La ciutat d’Alacant s'ha convertit aquest diumenge en el cor de la defensa de la llengua amb la celebració de la 38a Trobada d’Escoles en Valencià de l’Alacantí. El CEIP Benalua ha sigut l’escenari escollit per a transformar una jornada de caràcter festiu i familiar en una potent plataforma de reivindicació política i social. En un moment en què el calendari escolar marca la proximitat de l'admissió de l'alumnat, les entitats organitzadores han aprofitat la massiva assistència per llançar una crida directa a les famílies perquè trien el valencià com a llengua vehicular per als seus fills, defensant-la com l'única eina capaç de garantir un ensenyament públic, plurilingüe i de qualitat.

L'acte ha estat fortament marcat pel malestar de la comunitat educativa respecte a les recents decisions de l'administració. Des de la federació d’Escola Valenciana i La Cívica s’ha denunciat el que consideren atacs frontals a l’educació en valencià, posant l’accent en el rebuig al nou canvi curricular que veta autors del mateix domini lingüístic. Segons han explicat els portaveus durant la jornada, aquestes mesures suposen un intent de tancar finestres al món i limitar la riquesa cultural de l’alumnat. En aquest sentit, la celebració de la Trobada a la capital per segon any consecutiu s’ha interpretat com un acte de dignitat i de reafirmació de la identitat valenciana de la ciutat d’Alacant davant qualsevol intent d’invisibilitzar la seua història i llengua pròpia.

La jornada ha comptat amb un ampli suport institucional i civil, amb la presència de representants de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Universitat d’Alacant i diversos sindicats i col·lectius cívics. Tots ells han recorregut els espais on han participat tretze centres d’educació infantil i primària de la comarca, en una imatge de normalitat lingüística que l'organització vol estendre a tots els àmbits de la societat. Josep Moreno, representant de l’entitat, ha insistit que apostar pel valencià no resta espai a altres llengües, sinó que suma capacitats crítiques i suma identitat a una realitat que les administracions no haurien d’intentar fraccionar.

Amb aquesta cita a l’Alacantí s’inicia oficialment la gira de les Trobades d’aquest 2026, que recorrerà desenes de municipis durant els pròxims mesos. El relleu de la mobilització a la comarca el prendrà la localitat d'Agost el pròxim 27 de març, on es preveu que la Trobada de Secundària i Batxillerat continue amb el pols reivindicatiu, especialment pel que fa a la defensa dels referents literaris i culturals que han estat exclosos dels nous currículums educatius.

La regidora d'Urbanisme del PP, Rocío Gómez, que es troba actualment de baixa per maternitat, ha anunciat en la vesprada d'aquest divendres que renuncia al seu càrrec i que en els pròxims dies presentarà oficialment la dimissió, després de dos anys i vuit mesos d'acompliment públic. Gómez és un dels càrrecs de l'Ajuntament que ha resultat adjudicatària de diversos habitatges públics, tal com ha informat elDiario.es.

La de Gómez és la segona renúncia després de la de María Pérez-Hickman, que exercia les funcions de directora general i que els seus dos fills també van obtindre sengles pisos protegits.

Gómez, arquitecta de professió i nascuda al gener de 1993, ha destacat que va entrar en política en 2023, després de formalitzar la seua inscripció en una cooperativa per a accedir a una promoció d'habitatges de protecció pública, de la qual era la cooperativista número 18, a la Platja de Sant Joan.

La regidora ha decidit apartar-se del càrrec perquè la investigació puga seguir el seu curs sense interferències de cap mena, després d'haver aportat tota la documentació que li ha sigut requerida, i atés que està de baixa per maternitat.

La polèmica relacionada ha provocat un autèntic terratrémol polític després de saltar a la llum que la regidora Gómez; els dos fills de la funcionària i directora general d'Organització Interna, Contractació Pública i Gestió de Fons, María Pérez-Hickman; i Francisco Nieto, arquitecte municipal d'Urbanisme, haurien adquirit quatre habitatges protegits d'una promoció de 140 immobles que compta amb zones comunes, amb piscina i pistes de pàdel.

Es tracta de la primera promoció d'habitatge protegit que es construeix a la ciutat en dècades en un context de bambolla immobiliària amb preus desorbitats, la qual cosa fa d'aquesta mena de pisos a preus més assequibles tinguen una altíssima demanda. El complex és d'iniciativa privada i el va alçar i va comercialitzar Residencial Les Naus, Cooperativa Valenciana sobre un sòl municipal que va adquirir per 6,6 milions d'euros mitjançant un procés previ d'alienació.

En ser habitatge protegit es van aplicar els preus taxats per l'administració que en aquest cas van ser de 1.200 euros el metre quadrat, fget pel que els habitatges van eixir entre 200.000 i 230.000 euros, la meitat del preu de mercat en una zona atractiva com és la platja de Sant Joan.

Una de les claus d'aquesta cridanera situació avançada aquest dijous pel diari Información és la fórmula sota la qual s'ha gestionat l'adjudicació dels habitatges, un aspecte que, en aquest cas, ha correspost a la pròpia cooperativa en tractar-se d'una entitat privada.

Sobre aquest tema, un responsable de Fraorgi S. L., promotora de l'esmentada cooperativa, comenta a elDiario.es que, en tractar-se d'una promoció privada, és la mateixa cooperativa la que estableix els mecanismes pels quals s'adjudica i que, si és el cas, es fa per rigorosa antiguitat: “Qualsevol pot donar-se d'alta com a cooperativista a través de la nostra web i a partir d'ací entres en llista d'espera. Quan hi ha una promoció s'envia la informació a tots i, amb aquells que mostren interés per optar a un dels habitatges, comença el procés amb l'aportació d'una quantitat econòmica, sempre per ordre d'antiguitat en aqueixa llista d'espera. Ara mateix tenim una llista de 2.000 persones per a futures construccions”.

El PSPV adverteix que “la màxima responsabilitat és de l'alcalde”

La portaveu del Grup Municipal Socialista, Ana Barceló, ha valorat que la dimissió de la regidora d'Urbanisme i de la directora general “confirmen que hi ha un problema polític greu amb la gestió d'aquesta promoció d'habitatge públic que va molt més allà d'una polèmica mediàtica”.

Segons Barceló, “aquesta és la prova que Barcala no va actuar amb la transparència exigible, no va establir els controls necessaris en una qüestió tan sensible com l'habitatge protegit sobre sòl municipal. La màxima responsabilitat continua sent de l'alcalde. Ha de donar explicacions de per què no va establir controls sobre aquesta promoció d'habitatges en sòl públic i aclarir si hi ha més càrrecs públics o afins del PP que han resultat beneficiats”. 

Barceló ha afegit que des del Grup Socialista continuaran exigint tota la informació necessària per a arribar al fons d'aquest assumpte, dirimir responsabilitats polítiques i garantir que això noi torne a ocórrer mai.

L’Agència Valenciana Antifrau ha représ l’Ajuntament de Benidorm arran d’haver detectat deficiències significatives en el sistema de control i fiscalització de les hores extres abonades a un agent de la Policia Local, marit de la regidora d’Urbanisme i portaveu del PP, Lourdes Caselles. Encara que la investigació no ha trobat irregularitats que puguen derivar en responsabilitat administrativa, comptable o penal, l’organisme subratlla que el procediment municipal per a reconéixer i abonar gratificacions extraordinàries presenta fallades estructurals que han de corregir-se.

La investigació d’Antifrau es va iniciar arran d’una denúncia externa que alertava de pagaments presumptament excessius en hores extres entre el 2019 i el 2022. Durant aquest període, l’agent va fer 564 hores de servei fora de la seua jornada habitual, cosa que va suposar un increment de més de 15.200 euros en els seus ingressos. Aquestes gratificacions es van aprovar per la junta de govern local, tot i que el consistori sosté que Caselles es va absentar de les votacions per a evitar qualsevol conflicte d’interessos. Els tècnics de l’Agència van revisar les nòmines, els informes de fiscalització, la normativa interna aplicable i la documentació justificativa de cada servei extraordinari, i encara que no van observar indicis de frau, sí que van constatar l’existència d’advertiments previs del personal d’Intervenció sobre la manera com es gestionaven aquests pagaments.

A la llum d’aquestes conclusions, Antifrau considera necessari reforçar el procediment municipal per a impedir que tornen a produir-se llacunes de control. L’Agència subratlla que els expedients han d’incorporar valoracions prèvies i expresses de Recursos Humans sobre la legalitat, els criteris i els imports de cada gratificació extraordinària. També remarca la necessitat que cada servei dut a terme fora de la jornada s’acompanye d’un certificat individualitzat amb un desglossament detallat que permeta supervisar de manera adequada les circumstàncies concretes en què es van prestar aquests serveis. Segons Antifrau, aquesta documentació és essencial per a garantir un control eficaç i transparent de la despesa pública.

Un altre “frau potencial”

La denúncia també incloïa sospites sobre pagaments a un proveïdor vinculat al germà de l’alcalde, Toni Pérez, per un total de 23.027 euros entre el 2020 i el 2023. En aquest cas, Antifrau conclou que no hi ha indicis de frau ni corrupció, encara que sí que detecta una situació de “frau potencial” que no justifica l’obertura d’una fase d’investigació específica ni l’inici d’un expedient sancionador. L’Agència va sol·licitar al consistori la documentació justificativa d’aquests pagaments, fets per serveis de papereria i subministraments informàtics destinats a biblioteques i centres educatius, i, després de la revisió, va descartar l’existència d’irregularitats.

L’organisme també ha aclarit que l’expedient no ha caducat, malgrat el temps transcorregut des que es va presentar la denúncia el 2022, ja que la fase d’investigació formal es va iniciar correctament el maig del 2025. A més, Antifrau rebutja que la denúncia fora manifestament falsa, per no presentar-se com a evident i notòriament infundada des del primer moment, per la qual cosa descarta imposar cap sanció al denunciant.

Amb la investigació ja tancada, Antifrau ha obert una fase de seguiment per a comprovar que l’Ajuntament de Benidorm aplica les recomanacions formulades i corregeix les deficiències detectades en el seu sistema de gestió i control d’hores extres. Encara que l’expedient no ha revelat responsabilitats penals o comptables, sí que dibuixa un escenari en què el consistori ha de reforçar els seus mecanismes interns per a garantir més transparència en les gratificacions extraordinàries i evitar que es repetisquen situacions que puguen comprometre la fiscalització correcta dels recursos públics.

Els dos agents de la Policia Local de la Vila Joiosa col·locats com a inspectors mitjançant assignacions temporals d’un any, malgrat haver suspés les oposicions, han deixat oficialment de desenvolupar aquests càrrecs i tornen a ser policies rasos, segons la informació que ha pogut constatar elDiario.es. No obstant això, aquesta finalització de funcions es va certificar l’endemà passat que aquest diari denunciara que continuaven desenvolupant-les, malgrat que el període estipulat d’un any s’havia esgotat.

Es tracta dels inspectors J.J.L.D. i M.A.P., que, d’acord amb les resolucions signades pel regidor Francisco Pérez i el secretari Juan Bautista Renart, a instàncies de l’alcalde Marcos Zaragoza, tenien els nomenaments vigents del 15 de novembre de 2024 al 14 de novembre de 2025 (l’últim dels quals prorrogat des del 31 de març), però que dies després continuaven exercint aquests càrrecs, fins que el 24 de novembre passat el regidor Pérez va signar les resolucions que declaraven finalitzades les assignacions temporals de funcions.

Actualment, l’assignació d’aquests dos agents —abans inspectors—, juntament amb dos intendents més, està judicialitzada, de la mateixa manera que el procés selectiu de les oposicions, denunciat per Agustín López, president de l’Agrupació Veïnal de la Vila Joiosa, davant la Fiscalia Anticorrupció. Quant als intendents, l’assignació temporal de F.R.S. M. finalitza el 16 de desembre, prorrogable fins al 31 de gener de 2026, i la de J.C.M.B. també fins al 31 de gener mateix.

A la polèmica també se suma que un dels inspectors que van suspendre l’oposició i van ser col·locats, J.J.L.D., és investigat en els tribunals juntament amb set agents més per una presumpta omissió del deure per no haver detingut una persona amb antecedents de violència masclista.

L’alcalde de Benidorm i president de la Diputació d’Alacant, Toni Pérez (PP), ha afirmat que no considera rellevant que la ciutadania conega la seua retribució pública. “Estic ja 30 anys en l’exercici de la política, 10 anys com a alcalde. Encara no sé quina rellevància té per a la lluita contra la corrupció saber el sou de l’alcalde, però algú va decidir que això era interessant”, va assenyalar durant la inauguració de la jornada “Cultura de la integritat. De la prevenció als sistemes interns d’informació”, esdevinguda en l’Ajuntament de Benidorm amb l’Agència Valenciana Antifrau (AVAF) i dirigida a personal públic i càrrecs electes de la comarca de la Marina Baixa.

Pérez, que en l’actualitat percep la seua principal retribució com a president de la Diputació d’Alacant, té un salari brut anual de 84.891,94 euros, corresponent al seu règim de dedicació exclusiva en la institució provincial. Com a alcalde, no percep salari fix de l’Ajuntament de Benidorm, encara que sí que rep dietes per assistència a plens i òrgans col·legiats municipals que sumen aproximadament 25.575 euros anuals, segons les xifres disponibles del 2024. Durant la seua etapa anterior com a alcalde amb dedicació exclusiva, entre el 2015 i el 2023, el seu sou brut anual era de 67.013,95 euros, segons dades oficials del 2020, representatives d’aquest període.

En la seua intervenció en la jornada institucional, Pérez va defensar la necessitat de fomentar la “cultura de la integritat” entre els empleats públics, i va afirmar que aquesta implica “actuar amb honestedat, transparència, responsabilitat i respecte pels recursos i la ciutadania”. Va subratllar que la integritat no es limita al compliment de la llei, sinó que suposa “fer sempre el correcte” i “prendre decisions que eviten conflictes d’interés i mantinguen la confiança ciutadana”.

“El nostre és un compromís públic amb l’ètica i la transparència en la gestió”, va insistir l’alcalde, que va sostindre que la integritat “no sorgeix per decret”, sinó que “es construeix cada dia” mitjançant el lideratge, la formació i el reconeixement a les conductes exemplars.

Investigacions d’Antifrau a l’Ajuntament de Benidorm

Aquesta jornada marca també un nou marc de relacions de l’Ajuntament de Benidorm amb l’Agència Valenciana Antifrau, ja que aquesta manté diverses investigacions obertes relacionades amb el consistori, però totes obertes en l’etapa anterior a la de l’actual director Eduardo Beut, escollit pel PP i Vox.

Entre aquestes s’inclou l’anàlisi de pagaments de més de 15.000 euros en hores extres a un agent de la Policia Local, marit de la portaveu del PP a Benidorm, així com actuacions vinculades a irregularitats en la concessió de l’aparcament de l’Aigüera, denunciades per l’oposició com un possible cas de corrupció. L’agència també ha requerit informació al consistori en altres expedients relacionats amb transparència i gestió administrativa, com ara hotels sense llicència.

La plaça Ramón Sijé d’Oriola serà aquest Nou d’Octubre, a les 11.00, l’escenari d’una celebració reivindicativa que busca posar en el centre del debat polític i ciutadà el futur del Palau del Marqués de Rafal, un immoble emblemàtic que va acollir la primera seu de la Presidència de la Generalitat fora de València durant el mandat de Ximo Puig.

L’acte, convocat per una plataforma de veïns d’Oriola, es planteja com una cita breu, pacífica i sense connotacions ideològiques, emmarcada en el Dia de la Comunitat Valenciana, amb un objectiu clar: exigir a la Generalitat que reactive l’ús institucional i escometa la rehabilitació del palau, declarat bé d’interés cultural (BIC) i, segons denuncien els veïns, “en total abandó des de fa més de dos anys”.

Un símbol institucional que s’apaga

El Palau del Marqués de Rafal, amb orígens en el segle XVIII, va ser adquirit per la Generalitat el juny del 2022, dins del Plan Vega Renhace, impulsat arran del desastre de la DANA del 2019 per a recuperar infraestructures i previndre futures catàstrofes a la comarca del Baix Segura. Durant aquesta etapa, l’edifici es va convertir en una seu institucional activa i va acollir dos plens del Consell, exposicions, presentacions i reunions públiques.

No obstant això, amb el canvi de govern autonòmic el juliol del 2023, el Plan Vega Renhace va ser eliminat i les oficines del palau van tancar les portes. Des de llavors, l’immoble ha quedat sense activitat, malgrat el seu valor patrimonial i el seu paper simbòlic com a quarta seu de Presidència de la Generalitat.

“Tres cartes i cap resposta”

El portaveu de la plataforma veïnal, Javier Sánchez, lamenta la falta de resposta de l’actual govern autonòmic. “Hem escrit tres vegades al president Mazón perquè actue en el palau i no ha contestat”, explica. Segons Sánchez, l’única referència pública del cap del Consell sobre l’immoble es va produir durant una visita el 2024, quan Carlos Mazón va anunciar una inversió de cinc milions d’euros per a rehabilitar l’edifici i adaptar-lo “a les condicions necessàries per a la pública concurrència”.

Malgrat aquest anunci, els veïns denuncien que no s’ha executat cap actuació i que el palau continua deteriorant-se. “Està en abandó total des de fa més de dos anys”, assegura Sánchez.

Un Nou d’Octubre amb to reivindicatiu

La concentració del Nou d’Octubre pretén donar visibilitat a la inacció institucional i reclamar una intervenció urgent. Els convocants consideren que l’abandó del palau reflecteix “la passivitat de la Generalitat” i la pèrdua d’una oportunitat per a reforçar el vincle entre la institució autonòmica i el Baix Segura.

A més, retrauen que en una data tan simbòlica com el Dia de la Comunitat Valenciana, l’edifici que representa la presència de la Generalitat en el sud “romanga buit i sense activitat”.

“Vida per al Palau”

Amb lemes com “Vida per al Palau!”, “Som seu de Presidència!” i “Volem un centre històric recuperat i planificat!”, la plataforma veïnal anima la ciutadania a participar en un acte que combina orgull valencià i reivindicació local.

“Volem que el Nou d’Octubre servisca per a recordar que Oriola continua sent seu de Presidència, encara que hui el palau estiga tancat. No demanem privilegis, demanem respecte pel nostre patrimoni i per la nostra història”, conclouen des del moviment veïnal.

Un estudi dut a terme en la Universitat d’Alacant (UA) ha revelat que al voltant del 20% dels habitatges identificats en partides rurals del municipi se situen en àrees amb perill d’inundació. La investigació, duta a terme pel geògraf Carles Vaquer Pastor, ha comptabilitzat quasi 9.000 construccions –urbanes i rústiques–, de les quals unes 1.800 estarien exposades a fenòmens naturals perillosos durant episodis de pluges intenses.

Segons l’estudi, dirigit pels professors Pablo Giménez Font i Antonio Prieto Cerdán, el treball ha combinat informació procedent del Cadastre, del Pla d’Acció Territorial sobre Prevenció del Risc d’Inundació en la Comunitat Valenciana (Patricova), de l’Institut Cartogràfic Valencià (ICV) i de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). A més, s’han emprat imatges satel·litàries i entrevistes veïnals per a analitzar tant els aspectes físics del territori com el seu impacte social.

L’informe constata que moltes de les construccions irregulars se situen prop de rambles i zones deprimides del terreny, en què l’accés als serveis bàsics i a les xarxes de comunicació queda interromput durant les riuades. És el cas del col·legi públic CEIP Canyada del Fenollar, afectat en episodis de pluges intenses, segons ha explicat la presidenta de l’AMPA i veïna de la zona.

Les partides rurals analitzades presenten un relleu caracteritzat per canyades de fons pla d’ús agrícola tradicional, actualment en procés d’abandó i ocupació residencial dispersa. S’hi suma una litologia impermeable, composta principalment per margues, que afavoreix l’escorrentia superficial i augmenta el risc d’inundació. N’és un exemple la Canyada del Fenollar, on la rambla de l’Alabastre i la rambla del Rambutxar conflueixen i posen en perill el 40% de les construccions existents, unes 1.320 entre habitatges urbans i rústics.

“És preocupant veure com les persones que viuen en aquestes partides no sols han de fer front a la inseguretat física, també a la manca de suport adaptat en cas de necessitat”, ha assenyalat l’investigador Carles Vaquer. Malgrat això, destaca el compromís veïnal, ja que la comunitat fa temps que reclama solucions davant les administracions.

L’Associació de Veïns de la Canyada del Fenollar (AVCF) ha aconseguit suport institucional per part de la Guàrdia Civil, especialment del Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona), així com de la Subdelegació del Govern. A més, el servei municipal ha reconegut la gravetat de la situació i ha assegurat que està estudiant mesures urgents, entre les quals més coordinació entre l’Agència Valenciana de Protecció del Territori (AVPT), la Regidoria d’Urbanisme i la Guàrdia Civil.

No obstant això, els veïns denuncien l’absència de responsables polítics i una indignació creixent entre la població resident. Alerten, a més, de deficiències en la recollida de residus, saturació en l’ambulatori i el col·legi i un augment de la inseguretat. Per tot això, reclamen més compromís de l’Ajuntament d’Alacant per a afrontar un problema que afecta directament la seguretat, el benestar i la qualitat de vida.

Quinze famílies que resideixen en els blocs de cases situats al carrer de Pascual de la Mata, núm. 23 i 25, al barri de les Carolines Altes d’Alacant, denuncien que estan sota amenaça de desallotjament arran de la compra dels dos immobles per part d'una empresa d'hostaleria de Madrid. Entre els afectats hi ha catorze menors en edat escolar, dos nounats, dues persones majors i tres persones amb malalties cròniques.

Els veïns expliquen que al final de juliol van rebre la notificació de la nova propietat sobre l’adquisició dels edificis. Poc després, els que tenien contractes pròxims a véncer van començar a rebre burofaxos en què es comunicava la no renovació dels lloguers i l’obligació d’abandonar els habitatges. Les famílies hi van respondre de manera conjunta oferint negociar noves condicions amb rendes actualitzades, però assequibles, però l’empresa ha rebutjat aquesta via argumentant que “ha de fer obres”, sense plantejar cap alternativa residencial.

El Sindicat Barri de les Carolines explica que el mercat d’habitatge a Alacant passa per una situació de forta tensió, amb preus elevats i condicions d’accés molt restrictives, fet que fa pràcticament impossible per a aquestes famílies trobar una solució digna a la ciutat, on tenen la faena, els estudis i les xarxes de suport. A més, denuncien la presència de treballadors d’obra en zones comunes i l’anunci d’instal·lació de càmeres de videovigilància, malgrat que els contractes continuen vigents, cosa que consideren un intent de pressió.

Davant aquesta situació, les famílies, organitzades amb el Sindicat d’Habitatge de les Carolines, han convocat una roda de premsa el dijous 4 de setembre a les 10.00 a la plaça del Sol (Bola d’Or). Hi reiteraran la seua disposició al diàleg per a arribar a un acord que garantisca contractes de lloguer assequibles i la permanència de la comunitat en el barri.

El Consell General de la Xarxa Vives d’Universitats, integrat pels rectors i rectores de les 22 universitats membres, ha acordat adherir-se institucionalment al comunicat impulsat pel Departament de Filologia Catalana, la Unitat per a l’Educació Multilingüe i el Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant. El text respon a la declaració institucional aprovada pel Ple de l’Ajuntament d’Alacant el passat 26 de juny, que proposa modificar la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV) per adscriure la ciutat a la zona de predomini lingüístic castellà.

La Xarxa Vives expressa així el seu rebuig a la proposta i manifesta una profunda preocupació per les implicacions que tindria aquesta modificació legislativa, tant des del punt de vista cultural com educatiu i legal.

El comunicat recorda el caràcter històricament valencianoparlant de la ciutat d’Alacant, i subratlla que el valencià forma part de la seua identitat i patrimoni cultural. També alerta de les greus conseqüències que tindria aquest canvi per a l’ensenyament en valencià, ja que suposaria una limitació dels drets lingüístics tant de l’alumnat com de la població valencianoparlant, i podria afavorir una situació de minorització de la llengua pròpia.

A més, el text adverteix que una eventual renúncia institucional a la llengua pròpia podria afeblir el paper d’Alacant com a capital referent dins del territori valencià, i trencar el vincle amb les comarques del sud on el valencià manté una vitalitat social notable.

La Xarxa Vives reafirma amb aquest posicionament el seu compromís amb la Declaració de Montserrat, que defensa una política multilingüe de qualitat i aposta per la formació de professionals competents i amb projecció internacional, sense renunciar al foment del valencià com a llengua pròpia en l’àmbit universitari. Així mateix, reclama a les institucions públiques la garantia de protecció del patrimoni lingüístic com a element fonamental per a l’equitat educativa i la cohesió social.

Amb aquesta adhesió, la Xarxa Vives defensa la diversitat lingüística, la convivència respectuosa i el foment de la llengua pròpia tant a Alacant com al conjunt del territori.

La Xarxa Vives d’Universitats és una institució sense ànim de lucre que coordina l’acció de 22 universitats del País Valencià, Catalunya, les Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra i Sardenya. Amb més de trenta anys d’activitat i una comunitat universitària de més de 530.000 persones, la Xarxa ha esdevingut una plataforma de referència per a la col·laboració interuniversitària en l’àmbit de la llengua, la recerca i la innovació.

Escola Valenciana i la Universitat d’Alacant, ha impartit aquest dimecres la primera edició del curs “Iniciació a la ràdio escolar com a ferramenta educativa”, una jornada intensiva on el personal docent pot iniciar o millorar l’ús de la ràdio com a ferramenta educativa.

Al curs, dirigit per Mar Iglesias, s’ha explorat a través de les diferents unitats didàctiques el potencial pedagògic, lingüístic i creatiu d'aquest mitjà de comunicació. L’activitat s’ha dut a terme a la Facultat d’Educació, on s’han combinat tant hores de pràctica com de teoria impartides per professional de la comunicació i l’educació.

Un dels objectius principals de la jornada és oferir formació tècnica i didàctica al professorat, així com fomentar la creació de xarxes de suport al professorat i treballar l’oralitat per a impulsar l’ús del valencià com a llengua vehicular i de creació.

Al llarg de la jornada, les persones participants han conegut de primera mà experiències inspiradores de ràdios escolars ja en marxa, així com dissenyar projectes adaptats a l’etapa educativa i practicar la tècnica d’execució i gravació d’un programa. Per acabar, s’han posat en comú els ‘microprogrames’ creats per l’alumna.

La jornada s’emmarca dins el compromís d’Escola Valenciana per la innovació educativa i la normalització lingüística, amb la ràdio com a eina clau per a fomentar la creativitat, la cooperació i l’ús actiu del valencià entre l’alumnat. És una modalitat per la qual l’entitat fa una aposta clara de cara al curs vinent, amb aquest curs i un grup de suport a la creació de ràdio del professorat participant. A més, es crearà una nova plataforma web per poder treballar en xarxa i compartir materials, i es treballarà en la realització de programes participatius entre les diferents escoles.

La ciutat d’Alacant està preparada per a acollir l’arribada dels Reis Mags diumenge 5 de gener de 2025. Melcior, Gaspar i Baltasar arribaran com és costum per mar i recorreran els principals carrers de la ciutat portant la màgia de Nadal amb fantasia i dolços per a xiquets i grans.

L’arribada de ses majestats d’Orient està prevista que es faça al port d’Alacant –moll de Llevant– cap a les 17.00 en una embarcació de la Guàrdia Civil. A continuació es dirigiran cap a les 18 a la Plaça de Bous per a fer la primera salutació als menuts i on hi haurà un espectacle infantil. Posteriorment, Melcior, Gaspar i Baltasar arribaran al Palau Provincial perquè, al voltant de les 19, comence la Cavalcada.

Recorregut de la Cavalcada

La Cavalcada dels Reis Mags començarà a discórrer per l’avinguda de l’Estació, a continuació anirà a la plaça dels Estels, l’avinguda d’Alfons el Savi, la rambla de Méndez Núñez i el carrer d’Altamira, i conclourà en la plaça de l’Ajuntament.

Allí, i des d’un escenari localitzat davant de la façana principal de la casa consistorial, ses majestats tornaran a dirigir-se als xiquets.

Alcoi ja està preparada per a la seua Cavalcada de Reis, que és la més antiga que se celebra a Espanya i que es remunta a l’any 1885.

Diumenge 5 de gener, ses majestats d’Orient fan la seua entrada espectacular a Alcoi muntats en camells i carregats de regals. Al matí els xiquets visiten el Campament Reial situat en el Preventori, i a poqueta nit la comitiva recorre els carrers de la ciutat, seguint als ‘torxers’ que els il·luminen el camí, mentre l’ambient s’ompli de música de Nadal i els patges reials (‘els negres’) donen els seus regals als xiquets utilitzant escales de fusta per a pujar als balcons i les finestres de les cases. En aquest espectacle centenari participen al voltant d’un miler de persones.

L’ordre de la Cavalcada també és singular a Alcoi, ja que el rei Baltasar, conegut com ‘el Rei Negre’, desfila en el centre de la comitiva, entre els altres dos monarques.

Horari i recorregut

La cavalcada dels Reis Mags d’Alcoi també té una estructura especial dividida en dues meitats. Començarà a les 18, eixint des de l’avinguda d’Elx, continua pel carrer del Camí, de Sant Nicolau i la plaça d’Espanya.

En aquest punt, a què s’arriba al voltant de les 20, Melcior, Gaspar i Baltasar descendeixen dels seus camells i es dirigeixen cap al pessebre que hi ha situat en la plaça d’Espanya. És el moment de l’adoració al Nen Jesús, que s’adorna amb l’efecte de les bengales distribuïdes entre el públic, i l’acte se solemnitza amb focs d’artifici i amb la interpretació d’El Messies de Händel.

La Cavalcada continua pel carrer de Sant Llorenç i el carrer del País Valencià, on finalitza al voltant de les 22 hores.

Ribera Salud vol construir un hospital privat a Oriola, per això ha demanat sòl públic a l’Ajuntament i així alçar-lo en una zona de turisme de luxe de platja, i l’alcalde de la ciutat del Baix Segura, Pepe Vegara (PP) està per la faena.

L’empresa sanitària ha sol·licitat formalment a l’Ajuntament d’Oriola la concessió demanial d’una parcel·la de titularitat municipal per a construir el seu hospital en la urbanització de costa Llomes de Cap Roig i explotar-hi unes instal·lacions que atenguen les necessitats sanitàries del turisme d’aquesta localitat. Cap Roig és una zona residencial exclusiva, amb platges protegides i camp de golf, situat a més a trenta minuts de l’aeroport d’Alacant.

L’alcalde d’Oriola, acompanyat dels regidors d’Urbanisme, Sanitat i Costa, Matías Ruiz, Irene Celdrán i Manuel Mestre, respectivament, ha explicat la proposta que ha triat Ribera Salud i que ha escollit per a alçar el seu hospital una parcel·la dotacional d’ús sanitari de 33.247 metres quadrats aproximadament.

Vegara ha valorat positivament aquesta sol·licitud afirmant que el seu equip de govern “continua treballant perquè la costa d’Oriola cobrisca les mancances assistencials sanitàries que es veuen incrementades en època estival i que provoca la saturació de l’Hospital de Torrevella”. A més, afig que aquest nou hospital privat “complementa l’oferta pública que continuem defensant”, assenyalant que “continuem treballant perquè el segon centre de salut a Oriola Costa estiga en marxa al més prompte possible”.

Amb tot, l’alcalde afirma que l’Ajuntament iniciarà el procés administratiu necessari “garantint la transparència i l’equitat i, finalment, la licitació pública per a assegurar la concurrència i l’adjudicació”. Per part seua, el regidor d’Urbanisme, Matías Ruiz, ha assenyalat que, “si és viable per a aquesta mercantil, pot ser també viable per a altres interessades, fins i tot millorant la proposta”.

L’executiu liderat per Vegara afirma que amb aquest projecte “es complementaran les necessitats sanitàries del litoral i del municipi, especialment a Oriola Costa, i suposarà la creació de més de 300 llocs de treball de manera directa i més de 1.000 de manera indirecta, a més dels ingressos que rebrà l’Ajuntament mitjançant un cànon”. Afigen també que “aquest projecte generarà nombrosos beneficis, com la millora de la capacitat assistencial, els temps d’espera, atenent tant residents com a turistes estrangers que tenen pòlisses amb companyies privades. Això redundarà en benefici de l’atenció en la sanitat pública”.

Després d’un any per la moratòria concedida, dimecres començava el 2025, i amb això també haurien de posar-se en marxa en tots els municipis de més de 50.000 habitants les zones de baixes emissions (ZBE), en compliment de la Llei de canvi climàtic i transició energètica, una norma que busca retallar les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle seguint la normativa europea. A la província d’Alacant, on hi ha nou ciutats dins d’aquest grup, únicament una compleix tots els paràmetres, altres han aprovat les seues ordenances municipals amb una laxitud que es distancia de l’esperit de la normativa.

A les comarques alacantines, per ordre de més a menys quantitat de població, les ciutats exigides per la llei són Alacant, Elx, Torrevella, Oriola, Benidorm, Alcoi, Sant Vicent del Raspeig i Elda. Totes estan governades per la dreta (amb suports amb Vox, o fins i tot dins del govern), tret d’Alcoi i Elda, governades pel PSPV.

La capital, Alacant, ha sigut precisament l’última a aprovar la seua ordenança, dilluns mateix 30 de desembre, una ordenança de mínims, perquè no comporta sancions ni restriccions, condicions imprescindibles perquè la secundara Vox. Davant aquesta situació, el PSPV, Compromís i EU-Podem han votat en contra. La justificació que es dona des del govern municipal de Luis Barcala és que aquesta normativa “no penalitza ningú en funció del tipus de vehicle que es puga comprar”, alhora que asseguren que s’impulsa l’electromobilitat en el transport públic o les actuacions de conversió en zona de vianants. La ZBE s’acompanya amb un sistema de control i gestió de trànsit per mitjà d’una xarxa de sensors (càmeres i sensors ambientals) que permeten conéixer en temps real la situació del trànsit.

Una situació calcada va tindre lloc a Elx, però amb molta anterioritat, ja que aquesta ordenança es va aprovar el 22 de desembre de 2023. El govern del PP i Vox van plantejar també una ordenança descafeïnada amb els mateixos arguments, defensant “la llibertat de moviment dels ciutadans que circulen per la ciutat”. Així doncs, la ZBE il·licitana permet el lliure accés de tots els vehicles al nucli urbà sense limitar la circulació. El regidor de Mobilitat, Claudio Guilabert, assenyalava que “així no es fan distincions entre il·licitans de primera i de segona permetent-los circular amb els seus vehicles en el cas que no puguen permetre’s comprar un cotxe nou”.

Quant a Torrevella, també governada pel PP, l’ordenança encara no està aprovada, però en l’estudi previ a la implantació ja es donen mostres de la seua lleugeresa. La conclusió més important, segons aquest estudi, és que no hi ha grans nivells de contaminació en aquests moments, cosa que justifica una normativa també de mínims, és a dir, que només es prendran mesures contra el trànsit en l’àrea delimitada en el cas “excepcionalíssim”, subratllen, d’episodis de gran contaminació, que, segons el document, s’esdevenen de manera molt infreqüent a la ciutat.

A Oriola, amb un govern també del PP i Vox, tampoc hi ha ordenança per a la ZBE, però esgrimeixen els mateixos arguments que la seua veïna del Baix Segura: “La contaminació a Oriola està dins de paràmetres acceptables”. No obstant això, la ciutat sí que té un Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), que es va aprovar el gener del 2023, i en què s’inclou la ZBE pendent d’aprovar.

Benidorm ha posat en marxa aquest 1 de gener la seua zona de baixes emissions, però ho fa “en mode de proves” durant els sis primers mesos de l’any, cosa que implica que durant aquest període no s’imposaran sancions als incompliments. Aquesta ZBE concedeix l’accés a tots els vehicles que tinguen un aparcament en destinació –és a dir, que hagen d’accedir a un aparcament públic o privat en aquesta zona, incloent-hi la blava–; a més, els treballadors d’establiments situats en ZBE podran accedir-hi amb els seus vehicles classe B (els que no obtinguen l’etiqueta de no contaminant) a la seua zona d’estacionament després d’haver-se registrat en l’aplicació que s’habilitarà a aquest efecte i a través de la qual es concedirà un permís provisional per a accedir-hi.

Pel que fa a la primera ciutat governada pels socialistes, Alcoi, la posada en funcionament no s’ha aconseguit que estiga a punt per a l’inici de l’any i es retarda. Afirmen des del govern municipal que tenen un esborrany inicial del projecte de la zona de baixes emissions al qual encara s’han de fer aportacions tècniques. Confien en l’Ajuntament que la redacció definitiva del projecte estiga al final de gener.

Tampoc té acabada l’ordenança l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig; encara més, el consistori va aprovar la contractació per a la redacció del projecte sobre la zona de baixes emissions fa a penes dues setmanes. La implantació està prevista per als pròxims anys una vegada s’entregue el projecte, que tindrà 18 mesos per a la redacció després de la licitació.

L’única població que ha complit tots els paràmetres per a l’1 de gener ha sigut Elda, governada pel PSPV. L’ordenança de la zona de baixes emissions es va aprovar el 22 de novembre passat amb el suport de tots els grups municipals, llevat de l’extrema dreta de Vox. A més, l’ordenança de la ZBE preveu les seues multes, amb sancions de fins a 200 euros per considerar-se greus, i amb un recàrrec d’un 30% en els casos de reincidència.

Els treballs del Centre d’Estudis Contestans (CEC) han fet aflorar en una antiga fàbrica de Cocentaina un mural confeccionat durant la Guerra Civil, que els experts assenyalen com una clara representació de la propaganda antifeixista en la rereguarda.

Concretament, el mural consisteix en una composició pictòrica de 6x3 metres en què es representa un obrer/soldat republicà colpejant amb un mall un drac tricèfal amb els caps dels principals representants del feixisme europeu: Franco, Hitler i Mussolini.

El mural, cobert amb calç durant dècades, és obra del Batalló de Rereguarda número 6 d’Alacant, que va estar aquarterat a Cocentaina durant la Guerra Civil. Al costat del dibuix també inclou consignes polítiques com “De la nostra victòria depén l’avenir i la llibertat dels nostres fills”; “Pel deure i per Espanya, sacrifici!”; “Soldat: el comissari és el teu cap i el teu igual”; “Ànim, fills d’Espanya, que l’ànim ens donarà el triomf”; “Per a guanyar la guerra, cultura i disciplina”.

El president del CEC, Pere Ferrer, ha afirmat que aquest mural té característiques molt singulars i que “gairebé, no s’ha conservat cap exemple similar en cap lloc de l’Estat espanyol. De fet, aquest pot ser l’únic mural d’aquestes característiques en tot el país i, a més, amb transcendència europea”.

L’alcalde de Cocentaina, Jordi Pla, ha agraït el treball del CEC i ha afirmat que l’Ajuntament treballarà perquè es conserve aquest mural –atés que està en un lloc de titularitat privada– per a incidir en les polítiques en favor de la memòria democràtica.

El rector del Campello ha d’“atendre amb agilitat els actes religiosos [...] igual que fan els metges d’atenció domiciliària”. D’aquesta manera ha defensat Vox el privilegi que ha tingut durant els mesos d’estiu el rector Pedro Juárez, que ha disposat d’una targeta especial per a poder aparcar en una plaça reservada per a personal municipal, però de què ja no disposa després de preguntar per aquest ús EUPV.

La polèmica s’ha originat arran que el grup municipal d’EUPV preguntara a l’Ajuntament del Campello, governat pel PP, de qui era el vehicle que aparcava en una plaça reservada per a serveis municipals i autoritats i que mostrava a l’interior una targeta amb un permís específic del regidor de Trànsit, Rafael Galvañ. Aquest document deia: “El vehicle titular d’aquesta targeta queda autoritzat a estacionar sense obstaculitzar la circulació el temps imprescindible per a fer el servei”. El servei són els serveis religiosos del rector, i que volia conéixer EUPV a través d’un registre en l’Ajuntament en què demanava que se li facilitara la documentació sobre aquest permís, segons avançava el diari Información.

Però aquest ús per part del religiós i l’interés de la formació d’esquerres per saber l’ús ha desfermat les crítiques de Vox. La formació d’extrema dreta, a través d’un escrit en les seues xarxes socials, ha mostrat “el seu suport total al rector”, per la qual cosa entén que ha sigut “una falta total de respecte cap a una autoritat eclesiàstica i un total desconeixement o intolerància, o totes dues coses alhora, atés que el rector té una tasca de servei públic indelegable, necessària i beneficiosa per a nombrosos veïns”.

El grup ultra ha defensat la facilitació d’aparcament equiparant la seua tasca a la d’un metge, afirmant que així el rector “pot atendre amb agilitat els actes religiosos, tant de l’església de Santa Teresa com de l’ermita del Carme (misses, funerals, casaments, batejos, etc.), així com altres activitats pastorals a domicili, com són l’administració de sagraments (unció de malalts, donar la comunió a persones impedides, etc.), igual que fan els metges d’atenció domiciliària, que tenen igualment facilitats per a aparcar”.

Vox ha afirmat que el religiós “ha sigut objecte de tota mena de desqualificacions per part del portaveu d’EU i de membres de l’Associació de Veïns del Campello”, i ha animat “els partits sectaris d’esquerra, Compromís i EU-U Podem que participen en els principals actes religiosos que es donen al poble, per respecte a la cultura i la tradició del Campello”.

El mateix diari Información mostrava declaracions del rector defensant que fa “un servei”, però que és “un ciutadà més”. Des d’aquesta setmana no ha tornat a aparcar en la plaça en què ho feia durant els últims mesos.

L’apartament a Torrevella era el premi estrela de l’Un, dos, tres, el concurs més popular de TVE en els anys 70 i 80, que va ajudar a promocionar la ciutat del Baix Segura com a destinació turística de sol i platja. El mític programa que van presentar, entre altres, la popular Mayra Gómez Kemp tenia d’una audiència que sobrepassava cada setmana els 20 milions d’espectadors i va introduir les autocaravanes i el turisme residencial costaner de masses en la retina de tots els espanyols.

El 2024, 40 anys després, el govern municipal de Torrevella –de majoria absoluta del PP– vol emular aquest efecte massiu amb un dels programes de més audiència de la televisió, El Hormiguero (Antena 3), dirigit i presentat per Pablo Motos. L’alcalde mateix de la localitat, Eduardo Dolón, va comparéixer en roda de premsa per a explicar l’estudi de l’impacte de la iniciativa que promou l’Ajuntament i que tindrà un cost de 701.800 euros, que se sufragarà a través d’un contracte de patrocini sense concurs. Els càlculs que fa l’Ajuntament de Torrevella esperen un impacte econòmic entre 6 i 7 milions d’euros.

La campanya es desenvoluparà durant un termini de 9 mesos en total, des del dilluns 2 de setembre fins a juny del 2025 en un xou que compta amb 2,5 milions d’espectadors cada nit, mentre que les seues xarxes socials (Instagram, Facebook i X) tenen una mitjana de 2,6 milions de seguidors. 

Durant aquest temps, El Hormiguero tindrà una secció específica per a promocionar un concurs el premi del qual consisteix a sortejar una casa valorada en més de 300.000 euros, i es projectaran simultàniament imatges ressaltant els productes turístics més rellevants de Torrevella. La participació en el concurs haurà de fer-se a través d’una entrada de cinema: Hi haurà una projecció en les sales en què Pablo Motos explicarà la mecànica del concurs i apareixeran les imatges turístiques de la ciutat.

L’alcalde de Torrevella reconeixia el paper que va tindre l’Un, dos, tres en els anys 80 per a ajudar a pujar la ciutat com a destinació residencial, “i és hui dia la destinació per excel·lència d’aquest turisme a Espanya”. Però afig que la ciutat “ha evolucionat radicalment des de llavors”, entre això especialment destaca l’augment de població, que ha passat de poc més de 12.000 habitants que tenia al començament dels 80, a quasi 90.000 que en té actualment.

Els apartaments de hui i d’ahir

Quant a l’apartament objecte del sorteig televisiu, se situa en una zona de Torrevella que ara està en desenvolupament urbanístic, en La Cornelita, concretament en la promoció Nature Views de la promotora MPC Group.

En la web d’aquesta immobiliària s’ofereixen dos tipus d’apartaments de característiques econòmiques similars; es tracta de dos dúplexs de 75 metres quadrats i dues habitacions valorats en 285.000 euros (planta baixa) i 289.000 euros (planta alta).

Però les joies de la corona del premis de l'Un, dos, tres dels huitanta han perdut tot la seua lluentor actualment. 40 anys després els apartaments estan abandonats, els immobles, uns bungalows d'uns 50 metres quadrats, són una ombra del que eren.

Els apartaments es trobaven a la urbanització privada de la Torreta, van patir la crisi immobiliària i ara estan en carrers sense asfaltar, amb rates, paneroles, males herbes i s'arriba a considerar una zona perillosa; però el fet de ser privada dificulta la intervenció municipal. Tot això ha fet que el seu valor es desplomara a la quarta part, dels 120.000 euros inicials als 30.000 euros.

Uns quants milions de turistes han visitat la ciutat d’Alacant en els últims huit mesos del 2024. Només en la setmana de les Fogueres al juny, més d’1,4 milions. Però la imatge que ha donat la ciutat davant l’arribada de ciutadans de tot el món no ha sigut la millor, segons diferents associacions de veïns, la plataforma Alicante Limpia i l’oposició, que denuncien un “caos absolut” en la neteja i la recollida de residus. Des de l’Ajuntament defensen que “no hi ha un problema general” i que han posat damunt la taula més recursos i una nova contracta amb la qual estan en “procés d’ajust”.

Les denúncies de contenidors desbordats, fems escampats pels carrers i, fins i tot, episodis de rates són quasi diàries en xarxes socials, tant les gestionades per les associacions de veïns com d’alacantins anònims. “Hem tingut episodis de rates en el centre, en el barri de Benalua o en el bulevard del Pla”, denúncia Paloma Valverde, portaveu de la Coordinadora Alicante Limpia. Aquest col·lectiu ciutadà, fart de patir diàriament aquests problemes de salubritat, va arribar a traslladar la situació davant el Parlament Europeu, que va obrir una investigació. A causa de la gravetat de l’assumpte, les perquisicions no s’han tancat, encara que, de moment, no hi ha hagut una actuació de les institucions europees. La pressió social sí que va provocar un canvi en la contracta que, segons Alicante Limpia, “encara treballa pitjor que l’anterior”.

En ple agost, un centenar d’establiments dels barris del Pla i les Carolines es van unir contra la brutícia i van censurar que hagen de fer la neteja dels accessos a les seues botigues i els seus edificis. Fins i tot diversos centres escolars van fer una campanya d’apegada de cartells amb els lemes “mascotes sí, caques no” o “el nostre barri net”, que van patir el seu punt de brutícia extrema la setmana de les Fogueres, en què, segons Alicante Limpia, “es van superar tots els rècords”.

“En les Fogueres va ser espantós, un descontrol total de la brutícia. Van acabar les festes i, just quan va començar a arribar tot el turisme internacional, van canviar els contenidors de lloc i s’ha omplit la ciutat de bosses de fem”, lamenta Paloma Valverde, que assegura que també hi ha una falta d’informació important pel que fa als nous recursos que està implantant el consistori, com, per exemple, en els nous contenidors per a matèries orgàniques, que només estan oberts quatre hores al dia per a evitar les olors, però que són forçats per alguns ciutadans incívics.

Fonts de l’Ajuntament d’Alacant expliquen a elDiario.es que el servei de neteja té unes hores establides i que hi ha un servei ordinari de queixes per a actuar contra “casos puntuals i procedir a la seua neteja”. Les mateixes fonts expliquen que s’ha previst un reforç a l’estiu quan la població de la ciutat es dispara per l’arribada de turistes. “Estem en un període d’adaptació de la contracta i en un procés de renovació de contenidors”, argumenten, al mateix temps que defensen que es treballa de manera gradual incrementant recursos i nova maquinària d’agranada i bufada.

En aquest sentit, el cost pel servei per als veïns d’Alacant s’ha incrementat en quatre milions d’euros fins a 42. Com passa en tots els municipis turístics, les despeses de neteja i adequació són a càrrec de l’Ajuntament via impostos, ja que a la Comunitat Valenciana el govern del PP es nega a instal·lar una taxa turística perquè els visitants col·laboren a mantindre uns serveis dignes. De fet, Alacant, governada també pel PP, s’ha oposat a incorporar la taxa turística per a baixar la càrrega als veïns i potenciar més el servei.

Les critiques per la neteja a Alacant no són noves i no han estat exemptes de polèmica. Enrique Ortiz, un dels empresaris confessos i condemnats per haver finançat il·legalment el PP de la Comunitat Valenciana, va guanyar la contracta de neteja d’Alacant el 2001 amb el també condemnat per corrupció Luis Díaz Alperi com a alcalde. Ortiz va renovar la gestió del servei el 2013 sota el comandament de Sonia Castedo i la va mantindre fins a l’últim concurs esdevingut l’any passat. Des de setembre del 2023, l’UTE Netial (FCC i PreZero) gestiona la neteja de la segona ciutat de la Comunitat Valenciana i la desena d’Espanya.

El PSPV d’Alacant va fer fa poc un vídeo en xarxes en què posava en el focus la situació de la neteja a Alacant. En aquest sentit, la portaveu socialista Ana Barceló ha posat el focus dels problemes en la recollida i la brutícia i l’impacte que té en la ciutadania d’Alacant. “Donem una imatge internacional nefasta, de desídia, deixadesa i abandó que no es correspon amb la importància d’aquesta ciutat”, critica Barceló. “La situació és molt preocupant, tant per al turista com per al veí, perquè hi ha problemes d’insalubritat. No cal que et diga com estan els abocadors il·legals”, afig.

Fa poc, la coalició Compromís també va exigir més control sobre la contracta de fems amb una iniciativa en el ple perquè, entre altres propostes, s’incremente personal o reba més inspeccions.

Tindre “més moral que l’Alcoià’”, malgrat que hi ha diverses versions sobre l’origen, és una expressió que sempre ha significat resiliència i lluita, dues característiques que necessitaran tant l’afició de l’equip de futbol del Collao com l’Ajuntament i la societat civil d’Alcoi en la seua mobilització per a evitar l’exili de l’esquadra blanc-i-blava a la Nucia, a quasi 50 quilòmetres de distància.

El motiu? Perquè l’amo del CE Alcoià és el mateix que el del Club de Futbol la Nucia, l’empresari basc Juan Carlos Ramírez, i es queixa de la falta de suport econòmic i institucional per a mantindre l’equip en la seua categoria, en Primera Federació, molt lluny dels anys daurats del club. I és que l’Alcoià, de quasi 96 anys d’història, va viure els seus millors moments en els 40 del segle passat, quan va arribar a militar tres temporades en Primera Divisió. La seua última temporada en primera va ser la del 1950-1951, època que alternava amb la Segona Divisió fins al final de la dècada. A la categoria de plata tornaria de manera fugaç per una temporada el 2011-12. Des de llavors, la seua trajectòria s’ha estabilitzat en la Primera Federació.

Ell setembre del 2022, Juan Carlos Ramírez, empresari vinculat al futbol en altres clubs alacantins com l’Elx i l’Hèrcules, a més de ser propietari ara del CF la Nucia –club que juga en dues categories inferiors, en Tercera RFEF–, va rescatar l’Alcoià en comprar el 97% de les accions, amb l’objectiu a mitjà termini d’arribar lligues professionals. Des de llavors, ha efectuat una injecció de tres milions d’euros i 800.000 euros més en avals.

Però aquest rescat exigia també acompanyants, afirma Carlos Ramírez, que assenyalava que, després d’una reunió mantinguda amb l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, aquest es va comprometre a fer inversions en les instal·lacions i també a ajudar a recaptar suports en l’empresariat local per a aconseguir col·laboració econòmica. Peròl sosté que cap de les dues coses s’han produït.

Davant aquesta situació, Ramírez va fer un envit a la ciutat i als aficionats: “M’emporte l’equip a la Nucia, perquè ací no tinc suports. M’emporte la samarreta i la història, l’Alcoià no desapareix. Però, sense suport empresarial, institucional i social no puc continuar a Alcoi”. Així s’expressava dilluns passat en justificar la seua decisió en el fet que en la localitat de la Marina Baixa sí que té suports.

Per a evitar aquesta marxa, el propietari de l’Alcoià ha reclamat un pla de viabilitat que incloga una aportació de l’Ajuntament de 500.000 euros anuals, passar de 1.300 a un mínim de 2.500 abonats i que col·labore l’empresariat d’Alcoi econòmicament en el club. Ha posat fins i tot una data límit: el 17 de juny, dia per al qual ha convocat una junta general d’accionistes amb l’únic punt d’ordre del dia del trasllat del domicili social del CE Alcoià SAD. D’altra banda, la jugada podria acabar d’arredonir-se amb una permuta de camp de joc, portant l’Alcoià a la Nucia, i a aquest últim equip (recordem, de dues categories menys) a jugar al camp del Collao.

Amb tot, el propietari sentenciava que tot això pot resoldre’s de manera senzilla: ell ven si li compren el club pels tres milions que afirma que s’ha gastat en l’Alcoià.

Rebuig de l’Ajuntament i afició

Davant l’envit, l’Ajuntament d’Alcoi no s’ha quedat quiet. La setmana passada els cinc partits amb representació en el consistori (PSPV, PP, Compromís, Vox i Guanyar Alcoi) es van reunir amb la Plataforma La Moral No Morirà i les penyes per a firmar un manifest conjunt.

En aquest manifest s’anuncia una unitat d’acció i de respostes davant del possible trasllat per a aconseguir la permanència a la ciutat; també el suport a l’afició en la manifestació abans de l’últim partit a casa d’aquesta temporada i que discorrerà entre la plaça d’Espanya i l’estadi; rebutjar qualsevol maniobra que supose la pèrdua de categoria del club; obrir-se al diàleg per a millorar les infraestructures del club; exigir la suspensió de la junta d’accionistes del 17 de juny i aprovar d’urgència per part de l’Ajuntament que es facen els tràmits necessaris perquè el CE Alcoià siga declarat Bé d’Interés Cultural Immaterial (BIC) i instar la Generalitat Valenciana a estudiar-ho amb celeritat.

Primer acostament

Després de la presa de posició de totes les parts, es va produir un principi d’acord per a arribar a l’enteniment. Dijous va haver-hi una reunió entre els portaveus de cada grup municipal, l’alcalde d’Alcoi –Toni Francés–, el regidor d’Esports –Alberto Belda–, el màxim accionista del CE Alcoià –Juan Carlos Ramírez–, el seu president –Antonio Justicia– i representants de la Plataforma La Moral No Morirà.

En la trobada per part de l’Alcoià es van reiterar les que entenen que són les seues necessitats tant en instal·lacions com en massa social i empreses col·laboradores i patrocinadors. A més el club s’ha obert a la plataforma ‘La Moral No Morirà’ i com a gest per a omplir l’estadi en l’últim partit s’ha anunciat una reducció de preus de l’entrada per a Gol A i Gol B a 5 euros, mentre que en les zones de Tribuna i Lateral serà de 10 euros.

Davant aquest primer gest, i sense cap altre acord, sí que s’ha reconegut que “hi ha bona voluntat i predisposició”, per la qual cosa s’han citat a una reunió la setmana vinent.

L’Ajuntament d’Alacant traslladarà pedra a pedra la Torre de Plàcia a una parcel·la municipal. Aquest projecte per a reubicar aquesta torre de vigilància del segle XVI declarada bé d’interés cultural (BIC), suposarà una inversió d’1.769.777 euros i el termini d’execució és de sis mesos.

La Torre de Plàcia, situada en una parcel·la del carrer de Campoamor, es traslladarà fins a una parcel·la de propietat municipal qualificada d’equipament cultural, entre les avingudes del Pintor Pérez Gil i de Conrado Abaladejo i el carrer de Juana Francés, a uns centenars de metres. D’aquesta manera es vol donar resposta a la reclamació del Ministeri de Cultura sobre la contextualització històrica respecte de la resta del conjunt monumental.

El govern municipal explica que l’actual relació de visibilitat de la Torre de Plàcia amb altres torres situades en el mateix vial històric, la Torre del Xiprer i la Torre de la Mitja Lliura, és nul·la. En l’emplaçament proposat afirmen que recuperarà aquesta característica de les torres d’horta en la seua relació amb la Torre Juana i la Torre Bosch.

El projecte preveu les actuacions de desmuntatge de la torre, la reconstrucció posterior en el seu nou emplaçament i el condicionament d’aquest perquè constituïsca un marc adequat, tot amb supervisió arquitectònica i arqueològica.

La Torre de Plàcia forma part del conjunt de torres de l’horta històrica alacantina. En aquest cas, igual que Torre de Sarrió i la Torre de Ferrer, és de propietat municipal. Tot el conjunt de torres són BIC en virtut d’un decret del 22 d’abril de 1949.

Actualment, la imatge de la Torre de Plàcia és d’un edifici pràcticament aïllat, amb un simple rafal adossat al costat sud-est i s’entén per la seua tipologia que va ser construïda de manera exempta per a exercir les seues competències defensives. Amb el temps es va construir un habitatge adossat a aquesta (segle XVIII), com testimonien les diverses empremtes en els alçats nord-oest i nord-est que romanen després de la demolició recent el 1985. L’alçat sud-est de la torre manifesta l’obertura de buits domèstics amb serralleria de balcó, conseqüència de l’annexió dels espais de la torre a l’edifici d’habitatge.

Però, per què s’ha de traslladar aquesta torre?

Actualment, la Torre de Plàcia està envoltada per un conjunt edificat de 40 habitatges que es van autoritzar amb llicència de construcció municipal l’any 2000, atés que les normes urbanístiques que s’aplicaven a la zona no establien cap cautela respecte de la protecció de les torres defensives de l’horta i el seu entorn, ja que el planejament s’havia aprovat amb anterioritat al fet que foren declarades BIC.

Aquesta llicència es va anul·lar per la sentència del Tribunal de Justícia de la Comunitat Valenciana el 8 de setembre de 2004, que comminava l’Ajuntament d’Alacant a restaurar la legalitat patrimonial que afectava els habitatges compresos en un radi de 25 metres des de la Torre de Plàcia, cosa que afecta directament 12 habitatges unifamiliars construïts i habitats.

Finalment, l’Ajuntament va optar pel trasllat de la Torre de Plàcia, amb l’objectiu de situar-la en un entorn que li permeta la relació visual amb el territori de l’horta d’Alacant i les altres torres alacantines de què forma conjunt com a les Torres de l’Horta. Amb això es vol evitar l’actual descontextualització del seu entorn i el perjudici social que comportaria per a les famílies residents la demolició dels habitatges habitats.