“Un país de ciutats”, “malalts de ciutat”, “la ciutat pensada”, “minoria absoluta”... Són els títols d'algunes de les séries d'articles periodístics que Josep Sorribes (València, 1951-2024) va publicar en El País i, posteriorment, en elDiario.es al llarg del primer quart d'aquest segle XXI. Alguns dels articles d'aquelles séries conformen el gruix de la selecció inclosa en el llibre De València estant: país, ciutat i cultura sota la mirada crítica de Josep Sorribes (Universitat de València), que es presenta, a les 19.00 hores, aquest dimarts 20 de gener al Col·legi Major Rector Peset. Es tracta d'uns títols, els de les séries en què li agradava agrupar-los, perfectament representatius de les preocupacions d'aquell professor d'Economia Urbana, pioner en la seua especialitat, a qui podies trobar-te passejant per qualsevol barri amb el seu aspecte extravagant, perquè ell la ciutat la coneixia com pocs teòricament, però també de primera mà.

L'especialització acadèmica de Sorribes se superposava, era indestriable, amb el seu activisme cívic, que tenia una via d'expressió incansable en les col·laboracions periodístiques que alguns, com qui escriu aquestes ratlles, vam tindre l'oportunitat d'acollir i editar, en un contacte habitual de molts anys que incloïa el regal d'algunes converses llargues i substancioses. Perquè Sorribes, apòstol d'una organització metropolitana de València i la seua área d'influència que segueix pendent, crític de l'urbanisme i de la política municipal, promotor d'iniciatives ciutadades i culturals, era també un home de conversa i de debat, sempre disposat a l'intercanvi d'arguments.

Coordinat per Nèstor Novell, Ramon Marrades, Tito Llopis i José María Azcárraga, el llibre que ara es presenta aplega un conjunt d'escrits d'aquests quatre autors i d'altres persones vinculades a Sorribes per lligams acadèmics (hi ha alguns dels seus deixebles i col·legues), d'amistat i de complicitat. Hi escriuen Evarist Caselles, Juan Carlos Colomer, Josepa Cucó, Vicent M. Monfort, Gustau Muñoz, Oriol Nel·lo, Guillem Olivares, Pau Rausell, Joan Romero, Chema Segovia, Vicent Soler, Octavi Vila, Josep A. Ybarra i Ricard Pérez Casado. L'aportació d'aquest darrer, de forma imprevista, es produeix a títol pòstum, ja que l'exalcalde de València va morir el passat 12 de gener i ja no podrà participar en la presentació al costat de l'arquitecte Tito Llopis i del catedràtic de Geografia Humana Joan Romero, com s'havia anunciat. En canvi, hi intervindrà la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, que ha volgut sumar-se a l'homenatge.

Sorribes va ser cap de gabinet de Pérez Casado en aquell primer ajuntament democràtic que va haver d'afrontar, en els anys vuitanta del segle passat, la posada al dia d'una ciutat de València amb quasi tot per fer, per modernitzar o per planificar. “Un treballador infatigable, rigorós fins a extrems poc freqüents que es traduïen en textos senzills, a l'abast dels qui volien i volen llegir-los. Aixó li valgué alguna classificació, a parer meu injusta, com he reiterat. Classificació de 'divulgador', com si tota l'anàlisi científica hagués d'estar continguda en l'equació einsteniana, en especial la de la ciència econòmica”, es llegeix en el text que Pérez Casado ha deixat, com una part del seu llegat, en el volum. L'exalcalde li elogia “la minuciosa labor de recerca d'hemeroteca, d'arxiu, de plànols, de registres públics i privats. Despullar la informació sobre empreses, en especial immobiliàries, i les seues preferides, sobre els promotors, és una tasca pràcticament detectivesca, atesa l'opacitat empresarial en general i particularment en el sector de la construcció”.

“El seu treball intel·lectual s'adreça a generar idees i eines que aconseguiren la cohesió social i la vertebració territorial del País, i va esdevenir, des de la perspectiva econòmica, un veritable pioner”, escriu Nèstor Novell, que va publicar juntament amb Sorribes l'any 2017 Nou viatge pel País Valencià, una ambiciosa obra en dos volums en l'estela de Joan Fuster. “El País Valencià era un país de ciutats articulat i explicat pel seu centre neuràlgic, la ciutat de València i la seua àrea metropolitana. La xarxa de ciutats intermèdies havien de ser nodes de les interrelacions territorials comarcals que explicaven i aprofitaven la capitalitat de València. Calia, per tant, una nova ordenació administrativa i de dotacions al territori sobre la base d'unes comarques funcionals que superaven les reduïdes dimensions de les comarques històriques. Calia suprimir les províncies i les diputacions, i calia que València assumira el rol de cap i casal del País. És a dir, un nou régim local, la descentralització de la Generalitat i incentivar l'associacionisme muncipal”, resumeix Novell alguns dels plantejaments generals que orientaven la manera de pensar de Sorribes.

Per a Joan Romero, el professor d'Economia Urbana desaparegut, autor de llibres com La ciutat desitjada, València entre el passat i el futur (Tàndem, 1998); La ciudad , economía, espacio, sociedad y medio ambiente (Tirant lo Blanch, 2012) o Notícia del País Valencià (Institució Alfons el Magnànim, 2021), fou un amic i un aliat en l'estudi de les àrees metropolitanes i en remarca l'actitud crítica que va sostindre durant trenta anys davant la falta de mecanismes de governança metropolitana que fa que el cas valencià forme part “d'una anomalia que afecta el conjunt de les àrees metropolitanes espanyoles, excepció feta de Barcelona”.

En definitiva, com escriu Ramon Marrades en aquest llibre d'homentage i reivindicació, que pretén “fer-li justícia”, l'obra de Josep Sorribes “partia sempre de la realitat viscuda, del coneixement del carrer, dels barris, de les persones concretes, i es projectava cap a la construcció de propostes transformadores. Escrivia sobre urbanisme, economia, societat o cultura amb una mirada que barrejava l'anàlisi i la militància, el rigor i la ironia, la pedagogia i l'impuls per a mobilitzar consciències”.

El currículum del regidor de Grans Projectes i responsable de contractació de l’Ajuntament de València és alhora la seua millor i la seua pitjor basa. La trajectòria laboral de José Marí Olano, que ha sigut advocat de l’Estat, advocat de la Generalitat i consultor en una de les firmes més grans del ram, KPMG, l’han portat, tal com ha anat publicant elDiario.es, a haver d’abstindre’s almenys en sis processos de contractació pública en tres mesos només en el càrrec per vincles amb les mercantils que hi concorren.

Les incompatibilitats han sigut reconegudes pel mateix regidor popular, que les ha manifestades en els procediments en el moment, excepte en una Mesa de Contractació en què, acabat de nomenar, va oblidar fer-ho. Va reconéixer i va rectificar l’error tres mesos després, en un escrit remés als serveis jurídics. L’edil s’ha apartat en diverses ocasions, tal com recullen les actes de la Mesa de Contractació, assenyalant que ha tingut vincles amb algunes de les empreses que concorren en els dos últims anys, tal com marca la Llei de règim jurídic del sector públic.

Els sis procediments en què l’edil de Contractació s’ha abstingut són dels més quantiosos de la ciutat. Un d’aquests forma part del procés d’adjudicació del macrocontracte del clavegueram de la ciutat, xifrat en 293 milions d’euros més IVA, que ha sigut recorregut per dues de les empreses que hi van concórrer. Un altre és el de les obres de l’avinguda de Pérez Galdós, a què van concórrer quasi una vintena d’empreses a través de diferents UTE (la fórmula de la unió temporal), encara que també hi ha contractes com el del servei de salvament marítim, a càrrec de la Creu Roja. En el cas dels horts urbans d’Orriols, les licitadores són Construcciones y Canalizaciones Cyca i Sociedad de Agricultores de la Vega de Valencia (SAV), que ha concorregut a dos procediments més en què Marí Olano s’ha abstingut. El PSPV li va preguntar específicament per aquesta mercantil, però el regidor va negar la resposta.

En total, a aquestes licitacions, majors o menors, han concorregut més de 50 empreses diferents, siga en solitari o en UTE. Es tracta de sis processos entre abril i juny, els primers tres mesos en què Marí Olano ha estat a càrrec dels processos de contractació, abans en mans de Julia Climent, també del PP. L’edil de Contractació ha negat sistemàticament a l’oposició informació sobre els seus vincles professionals directes o indirectes amb les firmes per les quals se li ha preguntat.

A la regidora del PSPV Elisa Valía, que va preguntar per les empreses que van concórrer al contracte del clavegueram, li va respondre: “Quan el regidor delegat de Contractació ha tingut relació professional amb una empresa interessada en un procediment de contractació, s’ha abstingut d’intervindre en el procediment, en compliment del que es preveu en l’article 23.1 i 2.e) de la Llei 40/2015, de l’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic”. Novament preguntat, va apuntar que la sol·licitud “excedeix el marc legal” i “pretén requerir una manifestació personal sobre qüestions de naturalesa privada que no consten en cap expedient administratiu ni en cap arxiu municipal. No hi ha, per tant, ni base normativa ni obligació legal que justifique o habilite l’emissió d’una resposta en aquests termes”.

La coalició Compromís, a través del regidor Ferran Puchades, ha reclamat les actes de les meses de contractació, els expedients en què s’ha abstingut i recrimina a l’alcaldessa del PP que haja derivat aquesta responsabilitat en Marí Olano, que consideren incompatible. Els valencianistes apunten: “Continuarem insistint per a garantir la netedat i la pulcritud dels procediments de contractació després de l’experiència nefasta del regidor Badenas [exportaveu de Vox], que ha provocat una investigació de la Fiscalia Anticorrupció i el desembarcament de l’UCO registrant l’Ajuntament”, indica el regidor.

En una altra pregunta del PSPV, el consistori informa que “no disposa de les dades necessàries per a respondre a la pregunta formulada”, i l’Ajuntament remet a estatuts de l’Advocacia Espanyola relatius al secret professional. “El deure i el dret de secret professional del professional de l’advocacia comprén tots els fets, comunicacions, dades, informacions, documents i propostes que, com a professional de l’advocacia, haja conegut, emés o rebut en el seu exercici professional”, esmenta la resposta del ple.

El grup del PSPV a l’Ajuntament de València porta a la Sindicatura de Greuges l’opacitat del regidor responsable de contractació de València, que es nega a respondre a l’oposició sobre les empreses amb què treballa. La regidora socialista Elisa Valía ha informat que la seua formació ha posat en coneixement de la Sindicatura de Greuges la “falta de transparència” en els processos de contractació de l’equip de govern de María José Catalá, que va afegir aquesta responsabilitat a Marí Olano en la remodelació del govern efectuada l’abril passat. Valía manifesta que amb la negativa a respondre, “es vulnera el dret fonamental com a regidora a fiscalitzar i exercir la meua tasca de control perquè la ciutadania sàpia en quin costat de la taula s’asseu el Govern de María José Catalá i, en aquest cas, Marí Olano quan es tracta d’empreses contractistes”. A més, considera la regidora, aquesta negativa “xoca frontalment amb el dret a participar en els assumptes públics, accedir a la informació i fiscalitzar l’acció del govern municipal, tal com recull l’article 23 de la Constitució”.

El regidor de Grans Projectes de València, José Marí Olano, també responsable de la Mesa de Contractació de l’Ajuntament, va participar fins a tres vegades en un procediment de licitació pública en què tenia vincles amb una empresa que hi concorria. El delegat de contractació, únic regidor de l’equip de govern del PP que no té dedicació exclusiva i no ha hagut de demanar permisos específics per a exercir l’activitat privada i retribuïda, i que a més oculta a l’oposició les empreses amb què ha tingut vincles professionals en els dos últims anys, ‘va oblidar’ apartar- se d’una mateixa mesa de contractació en tres sessions, pocs dies després de ser nomenat per a aquesta responsabilitat.

Marí Olano és president de la Mesa de Contractació des del 4 d’abril, quan l’alcaldessa, María José Catalá, va escometre una reforma del seu equip de govern. Una setmana després, el 10 d’abril, acabat d’assumir el nou càrrec que suma al departament de Grans Projectes, l’edil va participar en la sessió que analitzava les ofertes per a les obres d’execució dels horts urbans del barri d’Orriols, projecte finançat amb quasi 400.000 euros de fons europeus. En concret, la sessió va abordar l’obertura dels criteris de valor del procediment.

Un mes després, el 8 de maig, va tindre lloc una altra sessió en què es va abordar l’informe de valoració dels criteris d’adjudicació quantificables mitjançant judici de valor, en què també va participar l’edil, així com en la sessió del 15 de maig en què es va procedir a l’obertura de criteris i es va proposar l’adjudicació. El contracte va acabar en l’empresa Agricultores de la Vega de Valencia, una de les dues que van concórrer al procés, que s’ha adjudicat 316.765,68 euros (més 66.520,79 d’IVA), com consta en la Plataforma de Contractació de l’Estat. L’altra mercantil que hi va optar va ser Construcciones y Canalizaciones Cyca SL.

No va ser fins a la sessió del 5 de juny, tres mesos després, en què l’edil es va adonar, segons el seu relat, que al procés concorrien empreses amb què ha tingut vincles en els dos últims anys i va formular l’abstenció, al·ludint a la Llei de règim jurídic de les administracions públiques. Aquesta marca que és motiu d’abstenció “tindre relació de servei amb persona natural o jurídica interessada directament en l’assumpte, o haver-li prestat en els dos últims anys serveis professionals de qualsevol mena i en qualsevol circumstància o lloc”, motiu que el regidor va esgrimir en la sessió esmentada.

Segons consta en un extracte de les actes de la Mesa del 5 de juny, “el president de la mesa manifesta la seua abstenció en aquest punt per haver prestat serveis professionals en els dos últims anys en una de les entitats que participen en la licitació”. Marí Olano va remetre un escrit als serveis jurídics reconeixent l’error i sol·licitant que s’incorporara la qüestió a l’expedient administratiu. L’edil va apuntar que “no necessàriament” hauria d’implicar una suspensió de l’acte administratiu. També va argumentar que l’adjudicació es va donar per unanimitat dels membres de la Mesa que presideix.

L’oposició considera que la designació de Marí Olano com a delegat de contractació és una irresponsabilitat, més encara quan l’edil va oblidar abstindre’s en processos segons marca la llei. “La prova que el flamant regidor de Grans Projectes i Contractació ha de dedicar més temps a guardar-se l’esquena que a treballar és que en el procediment d’adjudicació de les obres per a l’execució dels horts urbans d’Orriols no es va abstindre en tres ocasions, i no és fins al 5 de juny que s’adona que havia d’haver-s’hi abstingut des del primer moment”, censura el regidor de Compromís Ferran Puchades. Per a Puchades, “Marí hauria de ser més humil i no amagar-se darrere d’un presumpte deure de confidencialitat amb els que van ser els seus clients, perquè ara ha de donar compte a la ciutadania de la gestió dels recursos públics i no pot pretendre que creguem cegament en la seua honestedat com a dogma de fe”.

La jubilació del comissari en cap de la Policia Local de València, José Vicente Herrera, ha obert una guerra en el cos policial. Nou comissaris pugnen per tres places de comandaments superiors en una contesa que ha anat coent-se a foc lent i que té com a objectiu final posicionar-se en la part alta de la cúpula policial, d’on es triarà el pròxim comissari en cap. Els comandaments de la Policia Local de València estan completament partits des de l’últim procés de millora, recorregut en dues ocasions, i que actualment està en estudi per part de dos tribunals. Dos comissaris del segon escaló lluiten per un procés que consideren parcial, injust i amb aparença d’il·legalitat.

El màxim dirigent de la Policia Local compleix 65 anys a l’abril, un horitzó que el faculta per a retirar-se. Encara que Herrera, home de confiança de l’alcaldessa María José Catalá, ha manifestat la intenció de continuar en actiu, aquesta qüestió requereix un canvi normatiu o una excepcionalitat que li permeta continuar treballant després de complir els seus anys de servei. Però el cos de Policia Local i el comissari en cap mateix tenen altres assumptes pendents que poden interferir en la successió.

Per a entendre’ls, cal conéixer l’escala de Policia Local, complexa i jerarquitzada. Per davall d’Herrera hi ha cinc comissaris principals més, però només dos d’ells tenen plaça fixa, cosa que els habilita per a optar a la successió. Són els comissaris Ángel Albendín i Rafael Mogro, dos veterans del cos; el primer ja sonava per al càrrec el 2015, quan Herrera va ser nomenat després d’una llarga carrera, i després va ser canviat de comissaria. Des que va disputar el càrrec a Herrera no han tingut una bona relació. El segon arrossega problemes de salut que el dificultarien optar al comandament. Els tres comissaris principals restants van ocupar la vacant gràcies a un procés de millora, una fórmula de promoció interna que cobreix vacants del servei de manera temporal, que s’ha dut als tribunals per un presumpte frau.

Per a ser cap de la Policia Local de València cal tindre el grau de comissari principal i, en aquests moments, només Mogro i Albendín el tenen per oposició. Un escaló per davall en la cúpula de comandament estan els comissaris, que, en el cas de València són huit, un per districte i un altre que està de baixa, encara que hi ha unes quantes places sense cobrir. La convocatòria d’ocupació pública per al segon escalafó va arrancar fa ja un any, i just després de la DANA, el 13 de novembre, es van publicar les llistes provisionals d’admesos. Des de llavors, el procés no s’ha mogut. Hi figuren huit comissaris de València: cinc dels set responsables de districte i els tres que exerceixen de comissari principal pel procés de millora impugnat, Fernando Lasheras, Eladio Barber –també a punt de jubilar-se– i Fernando Giménez Oñate.

Per què, quan a penes falten tres mesos per a la jubilació del màxim responsable de la Policia Local de València, no s’ha avançat en el procés? Una possible raó cal buscar-la en els tribunals. En concret, en el Jutjat número 5 i en el Jutjat d’Instrucció núm. 16 de València. Els dos tenen obertes sengles investigacions que afecten Herrera i l’Ajuntament pel procés d’ocupació pública. La via contenciosa i la via penal.

Els tres comissaris principals esmentats abans van obtindre la millora després que se suspenguera un procés intern, esdevingut el 2021, i es repetira el 2023 per sentència del Tribunal Superior de Justícia. En aquest segon procés, que només cobreix vacants de manera temporal per necessitats del servei, van quedar en els tres primers llocs els comissaris Lasheras, Barber i Giménez Oñate. Només van aprovar ells tres i un de quart, Eduardo Russu, que va quedar en quart lloc, i tindria opcions d’ascendir de categoria. Pròxim a Herrera, el seu nom sona per a ocupar una vacant com a comissari principal, encara que forma part del procés impugnat. Els sindicats i diversos agents que van ser suspesos van recórrer contra el procés al contenciós per a reclamar la documentació i les actes de valoració dels candidats pel fet d’entendre que el procés d’examen no havia sigut equànime. I ací va començar el camí en els tribunals.

Dos dels comissaris suspesos en l’última fase de la valoració, una exposició del seu projecte de millora del cos, van recórrer a la via administrativa per irregularitats en la prova. Gran part d’ells imparteixen formació en les acadèmies de Policia i tots ja estan anys en el cos, per la qual cosa qüestionen els resultats sobre la seua exposició, que es va fer a porta tancada. Abans dels dos exàmens, va circular una llista, una mena d’ordre no oficial, en què s’apuntava qui serien els aprovats. I la va clavar, assenyalen totes les fonts consultades per elDiario.es.

En la documentació recaptada i depositada en el jutjat, que a penes és una part de la que la jutge ha requerit a l’Ajuntament, segons fonts pròximes al cas, s’aporten fitxers elaborats el dia de l’examen o a posteriori, dates detectades en una prova de metadades, dels quals “s’intueix” una possible falsedat documental, apunten aquestes fonts. La part demandant considera que es van fabricar les actes a posteriori i les notes estaven previstes amb anterioritat. La documentació remesa per l’Ajuntament apunta al comissari Eladio Barber, l’aspirant que en les dues ocasions ha obtingut la millor puntuació en els exàmens, molt pròxim al comissari principal en cap, i la jubilació del qual arribarà pocs mesos després de la d’Herrera. L’arxiu es va crear des del seu ordinador i es va modificar des del d’un altre comissari principal, segons la documentació que va remetre el consistori. I comptat i debatur, es van presentar dues querelles, ara agrupades en una mateixa en el Jutjat número 16 de València.

Els denunciants són els comissaris Javier Genovés i Benjamín Lara, i els denunciats, el comissari principal en cap de la Policia Local José Vicente Herrera, el comissari principal Rafael Mogro i el comissari principal Alberto Cabeza –qui ja es va jubilar el 2023–, els tres membres del tribunal de selecció de l’examen impugnat. Els comissaris suspesos en la prova van denunciar que s’havia beneficiat personal “de confiança” del comissari principal en cap per a aquest procés de millora i ara els acusen de delictes de prevaricació, tràfic d’influències, falsedat documental i malversació contra els membres del tribunal de selecció. El jutjat d’instrucció ha unificat les dues querelles, presentades per separat, i ha ordenat la pràctica de noves anàlisis documentals, a l’espera d’iniciar les declaracions. En paral·lel, el jutjat que aborda la via administrativa havia de prendre declaració a més testimonis dimarts mateix, però va suspendre la vista. El magistrat del contenciós ha reclamat a l’Ajuntament de València la documentació nombroses vegades i ha amenaçat amb sancions si no es facilita completa. Abans d’encetar la via judicial, els comissaris van denunciar el procés tot just produir-se i van demanar una recusació del tribunal, que va ser ignorada, per la qual cosa van reclamar la suspensió de la prova a Antifrau i a l’Ajuntament.

I com afecta això les oposicions? El tribunal que avalua els candidats ha de formar-se per agents del mateix rang o superior. Sol estar presidit pel comissari principal en cap i requereix dos comissaris principals més. Amb la composició actual de l’escala policial, si formara aquest comité avaluador un membre contra el qual hi ha una acusació judicial, una cosa plausible, seria recusable.

Per a aquest procés, que hauria de ser el definitiu per a optar a comissari principal, l’escalafó que està just per davall del cap, s’han presentat els comissaris Eladio Barber, Juan Manuel Calaforra, Javier Genovés, Fernando Giménez Oñate, Benjamín Lara, Fernando Lasheras, Estefanía Navarrete, Eduardo Russu i Pascual Martínez, que actualment exerceix a Torrent, però conserva la seua plaça a València. Tots ells es van presentar al procés de millora recorregut. Nou comissaris pugnen per tres places que, en un futur, impliquen la possibilitat de ser el cap de la Policia Local de València. La cúpula de comandaments totalment enfrontada i els més alts, en el focus.

Cap de Gabinet de Juan Cotino

Herrera és un home que coneix a la perfecció el cos. Nascut el 1960 i llicenciat en Dret, va entrar en el cos municipal com a oficial amb 33 anys. Amb Juan Cotino se’n va anar a Madrid a la Direcció General de Policia, on va exercir de cap de Gabinet d’aquest departament en el Govern de José María Aznar; després va ser director general de la Societat Infraestructures i Equipaments Penitenciaris. Es va quedar a Madrid en diverses destinacions fins que Rita Barberá el va recuperar com a comissari en cap de Policia de València el 2015, càrrec que va mantindre amb la coalició d’esquerres liderada per Joan Ribó amb el PSPV, fins que a mitjan mandat va comunicar la seua marxa per raons personals. El 2017 va ser nomenat subdelegat del Govern a València per Juan Carlos Moragues en substitució de l’actual conseller d’Emergències, Juan Carlos Valderrama. Llavors es va destacar la seua experiència en seguretat ciutadana, en responsabilitats com la seguretat de la Marina durant la Copa Amèrica. Dos anys després, el 2019, l’alcalde de Compromís va tornar a nomenar-lo cap de Policia Local per la jubilació de José Serrano, càrrec que manté fins a la data.

L’alcaldessa de València, María José Catalá, promet posar límit als habitatges turístics irregulars i limitar els apartaments a un 2% dels habitatges en cada barri de la ciutat. La junta de govern local abordarà divendres l’inici dels tràmits d’una norma que restringisca l’activitat dels habitatges d’ús turístic amb l’aprovació del projecte d’avaluació ambiental, per a passar el reglament a exposició pública. Aquest pas és el preàmbul per a estendre la moratòria als apartaments turístics un altre any més, segons apunten fonts municipals, una pausa legal que s’estendrà un any més davant la saturació de la ciutat, fins al 2026.

“Des de l’Ajuntament apostem per una ciutat residencial, per a viure-hi, amb turisme de qualitat, i això implica l’oferta d’habitatges per a residents”, va apuntar l’alcaldessa, que trau pit de la normativa davant del govern d’esquerres anterior. Fins hui, la restricció d’habitatges turístics és del 10% per barri a Ciutat Vella i el Marítim per illa, una mesura que passa a estendre’s als barris en conjunt. En els casos esmentats, que ja superen el llindar, no es permetran més apartaments, i s’estén la moratòria un altre any. Aquesta mesura ha sigut recorreguda per un inversor representat pel despatx d’advocats d’un assessor del PP en el Senat, que demana al consistori argumentar com els habitatges turístics impacten en el municipi per a justificar la moratòria. Dimarts l’Ajuntament va aprovar que la moratòria també s’estenguera al Cabanyal després d’incrementar-se un 300% els apartaments en el barri.

“La guerra la tenim amb els habitatges irregulars”, va afirmar Catalá dijous en un fòrum del diari ABC a Madrid, on va insistir en la limitació en els barris. La idea és que es vagen clausurant els habitatges irregulars, una mesura que es potenciarà quan el Govern central pose en marxa el registre compartit amb l’Administració autonòmica i local. “Serà clau”, apunten fonts municipals, que insisteixen en la restricció a l’activitat sense llicència. La Policia Local de València ha interposat 620 denúncies i ha augmentat en un 738% les actes denúncia a apartaments turístics, indica el consistori.

Així mateix, s’hi han de sumar les mesures de la Conselleria de Turisme, que va aprovar un decret que permet als ajuntaments sancionar i fer-se càrrec de la recaptació en matèria turística. El decret impulsat per l’exconsellera Nuria Montes obliga els propietaris dels pisos d’ús turístic a comunicar abans del 31 de desembre de 2024 la referència cadastral de l’habitatge si no volen que es donen de baixa del registre oficial i reprendre els tràmits.

L’oposició municipal es mostra escèptica davant la mesura i pregunta a l’alcaldessa què farà amb els barris en què se supera el llindar. El regidor socialista Borja Sanjuán apunta que a València hi ha 1.489 apartaments turístics amb llicència –sense, més de 5.000– i que el 2% de la ciutat n’implicaria més de 8.000, xifra ja superada. “Hui hi ha un 30% d’apartaments més a la ciutat que eln 2023 (...) així que res del que fa el PP té efecte”, denuncia el socialista. Per part seua, la portaveu de Compromís, Papi Robles, planteja: “Si no ha sigut capaç durant tot el seu mandat d’ajustar a la legalitat l’autorització d’apartaments turístics a Ciutat Vella i el Cabanyal-el Canyamelar, on estava establida en un 10% pels seus plans especials, què fa pensar que ara sí que serà capaç d’ajustar-los al 2% en cada barri?”.

“Tinc 80 anys, em faig diàlisis i en qüestió de dos anys m’han fet set operacions. Visc amb la meua dona de 75 anys i em despatxen de ma casa i no tenim on anar. Estem així des de juliol i no ix una altra opció. Tots tenim dret a un habitatge, com diu la Constitució. El Govern no para de posar-me paranys. Tinguen misericòrdia de nosaltres. No ens agradaria veure-us així”.

Així explicava Ramón Salazar, un dels tres testimoniatges visibles, la seua situació en una concentració de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) davant la Conselleria d’Habitatge per a reclamar un pla de xoc que frene els desnonaments que continuen duent a terme els fons voltor i que deixen milers de famílies sense una alternativa residencial.

Segons les seues estimacions, a la Comunitat Valenciana hi ha 505.000 habitatges buits, dels quals 57.000 se situen en la capital del Túria, i un gran part “en mans de fons voltor”. Estimen que el 2023 va haver-hi una mitjana d’onze desnonaments diaris a la Comunitat Valenciana, cosa es tradueix en un total de 3.869: “El 68% dels desnonaments són per problemes amb el lloguer, siga per la falta de renovació del lloguer de grans tenidors i fons voltor, per no poder fer front a uns preus elevats i impagables, per l’escassetat dels habitatges públics o perquè les ajudes al lloguer no han arribat”, explica Amparo Delgado, activista de la PAH.

Una de les reclamacions directes de la PAH és que el Consell es reunisca amb els fons voltor i “els obligue” a fer contractes de lloguer fins a fer desaparéixer aquesta situació estructural: “Demanem a Mazón que faça el favor d’intervindre si té capacitat i voluntat perquè l’especulació no siga l’àmbit general de funcionament”, han instat davant els mitjans.

A més, manifesten que la conselleria no ha mostrat interés a reunir-se amb ells, cosa que els ha motivat a concentrar-se davant de la seu d’Habitatge i han aconseguit finalment que el secretari autonòmic d’Habitatge, Sebastián Fernández, i el director general, Juan Antonio Pérez, escolten la situació crítica d’alguns membres de l’organització.

Abans d’aquesta trobada, el director general ha comparegut per a subratllar que la Generalitat fa “tot el possible” i explora “totes les possibilitats”, encara que ha remarcat que hi ha peticions “més complicades de dur a terme” i que no es poden arribar a abastar íntegrament. Així mateix, ha avançat que “d’ací a pocs mesos” es publicarà una “convocatòria important” en matèria d’habitatge de fons per a ajuntaments.

“La situació de l’habitatge és complicada, tothom ho sap, i la conselleria i el president Mazón lluiten per revertir aquesta situació”, ha manifestat, i ha afegit que l’“origen” d’aquest problema és la Llei estatal d’habitatge, que “condiciona moltíssim” els governs autonòmics. També ha afirmat que limitar els lloguers té un “efecte perniciós” sobre l’oferta d’habitatges.

Peticions a l’executiu valencià

Entre algunes de les propostes manifestades, exigeixen que s’amplie el parc públic d’habitatge –actualment, segons la PAH hi ha 18.775 residències en la Comunitat Valenciana sota aquesta condició, i del qual no hi ha cap base de dades amb xifres exactes– i que la Generalitat destine més fons a les ajudes del lloguer, i denuncien que les del 2023 no van arribar en el termini estimat i que no s’“ha aportat ni un euro; solament s’ha pagat el que preveu el pla estatal”. A més, insisteixen que, de les 4.100 ajudes atorgades, s’han exclòs 4.266 famílies que reunien els requisits.

Amb això, també s’ha posat l’accent en la limitació dels preus del lloguer. Però des de la plataforma creuen que no solucionaria d’arrel la situació residencial.

Després de la roda de premsa, la plataforma s’ha reunit amb diferents càrrecs en matèria d’habitatge, entre els quals estava Juan Antonio Pérez i diversos integrants de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (EVha) per a abordar els problemes amb més exactitud.

“La conclusió a què hem arribat és que els enviarem un correu amb el nom de les persones que tenen un desnonament programat immediat, així com el programa de LlogAD, com nosaltres l’entenem, perquè es comprometen a telefonar als fons voltor per a paralitzar els desnonaments i obrir una negociació.”, manifesta José Luis González, portaveu de la PAH.

El programa LlogAD (Lloguer d’administracions públiques), impulsat per PAH València, té com a finalitat frenar l’emergència residencial i la pèrdua d’habitatges per a les famílies més vulnerables. La titularitat dels lloguers recauria sobre l’Administració.

La representació de quatre persones subsaharianes saltant la tanca de les mascletades de l’Ajuntament de València, una de les parts de la falla municipal, ha generat malestar entre els col·lectius afrodescendents de la ciutat. Entitats com Uhuru i Resistència Migrant Dissident s’han mostrat molt crítiques amb l’ús dels migrants com a figura d’“espectacularització” i consideren que l’obra d’Escif, que pretén denunciar el racisme institucionalitzat, “no serveix per a conscienciar gens”, sinó que fa un ús “estereotipat” d’un trajecte migratori.

El monument faller tracta d’“assenyalar el racisme estructural d’una societat i un país que criminalitza l’arribada de migrants sense qüestionar-se els motius que els porten a prendre la dramàtica decisió d’abandonar el seu lloc d’origen”, segons explica l’artista valencià, que s’ha disculpat a través d’un comunicat. Escif detalla que el monument “Dos coloms, una branca, mostra dos coloms enfrontats per una branca d’olivera i aborda amb ironia la contradicció que comporta fer una guerra en nom de la pau. Acompanyant la figura principal es disposen 9 escenes que, d’una manera o una altra, assenyalen algunes de les contradiccions que ens assoten com a societat. Una tortuga ninja atrapada en un plàstic dels quals subjecten les llandes de refrescos; dos homes prehistòrics intentant fer foc amb un telèfon mòbil; o uns migrants saltant la tanca de la mascletà”.

En concret, sobre aquesta representació, Escif detalla: “El protagonisme no versa sobre les figures dels migrants, que per si soles no construeixen una narrativa. És la tanca i, sobretot, el que passa darrere seu el que ens convida a entendre que aquestes persones arrisquen la vida fugint d’una tragèdia de què, directament o indirectament, som totes responsables. Els focs i les explosions de la mascletà que tots mirem amb entusiasme, bé podrien representar una de les guerres que obliga a desplaçar-se diàriament milers de persones. És ací on l’espectacle es converteix en crítica social”.

Els col·lectius denuncien que és una acció “insensata, insensible i ridícula” que no sols busca “infravalorar el que suposa un trajecte migratori tan perillós com el que es mostra”, sinó que a més “està ple d’estereotips, prejudici i fetitxisme”. “Estem fartes que s’espectacularitze amb els nostres cossos i es tapen/maquillen qüestions com el racisme, l’externalització de fronteres que crea l’Europa Fortalesa. Això no és ”divertit“ ni serveix per a conscienciar gens. Això és resultat de la necropolítica i exigim que aquesta part de la falla es retire al més prompte possible”, recalca el comunicat d’Uhuru. Les entitats conclouen amb una crítica a la “tokenització” de “les vides negres i racialitzades”.

Elvira Swartch, col·laboradora del col·lectiu Afroféminas, explica el ‘tokenisme’ com “la pràctica de fer alguna cosa (com contractar o col·locar en un lloc visible una persona no blanca) només per evitar crítiques i fer l’efecte que totes les persones estan sent tractades de manera justa”. Fabiana Parra, doctora en Filosofia per la Universitat Nacional de la Plata, ho defineix com “una expressió que s’utilitza per a referir a la inclusió simbòlica que consisteix a fer petites –i superficials– concessions a grups minoritaris per evitar acusacions de prejudici i discriminació, i per a generar una ficció d’igualtat o diversitat”. Així doncs, la crítica versa sobre un ús de les vides migrants com a representació simbòlica purament cosmètica. “Entenc que la meua intenció darrere de l’escena no justifica l’impacte negatiu que haja pogut tindre i demane per això disculpes als col·lectius afectats”, ha respost Escif, que advoca per repensar la crítica en les falles.

Meri és una estudiant del doble grau en Logopèdia i Psicologia de la Universitat Catòlica de València (UCV). En el quart any de carrera, ha hagut de canviar diferents vegades de pis. Explica que solia recórrer a les xarxes socials i a grups de WhatsApp per a trobar una habitació assequible: “Buscava a través de Twitter, però la gent solia tardar a respondre o ja havien trobat altres companys. En el grup em passava el mateix”.

L’estudiant de la UCV també afig que, quan apareix una oferta d’un pis econòmic, la gent tendeix a aglutinar-se sobre aquest: “La major part de les vegades no he tingut l’oportunitat de veure els pisos. Només vaig poder veure’n un i no sabia cert si seria per a mi, perquè competeixes amb altres estudiants. Acostume a buscar on residiré el pròxim curs entre abril i maig. Actualment, els preus són inassolibles. Un lloguer a 300 euros sent estudiant és inacceptable, i més encara quan no tens una via econòmica independent, sinó que són els teus pares els que han de costejar-ho tot. He tingut la sort de trobar una habitació barata per experiències d’alguns familiars”.

Amb això, advoca perquè les universitats creen alguna plataforma en què els estudiants publiquen anuncis sobre habitacions lliures i hi haja una oferta més àmplia. La Universitat Politècnica de València (UPV) ja disposa d’aquest sistema. Els preus, sense incloure les despeses, superen els 200 euros mensuals.

Ainhoa T. i Jordi Castelló també coincideixen en la seua experiència a l’hora de trobar un habitatge per a poder cursar els seus estudis de Filologia Catalana a la Universitat de València. Els seus domicilis habituals estan a més d’una hora i mitja en transport públic.

“Quan vaig vindre per primera vegada a València, no sabia si el preu del pis que havia trobat era car o barat. Vaig prioritzar que estiguera prop de la facultat. Després de viure uns quants anys ací, sé que pagar 325 euros al mes és vergonyós”, explica Ainhoa, i afig que, des de fa dos anys, va haver de recórrer a un habitatge més barat, més menut i més allunyat del nucli universitari que va trobar a través d’un portal immobiliari“.

Jordi Castelló manifesta que tots els estudiants, malgrat la seua falta d’experiència a l’hora de buscar pis el primer any, han hagut d’acudir a diverses immobiliàries, que els posaven pressió perquè l’habitatge es llogara al més prompte possible: “El 2021 el preu d’arrendament no havia apujat excessivament, però les agències et deien que podria vindre un altre grup i llevar-te la teua oportunitat”. En aquest moment, la Llei d’habitatge ni tan sols s’havia debatut en les cambres, i els honoraris eren a càrrec de l’inquilí.

“L’estiu passat vaig haver de començar de nou la cerca de pisos, perquè la propietària necessitava el seu habitatge per raons de causa major. Ens va avisar al juliol i això es va convertir en un caos, perquè la gent sol tindre els contractes tancats. Vaig haver de buscar a través de diverses vies. Els que trobava estaven bastant lluny de la facultat”. Amb això, subratlla que per al pròxim curs haurà de buscar de nou una altra residència.

Els dos denuncien que l’ajuda econòmica que reben, la coneguda com a Beca MEC, és insuficient, a pesar que enguany el pressupost aprovat per a estudis postobligatoris ha arribat a 2.520 milions d’euros, i la quantitat de la residència ha ascendit de 1.600 a 2.500 euros.

“Et veus obligada a viure en llocs menuts, compartint pis amb quatre persones i un bany. Ni tan sols pots triar els barris. Jo continuaré en el que estic, perquè no tinc més opcions ni llibertat d’elecció. Em sembla indignant que 300 euros mensuals siga la xifra mínima per a un estudiant que no té la possibilitat de treballar i se sustenta a base de beques, i a vegades hi ha qui no en rep”, destaca Ainhoa.

El biaix de l’índex de preus

D’ací a huit dies, la Llei d’habitatge complirà 10 mesos des que va entrar en vigor. Aquesta és la primera legislació espanyola que reconeix el dret a l’habitatge i introdueix una mesura estrela: la regulació dels preus dels lloguers en zones tensades mitjançant un índex de preus estatal.

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ja ha publicat la resolució en què fa oficial l’Índex de referència del preu del lloguer, mitjançant el qual es limita el preu dels contractes de lloguer. Catalunya és l’única comunitat autònoma que ha reconegut les zones residencials tensades.

Aquesta eina, que pretén que l’inquilí no dedique gran part dels seus ingressos a un domicili, no pot aplicar-se en altres autonomies. És a dir, l’arrendatari no té per què seguir l’índex si no es considera gran tenidor.

A València, segons l’índex de l’àrea metropolitana, la mitjana d’una residència unifamiliar (mateixos membres familiars o estudiants) se situa en 560 euros i 65 m². Si concretem, els districtes més demanats pels universitaris, i els més pròxims als campus (Blasco Ibáñez, Tarongers i el de la UPV) superen la xifra mitjana total de la ciutat.

Durant la legislatura passada, el grup municipal Compromís va decidir comunicar a la conselleria el seu desig de convertir València en una zona tensada, però després de les eleccions celebrades el 28M, i la victòria del PP, juntament amb la seua entrada en el govern amb Vox, el tràmit no va tirar avant.

El gener passat, l’alcaldessa de València, María José Catalá, va canviar la seua perspectiva sobre la declaració de zones tensades en l’àrea metropolitana i va deixar lloc a una hipotètica implantació d’aquesta mesura. En les seues declaracions, manifestava que hi hauria cooperació amb el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana. Després d’això, Catalá va reprendre el discurs recolzat en el seu grup municipal sobre la construcció d’habitatge per a generar més oferta, i va titlar la proposta de l’índex de preus com una “iniciativa intervencionista i puntual” que no solucionaria el problema real.

Aquest diari s’ha posat en contacte amb fonts municipals per saber si es treballa en la possibilitat de limitar els preus del lloguer, però no hi ha hagut resposta.

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, milers de persones de les principals ciutats, així com dels diferents municipis espanyols, eixiran al carrer a reivindicar els mateixos drets i la paritat entre homes i dones.

A la ciutat de València, el moviment feminista celebrarà dues manifestacions impulsades per la Coordinadora Feminista i l’Assemblea Feminista de València que tindran diferents itineraris.

La Coordinadora Feminista convida al fet que no es faça “ni un pas arrere” amb els drets aconseguits i recalca que sol·licitarà a les institucions, les administracions públiques i la societat el “reconeixement de la violència de gènere amb un crit unitari”.

Horaris, recorreguts i consignes

Amb el lema “Pels drets de les dones, ni un pas arrere”, les organitzadores de la marxa de la Coordinadora Feminista esperen que es convertisca en un escenari “multitudinari”.

Començarà a les 19.00 a la plaça de la Porta de la Mar i passarà pels carrers més concorreguts com Colom i Xàtiva, continuarà per la plaça de l’Ajuntament i finalitzarà en la plaça de la Reina amb la lectura d’un manifest en què s’exigirà un sistema judicial que “no siga masclista ni patriarcal, i que no es criminalitze les mares i les seues criatures”.

En la protesta també es reclamarà la protecció i l’atenció a les víctimes de violència sexual, concretament els casos d’abús sexual infantil. En aquesta mateixa línia, es reivindicarà que l’avortament siga un dret garantit i recollit en la sanitat pública: “No volem posar les nostres vides en risc. Volem decidir sobre els nostres cossos”.

Durant la roda de premsa, han aclarit que cal bandejar els estereotips de gènere i no oblidar la lluita de les dones que van viure en la dictadura franquista i van assolir drets durant la democràcia.

Pel que fa a la pobresa, la Coordinadora Feminista ha afirmat que les dones han de gaudir d’una “vida digna sense bretxes de gènere”. Amb això, han subratllat la implantació d’una legislació que prohibisca i penalitze “la prostitució, la pornografia i l’explotació reproductiva”.

En el seu discurs, mostren també la seua solidaritat amb el poble palestí i exigeixen que s’aprove un alto el foc: “Exigim la pau i la protecció de dones que són agredides i vulnerades, així com dels seus fills”.

En el cas de l’Assemblea Feminista, la protesta s’iniciarà des del Centre d’Internament d’Estrangers de Sapadors (CIE) a les 17.30, continuarà per la plaça de Sant Agustí i conclourà a les 19.30 a la plaça de la Mare de Déu.

El seu lema, “De la misèria a la ràbia, de la ràbia a la lluita”, traslladarà a la ciutadania el seu rebuig cap al colonialisme i la venda d’armes a Israel i “el genocidi i la neteja ètnica a Palestina”. A més, demanarà l’abolició de la llei d’estrangeria que, segons les seues paraules, “persegueix i reprimeix les persones en situació administrativa irregular”. A això han afegit que hi ha hagut dones migrants a qui s’han obert ordres d’expulsió per haver denunciat casos de violència masclista.

“Defensem els drets fonamentals per a les treballadores sexuals i rebutgem els discursos de la ultradreta que volen fer retrocedir el moviment feminista”. Des de l’organització critiquen el desig d’institucionalitzar el feminisme per a dissoldre les demandes socials.

Han passat més de quatre dies del sinistre que va calcinar dos blocs residencials de 138 habitatges situats entre els carrers del Mestre Rodrigo i General Avilés del barri de Campanar en què van perdre la vida deu persones que no van poder ser rescatades.

Després de diverses informacions publicades en mitjans nacionals i autonòmics sobre la gestió del protocol dels efectius, el Consorci Provincial de Bombers de València ha emés un comunicat en què mostra el seu suport a les actuacions del col·lectiu de bombers de València durant l’incendi que es va propagar per tota la façana en menys d’una hora. Qualifiquen el sinistre de “l’incendi estructural més gran en la història de la Comunitat Valenciana” i destaquen que les decisions adoptades pel Cos Municipal de Bombers van ser “crítiques i urgents, condicionades tant per la quantitat d’ocupants com pel desenvolupament virulent de l’incendi”.

Línies més avall, el Consorci declara que seguir les pautes d’“actuació aprovades i entrenades és la manera de minimitzar les conseqüències tràgiques que poden esdevindre en aquesta mena d’actuacions”, i afig que, moltes vegades, el risc i la voluntat dels bombers no comporten resultats eficaços.

A més, en el text s’ha fet un esment especial a les decisions que es van adoptar des del Post de Comandament Avançat i que se cenyien a “la situació de l’emergència i aplicant els estàndards de seguretat, tant per als habitants de l’edifici com per als efectius d’intervenció”.

Juan José Agún González, doctor i màster universitari en Prevenció de Riscos Laborals, enginyer i professor de la Universitat Internacional de València (VIU), explica en què consisteix el protocol oficial que els bombers recomanen a l’hora de la propagació d’un incendi: “El que cal fer és quedar-se al domicili, col·locar tovalloles o draps en les escletxes de les portes, allunyats de la zona incendiada o amb fum, posar-se en contacte amb el 112 i fer-se visible per als equips d’emergències”. A més, insisteix que una “evacuació desordenada” pot ser la causant de més víctimes mortals: “No tots els edificis tenen escales protegides o fins i tot aquestes poden tindre portes obertes que deixen que el fum i el foc es desplegue en vertical”.

“Normalment, els incendis en edificis estan a l’interior i la propagació exterior és mínima, per això, possiblement, en el cas de Campanar, no va deixar temps de reacció per a poder modificar els protocols”, destaca l’enginyer.

González té una posició clara sobre aquest tema, i és que creu que, en casos extrems com el que va esdevindre dijous passat 23, els protocols haurien d’actualitzar-se a “aquesta casuística, de desenvolupament en façana, amb materials no típics com ara maçoneria o prefabricats, i d’alta velocitat”.

Ferran Dalmau-Rovira, enginyer, tècnic especialista en emergències i protecció civil, i director de l’empresa dedicada a solucions ambientals, Medi XXI GSA, considera que aquestes mateixes normes són una via primordial que impedeix que hi haja víctimes possibles en aquesta mena de successos: “Quan hi ha morts, no és per una qüestió de pautes, sinó que és perquè s’ha donat una excepció que no estava prevista. El 70% de les persones moren per asfíxia i moltes vegades és pel buit de l’escala, i les que es queden a casa, solen sobreviure”. A això, afig que hi ha molts factors que han ajudat un sinistre d’aquesta magnitud, com “el tipus de materials dels habitatges, la façana o el vent que feia aquest dia”.

“Una hipotètica causa seria un problema elèctric, però voler canviar el protocol per un cas concret és perillós. El més important és fer un estudi en profunditat per a saber què va passar de veritat”, explica.

El director de Medi XXI GSA incideix en el fet que la prevenció parteix d’aspectes com “tindre la instal·lació elèctrica revisada, l’edifici de la millor manera possible o disposar d’extintors”. “El material de la façana és una de les coses que haurem de tindre en compte perquè el més habitual és que el foc es propague cap amunt en un edifici d'aquestes característiques, i en aquest cas, ho ha fet també cap avall”, aclareix.

Amb això, advoca perquè la ciutadania tinga més formació en casos de risc com aquests, així com de la necessitat d’incloure en tots els habitatges elements com ara portes tallafoc i extintors. “A partir d’ara, puc assegurar que els efectius estaran més pendents d’incendis que es propaguen com el que va esdevindre a Campanar, però cal entendre que arribar al lloc i col·locar l’autoescala no és una qüestió automàtica; així com les vies d’evacuació disponibles en aquests edificis”.

En aquesta mateixa línia, el professor de la VIU manifesta que el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) és molt feble quant a l’àmbit residencial. “S’hauria d’exigir l’existència de detectors, alarmes, extincions automàtiques, etc. Per exemple, CTE exigeix un sistema de detecció i alarma d’incendi si l’altura d’evacuació excedeix de 50 metres i no per davall. És car? Molt més barat que una piscina comunitària? La inversió en seguretat és una cosa que se supedita i necessitem conscienciació sobre la cultura de prevenció”.

Pel que fa als efectius necessaris, ell mateix suggereix que, davant sinistres d’aquesta capacitat, els “recursos humans o tècnics” són pocs. En paraules de Dalmau, quan un incendi se n’ix de la “normativa”, disposar de més efectius no es tradueix en més operativitat.

“Aquests fets marquen un abans i un després en el canvi de normativa de materials i recursos disponibles per a aquesta mena d’accions. Vivim en un món en què tothom opina de temes de què no tenen formació ni coneixement. Ens centrem en les deu víctimes mortals, però no valorem que la quantitat de vides que s’han salvat ha sigut gràcies a la bona praxi dels bombers i persones del mateix edifici, especialment la del conserge”, recalca Dalmau.

Han pasado más de cuatro días del siniestro que calcinó dos bloques residenciales de 138 viviendas situadas entre las calles del Maestro Rodrigo y General Avilés del barrio de Campanar en el que perdieron la vida diez personas que no pudieron ser rescatadas.

Tras varias informaciones publicadas en medios nacionales y autonómicos sobre la gestión del protocolo de los efectivos, el Consorcio Provincial de Bomberos de Valencia ha emitido un comunicado en el que muestra su apoyo a las actuaciones del colectivo de bomberos de Valencia durante el incendio que se propagó por toda la fachada en menos de una hora. Califican el siniestro como “el mayor incendio estructural en la historia de la Comunitat Valenciana” y destacan que las decisiones adoptadas por el Cuerpo Municipal de Bomberos fueron “críticas y urgentes, condicionadas tanto por la cantidad de ocupantes como por el virulento desarrollo del incendio”.

Líneas más abajo, el Consorcio declara que seguir con las pautas de “actuación aprobadas y entrenadas es la forma de minimizar las consecuencias trágicas que pueden suceder en este tipo de actuaciones”, y añade que, en muchas ocasiones, el riesgo y la voluntad de los bomberos no comportan resultados eficaces.

Además, en el texto se ha hecho especial mención a las decisiones que fueron adoptadas desde el Puesto de Mando Avanzado y que se ceñían a “la situación de la emergencia y aplicando los estándares de seguridad, tanto para los habitantes del edificio como para los efectivos de intervención”.

Juan José Agún González, doctor y máster Universitario en Prevención de Riesgos Laborales, ingeniero y profesor de la Universidad Internacional de Valencia (VIU), explica en qué consiste el protocolo oficial que los bomberos recomiendan a la hora de la propagación de un incendio: “Lo que hay que hacer es quedarse en el domicilio, colocar toallas o trapos en las rendijas de las puertas, alejados de la zona incendiada o con humo, ponerse en contacto con el 112 y hacerse visible para los equipos de emergencias”. Además, insiste en que una “evacuación desordenada” puede ser la causante de más víctimas mortales: “No todos los edificios cuentan con escaleras protegidas o incluso estas pueden tener puertas abiertas que dejan que el humo y el fuego se desarrolle en vertical”.

“Normalmente los incendios en edificios están en el interior y la propagación exterior es mínima, por eso, posiblemente, en el caso de Campanar no dejó tiempo de reacción para poder modificar los protocolos”, destaca el ingeniero.

González tiene una posición clara al respecto, y es que cree que en casos extremos como el que sucedió el pasado jueves 23, los protocolos deberían actualizarse a “esta casuística, de desarrollo en fachada, con materiales no típicos como mampostería o prefabricados, y de alta velocidad”.

Ferran Dalmau - Rovira, ingeniero, técnico especialista en emergencias y protección civil, y director de la empresa dedicada a soluciones ambientales, Medi XXI GSA, considera que estas mismas normas son una vía primordial que impide que existan víctimas posibles en este tipo de sucesos: “Cuando hay muertes, no es por una cuestión de pautas, sino es porque se ha dado una excepción que no estaba prevista. El 70% de las personas mueren por asfixia y muchas veces es por el agujero de la escalera, y las que se quedan en casa, suelen sobrevivir”. A ello, añade que existen muchos factores que han ayudado a un siniestro de esta magnitud, como “el tipo de materiales de las viviendas, la fachada o el viento que hacía ese día”.

“Una hipotética causa sería un problema eléctrico, pero querer cambiar el protocolo por un caso concreto es peligroso. Lo más importante es realizar un estudio en profundidad para saber lo que ocurrió de verdad”, explica.

El director de Medi XXI GSA incide en que la prevención parte de aspectos como “tener la instalación eléctrica revisada, el edificio de la mejor forma posible o disponer de extintores”. “El material de la fachada es una de las cosas que deberemos contemplar porque lo más habitual es que el fuego se propague hacia arriba en un edificio de estas características, y en este caso, lo ha hecho también hacia abajo”, aclara.

Con ello, aboga porque la ciudadanía tenga más formación en casos de riesgo como estos, así como de la necesidad de incluir en todas las viviendas elementos como puertas cortafuegos y extintores. “A partir de ahora, puedo asegurar que los efectivos estarán más pendientes de incendios que se propaguen como el que sucedió en Campanar, pero hay que entender que llegar al sitio y colocar la autoescala no es una cuestión automática; así como las vías de evacuación disponibles en estos edificios”.

En esta misma línea, el profesor de la VIU manifiesta que el Código Técnico de la Edificación (CTE) es muy débil en cuanto al ámbito residencial. “Se debería exigir la existencia de detectores, alarmas, extinciones automáticas, etc. Por ejemplo, CTE exige un sistema de detección y alarma de incendio si la altura de evacuación excede de 50 metros y no por debajo. ¿Es caro? ¿Mucho mas barato que una piscina comunitaria? La inversión en seguridad es algo que se supedita y necesitamos concienciación sobre la cultura de prevención”.

Respecto a los efectivos necesarios, él mismo sugiere que ante siniestros de esta capacidad, los “recursos humanos o técnicos” son pocos. En palabras de Dalmau, cuando un incendio se sale de la “normativa”, disponer de más efectivos no se traduce en más operatividad.

“Estos hechos marcan un antes y un después en el cambio de normativa de materiales y recursos disponibles para este tipo de acciones. Vivimos en un mundo en el que todos opinan de temas que no poseen formación ni conocimiento. Nos centramos en las diez víctimas mortales, pero no valoramos que la cantidad de vidas que se han salvado ha sido gracias a la buena praxis de los bomberos y personas del propio edificio, especialmente la del conserje”, recalca Dalmau.

“La Comissió de Defensa de la Competència de la Comunitat Valenciana considera que, els quatre nous mercats de venda no sedentària de venda directa de producte agroalimentari (...) és conforme als principis de necessitat i eficàcia. En este sentit, la seua creació, a més de la persecució de les finalitats i objectius de sostenibilitat que inspiren la intervenció normativa, suposa un incentiu per a la competència tant pel costat de l'oferta, en augmentar el nombre d'operadors als quals el consumidor pot dirigir-se per a l'adquisició dels productes agroalimentaris en general i, en la modalitat de venda directa, en particular; com pel costat de la demanda, a causa del potencial increment de la demanda que suposa la celebració periòdica de mercats de venda no sedentària, ara també respecte als productes agroalimentaris de venda directa”.

La Comissió de Defensa de la Competència, organisme de la Generalitat Valenciana, es pronuncia així en un informe emés recentment en relació a la legalitat, des del punt de vista de la competència, dels mercats ambulants de fruites i verdures de quilòmetre zero que l'anterior executiu municipal capitanejat per l'exalcalde de Compromís Joan Ribó va habilitar a Castellar, Malilla, Benimaclet i al costat del Mercat Colón de València.

Aquest va ser un dels aspectes més criticats per l'oposició del PP i de Vox, ara en el Govern municipal, la qual cosa va motivar que poc abans de les passades eleccions el Consistori d'esquerres sol·licitara l'esmentat document que garantira que els llocs compleixen amb tots els requisits legals.

L'informe, avançat per València Plaza i al qual ha tingut accés elDiario.es, afig que “la normativa d'ordenació dels quatre nous mercats de venda no sedentària de venda directa de producte agroalimentari, en particular, pel que respecta als criteris de priorització de sol·licituds (...) resulta conforme amb el principi de proporcionalitat, ja que permet una concurrència efectiva per aquestes autoritzacions per part dels diferents interessats, sense que la configuració d'aquests criteris supose la creació de barreres artificials (reglamentàries en este cas) d'entrada al mercat, resultant a més aquests criteris i les categories que els integren, conformes amb els principis i objectius de sostenibilitat que motiven la intervenció normativa”.

Actualment, funcionen quatre d'estos mercats amb un total d'entre 15 i 20 llocs que obrin de manera simultània els dissabtes al poble de Castellar-Oliveral, en els barris de Benimaclet i Malilla i el quart, el que més polèmica va generar en el seu moment en el moment en el que es va anunciar, el situat cada dimarts en una de les zones de València amb major poder adquisitiu, al costat del Mercat de Colón, que manca d'esta mena d'oferta perquè en la seua gran majoria alberga locals hostalers, excepte una fruiteria, una pescateria, una carnisseria i una xarcuteria situats en el soterrani.

L'alcaldessa de València, María José Catalá, va anunciar als pocs dies de guanyar les eleccions que desmantellaria els anomenats Mercats de l'Horta en vincular-los a la 'Tira de Comptar' i va justificar la seua eliminació en què realitzen una suposada “competència deslleial als mercats tradicionals, a persones que paguen el seu cànon, els seus impostos i una important quantitat de diners, sent allí legalment”, la qual cosa ara desmenteix l'esmentat informe.

Després de l'anunci, les associacions veïnals dels barris afectats, en concret les de Malilla, Benimaclet i Castellar-Oliveral, van criticar la decisió en recordar que no compten amb mercats municipals de proximitat, una manca que en part venien a suplir estos Mercats de l'Horta.

El mes de juliol passat, l'alcaldessa va obrir la porta a mantindre els llocs en els barris de l'extraradi en els quals no hi ha mercats municipals de proximitat: “El que hem fet és deixar sense efecte una resolució que des del primer moment no estava consensuada amb els mercats municipals ni amb el sector. És veritat que Castellar, per exemple, no té un mercat municipal, però sí un mercat ambulant. Es pot parlar que a l'entorn d'eixe mercat ambulant podem incorporar mercat de fruites i verdures, és una possible solució. Jo m'he limitat a derogar una resolució que no estava consensuada amb els mercats municipals i que generava conflicte especialment en un d'ells”, va dir llavors en al·lusió al de Colón.

Malgrat aquestes declaracions, un portaveu dels Mercats de l'Horta ha explicat a elDiario.es que es va obrir un expedient per a cancel·lar els quatre mercats i que en el seu moment van presentar al·legacions: “Vam proposar portar el del Mercat de Colón a Campanar després de consensuar-lo amb l'associació de veïns d'este barri, però no ens han contestat. Ara s'ha de tancar l'expedient i ha de passar pel consell local de comerç i pel ple”.

La València del final del segle XIX era una ciutat travessada pel canvi. Les velles muralles medievals que constrenyien la ciutat històrica van ser demolides durant el procés de desamortització i expansió urbana de la ciutat. València s’endinsava així en un nou segle, un temps que articulava tradició i canvi, en què els vells murs queien i es traçaven els carrers de la que hauria de ser la nova urbs burgesa, residencial, modernista i elegant.

El Pla del Remei, en l’actual districte de l’Eixample, entre el carrer de Colom i la Gran Via del Marqués del Túria, va ser un d’aquests nous barris de traçat geomètric i àmplies avingudes arbrades. Uns carrers que naixien per encarnar l’esperit de la creixent burgesia valenciana, que s’havia enriquit significativament amb l’auge econòmic impulsat pel comerç de les taronges, la seda i l’arròs. Fa poc, més d’un segle després, el barri s’ha convertit en el tercer de més renda bruta per habitant del nostre país, segons les dades de l’Agència Tributària (AEAT).

A diferència d’altres barris de la ciutat, que, com el Carme o Russafa, han vist transformar-se per complet la demografia dels seus carrers, el Pla del Remei continua complint el propòsit que el va veure nàixer: ser el barri on habiten les rendes més altes de València. I és que la riquesa no sols ha resistit entre aquests carrers el pas del temps, sinó que ha augmentat. Les xifres de renda bruta i renda disponible inframunicipal del barri dibuixen un perfil clar, el d’una ciutat dins de la ciutat mateixa.

Malgrat que cal un cert coneixement dels estrets carrers de Ciutat Vella, encara hui resulta senzill localitzar vestigis de les antigues muralles que servien per a separar uns barris d’altres. En el cas del modern Pla del Remei, el que el separa de la resta de la ciutat no és tant una muralla com una bretxa, la de la marcada desigualtat de renda mitjana bruta que hi ha respecte dels altres barris de la ciutat.

Una ciutat dins de la ciutat

Si ens submergim en les dades de l’AEAT, la renda mitjana bruta del Pla del Remei va ser de 100.317 euros per habitant el 2021, marcant un augment significatiu en comparació amb els 81.775 euros registrats el 2020 –any de la pandèmia–. Aquestes xifres el col·loquen tan sols per darrere del conegut barri de La Moraleja, a Madrid, i de Ciutat Jardí, a Lleida.

Especialment cridanera és la distància –quasi el doble– que hi ha davant del segon grup de més renda mitjana bruta de la ciutat, el barri del Centre, i el valor de la qual cau fins als 56.458 euros per habitant. Però la diferència de renda resulta encara més significativa si la comparem amb els ingressos dels veïns de barris populars com Patraix o Benicalap –33.215 i 25.442 euros per persona–, les xifres mitjanes dels quals suposen quatre vegades menys que les del Pla del Remei.

La diferència és notable també si analitzem les dades disponibles durant l’última dècada, quan la renda mitjana bruta del barri era pràcticament la meitat –53.876 euros davant dels 100.317 actuals–. Una dècada en què la riquesa del barri ha anat augmentant exponencialment de manera constant, llevat de l’any de la pandèmia i el 2017. És precisament després d’enguany que es produeix una acceleració de l’augment dels nivells de renda mitjana bruta, i arriba a fer un salt de 20.000 euros entre el 2018 i el 2019 –de 72.577 a 93.130 euros respectivament.

Però, què va passar durant aquest mateix període de temps en el popular barri de Patraix? Les dades aportades per l’Agència Tributària constaten que també s’hi va produir un increment estable de la renda mitjana bruta, però molt més lent. No obstant això, aquesta pujada és de tot just 5.000 euros en 8 anys, 10 vegades menys que l’augment de renda produït en el Pla del Remei. Durant 2021 –any de més renda mitjana bruta fins a la data per a tots dos barris– la diferència entre l’un i l’altre va ser de 67.000 euros. Pla del Remei presenta el triple de renda mitjana bruta.

Qui viu ací? El perfil dels diners

Per a Antonio Ariño, catedràtic de sociologia i geografia humana de la Universitat de València (UV) i coautor del llibre La secessió dels rics, la particularitat del Pla del Remei consisteix en el fet que, a diferència d’altres de més segregats, com La Moraleja, aquest barri “està molt integrat en la ciutat i està molt lligat a les principals zones comercials. Parlem de concentració de la riquesa, d’un barri que es va crear extramurs, en el que llavors era la perifèria de la ciutat, perquè hi anaren a viure famílies riques i la renda s’ha acumulat i s’ha incrementat durant generacions”.

Si tornem a desgranar les dades que ofereix Hisenda, podem esbossar un perfil de l’habitant del barri sobre la base de tres indicadors fonamentals: el rendiment del treball –és a dir, el salari que es percep–, el rendiment del capital mobiliari –a grans trets, títols de renda fixa, els dividends d’accions i les plusvàlues– i el rendiment d’activitats econòmiques –ingressos per compte propi, negocis–. En el cas del Pla del Remei, les rendes de béns immobles no afectes a activitats econòmiques suposen un percentatge important. Més encara si el comparem amb altres barris amb un nombre d’habitants similar com Natzaret –6.301 euros de mitjana davant dels 983 del barri marítim.

Són els altres dos indicadors, no obstant això, els que completen la imatge. I és que, si bé el rendiment del treball en el Pla del Remei suposa un percentatge important de la renda en el barri –44.634 euros de mitjana–, té encara més pes el rendiment de les activitats econòmiques, que se situa en 47.536 euros de mitjana, superant fins i tot el pes del rendiment del treball. Sobre la base d’aquestes dades, el perfil de l’habitant del Pla del Remei seria el d’un rendista, principalment empresaris o treballadors amb sous alts.

Una bola de neu

El cas d’aquest barri, explica el catedràtic Ariño, és un exemple clar que la riquesa no és merament resultat dels salaris. De fet, si analitzem les dades aportades per l’AEAT, observem que, per a la gent amb rendes superiors a 60.000 euros, el percentatge del que suposa el seu salari per als seus ingressos es redueix al 60% –davant del 90% que suposa per a la gent amb salaris entre 21.000 i 30.000 euros.

“Això té grans implicacions, ja que les rendes tributen de manera diferenciada i les del treball tenen una fiscalitat més alta que les del capital, cosa que, per a perfils com el majoritari en el Pla del Remei, resulta molt beneficiós. La conseqüència immediata és l’acumulació de molta més riquesa, entre altres coses, perquè la principal font de renda per a ells no és el salari”, afirma Ariño.

En termes de desigualtat, aquesta situació suposa que la càrrega de l’esforç fiscal sobre les classes treballadores és proporcionalment superior que per a les grans rendes. Però també dona una imatge de la situació en què està l’ascensor social al nostre país. “Baixant les dades analitzades a la ciutat de València, parlem d’un barri que en si mateix va nàixer ric i que ha incrementat aquest patrimoni en la mesura que s’ha anat acumulant durant generacions. El Pla del Remei és la prova que no hi ha millor manera d’arribar a ser ric que nàixer ric”, conclou el catedràtic de la Universitat de València.

Después de más de 25 ediciones Cuina Oberta se reinventa, con la participación de 52 restaurantes, en un festival de experiencias gastronómicas para todos los públicos, edades, y bolsillos.

El Festival Cuina Oberta estrena, además, nueva imagen, logotipo, cartel y  página web, más moderna e intuitiva para las reservas, siguiendo las líneas de la imagen de Delicious Valencia. Así, la primera edición del Festival Cuina Oberta ha contado con la participación del diseñador valenciano Jorge Lawerta, quien ha sido el encargado de diseñar el cartel de esta edición.

Experiencias para disfrutar de la gastronomía con los cinco sentidos

A lo largo de diez días, el Festival Cuina Oberta pondrá en valor tanto la excelencia del producto local como el proceso creativo de la gastronomía valenciana, de los chefs y de los profesionales de la hostelería, acompañando al comensal en el disfrute gastronómico a través de diferentes propuestas. Para saborear, por supuesto, pero también oler, ver, oír y tocar la gastronomía. Como los talleres de coctelería o de cocina, por ejemplo, sobre cocinado de arroces o sushi, en Momiji. El Festival Cuina Oberta ofrecerá también la posibilidad de vivir una experiencia campestre con pastoreo de rebaños en la Brasserie Sorolla; visitar un ludus romano en Alma de Temple o descubrir los entresijos de Mercavalencia y la mítica “Tira de contar”.

En esta edición participan 52 restaurantes, incorporándose entre las novedades Hotaru, Simposio, Alejandro Platero, Bon Aire en El Palmar, La Perfumería, Kuzina, Juliana, y Restaurante Raro.

En cuanto a los menús, que se pueden reservar a partir de hoy, durante el Festival Cuina Oberta y como el año anterior, se ofrecerán tres rangos de precios. Con propuestas que ofrecerán a los comensales la posibilidad de degustar gastronomía con producto de cercanía y calidad (desde 28 euros al mediodía y 36 euros en la cena) así como, con un suplemento, disfrutar elaboraciones gourmet (desde 48 euros al mediodía y 56 euros en la cena) y con reconocimiento Michelin en Lienzo, El Poblet, La Salita o Riff (desde 80 euros al mediodía y 100 euros en la cena).

Entre las propuestas que incluyen los menús, se podrán degustar recetas con mucho sabor valenciano y cuidadas elaboraciones con productos de temporada, como el caldo de otoño; setas silvestres en escabeche de jamón, tocino ibérico, cacao del collaret y pil pil encebollado; cordero en fesols i naps; corvina en all i pebre; figatell de sepia o raviolis de blanc i negre.

Cuina Oberta es el principal festival gastronómico de la ciudad organizado por el Ayuntamiento de Valencia, a través de Visit València, y en colaboración de Valencia Turisme y Turisme Comunitat Valenciana

Para más información:

https://www.valenciacuinaoberta.com

Durant els últims anys, la proliferació i intensitat de les ones de calor, i l’increment generalitzat de les temperatures, com les que estem vivint aquest setmana, s’ha convertit en un dels objectius als que fer front per part de les ciutats a nivell global. Es tracta d’aconseguir espais més amables, adaptats als efectes del canvi climàtic i que milloren la qualitat de vida de les persones. València ha convertit en els últims anys aquest objectiu en una prioritat, incorporant-lo a la seua Missió Climàtica.

Seguint aquesta línia de treball, s’han desenvolupat diverses iniciatives. Una d’aquestes la trobem al barri de Benicalap, en concret a la plaça de Regino Mas i el carrer del Foc. En aquest espai s’ha creat un laboratori que prova una sèrie de Solucions Basades en la Naturalesa (SBN), és a dir, s’han executat accions pilot que busquen mitigar els efectes del canvi climàtic renaturalitzant l’espai.

Les SBN aprofiten la naturalesa i els ecosistemes saludables per donar solució a problemes de la gestió territorial i urbana com poden ser l’adaptació al canvi climàtic, la gestió dels recursos, l’aigua o la qualitat de l’aire. En aquest cas, es tracta d’una iniciativa, emmarcada en el projecte europeu GrowGreen, ja finalitzat i que a València ha estat coordinat per Las Naves, amb la intervenció també d’altres entitats com l’Ajuntament de València, la Universitat Politécnica de València, Paisaje Transversal, Tecnalia, Bipolaire y Leitat.

Reducció de l’impacte del calor

Aquest projecte ha dut a terme un laboratori urbà, on s’ha redissenyat l’àrea de Regino Mas amb la construcció d’un corredor verd blau, el qual ha consistit en el reverdiment i reordenació de la zona, la instal·lació de mobiliari urbà adaptat i d’una pèrgola que genera ombra, i la millora de la gestió de l’aigua a través de la col·locació d’un paviment drenant que permet la filtració i recol·lecció de l’aigua de pluja.

En uns primers estudis de monitoratge de la zona, inclosos al projecte i extrets de les dades d’estrès per calor recopilades per sensors, aquest laboratori climàtic contribueix a la reducció de l’estrès tèrmic en crear zones més fresques per la ubicació de major nombre d’ombres i vegetació. Aquestos primers càlculs situen la baixada d’aquest estrès tèrmic en un 18%.

Segons aquestos estudis, el major estrès tèrmic s’ha trobat en les àrees més exposades a la radiació solar sense vegetació. A mesura que passe el temps i la vegetació augmente pel seu creixement natural i genere més ombra, aquestes dades podrien variar i incrementar-se; però el canvi de paviment, la vegetació en estrats baixos i la col·locació estratègica de l’ombra ja proporcionen un impacte immediat en l’estrès tèrmic.

Millora de qualitat de vida i participació ciutadana

La nova ordenació de la plaça Regino Mas, -el redisseny de la qual comptà des d’un inici amb la participació del veïnat de Benicalap- i la ubicació del corredor en el seu entorn, han contribuït a crear una ruta per als vianants, on les persones poden passejar en connectar-se els carrers circumdants i el Parc de Benicalap. S’ha recuperat un espai urbà per a les persones, millorant la seua qualitat de vida, integrant la vegetació en el entorn urbà i fent que el seu barri siga més amable, preparat amb millors condicions per afrontar els efectes del canvi climàtic.

L’objectiu d’aquest tipus d’iniciatives pilot és facilitar tota la informació necessària per atendre els desafiaments de la pujada de temperatures, tant a València com a altres ciutats, derivades del canvi climàtic.

La Missió Climàtica en la Capital Verda Europea 2024

Actualment València està treballant en la Missió Climàtica València 2030, primera missió de l'estratègia d'innovació Missions València 2030, amb l'objectiu de convertir a València en una ciutat climàticament neutra. A més, la ciutat ja forma part de les 112 ciutats que la Comissió Europea ha seleccionat dins de la missió «ciutats intel·ligents i climàticament neutres».

La Missió Climàtica és un dels quatre àmbits prioritaris del projecte de València, Capital Verda Europea 2024, juntament amb la millora de la infraestructura verda de la ciutat, la mobilitat sostenible i recuperació de l'espai públic, i l'alimentació saludable.

El regidor de l'Àrea de Seguretat i Mobilitat, Jesús Carbonell, ha informat que en el matí d'este dimecres operaris d'Iberdrola estan procedint a tallar l'enganxament de llum il·legal instal·lat en la finca ocupada il·legalment de l'avinguda de la Constitució. Així, Carbonell ha indicat que “la Policia Local va informar a Iberdrola d'un enganxament il·legal a la xarxa i hui estan col·laborant per a frenar la defraudació elèctrica que s'està produint”.

El regidor ha recordat que la setmana passada es va reunir amb els veïns afectats per esta ocupació il·legal i es van prendre ja les primeres mesures com un reforç policial i tapiar una zona de la finca. “Hui continuem adoptant noves mesures per a intensificar la lluita contra l'ocupació il·legal. Les coses es demostren amb fets i no amb xarramenta com feia l'anterior equip de govern que s'ha passat 8 anys negant l'existència del fenomen de l'ocupació il·legal i ara volen donar lliçons al nou govern. Nosaltres hem fet en 2 mesos més que ells en 8 anys”, ha subratllat el regidor Jesús Carbonell.

D'altra banda, l'Ajuntament de València ha proposat una multa de 3.001 euros a la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB) per l'estat d'insalubritat en la qual es troba la finca ocupada il·legalment. Esta proposta de sanció (multa greu) s'ha activat este estiu després d'estar parat l'expedient més de sis mesos. “En un informe de la Secció de Protecció de la Salut, Inspecció de Locals i Habitatges, datat de finals d'any i confirmat a inicis de 2023, es detectava un preocupant estat d'insalubritat en la finca amb abundant fem, excrements, proliferació d'insectes com a paneroles, xinxes i puces”, ha afirmat Carbonell.

La nova corporació municipal ha activat el procediment de sanció “perquè la finca no pot estar en estes condicions, ja que suposa un problema de salut pública”, ha manifestat el titular de l'Àrea de Seguretat i Mobilitat, qui ha tornat a insistir a la SAREB, que consta en els registres de l'Ajuntament com a propietària, “que ha d'adoptar mesures.”

Així mateix, Jesús Carbonell ha destacat que l'equip de govern “no sols està intensificant les mesures contra l'ocupació il·legal i per a garantir una bona convivència als veïns i veïnes de la zona, sinó que des de la setmana passada la Policia Local està informant a tots els habitants de les alternatives que disposen i que poden consultar en l'Àrea de Serveis Socials”.

Una massiva marxa de l'Orgull LGTBI ha començat a recórrer el centre de València per a reivindicar que aquesta ciutat és “color i diversitat” i clamar contra “el retorn al blanc i negre”. “Ens volen retornar a l'armari, però els faltaran papereres per a tirar-nos a totes”.

Al voltant de 70 entitats socials s'han sumat enguany a la marxa i han mostrat el seu suport explícit a Lambda amb la signatura d'un document que reuneix les reivindicacions de l'Orgull LGTBIQ+ 2023, que enguany porta el lema 'Orgull de totes, drets per a totes'.

“És un Orgull com no havia vist mai en més de 20 anys”, ha asseverat Fran Fernández, portaveu de Lambda, qui ha advertit que “la gent no consentirà que els tornen a ficar en l'armari” ni “tornar al blanc i negre”.

“Per molt que s'obstinen, això és València, color, diversitat i orgull”, ha dit Fernández, qui ha agregat en referència a la pancarta penjada a Madrid per Vox en la qual es tiren a la paperera diversos símbols, entre ells la bandera LGTBI: “Ens volen retornar a l'armari, però els faltaran papereres per a tirar-nos a totes”.

La manifestació -que espera superar els 15.000 assistents de l'any passat i arribar als 20.000- s'ha desenvolupat en un ambient festiu. Ha arrancat a les 19.30 hores en el passeig de l'Albereda de la capital i compta amb 16 carrosses que desfilen després de la pancarta de capçalera.

Entre els participants hi ha persones de diferents edats, parelles i famílies que llueixen pancartes amb missatges com 'L'amor no cap en un armari' i al·lusives a les persones homosexuals, bisexuals, trans, queer i no binàries.

La marxa continua per la Porta de la Mar i el carrer Colón i acabarà en la plaça de l'Ajuntament, on es llegirà el manifest de l'Orgull LGTBI+ 2023. Posteriorment, tindrà lloc una festa organitzada per l'Associació d'empreses i professionals per a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de la Comunitat Valenciana (Avegal) amb un cartell encapçalat per Rebeca i el valencià DJ Suri, entre altres actuacions, i amb l'artista drag Liz Dust com a mestra de cerimònies.

Les reivindicacions fonamentals d'aquest Orgull 2023 fan referència a “un feminisme que lluita per la igualtat dels drets de totes les dones” amb les seues interseccionalitats; el “dret inqüestionable a la lliure determinació del gènere”, tal com reconeix la legislació vigent; i la diversitat corporal com a element enriquidor de la societat; l'existència de les persones no binàries en tots els àmbits de la societat i el seu reconeixement en les lleis, així com això dels drets de les infàncies trans.

També advoquen perquè “els drets de les persones LGTBI+, amb independència del seu origen, són drets humans”, i l'asexualitat com una orientació sexual “vàlida, inclosa dins de la nostra diversitat”. Finalment, exigeixen que “els drets del col·lectiu LGTBI+ siguen respectats i no puguen retallar-se en les negociacions polítiques”.

“L'ampliació nord no s'hauria de fer, no tenen cap dret a llevar-nos el medi ambient que és de tots i no sols d'uns quants que són els que volen traure benefici d'aquesta obra”. Paula Puertos, de 20 anys, ha sigut una dels milers de persones de totes les edats que s'han manifestat aquest divendres en contra de l'ampliació del port de València. Sergio Millám Lario, de 20 anys també, considera que “si es fa l'ampliació, tota l'arena que s'acumula en la part nord del Port deixa d'acumular-se en la part sud i llavors es produeix una regressió en totes les platges al sud del port el que també té afecció en l'Albufera”. Per a Sergi de Furundarena, de 19 anys, “no tot pot ser economia, que a més és per a uns pocs, a canvi de destruir l'horta i les platges, hi ha maneres de generar ocupació sense haver de destruir el nostre ecosistema”. Marc Sanchis, de 20 anys, comenta que es manifesta perquè “s'està fomentant una economia globalitzada que va en contra de reindustrialització d'Europa i del transport per ferrocarril perquè la producció siga més pròxima”.

Tots ells han format part d'una marea humana que ha cridat alt i clar un “no” rotund a l’ampliació del port de València en una multitudinària protesta que ha arrancat divendres a les 18.30 de l’Albereda de València, a l’altura del pont de les Flors, sota el lema ‘Més València, menys port’. Al crit de lemes com “no, no, no a l'ampliació!”, “volem vore l'horta i no la terra morta!” o “horta viva i productiva!” la multitudinària marxa ha discorregut pel pont de l’Exposició, el carrer del Palau de Justícia, Colom, Marqués de Sotelo i finalitza en la plaça de l’Ajuntament amb l’actuació de Los Chikos del Maíz, Les Maluks i Xavi Sarrià.

La manifestació ha sigut tot un èxit d'asistència, perquè quan la capçalera de la mateixa estava arribant a la plaça Bous, la cua encara arribava fins al pont de l'Exposició.

La Comissió Ciutat-Port, plataforma integrada per 200 entitats veïnals, ecologistes i juvenils, han convocat la mobilització pel fet de considerar que es tracta d’un projecte que posarà en risc les platges del sud i la mateixa Albufera, i que xoca contra la declaració d’emergència climàtica aprovada tant pel Govern central com per la Generalitat Valenciana.

A més, actors, escriptors i artistes com Arturo Valls, Rafa Lahuerta, Eva Dénia o Enric Benavent han donat suport a la protesta, així com catedràtics com Joan Olmos, Carles Dolç o Vicent Torres. També la Federació d’Associacions Veïnals de València ha participat en la marxa, la presidenta de la qual, María José Broseta, va enviar al president del Govern valencià ara en funcions, Ximo Puig, un manifest contra aquest projecte signat per mig centenar de científics, acadèmics i experts, com Fernando Valladares, Andreu Escrivà, Vicent Cucarella Tormo, Martí Domínguez o la científica Odile Rodríguez de la Fuente, que ha afirmat que l’Albufera està amenaçada i que cal plantejar-se el decreixement del port de València.

El projecte d’ampliació

L’ampliació del port de València (el primer de la Mediterrània i el quart d’Europa en moviment de contenidors) suposarà duplicar la seua superfície mitjançant una nova terminal de 134 hectàrees i la seua capacitat per a moure i emmagatzemar contenidors (actualment en gestiona 5 milions a l’any) i incrementar exponencialment la seua activitat quant a trànsit de vaixells i vehicles pesants, sense que hi haja estudis sobre les conseqüències ambientals d’aquests augments, tot això en un context d’emergència climàtica.

Actualment, la declaració d’impacte ambiental (DIA) de l’any 2007 tramitada per a un projecte que s’ha modificat substancialment està qüestionada arran d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que ha suspés cautelarment la condició de l’Autoritat Portuària de València (APV) com a òrgan substantiu, cosa que li permetia decidir sobre la necessitat de fer una altra DIA d’acord amb el projecte actual i les seues possibles conseqüències en el trànsit rodat de l’àrea metropolitana, així com a les platges del Parc Natural de l’Albufera.

Un dels redactors de l’Informe d’Avaluació sobre Canvi Climàtic del Grup Intergovernamental d’Experts (IPCC), el director executiu de Carbon Project, Pep Canadell, va afirmar pel que fa a l’augment de capacitat de ports com el de València, que no hi ha alternatives a curt termini als combustibles altament densos dels vaixells i que aquests projectes van en contra de la lluita climàtica.

La convocatòria d’eleccions generals per al pròxim 23 de juliol mantindrà parada l’aprovació per part del Consell de Ministres de la polèmica ampliació del port de València fins que es conforme el nou Govern que emane dels comicis, siga amb un nou front d’esquerres o amb un canvi en favor de la dreta i l’extrema dreta.

Encara que des de la part socialista del Govern es va valorar l’aprovació del projecte constructiu dels nous molls en l’últim Consell de Ministres celebrat el mes de gener passat, l’oposició d’Unides Podem va paralitzar el procés. La vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, va visibilitzar aquest rebuig el 25 de maig passat després de visitar juntament amb entitats veïnals i ecologistes l’impacte del port a les platges del Parc Natural de l’Albufera: “Si hem declarat l’emergència climàtica a Espanya, aquesta infraestructura a València no pot tirar avant”, va afirmar.

Un total de 27.769 joves votaran per primera vegada a València el pròxim 28 de maig. Este col·lectiu, composat per 14.074 homes i 13.695 dones, i denominat ‘nous electors i electores’ està conformat pels qui no havien complit els 18 anys en els anteriors comicis municipals, el 29 de maig de 2019.

Així es desprén del document elaborat per l'Oficina Estadística de l'Ajuntament a partir del fitxer d'inscrits en el cens electoral facilitat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que recull els moviments comunicats per administracions locals, consolats i registres civils, i que no inclou el resultat de les resolucions i sentències a les reclamacions i recursos.

Segons estes dades, l'electorat de València està format per 579.124 persones (268.357 homes i 310.767 dones), i el grup que podrà emetre el seu vot per primera vegada suposa un 4,80 % d'este total. Amb més detall, els qui han adquirit recentment el dret a participar en els assumptes públics, amb edats compreses entre 18 i 19 anys, ascendeix a 14.167 persones (7.100 homes i 7.067 dones).

El major percentatge dels qui es troben entre els 18 i 24 anys (4.575 persones) residixen en el districte de Quatre Carreres, on, així mateix, es registra el major nombre d'electors i electores en general (54.602). La població jove també es concentra en Camins al Grau, que reuneix 4.341 homes i dones de 18 i 24 anys, i un total de 46.194 electors i electores.

Dels barris del districte de Quatre Carreres, Malilla i Montolivet són els que reuneixen major població juvenil (1.506 i 1.033 joves de 18 a 24 anys, respectivament); mentre que en Camins al Grau els barris amb major nombre de persones d'esta franja d'edat són Aiora i Penya-roja (amb 1.506 i 1.122, joves respectivament).

Per contra, els barris amb menor concentració de gent jove són els del districte de Pobles del Nord i Pobles del Sud.

Més de 1.200 dones residents a la ciutat de València tenen una ordre de protecció activa, un sistema d’alerta policial respecte dels seus agressors. D’aquestes, més de la meitat es van dictar el 2022, tant per delictes de violència de gènere –fets per les seues parelles o exparelles– com per agressions i abusos sexuals, que suposen el 10% de les ordres. En les dues últimes dècades més de 18.000 dones han requerit una ordre de protecció a la ciutat. La xifra, recalcada pel regidor de Protecció Ciutadana, Aarón Cano, resulta “democràticament intolerable”, tenint en compte que, segons les estadístiques, només es denuncien un terç de les agressions.

Les dades de la regidoria analitzen la relació entre agressor i víctima, l’espai i el lloc en què es produeix l’agressió i si hi ha pel mig l’alcohol o les drogues. Les ordres de protecció són gestionades per la Policia Local de València, a través de la unitat Gamma, i per la Policia Nacional en els casos de risc extrem, com a part del sistema Viogen. En el 68% dels casos, l’agressor i la víctima mantenien una relació en el moment de la denúncia, mentre que en el 32% restant són exparelles o exmarits.

Segons l’anàlisi del grup policial especialitzat, el 77% de les agressions s’han produït en espais privats. El més representatiu és el domicili comú, on s’han produït el 41% de les agressions totals detectades; el 19% en el de la víctima i el 10% en el domicili de l’agressor. Mentre que en els anys anteriors les agressions en la via pública suposaven al voltant del 10%, l’any 2022 aquest percentatge s’ha duplicat i ha arribat fins al 23%. La regidoria atribueix l’augment a la “pèrdua de consensos polítics respecte de la violència de gènere” i a la creació de la patrulla nocturna, que es dedica en exclusiva a les qüestions de violència de gènere des de setembre del 2021 i en l’últim any ha detingut 112 homes. Més agressions, però també més deteccions.

Pel que fa a la relació entre l’alcohol i les drogues en les agressions sexuals, l’estudi del grup Gamma apunta que en el 54% de les agressions no va haver-hi influència o presència d’aquestes substàncies, una qüestió que allunya la percepció que són les que exerceixen de detonant en la violència. En opinió de Cano, “això va de poder d’un home contra una dona, no és culpa d’una alienació o de problemes mentals, això són problemes diferents”.

La dependència econòmica i emocional és una altra qüestió rellevant en les accions violentes, recalca l’informe. L’estudi revela que en general les dones tenen més formació que l’agressor i més de la meitat treballen, però també tenen més dependència econòmica. El 59% de les víctimes tenen fills, cosa que, apunta el titular de Protecció Ciutadana, “suposa una dificultat extra a l’hora d’interposar una denúncia i fa que a la dependència econòmica se sume la dependència emocional”.