La reforma del sistema de finançament autonòmic proposat pel Govern central posa en un destret el PP valencià. Redueix —que no elimina— la bretxa entre comunitats i aporta un muntant interessant per a la Comunitat Valenciana: 3.669 milions d’euros més a l’any, prou, segons els càlculs ràpids, per a cobrir la despesa i parar d’acumular dèficit. Amb l’esquelet plantejat pel Ministeri d’Hisenda, que recull reivindicacions valencianes, com calcular els recursos en funció de la població ajustada, l’autonomia deixaria de liderar el rànquing de les més mal finançades i se situaria dos punts per davall de la mitjana. I malgrat aquests avanços, que els populars no neguen, els valencians no poden posicionar-se a favor.

L’executiu autonòmic que dirigeix Juan Francisco Pérez Llorca ha de capejar les seues contradiccions en un debat que està anys encallat. Al contrari del que sol passar en altres temes, el PP valencià no s’ha llançat a l’atac contra el Govern central, sinó que més aïna manté un perfil més baix en aquest assumpte, que resulta clau per a les polítiques públiques. Malgrat que el seu conseller d’Hisenda, José Antonio Rovira, va considerar que la proposta “no pintava malament”, la postura de la Generalitat és de rebuig. No perquè no siguen recursos suficients —que, a priori, ho són— sinó perquè no inclou el fons d’anivellament o la condonació del deute històric. Dos dels tres grans problemes financers que té l’autonomia. El tercer: la manera de repartir els recursos i els recursos en si, que és el que vol abordar el PSOE abans d’acabar la legislatura amb aquesta proposta. Rovira ha passat a considerar la proposta un “xantatge” i la reunió “negativa”; Pérez Llorca creu que “polaritza” i lliga el suport al fet que hi haja un fons d’anivellament; totes dues declaracions fetes després del rebuig ferm de Génova. Els populars valencians insisteixen en la necessitat d’una injecció de recursos al marge del model, mentre aquest s’aprova, però rares vegades s’ha assumit pel partit.

El fons d’anivellament, una aportació extra de recursos per a compensar l’escassetat de fons de l’Estat de 1.300 milions anuals, és una mesura que genera consens a la Comunitat Valenciana —excloent Vox, que sistemàticament rebutja les propostes de finançament com rebutja el model autonòmic—. L’antecessor de Pérez Llorca, Carlos Mazón, també el va reclamar al Govern central i es va manifestar a favor en les Corts Valencianes. El secunden els partits d’esquerres i el secunden els experts en finançament. Qui no el va secundar va ser el PP d’Alberto Núñez Feijóo, que va votar en contra en el Senat. L’octubre del 2024 els conservadors valencians van aprovar en la cambra alta un text que defensava un model de finançament autonòmic que beneficia les comunitats que ja reben fons de l’Estat per damunt de la mitjana, com Galícia o Castella i Lleó, i van rebutjar una esmena del senador de Compromís Enric Morera que demanava un fons d’anivellament. L’esmena va ser un calc d’una proposta que Carlos Mazón va presentar en les Corts Valencianes. El març del 2025 els populars van tornar a votar en contra d’aquesta mesura.

En la cimera dels populars espanyols de setembre del 2024, Feijóo va assumir que calia una compensació a les comunitats infrafinançades, cosa que Mazón va vendre com una promesa i un èxit del partit, però en la proposta de ponència política que el PP va aprovar l’estiu passat aquest compromís es va esfumar.

En paral·lel a la pressió de Génova, que ha fet que el PP manifeste rebuig en bloc, està la que pot exercir Vox. Soci únic dels populars valencians en les Corts Valencianes —d’ells depén el Consell de Pérez Llorca—, acaba de registrar una proposta per a rebutjar la proposta, que vinculen a l’independentisme. Els dos braços que sostenen el president rebutgen aquest model. El dirigent valencià no es tanca en banda a donar suport a una proposta que ix del PSOE, però la condiciona.

Els populars valencians eviten en públic analitzar la proposta —la part que es coneix: que la Comunitat Valenciana rebrà 3.669 milions d’euros més a l’any— i s’enroquen en la crítica a les formes: que es va presentar després d’un pacte amb Esquerra Republicana de Catalunya abans d’anunciar-se en el Consell de Política Fiscal i Financera, cosa que, a parer seu, revela que és un xantatge de l’independentisme.

La ministra d’Hisenda ha plantejat ara que, si a les autonomies no els agrada, poden triar quedar-se amb el model de repartiment actual. I que si al PP tampoc li agrada, que presente una proposta pròpia.

Els experts valencians avalen el repartiment, amb matisos

El grup d’economistes que assessora a l’executiu valencià considera positiu que s’augmenten els recursos per a la Comunitat Valenciana, però insisteix en la necessitat de compensar el deute històric: “Cal recordar el desequilibri financer”. Capitanejats per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), creuen que podria suposar un increment “substancial” de recursos per a la Comunitat Valenciana.

No obstant això, segons els experts en finançament, la proposta no resol tot el problema valencià. L’autonomia ja fa anys que acumula deute i necessita que el Govern central la sanege. Per a arreglar els comptes valencians, es necessita la condonació del deute històric —derivat d’anys d’infrafinançament, que els experts xifren en uns 40.000 milions d’euros, el 80% del total del deute— i mesures correctives temporals que no augmenten la bretxa.

Fedea creu que millora l’estructura general, però veu “pegats” qüestionables

La Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), un dels referents en matèria de finançament autonòmic, valora que “la proposta millora l’estructura general del sistema, però només lleugerament. Seguint la recomanació pràcticament unànime dels analistes, el Govern proposa suprimir els Fons de Convergència i, en part, el Fons de Suficiència”, segons un informe publicat per Ángel de la Fuente. És, en resum, un model més simple i més equitatiu, encara que opina que els fons de canvi climàtic i l’IVA pime reintrodueixen l’arbitrarietat; el nucli central és “molt raonable”, encara que hi ha “pegats” més qüestionables per a l’autor.

En el seu estudi, publicat dimarts, a penes una setmana després de publicar-se les línies bàsiques del model, De la Fuente estima que la Comunitat Valenciana milloraria la seua posició en el rànquing repartiment de recursos i deixa l’autonomia 2,2 punts per davall de la mitjana (amb l’actual, està set per davall). La valenciana, que en l’última dècada ha competit amb Múrcia per ser la més mal finançada, seria la huitena autonomia més ben finançada de les 15 que participen en el sistema de finançament.

De la Fuente es manifesta contrari a una injecció més gran de recursos del Govern a les comunitats en aquest moment: la cessió, explica, “agreujarà els problemes financers de l’Administració central, que ja manté un dèficit considerable (...) i deixarà l’Estat amb molt poc de marge pressupostari en un moment en què les pressions sobre els seus recursos són cada vegada més fortes a causa, entre altres coses, de les necessitats més elevades de despesa en defensa i el dèficit contributiu creixent de la Seguretat Social”. L’aportació més elevada de l’Administració central a les autonòmiques és una mesura que han defensat altres experts, com l’exconseller d’Hisenda i catedràtic d’economia Vicent Soler per a pal·liar la insuficiència de recursos.

La secretaria general del PSPV-PSOE, Diana Morant, ha exigido hoy a Feijóo que entregue la conversación íntegra con Mazón el día de la Dana así como conversaciones de los días posteriores al 29 de octubre: “Estamos seguros de que la única verdad del señor Mazón y Feijóo es la que está recogida en aquellos whatsapps”. En ese sentido, Diana Morant ha indicado que, si conociéramos la conversación completa del señor Feijóo con Mazón, “seguramente Feijóo estaría en peor lugar del que está a día de hoy para los valencianos y las valencianas”.

Así, Morant ha pedido también a Feijóo que dimita y al Partido Popular “que lo eche por mentir” y ha recordado que “no somos nosotros los que decimos que el señor Feijóo ha mentido, lo dice la conversación a medias que ha entregado a la jueza”. Sobre esto, Morant ha indicado que las palabras de Feijóo en las que afirma que “ha entregado todo lo que se le ha requerido” son “una interpretación suya y  torticera a la hora de entregar una conversación sesgada”: “No hay mejor contexto que facilitar la conversación completa”, ha señalado. 

Así mismo, Diana Morant ha señalado que es un “síntoma de cobardía” que Feijóo declare telemáticamente y no en persona ante la jueza de Catarroja: “Mi pregunta sería qué problema tiene el señor Feijóo para venir en persona a declarar en el juzgado que instruye el caso de la Dana”, ha inquirido. 

La secretaria general de los socialistas valencianos  ha lamentado que “hayamos tenido a los peores gobernantes posibles y a un Partido Popular que ha sido negligente y profundamente mentiroso” y ha criticado que el PP nos haya vendido durante catorce meses “la idea de abandono por parte del Gobierno de España”, una mentira que fue “el peor bulo ante la peor tragedia” y que, gracias a estos mensajes, sabemos que Mazón y  la Generalitat “tenían toda la ayuda que necesitaban por parte del Gobierno de España” como recogen los whatsapp en los que señalan que “con el despliegue UME tenían lo suficiente para hacer frente a la emergencia”. 

Morant también ha recordado que el PSPV-PSOE denunciará a Mazón por mentir en sede parlamentaria cuando afirmaba que hasta el día 30 no sabía que había fallecidos y que, ahora constatamos gracias a la conversación con Feijóo, que Mazón ya le traslada el día 29 “que había muertos en la Comunitat Valenciana”. 

Además, la líder de los socialistas valencianos ha advertido a aludido al cambio de móvil que el propio Feijóo ha reconocido: “Si es verdad que ha cambiado el móvil hace una semana y eso significa que se ha borrado la conversación, el señor Feijóo estaría entorpeciendo una investigación judicial”.

“Entendemos que la actitud de Feijóo ha sido la de ser cómplice del señor Mazón, cómplice en su negligente gestión, cómplice de la mentira y de los bulos que han intentado dibujar una imagen totalmente equivocada de la actuación del Gobierno de España”, ha asegurado Morant, que ha reiterado que Feijóo “ha estado protegiendo durante más de un año a Mazón, al Consell y a su partido por una gestión negligente que ha costado 230 vidas”.

Anomalía política

Por otra parte, la secretaria general de los socialistas valencianos ha destacado que hasta Pérez Llorca ha reconocido que la Comunitat Valenciana vive “una anomalía política” y ha apuntado que esta anomalía responde a “una crisis sin precedentes de la institución provocada en gran medida por todas las mentiras que nos han contado y que generan desafección y desconfianza de la ciudadanía en los políticos y en sus instituciones”. Por ello, Morant ha señalado que Pérez Llorca “no está abriendo una etapa de normalidad” porque “la normalidad política uno se la tiene que ganar y se la tiene que merecer, y este Consell de continuidad que nos ha estado mintiendo durante catorce meses, no merece ni nuestra confianza ni merece, desde luego, que lo tratemos con normalidad política”. 

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha escollit el secretari general del PP valencià, Juan Francisco Pérez Llorca, com a candidat per succeir Carlos Mazón com a president de la Generalitat. El 'número dos' orgànic de Mazón, qui es manté al capdavant del partit, haurà de ser secundat per Vox per ser investit president.

Així ho ha comunicat el PP en un breu missatge oficial remès als mitjans aquest mateix dimarts. Segons el PP, Feijóo “ha mantingut al matí de hui una última conversa telefònica amb Juan Francisco Pérez Llorca” per comunicar-li “la seua designació com a candidat a la Presidència de la Generalitat de cara al ple d'investidura que es convocarà els pròxims dies per donar estabilitat a la Comunitat Valenciana al més aviat possible”.

“A més”, continua el text, “[el secretari general] Miguel Tellado ha telefonat als presidents provincials per comunicar-los la decisió de la direcció nacional del partit”. Segons el PP, “aquesta decisió ha comptat amb el suport unànime dels tres territoris”.

El passat 31 d'octubre, aquests mateixos tres barons provincials es van reunir en un dinar discret amb el propi Pérez Llorca per abordar el relleu del president de la Generalitat, qui encara no havia dimitit. El pla del PPCV passa per llançar per a les pròximes eleccions al president de la Diputació Valenciana, Vicent Mompó.

Del conclau va quedar fora una figura clau com l'alcaldessa de València, María José Catalá, molt pròxima a la direcció estatal.

El comunicat del PP conclou: “El PPCV comunicarà formalment aquesta decisió a Vox així com a la resta de grups amb representació a les Corts Valencianes”.

L’actual Secretari General de Joves PV – Compromís, Joan Guanter, ha anunciat oficialment la seua candidatura a la reelecció per a continuar al capdavant de l’organització juvenil de Compromís. Guanter ocupa el càrrec des de fa dos anys i ha decidit optar a un nou mandat amb l’objectiu de reforçar el projecte col·lectiu de Joves PV i donar continuïtat al treball desenvolupat durant este període.

Amb el lema “Construïm l’esperança”, Guanter reivindica la seua acció com a Secretari General i fa una crida a continuar enfortint el moviment juvenil valencianista i progressista davant “el pitjor govern valencià de la història”. De fet, el candidat ha destacat que “em presente perquè cal construir una esperança de futur per a la joventut valenciana. És el moment d’organitzar l’alternativa i de defensar els drets del nostre país i la seua gent”. I ha afegit que “la mobilització social ha fet dimitir a Mazón, però cal seguir lluitant perquè el Consell assumisca totes les seues responsabilitats i que es convoquen eleccions”.

Durant el seu mandat, Guanter ha impulsat el creixement, la formació i la participació de la militància juvenil. Ha assegurat que “han estat dos anys de recórrer cada racó d’este País, de nord a sud, defensant el dret a l’habitatge per poder viure als nostres pobles, reivindicant un transport públic digne, lluitant contra l’especulació i protegint la nostra llengua”. També ha volgut “agrair a tot l’equip de la Coordinadora Nacional que l’ha acompanyat durant aquests dos anys”.

Guanter també destaca el paper actiu de Joves PV en la mobilització social contra les polítiques del govern de Mazón, afirmant que “hem estat sempre on calia estar, fent-los front als carrers i a les institucions”. Per a ell, la joventut valenciana ha demostrat que “no calla davant ningú” i que “la mobilització farà tornar la dignitat a les nostres institucions”.

Ara, amb esta nova candidatura, vol consolidar l’organització com una veu forta, feminista, ecologista i valencianista dins del projecte de Compromís. “Tenim un repte enorme, però també una força col·lectiva imparable”, ha afirmat el candidat. També ha posat el focus en les eleccions municipals de 2027 “Joves PV tenim una gran força municipalista i és el moment de planificar una estratègia de formació i activació perquè les polítiques amb perspectiva jove arriben a tots els pobles del nostre País”. Actualment, Guanter és també regidor del govern de l'Ajuntament d'Alfara del Patriarca i té clar que “cal cuidar i potenciar la gran base municipalista que tenim en Joves PV i en Compromís”.

El Congrés de Joves PV se celebrarà el pròxim 21 de febrer, una cita clau per a definir el futur de l’organització. Fins al moment, no s’ha presentat cap altra candidatura.

L’aniversari de la dana de València que es va cobrar l’octubre del 2024 la vida de 229 persones ha sigut un bany de realitat per al PP. La reacció de les víctimes i els seus familiars durant el recent l’homenatge d’Estat, amb crits descarnats dirigits quasi en exclusiva contra el president de la Generalitat, Carlos Mazón, han dissipat el somni que alguns tenien en la cúpula del partit: que el temps fera la faena que ells no volien fer. Però el que es va viure dimecres en primera persona, les enquestes i l’avanç inexorable de la investigació judicial han afegit pressió per a resoldre el problema com més prompte millor.

Alberto Núñez Feijóo ha convocat dilluns el Comité Executiu del PP, l’òrgan que reuneix la direcció nacional amb els barons autonòmics. Hi haurà absències destacades entre els presidents, que al·legaran problemes d’agenda per a no acostar-se a Madrid. Almenys Alfonso Rueda, Jorge Azcón o, previsiblement, María Guardiola no hi viatjaran, segons els seus equips. L’entorn de Mazón mateix no confirma la seua presència. Altres governs autonòmics mantenen també en silenci què faran els seus líders respectius.

Els presidents autonòmics defugen comentar la gestió del seu company i eviten immiscir-se en el que passa en una altra regió, no siga que en el futur els puga tocar a ells estar en una situació delicada. Hi ha barons que, a més, creuen que seria pitjor per a la “reconstrucció” que dimitira ara mateix. De fet, tant en els territoris com en la direcció nacional es manté que aquesta decisió l’ha de prendre en exclusiva Mazón mateix i sense pressions externes.

Amb tot, les fonts consultades esperen que “passe alguna cosa” en les pròximes hores o dies, davant una situació cada vegada més difícil de sostindre. Que Mazón faça algun pas i que la direcció nacional assumisca les seues responsabilitats.

Perquè “una cosa” ja ha començat a “passar”, i la pressió refermarà. El PP té una estructura molt vertical i amb molt de poder de la direcció nacional. Segons els estatuts, Madrid decideix les candidatures d’àmbit estatal i europeu, però també els caps de cartell autonòmics i municipals en ciutats grans i mitjanes.

És a dir, serà Feijóo la persona que decidirà si Mazón és el candidat del PP en les pròximes eleccions. I així ho va recordar divendres mateix la portaveu parlamentària del PP, Ester Muñoz. “El partit decideix qui és candidat en eleccions”, va apuntar en una roda de premsa. I va afegir: “La decisió de dimitir és personal. És el senyor Mazón qui ha de decidir el seu futur polític”.

Fins ara, la direcció del PP havia lligat la possible continuïtat de Mazón a “la reconstrucció”. Feijóo ho va recordar en una entrevista en La Nueva España que es va publicar els dies previs a l’aniversari de la dana: “Mazón ha unit el seu futur polític a l’èxit de la reconstrucció. Continuarem veient com va la reconstrucció a València i quin és el futur polític de Mazón”.

Però la realitat, tossuda, obliga Feijóo a augmentar la pressió sobre Mazón. Una enquesta recent publicada per l’Abc situava el PSPV molt prop del PP en estimació de vot. Però més important era una altra dada demolidora: el 75% demanen la dimissió del seu president. Després del funeral, la dreta mediàtica va demanar el cap del president.

A les portes de l’homenatge presidit pels reis, el líder del PP ja va començar a assenyalar el camí al seu baró, i el va comminar a acudir amb urgència a les comissions d’investigació de les Corts Valencianes i del Senat, després de mesos sense avanços significatius en cap de les dues. Feijóo va obviar expressament la que acaba d’obrir-se en el Congrés i que ja ha fixat data per a la citació a Mazón: el 17 de novembre.

El motiu és que les comissions esmentades per Feijóo estan controlades pel PP, amb l’ajuda de Vox en el cas valencià. La del Congrés, no. En la cambra baixa és el bloc que fa costat a Pedro Sánchez qui maneja els ressorts.

La idea que manegen en el PP és que Mazón anuncie que renuncia a presentar-se a la reelecció el 2027, però que es manté al capdavant de la Generalitat fins llavors. En Génova creuen que així es rebaixarà molt la pressió sobre el president, i sobre ells mateixos, que Mazón podrà centrar-se en la “reconstrucció” i el PPCV, a buscar un relleu.

Temps i silenci: l’estratègia de Feijóo

Però el que va passar dimecres supera fins i tot el que es preveia. I a Mazón sembla que se li acaba el crèdit intern. Dijous, en plena cita parlamentària de Pedro Sánchez en la comissió d’investigació del cas Koldo en el Senat, el president valencià va anunciar una “reflexió” després de la reacció de les víctimes de la dana i una futura compareixença sense concretar.

En el PP hi hagué qui va pensar que Mazón podria dimitir. Però no. Tot indica que el president anunciarà la seua assistència a la comissió d’investigació en les Corts Valencianes abans d’haver d’anar al Congrés.

Està per veure si Feijóo també dona l’ordre que el Senat el cride amb antelació. Perquè el líder és de l’escola política de Mariano Rajoy, tal com ell mateix ha referit nombroses vegades. La seua màxima política és esgotar la presa de decisions i aplicar el silenci, a veure si les coses es resolen soles. I, en cas d’haver d’intervindre-hi, fer-ho en l’últim moment.

Així ho va explicar ell mateix fa poc en una entrevista per al pòdcast Media Power. Preguntat expressament sobre com “pensa estratègicament quan cal prendre grans decisions difícils, d’Estat o empresarials”, Feijóo respon: “Gestionar el temps”. “No has de prendre una decisió fins que no acabe el termini per a prendre-la”, afig.

I és el que fa des d’octubre del 2024. Feijóo va tancar files ràpidament amb el seu baró autonòmic i va intentar situar el focus en el Govern central, sabedor de la importància política que té la Comunitat Valenciana. Va confiar que Mazón acabaria coent-se en la seua pròpia salsa, i que seria ell mateix qui acabaria assumint responsabilitats polítiques.

Però ha passat el contrari. Mazón s’ha lligat al càrrec i s’ha encadenat a Vox per a mantindre’s en el poder. Els de Santiago Abascal tenen la clau de la governabilitat a la Comunitat, i els estrategs de la ultradreta tenen clar que un Mazón feble i controlat al capdavant del Consell engreixa el seu compte electoral.

De fet, el líder de Vox és ara mateix el principal defensor de Mazón. En el seu compte de Twitter, Abascal va aprofitar per a arremetre contra el PP, els seus líders, el Govern… i per a mostrar clemència pel president valencià.

Si Feijóo segueix la seua pròpia guia, no hauria de prendre cap decisió fins al 2027, quan estan previstes les eleccions autonòmiques. I aquest era el pla. Amb el cimbell de “la reconstrucció”, i un exmilitar com a artifici al capdavant d’una vicepresidència buida de competències i pressupost, en les plantes nobles de Génova 13 confiaven que Mazón poguera esgotar el seu mandat, mentre els ressons de les riuades del 29 d’octubre de 2024 s’esvaïen entre el soroll constant de la quotidianitat.

Però la constant a València és el soroll de les màquines que un any després treballen encara en una reconstrucció que està lluny de culminar. I l’esvalot de la investigació judicial que dirigeix una jutgessa d’instrucció de Catarroja, un dels municipis més afectats. Cada avanç en la instrucció revela una altra mentida de Mazón. Cada nou document assenyala una contradicció del president. Cada testimoniatge i cada vídeo de les hores crucials d’aquella jornada acosten el PP més i més al precipici.

“Queda’t en silenci tot el temps que pugues”

Feijóo i Mazón van coincidir dimecres a València, però, a diferència del que s’esdevé en els actes de partit, el líder del PP a penes va saludar el seu baró. No es van asseure junts ni van mantindre cap reunió, segons han confirmat diferents mitjans aquests dies.

Feijóo ha reduït al màxim la seua presència mediàtica des de fa unes quantes setmanes. El líder del PP fuig de les càmeres més del que sol. I, quan no pot, evita respondre al que se li pregunta.

Dijous mateix, sense anar més lluny, va assistir a la presentació d’un altre llibre més de José María Aznar. Però no va entrar a l’acte per la porta, sinó amb cotxe i pel pàrquing.

També s’han suspés les rodes de premsa dels dilluns en la seu nacional. I aquest pròxim tampoc n’hi haurà, ja que Feijóo farà un discurs sense preguntes davant els membres del CEN.

El silenci és, precisament, la segona de les estratègies que va revelar Feijóo en el pòdcast Media Power. “Queda’t en silenci tot el temps que pugues”, va aconsellar. I va concloure: “Intenta que, al final, siga un raonament en què es mescla cervell i cor”.

La Mesa Nacional de Iniciativa-Compromís, reunida este sábado en Alzira, ha aprobado convocar para el 28 de marzo de 2026 el séptimo congreso ordinario del partido, tal y como establecen los estatutos de la formación. Será un cónclave en el que, entre otras cuestiones, se abordará renovar las tesis políticas adaptadas a la realidad global actual y la renovación de los órganos de dirección del partido. Este ha sido uno de los principales acuerdos de la jornada de trabajo que ha tenido lugar en la capital de la Ribera Alta y que ha contado con la presencia del alcalde de Alzira, Alfons Domínguez.

Los portavoces de la formación ecosocialista, Aitana Mas i Alberto Ibáñez, han sido los encargados de presentar el informe político a la Mesa en el que han marcado que “la prioridad para los meses próximos tiene que ser una oposición combativa al PPVOX, no centrada solo en Mazón, y una oposición constructiva que combine hacer valer lo que se consiguió en los años de gobierno la pasada legislatura como proyectar las propuestas de país de futuro”. 

Para los portavoces, en segundo término, “hay que formar parte activa de la mayoría parlamentaria alternativa al fascismo, visibilizando más la multilateralidad, profundizar en los avances sociales y de democratización del Estado y al mismo tiempo hacer oposición al PSOE bipartidista cuando intenta imponer medidas y políticas restrictivas, neoliberales y retardistas. Y, así mismo, ganar voz en Europa ante los retos globales como la seguridad europea, la política arancelaria y propuestas de lucha contra el cambio climático”. 

En el análisis y debate que ha tenido lugar hoy sobre la situación política, desde Iniciativa-Compromís se ha puesto de relieve el contexto complejo en que vivimos, “en medio de un viejo mundo a la deriva donde la prioridad es encontrar esperanza y certezas. Un mundo que permite un genocidio televisado en Gaza, con la emergencia climática desbocada con incendios en todas partes y con 3.644 muertos por calor -un 84% más que el verano pasado-, un mundo donde tener una casa ya no es un derecho, sino un lujo, un mundo donde imperan los recortes en servicios públicos y un mundo donde cada vez aumentan más los totalitarismos y donde se incrementa por instantes la violencia racista y machista (27 mujeres asesinadas en 2025)”.

Con todo esto, desde Iniciativa-Compromís, se entiende que el contexto actual requiere “potenciar una movilización política que nos acerque más a las inquietudes de la ciudadanía y que reactive a todo el partido como fuerza que genere respuestas e ilusión ante la normalización de determinados discursos. El ecuador de la legislatura ya ha pasado y el periodo que va desde esta Mesa Nacional a mediados de 2026 será clave para conseguir reactivar al partido, a su militancia y a la ciudadanía progresista”. 

Así, para fortalecer el proceso congresual previsto para el primer trimestre de 2026, Iniciativa-Compromís se ha urgido a desarrollar un calendario de actuaciones concretas que permitan conectar con las reivindicaciones de la ciudadanía, “de forma que nuestra acción política se ponga al servicio de estas necesidades, que son las identitarias de nuestro partido”. 

En este sentido, se fijará una agenda propia a través de la cual poder trabajar propuestas con los agentes sociales y difundirlas a la ciudadanía. “No podemos limitarnos a avivar el paradigma del miedo contra la extrema derecha, hay que confrontar el avance del discurso fascista con la defensa de nuestras políticas ecosocialistas, las que hemos llevado a cabo en las instituciones y las que queremos proyectar de cara al futuro para conseguir una sociedad más justa e igual, valores que hoy están en entredicho para cada vez más personas”, han incidido. 

En la reunión de hoy también se ha aprobado una resolución contra el genocidio en Gaza, en la que se ha mostrado el apoyo a la flotilla de la Global Summit con el compañero Juan Bordera, y se ha puesto énfasis en la necesidad de estar al lado correcto de la Historia, de la libertad de Palestina y contra el Genocidio que el Estado de Israel está perpetuando, con la complicidad de la Comunidad Internacional. 

La Mesa de Iniciativa-Compromís ha realizado, así mismo, un sentido homenaje al compañero de Castelló y fundador del partido, Vicent Grau, quien falleció el pasado mes de septiembre. Sus compañeros y compañeras han querido poner en valor la impronta en el partido y en la sociedad que ha dejado su incansable lucha desde la izquierda.

Los familiares de las víctimas de la DANA de Valencia han conseguido ser escuchadas en Bruselas. Mientras que el PP ha negado que puedan hablar en las Corts valencianes, en el Congreso de los diputados o el presidente de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, no ha querido recibirlas, dos representantes de las dos asociaciones de familiares de las víctimas han podido reclamar “justicia, verdad, memoria y reparación” en la comisión de peticiones del Parlamento Europeo y que se investigue la actuación de las administraciones públicas en la catástrofe climática que causó 229 muertes.

Rosa Álvarez no ha podido evitar romper a llorar al leer su discurso en la sala del Parlamento Europeo. Como portavoz de la Asociación de Víctimas Mortales Dana 29-O, muy emocionada, ha señalado que “lo que falló no fue la naturaleza, lo que falló fue la gestión y la responsabilidad política. Nuestros representantes políticos no estaban donde debía estar. Mientras nuestros familiares morían ahogados, atrapados, asustados y solos, él y su gobierno hacían caso omiso al grito desesperado. No hubo coordinación real, no hubo liderazgo, no hubo un sistema de evacuación. Y lo peor, no hubo gestión de la emergencia, prevención ni alerta. Se dejó a la gente más vulnerable abandonada a su suerte. Exigimos que se diga alto y claro: los dirigentes políticos fallaron en su obligación de protegernos”.

Por su parte, María Dolores Gramolí, de la Associació de Víctimes Dana 29 d’Octubre de 2024, ha reclamado “que se abra una investigación completa sobre la gestión del episodio de lluvias extremas del 29 de octubre de 2024 en la comunidad valenciana, que se analicen las posibles deficiencias en la aplicación de directivas europeas relevantes. A pesar de que existían previsiones meteorológicas e hidrológicas con antelación, las medidas de prevención y respuesta resultaron insuficientes”.

A pesar del testimonio de los familiares de las víctimas de la DANA ha retumbado entre las paredes de la Eurocámara, aún queda un proceloso y burocrático camino para que desde las instituciones europeas comience una investigación de la tragedia. Aunque la Comisión Europea ya se pronunció advirtiendo que no tienen competencias para poner en marcha una investigación, un miembro de esta institución ha asegurado que realizará un informe para señalar las posibles directivas comunitarias que se incumplieron a la hora de gestionar la catástrofe climática.

Una vez que los grupos parlamentarios tengan ese informe, se hará una petición para realizar una investigación en España. Aquí viene la pugna política. El PP pretende que la misión de investigación de los europarlamentarios también vaya a Madrid. El PSOE quiere circunscribir la investigación a la gestión de las administraciones en la Comunitat Valenciana.

El eurodiputado del PP, Estebán González Pons, empezó lanzando dudas sobre los familiares de las víctimas presentes en el Parlamento europeo al asegurar que “no todas las víctimas se sienten representadas” y que “hay distancia con algunas de sus reclamaciones”, pero que el sufrimiento compartido “sobrepasa cualquier consideración política”. González Pons dirigió las culpas a la Administración central y ha señalado que “el Estado no estuvo donde debía cuando más se le necesitó en Valencia”.

Mientras que la parlamentaria europea del PSOE, Sandra Gómez, ha subrayado que “las primeras palabras deberían ser pedir perdón a las víctimas, a las que no se les ha dejado venir durante meses”. Las asociaciones de familiares de víctimas de la DANA fueron vetadas en tres ocasiones por el PP para que pudieran acudir a la Eurocámara. Gómez ha insistido en que las víctimas “no han recibido un ápice de empatía o respeto. Nunca han sido recibidas por el presidente de la Generalitat valenciana. Se las ha ninguneado e insultado. Pons ha insinuado que están politizadas. ¿El duelo o el dolor tienen un color político?”.

El parlamentario europeo de Compromis, Vicent Marzà, ha comentado que es un día “histórico” porque las víctimas han conseguido hablar por fin en una institución democrática. Marzà ha señalado que “la Generalitat ya fue negligente porque no actuó a tiempo con la DANA y se niega a actuar ahora también, se niega a recibir a las víctimas y a buscar soluciones de verdad. Esta Cámara debe tomar la responsabilidad para que esto no vuelva a ocurrir. Hay competencias concretas. Se sabe perfectamente quiénes eran los responsables de cada una de las competencias. Se debe actuar”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha remés un tercer informe jurídic a la Mesa de les Corts sobre la tramitació parlamentària del projecte de Llei de Pressupostos, motivat per les esmenes d’aproximació presentades pels grups parlamentaris de Vox i del Partit Popular, i aprovades en la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda de les Corts Valencianes.

Les esmenes “deixen sense capacitat d’actuació una institució estatutària que forma part de la Generalitat i impossibiliten el correcte funcionament de l’Acadèmia”, i afigen: “Es posa en qüestió la mateixa existència de la institució”. “Per la via de fet, es vulnera tant l’Estatut d’Autonomia com la Llei de Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua”, censuren des de la institució, la qua adverteix que, sense recursos econòmics suficients, “es deixa inoperatiu el mandat estatutari que ordena a l’Acadèmia la funció de 'determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingüística de l’idioma valencià' (art. 41 de l’Estatut d’Autonomia)”.

Les esmenes d’aproximació objecte del l’esmentat informe comporten la supressió total de recursos en el capítol 6, dedicat a inversions reals, (de 102.000 euros es passa a 0 €), i la disminució en un 90% del capítol 2, dedicat a gastos corrents, (de 500.000 euros es passa a 50.000).

Com s’advertix en l’informe del lletrat secretari general de l’AVL, “aquesta reducció pressupostària majúscula comporta estrangular econòmicament l’Acadèmia i impedix, en la pràctica, que la institució complisca les funcions que li encomanen l’Estatut, la Llei de Creació de l’AVL i la resta de normes de l’ordenament jurídic”. Així mateix, s’indica que “no solament quedarà anul·lada materialment l’autonomia orgànica, funcional i pressupostària de l’Acadèmia, sinó que, de manera arbitrària, es farà inviable la mateixa existència de la institució”.

Durant la tramitació pressupostària, Vox va retirar tres esmenes perquè els informes jurídics de l’AVL advertien de la seu il·legalitat. Ara, les esmenes d’aproximació, pactades i aprovades per PP i Vox, perseguixen que l’AVL subvencione la rehabilitació d’un edifici i realitze jornades “sobre el Reino de Valencia y la cultura valenciana”. Estes activitats, que no formen part de les competències de l’AVL, continuen vulnerant l’ordenament jurídic, segons s’apunta en el nou informe.

Aquest tercer informe a la Mesa de les Corts també s’ha remés a la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda, al Lletrat Major de les Corts Valencianes i al secretari autonòmic d’Hisenda de la GVA, Eusebio Monzó.

El diputado de Compromís en las Corts Gerard Fullana considera que los resultados de la consulta de la lengua base en los centros educativos han constatado el “ridículo” del PP al impulsar esta iniciativa, que ha tachado de “circo sin garantías” al tener el objetivo, a su juicio, de “crispar e intentar desviar el foco de las negligencias” del Consell por su gestión de la DANA del 29 de octubre.

El representante de la coalición valencianista cree que la medida lo único que ha creado es “un gasto inútil de recursos y la separación de alumnado en unidades-gueto inaceptables en una democracia” y, ante esta situación, ha garantizado que defenderán “en los tribunales a las familias que han quedado atrapadas contra su voluntad”.

Para la coalición, los datos de la consulta --el 50,53 por ciento de las familias de la Comunitat han elegido valenciano y un 49,47% han optado por el castellano-- demuestran “el ridículo del PP y Vox” después de que un 70% de familias “han pedido seguir con modelos de enseñanza en valenciano o no han ido a votar”.

Según ha explicado, después de este referéndum las aulas valencianas “perderán la diversidad necesaria de alumnado” y habrá “un desajuste enorme para realizar una atención educativa como toca porque se conformarán las aulas solo con el criterio de lengua”.

El diputado también ha criticado que la Conselleria de Educación “se haya negado” a ofrecer los resultados “por separado” de los centros públicos para, a su juicio, “evitar ofrecer cifras de apoyo rotundo a la enseñanza en valenciano”. Y advierte que ahora “miles de alumnos vuelven a estar en inferioridad de condiciones y pierden derechos porque se les ha quitado la posibilidad de dominar el valenciano a través de la enseñanza”.

La coalición valencianista hacen hincapié en que la opción de la lengua “se hace en la matrícula cuando las familias ven el programa lingüístico de los centros y eligen el que quieren”, razón por la cual califican la consulta de “circo sin garantías” con el propósito de “crispar e intentar desviar el foco de las negligencias de la DANA”. “Una carga burocrática innecesaria para los centros y un gasto de dinero sin sentido”, censura Fullana.

“Efectos irreparables”

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic ha lamentado que la Conselleria todavía no haya dado información precisa de los resultados de la consulta. “El conseller de Educación, con cada paso que realiza con la mal llamada Ley de Libertad Educativa, provoca unos efectos irreparables en la formación del alumnado, pero también en la convivencia lingüística, en el proceso de normalización y en la protección y promoción de la lengua propia, el valenciano”.

“La ciudadanía valenciana no merece que los actuales políticos hagan una gestión tan nefasta como se está haciendo, entre otros sectores, en la planificación educativa”, destaca el portavoz de la plataforma, Rubén Pacheco, quien añade: “Rovira y su odio hacia el valenciano se ha visto frustrado y por eso ha atacado a Famílies pel valencià y a la Confederación Gonzalo Anaya, entidades y movimientos sociales que se estimamos la lengua de oportunidades y vuelan su pervivencia”.

“Movilización masiva por el valenciano”

A juicio del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament (STPV), se han cumplido los dos objetivos que se habían marcado las entidades movilizadas contra la consulta: “En primer lugar, se han movilizado masivamente las familias que han optado por la enseñanza en valenciano y, en segundo lugar, hemos conseguido cambiar la mal llamada ley de libertad educativa que pretendía arrinconar la enseñanza en valenciano del sistema educativo”.

“Si comparamos los resultados de la consulta con el porcentaje de líneas en valenciano que teníamos hasta el año 2018, es decir, antes de la ley de plurilingüismo del Botànic, podemos afirmar que pasamos de un 30% de enseñanza en valenciano a un 50%”, sostienen, e insisten en que esto también pone de manifiesto lo que STEPV criticaba de la gestión de los anteriores gobiernos del PP respecto a la autorización de líneas en valenciano, “que no respondían a la demanda real, que era mucho más elevada también en aquel momento”.

Ahora, insisten, hay que prestar atención a la aplicación concreta de los resultados centro a centro, “porque dependerá de los porcentajes de voto en cada centro que se respete o no lo que han decidido las familias”. En ese sentido, advierten, “los datos globales no responden necesariamente a lo que después se aplicará en cada centro”.

La gestió de la DANA del 29 d’octubre passat i la falta d’explicacions del president de la Generalitat, Carlos Mazón, deixen un panorama complex per a la governabilitat a la Comunitat Valenciana, que ha de fer front a la recuperació d’una catàstrofe sense precedents. Amb el PP governant en minoria, Vox paralitzant les negociacions pressupostàries i Compromís exigint una moció de censura, el PSPV assumeix un rol clau en l’oposició. La secretària general i ministra de Ciència, Universitats i Innovació, Diana Morant, insisteix els populars a destituir el president i impulsar un govern de perfil tècnic per a pilotar uns mesos clau per a tota la Comunitat Valenciana. La dirigent retrau a Carlos Mazón haver abandonat les seues responsabilitats com a president: ni va estar en les hores clau ni dona la cara en les setmanes posteriors. D’aquestes qüestions conversa amb elDiario.es.

Davant la falta d’explicacions del president de la Generalitat en les Corts Valencianes, es plantegen diferents escenaris de futur. Compromís els ha proposat la moció de censura. Quines possibilitats hi ha?

Bé, abans que Compromís ens demanara que presentàrem una moció de censura i oferira el seu suport, nosaltres vam fer una proposta. Considerem que és més útil que el PP destituïsca Mazón, ja que ell no se’n va. El problema és Mazón, però també la majoria parlamentària del PP i Vox, que és una clau, un govern negacionista del canvi climàtic i la ciència que la primera vegada que ha hagut de fer política d’altura davant una emergència, ha fracassat estrepitosament. La solució real és aquesta. Respectem la proposta de Compromís, ni tan sols la descartem, però només amb la suma del PSPV i Compromís no donen els números. No volem que es generen falses expectatives. Nosaltres presentem una proposta perquè el PP lleve Mazón i superem aquesta crisi.

No negociarien amb Vox una moció de censura?

Nosaltres no negociem amb Vox mai.

Es podria presentar la moció com a eina de pressió o només la presentarien si hi haguera possibilitats de guanyar?

Compromís ho planteja com una cosa simbòlica. Jo no arribe a saber si aquest simbolisme és bo o roí si Mazón continua de president quan la seua alternativa presente una moció de censura i la perda. De moment, el que considerem és una proposta en què el PSPV no guanya res, fem política d’altura per a un moment extraordinari. Creiem que Mazón no pot continuar al capdavant de la Generalitat, perquè és erosiu per a la democràcia i per a la institució, i sobretot, perquè a la gent li fa mal. Hi ha un dolor que no podrem superar al voltant del 29 d’octubre, hi ha persones que han mort i milers de persones que han patit l’impacte de la DANA, però hi ha maneres de superar el dolor i una és donar respostes clares i dignes; la resposta més indigna que hi ha és que Mazón no continue en el càrrec.

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, li ha respost a aquesta proposta?

No, però no perd l’esperança. Feijóo sap que Mazón no pot continuar.

Vosté creu que Mazón mateix ho estudia? Si no ixen els pressupostos, si no poguera liderar aquesta reconstrucció... li demanaria que convocara eleccions?

Amb Carlos Mazón he perdut les esperances. Jo pensava que dimitiria després de la compareixença, perquè és un clam popular. No em sorprendria res de Mazón, segurament per a mal. Està en un relat de supervivència sobre la base de mentides, no sé quantes versions porta sobre el que va passar aquell dia i crec que és insostenible. Jo ja no mire Mazón, mire, per exemple, María José Catalá [alcaldessa de València], i li pregunte si amb el seu vot mantindrà Mazón; mire Feijóo i li pregunte si serà còmplice. Ja no serà només Mazón, serà el PP davant la DANA.

En aquesta idea d’un president tècnic transitori, tenen a algun diputat al cap?

Entenc que el PP, entre les seues files, segur que té algú amb capacitats tècniques, solvència i experiència en la gestió, bàsicament tot el que no té Mazón. Mazón té un perfil de polític de barra de bar, i això potser funciona quan la gent no té problemes, un entropessa en Tiktok veient les seues publicacions bevent orxata o menjant papes, però quan algú necessita de veritat la política per a salvar la seua vida, no hi val el polític de barra de bar. Per a reemplaçar Mazón volem algú que estiga a l’altura.

Ha parlat amb Mazón des del 29 d’octubre?

No.

Dimecres el PSPV ha donat suport als pressupostos de la Diputació de València, on governen el PP i Ens Uneix. La Generalitat ha deixat caure que poden presentar l’avantprojecte dels seus comptes al gener. Continuen oberts a aprovar els pressupostos autonòmics?

La Diputació ha fet un exercici d’obertura. El PP va presentar uns pressupostos que no es podien secundar, perquè no cobrien les necessitats dels municipis afectats per la DANA i preveien retallades, però van decidir rectificar. Estem en una situació extraordinària i hem d’estar a l’altura de les circumstàncies, i amb els compromisos adquirits, vam entendre que valien la pena ser secundats.

Jo vaig oferir a Mazón la primera setmana de la DANA el suport als pressupostos. La seua resposta va ser que m’havia de caure la cara de vergonya, ho va dir a través d’una nota de premsa del PP. Quan Pedro Sánchez va dir que les ajudes s’havien de cobrir amb un pressupost, Mazón va dir que feia un xantatge. Nosaltres no som com Mazón, però no se’ns pot demanar unes responsabilitats que Mazón mateix no vol assumir. Abans d’aprovar els pressupostos i passar a la pàgina següent, estem en aquesta, i en aquest moment, Mazón no pot continuar en el càrrec.

Entenem que aprovarien uns pressupostos, però no amb Mazón com a president.

La nostra proposta és que el PP substituïsca Mazón per una persona solvent, dins d’un Consell temporal amb perfil tècnic, amb pressupostos prou dotats i el compromís d’una convocatòria electoral el 2025. Mazón s’ha esborrat del dia 29, és com si en una crisi no fera falta un president; sosté que ell ni estava ni havia d’estar. I ara fa el mateix en la Generalitat: l’única cosa que fa és demanar diners al Govern d’Espanya. Som administracions diferents. La Generalitat Valenciana no és víctima de la DANA, en tot cas és víctima de Carlos Mazón, és ell qui ha portat la Generalitat a una crisi institucional sense precedents. I Mazón tampoc és víctima de la DANA, la Generalitat ha de saber estar a l’altura de les circumstàncies. Les ajudes posades damunt la taula pel Govern d’Espanya multipliquen per 40 les que ha posat la Generalitat. Ni va estar a l’altura el dia 29 ni ho està en la reconstrucció.

Amb la ultradreta fora de l’equació, que ha trencat les negociacions en tot l’Estat, estarien disposats a donar suport als comptes? O amb Mazón no en cap concepte?

El PP ha entrat sol en un laberint en què només és capaç d’arribar a acords amb Vox.

És creïble l’amenaça de Vox?

No ho sé. Vox va abandonar el Consell, però Mazón mai va abandonar Vox. Manté les seues polítiques: la llei de concòrdia, el negacionisme del canvi climàtic, urbanitzar a peu de platja... Nosaltres, amb Vox, ni a la cantonada, però Mazón s’assembla molt a Vox.

Ha parlat de les ajudes del Govern. S’han activat també els ERTO, fons directes, s’han mobilitzat efectius... Està satisfeta o creu que queden més fons per activar?

El president va parlar de resposta, reconstrucció i rellançament. Estarem en una fase en què els municipis i els veïns sàpien que poden mirar el futur amb l’esperança que serà millor que el passat. És la manera de fer de Pedro Sánchez. Vull recordar que el PP va gestionar una crisi amb retallades, i la manera d’afrontar la pandèmia del president Sánchez va ser la del pla de recuperació i resiliència, i ara estem en el millor moment econòmic d’Espanya, on hi ha més gent treballant que mai, l’economia va transformant-se... i ha sigut perquè hi ha una recepta socialdemòcrata per a les crisis. Aquesta l’afrontarem de la mateixa manera. Les famílies han de reconstruir les cases, els cotxes, els estris que necessiten, la cobertura laboral dels ERTO... És l’escut social de la pandèmia, que va vindre després amb un paquet d’oportunitats.

En els municipis afectats hi ha molta gent que s’impacienta perquè les ajudes tarden a arribar. Què diria a les persones que senten que l’Estat no hi ha arribat?

El primer és empatitzar absolutament. El que han passat només es pot saber si s’ha viscut en primera persona. M’agradaria convertir el que han vist en una realitat diferent: segur que han vist que els seus veïns els han ajudat, els voluntaris, els policies, guàrdies civils o militars... Tot això és l’Estat. O que no tenien aigua i ara en tenen, telèfon, tren, carreteres... Tot això ho han vist. M’agradaria remarcar que, quan no tens res, el que et queda és l’Estat, i l’Estat el conformem tots. No hi ha més esperança que veure que vius en un país que treballa en societat i que reconeix drets. Tenen dret a reconstruir la seua vida i per això hi ha mesures damunt la taula.

Els preocupa que la mala gestió de les primeres hores de les emergències i les mentides sobre les ajudes generen un sentiment de desafecció?

Clar que ens preocupa. La desinformació busca generar més dolor. Però jo distingiria la desinformació amb la falta d’informació. I crec que hem de donar-ne perquè les persones sàpien que en les primeres hores es van fer 37.000 rescats. L’UME va estar treballant, la Policia va estar treballant, la Guàrdia Civil va estar treballant i continuen treballant buscant desapareguts. Hem estat des del primer moment en les diferents fases de l’emergència. Però la primera fase es va centrar a buscar persones amb una vulnerabilitat tan alta com que es jugaven la vida. Pot ser que en les primeres hores la gent no ens veiera en els seus garatges o en els seus carrers retirant vehicles, però estaven allí, mirant cotxe per cotxe per si hi havia algú atrapat... Hem revisat els rius, fins i tot la mar amb vaixells. Aquesta faena és menys visible, però igualment important. A poc a poc s’han assumit fases distintes, hem anat traient enderrocs, que no m’agrada la paraula, perquè eren la vida de la gent: els seus mobles, els seus records... Ens n’hem emportat milers de tones. Queda molta faena i el compromís de no acabar-la fins que la gent puga recuperar la seua vida.

Queda clar que per a vosté Mazón no és la persona que ha de liderar la reconstrucció, però, què li sembla el seu nou equip? El personal que ve de l’exèrcit és el més adequat?

No parlaré d’aquestes persones, perquè no les conec. Crec que hi ha una estratègia clara d’escudar-se darrere d’un militar. És un artifici perquè Mazón semble alguna cosa que no és, li va gran el vestit de president. Les decisions que pren no les pren per la ciutadania, sinó pensant a salvar-se ell. És política ficció, hi ha un president que no té conselleria i només la responsabilitat de coordinar. A un militar no cal explicar-li com va la cadena de comandament: al capdavant continua Mazón, i el problema és el comandament.

I els canvis en l’equip d’emergències? Ha destituït tots els responsables que estaven per a tractar d’eixir de la crisi.

Efectivament. No seré jo qui defense Nuria Montes i Salomé Pradas, però almenys elles hi estaven.

Ha sigut el congrés federal del partit. Ara toca el congrés autonòmic. El convoquen el 31 gener. Ens va dir que era una oportunitat per a rellançar la idea, tindre un document polític potent. Ara pren més sentit aquesta reorientació, com serà?

La DANA s’ha col·locat com el principal repte que tenim els valencians. El nostre document defensarà recuperar la Unitat Valenciana d’Emergències i enfortir la ciència. Em fa gràcia quan el PP diu que havíem d’haver fet obres en els barrancs, perquè, si Zapatero continuara de president, les obres estarien fetes; el problema és que, quan ells arriben, ho arrasen tot. Plantegem una nova mirada a l’urbanisme de les ciutats, a les infraestructures. Tenim molta responsabilitat, perquè som l’alternativa a un govern fracassat, que n’ha tingut ja tres: amb Vox, sense Vox i després de la DANA. El fracàs és absolut. Nosaltres hem d’enviar el missatge que som l’alternativa al negacionisme climàtic, al negacionisme de la violència de gènere, a les retallades, a la injustícia fiscal. L’Airef calcula que només enguany la Generalitat Valenciana ha deixat de rebre 500 milions d’euros en els impostos que el PP i Vox van perdonar a rendes altes i només posen 400 milions damunt la taula en ajudes. Són un perjudici per a la ciutadania, els impostos justos serveixen per a fer Estat. Serà d’això del que parlem en el congrés.

Què els traslladen als alcaldes afectats?

Estem orgullosíssims dels alcaldes, també dels que no són del PSOE. Jo he sigut alcaldessa i no vull ni pensar com es deuen haver sentit quan qui havia d’haver-los acompanyat en uns dies tan difícils els va deixar abandonats. S’ha parlat molt de si hi havia informació per part de l’Aemet o la CHX, però hi ha una font de què no es parla: el 112. Qui està a l’altra banda del telèfon és la Generalitat Valenciana. Què va passar amb aquestes telefonades? La gent deia que no li agafaven el telèfon. Mazón va sostindre que no va caure la línia. Caldrà repassar també aquell 29 d’octubre. Tots els alcaldes estan abandonats. Nosaltres estem orgullosos d’ells i no els abandonarem.

El president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, se saltarà les línies marcades per Alberto Núñez Feijóo en la reunió bilateral amb el president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, divendres. El dirigent valencià portarà a la reunió bilateral amb Pedro Sánchez a la Moncloa un dossier argumentari de 90 pàgines i 56 mesures que condensa el seu programa de legislatura i inclou reclamacions fora de les pactades entre els barons populars fa a penes un mes.

El líder dels populars valencians inclou ara la condonació de part del deute històric de la Comunitat Valenciana entre les exigències a Pedro Sánchez. Més de 22.000 milions d’euros, que, a més, reduirien la factura en interessos que paga la Generalitat. Aquest punt no es va recollir en la cimera liderada per Feijóo, ni en el debat de política general, i contradiu les esmenes que el PP mateix ha presentat a la llei de reforma del sistema de finançament de Compromís, que retiren les mencions a la quitació del deute.

Segons el document, el Govern valencià reclama al Govern central “crear i executar un mecanisme de compensació de deute a causa del finançament”. El text el quantifica en 22.600 milions d’euros, quasi la meitat del que reclamen altres informes d’experts economistes, tot i que explica que part del deute valencià és generat per la insuficiència de recursos del sistema de finançament i que sense la quitació no podrà tornar als mercats financers. L’executiu autonòmic afirma que està en contra de la bilateralitat, però diu que, si es reparteix alguna cosa, també en vol. En concret, diu: “El Consell considera que qualsevol condonació parcial del deute que no vaja acompanyada de la reforma de l’SFA és un pegat que no resol el problema. No obstant això, si es condona deute a alguna autonomia, la Comunitat Valenciana no pot ser menys i reivindicarem el mateix tracte”. També exigeix que aquesta qüestió es tracte en una conferència de presidents i un consell de política fiscal.

L’estimació de quant representa l’infrafinançament relatiu en el deute actual, segons Mazón, “representa un 41,2% de l’endeutament del 2022 (22.698 milions d’euros)”. La xifra s’allunya de l’informe de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), que diu que “l’infrafinançament que pateix la Comunitat Valenciana explica el 75,5% del deute que acumula”, una xifra que es traduiria en 36.550 milions d’euros l’any 2019. Aquest informe sosté que només la reforma del sistema de finançament no resoldria els problemes de les arques valencianes.

El president de la Generalitat Valenciana també se salta els acords amb Génova pel que fa al fons d’anivellament. Aquesta mesura és un recurs transitori que pretén equiparar les comunitats autònomes a la mitjana de l’Estat i compensar els greuges. “Mentre s’escomet la reforma del sistema de finançament autonòmic, el Consell exigeix al Govern d’Espanya l’aplicació immediata d’un fons d’anivellament transitori que garantisca a la Comunitat Valenciana recursos addicionals que li permeten convergir amb el finançament mitjà de les comunitats autònomes de règim comú. El comité d’experts de les Corts ha quantificat aquest fons per a totes les autonomies infrafinançades. En el cas de la Comunitat Valenciana, es xifra en 1.782 milions d’euros de mitjana en els pròxims quatre anys per a arribar la mitjana. Que aquest fons d’anivellament siga una realitat depén només de la voluntat del Govern”.

En el text s’especifica que es parla d’Andalusia, Castella-la Manxa, Múrcia i la Comunitat Valenciana com a comunitats infrafinançades. Es remet a la proposta dels experts en finançament, que estableix diversos nivells de compensació durant quatre anualitats perquè les comunitats autònomes vagen convergint.

El president valencià sempre ha insistit que el PP reconeix les singularitats valencianes, però sobre el paper aquest reconeixement no figura. El document que va eixir de la trobada dels dirigents del PP amb Feijóo diu: “Sol·licitar la creació d’un fons transitori per a pal·liar l’infrafinançament que pateixen totes les comunitats autònomes i les ciutats autònomes. Addicionalment al finançament que actualment es rep, exigim la creació d’un veritable i eficaç fons complementari d’anivellament finançat amb recursos de l’Estat fins que es renove el sistema de finançament, la necessitat del qual qualifiquem d’imperiosa. L’objectiu d’aquest fons no és altre que garantir la igualtat en la prestació de serveis públics”. El líder nacional del PP va vetar la quitació entre les reivindicacions autonòmiques i les qüestions singulars, en línia amb el seu discurs crític amb la negociació de Catalunya. Ni bilateralitat, ni singularitat, ni quitacions.

Les discrepàncies entre el PP i el PSOE fan insalvable un acord entre els partits valencians i els agents socials en matèria de finançament autonòmic. Les posicions en el tauler nacional de totes dues formacions impedeixen reeditar els compromisos de la Plataforma per un Finançament Just, que agrupa la patronal, els sindicats i els tres partits amb representació parlamentària que creuen en l’estat autonòmic (el PP, el PSPV i Compromís).

La reunió de divendres, que serveix com a preàmbul de la trobada entre el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i el president del Govern, Pedro Sánchez, del pròxim 4 d’octubre, ha recordat les diferències entre totes dues formacions. Agents socials, patronal i Compromís han esbroncat tots dos partits pel seu canvi de posició pel que fa a les reivindicacions valencianes i han retret que obeïsquen a “directrius” de Madrid. Tots reconeixen que el context nacional influeix en la presa de decisions.

Els socialistes van arribar a la trobada, que pretenia ratificar la proposta de novembre del 2023 –reforma del sistema, fons de compensació (o anivellament) i condonació del deute generat per l’infrafinançament (deute històric)–, amb una nova proposta: concretar la quantia del fons, incloure nous elements en matèria fiscal com el suport a la senda de dèficit o un sistema d’impostos més progressiu. Al capdavall, tot va d’obtindre més recursos per a les arques públiques. Per al PSPV és incoherent reclamar més finançament a l’Estat quan la Generalitat renuncia a recaptar eliminant impostos als grans patrimonis. El canvi no va agradar a ningú i no es va subscriure l’acord.

El portaveu del PSPV, José Muñoz, va defensar que la situació no és la mateixa que el 2023 i cal “canviar de pantalla”. Va apuntar que s’ha obert una “oportunitat històrica” per a reformar el sistema amb “l’entrada de Catalunya en el joc polític” gràcies a l’acord PSC-ERC i que la Generalitat Valenciana ha rebut més recursos del Govern central que mai a través de diferents partides i fons. Divendres mateix, Hisenda comunicava que ha transferit al setembre 1.582 milions d’euros a la Comunitat Valenciana per l’actualització dels lliuraments a compte del 2024.

Els socialistes creuen que està instrumentalitzant-se la plataforma per a fer la contra al Govern d’Espanya, facilitar la faena a Carlos Mazón, que tergiversa els compromisos adoptats, i emmarquen les reivindicacions en un paquet més ampli. Per al PP, aquesta posició és poc menys que un xantatge i un atac a les comunitats autònomes: si el PSOE creu en el federalisme, que els deixe plantejar la fiscalitat que consideren oportuna, argumenten.

L’acord que arrabassa la majoria independentista en la Generalitat de Catalunya ha fet que el Govern rescate la conversa sobre el finançament autonòmic, si bé va formulant-se per lliuraments. Condonació d’una part del deute derivat dels préstecs de l’Estat d’una banda, pressupostos d’una altra, reforma del sistema d’una altra. En aquesta negociació, Compromís aprofita per a intentar rascar un fons transitori que compense l’infrafinançament fins que s’aprove el nou model, vinculant el seu suport als pressupostos a aquesta qüestió, com recull l’acord de legislatura. Els valencianistes assumeixen “fil per randa” els compromisos, va assenyalar la seua portaveu en el Congrés, Àgueda Micó. Els empresaris han instat els valencianistes a exercir la seua influència, com fa el PNB, per a arrancar aquesta partida, un guant que recullen encantats.

Aquest fons és una cosa que el PP secunda, amb matisos. A escala nacional, els populars reclamen aquest fons per a totes les comunitats autònomes, sense reconéixer singularitats, encara que el president de la Generalitat s’obstina a dir que l’acord aborda la qüestió valenciana. Els populars, que estan en la plataforma per decisió de Carlos Mazón des que és president del partit, defugen abordar la condonació del deute històric que ofereix el Ministeri d’Hisenda. El portaveu del PP valencià, Juanfran Pérez Llorca, insisteix que no coneixen aquesta proposta, que no és real, i que, quan es pose damunt la taula, l’abordaran. “La posició del PP és molt clara”: prioritzar la reforma i el fons d’anivellament “sense renunciar al fet que després es puga fer la condonació”, va dir Llorca, que insisteix que “el PP i el president no renunciaran a res que beneficie la societat valenciana”. Preguntat si el president reclamarà la condonació del deute en la reunió en la Moncloa, va insistir que “el finançament s’afrontarà quan es convoque un Consell de Política Fiscal i Financera i una Conferència de Presidents”. És a dir, que sí que volen parlar-ne, però en un altre moment, en un altre lloc i en unes altres condicions.

El PP valencià afirma que no ha renunciat a la condonació del deute, però aquesta qüestió no es recull en l’acord de tots els presidents del PP ni estava entre les prioritats que Mazón va exposar al principi del curs. De fet, Feijóo mateix ha afirmat que està en contra de condonar el deute de les comunitats autònomes, una proposta que considera “immoral”.

Qui vota què

Els discursos són variables, però, si hi ha alguna cosa que roman, són les actes de les votacions. En l’últim mes han coincidit una bateria de lleis, propostes o resolucions sobre els tres pilars de la compensació per l’infrafinançament valencià, cadascuna amb un resultat diferent.

En el debat de política general en les Corts Valencianes es van presentar tres resolucions sobre finançament autonòmic pel PP, el PSPV i Compromís. El PP va votar a favor de la proposta de Compromís, que incloïa un “mecanisme” per a compensar el deute i un fons d’anivellament. Compromís va votar a favor de la del PSPV, que demanava que el Consell es reunira en la Moncloa per a negociar un nou sistema de finançament que tinga en compte la “singularitat” valenciana, a més de pactar la condonació d’una part del deute, i es va abstindre en la del PP. El PSPV va votar en contra de la de Compromís i la del PP. Aquesta última reclamava una Conferència de Presidents i un Consell de Política Fiscal i Financera abans que acabe octubre i reclama un fons d’anivellament que garantisca la prestació de serveis públics de qualitat per a tots els ciutadans, en “igualtat de condicions” i independentment del territori en què visquen. Compromís es va abstindre en aquesta votació, que es va perdre. Només es va aprovar la resolució dels valencianistes, que, al seu torn, era un calc d’una proposta que el PP va presentar l’any passat.

En el mateix parlament, un parell de setmanes arrere, els populars van presentar una esmena a la totalitat a la proposició de llei que reclama aquestes mateixes qüestions i que, si s’aprovara, hauria de tramitar-se en el Congrés, forçant un posicionament de més importància. A més, van rebaixar totes les seues pretensions sobre la condonació del deute, que quedava fora del paper. La llei de “tracte just” que va registrar Compromís aborda els tres punts consensuats per la plataforma.

La mateixa setmana del debat, el PP va tombar en el Senat una proposta que reclamava fons concrets per a la Comunitat Valenciana i va presentar en compte d’això una moció per a “crear un Fons Transitori per a pal·liar l’infrafinançament que pateixen totes les comunitats autònomes i les ciutats autònomes”, esborrant qualsevol singularitat. Ateses les votacions, arribar a un consens en la pròpia comunitat autònoma sembla una cosa llunyana.

Semblava una tasca hercúlia, agrupar 50 diputats de mitja dotzena de formacions polítiques, i al final ha resultat fins i tot senzilla. El recurs al Tribunal Constitucional contra la llei educativa de la Generalitat Valenciana, governada pel PP, ha aconseguit reunir una aliança de l’Espanya plurinacional.

Compromís va aconseguir convéncer els diputats de Podem, Esquerra Republicana de Catalunya, Junts, Bildu i el BNG –amb els de Sumar ja comptaven– per a presentar batalla davant una llei que minva l’ensenyament del valencià, fins i tot l’elimina com a obligatòria en algunes comarques de la Comunitat Valenciana. La qüestió lingüística i cultural ha servit per a reeditar un front comú dels partits d’estructura confederal i dels que representen nacionalitats històriques contra una norma especialment involucionista, mentre el PSOE ha optat per entaular una negociació amb la Generalitat Valenciana a través del Ministeri d’Educació. Encara que la secretària general del PSPV i ministra de Ciència, Diana Morant, va assegurar al març que l’executiu central recorreria contra aquesta llei i la de “concòrdia”, el Govern central ha esgotat els terminis per a convocar sengles comissions bilaterals, i ha sigut molt més bel·ligerant en matèria de memòria històrica que d’educació.

És el primer recurs d’aquestes característiques que es presenta aquesta legislatura, encara que no la primera aliança de les formacions d’esquerres o nacionalistes esmentades. En el mandat anterior, una agrupació similar –llavors algunes forces de Sumar s’integraven en Unides Podem i altres en el grup plurinacional i el Mixt– va presentar dos recursos d’inconstitucionalitat contra les lleis de vehicles VTC de l’Assemblea de Madrid i d’Andalusia, el 2022. Els grups polítics també van considerar presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei de regadiu andalusa que autoritzava l’ús de l’aigua de Doñana, que finalment la Junta no va aprovar.

La conversa per a acordar el tràmit ha resultat senzilla, segons reconeixen fonts de la negociació. Amb l’informe jurídic a la mà sobre la vulneració de més d’una vintena de lleis, incloses la carta magna i l’Estatut d’autonomia valencià. Des de Compromís recalquen la predisposició de la resta dels partits a combatre una llei que ataca la normalització de la llengua pròpia dels valencians i destaquen la sensibilitat per les qüestions culturals d’aquest grup plurinacional.

Aquests 50 diputats mateixos són els que donen suport parlamentari al president del Govern, Pedro Sánchez, una agrupació imprescindible per a salvar les votacions de mesures que comprometen l’executiu. Encara que han manifestat les seues diferències ideològiques, integrants d’aquestes formacions sí que veuen un acostament en matèria de drets socials i a acceptar que el conjunt de les comunitats autònomes estan infrafinançades, assumptes que es debatran en els pròxims mesos en el Congrés.

El PP arranca les negociacions per a elaborar el consell d’administració de l’ens que substituirà À Punt, la radiotelevisió pública valenciana, que podran controlar gràcies a la seua majoria parlamentària. Els populars, que van aprovar una nova llei amb Vox que els facilita el control de l’ens públic, han iniciat els contactes per a proposar els set consellers que trien les Corts Valencianes i el president de l’òrgan administratiu.

D’antuvi, des de l’entorn de Carlos Mazón s’apunta al director de Cope Valencia, Sergio Peláez, com el favorit per a presidir l’ens públic, segons va apuntar El Español. El responsable de l’emissora fins a la data va ser conseller en TV3 i ha comunicat la seua marxa per jubilació. Els populars rebutgen confirmar cap nom, però el portaveu en les Corts, Juanfran Pérez Llorca, sí que ha elogiat Peláez com “un gran periodista”.

Els populars compten que tindran el suport de la ultradreta en aquesta negociació, que separen dels pressupostos, on els seus exsocis posen més entrebancs. De moment, Santiago Abascal no ha donat les directrius per a l’actuació del partit respecte dels òrgans estatutaris en les autonomies ni ha insistit en les línies roges, com sí que ha fet sobre els comptes públics.

En roda de premsa després de la junta de síndics, Pérez Llorca ha explicat que el PP “encara” no ha contactat amb l’oposició, però va apuntar que iniciaran les negociacions d’ací a poc, encara que fonts del PP afirmen que compten amb Vox per a aquesta comesa. Pérez Llorca sí que va manifestar el seu interés perquè hi participen “tots” els grups polítics, com en la Mesa de les Corts Valencianes, i va destacar el que li sembla una incoherència: que el PSPV no pose línies roges en la televisió pública perquè sí que vol estar-hi.

Amb tot, el PP insisteix a donar la mà al PSPV i Compromís i emmarcar aquesta negociació en el paquet dels òrgans estatutaris, en què l’esquerra no vol entrar si ho fa la ultradreta. Qüestió distinta és la televisió pública, on consideren que seria “inaudit” que els conservadors tingueren tot el control sense participació de l’oposició. El síndic dels socialistes, José Muñoz, va considerar que “seria greu si ja estan produint-se –els contactes– amb Vox”. “Si el PP decideix pactar directament amb Vox, seria inaudit i a la llarga li passarà factura”, va assenyalar, mentre que el portaveu de Compromís, Joan Baloví, va criticar: “Mazón parla molt de diàleg, però al final acaba col·locant gent molt pròxima al PP en llocs de responsabilitat”.

La modificació de la llei estableix que, per a poder triar els membres del consell d’administració, serà prou una majoria absoluta en segona votació. Això significa que si el PP pacta amb qualsevol altre partit no necessitarà més suports per a aconseguir aprovar els nomenaments. Aquest consell d’administració tindrà set membres triats per les Corts i un de més per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, també controlada pels populars.

La nova llei atorga una rellevància especial al director general, que tindrà més funcions que l’actual. Serà el consell d’administració qui el propose i l’executiu autonòmic qui el nomene. Al final del dia, totes les decisions importants recauran sobre el PP de Carlos Mazón.

La coalició Compromís negocia amb els grups del Congrés presentar un recurs d’inconstitucionalitat a la llei educativa aprovada pel PP i Vox en les Corts Valencianes. Els valencianistes van encarregar un informe jurídic de la norma impulsada pel conseller d’Educació, José Antonio Rovira, que retalla les hores de valencià en els centres públics i estableix de nou el districte únic escolar.

Els valencianistes es basen en huit punts per a denunciar la inconstitucionalitat de la llei, així com la vulneració de fins a 30 lleis o decrets de rang superior estatal. Segons apunten, la llei envaeix competències estatals, vulnera l’Estatut d’autonomia valencià i planteja un referèndum per a triar llengua base que és incompatible amb la llei. La consulta pública, anunciada per al desembre, implica que es vote un projecte educatiu abans de matricular els alumnes i que els pares vagen a cegues, segons denuncia el diputat Gerard Fullana. Els valencianistes negocien amb els grups parlamentaris en el Congrés i han traslladat l’informe al Ministeri d’Educació perquè valore el seu contingut. “Les famílies no saben on matriculen els seus fills”, i participaran “d’un referèndum il·legal”, denuncia Compromís.

Les conclusions de l’informe jurídic apunten que la llei tracta de regular qüestions que són competència estatal: “Col·lideix amb la Constitució, perquè regula la ‘llibertat educativa’ i aquest és un concepte abordat pels drets constitucionals”, diu el text, que reitera que aquesta qüestió, que a més dona nom a la llei, és competència exclusiva de l’Estat.

L’informe insisteix en la retallada lingüística diverses vegades, recalcant que dificulta l’aprenentatge del valencià, fins i tot l’impedeix en les zones castellanoparlants, que en queden exemptes. “La seua aplicació impedirà que la gran majoria dels alumnes que formen part del sistema educatiu valencià adquirisquen un ple domini en valencià”, sostenen els valencianistes.

Així mateix, asseguren que l’acreditació lingüística individual “vulnera el principi d’igualtat recollit en l’article 14 de la Constitució i l’autonomia pedagògica dels centres reconeguda en la disposició addicional quarta de la LOE”. La llei no estableix de qui és competència l’acreditació lingüística ni sobre la base de quines raons, critica el grup parlamentari.

Els valencianistes també apunten que es vulnera la llei educativa estatal i la jurisprudència del Tribunal Constitucional en les zones de predomini lingüístic valencià. Sospiten de la inconstitucionalitat del procediment d’elecció de la llengua base i del model d’ús de les dues llengües vehiculares, per vulneració de la LOE. “Les famílies han de triar centres sense saber quina serà la llengua base que s’hi aplicarà, perquè només podrà ser determinada quan finalitze el procés d’admissió. A més, la llengua base es fixarà atenent l’elecció feta per altres famílies, fins i tot per les que no acaben matriculant els seus fills en els centres”, insisteix Compromís, cosa fins a la data insòlita. “El procés d’elecció és la matriculació”, recalca Fullana, que el qualifica de “referèndum il·legal”.

Així mateix, veuen una possible inconstitucionalitat en les zones de predomini castellà: en l’“eliminació del dret dels alumnes de la zona de predomini lingüístic castellà a aprendre en valencià”, atés que la llei estableix que en aquestes zones –les comarques del sud d’Alacant– és el castellà la llengua base.

Sobre la possibilitat de triar la llengua en els exàmens, l’informe és categòric: “La utilització de les llengües en exàmens mitjançant la seua elecció pels alumnes vulnera l’article 3 de la Constitució, perquè atempta contra l’objectiu d’adquisició de coneixements que van vinculats a la llengua oficial en què es vehicula una assignatura. Vulnera també els articles 12 i 91 de la LOE, perquè margina el professorat en l’avaluació dels exàmens, que està indissolublement unida a l’adquisició de competències curriculars lingüístiques”, sosté. Considera també que hi ha llacunes legals en la supressió del requisit lingüístic per al professorat i que fomenta únicament “el que vehicula en llengua estrangera”

La coalició subratlla que la norma “impedirà que la gran majoria dels alumnes adquirisquen un ple domini de valencià” i que la llei “no justifica per què s’ha de fer una adequació lingüística individual”. Així mateix, considera que la consulta i el període de matriculació seran caòtics atés el seu plantejament: “No hi haurà ni una sola família valenciana de les 800.000 que sàpien on han matriculat el seu fill independentment de la llengua que hagen triat”, perquè participaran en una consulta i “després se’ls dirà quin és el seu centre”, insisteix el diputat, que subratlla que “és il·legal, perquè la llei diu clarament que han de conéixer el projecte lingüístic i educatiu del centre abans del període d’admissió”.

El PP valencià busca desmarcar-se de Vox i no aprovarà les seues propostes xenòfobes. El partit que dirigeix Carlos Mazón s’ha enfrontat aquesta setmana al seu primer debat de política general, el primer del partit en 10 anys i el primer de l’autogovern amb un Consell que no té majoria parlamentària. Amb aquests números, 41 de 99, els populars han de fer malabars per a tirar avant les seues propostes de resolució, els compromisos polítics que s’adopten a l’inici del curs i que s’han de materialitzar en els pressupostos i en la legislatura.

El debat de política general és el primer examen parlamentari per a un govern. A més d’expressar les seues línies bàsiques i fer un balanç de gestió –per al qual Carlos Mazón va emprar més de tres hores de discurs–, mesura la predisposició de l’oposició a donar suport a les iniciatives. Des de fa dos mesos, quan Vox va eixir abruptament del Consell bipartit, el PP té tres grups en l’oposició: dos dels quals –el PSPV i Compromís–, amb polítiques obertament oposades a les seues, i un de tercer, la ultradreta, que respon segons vinga el joc. El que ahir era una línia roja, hui no és una qüestió tan important, el que ahir implicava una condició sine qua non, hui es desvincula de les principals negociacions.

Vox afirma de manera reiterada que la política migratòria és una qüestió clau. I que no pensa col·laborar amb el PP enlloc si no endureix les polítiques, com ara un bloqueig naval, tancament de fronteres o deportacions massives. En la seua última proposta de resolució, registrada dimecres en les Corts Valencianes, Vox demana que els menors no acompanyats no puguen accedir al “pla per a la transició a la vida independent i d’emancipació”, suprimir totes les ajudes als “immigrants il·legals” i a les ONG, a qui acusa de col·laborar amb el tràfic de persones. I a més, evitar que els vaixells de rescat atraquen en els ports de la Comunitat Valenciana, als quals la Generalitat Valenciana reclama quasi mig milió d’euros per unes taxes de què estan exempts.

Després de presentar la resolució, el portaveu de Vox, José María Llanos, va recalcar el caràcter de línia roja de la política migratòria. La presidenta de les Corts i membre de l’executiva de Santiago Abascal, Llanos Massó, es va vanagloriar que fora la seua formació qui torpedinara l’acció de les embarcacions de rescat. “Gràcies a Vox, a la Comunitat Valenciana, els vaixells d’ONG que faciliten la faena les màfies de tràfic de persones pagaran les taxes per atracar en els ports dependents de la Generalitat, cosa que no feien per obra i gràcia de la vicepresidenta del govern del Botànic, Mónica Oltra”, va dir.

Divendres, durant el debat de les iniciatives, els ultres rebaixaven el to respecte de la negociació, mentre l’endurien dins de l’hemicicle. Dins, el diputat Joaquín Alés, va insistir a vincular la migració a la delinqüència, assegurant que “el 49% dels assassins de dones de l’últim any eren no nascuts a Espanya”, que la presència dels migrants en les presons “s’ha quintuplicat” i remetent-se a l’últim CIS, en què la immigració encapçala els problemes per als espanyols. Fora, el portaveu José María Llanos, que va apuntar que s’imaginava que el PP rebutjaria les propostes sobre política migratòria, va manifestar la seua disposició a votar a favor mesures del PP referides al seu pas pel Consell. Sobre els pressupostos per a l’any que ve, va indicar que “depén de la voluntat de les parts” i que, si n’hi ha, “no hi ha absolutament cap complexitat”, malgrat que hi ha “temes sagnants”, i va resoldre: “Quan parlem dels pressupostos, parlarem llavors de les negociacions que es puguen dur a terme. Al 100% mai es pot aconseguir tot en una negociació”. Aquestes paraules també xoquen amb les que va dir el secretari general de Vox, Ignacio Garriga, aquesta setmana a València, en què va subratllar que el suport als pressupostos autonòmics es decidiria a tot Espanya de manera “unitària”. És a dir, que poc importa què es negocie individualment.

El PP, que fins a la data no ha fet marxa enrere en aquesta reclamació, es desvincula de les polítiques plantejades per l’extrema dreta. El portaveu dels populars, Juanfran Pérez Llorca, va considerar que les mesures de Vox “estan molt lluny” dels plantejaments del PP i va dubtar fins i tot que “es puguen acollir a la llei actual”. La representant dels populars que debatia sobre migració, Lucía Peral, va carregar la responsabilitat sobre el Govern central. “No caiguem en el parany del sanchisme ni utilitzem la crisi migratòria per a fer política”, va demanar als seus exsocis de Vox, subratllant: “No podem negar ajuda als qui en necessiten”. Peral va recordar que “parlem de vides humanes” i va destacar “l’interés superior del menor”, quant a la seua protecció.

Sobre els pressupostos, el portaveu també va voler emmarcar-los en una altra negociació. S’obrirà “un altre debat” amb el partit d’ultradreta per a buscar un acostament, que sí que tenen en polítiques com la fiscal, encara que va reconéixer que, “si la seua posició és tan ferma com la de hui, és difícil arribar a acords”.  

Vox, l’únic soci possible del PP de Carlos Mazón, comença a concretar quines són les seues condicions per a fer costat al partit en la seua aventura de Govern en solitari. La ultradreta, que ja fa setmanes que insisteix que la política migratòria és un punt innegociable de manera una mica ambigua, aterra en el debat de política general els punts de la negociació, amb el focus posat en l’atenció que fan les ONG.

El partit que dirigeix Santiago Abascal reclama al PP que impulse un “bloqueig naval” en l’Estat i impedisca la tasca dels vaixells de rescat humanitari en els ports valencians. En concret, acusen les entitats de col·laborar amb “el tràfic il·legal de persones” i exigeixen que es posen en marxa les mesures “a fi d’evitar que els vaixells (...) atraquen en els ports de titularitat autonòmica”. També vol prohibir que els menors migrants que entren a Espanya “de manera irregular” accedisquen a les ajudes públiques, en concret al “pla per a la transició a la vida independent i d’emancipació” i que es duguen a terme “proves forenses” per a determinar l’edat dels estrangers que entren al país.

La ultradreta insisteix a eliminar ajudes a associacions que promoguen la “immigració il·legal”, suprimir “tot benefici o ajuda social als immigrants il·legals” o impulsar un pla de repatriació dels menors no acompanyats, així com “consultar el poble espanyol en referèndum sobre el model de defensa de fronteres que volen per a Espanya”. Així mateix, rescata les seues propostes de deportar els migrants que cometen delictes, derogar les estratègies de migració i d’integració i endurir els controls fronterers.

Els ultres trauen pit a més d’impulsar des de fora de l’executiu una de les mesures més qüestionades de les últimes setmanes. El Govern de Mazón reclama a les entitats de rescat de migrants el pagament de les taxes portuàries de les quals els va eximir el Consell del Botànic (PSPV, Compromís i Podem). La xifra que se’ls exigeix per les tasques d’estacionament en el port ja frega el mig milió d’euros. Es tracta de les naus Open Arms, Sea Punks, Louise Michel, Sea Watch, Sea Humanity, Mission Lifeline, Resq People, SOS Humanity i Salvamento Marítimo Humanitario, que han salvat milers de persones de morir ofegades a la Mediterrània.

Dijous, la presidenta de les Corts Valencianes i membre de l’executiva d’Abascal, Llanos Massó, va assegurar que “gràcies a Vox, a la Comunitat Valenciana, els vaixells d’ONG que faciliten la faena a les màfies de tràfic de persones pagaran les taxes per atracar en els ports dependents de la Generalitat, cosa que no feien per obra i gràcia de la vicepresidenta del govern del Botànic, Mónica Oltra”.

En la defensa de les resolucions del debat de política general, que s’aproven divendres, el portaveu de la formació ultra en el parlament, José María Llanos, va insistir que “la Immigració il·legal, indiscriminada i irregular és una condició sine qua non per a qualsevol negociació”, després de mostrar la seua mà estesa al PP de Carlos Mazón. El president popular va prometre en la seua intervenció que els pescadors no pagaran taxes portuàries i va assegurar que el Govern central sí que les cobra a les ONG, cosa que el Butlletí Oficial de l’Estat desmenteix.

Llanos defensa l’exempció de pescadors de les taxes portuàries, que va anunciar el president del PP en el debat, i, segons afirma, va impulsar José Luis Aguirre, l’exconseller d’Agricultura amb Vox. Si és cert, seria un gest del PP cap als seus exsocis, a la recerca de mantindre la relació malgrat suspendre la convivència. Els populars han donat la mà als ultres per a arribar a acords en algunes resolucions, amb vista a facilitar un acostament en el que resta de curs.

El debat de política general serveix com a retrobament formal entre totes dues formacions després de la seua abrupta ruptura el juliol passat, i com a preàmbul a la negociació més dura de l’any: els pressupostos de la Generalitat per al pròxim exercici.

La iniciativa legislativa popular que reclamava sancionar l’ús del terme “País Valencià”, prohibir les subvencions a entitats que porten aquesta denominació o negar l’existència d’una cultura comuna entre la Comunitat Valenciana, Catalunya i les Balears no aconsegueix els suports necessaris per a tramitar-se. La Junta Electoral de la Comunitat Valenciana va donar un termini de huit mesos al seu impulsor, l’exfalangista i exdirigent d’extrema dreta Juan García Sentandreu, per a recaptar un mínim de 10.000 firmes i iniciar la tramitació. La setmana passada la Junta va informar les Corts Valencianes que no s’havia superat el llistó i, per tant, la proposta queda arxivada. El termini va véncer el 22 d’agost.

El text per a impulsar una llei va ser registrat per Sentandreu, un ultra que va ser candidat falangista en els huitanta i va dirigir el col·lectiu anticatalanista GAV en els noranta. La iniciativa proposava una revisió de la Llei de senyals d’identitat que va impulsar el PP valencià, i demanava considerar una falta administrativa i “il·legal” l’ús de la denominació “País Valencià”, amb les sancions administratives corresponents. “Cap entitat, acadèmia, universitat o centre docent, tinga caràcter públic o privat (...), pot qüestionar el que s’expressa ací”, afirmava la proposta, que recollia l’existència de pretesos “delictes d’odi” pel que fa a aquests assumptes. “Qualsevol delicte contra les persones, les propietats o els senyals d’identitat recollits en aquesta llei, fomentat, promogut o incitat, directament o indirectament, pel catalanisme té consideració de delicte d’odi o de discurs d’odi”, plantejava la iniciativa.

La norma va tindre el suport de la Mesa de les Corts Valencianes, presidida per la dirigent de Vox Llanos Massó. Malgrat les llacunes legals que plantejava –il·legalitzar un terme recollit en l’Estatut d’Autonomia–, la ultradreta va donar el vistiplau a la tramitació. Els partits d’esquerres, el PSPV i Compromís, van denunciar que la llei suposa una persecució política i la criminalització de l’oposició: “Es tramiten qüestions contràries a l’Estatut d’Autonomia, que consideren delicte el compliment mateix de la llei”, va subratllar la diputada socialista Mercedes Caballero. La diputada de Compromís i secretària de la Mesa, María Josep Amigó, va censurar: “Vulnera les llibertats garantides per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia”.

La iniciativa legislativa és un calc de la que l’exfalangista va proposar el 2008 i que no es va admetre a tràmit per la cambra autonòmica. Llavors, el parlament amb majoria del PP es va oposar a la tramitació juntament amb els socialistes, al·legant que el text pretenia modificar el títol primer de l’Estatut d’Autonomia. Més d’una dècada després, l’anticatalanista va ressuscitar la proposta corregint defectes formals –encara amb el seu encaix constitucional dubtós– per a poder salvar l’informe dels lletrats de les Corts Valencianes. En aquest cas, els lletrats van donar el vistiplau als aspectes purament formals, deixant l’estudi jurídic a l’organisme estatutari –el Consell Jurídic Consultiu– i van recordar en el seu informe que el 2015 el PP va aprovar una llei amb “contingut similar”. Aquesta norma va durar a penes uns mesos i va ser derogada pel Govern del Pacte del Botànic.

Els populars i Vox van acordar a l’inici del mandat impulsar una nova llei de senyals d’identitat. El president de la Generalitat, Carlos Mazón, va defensar el 2022 un projecte per a “defensar els nostres senyalss d’identitat davant els tribunals en cas d’atacs al dret a l’autonomia de la Comunitat dins de la nació espanyola, o als nostres senyals d’identitat propis”. Tots dos grups van afirmar a l’inici de l’any que treballaven en aquesta qüestió, però, des de la ruptura del Consell bipartit amb la marxa de Vox, no ha tornat a abordar-se la qüestió.  

En el Consell de la Generalitat Valenciana que presideix Carlos Mazón gairebé tot passa per Presidència. Des de les relacions amb el món de l’empresa i els empresaris fins als grans esdeveniments, passant per la societat civil. Així doncs, el departament de més rang del Consell és també el que té una estructura orgànica més gran i amb més ramificacions, per damunt d’altres superestructures com la vicepresidència primera i conselleria de Serveis Socials, Habitatge i Igualtat. El cap del Consell va anunciar dimarts la creació d’una nova oficina adscrita al seu departament per a captar grans inversions, una reformulació d’un recurs que abans estava adscrit a Economia i de l’oficina per a projectes europeus que es va posar en marxa el 2021, amb l’executiu de coalició d’esquerres.

Aquest departament se suma a una estructura de quatre secretaries autonòmiques, 14 direccions generals, l’Advocacia de la Generalitat i una bateria d’oficines que depenen orgànicament de Presidència. Amb la reordenació de l’executiu en guanyar les eleccions, Mazón va sumar a Presidència les competències en transparència, projectes estratègics, esports i va crear un departament de simplificació administrativa per a “desburocratitzar” l’Administració pública, segons va explicar, amb la intenció de retallar despeses.

En aquest context, Presidència de la Generalitat se situa amb diferència com el departament amb més assessors del Govern valencià. Malgrat la defensa de l’austeritat i la retallada d’alts càrrecs i personal eventual que es va promocionar a l’inici de la legislatura, el departament que dirigeix Carlos Mazón concentra un terç del personal assessor de totes les conselleries. El líder popular va començar el mandat reduint els assessors, passant de 120 a 61, però en va mantindre més d’una vintena en el seu gabinet, els mateixos que tenia Ximo Puig. Segons la relació de llocs de treball de la Generalitat, publicada el juliol passat, just després de l’eixida de Vox del Consell, el dirigent valencià compta en el seu gabinet amb cinc assessors d’assumptes generals, 18 assessors directament per als seus assumptes, dos conductors i un secretari. La resta, uns quaranta assessors, es divideixen entre les 9 conselleries restants.

Des de Presidència de la Generalitat justifiquen la retallada en la resta dels departaments, que suposa un estalvi per als comptes estimat en 13 euros en tota la legislatura, i recalquen que en Presidència s’han sumat altres departaments i funcions que abans estaven en altres conselleries. Mazón va reduir a deu les conselleries del Govern valencià i va retallar en 30 els alts càrrecs respecte del mandat del PSPV, Compromís i Unides Podem amb l’argument de la reducció de “greix” administratiu.

Sobre la nova oficina, que estarà adscrita a Presidència sota les ordres d’un expert, es tracta d’una mesura que coordinarà la captació de projectes –que ja es feia– amb la tramitació preferent –una tasca nova, expliquen, ja desgranada en la creació de la figura dels projectes d’interés autonòmic– i situarà al capdavant un gestor de projectes que faça una faena individualitzada i dedicada a les inversions estratègiques.

La patronal valenciana constreny les organitzacions socials, els partits polítics i l’executiu autonòmic a convocar una reunió de la plataforma Per un finançament just per a coordinar posicions amb vista a la reforma del sistema de finançament valencià. El president de la Confederació Valenciana d’Empresaris, Salvador Navarro, ja va manifestar dilluns la seua disposició a impulsar un nou model aprofitant l’oportunitat que s’obri amb el pacte amb Catalunya, i va convidar Compromís a exercir pressió per a obtindre un bon tracte amb el Govern central.

Dimarts, en el si de la Mesa de Diàleg Social que reuneix patronal, sindicats i la Generalitat, els integrants han acordat una reunió pròxima amb la plataforma per a insistir en aquesta qüestió. El Consell, els sindicats UGT i CCOO i la CEV han reivindicat conjuntament un canvi del model de finançament autonòmic, la creació d’un fons d’anivellament transitori fins que arribe el nou model i la condonació del deute històric, amb l’objectiu de pal·liar l’infrafinançament crònic de la Comunitat Valenciana.

La vicepresidenta i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, Susana Camarero, ha defensat que el Consell, “en cada oportunitat que té, ha estat, està i continuarà bregant pel fons d’anivellament transitori”, cosa en què coincideixen amb sindicats i patronal, per a “compensar la situació de furgó de cua en què està la Comunitat” fins que arriba la reforma del model de finançament. La número dos de la Generalitat ha advocat per anar “tots de bracet” perquè la Comunitat “tinga el sistema de finançament que mereix, just”, ja que “impacta en la sanitat, l’educació i els serveis socials”. Igualment, Consell, patronal i sindicats han coincidit en la reivindicació del deute històric, el “80 per cent del qual ve derivat de l’infrafinançament”, segons els experts en finançament autonòmic.

Per part seua, Ismael Sáez, representant d’UGT, ha avançat que han acordat convocar de nou la mesa per a “reprendre les demandes de sempre”, entre les quals està la reforma del model de finançament autonòmic, la condonació del deute històric de la Comunitat, perquè “es reconega que un percentatge d’aquest deute té a veure amb el finançament” i la creació d’un fons d’anivellament “que resolga els problemes fins que un nou finançament s’acorde”.

Des de CCOO, Ana García ha recalcat que és un “moment històric òptim perquè es puga canviar el model”, ja que “hi ha hagut avanços, es parla pràcticament cada dia de canvi”. Per això, ha sostingut que és “una oportunitat”. “Hem passat del fet que no es reconeixia que la Comunitat Valenciana estava infrafinançada al fet que s’haja reconegut i estiga damunt la taula el canvi de model”, ha emfatitzat. Així mateix, ha apuntat que el nou model de finançament, que considera que “ha de tindre un apartat de corresponsabilitat fiscal de les autonomies”, ha de “fer desaparéixer les desigualtats del poble valencià per l’infrafinançament” i ha esmentat els serveis públics i socials, al mateix temps que ha afegit que el que es destina a pal·liar aquest infrafinançament no va a altres inversions productives.