboada, per ordre de L&aacute;zaro C&aacute;rdenas, es va jugar la pell per salvar de les arpes del franquisme l&rsquo;escriptor Manuel Aza&ntilde;a, president de la II Rep&uacute;blica espanyola, durant el seu exili a Fran&ccedil;a despr&eacute;s de la derrota de la Guerra Civil. &ldquo;&Eacute;s tot un s&iacute;mbol i un cant a la solidaritat&rdquo;, afirma el dibuixant Manuel Granell, autor juntament amb el guionista Juanarete, del c&ograve;mic&nbsp;<em>Plomo y gualda. El entierro mexicano de Aza&ntilde;a en Francia</em>&nbsp;(GP Ediciones, 2023). El guionista Juan P&eacute;rez (Saragossa, 1967) s&rsquo;ha basat en les mem&ograve;ries del diplom&agrave;tic, editades fa m&eacute;s de dues d&egrave;cades a M&egrave;xic, per tra&ccedil;ar la infausta marxa d&rsquo;Aza&ntilde;a i la seua fam&iacute;lia en l&rsquo;exili. &ldquo;Con&eacute;ixer la seua tasca diplom&agrave;tica em va brindar l&rsquo;oportunitat de poder escriure sobre l&rsquo;exili republic&agrave; i els embarcaments cap a Llatinoam&egrave;rica amb l&rsquo;ajuda mexicana&rdquo;, diu Juanarete.
    </p><p class="article-text">
        El c&ograve;mic relata l&rsquo;exili d&rsquo;Aza&ntilde;a, de la seua dona Dolores de Rivas Cherif i del seu cunyat Cipriano, entre altres familiars, sempre a l&rsquo;aguait dels serveis de seguretat franquistes a Fran&ccedil;a. &ldquo;La conjuntura pol&iacute;tica europea i la Guerra Mundial en la historieta ofereix context als protagonistes&rdquo;, explica el guionista de l&rsquo;obra, que tamb&eacute; &eacute;s bi&ograve;graf gr&agrave;fic del l&iacute;der &agrave;crata Buenaventura Durruti.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, la novel&middot;la gr&agrave;fica tamb&eacute; compta amb un pr&ograve;leg de la neta de Pedro Urraca, un dels principals protagonistes de la persecuci&oacute; de l&rsquo;il&middot;lustre president de la Segona Rep&uacute;blica a Fran&ccedil;a. Es tracta de Loreto Urraca, autora d&rsquo;una novel&middot;la biogr&agrave;fica sobre el seu &ldquo;p&egrave;rfid avi&rdquo;, col&middot;laborador de la Gestapo nazi, perseguidor de jueus i de l&rsquo;exili republic&agrave; &ndash;va detindre i va deportar el president de la Generalitat de Catalunya Llu&iacute;s Companys a Espanya per al seu afusellament&ndash; que gr&agrave;cies a l&rsquo;auda&ccedil; actuaci&oacute; del diplom&agrave;tic mexic&agrave; va fracassar en el seu intent de detindre Aza&ntilde;a. &ldquo;Un personatge fascinant&rdquo;, apunta en refer&egrave;ncia a Urraca el dibuixant Manuel Granell, cap de publicacions de l&rsquo;Institut Valenci&agrave; d&rsquo;Art Modern (IVAM) durant tres d&egrave;cades.
    </p><p class="article-text">
        Lu&iacute;s I. Rodr&iacute;guez Taboada va convertir l&rsquo;Hotel du Midi de Montalban, en qu&egrave; Aza&ntilde;a estava moribund, en una legaci&oacute; diplom&agrave;tica mexicana, blindant aix&iacute; la sort del pol&iacute;tic republic&agrave;. &ldquo;Lu&iacute;s I. Rodr&iacute;guez tenia el mandat del seu govern per a emparar, ajudar i traslladar a M&egrave;xic el nombre m&eacute;s gran possible d&rsquo;exiliats espanyols de tota condici&oacute; i sexe, refugiats a Fran&ccedil;a&rdquo;, recorda Juanarete.
    </p><p class="article-text">
        El diplom&agrave;tic, gran admirador de la figura de Manuel Aza&ntilde;a, &ldquo;va vetlar per ell, va tractar de traure&rsquo;l del pa&iacute;s i, com que no va poder per la seua malaltia, va posar tota l&rsquo;obstinaci&oacute; per impedir que la Falange exterior el ca&ccedil;ara&rdquo;, afig el guionista.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de la mort de Manuel Aza&ntilde;a, esdevinguda la nit del 3 de novembre de 1940, Rodr&iacute;guez Taboada es va enfrontar a les autoritats del r&egrave;gim del mariscal Philippe P&eacute;tain per poder donar un enterrament digne al pol&iacute;tic i escriptor espanyol, amb qui va compartir algunes de les &uacute;ltimes converses que va mantindre en vida. &ldquo;Va organitzar, a m&eacute;s, les ex&egrave;quies de don Manuel, cosa que el va portar a enfrontar-se amb el prefecte de Montalban, per les diferents humiliacions que pretenia per a l&rsquo;acabat de morit Aza&ntilde;a, com pretendre que el seu f&egrave;retre anara cobert amb la bandera franquista&rdquo;, relata Juanarete.
    </p><p class="article-text">
        Acompanyats d&rsquo;altres republicans en un festeig f&uacute;nebre en l&rsquo;exili, el f&egrave;retre va ser cobert per la bandera mexicana. &ldquo;Per a nosaltres ser&agrave; un privilegi, per als republicans, una esperan&ccedil;a&rdquo;, diu el personatge del diplom&agrave;tic en una de les vinyetes. L&rsquo;escena, amb una forta c&agrave;rrega simb&ograve;lica, homenatja l&rsquo;ajuda incondicional de M&egrave;xic cap als derrotats de la Guerra Civil espanyola.
    </p><h3 class="article-text"><strong>Una etapa &ldquo;ocultada i injuriada&rdquo;</strong></h3><p class="article-text">
        L&rsquo;obra tamb&eacute; reflexiona sobre l&rsquo;exili republic&agrave; i aporta claus sobre la figura excel&middot;lent &ndash;pol&iacute;tica i liter&agrave;ria&ndash; de Manuel Aza&ntilde;a, insuficientment reivindicada, segons els autors del c&ograve;mic. &ldquo;Em va refermar en la idea que Aza&ntilde;a, personalment i intel&middot;lectualment, era una persona molt interessant&rdquo;, afirma Manuel Granell. &ldquo;Tota aquesta etapa de la hist&ograve;ria ha sigut convenientment ocultada i injuriada&rdquo;, postil&middot;la el dibuixant.
    </p><p class="article-text">
        Una altra de les claus que sobrevola l&rsquo;obra &eacute;s l&rsquo;ajuda de M&egrave;xic a l&rsquo;exili republic&agrave;. Va ser, segons sost&eacute; Juanarete, &ldquo;rotundament per solidaritat&rdquo;. &ldquo;Per afecte i comprensi&oacute; cap a les idees de progr&eacute;s que la Rep&uacute;blica representava, encara que cal recon&eacute;ixer que les exiliades i els exiliats republicans a Fran&ccedil;a suposaven el bo i millor de la intel&middot;lectualitat, la cultura, i la ci&egrave;ncia espanyola&rdquo;, afig el guionista.
    </p><p class="article-text">
        El c&ograve;mic s&rsquo;emmarca tamb&eacute; en una fornada florent de novel&middot;les gr&agrave;fiques sobre mem&ograve;ria hist&ograve;rica, amb autors de la talla de Paco Roca, Antonio Altarriba i Kim o Alfonso Zapico, entre molts altres. &ldquo;La historieta mai pot substituir els estudis historiogr&agrave;fics ni ho pret&eacute;n, el que fa &eacute;s introduir elements de la nostra hist&ograve;ria democr&agrave;tica poc coneguts i cridar-hi l&rsquo;atenci&oacute;, fins i tot pot servir de den&uacute;ncia&rdquo;, reflexiona Juanarete. Per part seua, Manuel Granell reconeix que &ldquo;&eacute;s tremendament did&agrave;ctic alhora que entretingut&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lucas Marco]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/aixi-salvar-mexic-azana-gestapo-franquista-per-solidaritat-i-afecte-les-idees-republica_132_10342287.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 01 Jul 2023 20:32:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/15a6132e-2252-440a-8a15-8d586eb54ff7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="196926" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/15a6132e-2252-440a-8a15-8d586eb54ff7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="196926" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Així va salvar Mèxic Azaña de la Gestapo franquista: “Per solidaritat i afecte a les idees de la República”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/15a6132e-2252-440a-8a15-8d586eb54ff7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Así salvó México a Azaña de la 'Gestapo franquista': "Por solidaridad y cariño a las ideas de la República"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/salvo-mexico-azana-gestapo-franquista-solidaridad-carino-ideas-republica_132_10339899.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/91b38a87-53eb-4780-bcd9-a6015540c13e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Así salvó México a Azaña de la &#039;Gestapo franquista&#039;: &quot;Por solidaridad y cariño a las ideas de la República&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El dibujante Manuel Granell y el guionista Juanarete publican 'Plomo y gualda. El entierro mexicano de Azaña en Francia', que repasa el exilio del político republicano </p><p class="subtitle">Hemeroteca - La nieta del 'cazador de rojos': “Mi abuelo era un represor franquista” </p></div><p class="article-text">
        El diplom&aacute;tico mexicano Luis I. Rodr&iacute;guez Taboada, por orden de L&aacute;zaro C&aacute;rdenas, se jug&oacute; el tipo para salvar de las garras del franquismo al escritor <a href="https://www.eldiario.es/temas/manuel-azana/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Manuel Aza&ntilde;a</a>, presidente de la II Rep&uacute;blica espa&ntilde;ola, durante su exilio en Francia tras la derrota de la Guerra Civil. &ldquo;Es todo un s&iacute;mbolo y un canto a la solidaridad&rdquo;, afirma el dibujante <a href="https://gpediciones.com/55__manuel-granell" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Manuel Granell</a>, autor junto con el guionista <a href="https://gpediciones.com/30__juanarete" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Juanarete</a>, del c&oacute;mic <a href="https://gpediciones.com/catalogo/84-plomo-y-gualda-entierro-mexicano-de-azana-en-francia.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Plomo y gualda. Entierro mexicano de Aza&ntilde;a en Francia</em></a> (GP Ediciones, 2023). El guionista Juan P&eacute;rez (Zaragoza, 1967) se ha basado en las memorias del diplom&aacute;tico, <a href="https://www.jstor.org/stable/j.ctvhn0b60" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">editadas hace m&aacute;s de dos d&eacute;cadas</a> en M&eacute;xico, para trazar la aciaga andadura de Aza&ntilde;a y su familia en el exilio.&nbsp;&ldquo;Conocer su labor diplom&aacute;tica me brind&oacute; la oportunidad de poder escribir sobre el exilio republicano y los embarques para Latinoam&eacute;rica con la ayuda mexicana&rdquo;, dice Juanarete. 
    </p><p class="article-text">
        El c&oacute;mic relata el exilio de Aza&ntilde;a, de su mujer Dolores de Rivas Cherif y de su cu&ntilde;ado Cipriano, entre otros familiares, siempre al acecho de los servicios de seguridad franquistas en Francia. &ldquo;La coyuntura pol&iacute;tica europea y la Guerra Mundial en la historieta ofrece contexto a los protagonistas&rdquo;, explica el guionista de la obra, que tambi&eacute;n es <a href="https://gpediciones.com/catalogo/50-pepe-buenaventura-durruti.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">bi&oacute;grafo gr&aacute;fico del l&iacute;der &aacute;crata Buenaventura Durruti</a>. 
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, la novela gr&aacute;fica tambi&eacute;n cuenta con un pr&oacute;logo de la nieta de Pedro Urraca, uno de los principales protagonistas de la persecuci&oacute;n del ilustre presidente de la Segunda Rep&uacute;blica en Francia. Se trata de Loreto Urraca, autora de una novela biogr&aacute;fica sobre su &ldquo;p&eacute;rfido abuelo&rdquo;, <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/huella-gestapo-brigada-politico-social_132_1752338.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">colaborador de la Gestapo nazi</a>, perseguidor de jud&iacute;os y del exilio republicano &mdash;detuvo y deport&oacute; al presidente de la Generalitat de Catalunya Llu&iacute;s Companys a Espa&ntilde;a para su fusilamiento&mdash;  que gracias a la audaz actuaci&oacute;n del diplom&aacute;tico mexicano fracas&oacute; en su intento de detener a Aza&ntilde;a. &ldquo;Un personaje fascinante&rdquo;, apunta en referencia a Urraca el dibujante Manuel Granell, jefe de publicaciones del Institut Valenci&agrave; d'ara Modern (IVAM) durante tres d&eacute;cadas. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/674ea3b1-25d1-4999-aabb-cbd02b9de75f_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/674ea3b1-25d1-4999-aabb-cbd02b9de75f_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/674ea3b1-25d1-4999-aabb-cbd02b9de75f_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/674ea3b1-25d1-4999-aabb-cbd02b9de75f_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/674ea3b1-25d1-4999-aabb-cbd02b9de75f_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/674ea3b1-25d1-4999-aabb-cbd02b9de75f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/674ea3b1-25d1-4999-aabb-cbd02b9de75f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La huida republicana en una de las viñetas de la obra."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La huida republicana en una de las viñetas de la obra.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Luis I. Rodr&iacute;guez Taboada convirti&oacute; el hotel du Midi de Montauban, en el que Aza&ntilde;a se encontraba moribundo, en una legaci&oacute;n diplom&aacute;tica mexicana, blindando as&iacute; la suerte del pol&iacute;tico republicano. &ldquo;Luis I. Rodr&iacute;guez ten&iacute;a el mandato de su gobierno para amparar, ayudar y trasladar a M&eacute;xico al mayor n&uacute;mero posible de exiliados espa&ntilde;oles de toda condici&oacute;n y sexo, refugiados en Francia&rdquo;, recuerda Juanarete.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El diplom&aacute;tico, gran admirador de la figura de Manuel Aza&ntilde;a, &ldquo;vel&oacute; por &eacute;l, trat&oacute; de sacarlo del pa&iacute;s y, como no pudo por su enfermedad, puso todo el empe&ntilde;o para impedir que la Falange exterior lo cazara&rdquo;, agrega el guionista.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Tras la muerte de Manuel Aza&ntilde;a, acaecida la noche del 3 de noviembre de 1940, Rodr&iacute;guez Taboada se enfrent&oacute; a las autoridades del r&eacute;gimen del mariscal Philippe P&eacute;tain para poder dar un entierro digno al pol&iacute;tico y escritor espa&ntilde;ol, con el que comparti&oacute; algunas de las &uacute;ltimas conversaciones que mantuvo en vida. &ldquo;Organiz&oacute;, adem&aacute;s, las exequias de don Manuel, lo que le llev&oacute; a enfrentarse con el prefecto de Montauban, por las distintas humillaciones que pretend&iacute;a para el reci&eacute;n fallecido Aza&ntilde;a, como pretender que su f&eacute;retro fuese cubierto con la bandera franquista&rdquo;, relata Juanarete.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1989d9c2-7b7d-44c2-bca2-46e26468f555_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1989d9c2-7b7d-44c2-bca2-46e26468f555_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1989d9c2-7b7d-44c2-bca2-46e26468f555_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1989d9c2-7b7d-44c2-bca2-46e26468f555_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1989d9c2-7b7d-44c2-bca2-46e26468f555_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1989d9c2-7b7d-44c2-bca2-46e26468f555_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1989d9c2-7b7d-44c2-bca2-46e26468f555_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Manuel Azaña y Juan Negrín en una de las viñetas de &#039;Plomo y gualda&#039;."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Manuel Azaña y Juan Negrín en una de las viñetas de &#039;Plomo y gualda&#039;.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Acompa&ntilde;ados de otros republicanos en un cortejo f&uacute;nebre en el exilio, el f&eacute;retro fue cubierto por la bandera mexicana. &ldquo;Para nosotros ser&aacute; un privilegio, para los republicanos, una esperanza&rdquo;, dice el personaje del diplom&aacute;tico en una de las vi&ntilde;etas. La escena, con una fuerte carga simb&oacute;lica, homenajea la ayuda incondicional de M&eacute;xico hacia los derrotados de la Guerra Civil espa&ntilde;ola.   
    </p><h3 class="article-text">Una etapa &ldquo;ocultada y&nbsp;denostada&rdquo;</h3><p class="article-text">
        La obra tambi&eacute;n reflexiona sobre el exilio republicano y aporta claves sobre la <a href="https://www.eldiario.es/cultura/libros/le-llamabamos-don-manuel-lado-privado-azana-visto-periodistas-pioneras-pais_1_7223974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">figura sobresaliente &mdash;pol&iacute;tica y literaria&mdash; de Manuel Aza&ntilde;a</a>, insuficientemente reivindicada, seg&uacute;n los autores del c&oacute;mic. &ldquo;Me reafirm&oacute; en la idea de que&nbsp;Aza&ntilde;a, personal e intelectualmente, era una persona muy interesante&rdquo;, afirma Manuel Granell. &ldquo;Toda esa etapa de la historia ha sido convenientemente ocultada y&nbsp;denostada&rdquo;, apostilla el dibujante. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/75e70f78-0f96-4015-b08f-863188377a74_16-9-aspect-ratio_50p_1076411.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/75e70f78-0f96-4015-b08f-863188377a74_16-9-aspect-ratio_50p_1076411.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/75e70f78-0f96-4015-b08f-863188377a74_16-9-aspect-ratio_75p_1076411.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/75e70f78-0f96-4015-b08f-863188377a74_16-9-aspect-ratio_75p_1076411.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/75e70f78-0f96-4015-b08f-863188377a74_16-9-aspect-ratio_default_1076411.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/75e70f78-0f96-4015-b08f-863188377a74_16-9-aspect-ratio_default_1076411.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/75e70f78-0f96-4015-b08f-863188377a74_16-9-aspect-ratio_default_1076411.jpg"
                    alt="El dibujante Manuel Granell (izquierda) y el guionista Juanarete."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El dibujante Manuel Granell (izquierda) y el guionista Juanarete.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Otra de las claves que sobrevuela la obra es la ayuda de M&eacute;xico al exilio republicano. Fue, seg&uacute;n sostiene Juanarete, &ldquo;rotundamente por solidaridad&rdquo;.&nbsp;&ldquo;Por cari&ntilde;o y comprensi&oacute;n hacia las ideas de progreso que la Rep&uacute;blica representaba, aunque hay que reconocer que&nbsp;las exiliadas y exiliados republicanos en Francia supon&iacute;an la flor y nata de la intelectualidad, la cultura, y la ciencia espa&ntilde;ola&rdquo;, agrega el guionista. 
    </p><p class="article-text">
        El c&oacute;mic se enmarca tambi&eacute;n en una floreciente hornada de novelas gr&aacute;ficas sobre memoria hist&oacute;rica, con autores de la talla de <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/regreso-eden-paco-roca-memoria-materna-hambre-posguerra-franquista-valencia_1_6499699.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Paco Roca</a>, <a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/cultura/antonio-altarriba-premio-nacional-comic_1_5379313.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Antonio Altarriba y Kim</a> o <a href="https://www.eldiario.es/cultura/comics/historia-opresion-consecuencias-revolucion-asturias_128_1234348.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Alfonso Zapico</a>, entre muchos otros. &ldquo;La historieta nunca puede sustituir a los estudios historiogr&aacute;ficos ni lo pretende, lo que hace es introducir elementos de nuestra historia democr&aacute;tica poco conocidos y llamar la atenci&oacute;n sobre ellos, incluso puede servir de denuncia&rdquo;, reflexiona Juanarete. Por su parte, Manuel Granell reconoce que &ldquo;es tremendamente did&aacute;ctico al tiempo que entretenido&rdquo;. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lucas Marco]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/salvo-mexico-azana-gestapo-franquista-solidaridad-carino-ideas-republica_132_10339899.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 01 Jul 2023 20:27:21 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/91b38a87-53eb-4780-bcd9-a6015540c13e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="196926" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/91b38a87-53eb-4780-bcd9-a6015540c13e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="196926" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Así salvó México a Azaña de la 'Gestapo franquista': "Por solidaridad y cariño a las ideas de la República"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/91b38a87-53eb-4780-bcd9-a6015540c13e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Comunitat Valenciana,País Valenciano,Cultura,Memoria Histórica,Manuel Azaña,Franquismo,Francia,México,Exilio]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un pueblo de Castelló busca familiares de nueve republicanos exhumados de fosas franquistas para enterrarlos "con dignidad"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/pueblo-castello-busca-familiares-nueve-republicanos-exhumados-fosas-franquistas-enterrarlos-dignidad_132_10108927.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/783207e6-655b-487c-be4c-f6d7d459493b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un pueblo de Castelló busca familiares de nueve republicanos exhumados de fosas franquistas para enterrarlos &quot;con dignidad&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Ayuntamiento de Vistabella del Maestrat ha cedido dos nichos en el cementerio de la localidad para enterrar los cuerpos tras un cortejo fúnebre</p><p class="subtitle">Aprender a exhumar fosas del franquismo: un curso de verano de especialistas forenses para localizar soldados republicanos fusilados</p></div><p class="article-text">
        Vistabella del Maestrat, un municipio castellonense de la comarca de l'Alt Maestrat de apenas 334 habitantes, ha lanzado una campa&ntilde;a de localizaci&oacute;n de descendientes de los nueve soldados republicanos fusilados por las tropas franquistas y exhumados en fosas del municipio, en pleno frente de batalla durante la Guerra Civil. 
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/arqueologia-franquismo-pleno-sol-alumnos-arqueoantro-exhuman-cinco-soldados-republicanos-vistabella_132_8271186.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Los trabajos de exhumaci&oacute;n, dirigidos por la asociaci&oacute;n cient&iacute;fica Arqueoantro</a> y financiados por la Conselleria de Participaci&oacute;n, Transparencia, Cooperaci&oacute;n y Calidad Democr&aacute;tica y el Ayuntamiento de Vistabella del Maestrat, han hallado los restos de nueve soldados republicanos ejecutados por las tropas franquistas y cuyos huesos quedaron esparcidos en peque&ntilde;as fosas comunes a lo largo del municipio.&nbsp;  
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, el Centre d&acute;Estudis de Penyagolosa, entre otras asociaciones, ha lanzado un llamamiento para localizar a posibles descendientes, mediante el coteja de su ADN, y poder enterrarlos en dos nichos del cementerio de la localidad cedido por el ayuntamiento que dirige Jordi Alc&oacute;n, de Comprom&iacute;s. 
    </p><p class="article-text">
        El pr&oacute;ximo 30 de julio, en el marco de la celebraci&oacute;n de las XIV Jornadas de Memoria Hist&oacute;rica de Vistabella, la localidad organiza un homenaje que incluye un cortejo f&uacute;nebre y un enterramiento en los nichos municipales de los nueve cuerpos &ldquo;con la dignidad que se les neg&oacute;&rdquo;, seg&uacute;n han anunciado las entidades que promueven el acto. 
    </p><p class="article-text">
        Se trata del Centre d'Estudis de Penyagolosa, del Grup per la Recerca de la Mem&ograve;ria Hist&ograve;rica de Castell&oacute;, las asociaciones de Familiares de V&iacute;ctimas del Frente de Levante y&nbsp;Monta&ntilde;as de Libertad, Recuperando Memoria, Acci&oacute; Ciutadana contra la impunitat del franquisme -Plataforma Suport Querella Argentina y Arqueoantro. Los posibles descendientes pueden ponerse en contacto mediante correo electr&oacute;nico&nbsp;(arxiuvistabella@gmail.com).
    </p><p class="article-text">
        De los nueve cuerpos recuperados, uno corresponde a un soldado muerto en combate cerca del Mas de Marim&oacute;n; otros dos fueron asesinados en el momento de entregarse a las tropas de la tercera Compa&ntilde;&iacute;a del Tabor de Tetu&aacute;n, a la llegada de estos al M&aacute;s dels Arcs; los otros seis, pertenecientes los de Guardias de Asalto &mdash;una de las unidades que guarnec&iacute;a Vistabella&mdash; fueron fusilados en el Mas del Collet.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/75c1d9cd-afd8-49c5-bec0-8c15dfd4692a_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/75c1d9cd-afd8-49c5-bec0-8c15dfd4692a_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/75c1d9cd-afd8-49c5-bec0-8c15dfd4692a_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/75c1d9cd-afd8-49c5-bec0-8c15dfd4692a_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/75c1d9cd-afd8-49c5-bec0-8c15dfd4692a_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/75c1d9cd-afd8-49c5-bec0-8c15dfd4692a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/75c1d9cd-afd8-49c5-bec0-8c15dfd4692a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Trabajos de exhumación en la fosa del Mas de Collet en Vistabella del Maestrat."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Trabajos de exhumación en la fosa del Mas de Collet en Vistabella del Maestrat.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los soldados murieron en el frente o fueron fusilados entre el 2 y el 3 de junio de 1938. Los cuerpos ser&aacute;n enterrados &ldquo;con todos los honores&rdquo; en el cementerio de Vistabella del Maestrat. Las entidades difunden la petici&oacute;n de ayuda en redes sociales y en diversas lenguas para poder localizar en el resto de Espa&ntilde;a a familiares de los dos centenares de soldados republicanos desaparecidos en combate en la zona. &nbsp;
    </p><h3 class="article-text">&ldquo;Nunca han sabido qu&eacute; pas&oacute; con ellos&rdquo;</h3><p class="article-text">
        Los especialistas de Arqueoantro, que <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/aprender-exhumar-fosas-franquismo-curso-verano-especialistas-forenses-localizar-soldados-republicanos-fusilados_132_8139922.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cada verano organizan cursos de arqueolog&iacute;a forense en la zona</a>, se gu&iacute;an por las fuentes orales consultadas por investigadores locales para localizar las fosas improvisadas a las que, en plena batalla, iban a parar los cuerpos de los soldados republicanos fusilados. Los expertos en historia militar calculan que podr&iacute;an haber 5.000 desaparecidos en la zona del frente de Levante.
    </p><p class="article-text">
        Las entidades tambi&eacute;n pretenden localizar a familiares de &ldquo;los m&aacute;s de 200 soldados del Ej&eacute;rcito Popular de la Rep&uacute;blica que murieron en la defensa de Vistabella&rdquo;. &ldquo;Todos estos combatientes lucharon en muy duras condiciones en el frente y nunca regresaron a casa&rdquo;, se&ntilde;alan las asociaciones que impulsan la b&uacute;squeda, que lamentan que las familias de los soldados fusilados o muertos en el frente &ldquo;nunca han sabido qu&eacute; pas&oacute; con ellos ni d&oacute;nde arrojaron sus cuerpos&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ocho d&eacute;cadas es demasiado tiempo para seguir ignorando su sacrificio y entrega por defender la democracia&rdquo;, concluyen. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lucas Marco]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/pueblo-castello-busca-familiares-nueve-republicanos-exhumados-fosas-franquistas-enterrarlos-dignidad_132_10108927.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 11 Apr 2023 20:46:50 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/783207e6-655b-487c-be4c-f6d7d459493b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="198615" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/783207e6-655b-487c-be4c-f6d7d459493b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="198615" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un pueblo de Castelló busca familiares de nueve republicanos exhumados de fosas franquistas para enterrarlos "con dignidad"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/783207e6-655b-487c-be4c-f6d7d459493b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Franquismo,Castelló,Fosas del franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un poble de Castelló busca familiars de nou republicans exhumats de fosses franquistes per enterrar-los “amb dignitat”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/poble-castello-busca-familiars-nou-republicans-exhumats-fosses-franquistes-per-enterrar-amb-dignitat_132_10109199.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/675576d1-29d5-4d41-92a9-522199f5553d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un poble de Castelló busca familiars de nou republicans exhumats de fosses franquistes per enterrar-los “amb dignitat”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’Ajuntament de Vistabella del Maestrat ha cedit dos nínxols en el cementeri de la localitat per enterrar els cossos després d’un acompanyament fúnebre
</p></div><p class="article-text">
        Vistabella del Maestrat, un municipi castellonenc de la comarca de l&rsquo;Alt Maestrat de tot just 334 habitants, ha llan&ccedil;at una campanya de localitzaci&oacute; de descendents dels nou soldats republicans afusellats per les tropes franquistes i exhumats en fosses del municipi, en ple front de batalla durant la Guerra Civil.
    </p><p class="article-text">
        Les faenes d&rsquo;exhumaci&oacute;, dirigides per l&rsquo;associaci&oacute; cient&iacute;fica Arqueoantro i finan&ccedil;ats per la Conselleria de Participaci&oacute;, Transpar&egrave;ncia, Cooperaci&oacute; i Qualitat Democr&agrave;tica i l&rsquo;Ajuntament de Vistabella del Maestrat, han trobat les restes de nou soldats republicans executats per les tropes franquistes els ossos de les quals van quedar escampats en fosses comunes menudes per tot el municipi.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; doncs, el Centre d&rsquo;Estudis de Penyagolosa, entre altres associacions, ha llan&ccedil;at una crida per a localitzar possibles descendents, mitjan&ccedil;ant l&rsquo;acarament del seu ADN, i poder enterrar-los en dos n&iacute;nxols del cementeri de la localitat cedit per l&rsquo;ajuntament que dirigeix Jordi Alcon, de Comprom&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        El pr&ograve;xim 30 de juliol, en el marc de la celebraci&oacute; de les XIV Jornades de Mem&ograve;ria Hist&ograve;rica de Vistabella, la localitat organitza un homenatge que inclou un acompanyament f&uacute;nebre i un enterrament en els n&iacute;nxols municipals dels nou cossos &ldquo;amb la dignitat que se&rsquo;ls va negar&rdquo;, segons han anunciat les entitats que promouen l&rsquo;acte.
    </p><p class="article-text">
        Es tracta del Centre d&rsquo;Estudis de Penyagolosa, del Grup per la revolta de la Mem&ograve;ria Hist&ograve;rica de Castell&oacute;, les associacions de Familiars de V&iacute;ctimes del Front de Llevant i Muntanyes de Llibertat, Recuperant Mem&ograve;ria, Acci&oacute; Ciutadana contra la impunitat del franquisme-Plataforma Suport Querella Argentina i Arqueoantro. Els possibles descendents poden posar-se en contacte mitjan&ccedil;ant correu electr&ograve;nic (arxiuvistabella@gmail.com).
    </p><p class="article-text">
        Dels nou cossos recuperats, un correspon a un soldat mort en combat prop del Mas de Marimon; dos m&eacute;s van ser assassinats en el moment d&rsquo;entregar-se a les tropes de la Tercera Companyia del Tabor de Tetuan, a l&rsquo;arribada d&rsquo;aquests al Mas dels Arcs; els altres sis, pertanyents als Gu&agrave;rdies d&rsquo;Assalt &ndash;una de les unitats que guarnia Vistabella&ndash; van ser afusellats al Mas del Collet.
    </p><p class="article-text">
        Els soldats van morir en el front o van ser afusellats entre el 2 i el 3 de juny de 1938. Els cossos seran enterrats &ldquo;amb tots els honors&rdquo; en el cementeri de Vistabella del Maestrat. Les entitats difonen la petici&oacute; d&rsquo;ajuda en xarxes socials i en diverses lleng&uuml;es per poder localitzar en la resta d&rsquo;Espanya familiars dels dos centenars de soldats republicans desapareguts en combat en la zona.
    </p><h3 class="article-text"><strong>&ldquo;Mai han sabut qu&egrave; va passar amb ells&rdquo;</strong></h3><p class="article-text">
        Els especialistes d&rsquo;Arqueoantro, que cada estiu organitzen cursos d&rsquo;arqueologia forense en la zona, es guien per les fonts orals consultades per investigadors locals per localitzar les fosses improvisades a qu&egrave;, en plena batalla, anaven a parar els cossos dels soldats republicans afusellats. Els experts en hist&ograve;ria militar calculen que podria haver-hi 5.000 desapareguts en la zona del front de Llevant.
    </p><p class="article-text">
        Les entitats tamb&eacute; pretenen localitzar familiars dels &ldquo;m&eacute;s de 200 soldats de l&rsquo;Ex&egrave;rcit Popular de la Rep&uacute;blica que van morir en la defensa de Vistabella&rdquo;. &ldquo;Tots aquests combatents van lluitar en condicions molt dures en el front i mai van tornar a casa&rdquo;, assenyalen les associacions que impulsen la cerca, que lamenten que les fam&iacute;lies dels soldats afusellats o morts en el front &ldquo;mai han sabut qu&egrave; va passar amb ells ni on van llan&ccedil;ar els seus cossos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Huit d&egrave;cades &eacute;s massa temps per a continuar ignorant el seu sacrifici i entrega per defensar la democr&agrave;cia&rdquo;, conclouen.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lucas Marco]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/poble-castello-busca-familiars-nou-republicans-exhumats-fosses-franquistes-per-enterrar-amb-dignitat_132_10109199.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 11 Apr 2023 20:30:40 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/675576d1-29d5-4d41-92a9-522199f5553d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="198615" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/675576d1-29d5-4d41-92a9-522199f5553d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="198615" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un poble de Castelló busca familiars de nou republicans exhumats de fosses franquistes per enterrar-los “amb dignitat”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/675576d1-29d5-4d41-92a9-522199f5553d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El primer arxiu de memòria fotogràfica de la Guerra Civil, una “eina fonamental per a qualsevol investigador”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/primer-arxiu-memoria-fotografica-guerra-civil-eina-fonamental-per-qualsevol-investigador_132_10086505.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f19f7235-0d35-419c-9b35-b7c4ca9cb727_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El primer arxiu de memòria fotogràfica de la Guerra Civil, una “eina fonamental per a qualsevol investigador”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">“La novetat”, afirma Marta Martín Núñez, responsable del projecte, “és crear un mapa que ens permet començar a detectar com s’ha presentat visualment la memòria a Espanya”
</p></div><p class="article-text">
        La Universitat Jaume I de Castell&oacute; (UJI) compta amb el primer arxiu de mem&ograve;ria fotogr&agrave;fica de la Guerra Civil a Espanya, que ha aconseguit catalogar fins a 116 publicacions entre cat&agrave;legs d&rsquo;exposicions, llibres fotogr&agrave;fics i fotollibres. &ldquo;&Eacute;s una eina fonamental per a qualsevol artista o investigador que vulga treballar aquest tema&rdquo;, explica la responsable del projecte, la professora de fotografia de l&rsquo;UJI Marta Mart&iacute;n N&uacute;&ntilde;ez.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;arxiu, disponible a la biblioteca de la universitat i en versi&oacute; en l&iacute;nia, ha rescatat materials de diverses generacions de fot&ograve;grafs, des de la perspectiva documental que s&rsquo;enceta al comen&ccedil;ament del segle XXI coincidint amb els primers moviments de recuperaci&oacute; de la mem&ograve;ria hist&ograve;rica fins al vessant m&eacute;s experimental dels artistes m&eacute;s joves.
    </p><p class="article-text">
        Es tracta, segons els seus creadors, d&rsquo;un &ldquo;arxiu &uacute;nic&rdquo; a Espanya que &ldquo;recupera, cataloga, analitza i dona visibilitat p&uacute;blica a una s&egrave;rie de pr&agrave;ctiques fotogr&agrave;fiques que fins ara no havia reunit cap instituci&oacute;&rdquo;. De fet, el museu naix quan la investigadora Marta Mart&iacute;n N&uacute;&ntilde;ez s&rsquo;adona de la dispersi&oacute;, i en alguns casos la desaparici&oacute; del circuit editorial, de treballs capdavanters sobre la mem&ograve;ria hist&ograve;rica.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Estaven disseminats a la biblioteca del Museu Reina Sofia, a la Biblioteca Nacional o a l&rsquo;Institut Valenci&agrave; d&rsquo;Art Modern (IVAM), en cada lloc trobava treballs diferents&rdquo;, diu la responsable de l&rsquo;arxiu. Aix&iacute; van anar rastrejant en institucions, centres de documentaci&oacute; o fins i tot directament a les biblioteques dels mateixos autors. La responsable del projecte destaca la dificultat de localitzar els fons: &ldquo;Hi ha molts que ja no tenen distribuci&oacute; comercial, estan descatalogats o esgotats&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El projecte parteix d&rsquo;una paradoxa. &ldquo;Mentre que &eacute;s ac&iacute; on naix el fotoperiodisme modern de la m&agrave; de grans noms de la hist&ograve;ria de la fotografia com Agust&iacute; Centelles, Gerda Taro o Robert Capa, despr&eacute;s de la guerra s&rsquo;imposa un silenci espec&iacute;ficament fotogr&agrave;fic &ndash;que no ha existit ni en el cinema ni en la literatura&ndash; i que arriba fins a l&rsquo;any 1999&rdquo;, detalla l&rsquo;arxiu.
    </p><p class="article-text">
        Entre el final de la contesa, amb l&rsquo;inici de la repressi&oacute; franquista, i l&rsquo;inici de la recuperaci&oacute; de la mem&ograve;ria hist&ograve;rica, els investigadors del projecte situen les generacions de fot&ograve;grafs &ldquo;del silenci i de l&rsquo;oblit&rdquo;, segons l&rsquo;expressi&oacute; de l&rsquo;historiador Antonio Ans&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        En una primera fase, l&rsquo;eclosi&oacute; de la fotografia memorial&iacute;stica s&rsquo;emmarca en l&rsquo;aspecte documental i probatori dels crims del franquisme. No obstant aix&ograve;, el treball d&rsquo;una segona generaci&oacute; de nets i netes propicien un vessant m&eacute;s art&iacute;stic i experimental. Es tracta de publicacions que &ldquo;deixen arrere el documentalisme cl&agrave;ssic que havia predominat&rdquo; i &ldquo;busquen altres llenguatges que assenyalen els forats de la mem&ograve;ria&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La novetat&rdquo;, afirma Marta Mart&iacute;n N&uacute;&ntilde;ez, &ldquo;&eacute;s crear un mapa que ens permet comen&ccedil;ar a detectar com s&rsquo;ha presentat visualment la mem&ograve;ria a Espanya&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;arxiu es podr&agrave; veure en una exposici&oacute; en el Museu de Belles Arts de Castell&oacute; entre l&rsquo;11 de maig i el 9 de juliol. A m&eacute;s, el projecte est&agrave; rodant un documental, sota el t&iacute;tol&nbsp;<em>Tornar on mai vam estar</em>&nbsp;l&rsquo;estrena del qual es preveu al comen&ccedil;ament del 2024.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lucas Marco]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/primer-arxiu-memoria-fotografica-guerra-civil-eina-fonamental-per-qualsevol-investigador_132_10086505.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 02 Apr 2023 21:00:56 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f19f7235-0d35-419c-9b35-b7c4ca9cb727_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="24902" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f19f7235-0d35-419c-9b35-b7c4ca9cb727_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="24902" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El primer arxiu de memòria fotogràfica de la Guerra Civil, una “eina fonamental per a qualsevol investigador”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f19f7235-0d35-419c-9b35-b7c4ca9cb727_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El primer archivo de memoria fotográfica de la Guerra Civil, una "herramienta fundamental para cualquier investigador"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/primer-archivo-memoria-fotografica-guerra-civil-herramienta-fundamental-investigador_132_10082435.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6b0cfa10-449b-4328-87d2-7b504c222b2f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El primer archivo de memoria fotográfica de la Guerra Civil, una &quot;herramienta fundamental para cualquier investigador&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"Lo novedoso", afirma Marta Martín Núñez, responsable del proyecto, "es crear un mapa que nos permite empezar a detectar cómo se ha presentado visualmente la memoria en España"</p><p class="subtitle">Hemeroteca - Retratos de mujeres en lucha contra el olvido del terror franquista: “La desmemoria es impresionante”</p></div><p class="article-text">
        La Universitat Jaume I de Castell&oacute; (UJI) cuenta con el primer archivo de memoria fotogr&aacute;fica de la Guerra Civil en Espa&ntilde;a, que ha conseguido catalogar hasta 116 publicaciones entre cat&aacute;logos de exposiciones, libros fotogr&aacute;ficos y fotolibros. &ldquo;Es una herramienta fundamental para cualquier artista o investigador que quiera trabajar este tema&rdquo;, explica la responsable del proyecto, la profesora de fotograf&iacute;a de la UJI Marta Mart&iacute;n N&uacute;&ntilde;ez. 
    </p><p class="article-text">
        El archivo, disponible en la biblioteca de la universidad y <a href="https://www.memoriafotograficadelaguerracivil.uji.es" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en versi&oacute;n online</a>, ha rescatado materiales de varias generaciones de fot&oacute;grafos, desde la perspectiva documental que se inicia a principios del siglo XXI concediendo con los primerizo movimientos de recuperaci&oacute;n de la memoria hist&oacute;rica hasta la vertiente m&aacute;s experimental de los artistas m&aacute;s j&oacute;venes. 
    </p><p class="article-text">
        Se trata, seg&uacute;n sus creadores, de un &ldquo;archivo &uacute;nico&rdquo; en Espa&ntilde;a  que &ldquo;recupera, cataloga, analiza y da visibilidad p&uacute;blica a una serie de pr&aacute;cticas fotogr&aacute;ficas que hasta ahora no hab&iacute;a reunido ninguna instituci&oacute;n&rdquo;. De hecho, el museo nace cuando la investigadora Marta Mart&iacute;n N&uacute;&ntilde;ez se da cuenta de la dispersi&oacute;n, y en algunos casos la desaparici&oacute;n del circuito editorial, de trabajos se&ntilde;eros sobre la memoria hist&oacute;rica.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9cb9e813-e2bc-4a63-a087-42f115022270_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9cb9e813-e2bc-4a63-a087-42f115022270_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9cb9e813-e2bc-4a63-a087-42f115022270_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9cb9e813-e2bc-4a63-a087-42f115022270_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9cb9e813-e2bc-4a63-a087-42f115022270_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9cb9e813-e2bc-4a63-a087-42f115022270_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9cb9e813-e2bc-4a63-a087-42f115022270_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Trabajos del archivo de la memoria fotográfica de la Guerra Civil."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Trabajos del archivo de la memoria fotográfica de la Guerra Civil.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Estaban diseminados en la biblioteca del Museo Reina Sof&iacute;a, en la Biblioteca Nacional o en el Institut Valenci&agrave; d'Art Modern (IVAM), en cada lugar me contaba trabajos distintos&rdquo;, dice la responsable del archivo. As&iacute; fueron rastreando en instituciones, centros de documentaci&oacute;n o incluso directamente en las bibliotecas de los propios autores. La responsable del proyecto destaca la dificultad de localizar los fondos: &ldquo;Hay muchos que ya no tienen distribuci&oacute;n comercial, est&aacute;n descatalogados o agotados&rdquo;.   
    </p><p class="article-text">
        El proyecto parte de una paradoja. &ldquo;Mientras que es aqu&iacute; donde nace el fotoperiodismo moderno de la mano de grande nombres de la historia de la fotograf&iacute;a como Agust&iacute; Centelles, Gerda Taro o Robert Capa, tras la guerra se impone un silencio espec&iacute;ficamente fotogr&aacute;fico &mdash;que no ha existido ni en el cine ni en la literatura&mdash; y que llega hasta el a&ntilde;o 1999&rdquo;, detalla el archivo. 
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-TJ3cHxFZ_B8-4773', 'youtube', 'TJ3cHxFZ_B8', document.getElementById('yt-TJ3cHxFZ_B8-4773'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-TJ3cHxFZ_B8-4773 src="https://www.youtube.com/embed/TJ3cHxFZ_B8?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        Entre el final del contienda, con el inicio de la represi&oacute;n franquista, y el inicio de la recuperaci&oacute;n de la memoria hist&oacute;rica, los investigadores del proyecto sit&uacute;an a las generaciones de fot&oacute;grafos &ldquo;del silencio y del olvido&rdquo;, seg&uacute;n la expresi&oacute;n del historiador Antonio Ans&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        En una primera fase, la eclosi&oacute;n de la fotograf&iacute;a memorial&iacute;stica se enmarca en el aspecto documental y probatorio de los cr&iacute;menes del franquismo. Sin embargo, el trabajo de una segunda generaci&oacute;n de nietos y nietas propician una vertiente m&aacute;s art&iacute;stica y experimental. Se trata de publicaciones que &ldquo;dejan atr&aacute;s el documentalismo cl&aacute;sico que hab&iacute;a predominado&rdquo; y &ldquo;buscan otros lenguajes que se&ntilde;alan los agujeros de la memoria&rdquo;.  
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Lo novedoso&rdquo;, afirma Marta Mart&iacute;n N&uacute;&ntilde;ez, &ldquo;es crear un mapa que nos permite empezar a detectar c&oacute;mo se ha presentado visualmente la memoria en Espa&ntilde;a&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        El archivo se podr&aacute; ver en una exposici&oacute;n en el Museu de Belles Arts de Castell&oacute; entre el 11 de mayo y el 9 de julio. Adem&aacute;s, el proyecto est&aacute; rodando un documental, bajo el t&iacute;tulo Volver donde nunca estuvimos cuyo estreno se prev&eacute; a principios de 2024. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lucas Marco]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/primer-archivo-memoria-fotografica-guerra-civil-herramienta-fundamental-investigador_132_10082435.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 02 Apr 2023 21:00:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6b0cfa10-449b-4328-87d2-7b504c222b2f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1276916" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6b0cfa10-449b-4328-87d2-7b504c222b2f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1276916" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El primer archivo de memoria fotográfica de la Guerra Civil, una "herramienta fundamental para cualquier investigador"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6b0cfa10-449b-4328-87d2-7b504c222b2f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Fotos inèdites de la presència nazi a Espanya: “El franquisme va ser una anomalia feixista a Europa”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/fotos-inedites-presencia-nazi-espanya-franquisme-anomalia-feixista-europa_132_10086281.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c3e08024-10ca-4e19-abfa-1ce5f5fe7a5d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Fotos inèdites de la presència nazi a Espanya: “El franquisme va ser una anomalia feixista a Europa”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una guia de l’Aula Didàctica de la Memòria Democràtica de la Generalitat Valenciana planteja el “treball amb fonts històriques” amb l’alumnat
</p></div><p class="article-text">
        La investigaci&oacute; sobre la pres&egrave;ncia nazi a l&rsquo;Espanya franquista, tant durant la Guerra Civil com en la postguerra, revela a poc a poc aspectes desconeguts. Despr&eacute;s de la Segona Guerra Mundial, els aliats van sol&middot;licitar al dictador Francisco Franco el lliurament de 104 criminals nazis refugiats a Espanya. &ldquo;Franco no en va entregar a cap, la derrota de Hitler va deixar el franquisme com una anomalia feixista a l&rsquo;Europa de la segona meitat del segle XX&rdquo;, explica a elDiario.es l&rsquo;antrop&ograve;leg Joan Salazar, coautor de La mem&ograve;ria segrestada.&nbsp;<em>Nazis al Pa&iacute;s Valenci&agrave;,</em>&nbsp;la guia dedicada a l&rsquo;alumnat i al professorat dels instituts p&uacute;blics editada fa poc per l&rsquo;Aula Did&agrave;ctica de la Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica creada per la Conselleria d&rsquo;Educaci&oacute; de la Generalitat Valenciana.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat la feblesa i l&rsquo;a&iuml;llament del franquisme despr&eacute;s de la contesa mundial, els criminals nazis van continuar campant a plaer per Espanya. &ldquo;La ra&oacute; &eacute;s ideol&ograve;gica, formaven part del mateix esfor&ccedil; i moment hist&ograve;ric&rdquo;, diu Salazar en refer&egrave;ncia a tots dos r&egrave;gims. La guia did&agrave;ctica, elaborada per diversos docents de secund&agrave;ria i especialistes en la mat&egrave;ria (Mar&iacute;a Jos&eacute; Soriano, Juan Vicente Morales, Andrea Moreno i Jos&eacute; Mar&iacute;a Azk&aacute;rraga), aporta fotos in&egrave;dites tant de membres de la Divisi&oacute;n Azul com d&rsquo;actes a Alacant.
    </p><p class="article-text">
        Algunes de les imatges m&eacute;s noves, provinents del Centre d&rsquo;Interpretaci&oacute; dels refugis S&egrave;neca i Balmis d&rsquo;Alacant, mostren un funeral en el cementeri de la localitat, adornat amb banderes d&rsquo;esv&agrave;stiques nazis i oficiat per les autoritats religioses per la mort de mariners del submar&iacute; alemany&nbsp;<em>U-77,</em>&nbsp;afonat davant de les costes de Calp el 1943.
    </p><p class="article-text">
        La guia pret&eacute;n que l&rsquo;alumnat valenci&agrave; de secund&agrave;ria treballe materials relacionats amb la mem&ograve;ria democr&agrave;tica a les aules. Joan Salazar, responsable juntament amb la historiadora Esther L&oacute;pez Barcel&oacute; de l&rsquo;Aula Did&agrave;ctica de la Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica, presentada aquesta setmana en l&rsquo;antiga pres&oacute; franquista de Sant Miquel dels Reis de Val&egrave;ncia, destaca el &ldquo;treball amb fonts hist&ograve;riques&rdquo; i &ldquo;documents primaris&rdquo; per a &ldquo;construir el coneixement hist&ograve;ric&rdquo;. &ldquo;No es tracta de donar un contingut elaborat, sin&oacute; d&rsquo;abordar les fonts, algunes de les quals in&egrave;dites, i plantejar una s&egrave;rie d&rsquo;activitats que permeten tractar temes, personatges i esdeveniments&rdquo;, postil&middot;la.
    </p><h3 class="article-text"><strong>Un m&egrave;tode &ldquo;cient&iacute;fic, rigor&oacute;s i cr&iacute;tic&rdquo;</strong></h3><p class="article-text">
        La guia, encarregada per la Direcci&oacute; General d&rsquo;Innovaci&oacute; Educativa de la Generalitat Valenciana, proposa anar m&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;&ldquo;aprenentatge passiu dels fets hist&ograve;rics&rdquo; per donar a l&rsquo;alumnat &ldquo;eines per a reflexionar sobre el passat, per&ograve; tamb&eacute; sobre el present&rdquo;. &ldquo;Cal fer-ho amb un m&egrave;tode cient&iacute;fic, rigor&oacute;s i cr&iacute;tic&rdquo;, assenyala Joan Salazar, que destaca que es tracta de tot un &ldquo;repte&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f72e88a-5053-4fed-b80b-4c2f03d0aacd_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f72e88a-5053-4fed-b80b-4c2f03d0aacd_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f72e88a-5053-4fed-b80b-4c2f03d0aacd_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f72e88a-5053-4fed-b80b-4c2f03d0aacd_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f72e88a-5053-4fed-b80b-4c2f03d0aacd_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f72e88a-5053-4fed-b80b-4c2f03d0aacd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4f72e88a-5053-4fed-b80b-4c2f03d0aacd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Membres de la División Azul."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Membres de la División Azul.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El disseny de la guia did&agrave;ctica, &ldquo;clar i acurat&rdquo; a c&agrave;rrec de Rosa Bou i Kumi Furi&oacute;, de Limoestudio, est&agrave; pensat per a l&rsquo;&uacute;s a l&rsquo;aula fins i tot amb un format horitzontal. &ldquo;S&oacute;n els primers materials did&agrave;ctics que aborden el tema en clau auton&ograve;mica, amb informaci&oacute; del nostre territori i seguint un eix cronol&ograve;gic, des de la participaci&oacute; de l&rsquo;Alemanya nazi en la Guerra Civil entre el 1936 i el 1939 fins al refugi de criminals en la nostra costa fins als anys noranta&rdquo;, indica el coautor de l&rsquo;obra.
    </p><p class="article-text">
        Els autors han plantejat tota mena d&rsquo;exercicis i activitats din&agrave;miques per a l&rsquo;alumnat i han incl&ograve;s recomanacions bibliogr&agrave;fiques i recursos en Internet. Mitjan&ccedil;ant codis QR, poden accedir a documentals per respondre a les preguntes que plantegen les activitats proposades.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat el mite que el dictador va lliurar el pa&iacute;s de la participaci&oacute; en la Segona Guerra Mundial, els continguts incideixen en la col&middot;laboraci&oacute; entre el r&egrave;gim nazi i l&rsquo;Espanya franquista. Les autoritats espanyoles &ldquo;van enviar 40.000 soldats a lluitar despr&eacute;s de fer un jurament a Hitler, van donar tota mena de recursos al Tercer Reich mitjan&ccedil;ant una xarxa de centenars d&rsquo;empreses per a la seua guerra total a Europa i van convidar cont&iacute;nuament jerarques nazis i membres de les seues institucions, fins i tot les SS i la Gestapo&rdquo;, recorda Joan Salazar.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Es repeteix, com un mantra, que el nazisme i el feixisme itali&agrave; van col&middot;laborar amb el b&agrave;ndol franquista, per&ograve; aix&ograve; &eacute;s fer curt&rdquo;, conclou Salazar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lucas Marco]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/fotos-inedites-presencia-nazi-espanya-franquisme-anomalia-feixista-europa_132_10086281.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 01 Apr 2023 21:46:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c3e08024-10ca-4e19-abfa-1ce5f5fe7a5d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="234905" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c3e08024-10ca-4e19-abfa-1ce5f5fe7a5d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="234905" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Fotos inèdites de la presència nazi a Espanya: “El franquisme va ser una anomalia feixista a Europa”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c3e08024-10ca-4e19-abfa-1ce5f5fe7a5d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Fotos inéditas de la presencia nazi en España: "El franquismo fue una anomalía fascista en Europa"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/fotos-ineditas-presencia-nazi-espana-franquismo-anomalia-fascista-europa_132_10085179.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/03bcb3a3-ca3f-4773-90c1-8dcc4bdec94b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Fotos inéditas de la presencia nazi en España: &quot;El franquismo fue una anomalía fascista en Europa&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una guía del Aula Didàctica de la Memòria Democràtica de la Generalitat Valenciana plantea el "trabajo con fuentes históricas" con el alumnado</p><p class="subtitle">Hemeroteca - Así acogía el franquismo a los nazis: la afinidad de Falange y las Juventudes Hitlerianas con vivas al Führer</p></div><p class="article-text">
        La <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/fiestas-jerarcas-nazis-represion-borrado-pasado-guia-valencia-franquista-fotos-ineditas_132_8527811.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">investigaci&oacute;n sobre la presencia nazi en la Espa&ntilde;a franquista</a>, tanto durante la Guerra Civil como en la posguerra, desvela poco a poco aspectos desconocidos. Tras la Segunda Guerra Mundial, los aliados solicitaron al dictador Francisco Franco la entrega de 104 criminales nazis refugiados en Espa&ntilde;a. &ldquo;Franco no entreg&oacute; a ninguno, la derrota de Hitler dej&oacute; al franquismo como una anomal&iacute;a fascista en la Europa de la segunda mitad del siglo XX&rdquo;, explica a elDiario.es el antrop&oacute;logo Joan Salazar, coautor de <a href="https://ceice.gva.es/documents/162783553/370938069/La_memoria_segrestada.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>La mem&ograve;ria segrestada. Nazis al Pa&iacute;s Valenci&agrave;</em></a>, la gu&iacute;a dedicada al alumnado y al profesorado de los institutos p&uacute;blicos editada recientemente por el Aula Did&agrave;ctica de la Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica creada por la Conselleria de Educaci&oacute;n de la Generalitat Valenciana.   
    </p><p class="article-text">
        A pesar de la debilidad y el aislamiento del franquismo tras la contienda mundial, <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/fugitivos-nazis-costa-espanola-serie-netflix-jaguar-rememora-oscura-colaboracion-franquista_1_8334456.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">los criminales nazis siguieron campando a sus anchas por Espa&ntilde;a</a>. &ldquo;La raz&oacute;n es ideol&oacute;gica, formaban parte del mismo esfuerzo y momento hist&oacute;rico&rdquo;, dice Salazar en referencia a ambos reg&iacute;menes. La gu&iacute;a did&aacute;ctica, elaborada por varios docentes de secundaria y especialistas en la materia (Mar&iacute;a&nbsp;Jos&eacute; Soriano,&nbsp;Juan&nbsp;Vicente&nbsp;Morales, Andrea Moreno y Jos&eacute;&nbsp;Mar&iacute;a&nbsp;Azk&aacute;rraga), aporta fotos in&eacute;ditas tanto de miembros de la Divisi&oacute;n Azul como de actos en Alicante. 
    </p><p class="article-text">
        Algunas de las im&aacute;genes m&aacute;s novedosas, provenientes del Centro de Interpretaci&oacute;n de los refugios S&eacute;neca y Balmis de Alicante, muestran un funeral en el cementerio de la localidad, adornado con banderas de esv&aacute;sticas nazis y oficiado por las autoridades religiosas por la muerte de marineros del submarino alem&aacute;n U-77, hundido frente a las costas de Calp en 1943.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/282daeee-794c-4930-8a6f-d97aa6f12b48_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/282daeee-794c-4930-8a6f-d97aa6f12b48_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/282daeee-794c-4930-8a6f-d97aa6f12b48_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/282daeee-794c-4930-8a6f-d97aa6f12b48_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/282daeee-794c-4930-8a6f-d97aa6f12b48_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/282daeee-794c-4930-8a6f-d97aa6f12b48_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/282daeee-794c-4930-8a6f-d97aa6f12b48_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Miembros valencianos de la División Azul."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Miembros valencianos de la División Azul.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La gu&iacute;a pretende que el alumnado valenciano de secundaria trabaje materiales relacionados con la memoria democr&aacute;tica en las aulas. Joan Salazar, responsable <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/generalitat-valenciana-ficha-exdiputada-e-historiadora-esther-lopez-barcelo-aula-didactica-memoria-democratica_1_9862194.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">junto con la historiadora Esther L&oacute;pez Barcel&oacute;</a> del Aula Did&agrave;ctica de la Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica, <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/conselleria-educacion-presenta-antigua-prision-franquista-aula-didactica-memoria-democratica_1_10073454.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">presentada esta semana en la antigua prisi&oacute;n franquista de Sant Miquel dels Reis de Valencia</a>, destaca  el &ldquo;trabajo con fuentes hist&oacute;ricas&rdquo; y &ldquo;documentos primarios&rdquo; para &ldquo;construir el conocimiento hist&oacute;rico&rdquo;. &ldquo;No se trata de dar un contenido elaborado sino de abordar las fuentes, algunas de ellas in&eacute;ditas, y plantear una serie de actividades que permiten tratar temas, personajes y acontecimientos&rdquo;, apostilla. 
    </p><h3 class="article-text">Un m&eacute;todo &ldquo;cient&iacute;fico, riguroso y cr&iacute;tico&rdquo;</h3><p class="article-text">
        La gu&iacute;a, encargada por la direcci&oacute;n general de Innovaci&oacute;n Educativa de la Generalitat Valenciana, propone ir m&aacute;s all&aacute; del &ldquo;aprendizaje pasivo de los hechos hist&oacute;ricos&rdquo; para dar al alumnado &ldquo;herramientas para reflexionar sobre el pasado pero tambi&eacute;n sobre el presente&rdquo;. &ldquo;Hace falta hacerlo con un m&eacute;todo cient&iacute;fico, riguroso y cr&iacute;tico&rdquo;, se&ntilde;ala Joan Salazar, quien destaca que se trata de todo un &ldquo;reto&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        El dise&ntilde;o de la gu&iacute;a did&aacute;ctica, &ldquo;claro y cuidado&rdquo; a cargo de Rosa Bou y&nbsp;Kumi&nbsp;Furi&oacute;, de Limoestudio, est&aacute; pensado para el uso en el aula incluso con un formato horizontal. &ldquo;Son los primeros materiales did&aacute;cticos que abordan el tema en clave auton&oacute;mica, con informaci&oacute;n de nuestro territorio y siguiendo un eje cronol&oacute;gico, desde la participaci&oacute;n de la Alemania nazi en la Guerra Civil entre 1936 y 1939 hasta el refugio de criminales en nuestra costa hasta los a&ntilde;os noventa&rdquo;, indica el coautor de la obra. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b94a94a-56e3-4583-ba8c-c12297d5cac9_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b94a94a-56e3-4583-ba8c-c12297d5cac9_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b94a94a-56e3-4583-ba8c-c12297d5cac9_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b94a94a-56e3-4583-ba8c-c12297d5cac9_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b94a94a-56e3-4583-ba8c-c12297d5cac9_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b94a94a-56e3-4583-ba8c-c12297d5cac9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9b94a94a-56e3-4583-ba8c-c12297d5cac9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Miembros de la División Azul jurando obediencia a Hitler."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Miembros de la División Azul jurando obediencia a Hitler.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los autores han planteado todo tipo de ejercicios y actividades din&aacute;micas para el alumnado e incluido recomendaciones bibliogr&aacute;ficas y recursos en internet. Mediante c&oacute;digos QR, pueden acceder a documentales para responder a las preguntas que plantean las actividades propuestas. 
    </p><p class="article-text">
        A pesar del mito de que el dictador libr&oacute; al pa&iacute;s de la participaci&oacute;n en la Segunda Guerra Mundial, los contenidos inciden en la colaboraci&oacute;n entre el r&eacute;gimen nazi y la Espa&ntilde;a franquista. Las autoridades espa&ntilde;olas &ldquo;enviaron a 40.000 soldados a luchar despu&eacute;s de hacer un juramento a Hitler, dieron toda clase de recursos al Tercer Reich mediante una red de centenares de empresas para su guerra total en Europa e <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/fiestas-jerarcas-nazis-represion-borrado-pasado-guia-valencia-franquista-fotos-ineditas_132_8527811.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">invitaron continuamente a jerarcas nazis y miembros de sus instituciones</a>, incluso las SS y la Gestapo&rdquo;, recuerda Joan Salazar. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Se repite, como un mantra, que el nazismo y el fascismo italiano colaboraron con el bando franquista, pero eso es quedarse corto&rdquo;, concluye Salazar. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lucas Marco]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/fotos-ineditas-presencia-nazi-espana-franquismo-anomalia-fascista-europa_132_10085179.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 01 Apr 2023 20:30:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/03bcb3a3-ca3f-4773-90c1-8dcc4bdec94b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="234905" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/03bcb3a3-ca3f-4773-90c1-8dcc4bdec94b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="234905" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Fotos inéditas de la presencia nazi en España: "El franquismo fue una anomalía fascista en Europa"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/03bcb3a3-ca3f-4773-90c1-8dcc4bdec94b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Comunitat Valenciana,País Valenciano,Memoria Histórica,Generalitat Valenciana,Nazismo,Franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’historiador de la fam silenciada del franquisme: “La dictadura sabia gestionar la fam”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/l-historiador-fam-silenciada-franquisme-dictadura-sabia-gestionar-fam_132_10063118.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/fb931d11-565c-4271-9d95-0a2084757b0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L’historiador de la fam silenciada del franquisme: “La dictadura sabia gestionar la fam”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’investigador Miguel Ángel del Arco desgrana la “funció política” de la fam durant la postguerra franquista i destaca l’augment del tifus o el paludisme
</p><p class="subtitle">El retorn a l’edén de Paco Roca: la memòria materna de la fam en la postguerra franquista a València</p></div><p class="article-text">
        Ho va recon&eacute;ixer el mateix r&egrave;gim franquista en la postguerra: la fam devastava l&rsquo;Espanya aut&agrave;rquica del general Francisco Franco. Un document de les autoritats franquistes de Pe&ntilde;arroya (C&ograve;rdova), de gener del 1940, relatava: &ldquo;Hi ha centenars de xiquets, homes i ancians passejant la seua mis&egrave;ria i implorant una almoina, que, com que en s&oacute;n tants, no els arriba, ja que l&rsquo;atur i la fam present supera la de cap &egrave;poca passada, perqu&egrave; hi ha m&eacute;s de 2.000 persones entre homes i dones que, si no roben (cosa que ac&iacute; est&agrave; a l&rsquo;ordre del dia i queden pocs corrals per saquejar) moren de fam ells i les seues fam&iacute;lies&rdquo;. &Eacute;s un de les troballes de l&rsquo;historiador Miguel &Aacute;ngel del Arco (Granada, 1978), convidat aquesta setmana per l&rsquo;Aula d&rsquo;Hist&ograve;ria i Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica de la Universitat de Val&egrave;ncia per a impartir una confer&egrave;ncia en el centre cultural La Nau sota el t&iacute;tol&nbsp;<em>La fam silenciada del franquisme: causes, caracter&iacute;stiques i conseq&uuml;&egrave;ncies.</em>
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;investigador situa els anys de la fam de l&rsquo;Espanya franquista entre el 1939, amb el final de la Guerra Civil, i el 1952, quan desapareixen les cartilles de racionament. No obstant aix&ograve;, els tres primers anys de postguerra van suposar una fam, un concepte &ldquo;tan antic com la hist&ograve;ria de la humanitat&rdquo;, explica Miguel &Aacute;ngel del Arco, professor d&rsquo;hist&ograve;ria contempor&agrave;nia de la Universitat de Granada. Les fams, recorda l&rsquo;investigador al&middot;ludint a les tesis de l&rsquo;economista indi Amartya Sen, &ldquo;tenen a veure amb la pol&iacute;tica&rdquo;, per la qual cosa la falta de democr&agrave;cia &ldquo;pot donar peu al fet que siguen m&eacute;s intenses&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En el cas de la postguerra espanyola, la &ldquo;fam difusa&rdquo; va afectar les classes populars que m&eacute;s havien donat suport al Front Popular abans de la contesa i, especialment, zones com Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa o M&uacute;rcia. &ldquo;La fam ho va inundar absolutament tot, va ser una obsessi&oacute; que mediatitzava les relacions entre familiars&rdquo;, assenyala l&rsquo;historiador, que apunta a un exc&eacute;s de morts de 200.000 persones entre el 1939 i el 1942.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88943be9-d2d3-4f99-84ae-71416598e0e2_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88943be9-d2d3-4f99-84ae-71416598e0e2_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88943be9-d2d3-4f99-84ae-71416598e0e2_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88943be9-d2d3-4f99-84ae-71416598e0e2_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88943be9-d2d3-4f99-84ae-71416598e0e2_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88943be9-d2d3-4f99-84ae-71416598e0e2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/88943be9-d2d3-4f99-84ae-71416598e0e2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;historiador Miguel Ángel del Arco."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;historiador Miguel Ángel del Arco.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La postguerra va propiciar morts per inanici&oacute; i per malalties infeccioses, un preu alt dels aliments, la ingesta de derivats alimentaris no adequats per al consum hum&agrave;, crims contra la propietat, un increment de l&rsquo;emigraci&oacute; clandestina temporal i fins i tot revoltes de la fam, habitualment protagonitzades per dones. &ldquo;La gent roba per salvar-se, perqu&egrave; no t&eacute; per a menjar&rdquo;, apunta Miguel &Aacute;ngel del Arco, coordinador del llibre&nbsp;<em>Los a&ntilde;os del hambre. Historia y memoria de la posguerra franquista,</em>&nbsp;editat per Marcial Pons.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, es produeix el fenomen de l&rsquo;emigraci&oacute; clandestina cap a les ciutats on hi havia m&eacute;s racionament. &ldquo;La dictadura sabia com gestionar la fam&rdquo;, reflexiona l&rsquo;investigador, que destaca que les estampes de la postguerra fam&egrave;lica van ser &ldquo;reconegudes pel mateix r&egrave;gim&rdquo; i tamb&eacute; ressenyades per la diplom&agrave;cia brit&agrave;nica.
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; augmenten les malalties infectocontagioses &ndash;com la dift&egrave;ria, el tifus exantemat&oacute;s o el paludisme&ndash; especialment just despr&eacute;s de la Guerra Civil. L&rsquo;epid&egrave;mia de tifus, que afectava singularment la poblaci&oacute; m&eacute;s pobra (&ldquo;sense sab&oacute;, nom&eacute;s amb una muda de roba i que vivien en coves&rdquo;), va ser de tal calibre que &ldquo;va preocupar els aliats&rdquo;, segons reflecteix la documentaci&oacute; diplom&agrave;tica consultada per l&rsquo;investigador.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, el cost de la vida va augmentar exponencialment i el mercat negre va potenciar l&rsquo;acaparament, que va suposar una pujada dels preus, especialment de l&rsquo;alimentaci&oacute;. A m&eacute;s, recorda Miguel &Aacute;ngel del Arco, el final dels sindicats tamb&eacute; va provocar la congelaci&oacute; dels salaris.
    </p><h3 class="article-text"><strong>La fam &ldquo;va tindre una funci&oacute; pol&iacute;tica&rdquo;</strong></h3><p class="article-text">
        L&rsquo;autarquia, la corrupci&oacute;, la pol&iacute;tica exterior o la reducci&oacute; de la productivitat agr&iacute;cola van ser altres factors exposats per l&rsquo;historiador per explicar el context de fam franquista. &ldquo;L&rsquo;autarquia adoptada volunt&agrave;riament per Franco i el somni de l&rsquo;autosufici&egrave;ncia van ser un aut&egrave;ntic desastre, no arribaven fertilitzants pel bloqueig i les terres espanyoles no arribaven a produir prou&rdquo;, explica Del Arco.
    </p><p class="article-text">
        La fam va consolidar la desmobilitzaci&oacute; pol&iacute;tica: &ldquo;Va tindre una funci&oacute; pol&iacute;tica i va haver-hi classes socials a qui els va anar especialment b&eacute;&rdquo;. Aix&iacute; doncs, el r&egrave;gim aut&agrave;rquic &ldquo;va enriquir molta gent mentre en matava d&rsquo;altres&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;historiador ha analitzat tamb&eacute; la mem&ograve;ria de la fam i el silenci en moltes fam&iacute;lies: la fam es converteix en &ldquo;una vergonya&rdquo;. Tamb&eacute; la reducci&oacute; de la talla dels espanyols: &ldquo;Van comen&ccedil;ar a ser m&eacute;s baixets en la d&egrave;cada del 1940&rdquo;. Miguel &Aacute;ngel del Arco destaca que el fenomen ha passat desapercebut en la legislaci&oacute; sobre mem&ograve;ria hist&ograve;rica a Espanya, especialment en la definici&oacute; de les v&iacute;ctimes, que no al&middot;ludeix en cap cas a la fam espanyola.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-SFFEVOBL6zQ-9123', 'youtube', 'SFFEVOBL6zQ', document.getElementById('yt-SFFEVOBL6zQ-9123'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-SFFEVOBL6zQ-9123 src="https://www.youtube.com/embed/SFFEVOBL6zQ?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;investigador va esmentar com a exemples de la mem&ograve;ria de la fam la recuperaci&oacute; de llibres de receptes de la postguerra, obres liter&agrave;ries de Maria Beneyto, Dulce Chac&oacute;n o Almudena Grandes, entre altres, aix&iacute; com les pel&middot;l&iacute;cules&nbsp;<em>El laberinto del fauno</em>&nbsp;o&nbsp;<em>Pa negre.</em>&nbsp;Tamb&eacute; c&ograve;mics com&nbsp;<em>Regreso al ed&eacute;n</em>&nbsp;de Paco Roca. I va acabar la seua confer&egrave;ncia, amb una aflu&egrave;ncia massiva a l&rsquo;Aula Magna de La Nau a rebentar de p&uacute;blic, amb la can&ccedil;&oacute;&nbsp;<em>Panaderas del pan duro</em>&nbsp;d&rsquo;El Na&aacute;n, un col&middot;lectiu musical que recupera corrandes &ldquo;que cantaven en la cuina les dones mentre pastaven pa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La mem&ograve;ria de la fam franquista ha passat de generaci&oacute; en generaci&oacute; en les fam&iacute;lies, &ldquo;especialment transmesa per les dones&rdquo;. Una mem&ograve;ria, en definitiva, &ldquo;encapsulada en la cuina i els rebostos&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lucas Marco]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/l-historiador-fam-silenciada-franquisme-dictadura-sabia-gestionar-fam_132_10063118.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 25 Mar 2023 00:08:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/fb931d11-565c-4271-9d95-0a2084757b0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="34759" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/fb931d11-565c-4271-9d95-0a2084757b0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="34759" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L’historiador de la fam silenciada del franquisme: “La dictadura sabia gestionar la fam”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/fb931d11-565c-4271-9d95-0a2084757b0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El historiador de la hambruna silenciada del franquismo: "La dictadura sabía gestionar el hambre"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/historiador-hambruna-silenciada-franquismo-dictadura-sabia-gestionar-hambre_132_10057749.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/298c6dc4-9e2d-4d2e-a62a-583ddf1a6783_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El historiador de la hambruna silenciada del franquismo: &quot;La dictadura sabía gestionar el hambre&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El investigador Miguel Ángel del Arco desgrana la "función política" del hambre durante la posguerra franquista y destaca el aumento del tifus o el paludismo</p><p class="subtitle">El regreso al edén de Paco Roca: la memoria materna del hambre en la posguerra franquista en València</p></div><p class="article-text">
        Lo reconoci&oacute; el propio r&eacute;gimen franquista en la posguerra: la hambruna devastaba la Espa&ntilde;a aut&aacute;rquica del general Francisco Franco. Un documento de las autoridades franquistas de Pe&ntilde;arroya (C&oacute;rdoba), de enero de 1940, relataba: &ldquo;Hay cientos de ni&ntilde;os, hombres y ancianos paseando su miseria e implorando una limosna, que por ser tantos, no les llega, ya que el paro y el hambre presente supera al de ninguna &eacute;poca pasada, pues hay m&aacute;s de 2.000 personas entre hombres y mujeres que si no roban (cosa que aqu&iacute; est&aacute; a la orden del d&iacute;a, quedando pocos corrales por saquear) se mueren de hambre ellos y sus familias&rdquo;. Es uno de los hallazgos del <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/no-aislo-fascismo-goberno-extrema-politica-derecha-acabo-marcando-agenda_1_8912451.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">historiador Miguel &Aacute;ngel del Arco</a> (Granada, 1978), invitado esta semana por el <a href="https://www.uv.es/uvweb/cultura/ca/activitats-convocatories/arees-programacio/historia-memoria-democratica/presentacio-1285967413337.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aula d'Hist&ograve;ria i Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica</a> de la Universitat de Val&egrave;ncia para impartir una conferencia en el centro cultural La Nau bajo el t&iacute;tulo <em>La hambruna silenciada del franquismo: causas, caracter&iacute;sticas y consecuencias</em>.   
    </p><p class="article-text">
        El investigador sit&uacute;a los a&ntilde;os del hambre de la Espa&ntilde;a franquista entre 1939, con el fin de la Guerra Civil, y 1952, cuando desaparecen las cartillas de racionamiento. Sin embargo, los tres primeros a&ntilde;os de posguerra supusieron una hambruna, un concepto &ldquo;tan antiguo como la historia de la humanidad&rdquo;, explica Miguel &Aacute;ngel del Arco, profesor de Historia Contempor&aacute;nea de la Universidad de Granada. Las hambrunas, recuerda el investigador aludiendo a las tesis del economista indio Amartya Sen, &ldquo;tienen que ver con la pol&iacute;tica&rdquo;, por lo que la falta de democracia &ldquo;puede dar pie a que sean m&aacute;s intensas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En el caso de la posguerra espa&ntilde;ola, la &ldquo;hambruna difusa&rdquo; afect&oacute; a las clases populares que m&aacute;s hab&iacute;an apoyado al Frente Popular antes de la contienda y, especialmente, a zonas como Andaluc&iacute;a, Extremadura, Castilla-La Mancha o Murcia. &ldquo;El hambre lo inund&oacute; absolutamente todo, fue una obsesi&oacute;n que mediatizaba las relaciones entre familiares&rdquo;, se&ntilde;ala el historiador, quien apunta a un exceso de muertes de 200.000 personas entre 1939 y 1942.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d6016e3-5250-4654-b758-707a4b770814_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d6016e3-5250-4654-b758-707a4b770814_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d6016e3-5250-4654-b758-707a4b770814_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d6016e3-5250-4654-b758-707a4b770814_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d6016e3-5250-4654-b758-707a4b770814_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d6016e3-5250-4654-b758-707a4b770814_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1d6016e3-5250-4654-b758-707a4b770814_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El historiador Miguel Ángel del Arco."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El historiador Miguel Ángel del Arco.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La posguerra propici&oacute; muertes por inanici&oacute;n y por enfermedades infecciosas, un alto precio de los alimentos, la ingesta de derivados alimenticios no adecuados para el consumo humano, cr&iacute;menes contra la propiedad, un incremento de la emigraci&oacute;n clandestina temporal e incluso revueltas del hambre, habitualmente protagonizadas por mujeres. &ldquo;La gente roba para salvarse porque no tiene para comer&rdquo;, apunta Miguel &Aacute;ngel del Arco, coordinador del libro <em>Los a&ntilde;os del hambre. Historia y memoria de la posguerra franquista</em>, <a href="https://www.marcialpons.es/libros/los-anos-del-hambre/9788417945053/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">editado por Marcial Pons</a>. 
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, se produce el fen&oacute;meno de la emigraci&oacute;n clandestina hacia las ciudades donde hab&iacute;a m&aacute;s racionamiento. &ldquo;La dictadura sab&iacute;a c&oacute;mo gestionar el hambre&rdquo;, reflexiona el investigador, quien destaca que las estampas de la posguerra fam&eacute;lica fueron &ldquo;reconocidas por el propio r&eacute;gimen&rdquo; y tambi&eacute;n rese&ntilde;adas por la diplomacia brit&aacute;nica. 
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n aumentan las enfermedades infectocontagiosas &mdash;como la difteria, el tifus exantem&aacute;tico o el paludismo&mdash; especialmente justo despu&eacute;s de la Guerra Civil. La epidemia de tifus, que afectaba singularmente a la poblaci&oacute;n m&aacute;s pobre (&ldquo;sin jab&oacute;n, con s&oacute;lo una muda de ropa y que viv&iacute;an en cuevas&rdquo;), fue de tal calibre que &ldquo;preocup&oacute; a los aliados&rdquo;, seg&uacute;n refleja la documentaci&oacute;n diplom&aacute;tica consultada por el investigador. 
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, el coste de la vida aument&oacute; exponencialmente y el mercado negro potenci&oacute; el acaparamiento, que supuso una subida de los precios, especialmente de la alimentaci&oacute;n. Adem&aacute;s, recuerda Miguel &Aacute;ngel del Arco, el fin de los sindicatos tambi&eacute;n provoc&oacute; la congelaci&oacute;n de los salarios.  
    </p><h3 class="article-text">El hambre &ldquo;tuvo una funci&oacute;n pol&iacute;tica&rdquo;</h3><p class="article-text">
        La autarqu&iacute;a, la corrupci&oacute;n, la pol&iacute;tica exterior, o la reducci&oacute;n de la productividad agr&iacute;cola fueron otros factores expuestos por el historiador para explicar el contexto de hambruna franquista. &ldquo;La autarqu&iacute;a adoptada voluntariamente por Franco y el sue&ntilde;o de la autosuficiencia fueron un aut&eacute;ntico desastre, no llegaban fertilizantes por el bloqueo y las tierras espa&ntilde;olas no llegaban a producir lo suficiente&rdquo;, explica Del Arco. 
    </p><p class="article-text">
        El hambre consolid&oacute; la desmovilizaci&oacute;n pol&iacute;tica: &ldquo;Tuvo una funci&oacute;n pol&iacute;tica  y hubo clases sociales a las que les vino especialmente bien&rdquo;. As&iacute;, el r&eacute;gimen aut&aacute;rquico &ldquo;enriqueci&oacute; a mucha gente mientras mataba a otros&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        El historiador ha analizado tambi&eacute;n la memoria de la hambruna y el silencio en muchas familias: el hambre se convierte en &ldquo;una verg&uuml;enza&rdquo;. Tambi&eacute;n la reducci&oacute;n de la talla de los espa&ntilde;oles: &ldquo;Empezaron a ser m&aacute;s bajitos en la d&eacute;cada de 1940&rdquo;. Miguel &Aacute;ngel del Arco destaca c&oacute;mo el fen&oacute;meno ha pasado desapercibido en la legislaci&oacute;n sobre memoria hist&oacute;rica en Espa&ntilde;a, especialmente en la definici&oacute;n de las v&iacute;ctimas, que no alude en ning&uacute;n caso a la hambruna espa&ntilde;ola. 
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-SFFEVOBL6zQ-5229', 'youtube', 'SFFEVOBL6zQ', document.getElementById('yt-SFFEVOBL6zQ-5229'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-SFFEVOBL6zQ-5229 src="https://www.youtube.com/embed/SFFEVOBL6zQ?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        El investigador cit&oacute; como ejemplos de la memoria del hambre la <a href="https://elcomidista.elpais.com/elcomidista/2021/10/07/articulo/1633603639_999507.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recuperaci&oacute;n de libros de recetas de la posguerra</a>, obras literarias de Mar&iacute;a Beneyto, <a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/cultura/inma-chacon-condensa-reclaman-libertad_1_1707106.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Dulce Chac&oacute;n</a> o <a href="https://www.eldiario.es/temas/almudena-grandes/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Almudena Grandes</a>, entre otras, as&iacute; como las pel&iacute;culas <a href="https://cordopolis.eldiario.es/blogopolis/que-he-hecho-yo-para-rodar-esto/decoracion-laberinto-fauno-pilar-revuelta_1_7156650.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>El laberinto del fauno</em></a> o <a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/cultura/agusti-villaronga-pa-negre-noticias_1_5001148.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Pa negre</em></a>. Tambi&eacute;n c&oacute;mics como <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/regreso-eden-paco-roca-memoria-materna-hambre-posguerra-franquista-valencia_1_6499699.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Regreso al ed&eacute;n</em></a><a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/regreso-eden-paco-roca-memoria-materna-hambre-posguerra-franquista-valencia_1_6499699.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> de Paco Roca</a>. Y acab&oacute; su conferencia, con una afluencia masiva en el Aula Magna de La Nau a reventar de p&uacute;blico, con la canci&oacute;n <em>Panaderas del pan duro</em> de <a href="https://elnaan.com" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El Na&aacute;n</a>, un colectivo musical que recupera coplas &ldquo;que cantaban en la cocina las mujeres mientras amasaban pan&rdquo;.     
    </p><p class="article-text">
        La memoria de la hambruna franquista ha pasado de generaci&oacute;n en generaci&oacute;n en las familias, &ldquo;especialmente transmitida por las mujeres&rdquo;. Una memoria, en definitiva, &ldquo;encapsulada en la cocina y las despensas&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lucas Marco]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/historiador-hambruna-silenciada-franquismo-dictadura-sabia-gestionar-hambre_132_10057749.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 24 Mar 2023 23:58:10 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/298c6dc4-9e2d-4d2e-a62a-583ddf1a6783_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="34759" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/298c6dc4-9e2d-4d2e-a62a-583ddf1a6783_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="34759" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El historiador de la hambruna silenciada del franquismo: "La dictadura sabía gestionar el hambre"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/298c6dc4-9e2d-4d2e-a62a-583ddf1a6783_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Comunitat Valenciana,País Valenciano,Memoria Histórica,Franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’historiador de la violència ultra en la Transició valenciana: “La majoria de les accions van quedar impunes”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/l-historiador-violencia-ultra-transicio-valenciana-majoria-les-accions-quedar-impunes_132_10043382.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/57c298e4-7200-437a-b218-bb441a7069d9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L’historiador de la violència ultra en la Transició valenciana: “La majoria de les accions van quedar impunes”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’investigador Borja Ribera publica ‘Una historia de violencia. La Transición valenciana (1975-1982)’, editat per Tirant lo Blanch
</p></div><p class="article-text">
        L&rsquo;historiador Borja Ribera (Val&egrave;ncia, 1987) &eacute;s autor d&rsquo;<em>Una historia de violencia. La Transici&oacute;n valenciana (1975-1982)),</em>editat per Tirant lo Blanch i basat en la seua tesi doctoral. Ribera ha analitzat, amb les fonts disponibles limitades, tots els episodis de viol&egrave;ncia pol&iacute;tica esdevinguts durant la Transici&oacute; al Pa&iacute;s Valenci&agrave;, la immensa majoria comesos per l&rsquo;extrema dreta i el moviment anticatalanista. Una visi&oacute; territorialitzada que indueix l&rsquo;investigador a pensar que les xifres totals de viol&egrave;ncia pol&iacute;tica en el conjunt d&rsquo;Espanya estan infrarepresentades. Amb una estimaci&oacute; prudent, seria una &ldquo;mitjana d&rsquo;uns huit incidents diaris&rdquo;, afirma en aquesta entrevista amb elDiario.es.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per qu&egrave; es va interessar per la viol&egrave;ncia pol&iacute;tica en la transici&oacute; valenciana?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s un tema que des de molt jove m&rsquo;ha generat una curiositat enorme i del qual sempre vaig tindre la sensaci&oacute; que ens faltava molt per saber. Tamb&eacute; estic conven&ccedil;ut que per a con&eacute;ixer la vertadera dimensi&oacute; de la viol&egrave;ncia pol&iacute;tica en el conjunt de la Transici&oacute; calen estudis territorials. El recompte m&eacute;s complet que ten&iacute;em fins ara, el de la historiadora francesa Sophie Baby, ens parlava d&rsquo;un m&iacute;nim de 3.200 episodis de viol&egrave;ncia pol&iacute;tica esdevinguts a Espanya entre la mort de Franco i la primera vict&ograve;ria electoral del PSOE. A partir de la meua pr&ograve;pia investigaci&oacute;, i encara que no puc donar-ne una xifra exacta, estic en condicions d&rsquo;afirmar que nom&eacute;s al Pa&iacute;s Valenci&agrave; n&rsquo;hi hagu&eacute; m&eacute;s de mil.
    </p><p class="article-text">
        Segons el recompte proposat per Baby en van ser 111, aix&ograve; &eacute;s una xifra almenys nou vegades inferior a la real, segons els meus c&agrave;lculs, per la qual cosa resulta evident que el nombre que dona aquesta autora per al conjunt d&rsquo;Espanya ha de quedar tamb&eacute; molt per davall de la realitat. &Eacute;s possible que el nombre total d&rsquo;episodis de viol&egrave;ncia pol&iacute;tica ocorreguts a Espanya al llarg de la Transici&oacute; estiga m&eacute;s prop de 30.000 que de 3.000, cosa que &eacute;s una aut&egrave;ntica barbaritat. Suposant que en foren 20.000, que &eacute;s una estimaci&oacute; prudent, parlar&iacute;em d&rsquo;una mitjana de huit incidents diaris.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quines especificitats va tindre el territori valenci&agrave; pel que fa a la viol&egrave;ncia pol&iacute;tica en la resta d&rsquo;Espanya?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Vull subratllar que ens falta molt per saber sobre la Transici&oacute; a escala territorial, en particular pel que fa a la viol&egrave;ncia pol&iacute;tica. Dit aix&ograve;, en funci&oacute; del que coneixem, el cas valenci&agrave; es distingeix perqu&egrave; la viol&egrave;ncia la van exercir la ultradreta i els seus aliats de manera pr&agrave;cticament unilateral. De les accions en principi m&eacute;s greus, que s&oacute;n les que he pogut classificar, tres quartes parts van ser obra d&rsquo;aquests grups; l&rsquo;extrema esquerra i els grups independentistes en van ser responsables d&rsquo;una mica m&eacute;s del 15%, mentre que la responsabilitat del 10% restant &eacute;s dubtosa o desconeguda.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quin paper hi va fer la UCD?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de les eleccions del 1977 va cristal&middot;litzar a Val&egrave;ncia un moviment anticatalanista que des dels inicis es va mimetitzar amb la ultradreta i que m&eacute;s tard es va aliar amb UCD. Amb vista a les eleccions del 1979, el Grup d&rsquo;Acci&oacute; Valencianista (GAV), l&rsquo;organitzaci&oacute; anticatalanista m&eacute;s radical, va signar un pacte amb el partit centrista que va implicar, entre altres coses, que diversos membres del GAV anaren en les llistes d&rsquo;UCD. Aquesta alian&ccedil;a d&rsquo;UCD amb grups radicals &eacute;s una altra de les peculiaritats de la Transici&oacute; valenciana, i de fet pot dir-se que el GAV va ser una mena de pont entre la ultradreta, amb qui compartia tumults, i UCD, amb qui compartia llistes electorals. Per&ograve; la cosa va anar m&eacute;s lluny el 9 d&rsquo;octubre de 1979: est&agrave; demostrat que c&agrave;rrecs d&rsquo;UCD van promoure un disturbi que va derivar en uns incidents grav&iacute;ssims.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, encara que la persecuci&oacute; de la cultura per part de la ultradreta no &eacute;s un fenomen espec&iacute;ficament valenci&agrave;, ac&iacute; va arribar a cotes particularment altes: un escriptor com Joan Fuster va rebre dos atemptats amb bomba en el seu domicili, el catedr&agrave;tic Manuel Sanchis Guarner un, la Universitat de Val&egrave;ncia va rebre un atemptat amb bomba en vespres de la mort de Franco i un altre el 1981, instal&middot;lacions de la mateixa universitat van ser tirotejades almenys una vegada. Tamb&eacute; van ser atacats almenys tres cinemes, dos espais culturals i altres tants espectacles musicals. D&rsquo;atemptats contra llibreries, n&rsquo;hi hagu&eacute; quasi trenta.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quin paper va fer el moviment anticatalanista?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El moviment anticatalanista, quasi sempre mesclat amb la ultradreta, va tindre un protagonisme molt visible en la viol&egrave;ncia tumultu&agrave;ria. En el que &eacute;s, sens dubte, una altra de les grans singularitats de la Transici&oacute; valenciana, va haver-hi desenes de tumults que sovint van acabar amb autoritats democr&agrave;tiques d&rsquo;esquerra agredides. L&rsquo;alcalde de Val&egrave;ncia va arribar a ser colpejat diverses vegades un mateix dia. Aix&ograve; ocorria sovint davant la passivitat de la policia, que obe&iuml;a, no ho oblidem, un governador d&rsquo;UCD. Tamb&eacute; hi ha un cas documentat en qu&egrave; la Gu&agrave;rdia Civil va desoir les crides d&rsquo;auxili d&rsquo;un alcalde, aquesta vegada el de Catarroja. Pel que fa a la viol&egrave;ncia m&eacute;s netament terrorista, les proves disponibles indiquen que els responsables cal buscar-los sobretot en l&rsquo;extrema dreta tradicional. S&iacute; que va haver-hi, no obstant aix&ograve;, accions de poca envergadura i amenaces fetes en nom d&rsquo;uns suposats comandos anticatalanistes.
    </p><p class="article-text">
        Uns reportatges signats pel periodista Xavier Vinader a mitjan 1979 aporten proves bastant s&ograve;lides que moltes de les accions m&eacute;s greus comeses fins a aquesta data al Pa&iacute;s Valenci&agrave; van vindre de l&rsquo;entorn del partit d&rsquo;extrema dreta Fuerza Nueva; &eacute;s possible fins i tot que en la seu d&rsquo;aquest partit es prepararen artefactes explosius. Per&ograve; la veritat &eacute;s que la frontera entre anticatalanisme i ultradreta &eacute;s extremadament difusa i, de fet, sabem que en la fundaci&oacute; del GAV van participar persones vinculades al sindicalisme vertical franquista.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Qu&egrave; va suposar en xifres la viol&egrave;ncia en la transici&oacute; al Pa&iacute;s Valenci&agrave;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        He classificat 162 accions a priori de m&eacute;s gravetat referides &uacute;nicament a la viol&egrave;ncia contestat&agrave;ria, en qu&egrave; he incl&ograve;s: assassinats, atemptats amb bomba, incendis i assalts d&rsquo;establiments, assalts a domicilis, incendis de vehicles, metrallaments d&rsquo;edificis i agressions a autoritats. D&rsquo;aquestes 162 accions greus, 68 van ser atemptats amb bomba. Fora del comptatge han quedat les agressions de carrer, els atacs amb c&ograve;ctels Molotov i altres atemptats de menys entitat. Tamb&eacute; va haver-hi desenes d&rsquo;accions de motivaci&oacute; pol&iacute;tica dubtosa, per&ograve; sovint plausible, aix&iacute; com una enorme quantitat d&rsquo;atracaments comesos per grups terroristes. A part quedarien les amenaces falses de bomba i altres coaccions, els xocs en manifestacions i el conjunt de la viol&egrave;ncia policial.
    </p><p class="article-text">
        A la vista queda que &eacute;s molt dif&iacute;cil contar tots els episodis violents, per&ograve; &eacute;s segur que sobrepassen folgadament el miler. Amb tot, malgrat aquestes xifres colpidores, la mortalitat va ser relativament baixa, amb un m&agrave;xim de catorze morts i un m&iacute;nim de nou. Aquesta forqueta es deu al fet que va haver-hi cinc persones assassinades en atracaments susceptibles de ser comesos per terroristes, per&ograve; la responsabilitat dels quals no &eacute;s segura. La xifra de morts queda, en qualsevol cas, molt lluny de la d&rsquo;altres territoris com el Pa&iacute;s Basc, Navarra, Madrid o Catalunya.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Va ser una viol&egrave;ncia impune?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La majoria de les accions m&eacute;s greus van quedar impunes, i aix&ograve; que va haver-hi mitjans de comunicaci&oacute; que van donar pistes bastant solvents i precises sobre els possibles responsables. S&iacute; que va haver-hi, no obstant aix&ograve;, un grup de possible naturalesa parapolicial i diverses bandes d&rsquo;atracadors integrades per ultradretans que van ser desarticulades. Tamb&eacute; va haver-hi una operaci&oacute; policial contundent contra grups armats d&rsquo;extrema dreta desenvolupada en diverses ciutats espanyoles entre el final del 1980 i el comen&ccedil;ament del 1981 que va tindre un fort impacte a Val&egrave;ncia, per&ograve;, pel que sabem, els detinguts a penes van passar uns mesos a la pres&oacute;. En qualsevol cas, la major part de les accions m&eacute;s greus mai s&rsquo;han resolt.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Va ser el cas dels atemptats contra l&rsquo;assagista Joan Fuster.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s del primer atemptat patit per Joan Fuster, uns ve&iuml;ns van aconseguir anotar el model, el color i una part de la matr&iacute;cula d&rsquo;un cotxe que va fugir a tota velocitat. En el cas del segon, que no va causar morts de pur miracle, es van obrir dilig&egrave;ncies per un delicte menor de danys i en un mes la causa va ser sobreseguda i arxivada. Aquest segon atemptat &eacute;s particularment inquietant, perqu&egrave; va poder ser una repres&agrave;lia per un altre atemptat com&eacute;s un dia abans per Terra Lliure contra la seu del Govern Civil de Val&egrave;ncia. Tamb&eacute; va haver-hi dos atemptats el 1976 en qu&egrave; els objectius van rebre quasi alhora sancions econ&ograve;miques. Com va dir la revista&nbsp;<em>Dos y Dos:</em>&nbsp;&lsquo;&lsquo;Multa d&rsquo;una banda i bomba de l&rsquo;altra. Sorprenent coincid&egrave;ncia&rsquo;&rsquo;.
    </p><p class="article-text">
        La viol&egrave;ncia tumultu&agrave;ria tamb&eacute; va quedar quasi sempre impune. En diversos episodis especialment greus la des&iacute;dia de la policia va ser clamorosa, i m&eacute;s tenint en compte que hi havia autoritats en perill. El seu comportament era molt diferent quan les manifestacions eren de signe esquerr&agrave;, en qu&egrave; va haver-hi quatre morts i centenars de ferits i detinguts.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quines fonts ha emprat?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La meua investigaci&oacute; s&rsquo;ha basat, sobretot, en fonts hemerogr&agrave;fiques. No hi ha una altra manera de fer un recompte seri&oacute;s d&rsquo;accions violentes. Limitar-se a les xifres que apareixen en les mem&ograve;ries dels governs civils no sols &eacute;s insuficient, sin&oacute; tamb&eacute; engany&oacute;s. Les del Govern Civil de Val&egrave;ncia, que s&oacute;n les que he llegit i contrastat, estan enormement esbiaixades, per no dir manipulades. A penes s&rsquo;hi esmenten atemptats de l&rsquo;extrema dreta. De fet, almenys les de Val&egrave;ncia, s&oacute;n m&eacute;s valuoses pel que callen que pel que diuen. Per descomptat, tamb&eacute; he visitat uns quants arxius, en qu&egrave; he consultat, a m&eacute;s de les mem&ograve;ries del Govern Civil, uns quants documents interessant&iacute;ssims.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lucas Marco]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/l-historiador-violencia-ultra-transicio-valenciana-majoria-les-accions-quedar-impunes_132_10043382.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 19 Mar 2023 21:35:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/57c298e4-7200-437a-b218-bb441a7069d9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="13345401" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/57c298e4-7200-437a-b218-bb441a7069d9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="13345401" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L’historiador de la violència ultra en la Transició valenciana: “La majoria de les accions van quedar impunes”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/57c298e4-7200-437a-b218-bb441a7069d9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El historiador de la violencia ultra en la Transición valenciana: "La mayoría de las acciones quedaron impunes"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/historiador-violencia-ultra-transicion-valenciana-mayoria-acciones-quedaron-impunes_132_10042085.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a549c6f7-09a6-4ba8-b94d-31b891279f00_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El historiador de la violencia ultra en la Transición valenciana: &quot;La mayoría de las acciones quedaron impunes&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El investigador Borja Ribera publica 'Una historia de violencia. La Transición valenciana (1975-1982)', editado por Tirant lo Blanch</p><p class="subtitle">Hemeroteca - Cuatro décadas del atentado ultra con goma 2 contra el ensayista Joan Fuster que apenas mereció una investigación judicial de 40 folios</p></div><p class="article-text">
        El historiador Borja Ribera (Valencia, 1987) es autor de <a href="https://editorial.tirant.com/es/ebook/una-historia-de-violencia-la-transicion-valenciana-1975-1982-borja-ribera-9788419471581" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Una historia de violencia. La Transici&oacute;n valenciana (1975-1982)</em></a>, editado por Tirant lo Blanch y basado en <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/estrategia-ultra-tension-transicion-valenciana-tesis-doctoral-eleva-actos-violentos-millar-13-muertes_1_7885996.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">su tesis doctoral</a>. Ribera ha analizado, con las limitadas fuentes disponibles, todos los episodios de violencia pol&iacute;tica acaecidos durante la Transici&oacute;n en el Pa&iacute;s Valenciano, la inmensa mayor&iacute;a cometidos por la extrema derecha y el movimiento anticatalanista. Una visi&oacute;n territorializada que induce al investigador a pensar que las cifras totales de violencia pol&iacute;tica en el conjunto de Espa&ntilde;a est&aacute;n infrarepresentadas. Con una estimaci&oacute;n prudente, ser&iacute;a una &ldquo;media de unos ocho incidentes diarios&rdquo;, afirma en esta entrevista con elDiario.es. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Por qu&eacute; se interes&oacute; por la violencia pol&iacute;tica en la transici&oacute;n valenciana?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es un tema que desde muy joven me ha generado una enorme curiosidad y del que siempre tuve la sensaci&oacute;n que nos faltaba mucho por saber. Tambi&eacute;n estoy convencido de que para conocer la verdadera dimensi&oacute;n de la violencia pol&iacute;tica en el conjunto de la Transici&oacute;n son necesarios estudios territoriales. El recuento m&aacute;s completo que ten&iacute;amos hasta ahora, el de la historiadora francesa Sophie Baby, nos hablaba de un m&iacute;nimo de 3.200 episodios de violencia pol&iacute;tica ocurridos en Espa&ntilde;a entre la muerte de Franco y la primera victoria electoral del PSOE. A partir de mi propia investigaci&oacute;n, y aunque no puedo dar una cifra exacta, <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/estrategia-ultra-tension-transicion-valenciana-tesis-doctoral-eleva-actos-violentos-millar-13-muertes_1_7885996.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">estoy en condiciones de afirmar que solo en el Pa&iacute;s Valenciano hubo m&aacute;s de mil</a>. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es posible que el número total de episodios de violencia política ocurridos en España a lo largo de la Transición esté más cerca de 30.000 que de 3.000, lo cual es una auténtica barbaridad</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el recuento propuesto por Baby fueron 111, esto es una cifra al menos nueve veces inferior a la real seg&uacute;n mis c&aacute;lculos, por lo que resulta evidente que el n&uacute;mero que da esta autora para el conjunto de Espa&ntilde;a debe quedar tambi&eacute;n muy por debajo de la realidad. Es posible que el n&uacute;mero total de episodios de violencia pol&iacute;tica ocurridos en Espa&ntilde;a a lo largo de la Transici&oacute;n est&eacute; m&aacute;s cerca de 30.000 que de 3.000, lo cual es una aut&eacute;ntica barbaridad. Suponiendo que fuesen 20.000, que es una estimaci&oacute;n prudente, estar&iacute;amos hablando de una media de unos ocho incidentes diarios.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; especificidades tuvo el territorio valenciano en relaci&oacute;n con la violencia pol&iacute;tica en el resto de Espa&ntilde;a?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Quiero subrayar que nos falta mucho por saber sobre la Transici&oacute;n a nivel territorial, en particular en lo referido a la violencia pol&iacute;tica. Dicho esto, en funci&oacute;n de lo que conocemos, el caso valenciano se distingue porque la violencia la ejercieron la ultraderecha y sus aliados de forma pr&aacute;cticamente unilateral. De las acciones en principio m&aacute;s graves, que son las que he podido clasificar, tres cuartas partes fueron obra de esos grupos; la extrema izquierda y los grupos independentistas fueron responsables de algo m&aacute;s del 15%, mientras que la responsabilidad del 10% restante es dudosa o desconocida. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; papel jug&oacute; la UCD?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Despu&eacute;s de las elecciones de 1977 cristaliz&oacute; en Valencia un movimiento anticatalanista que desde sus inicios se mimetiz&oacute; con la ultraderecha y que m&aacute;s tarde se ali&oacute; con UCD. De cara a las elecciones de 1979 el Grup d'Acci&oacute; Valencianista (GAV), <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/tentacion-ultra-ucd-transicion-padre-constitucion-tenia-archivo-copia-notarial-creacion-colectivo-anticatalanista-activo_132_6215001.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la organizaci&oacute;n anticatalanista m&aacute;s radical, firm&oacute; un pacto con el partido centrista</a> que implic&oacute;, entre otras cosas, que varios miembros del GAV fuesen en las listas de UCD. Esta alianza de UCD con grupos radicales es otra de las peculiaridades de la Transici&oacute;n valenciana, y de hecho puede decirse que el GAV fue una suerte de puente entre la ultraderecha, con la que compart&iacute;a tumultos, y UCD, con la que compart&iacute;a listas electorales. Pero la cosa fue m&aacute;s lejos el 9 de octubre de 1979: est&aacute; demostrado que cargos de UCD promovieron un disturbio que deriv&oacute; en unos incidentes grav&iacute;simos. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El GAV fue una suerte de puente entre la ultraderecha</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Por otro lado, aunque la persecuci&oacute;n de la cultura por parte de la ultraderecha no es un fen&oacute;meno espec&iacute;ficamente valenciano, aqu&iacute; alcanz&oacute; cotas particularmente altas: un escritor como Joan Fuster recibi&oacute; dos atentados con bomba en su domicilio, el catedr&aacute;tico Manuel Sanchis Guarner uno, la Universitat de Val&egrave;ncia recibi&oacute; un atentado con bomba en v&iacute;speras de la muerte de Franco y otro en 1981, instalaciones de la misma universidad fueron tiroteadas en, al menos, una ocasi&oacute;n. Tambi&eacute;n fueron atacados al menos tres cines, dos espacios culturales y otros tantos espect&aacute;culos musicales. Atentados contra librer&iacute;as hubo casi treinta.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&nbsp;&iquest;Qu&eacute; papel jug&oacute; el movimiento anticatalanista?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El movimiento anticatalanista, casi siempre mezclado con la ultraderecha, tuvo un protagonismo muy visible en la violencia tumultaria. En lo que es sin duda otra de las grandes singularidades de la Transici&oacute;n valenciana, hubo decenas de tumultos que con frecuencia acabaron con autoridades democr&aacute;ticas de izquierda agredidas. El alcalde de Valencia lleg&oacute; a ser golpeado varias veces en un mismo d&iacute;a. Esto ocurr&iacute;a a menudo ante la pasividad de la polic&iacute;a, la cual obedec&iacute;a, no lo olvidemos, a un gobernador de UCD. Tambi&eacute;n hay un caso documentado en que la Guardia Civil desoy&oacute; las llamadas de auxilio de un alcalde, esta vez el de Catarroja. Por lo que respecta a la violencia m&aacute;s netamente terrorista, las pruebas disponibles indican que los responsables hay que buscarlos sobre todo en la extrema derecha tradicional. S&iacute; hubo, no obstante, acciones de poca envergadura y amenazas hechas en nombre de unos supuestos comandos anticatalanistas. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El movimiento anticatalanista, casi siempre mezclado con la ultraderecha, tuvo un protagonismo muy visible en la violencia tumultaria</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Unos reportajes firmados por el periodista Xavier Vinader a mediados de 1979 aportan pruebas bastante s&oacute;lidas de que muchas de las acciones m&aacute;s graves cometidas hasta esa fecha en el Pa&iacute;s Valenciano vinieron del entorno del partido de extrema derecha Fuerza Nueva; es posible incluso que en la sede de dicho partido se prepararan artefactos explosivos. Pero lo cierto es que la frontera entre anticatalanismo y ultraderecha es extremadamente difusa y, de hecho, sabemos que en la fundaci&oacute;n del GAV participaron personas vinculadas al sindicalismo vertical franquista.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; supuso en cifras la violencia en la transici&oacute;n en el Pa&iacute;s Valenciano?</strong>
    </p><p class="article-text">
        He clasificado 162 acciones a priori de mayor gravedad referidas &uacute;nicamente a la violencia contestataria, donde he incluido: asesinatos, atentados con bomba, incendios y asaltos de establecimientos, asaltos a domicilios, incendios de veh&iacute;culos, ametrallamientos de edificios y agresiones a autoridades. De esas 162 acciones graves, 68 fueron atentados con bomba. Fuera del conteo han quedado las agresiones callejeras, los ataques con c&oacute;cteles molotov y otros atentados de menor entidad. Tambi&eacute;n hubo decenas de acciones de motivaci&oacute;n pol&iacute;tica dudosa pero a menudo plausible, as&iacute; como una enorme cantidad de atracos cometidos por grupos terroristas. Aparte quedar&iacute;an las amenazas falsas de bomba y otras coacciones, los choques en manifestaciones y el conjunto de la violencia policial. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es muy difícil contar todos los episodios violentos, pero es seguro que estos sobrepasan holgadamente el millar</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A la vista queda que es muy dif&iacute;cil contar todos los episodios violentos, pero es seguro que estos sobrepasan holgadamente el millar. Con todo, a pesar de estas sobrecogedoras cifras, la mortalidad fue relativamente baja, con un m&aacute;ximo de catorce muertos y un m&iacute;nimo de nueve. Esta horquilla se debe a que hubo cinco personas asesinadas en atracos susceptibles de ser cometidos por terroristas, pero cuya responsabilidad no es segura. La cifra de muertes queda, en cualquier caso, muy lejos de la de otros territorios como Pa&iacute;s Vasco, Navarra, Madrid o Catalu&ntilde;a.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Fue una violencia impune?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La mayor&iacute;a de las acciones m&aacute;s graves quedaron impunes, y eso que hubo medios de comunicaci&oacute;n que dieron pistas bastante solventes y precisas sobre los posibles responsables. S&iacute; que hubo, no obstante, un grupo de posible naturaleza parapolicial y varias bandas de atracadores integradas por ultraderechistas que fueron desarticuladas. Tambi&eacute;n hubo una contundente operaci&oacute;n policial contra grupos armados de extrema derecha desarrollada en varias ciudades espa&ntilde;olas entre finales de 1980 y principios de 1981 que tuvo un fuerte impacto en Valencia, pero por lo que sabemos los detenidos apenas pasaron unos meses en prisi&oacute;n. En cualquier caso, la mayor parte de las acciones m&aacute;s graves nunca se han resuelto.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Fue el caso de los </strong><a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/cuatro-decadas-atentado-ultra-goma-2-ensayista-joan-fuster-apenas-merecio-investigacion-judicial-40-folios_132_8291249.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>atentados contra el ensayista Joan Fuster</strong></a><strong>.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Tras el primer atentado sufrido por Joan Fuster unos vecinos lograron anotar el modelo, el color y una parte de la matr&iacute;cula de un coche que huy&oacute; a toda velocidad. En el caso del segundo, que no caus&oacute; muertos de puro milagro, se abrieron diligencias por un delito menor de da&ntilde;os y en un mes la causa fue sobrese&iacute;da y archivada. Este segundo atentado es particularmente inquietante, porque pudo ser una represalia por otro atentado cometido un d&iacute;a antes por Terra Lliure contra la sede del Gobierno Civil de Valencia. Tambi&eacute;n hubo dos atentados en 1976 en los que los objetivos recibieron casi a la vez sanciones econ&oacute;micas. Como dijo la revista&nbsp;<em>Dos y Dos</em>: ''Multa por un lado y bombazo por el otro. Asombrosa coincidencia''. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En varios episodios especialmente graves la desidia de la policía fue clamorosa y más teniendo en cuenta que había autoridades en peligro</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La violencia tumultuaria tambi&eacute;n qued&oacute; casi siempre impune. En varios episodios especialmente graves la desidia de la polic&iacute;a fue clamorosa y m&aacute;s teniendo en cuenta que hab&iacute;a autoridades en peligro. Su comportamiento era muy diferente cuando las manifestaciones eran de signo izquierdista, en las cuales hubo cuatro muertos y centenares de heridos y detenidos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; fuentes ha empleado?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Mi investigaci&oacute;n se ha basado, sobre todo, en fuentes hemerogr&aacute;ficas. No hay otra forma de hacer un recuento serio de acciones violentas. Limitarse a las cifras que aparecen en las memorias de los gobiernos civiles no s&oacute;lo es insuficiente, sino tambi&eacute;n enga&ntilde;oso. Las del Gobierno Civil de Valencia, que son las que he le&iacute;do y contrastado, est&aacute;n enormemente sesgadas, por no decir manipuladas. En ellas apenas se mencionan atentados de la extrema derecha. De hecho, al menos las de Valencia, son m&aacute;s valiosas por lo que callan que por lo que dicen. Por supuesto, tambi&eacute;n he visitado varios archivos, d&oacute;nde he consultado, aparte de las memorias del Gobierno Civil, unos cuantos documentos interesant&iacute;simos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lucas Marco]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/historiador-violencia-ultra-transicion-valenciana-mayoria-acciones-quedaron-impunes_132_10042085.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 19 Mar 2023 21:29:21 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a549c6f7-09a6-4ba8-b94d-31b891279f00_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="13345401" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a549c6f7-09a6-4ba8-b94d-31b891279f00_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="13345401" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El historiador de la violencia ultra en la Transición valenciana: "La mayoría de las acciones quedaron impunes"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a549c6f7-09a6-4ba8-b94d-31b891279f00_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Comunitat Valenciana,País Valenciano,Transición,Memoria Histórica,Ultraderecha]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La geografía del terror: la Generalitat Valenciana habilita un mapa con las fosas y vestigios del franquismo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/geografia-terror-generalitat-valenciana-habilita-mapa-fosas-vestigios-franquismo_1_9911803.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c4db9da2-7420-4cc3-bf38-506ccb3b0efc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La geografía del terror: la Generalitat Valenciana habilita un mapa con las fosas y vestigios del franquismo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Consellera de Calidad Democrática crea un portal para localizar toda la información sobre la represión, la localización de las fosas y las víctimas exhumadas e identificadas, además de un itinerario por los lugares </p></div><p class="article-text">
        La historia de Espa&ntilde;a del &uacute;ltimo siglo est&aacute; plagada de lagunas. Lagunas temporales, lagunas geogr&aacute;ficas y, fruto de las anteriores, lagunas emocionales. Es extra&ntilde;o encontrar a una persona que no conozca los campos de concentraci&oacute;n del nazismo, pero casi m&aacute;s extra&ntilde;o encontrar a una que, si cuya familia no lo sufri&oacute; directamente, sit&uacute;e los campos de concentraci&oacute;n que el franquismo cre&oacute; en la Comunitat Valenciana. Entre 1939 y 1948 hay documentada la existencia de 49.
    </p><p class="article-text">
        La exploraci&oacute;n de estos terrenos sombr&iacute;os ha sido posible gracias a historiadores, investigadores, antrop&oacute;logos, escritores y activistas, que han suplido el trabajo de la administraci&oacute;n p&uacute;blica hasta hace una d&eacute;cada. En la Comunitat Valenciana fue en la &uacute;ltima legislatura cuando se cre&oacute; una conselleria con competencias espec&iacute;ficas en memoria y calidad democr&aacute;tica, que recay&oacute; en la representante que hab&iacute;a impulsado estas medidas desde la diputaci&oacute;n. Tres a&ntilde;os despu&eacute;s, la titular de Participaci&oacute;n, Transparencia, Cooperaci&oacute;n y Calidad Democr&aacute;tica, Rosa P&eacute;rez Garijo, ha presentado un portal que aglutina todos los trabajos de recuperaci&oacute;n de la memoria existentes hasta la fecha. 
    </p><p class="article-text">
        Bajo el ep&iacute;grafe <em>Geograf&iacute;as del terror,</em> la conselleria enmarca los espacios que vivieron la represi&oacute;n m&aacute;s severa, entre ellos el Cementerio de Paterna, donde se concentran el mayor n&uacute;mero de fosas y v&iacute;ctimas en territorio valenciano, o el Campo de Concentraci&oacute;n de Albatera, en el que entre 12.000 y 15.000 personas fueron torturadas. <em>Geograf&iacute;as del terror </em>es uno de los apartados de la web, que se dedica a la divulgaci&oacute;n de los lugares y episodios m&aacute;s siniestros del &uacute;ltimo siglo. En concreto, pretende &ldquo;destacar aquellos espacios donde el relato de historias de miedo, dolor y extrema injusticia se hacen insoportables, dada su cantidad e intenso dramatismo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El portal, presentado este martes por la consellera y el director general de Calidad Democr&aacute;tica, I&ntilde;aki P&eacute;rez Rico, incorpora un buscador de fosas, realizado junto al instituto cartogr&aacute;fico. Se trata de un mapa en el que aparecen todas las fosas localizadas, el n&uacute;mero de v&iacute;ctimas y aquellas que han sido identificadas en el banco de datos de la Generalitat. El mapa indica que hasta la fecha se han localizado los restos de 2.166 v&iacute;ctimas en territorio valenciano, tanto de la represi&oacute;n franquista como combatientes en la guerra civil, de las cuales 225 se han identificado y 373 est&aacute;n pendientes de identificaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha apuntado P&eacute;rez Garijo, &ldquo;se han excavado el 66% de las fosas comunes de la represi&oacute;n franquista en territorio valenciano&rdquo;, de acuerdo con los &uacute;ltimos datos del Cat&aacute;logo de Exhumaciones, incluidos en la nueva p&aacute;gina. 
    </p><p class="article-text">
        La titular de Calidad Democr&aacute;tica ha avanzado que el plan de Exhumaciones de la Generalitat para el 2023, &ldquo;incluye la investigaci&oacute;n de 421 nuevas v&iacute;ctimas del franquismo y la dictadura en 49 fosas que se encuentran en los cementerios de Paterna, Castell&oacute; de la Plana y Alicante&rdquo;. Las intervenciones programadas se centran en 42 fosas del cementerio de Paterna donde se pretende localizar a 179 v&iacute;ctimas; una intervenci&oacute;n en el cementerio de Castell&oacute; de la Plana para encontrar 228 personas; y en la exhumaci&oacute;n de la fosa VIII del cementerio de Alicante, donde est&aacute; previsto encontrar 14 v&iacute;ctimas. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/geografia-terror-generalitat-valenciana-habilita-mapa-fosas-vestigios-franquismo_1_9911803.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 31 Jan 2023 21:46:20 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c4db9da2-7420-4cc3-bf38-506ccb3b0efc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="147134" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c4db9da2-7420-4cc3-bf38-506ccb3b0efc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="147134" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La geografía del terror: la Generalitat Valenciana habilita un mapa con las fosas y vestigios del franquismo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c4db9da2-7420-4cc3-bf38-506ccb3b0efc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[José Pastor Bayarri, el maestro republicano procesado dos veces por Franco después de su fusilamiento]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/jose-pastor-bayarri-maestro-republicano-procesado-veces-franco-despues-fusilamiento_132_9744192.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/25f0e06d-ec12-4f76-a0a3-5401865c79f2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="José Pastor Bayarri, el maestro republicano procesado dos veces por Franco después de su fusilamiento"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El historiador Wilson Ferrús coordina el libro 'Afusellats. Mestres i republicans' sobre una veintena de docentes republicanos asesinados en la posguerra   </p><p class="subtitle">Hemeroteca - Así purgaba el franquismo al profesorado en la posguerra</p></div><p class="article-text">
        El maestro Jos&eacute; Pastor Bayarri fue fusilado en Paterna, con 41 a&ntilde;os, el 25 de mayo de 1940 y enterrado en la fosa com&uacute;n 114 del cementerio de la localidad. Es uno de los 20 maestros asesinados por la dictadura franquista en el Pa&iacute;s Valenciano cuyas biograf&iacute;as rescata un libro colectivo coordinado por el historiador Wilson Ferr&uacute;s. &ldquo;El maestro, en la &eacute;poca de la Rep&uacute;blica, pasa a ser el alma de la escuela&rdquo;, explica a elDiario.es el investigador, coautor de <a href="https://perifericedicions.com/producte/afusellats-mestres-i-republicans/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Afusellats. Mestres i republicans</em></a> (Perif&egrave;ric Edicions, 2022). &ldquo;La mayor parte de la pol&iacute;tica presupuestaria republicana se centr&oacute; en crear mejores escuelas y tener mejores maestros&rdquo;, agrega Ferr&uacute;s, catedr&aacute;tico de instituto y profesor asociado de la Universitat de Val&egrave;ncia. El r&eacute;gimen del general Francisco Franco frustr&oacute; la esperanza de una escuela moderna poniendo en el punto de mira a sus m&aacute;ximos exponentes.   
    </p><p class="article-text">
        El libro, elaborado por una veintena de especialistas, prosigue las pesquisas iniciadas por el trabajo pionero de la historiadora Carmen Agull&oacute;, prologuista de la obra. &ldquo;Eran la pieza clave y esencial de aquella joven Rep&uacute;blica, encargados de regenerar la escuela y de hacer pervivir la democracia en Espa&ntilde;a&rdquo;, declara Ferr&uacute;s. 
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, tras la <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/valencia-franquismo-posguerra-represion-franco_1_1623688.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">entrada de las tropas franquistas en Valencia</a>, se convierten en un objetivo prioritario de la dictadura: &ldquo;Pasan de ser el elemento m&aacute;s importante de la escuela a ser condenados, estigmatizados, excluidos y perseguidos&rdquo;. Algunos son procesados varias veces, en el laber&iacute;ntico sistema represivo franquista, incluso despu&eacute;s de haber sido fusilados.   
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb975e4-9ad2-46c9-b2d0-90a12f41b756_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb975e4-9ad2-46c9-b2d0-90a12f41b756_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb975e4-9ad2-46c9-b2d0-90a12f41b756_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb975e4-9ad2-46c9-b2d0-90a12f41b756_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb975e4-9ad2-46c9-b2d0-90a12f41b756_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb975e4-9ad2-46c9-b2d0-90a12f41b756_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2fb975e4-9ad2-46c9-b2d0-90a12f41b756_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El maestro Germán Sanz con sus alumnos en la escuela de la Sociedad La Piedad de Alcoi, en 1933."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El maestro Germán Sanz con sus alumnos en la escuela de la Sociedad La Piedad de Alcoi, en 1933.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Jos&eacute; Pastor Bayarri (Valencia, 1898 - Paterna, 1940) fue uno de aquellos maestros fusilados. En el curso 1914-1915, mientras trabaja de obrero junto con su padre, cursa y se examina por libre de las asignaturas del primer curso de la carrera de Magisterio. En 1919 empez&oacute; el servicio militar y, dos a&ntilde;os despu&eacute;s, obtuvo el t&iacute;tulo de maestro de primera ense&ntilde;anza. En 1923, su hermana Antonia obtendr&iacute;a tambi&eacute;n el t&iacute;tulo. 
    </p><p class="article-text">
        Pastor Bayarri ejerci&oacute; en la escuela del Centro Instructivo y de Socorro de Campanar, laica y republicana de inspiraci&oacute;n blasquista, el potente movimiento liderado por el escrito Vicente Blasco Ib&aacute;&ntilde;ez que <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/comecuras-vicente-blasco-ibanez-escritor-e-impulsor-educacion-laica-popular-valencia_1_8027488.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">impuls&oacute; la educaci&oacute;n popular en Valencia</a>. Tambi&eacute;n imparti&oacute; clases en el Colegio de San Jos&eacute; de Valencia, un centro privado y confesional propiedad de los jesuitas, seg&uacute;n el estudio biogr&aacute;fico elaborado por los investigadores Wilson Ferr&uacute;s y Carla Gim&eacute;nez Berm&uacute;dez, que han consultado los sumarios militares y los expedientes del maestro en varios archivos. 
    </p><p class="article-text">
        En 1935, un a&ntilde;o antes del estallido de la Guerra Civil, Jos&eacute; Pastor Bayarri se incorpora como profesor al Colegio Cisneros de Valencia, un centro privado situado en la plaza de Llu&iacute;s Vives de Valencia, junto al Hotel Ingl&eacute;s. El maestro militaba en Izquierda Republicana, el partido de Manuel Aza&ntilde;a, y tras el golpe de Estado de 1936 se present&oacute; ante las autoridades republicanas en Valencia, en su condici&oacute;n de sargento de complemento en la reserva. Durante la contienda ascendi&oacute; a comandante del Cuerpo de Zapadores aunque en enero de 1939 fue licenciado definitivamente tras haber estado de baja por enfermedad.&nbsp;  
    </p><p class="article-text">
        El 11 de abril de 1939, poco despu&eacute;s de la ocupaci&oacute;n de la ciudad, se present&oacute; ante el Juzgado Militar Permanente de Suboficiales y Clases, presidido por el capit&aacute;n de artiller&iacute;a Manuel Botas Montero. Tres d&iacute;as despu&eacute;s, la <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/ficho-franco-valencianos-posguerra_1_1444962.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Columna de Orden y Polic&iacute;a de Ocupaci&oacute;n</a> lo detiene y lo encarcela en la Modelo de Valencia. Se inicia as&iacute; el juicio sumar&iacute;simo de urgencia n&uacute;mero 538-V en el que r&aacute;pidamente es acusado de un delito de &ldquo;auxilio a la rebeli&oacute;n&rdquo;. La Fiscal&iacute;a, sin embargo, califica m&aacute;s tarde los hechos como constitutivos de un delito de adhesi&oacute;n a la rebeli&oacute;n con la concurrencia de circunstancias agravantes y, aunque no las especifica, solicita la pena de muerte. 
    </p><h3 class="article-text">Fosa 114 del cementerio de Paterna</h3><p class="article-text">
        El sumario incluye la declaraci&oacute;n jurada de Vicenta Matal&iacute; Bayona, codirectora del Colegio Cisneros, que acusaba a Jos&eacute; Pastor Bayarri de haber tenido alguna responsabilidad en el asesinato de su marido, Jos&eacute; Almenar Sim&oacute;n, tambi&eacute;n responsable del centro en el que el maestro republicano hab&iacute;a trabajado. En la l&iacute;nea habitual de la justicia franquista de posguerra, ni siquiera figuran pruebas o testimonios de las acusaciones, tal como destacan los bi&oacute;grafos del docente. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ves los sumarios y no se aportan pruebas, hay acusaciones basadas en rumores que ellos mismos desmontan una a una demostrando su inocencia pero no importaba nada, ni las pruebas documentales ni los testimonios directos&rdquo;, se&ntilde;ala el historiador Wilson Ferr&uacute;s.
    </p><p class="article-text">
        La represi&oacute;n franquista de posguerra se ceb&oacute; con los maestros republicanos, demonizados y depurados sistem&aacute;ticamente, a pesar de haber organizado cantinas, colonias escolares, teatros o bibliotecas (<a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/anos-valencianos-maria-moliner-105-bibliotecas-rurales-creo-durante-republica-le-costaron-exilio-interior-franquismo_132_6315816.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tal fue el caso de la fil&oacute;loga Mar&iacute;a Moliner</a>). &ldquo;Eran un poco como Don Gregorio de <a href="https://www.eldiario.es/opinion/zona-critica/abril-segunda-republica-lengua-mariposa_129_2172744.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>La lengua de las mariposas</em></a>&rdquo;, afirma Ferr&uacute;s en referencia al emblem&aacute;tico personaje del escritor Manuel Rivas protagonista de la pel&iacute;cula dirigida por Jos&eacute; Luis Cuerda.   
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-VWUzjlCtdLc-5823', 'youtube', 'VWUzjlCtdLc', document.getElementById('yt-VWUzjlCtdLc-5823'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-VWUzjlCtdLc-5823 src="https://www.youtube.com/embed/VWUzjlCtdLc?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
         El 25 de mayo de 1940, el maestro Jos&eacute; Pastor Bayarri fue conducido al campo de tiro de Paterna donde fue fusilado y enterrado en la fosa com&uacute;n 114 del cementerio de la localidad. Conocida como &ldquo;fosa de la cultura&rdquo;, es una de las m&aacute;s grandes exhumadas en el territorio valenciano <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/acaba-exhumacion-mayor-fosa-territorio-valenciano-176-victimas-represion-franquista-fusiladas-1940_1_8439286.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en cuyo interior fueron hallados hace un a&ntilde;o 176 v&iacute;ctimas pendientes de ser identificadas</a>.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, dos causas m&aacute;s contra el maestro republicano, ya bajo tierra, avanzaban en paralelo a la que lo hab&iacute;a llevado ante el pelot&oacute;n de fusilamiento. Una de ellas, la n&uacute;mero 10497-V, instruida en el Juzgado Militar n&uacute;mero 5, no ser&iacute;a sobrese&iacute;da sino el 2 de enero de 1942, cuando ya hab&iacute;an pasado dos a&ntilde;os desde su asesinato. La otra, la n&uacute;mero 1274-V del Juzgado Militar n&uacute;mero 6, concluy&oacute; el 13 de mayo de 1941, cuando hab&iacute;a transcurrido casi un a&ntilde;o desde el fusilamiento. La hermana del difunto, tambi&eacute;n militante de Izquierda Republicana y afiliada al sindicato UGT, fue condenada a seis meses y un d&iacute;a de prisi&oacute;n, depurada y apartada de la docencia. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/470b2459-dd98-4af5-84d9-bb1ea55111de_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/470b2459-dd98-4af5-84d9-bb1ea55111de_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/470b2459-dd98-4af5-84d9-bb1ea55111de_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/470b2459-dd98-4af5-84d9-bb1ea55111de_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/470b2459-dd98-4af5-84d9-bb1ea55111de_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/470b2459-dd98-4af5-84d9-bb1ea55111de_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/470b2459-dd98-4af5-84d9-bb1ea55111de_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Trabajos de exhumación en la fosa 114 del cementerio de Paterna."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Trabajos de exhumación en la fosa 114 del cementerio de Paterna.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de rescatar las biograf&iacute;as de los maestros, los autores de <a href="https://perifericedicions.com/producte/afusellats-mestres-i-republicans/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Afusellats. Mestres i republicans</em></a> demuestran, &ldquo;desde la minuciosidad de la investigaci&oacute;n, que fueron asesinados tras unos procesos sin las m&aacute;s m&iacute;nimas garant&iacute;as procesales&rdquo;, afirma Ferr&uacute;s, que tambi&eacute;n destaca el &ldquo;atraso&rdquo; que supuso para Espa&ntilde;a la paralizaci&oacute;n del modelo de renovaci&oacute;n educativa, cortado de ra&iacute;z por el terror franquista de posguerra. &ldquo;El efecto fue la anulaci&oacute;n y el exterminio absoluto de cualquier vestigio de la pol&iacute;tica educativa republicana y moderna conectada con Europa&rdquo;, lamenta el historiador. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lucas Marco]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/jose-pastor-bayarri-maestro-republicano-procesado-veces-franco-despues-fusilamiento_132_9744192.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 27 Nov 2022 21:46:33 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/25f0e06d-ec12-4f76-a0a3-5401865c79f2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2748703" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/25f0e06d-ec12-4f76-a0a3-5401865c79f2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2748703" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[José Pastor Bayarri, el maestro republicano procesado dos veces por Franco después de su fusilamiento]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/25f0e06d-ec12-4f76-a0a3-5401865c79f2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Comunitat Valenciana,País Valenciano,Memoria Histórica,Franquismo,Segunda República,Crímenes del franquismo,Educación]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[José Pastor Bayarri, el mestre republicà processat dues vegades per Franco després del seu afusellament]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/jose-pastor-bayarri-mestre-republica-processat-dues-vegades-per-franco-despres-seu-afusellament_132_9746102.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/af4f0c2d-623a-41c8-b11a-2dc3bb7b0e20_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="José Pastor Bayarri, el mestre republicà processat dues vegades per Franco després del seu afusellament"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’historiador Wilson Ferrús coordina el llibre ‘Afusellats. Mestres i republicans’ sobre una vintena de docents republicans assassinats en la postguerra</p></div><p class="article-text">
        El mestre Jos&eacute; Pastor Bayarri va ser afusellat a Paterna, amb 41 anys, el 25 de maig de 1940 i enterrat en la fossa comuna 114 del cementeri de la localitat valenciana. &Eacute;s un dels 20 mestres afusellats per la dictadura franquista les biografies dels quals rescata un llibre col&middot;lectiu coordinat per l&rsquo;historiador Wilson Ferr&uacute;s. &ldquo;El mestre, en l&rsquo;&egrave;poca de la Rep&uacute;blica, passa a ser l&rsquo;&agrave;nima de l&rsquo;escola&rdquo;, explica a elDiario.es l&rsquo;investigador, coautor d&rsquo;<em>Afusellats. Mestres i republicans</em>&nbsp;(Perif&egrave;ric Edicions, 2022). &ldquo;La major part de la pol&iacute;tica pressupost&agrave;ria republicana es va centrar a crear millors escoles i tindre millors mestres&rdquo;, afig Ferr&uacute;s, catedr&agrave;tic d&rsquo;institut i professor associat de la Universitat de Val&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        El llibre col&middot;lectiu, elaborat per una vintena d&rsquo;especialistes, continua les perquisicions iniciades pels treballs pioners de la historiadora Carmen Agull&oacute;, prologuista de l&rsquo;obra. &ldquo;Eren la pe&ccedil;a clau i essencial d&rsquo;aquella jove Rep&uacute;blica, encarregats de regenerar l&rsquo;escola i de fer perviure la democr&agrave;cia moderna a Espanya&rdquo;, declara Ferr&uacute;s. No obstant aix&ograve;, despr&eacute;s de l&rsquo;entrada de les tropes franquistes a Val&egrave;ncia, es converteixen en un objectiu prioritari del r&egrave;gim: &ldquo;Passen de ser l&rsquo;element m&eacute;s important de l&rsquo;escola a ser condemnats, estigmatitzats, exclosos i perseguits&rdquo;. Alguns s&oacute;n processats diverses vegades, en el laber&iacute;ntic sistema repressiu franquista, fins i tot despr&eacute;s d&rsquo;haver sigut afusellats.
    </p><p class="article-text">
        Jos&eacute; Pastor Bayarri (Val&egrave;ncia, 1898 - Paterna, 1940) va ser un d&rsquo;aquells mestres afusellats. El curs 1914-1915, mentre treballa d&rsquo;obrer juntament amb son pare, cursa i s&rsquo;examina per lliure de les assignatures del primer curs de la carrera de Magisteri. El 1919 comen&ccedil;a el servei militar i, dos anys despr&eacute;s, obt&eacute; el t&iacute;tol de mestre de primer ensenyament. El 1923, la seua germana Antonia obtindria tamb&eacute; el t&iacute;tol.
    </p><p class="article-text">
        Pastor Bayarri va exercir a l&rsquo;escola del Centre Instructiu i de Socors de Campanar, una escola laica i republicana d&rsquo;inspiraci&oacute; blasquista, el potent moviment liderat per l&rsquo;escriptor Vicente Blasco Ib&aacute;&ntilde;ez que va impulsar l&rsquo;educaci&oacute; laica i popular a Val&egrave;ncia. Tamb&eacute; va impartir classes en el Col&middot;legi de Sant Josep de Val&egrave;ncia, un centre privat i confessional propietat dels jesu&iuml;tes, segons l&rsquo;estudi biogr&agrave;fic elaborat pels investigadors Wilson Ferr&uacute;s i Carla Gim&eacute;nez Berm&uacute;dez, que han consultat els sumaris militars en diversos arxius p&uacute;blics.
    </p><p class="article-text">
        El 1935, un any abans de l&rsquo;esclat de la Guerra Civil, Jos&eacute; Pastor Bayarri s&rsquo;incorpora com a professor al Col&middot;legi Cisneros de Val&egrave;ncia, un centre privat situat en la pla&ccedil;a de Llu&iacute;s Vives de Val&egrave;ncia, al costat de l&rsquo;Hotel Ingl&eacute;s. El mestre militava en Esquerra Republicana, el partit de Manuel Aza&ntilde;a, i despr&eacute;s del colp d&rsquo;estat del 1936 es va presentar davant les autoritats republicanes a Val&egrave;ncia, en la seua condici&oacute; de sergent de complement en la reserva. Durant la contesa va ascendir a comandant del Cos de Sapadors, encara que el gener del 1939 va ser llicenciat definitivament despr&eacute;s d&rsquo;haver estat de baixa per malaltia.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;11 d&rsquo;abril de 1939, poc despr&eacute;s de l&rsquo;ocupaci&oacute; de la ciutat, es va presentar davant el Jutjat Militar Permanent de Sotsoficials i Classes, presidit pel capit&agrave; d&rsquo;artilleria Manuel Botas Montero. Tres dies despr&eacute;s, la Columna d&rsquo;Ordre i Policia d&rsquo;Ocupaci&oacute; el det&eacute; i l&rsquo;envia a la pres&oacute; Model de Val&egrave;ncia. S&rsquo;inicia aix&iacute; el judici sumar&iacute;ssim d&rsquo;urg&egrave;ncia n&uacute;mero 538-V en qu&egrave; r&agrave;pidament &eacute;s acusat d&rsquo;un delicte d&rsquo;&ldquo;auxili a la rebel&middot;li&oacute;&rdquo;. La Fiscalia, no obstant aix&ograve;, qualifica m&eacute;s tard els fets com a constitutius d&rsquo;un delicte d&rsquo;adhesi&oacute; a la rebel&middot;li&oacute; amb la concurr&egrave;ncia de circumst&agrave;ncies agreujants, encara que no les especifica, i sol&middot;licita la pena de mort.
    </p><p class="article-text">
        El sumari inclou la declaraci&oacute; jurada de Vicenta Matal&iacute; Bayona, codirectora del Col&middot;legi Cisneros, que acusava Jos&eacute; Pastor Bayarri d&rsquo;haver tingut alguna responsabilitat en l&rsquo;assassinat del seu marit, Jos&eacute; Almenar Sim&oacute;n, tamb&eacute; responsable del centre en qu&egrave; el mestre republic&agrave; havia treballat. En la l&iacute;nia habitual de la just&iacute;cia franquista de postguerra, ni tan sols s&rsquo;aporten proves o testimoniatges de les acusacions, tal com destaquen els bi&ograve;grafs del docent.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Veus els sumaris i no s&rsquo;hi aporten proves, hi ha acusacions basades en rumors que ells mateixos desmunten una per una demostrant la seua innoc&egrave;ncia, per&ograve; no importava gens, ni proves documentals ni testimoniatges directes&rdquo;, assenyala l&rsquo;historiador Wilson Ferr&uacute;s.
    </p><p class="article-text">
        La repressi&oacute; franquista de postguerra es va acarnissar amb els mestres republicans, demonitzats i depurats sistem&agrave;ticament, malgrat haver organitzat biblioteques, teatres, i cantines o col&ograve;nies escolars (tal va ser el cas de la fil&ograve;loga Mar&iacute;a Moliner). &ldquo;Eren una mica com Don Gregorio de&nbsp;<em>La lengua de las mariposas</em>&rdquo;, afirma Ferr&uacute;s en refer&egrave;ncia a l&rsquo;emblem&agrave;tic personatge de l&rsquo;escriptor Manuel Rivas protagonista de la pel&middot;l&iacute;cula dirigida per Jos&eacute; Luis Cuerda.
    </p><p class="article-text">
        El 25 de maig de 1940, el mestre Jos&eacute; Pastor Bayarri, va ser condu&iuml;t al camp de tir de Paterna, on va ser afusellat i enterrat en la fossa comuna 114 del cementeri de la localitat. Coneguda com a &ldquo;fossa de la cultura&rdquo;, &eacute;s una de les m&eacute;s grans exhumades en el territori valenci&agrave; i en l&rsquo;interior de la qual es van trobar 176 v&iacute;ctimes.
    </p><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, dues causes m&eacute;s contra el mestre republic&agrave;, ja davall terra, avan&ccedil;aven en paral&middot;lel a la que l&rsquo;havia dut davant l&rsquo;escamot d&rsquo;afusellament. Una d&rsquo;aquestes, la n&uacute;mero 10497-V, instru&iuml;da en el Jutjat Militar n&uacute;mero 5, no seria sobreseguda sin&oacute; el 2 de gener de 1942, quan ja havien passat dos anys des del seu assassinat. L&rsquo;altra, la n&uacute;mero 1274-V del Jutjat Militar n&uacute;mero 6, havia concl&ograve;s el 13 de maig de 1941, quan havia passat quasi un any des del seu afusellament. La germana del difunt, tamb&eacute; militant d&rsquo;Esquerra Republicana i afiliada al sindicat UGT, va ser condemnada a sis mesos i un dia de pres&oacute; i depurada i apartada de la doc&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s de rescatar les biografies dels mestres, els autors d&rsquo;<em>Afusellats. Mestres i republicans</em>&nbsp;demostren, &ldquo;des de la minuciositat de la investigaci&oacute;, que van ser assassinats despr&eacute;s d&rsquo;uns processos sense les m&eacute;s m&iacute;nimes garanties processals&rdquo;, afirma Ferr&uacute;s, que tamb&eacute; destaca l&rsquo;&ldquo;endarreriment&rdquo; que va suposar per a Espanya la paralitzaci&oacute; del model republic&agrave; de renovaci&oacute; educativa connectat amb Europa que va comportar la repressi&oacute; franquista de postguerra. &ldquo;L&rsquo;efecte va ser l&rsquo;anul&middot;laci&oacute; i l&rsquo;extermini absolut de qualsevol vestigi de la pol&iacute;tica educativa republicana i moderna&rdquo;, lamenta l&rsquo;historiador.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lucas Marco]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/jose-pastor-bayarri-mestre-republica-processat-dues-vegades-per-franco-despres-seu-afusellament_132_9746102.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 27 Nov 2022 21:31:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/af4f0c2d-623a-41c8-b11a-2dc3bb7b0e20_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2748703" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/af4f0c2d-623a-41c8-b11a-2dc3bb7b0e20_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2748703" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[José Pastor Bayarri, el mestre republicà processat dues vegades per Franco després del seu afusellament]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/af4f0c2d-623a-41c8-b11a-2dc3bb7b0e20_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’arqueòleg que busca les fosses del camp de concentració franquista d’Albatera: “Hi ha faena per a anys”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/l-arqueoleg-busca-les-fosses-camp-concentracio-franquista-d-albatera-hi-faena-per-anys_132_9685879.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0b49f6f7-fcd7-4ac1-8546-a60c328b18cd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L’arqueòleg que busca les fosses del camp de concentració franquista d’Albatera: “Hi ha faena per a anys”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Les faenes arqueològiques dirigides per Felipe Mejías troben abundant munició i objectes personals dels presos</p></div><p class="article-text">
        L&rsquo;arque&ograve;leg Felipe Mej&iacute;as busca per tercer any consecutiu les fosses comunes del camp de concentraci&oacute; franquista d&rsquo;Albatera on van anar a parar gran part dels quadres republicans que no van poder escapar de la repressi&oacute; al port d&rsquo;Alacant en acabar la Guerra Civil. Amb finan&ccedil;ament p&uacute;blic de la Generalitat Valenciana, les faenes han trobat abundant munici&oacute;, a m&eacute;s d&rsquo;objectes dels presoners, que donen pistes als arque&ograve;legs sobre l&rsquo;estructura del camp d&rsquo;Albatera, demolit per complet despr&eacute;s del tancament en la postguerra. En les tres campanyes arqueol&ograve;giques, l&rsquo;equip de Mej&iacute;as ha treballat huit parcel&middot;les de tres hect&agrave;rees cadascuna i, de moment, han confirmat que &ldquo;s&rsquo;ha disparat intensament dins del camp&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;L&rsquo;objectiu&rdquo;, explica Mej&iacute;as a elDiario.es, &ldquo;&eacute;s doble: buscar fosses i documentar el que isca, estructures, objectes o munici&oacute;&rdquo;. Al final de l&rsquo;estiu del 1937, les autoritats republicanes van iniciar la construcci&oacute; del camp, que es va inaugurar el 24 d&rsquo;octubre pel ministre de Just&iacute;cia, Manuel Irujo. Durant l&rsquo;etapa republicana, segons destaquen les mem&ograve;ries dels presos, el camp va comptar amb assist&egrave;ncia sanit&agrave;ria i una &ldquo;dieta ajustada, per&ograve; correcta&rdquo;, malgrat les dures condicions de treball. Amb forma rectangular, el camp tenia unes dimensions exteriors de 709 metres de longitud i 200 d&rsquo;ampl&agrave;ria i estava protegit amb una tanca de filempua de tres metres d&rsquo;al&ccedil;&agrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        Al final de la Guerra Civil, amb l&rsquo;ocupaci&oacute; de les tropes franquistes de la ciutat d&rsquo;Alacant, van arribar entre el 4 i el 7 d&rsquo;abril de 1939 milers de refugiats civils, sindicalistes, militars i pol&iacute;tics republicans que no van poder escapar a trav&eacute;s del port d&rsquo;Alacant. Per all&iacute;, en unes p&egrave;ssimes condicions, van passar entre 12.000 i 16.000 presos en els per&iacute;odes de m&eacute;s ocupaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Els afusellaments es van iniciar la segona quinzena de maig a plena llum del dia i davant els milers de presoners, que eren obligats a cantar el&nbsp;<em>Cara al Sol</em>&nbsp;i fins i tot a desfilar davant els cad&agrave;vers. Durant les d&egrave;cades seg&uuml;ents, els nous propietaris de les parcel&middot;les descobrien peri&ograve;dicament restes &ograve;ssies mentre llauraven els camps.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La munici&oacute; que ens ix &eacute;s molt important&rdquo;, apunta Felipe Mej&iacute;as. &ldquo;El lloc on apareix ens dona informaci&oacute; fonamental i ens serveix per a saber on es disparaven fusells en el camp de concentraci&oacute;. A m&eacute;s, la munici&oacute; percudida ens ix en els llocs on els presoners ens diuen que afusellaven la gent&rdquo;, afig l&rsquo;arque&ograve;leg, que destaca com a &ldquo;fonamentals&rdquo; els testimoniatges orals recollits.
    </p><p class="article-text">
        Encara que es tracta de conclusions provisionals, la munici&oacute; apareix en m&eacute;s mesura entre les dues tanques que parapetaven el camp, on se situaven els gu&agrave;rdies i les torres de vigil&agrave;ncia. &ldquo;Hi ha una certa tend&egrave;ncia al fet que la munici&oacute; aparega en aquest espai&rdquo;, assenyala Felipe Mej&iacute;as.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de la troballa durant la segona campanya arqueol&ograve;gica del 2021 d&rsquo;un barrac&oacute;, de 60 metres de longitud per set d&rsquo;ampl&agrave;ria, els treballs han trobat monedes republicanes, una ins&iacute;gnia del sindicat de ferroviaris de la UGT i objectes personals, presumiblement dels presoners, com ara taps de pomades per a tractar la sarna. &ldquo;Fins i tot hem trobat una moneda de la Rep&uacute;blica Francesa del 1931, que podia haver arribat en la butxaca de l&rsquo;algun reu o d&rsquo;algun brigadista&rdquo;, ressenya Mej&iacute;as.
    </p><p class="article-text">
        Els objectes s&oacute;n sotmesos a una &ldquo;conservaci&oacute; preventiva&rdquo;. &ldquo;Fem una neteja succinta, els llevem la terra i els eixuguem per a poder interpretar-los. Despr&eacute;s fem un inventari i una fitxa descrivint-ne cadascun, que inclou el material, la cronologia, es fotografia individualitzadament i es deposita en bossetes amb codis per al Museu Arqueol&ograve;gic Provincial d&rsquo;Alacant&rdquo;, explica el responsable de la investigaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        La faena acurada dels arque&ograve;legs persegueix localitzar les fosses del camp de concentraci&oacute; i obrir una mena de lloc de la mem&ograve;ria did&agrave;ctic. Gr&agrave;cies a una foto a&egrave;ria de l&rsquo;&egrave;poca, els investigadors han pogut tra&ccedil;ar el mapa sobre el terreny del camp d&rsquo;Albatera, actualment dividit en diverses parcel&middot;les privades. &ldquo;Hi ha faena per a anys, &eacute;s molta superf&iacute;cie a estudiar&rdquo;, indica l&rsquo;arque&ograve;leg.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lucas Marco]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/memoria-democratica/l-arqueoleg-busca-les-fosses-camp-concentracio-franquista-d-albatera-hi-faena-per-anys_132_9685879.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 06 Nov 2022 00:59:56 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0b49f6f7-fcd7-4ac1-8546-a60c328b18cd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="4225236" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0b49f6f7-fcd7-4ac1-8546-a60c328b18cd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4225236" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L’arqueòleg que busca les fosses del camp de concentració franquista d’Albatera: “Hi ha faena per a anys”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0b49f6f7-fcd7-4ac1-8546-a60c328b18cd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
  </channel>
</rss>
