<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - El Diari de la Cultura]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - El Diari de la Cultura]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/blog/510110/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Últim sopar abans del patíbul]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/ultim-sopar-atresbandes_132_2994369.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6abecc1e-1a07-4bfc-9824-b6579c515f3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Últim sopar abans del patíbul"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">A la Sala Hiroshima tindrà lloc, entre el 20 i el 30 de desembre,</p></div><p class="article-text">
        El projecte Atresbandes va comen&ccedil;ar el 2008 fruit de l&rsquo;etapa de formaci&oacute; dels seus tres integrants a l'Institut del Teatre de Barcelona. M&ograve;nica Almirall, Miquel Segovia i Albert P&eacute;rez s&oacute;n de la mateixa promoci&oacute; d'estudiants d'arts esc&egrave;niques i es van formar junts, amb tot el que aix&ograve; implica: referents, maneres d'abordar l'escena, etc. Com en tantes ocasions les ganes de treballar van sorgir d'un cert descontentament amb el panorama teatral i, en aquest cas, aquest descontentament va generar una resposta que difereix d'aquest panorama i amplia el camp de visi&oacute;, el modifica, el posa en dubte.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s en aquest dubte, en aquesta inestabilitat, quan sorgeixen les creacions m&eacute;s honestes, m&eacute;s aut&egrave;ntiques, que esdevenen l'aut&egrave;ntica escena contempor&agrave;nia, la que no repeteix patrons antics sin&oacute; que crea nous codis, noves relacions m&eacute;s properes a l'actualitat en tots els aspectes, pol&iacute;tic i social per&ograve; tamb&eacute; en relaci&oacute; a l'avantguarda art&iacute;stica. Els tres s&oacute;n l'&agrave;nima del projecte i treballen de manera conjunta els textos, la direcci&oacute; i la interpretaci&oacute;. &ldquo;Amb el temps hem anat creant afinitats amb altres persones que han anat col&middot;laborant en els diferents projectes. Hem creat un petit cercle de col&middot;laboradors que entenen i comparteixen la nostra manera de treballar&rdquo;, explica Albert P&eacute;rez.
    </p><p class="article-text">
        Per exemple, Mole Wetherell, director de la companyia <a href="http://www.reckless-sleepers.eu/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Reckless Sleepers</a>, que fa quinze anys que representa per teatres d'arreu <em>The Last Supper</em>. Ara&nbsp;<a href="http://www.atresbandes.com/ca/679-2/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Atresbandes</a> n'ha fet l'adaptaci&oacute; al catal&agrave;. La idea de l'obra parteix de la tradici&oacute; que els condemnats a mort poden triar els plats del seu darrer sopar. Les &uacute;ltimes paraules d'una persona abans de morir sovint poden ser prof&egrave;tiques, profundes, po&egrave;tiques, o simplement ximples. Aix&iacute;, aquesta pe&ccedil;a teatral est&agrave; composta a partir dels &uacute;ltims &agrave;pats, i tamb&eacute; de les &uacute;ltimes paraules, que se sap que van menjar i dir alguns personatges coneguts -no necess&agrave;riament condemnats a mort-, com ara Napole&oacute;, Marilyn Monroe, Francisco Franco, Albert Einstein, Leonardo da Vinci, Pepe Rubianes o Juan Paredes Manot, <em>Txiki</em>, i tamb&eacute; altres d'an&ograve;nims.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08257e9d-04f9-4416-aa34-001fd57f0fa6_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08257e9d-04f9-4416-aa34-001fd57f0fa6_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08257e9d-04f9-4416-aa34-001fd57f0fa6_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08257e9d-04f9-4416-aa34-001fd57f0fa6_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08257e9d-04f9-4416-aa34-001fd57f0fa6_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08257e9d-04f9-4416-aa34-001fd57f0fa6_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/08257e9d-04f9-4416-aa34-001fd57f0fa6_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;En alguns casos hi havia const&agrave;ncia documental de les seves &uacute;ltimes paraules. En d&rsquo;altres, s&rsquo;ha fet una tasca d&rsquo;investigaci&oacute; per poder-les identificar a partir de la informaci&oacute; que s&iacute; que ha transcendit del personatge&rdquo;, afegeix P&eacute;rez. Aix&iacute;, l&rsquo;espectacle L&rsquo;&uacute;ltim sopar, ofereix la possibilitat d&rsquo;acostar-se als detalls dels &ldquo;darrers men&uacute;s&rdquo; dels tretze condemnats a mort. I tamb&eacute; de degustar-los. S&oacute;n plats molt diferents uns dels altres, des de fetge amb ceba, fins a un past&iacute;s de xocolata o una hamburguesa. El muntatge, nom&eacute;s 39 espectadors per funci&oacute;, fa asseure el p&uacute;blic al voltant de tres taules superposades a l&rsquo;escenari i el fa participar seguint els patrons perform&agrave;tics. Alhora que les copes de vi s'omplen i els plats desfilen, els tres int&egrave;rprets presenten les darreres paraules dels personatges.
    </p><p class="article-text">
        La M&ograve;nica, l&rsquo;Albert i el Miquel van comen&ccedil;ar fent teatre laboratori i de creaci&oacute; col&middot;lectiva per necessitat. Curiosament aquesta necessitat s&rsquo;ha acabat convertint en la marca de la casa. Ara, a <em>L&rsquo;&uacute;ltim sopar</em>, recullen l&rsquo;enc&agrave;rrec de la prestigiosa Reckless Sleepers. Despr&eacute;s de rec&oacute;rrer el vell continent, Atresbandes tornen a <a href="http://www.hiroshima.cat/?lang=ca" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Hiroshima</a>, una sala estretament lligada a la companyia, per estrenar-la. L&rsquo;espai idoni pel teatre inclassificable i sense etiquetes. Com a deixebles teatrals som convidats a la taula de <em>L'&uacute;ltim sopar</em> abans de ser crucificats.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Puig]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/ultim-sopar-atresbandes_132_2994369.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 18 Dec 2017 18:37:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6abecc1e-1a07-4bfc-9824-b6579c515f3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1700369" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6abecc1e-1a07-4bfc-9824-b6579c515f3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1700369" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Últim sopar abans del patíbul]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6abecc1e-1a07-4bfc-9824-b6579c515f3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Última cena antes del patíbulo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/ueltim-sopar-atresbandes_132_2994364.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6abecc1e-1a07-4bfc-9824-b6579c515f3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Última cena antes del patíbulo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En la Sala Hiroshima tendrá lugar, entre el 20 y el 30 de diciembre,</p><p class="subtitle">L’últim sopar</p><p class="subtitle">, una adaptación de la compañía Atresbandes del espectáculo</p><p class="subtitle">The Last Supper</p><p class="subtitle">de la compañía belga / inglesa Reckless Sleepers, realizada por el director y autor del texto, Mole Wetherell, para la compañía catalana</p><p class="subtitle">El montaje inivita a 39 espectadores a sentarse en torno a tres mesas junto con los intérpretes. Mientras las copas de vino se llenan y los platos desfilan, los tres intérpretes presentan las últimas palabras de personajes célebres así como también de perfectos desconocidos</p></div><p class="article-text">
        El proyecto&nbsp;<a href="http://www.atresbandes.com/ca/679-2/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Atresbandes</a> comenz&oacute; en 2008 fruto de la etapa de formaci&oacute;n de sus tres integrantes en el Institut del Teatre. M&ograve;nica Almirall, Miquel Segovia y Albert P&eacute;rez son de la misma promoci&oacute;n de estudiantes de artes esc&eacute;nicas y se formaron juntos, con todo lo que ello implica: referentes, maneras de abordar la escena, etc. Como en tantas ocasiones las ganas de trabajar surgieron de un cierto descontento con el panorama teatral y, en este caso, este descontento gener&oacute; una respuesta que difiere de este panorama y ampl&iacute;a el campo de visi&oacute;n, lo modifica, lo pone en duda.
    </p><p class="article-text">
        Es en esta duda, en esta inestabilidad, cuando surgen las creaciones m&aacute;s honestas, m&aacute;s aut&eacute;nticas, que convergen con la aut&eacute;ntica escena contempor&aacute;nea, la que no repite patrones antiguos sino que crea nuevos c&oacute;digos, nuevas relaciones m&aacute;s cercanas en la actualidad en todos los aspectos, pol&iacute;tico y social pero tambi&eacute;n en relaci&oacute;n a la vanguardia art&iacute;stica. Los tres son el alma del proyecto y trabajan de manera conjunta los textos, la direcci&oacute;n y la interpretaci&oacute;n. &ldquo;Con el tiempo hemos ido creando afinidades con otras personas que han ido colaborando en los diferentes proyectos. Hemos creado un peque&ntilde;o c&iacute;rculo de colaboradores que entienden y comparten nuestra manera de trabajar&rdquo;, explica Albert P&eacute;rez.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Por ejemplo, Mole Wetherell, director de la compa&ntilde;&iacute;a <a href="http://www.reckless-sleepers.eu/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Reckless Sleepers</a>, que hace quince a&ntilde;os que representa en teatros de todo <em>The Last Supper</em>. Ahora Atresbandes ha hecho la adaptaci&oacute;n al catal&aacute;n. La idea de la obra parte de la tradici&oacute;n que los condenados a muerte pueden elegir los platos de su &uacute;ltima cena. Las &uacute;ltimas palabras de una persona antes de morir a menudo pueden ser prof&eacute;ticas, profundas, po&eacute;ticas, o simplemente tontas. As&iacute;, esta pieza teatral est&aacute; compuesta a partir de las &uacute;ltimas comidas, y tambi&eacute;n de las &uacute;ltimas palabras, que se sabe que comieron y citaron algunos personajes conocidos -no necesariamente condenados a muerte-, como Napole&oacute;n, Marilyn Monroe, Francisco Franco, Albert Einstein, Leonardo da Vinci, Pepe Rubianes o Juan Paredes Manot, <em>Txiki</em>, y tambi&eacute;n otras de an&oacute;nimos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08257e9d-04f9-4416-aa34-001fd57f0fa6_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08257e9d-04f9-4416-aa34-001fd57f0fa6_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08257e9d-04f9-4416-aa34-001fd57f0fa6_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08257e9d-04f9-4416-aa34-001fd57f0fa6_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08257e9d-04f9-4416-aa34-001fd57f0fa6_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08257e9d-04f9-4416-aa34-001fd57f0fa6_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/08257e9d-04f9-4416-aa34-001fd57f0fa6_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;En algunos casos hab&iacute;a constancia documental de sus &uacute;ltimas palabras. En otros, se ha hecho una labor de investigaci&oacute;n para poder identificar a partir de la informaci&oacute;n que s&iacute; ha trascendido del personaje&rdquo;, a&ntilde;ade P&eacute;rez. As&iacute;, el espect&aacute;culo <em>L&rsquo;&uacute;ltim sopar</em>, ofrece la posibilidad de acercarse a los detalles de los &ldquo;&uacute;ltimos men&uacute;s&rdquo; de los trece condenados a muerte. Y tambi&eacute;n de degustarlos. Son platos muy diferentes unos de otros, desde h&iacute;gado con cebolla, hasta un pastel de chocolate o una hamburguesa. El montaje, s&oacute;lo 39 espectadores por funci&oacute;n, hace sentar el p&uacute;blico en torno a tres mesas superpuestas en el escenario y lo hace participar siguiendo los patrones perform&aacute;ticos. A la vez que las copas de vino se llenan y los platos desfilan, los tres int&eacute;rpretes presentan las &uacute;ltimas palabras de los personajes.
    </p><p class="article-text">
        M&ograve;nica, Albert y Miquel empezaron haciendo teatro laboratorio y de creaci&oacute;n colectiva por necesidad. Curiosamente esta necesidad se ha acabado convirtiendo en la marca de la casa. Ahora, recogen el encargo de la prestigiosa Reckless Sleepers. Tras recorrer el viejo continente, Atresbandes vuelven a Hiroshima, una sala estrechamente ligada a la compa&ntilde;&iacute;a, por la puerta grande. El espacio id&oacute;neo para el teatro inclasificable y sin etiquetas. Como disc&iacute;pulos teatrales somos invitados a la mesa de <em>L&rsquo;&uacute;ltim sopar</em> antes de ser crucificados.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Puig]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/ueltim-sopar-atresbandes_132_2994364.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 18 Dec 2017 18:35:31 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6abecc1e-1a07-4bfc-9824-b6579c515f3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1700369" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6abecc1e-1a07-4bfc-9824-b6579c515f3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1700369" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Última cena antes del patíbulo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6abecc1e-1a07-4bfc-9824-b6579c515f3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Desde el interior del arte]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/cine-documental-arte_132_3028045.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/390d9eb6-2c83-4c38-8970-5819f3e6ef30_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Desde el interior del arte"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Durante cuatro días, hasta el 3 de diciembre, los cines Girona proyectan un total de diez documentales, algunos nunca vistos en el cine o la televisión, sobre importantes figuras de las artes plásticas, sus procesos de creación, la investigación y las historias que hay detrás de sus trabajos</p></div><p class="article-text">
        &iquest;Es el Arte Contempor&aacute;neo la mentira que nos permite comprender la verdad? &iquest;Por qu&eacute; hay piezas de Arte Contempor&aacute;neo que cuestan de entender? Si todo puede ser arte contempor&aacute;neo, &iquest;d&oacute;nde est&aacute; el l&iacute;mite? C&oacute;mo se establece el valor de una obra ? Todos nos hemos hecho estas preguntas alguna vez. El arte contempor&aacute;neo no es s&oacute;lo sin&oacute;nimo de belleza, tiene muchas dudas y contradicciones por resolver. <a href="https://es.ulule.com/dart-festival-barcelona/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Dart Festival</a> aparece para poner un poco de orden en este y otros asuntos. Se trata del primer Festival de Cine Documental de Espa&ntilde;a dedicado al arte contempor&aacute;neo y contar&aacute; con tres tem&aacute;ticas: Artes Visuales, Arquitectura y Fotograf&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Dart ofrecer&aacute; todo lo que hemos querido saber alguna vez: documentales sobre la vida de artistas y personas influyentes del mundo del arte contempor&aacute;neo, sobre c&oacute;mo se hacen las creaciones, o todas estas historias que forman parte del<em> background</em> de esta disciplina y que por primera vez salen a la luz para el gran p&uacute;blico. Dart nace con el objetivo de enlazar la cultura y el conocimiento de este arte, con la intenci&oacute;n de reflexionar, crear, comprender, inspirar, ense&ntilde;ar, cultivar. &iquest;El qu&eacute;? Procesos, historias, mitos, im&aacute;genes y personas, todo a trav&eacute;s de los ojos del cine.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/144f59e9-1c41-4751-a177-eb58e9320769_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/144f59e9-1c41-4751-a177-eb58e9320769_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/144f59e9-1c41-4751-a177-eb58e9320769_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/144f59e9-1c41-4751-a177-eb58e9320769_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/144f59e9-1c41-4751-a177-eb58e9320769_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/144f59e9-1c41-4751-a177-eb58e9320769_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/144f59e9-1c41-4751-a177-eb58e9320769_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        El Dart quiere cubrir un nicho de p&uacute;blico muy espec&iacute;fico &ndash;b&aacute;sicamente, estudiantes de arte y aficionados al arte en general&ndash;, y lo hace con una selecci&oacute;n muy cuidadosa de pel&iacute;culas documentales, la gran mayor&iacute;a de las cuales nunca se han visto en territorio nacional. El fot&oacute;grafo Jean-Fran&ccedil;ois Gratton, y el m&uacute;sico y director Matt Zimbel, directores y productores del documental <em>Zimbelism</em> ser&aacute;n los encargados de la presentnaci&oacute;n de la cinta sobre el proceso creativo del fot&oacute;grafo documental del New York Times, George Zimbel que siempre ha trabajado de la igual para dar la textura adecuada a las fotograf&iacute;as. Desde sus inicios en los a&ntilde;os cincuenta hasta sus &uacute;ltimos trabajos fechados en la d&eacute;cada de los ochenta, Zimbel ha fotografiado buena parte de la historia de Estados Unidos, deteni&eacute;ndose en personajes como Truman, Kennedy, Nixon o los populares barrios neoyorquinos. Su mirada siempre exploratoria fue, sin embargo, m&aacute;s all&aacute; de Estados Unidos convirti&eacute;ndose en el testimonio de una &eacute;poca.
    </p><p class="article-text">
        El cr&iacute;tico de cine Quim Casas presentar&aacute; el documental <em>Julian Schnabel, A Private portrait</em> que narra el paso del artista del mundo underground a ser la superestrella de la escena art&iacute;stica de finales de los ochenta en Manhattan. Es una mezcla de pel&iacute;culas caseras, fotograf&iacute;as y comentarios de personajes como Al Pacino o Keff Koons. Dirigido por Pappo Corsicato explica la trayectoria del pintor y director de origen jud&iacute;o nacido en Brooklyn. Este biopic presenta a un artista que triunf&oacute; en la ciudad de Nueva York en la d&eacute;cada de los 80, un pintor que no siempre pudo plasmar en el lienzo lo que realmente quer&iacute;a, pero que no dej&oacute; de intentarlo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55d2bed9-55a3-4bee-83b8-8b7b0ae5fe54_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55d2bed9-55a3-4bee-83b8-8b7b0ae5fe54_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55d2bed9-55a3-4bee-83b8-8b7b0ae5fe54_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55d2bed9-55a3-4bee-83b8-8b7b0ae5fe54_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55d2bed9-55a3-4bee-83b8-8b7b0ae5fe54_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55d2bed9-55a3-4bee-83b8-8b7b0ae5fe54_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/55d2bed9-55a3-4bee-83b8-8b7b0ae5fe54_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        El arquitecto Martin Garber presentar&aacute; <em>Citizen Jane, The Battle for the City</em>. Este documental relata la batalla, durante la d&eacute;cada de los sesenta, de la escritora y activista urbana Jane Jacobs para salvar barrios hist&oacute;ricos de Nueva York de los planes draconianos de remodelaci&oacute;n del implacable Robert Moses, un poderoso constructor con una gran influencia pol&iacute;tica. El documental es una cr&iacute;tica intensa a la urbanizaci&oacute;n masiva y de las consecuencias que tienen decisiones arquitect&oacute;nicas sobre la vida de miles de personas y c&oacute;mo se pueden solucionar estos problemas. Muchos de los problemas de urbanizaci&oacute;n que tenemos hoy en d&iacute;a fueron discutidos en el libro de Jacobs <em>La muerte y la vida de las grandes ciudades americanas</em>. En el documental se pretende hacer una revisi&oacute;n a su escrito y examinar la ciudad de hoy en d&iacute;a a trav&eacute;s de sus ojos.
    </p><p class="article-text">
        Con una mirada expresiva muy personal, el documental <em>Jaar, El lamento de las Im&aacute;genes</em>, observa el proceso creativo de Alfredo Jaar, uno de los artistas m&aacute;s relevantes del arte contempor&aacute;neo. Sus obras abordan grandes problemas en diferentes lugares del mundo, como la emigraci&oacute;n a la frontera entre M&eacute;xico y USA, el genocidio en Ruanda o el golpe militar en Chile. Jaar cree que el arte es &ldquo;el &uacute;ltimo lugar&rdquo; de libertad en nuestra sociedad y desde esta trinchera despliega su obra como un acto de resistencia. Esta es la primera pel&iacute;cula que se realiza sobre este gran artista y es tambi&eacute;n un recorrido por su obra expuesta en Finlandia, Venecia, Buenos Aires, Santiago y Nueva York. La banda sonora del documental pertenece a su hijo Nicol&aacute;s Jaar, uno de los m&uacute;sicos m&aacute;s influyentes en la electr&oacute;nica mundial actual.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0dcf50a9-3e34-474d-a373-d39d54880ce4_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0dcf50a9-3e34-474d-a373-d39d54880ce4_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0dcf50a9-3e34-474d-a373-d39d54880ce4_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0dcf50a9-3e34-474d-a373-d39d54880ce4_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0dcf50a9-3e34-474d-a373-d39d54880ce4_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0dcf50a9-3e34-474d-a373-d39d54880ce4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0dcf50a9-3e34-474d-a373-d39d54880ce4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        El festival pone especial atenci&oacute;n en la figura del artista, con cuatro documentales sobre mujeres entre los que destaca el que trata la vida de la escultora postminimalistas Eva Hesse. La cinta, <em>Eva Hesse</em>, narra la vida del artista a trav&eacute;s de sus pensamientos m&aacute;s &iacute;ntimos gracias a sus diarios personales. Es un retrato personal que muestra su idea de que la vida y el arte eran cosas parecidas. Eva Hesse muri&oacute; a los 34 a&ntilde;os v&iacute;ctima de un tumor cerebral y fue conocida por haber sido de las primeras en trabajar esculturas con materiales como el l&aacute;tex, la fibra de vidrio y el pl&aacute;stico.
    </p><p class="article-text">
        El festival Dart es uno de los muchos eventos dedicados al cine en Barcelona que se distingue por una especializaci&oacute;n concreta, pero en su caso hablamos de una especialidad tan atractiva que hace que, a pesar de que este a&ntilde;o inicien su trayectoria con la primera edici&oacute;n, parece como si hubiera estado ah&iacute; siempre.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Puig]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/cine-documental-arte_132_3028045.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 29 Nov 2017 22:39:23 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/390d9eb6-2c83-4c38-8970-5819f3e6ef30_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="77264" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/390d9eb6-2c83-4c38-8970-5819f3e6ef30_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="77264" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Desde el interior del arte]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/390d9eb6-2c83-4c38-8970-5819f3e6ef30_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Des de l'interior de l'art]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/cinema-documental-art_132_3028053.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/390d9eb6-2c83-4c38-8970-5819f3e6ef30_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Des de l&#039;interior de l&#039;art"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Durant quatre dies, fins al 3 de desembre, els cinemes Girona projecten un total de deu documentals, alguns mai vistos al cinema o la televisió, sobre importants figures de les arts plàstiques, els seus processos de creació, la investigació i les històries que hi ha darrere dels seus treballs</p></div><p class="article-text">
        &Eacute;s l'Art Contemporani la mentida que ens permet comprendre la veritat? Per qu&egrave; hi ha peces d'Art Contemporani que costen d&rsquo;entendre? Si tot pot ser art contemporani, &iquest;on est&agrave; el l&iacute;mit? Com s'estableix el valor d'una obra?. Tots ens hem fet aquestes preguntes alguna vegada. L'art contemporani no &eacute;s nom&eacute;s sin&ograve;nim de bellesa, planteja molts dubtes i contradiccions per resoldre. <a href="https://es.ulule.com/dart-festival-barcelona/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Dart Festival</a> apareix per posar una mica d'ordre en aquest  i d&rsquo;altres assumptes. Es tracta del primer Festival de Cinema Documental d'Espanya dedicat a l'art contemporani, se celebra a Barcelona fins al 3 de desembre i comptar&agrave; amb tres tem&agrave;tiques: Arts Visuals, Arquitectura i Fotografia.
    </p><p class="article-text">
        Dart oferir&agrave; tot el que hem volgut saber alguna vegada: documentals sobre la vida d'artistes i persones influents del m&oacute;n de l'art contemporani, sobre com es fan les creacions, o totes aquestes hist&ograve;ries que formen part del background d'aquesta disciplina i que per primera vegada surten a la llum per al gran p&uacute;blic. Dart neix amb l'objectiu d'enlla&ccedil;ar la cultura i el coneixement d'aquest art, amb la intenci&oacute; de reflexionar, crear, comprendre, inspirar, ensenyar, conrear. El qu&egrave;? Processos, hist&ograve;ries, mites, imatges i persones, tot a trav&eacute;s dels ulls del cinema.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/144f59e9-1c41-4751-a177-eb58e9320769_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/144f59e9-1c41-4751-a177-eb58e9320769_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/144f59e9-1c41-4751-a177-eb58e9320769_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/144f59e9-1c41-4751-a177-eb58e9320769_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/144f59e9-1c41-4751-a177-eb58e9320769_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/144f59e9-1c41-4751-a177-eb58e9320769_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/144f59e9-1c41-4751-a177-eb58e9320769_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        El Dart vol cobrir un n&iacute;nxol de p&uacute;blic molt espec&iacute;fic -b&agrave;sicament, estudiants d'art i aficionats a l'art en general-, i ho fa amb una selecci&oacute; molt acurada de pel&middot;l&iacute;cules documentals, la gran majoria de les quals mai s'han vist en territori nacional. El fot&ograve;graf Jean-Fran&ccedil;ois Gratton, i el m&uacute;sic i director Matt Zimbel, directors i productors del documental <em>Zimbelism</em> seran els encarregats de la presentnaci&oacute; de la cinta sobre el proc&eacute;s creatiu del fot&ograve;graf documental del New York Times, George Zimbel que sempre ha treballat de la mateixa manera per donar la textura adequada a les fotografies. Des dels seus inicis als anys cinquanta fins als seus &uacute;ltims treballs datats en la d&egrave;cada dels vuitanta, Zimbel ha fotografiat bona part de la hist&ograve;ria dels Estats Units, detenint-se en personatges com Truman, Kennedy, Nixon o els populars barris novaiorquesos. La seva mirada sempre explorat&ograve;ria va anar, per&ograve;, m&eacute;s enll&agrave; d'Estats Units convertint-se en el testimoni d'una &egrave;poca.
    </p><p class="article-text">
        El cr&iacute;tic de cinema Quim Casas presentar&agrave; el documental <em>Julian Schnabel, A Private Portrait</em> que narra el pas de l'artista del m&oacute;n underground a ser la superestrella de l'escena art&iacute;stica de finals dels vuitanta a Manhattan. &Eacute;s una barreja de pel&middot;l&iacute;cules casolanes, fotografies i comentaris de personatges com Al Pacino o Keff Koons. Dirigit per Pappi Corsicato explica la traject&ograve;ria del pintor i director d'origen jueu nascut a Brooklyn. Aquest biopic presenta a un artista que va triomfar a la ciutat de Nova York en la d&egrave;cada dels 80, un pintor que no sempre ha pogut plasmar en un llen&ccedil; el que realment volia, per&ograve; que no ha deixat de intentar-ho.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55d2bed9-55a3-4bee-83b8-8b7b0ae5fe54_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55d2bed9-55a3-4bee-83b8-8b7b0ae5fe54_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55d2bed9-55a3-4bee-83b8-8b7b0ae5fe54_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55d2bed9-55a3-4bee-83b8-8b7b0ae5fe54_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55d2bed9-55a3-4bee-83b8-8b7b0ae5fe54_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55d2bed9-55a3-4bee-83b8-8b7b0ae5fe54_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/55d2bed9-55a3-4bee-83b8-8b7b0ae5fe54_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;arquitecte Martin Garber presentar&agrave; <em>Citizen Jane, The Battle for the City</em>. Aquest documental relata la batalla, durant la d&egrave;cada dels seixanta, de l'escriptora i activista urbana Jane Jacobs per salvar barris hist&ograve;rics de Nova York dels plans draconians de remodelaci&oacute; de l'impacable Robert Moses, un poder&oacute;s constructor amb una gran influ&egrave;ncia pol&iacute;tica. El documental &eacute;s una cr&iacute;tica intensa a la urbanitzaci&oacute; massiva i de les conseq&uuml;&egrave;ncies que tenen decisions arquitect&ograve;niques sobre la vida de milers de persones i com es poden solucionar aquests problemes. Molts dels problemes d'urbanitzaci&oacute; que tenim avui dia van ser discutits en el llibre de Jacobs <em>La mort i la vida de les grans ciutats americanes</em>. En el documental es pret&eacute;n fer una revisi&oacute; al seu escrit i planejaran examinar la ciutat d&rsquo;avui dia a trav&eacute;s dels seus ulls.
    </p><p class="article-text">
        Amb una mirada expressiva molt personal, el documental <em>Jaar, El lamento de las Im&aacute;genes</em>, observa el proc&eacute;s creatiu d'Alfredo Jaar, un dels artistes m&eacute;s rellevants de l'art contemporani. Les seves obres aborden grans problemes en diferents llocs del m&oacute;n, com l'emigraci&oacute; a la frontera entre M&egrave;xic i USA, el genocidi a Rwanda o el cop militar a Xile. Jaar creu que l'art &eacute;s &ldquo;l'&uacute;ltim lloc&rdquo; de llibertat en la nostra societat i des d'aquesta trinxera desplega la seva obra com un acte de resist&egrave;ncia. Aquesta &eacute;s la primera pel&middot;l&iacute;cula que es realitza sobre aquest gran artista i &eacute;s tamb&eacute; unrecorregut per la seva obra exposada a Finl&agrave;ndia, Ven&egrave;cia, Buenos Aires, Santiago i Nova York. La banda sonora del documental pertany al seu fill Nicol&aacute;s Jaar, un dels m&uacute;sics m&eacute;s influents en l'electr&ograve;nica mundial actual.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0dcf50a9-3e34-474d-a373-d39d54880ce4_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0dcf50a9-3e34-474d-a373-d39d54880ce4_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0dcf50a9-3e34-474d-a373-d39d54880ce4_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0dcf50a9-3e34-474d-a373-d39d54880ce4_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0dcf50a9-3e34-474d-a373-d39d54880ce4_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0dcf50a9-3e34-474d-a373-d39d54880ce4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0dcf50a9-3e34-474d-a373-d39d54880ce4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        El festival posa especial atenci&oacute; en la figura de l'artista, amb quatre documentals sobre dones entre els quals destaca el que tracta la vida de l'escultora postminimalista Eva Hesse. La cinta, <em>Eva Hesse</em>, narra la vida de l'artista a trav&eacute;s dels seus pensaments m&eacute;s &iacute;ntims gr&agrave;cies als seus diaris personals. &Eacute;s un retrat personal que mostra la seva idea que la vida i l'art eren coses semblants. Eva Hesse va morir als 34 anys v&iacute;ctima d'un tumor cerebral i va ser coneguda per haver estat de les primeres a treballar escultures amb materials com el l&agrave;tex, la fibra de vidre i el pl&agrave;stic, i que va morir als 34 anys v&iacute;ctima d'un tumor cerebral.
    </p><p class="article-text">
        El festival Dart &eacute;s un dels molts esdeveniments dedicats al cinema a Barcelona que es distingeix per una especialitzaci&oacute; concreta, per&ograve; en el seu cas parlem d'una especialitat tan atractiva que fa que, tot i que aquest any inici&iuml;n la seva traject&ograve;ria amb la primera edici&oacute;, sembla com si hagu&eacute;s estat aqu&iacute; sempre.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Puig]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/cinema-documental-art_132_3028053.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 29 Nov 2017 22:29:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/390d9eb6-2c83-4c38-8970-5819f3e6ef30_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="77264" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/390d9eb6-2c83-4c38-8970-5819f3e6ef30_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="77264" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Des de l'interior de l'art]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/390d9eb6-2c83-4c38-8970-5819f3e6ef30_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“El teatre té un problema, la pèrdua de contacte amb els joves”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/teatre-joves_132_3065360.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/56c1975c-2056-428f-b96e-d5de690bdc5f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="“El teatre té un problema, la pèrdua de contacte amb els joves”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El festival RBLS pretén acostar el teatre als joves a través de textos i obres que connectin amb les seves preocupacions i interessos. Hi participen artistes com Marta Galán i les companyies Col·lectiu VVAA, DARA, La Casa Real o L'Excèntrica</p><p class="subtitle">"Hem volgut defugir d’aspectes pedagògics per demostrar-los que el teatre no és només per a adults, sinó també per als joves, que ofereix un ampli ventall de formats atractius i diversos"</p><p class="subtitle">"La desafecció dels adolescents i els joves cap al teatre és responsabilitat de les mateixes sales que no acaben d’abordar a fons el problema"</p></div><p class="article-text">
        El teatre per la seva mateixa naturalesa constitueix una poderosa eina de representaci&oacute; col&middot;lectiva de la nostra realitat, que cal aprofitar i fer arribar a joves i adolescents. Llegir, representar, ser per uns moments una persona diferent, a m&eacute;s de ser divertit, ajuda sens dubte a crear empaties i a posar-se al lloc de l&rsquo;altre. Si el jove s&rsquo;entusiasma amb el teatre perqu&egrave; li aporta alguna cosa, de gran tamb&eacute; hi anir&agrave;. Partim d&rsquo;un espectador imaginari jove que ve per primer cop al teatre, no sap qui ha escrit l&rsquo;obra i potser ni tan sols ha preguntat de qu&egrave; va. Ha d&rsquo;aconseguir entrar dins de la hist&ograve;ria. Cal que la hist&ograve;ria fascini, que funcioni; els personatges han de ser interessants, no estrictament realistes; el llenguatge ha de funcionar teatralment. El dramaturg alemany, Lutz H&uuml;bner, considera els joves com a &ldquo;adults que encara no han assolit la majoria d&rsquo;edat&rdquo; i per als quals, per tant, s&rsquo;ha d&rsquo;oferir un producte art&iacute;stic madur. H&uuml;bner remarca la import&agrave;ncia de la hist&ograve;ria i la necessitat de la identificaci&oacute; d&rsquo;aquest p&uacute;blic objectiu per sobre d&rsquo;aspectes formals, aix&iacute; com la necessitat que el teatre per a joves s&rsquo;allunyi de la moralitat i de la pedagogia. Aquest &eacute;s un dels aspectes que vol cuidar, del 16 al 19 de novembre, la primera edici&oacute; del <a href="http://www.rbls.cat/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">festival RBLS </a>adre&ccedil;at a adolescents d'entre 13 i 20 anys per&ograve; tamb&eacute; obert a tot tipus de p&uacute;blic. La seva directora art&iacute;stica, la periodista, Carme Tierz, explica com pensen encomanar als joves la passi&oacute; per aquest art.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per qu&egrave; rebels?</strong>
    </p><p class="article-text">
        De fet, penso que mai haur&iacute;em de deixar de ser rebels, inconformistes, lluitadors, tant se val l'edat que tinguem. Al contrari del que molts pensen, els joves s&oacute;n rebels i inconformistes.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Culturalment inquiets?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Tendim a generalitzar que els joves no tenen inter&egrave;s per la cultura. &Eacute;s cert, els seus usos culturals de l&rsquo;adolesc&egrave;ncia estan molt orientats per pares i mestres. Ara b&eacute;, quan creuen el llindar hi ha molts adolescents que acaben explorant pel seu compte &agrave;mbits art&iacute;stics com les arts esc&egrave;niques. Molts d&rsquo;altres, per&ograve;, viuen allunyats del teatre perqu&egrave; el relacionen amb els adults. Hem d&rsquo;aconseguir que aquests joves connectin amb el teatre, la cultura en general.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Partim de la base que aquests joves van per primer cop al teatre.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Trobaran emoci&oacute;, veritat, contacte real. Els ajudar&agrave; a millorar la seva capacitat comunicativa, reflexiva i cr&iacute;tica, a millorar l&rsquo;autoestima, en definitiva, a obrir-se al m&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com pot captar el teatre l&rsquo;atenci&oacute; dels joves?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El teatre t&eacute; un problema, la p&egrave;rdua de contacte amb els joves. Les xarxes socials ens brinden una bona oportunitat per explicar que no nom&eacute;s poden ser espectadors sin&oacute; tamb&eacute; a implicar-se de veritat. Poden abandonar la posici&oacute; de &ldquo;p&uacute;blic passiu&rdquo; per convertir-se en &ldquo;p&uacute;blic actiu&rdquo;. Nom&eacute;s aix&iacute; gaudiran del teatre.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Hist&ograve;ries atractives i addictives, sense rerefons pedag&ograve;gic?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hem volgut defugir d&rsquo;aspectes pedag&ograve;gics per demostrar-los que el teatre no &eacute;s nom&eacute;s per a adults, sin&oacute; tamb&eacute; per als joves, que ofereix un ampli ventall de formats atractius i diversos. El teatre ha de ser l&uacute;dic. El missatge ja hi &eacute;s per sota. L&rsquo;error, moltes vegades, ha sigut sempre fer un teatre moralista, que els tira enrere.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b1d8ca5-6aa5-4b48-865d-c0434f531d03_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b1d8ca5-6aa5-4b48-865d-c0434f531d03_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b1d8ca5-6aa5-4b48-865d-c0434f531d03_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b1d8ca5-6aa5-4b48-865d-c0434f531d03_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b1d8ca5-6aa5-4b48-865d-c0434f531d03_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b1d8ca5-6aa5-4b48-865d-c0434f531d03_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8b1d8ca5-6aa5-4b48-865d-c0434f531d03_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>L&rsquo;entorn en que viuen molts joves no afavoreix aquesta incursi&oacute; al teatre?   </strong>
    </p><p class="article-text">
        El teatre s&rsquo;integra i conviu perfectament amb les noves tecnologies. Les noves tecnologies no estan renyides amb les emocions.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Qu&egrave; hi poden fer les sales?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La desafecci&oacute; dels adolescents i els joves cap al teatre &eacute;s responsabilitat de les mateixes sales que no acaben d&rsquo;abordar a fons el problema. Amb excepcions. Can Felipa i la Beckett han apostat decididament perqu&egrave; RBLS fos una realitat. Sense la seva implicaci&oacute; no hauria estat el mateix. De seguida van mostrar la seva predisposici&oacute;. Ens hem ent&egrave;s molt b&eacute;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>I els professionals?  </strong>
    </p><p class="article-text">
        Comen&ccedil;arem amb la Primera Trobada RBLS Joves i Teatre, adre&ccedil;ada a professionals de l&rsquo;educaci&oacute;, les arts esc&egrave;niques i la cultura en general a la seu de SGAE Catalunya. Volem que esdevingui en espai d&rsquo;intercanvi te&ograve;ric i pr&agrave;ctic al voltant del teatre per a joves. Enfortir ponts.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com es plasmar&agrave; RBLS?</strong>
    </p><p class="article-text">
        A la Beckett hi haur&agrave; un espectacle i un taller, i a Can Felipa la resta de programaci&oacute;, inclosa la presentaci&oacute; del projecte esc&egrave;nic comunitari <em>En resist&egrave;ncia</em> a c&agrave;rrec de TRANSlab. / Marta Gal&aacute;n, a m&eacute;s de tallers, jocs teatrals, espai per a r&agrave;dio online i youtubers&hellip; Per comen&ccedil;ar, hem triat un espectacle molt intens i vital, <em>Like si lloras</em>, del Col&middot;lectiu VVAA. Proposarem un itinerari de microteatre, P&iacute;ndoles, teatre de text amb <em>iMe</em>, de Roc Esquius i la Cia. DARA, improvisaci&oacute;, m&uacute;sica i festa a <em>Assajar &eacute;s de covards</em>, de la Cia. Casa Real. Tamb&eacute; integrem dues propostes d&rsquo;Escena Can Felipa, una instal&middot;laci&oacute; performance, <em>Membrana m&agrave;gica</em>, de Sachiko Fullita, i titelles, <em>La Tragicomedia de don Crist&oacute;bal y la se&ntilde;&aacute; Rosita</em>, de L&rsquo;Exc&egrave;ntrica. No podem oblidar els tallers, de musical, de moviment o d&rsquo;improvisaci&oacute; i t&egrave;cniques interpretatives, els jocs de Recomana.cat, el Tast Cultural d&rsquo;ENDINSART.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Puig]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/teatre-joves_132_3065360.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 13 Nov 2017 18:03:23 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/56c1975c-2056-428f-b96e-d5de690bdc5f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="152294" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/56c1975c-2056-428f-b96e-d5de690bdc5f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="152294" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[“El teatre té un problema, la pèrdua de contacte amb els joves”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/56c1975c-2056-428f-b96e-d5de690bdc5f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sala Beckett]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["El teatro tiene un problema, la pérdida de contacto con los jóvenes"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/teatro-jovenes_132_3065338.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/56c1975c-2056-428f-b96e-d5de690bdc5f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;El teatro tiene un problema, la pérdida de contacto con los jóvenes&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El festival RBLS pretende acercar el teatro a los jóvenes a través de textos y obras que conecten con sus preocupaciones e intereses. Participan artistas como Marta Galán y las compañías Colectivo VVAA, DARA, La Casa Real o  L’Excèntrica</p><p class="subtitle">"Hemos querido rehuir de aspectos pedagógicos para demostrarles que el teatro no es sólo para adultos, sino también para los jóvenes, que ofrece un amplio abanico de formatos atractivos y diversos"</p><p class="subtitle">"La desafección de los adolescentes y los jóvenes hacia el teatro es responsabilidad de las mismas salas que no acaban de abordar a fondo el problema"</p></div><p class="article-text">
        El teatro por su misma naturaleza constituye una poderosa herramienta de representaci&oacute;n colectiva de nuestra realidad, que hay que aprovechar y hacer llegar j&oacute;venes y adolescentes. Leer, representar, ser por unos momentos una persona diferente, adem&aacute;s de ser divertido, ayuda sin duda a crear empat&iacute;as ya ponerse en el lugar del otro. Si el joven se entusiasma con el teatro porque le aporta algo, de gran tambi&eacute;n ir&aacute;. Partimos de un espectador imaginario joven que viene por primera vez en el teatro, no sabe qui&eacute;n ha escrito la obra y puede que ni siquiera ha preguntado de qu&eacute; va. Debe conseguir entrar dentro de la historia. Es necesario que la historia fascine, que funcione; los personajes deben ser interesantes, no estrictamente realistas; el lenguaje debe funcionar teatralmente. El dramaturgo alem&aacute;n, Lutz H&uuml;bner, considera a los j&oacute;venes como &ldquo;adultos que a&uacute;n no han alcanzado la mayor&iacute;a de edad&rdquo; y para los que, por tanto, se ha de ofrecer un producto art&iacute;stico maduro. H&uuml;bner subraya la importancia de la historia y la necesidad de la identificaci&oacute;n de este p&uacute;blico objetivo por encima de aspectos formales, as&iacute; como la necesidad de que el teatro para j&oacute;venes se aleje de la moralidad y de la pedagog&iacute;a. Este es uno de los aspectos que quiere cuidar la primera edici&oacute;n del <a href="http://www.rbls.cat/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">festival RBLS</a>, del 16 al 19 de noviembre, dirigido especialmente a adolescentes de entre 13 y 20 a&ntilde;os pero tambi&eacute;n abierto a todo tipo de p&uacute;blico. La directora art&iacute;stica de RBLS, la periodista, Carme Tierz, nos cuenta c&oacute;mo piensan contagiar a los j&oacute;venes la pasi&oacute;n por este arte.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Por qu&eacute; rebeldes?</strong>
    </p><p class="article-text">
        De hecho, pienso que nunca deber&iacute;amos dejar de ser rebeldes, inconformistas, luchadores, no importa la edad que tengamos. Al contrario de lo que muchos piensan, los j&oacute;venes son rebeldes e inconformistas.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Culturalmente inquietos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Tendemos a generalizar que los j&oacute;venes no tienen inter&eacute;s por la cultura. Es cierto, sus usos culturales de la adolescencia est&aacute;n muy orientados por padres y maestros. Ahora bien, cuando cruzan el umbral hay muchos adolescentes que acaban explorando por su cuenta &aacute;mbitos art&iacute;sticos como las artes esc&eacute;nicas. Muchos otros, sin embargo, viven alejados del teatro para que lo relacionan con los adultos. Tenemos que conseguir que estos j&oacute;venes conecten con el teatro, la cultura en general.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Partimos de la base de que estos j&oacute;venes van por primera vez al teatro.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Encontrar&aacute;n emoci&oacute;n, verdad, contacto real. Los ayudar&aacute; a mejorar su capacidad comunicativa, reflexiva y cr&iacute;tica, a mejorar la autoestima, en definitiva, a abrirse al mundo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo puede captar el teatro la atenci&oacute;n de los j&oacute;venes?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El teatro tiene un problema, la p&eacute;rdida de contacto con los j&oacute;venes. Las redes sociales nos brindan una buena oportunidad para explicar que no s&oacute;lo pueden ser espectadores sino tambi&eacute;n a implicarse de verdad. Pueden abandonar la posici&oacute;n de &ldquo;p&uacute;blico pasivo&rdquo; para convertirse en &ldquo;p&uacute;blico activo&rdquo;. S&oacute;lo as&iacute; disfrutar&aacute;n del teatro.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Historias atractivas y adictivas, sin trasfondo pedag&oacute;gico?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hemos querido rehuir de aspectos pedag&oacute;gicos para demostrarles que el teatro no es s&oacute;lo para adultos, sino tambi&eacute;n para los j&oacute;venes, que ofrece un amplio abanico de formatos atractivos y diversos. El teatro debe ser l&uacute;dico. El mensaje ya est&aacute; por debajo. El error, muchas veces, ha sido siempre hacer un teatro moralista, que los tira atr&aacute;s.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b1d8ca5-6aa5-4b48-865d-c0434f531d03_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b1d8ca5-6aa5-4b48-865d-c0434f531d03_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b1d8ca5-6aa5-4b48-865d-c0434f531d03_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b1d8ca5-6aa5-4b48-865d-c0434f531d03_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b1d8ca5-6aa5-4b48-865d-c0434f531d03_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b1d8ca5-6aa5-4b48-865d-c0434f531d03_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8b1d8ca5-6aa5-4b48-865d-c0434f531d03_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;El entorno en que viven muchos j&oacute;venes no favorece esta incursi&oacute;n en el teatro?</strong>   
    </p><p class="article-text">
        El teatro se integra y convive perfectamente con las nuevas tecnolog&iacute;as. Las nuevas tecnolog&iacute;as no est&aacute;n re&ntilde;idas con las emociones.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; pueden hacer las salas?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La desafecci&oacute;n de los adolescentes y los j&oacute;venes hacia el teatro es responsabilidad de las mismas salas que no acaban de abordar a fondo el problema. Con excepciones. Can Felipa y la Beckett han apostado decididamente por RBLS y que fuera una realidad. Sin su implicaci&oacute;n no habr&iacute;a sido posible. Enseguida mostraron su predisposici&oacute;n. Nos hemos entendido muy bien.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Y los profesionales?  </strong>
    </p><p class="article-text">
        Comenzaremos con el I Encuentro RBLS J&oacute;venes y Teatro, dirigida a profesionales de la educaci&oacute;n, las artes esc&eacute;nicas y la cultura en general en la sede de SGAE Catalu&ntilde;a. Queremos que se convierta en espacio de intercambio te&oacute;rico y pr&aacute;ctico en torno al teatro para j&oacute;venes. Fortaleciendo puentes.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo se plasmar&aacute; RBLS?</strong>
    </p><p class="article-text">
        En la Beckett habr&aacute; un espect&aacute;culo y un taller, y en Can Felipa el resto de programaci&oacute;n, incluida la presentaci&oacute;n del proyecto esc&eacute;nico comunitario <em>En resist&egrave;ncia</em> a cargo de TRANSlab. / Marta Gal&aacute;n, adem&aacute;s de talleres, juegos teatrales, espacio para radio online y YouTubers ... Para empezar, hemos elegido un espect&aacute;culo muy intenso y vital, <em>Like si lloras</em>, del Colectivo VVAA. Propondremos un itinerario de microteatro, P&iacute;ndoles, teatro de texto con <em>iMe</em>, de Roc Esquius y la Cia. DARA, improvisaci&oacute;n, m&uacute;sica y fiesta en <em>Assajar &eacute;s de covards</em>, de la C&iacute;a. Casa Real. Tambi&eacute;n integramos dos propuestas de Escena Can Felipa, una instalaci&oacute;n performance, <em>Membrana m&agrave;gica</em>, de Sachiko Fullita, y t&iacute;teres, <em>La tragicomedia de don Crist&oacute;bal y la se&ntilde;&aacute; Rosita</em>, de L'Exc&egrave;ntrica. No podemos olvidar los talleres, de musical, de movimiento o de improvisaci&oacute;n y t&eacute;cnicas interpretativas, los juegos de Recomana.cat, la Cata Cultural de ENDINSART.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Puig]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/teatro-jovenes_132_3065338.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 13 Nov 2017 18:02:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/56c1975c-2056-428f-b96e-d5de690bdc5f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="152294" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/56c1975c-2056-428f-b96e-d5de690bdc5f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="152294" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["El teatro tiene un problema, la pérdida de contacto con los jóvenes"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/56c1975c-2056-428f-b96e-d5de690bdc5f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sala Beckett]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Pensar la cultura desde sus actores y no desde las instituciones es una asignatura pendiente"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/danza-artes-escenicas_132_3073168.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/fcfc18cb-44c3-4d05-8184-70fc911dc98b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Pensar la cultura desde sus actores y no desde las instituciones es una asignatura pendiente&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">A principios de octubre la sala Hiroshima arrancó su cuarta temporada para seguir siendo referente de la escena contemporánea más experimental y alternativa</p><p class="subtitle">"Uno de nuestros objetivos es ensanchar los públicos, y esto significa también romper prejuicios. Queremos generar nuevas audiencias para la escena contemporánea"</p><p class="subtitle">"Hay que construir sobre la diversidad apostando también por la cultura más independiente, y por proyectos capaces de cuestionar, de replantear, de imaginar, una nueva ciudad cultural"</p></div><p class="article-text">
        <a href="http://www.hiroshima.cat/?lang=ca" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Hiroshima</a> es s&iacute;mbolo de reconstrucci&oacute;n y renacimiento. Es esperanza y fuerza. Por Gaston Core representa la capacidad del hombre de volver a empezar, de tirar siempre adelante. La crisis no impidi&oacute; montar una sala de teatro con un modelo diferente de gesti&oacute;n, programaci&oacute;n y de comunicaci&oacute;n con un p&uacute;blico determinado. Tambi&eacute;n contribuy&oacute; la falta de propuestas alternativas y las ganas de buscar nuevas maneras de pensar las cosas. En s&oacute;lo tres a&ntilde;os,  se ha consolidado en el Poble Sec como espacio de exhibici&oacute;n con espect&aacute;culos muy particulares: escena alternativa de calidad, preferentemente danza pero tambi&eacute;n artes visuales, m&uacute;sica y teatro. Este espacio de peque&ntilde;o formato ha programado 135 compa&ntilde;&iacute;as y atra&iacute;do 20.000 espectadores. Conversamos con su art&iacute;fice, el ex bailar&iacute;n y actor miembro de La zool&oacute;gica, Gaston Core.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cu&aacute;les son las l&iacute;neas generales de la programaci&oacute;n de esta temporada?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Seguimos una l&iacute;nea de programaci&oacute;n centrada con artistas nacionales e internacionales. Con una programaci&oacute;n basada en la creaci&oacute;n contempor&aacute;nea y las nuevas escenas. Estamos hablando de propuestas de mediano y peque&ntilde;o formato y productos con un alto nivel de riesgo e innovaci&oacute;n dirigidos a un p&uacute;blico en general, no necesariamente aficionado al teatro.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo se puede llegar a otros p&uacute;blicos que en principio no est&aacute;n interesados en el teatro ni en propuestas arriesgadas?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hay que comunicar de otra manera con el p&uacute;blico. Tiene que haber la posibilidad de que el p&uacute;blico se anime a ver un espect&aacute;culo contempor&aacute;neo y que &eacute;ste pueda aportar algo y enriquecer su visi&oacute;n del arte.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Por qu&eacute; tendemos a subestimar la capacidad del espectador?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No somos conscientes de que el espectador es m&aacute;s listo de lo que pensamos. Como programadores y salas no arriesgamos suficiente. Piensa que el espectador es capaz de descodificar m&aacute;s r&aacute;pido de lo que pensamos cualquier tipo de lenguaje y de propuesta esc&eacute;nica. De ah&iacute; que las propuestas de Hiroshima tengan diferentes capas, diferentes niveles de lectura. El espectador actual est&aacute; acostumbrado a la tecnolog&iacute;a, al digital, al bombardeo constante de im&aacute;genes. Por lo tanto, me cuesta entender que no sea capaz de descodificar otros lenguajes. Si creemos que este espectador no existe volveremos a lo de siempre y nos equivocaremos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo se adapta la l&iacute;nea art&iacute;stica a las caracter&iacute;sticas del espacio?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Apostamos por hacer una programaci&oacute;n muy din&aacute;mica, de ah&iacute; la rotaci&oacute;n de espect&aacute;culos. Nuestro p&uacute;blico le gusta dejarse sorprender. Adem&aacute;s, un buen porcentaje de los artistas vienen de fuera, y esto hace inviable mantenerlos en cartel durante muchos d&iacute;as. De hecho, las l&oacute;gicas de programaci&oacute;n son muy parecidas a las de un festival. Por eso esta temporada nos presentamos con un lema muy expl&iacute;cito: <em>The longest festival of the year</em>. De alguna manera un festival es nuestro ritual contempor&aacute;neo, donde vamos a celebrar. Muchos de los artistas est&aacute;n centrando sus investigaciones en la naturaleza del grupo, como se crea una comunidad, como generamos una colectividad.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo se gesta una identidad com&uacute;n?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Algunos artistas lo hacen desde la investigaci&oacute;n coreogr&aacute;fica, buscando en movimientos concretos. Aina Alegre explora las danzas y tradiciones populares de Catalunya y del Mediterr&aacute;neo; Reinaldo Ribeiro hace lo mismo con la samba del carnaval; N&uacute;ria Guiu investiga en torno a los fen&oacute;menos de masas que se generan en las redes sociales&hellip; Otros artistas de la programaci&oacute;n buscan generar una experiencia colectiva de tr&aacute;fico o ritual entre el espectador y la escena recuperando formas como el expresionismo o la performance. Es el caso del australiano Luke George o de la caboverdiana Marlene Monteiro Freiras.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Despu&eacute;s de dedicar el primer a&ntilde;o de proyecto al posicionamiento de la sala y el segundo a la internacionalizaci&oacute;n, cu&aacute;les son los objetivos de esta cuarta temporada?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Un primer objetivo es focalizar recursos en el acompa&ntilde;amiento art&iacute;stico, mediante la figura del artista asociado, aquel artista de la escena local que ya ha hecho una o dos piezas peque&ntilde;as con una cierta notoriedad, y est&aacute; en el punto en que necesita un peque&ntilde;o empuj&oacute;n, una estructura eficaz, que acompa&ntilde;e, que le d&eacute; un consejo a nivel art&iacute;stico pero tambi&eacute;n administrativo y de estrategia. El segundo objetivo es ensanchar los p&uacute;blicos, y esto significa tambi&eacute;n romper prejuicios. Queremos generar nuevas audiencias para la escena contempor&aacute;nea, atraer a la sala gente que, si llegara, seguramente disfrutar&iacute;a de los espect&aacute;culos. Gente de mundos muy diferentes.  
    </p><p class="article-text">
        <strong>Tambi&eacute;n estableciendo v&iacute;nculos con otros festivales.</strong>
    </p><p class="article-text">
        En marzo programaremos una selecci&oacute;n especial de artistas representativos de la escena emergente en el marco del Festival Metropolit&agrave; de Dansa. De este repertorio especial forman parte dos propuestas art&iacute;sticas que presentan una visi&oacute;n femenina de la escena: la performance <em>MI-RU</em>, de Kotomi Nashiwiki y Miquel Casaponsa y la pieza de Daina Ashbee, <em>Pour</em>. La obra de Ashbee es una oda al cuerpo de la mujer ya su naturaleza, que sorprende por una reflexi&oacute;n pl&aacute;stica sobre la posici&oacute;n del cuerpo femenino en la sociedad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3a8a5ff-d38d-4e57-a86d-dc66ab6642a3_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3a8a5ff-d38d-4e57-a86d-dc66ab6642a3_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3a8a5ff-d38d-4e57-a86d-dc66ab6642a3_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3a8a5ff-d38d-4e57-a86d-dc66ab6642a3_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3a8a5ff-d38d-4e57-a86d-dc66ab6642a3_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3a8a5ff-d38d-4e57-a86d-dc66ab6642a3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a3a8a5ff-d38d-4e57-a86d-dc66ab6642a3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Por qu&eacute; las artes esc&eacute;nicas han dejado de ser una experiencia y un punto de encuentro y celebraci&oacute;n?</strong>
    </p><p class="article-text">
        En buena parte por culpa de las l&iacute;neas de programaci&oacute;n, son excelentes pero tienen otro recorrido. Luego tambi&eacute;n hay un tema estructural: las salas se ven asfixiadas por los alquileres y los espacios peque&ntilde;os con normativas estrictas que no permiten expandir la propuesta de la representaci&oacute;n: t&uacute; entras en el teatro, voces del espect&aacute;culo y te vas. No hay espacio para generar otro tipo de discursos. Y claro, si siempre somos los mismos que vamos al teatro esto acaba normativizando el hecho de ir al teatro y acaba siendo un acto funcional.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Ustedes inciden en el pensamiento en torno a un trabajo art&iacute;stico.</strong>
    </p><p class="article-text">
        En Hiroshima nos gusta crear espacios de reflexi&oacute;n en base a un artista. Organizamos talleres y workshops asociados a una propuesta art&iacute;stica en concreto. Quien se interese por el espect&aacute;culo podr&aacute; entender por qu&eacute; el artista trabaja de una manera u otra.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Barcelona vende una imagen de modernidad e innovaci&oacute;n. &iquest;C&oacute;mo se relaciona esa imagen con la realidad interna?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Existe un s&iacute;ndrome Barcelona, y esto es la percepci&oacute;n de que los atributos que la marca ha sabido abanderar en gastronom&iacute;a, moda y dise&ntilde;o deben estar representados en el resto de &aacute;mbitos imaginables. En lo que a escena contempor&aacute;nea se refiere, creo que a&uacute;n nos queda camino por recorrer.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo dialoga con el sector cultural de la ciudad?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Pensar la cultura desde sus actores y no desde la instituci&oacute;n es una asignatura pendiente, utilizando la observaci&oacute;n directa como m&eacute;todo y no solo el an&aacute;lisis estad&iacute;stico. Hace falta repensar el tejido cultural y su dificultosa interrelaci&oacute;n con el sector p&uacute;blico.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Es posible apostar por la cultura desde lo p&uacute;blico sin dejar de estimular la iniciativa independiente?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es necesario construir sobre la diversidad apostando tambi&eacute;n por la cultura m&aacute;s independiente, y por proyectos capaces de cuestionar, de replantear, de imaginar, una nueva ciudad cultural m&aacute;s all&aacute; de las modas y las marcas. Es necesario definir unas l&iacute;neas estrat&eacute;gicas que puedan sobrevivir los cambios de gobierno, que permitan construir de forma progresiva y a largo plazo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Puig]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/danza-artes-escenicas_132_3073168.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 09 Nov 2017 20:22:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/fcfc18cb-44c3-4d05-8184-70fc911dc98b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="6674484" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/fcfc18cb-44c3-4d05-8184-70fc911dc98b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="6674484" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Pensar la cultura desde sus actores y no desde las instituciones es una asignatura pendiente"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/fcfc18cb-44c3-4d05-8184-70fc911dc98b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“Pensar la cultura des dels seus actors i no des de les institucions és una assignatura pendent”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/dansa-arts-esceniques_132_3073189.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/fcfc18cb-44c3-4d05-8184-70fc911dc98b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="“Pensar la cultura des dels seus actors i no des de les institucions és una assignatura pendent”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">A començaments d’octubre la sala Hiroshima va arrencar la seva quarta temporada per continuar sent un referent de l'escena contemporània més experimental i alternativa</p><p class="subtitle">"Un dels nostres objectius és eixamplar els públics, i això significa també trencar prejudicis. Volem generar noves audiències per a l’escena contemporània i fidelitzar-les"</p><p class="subtitle">"Cal construir sobre la diversitat apostant també per la cultura més independent, i per projectes capaços de qüestionar, de replantejar, d'imaginar, una nova ciutat cultural"</p></div><p class="article-text">
        <a href="http://www.hiroshima.cat/?lang=ca" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Hiroshima</a> &eacute;s s&iacute;mbol de reconstrucci&oacute; i renaixement. &Eacute;s esperan&ccedil;a i for&ccedil;a. Per Gaston Core representa la capacitat de l'home de tornar a comen&ccedil;ar, de tirar sempre endavant. La crisi no va impedir muntar una sala de teatre amb un model diferent de gesti&oacute;, programaci&oacute; i de comunicaci&oacute; amb un p&uacute;blic determinat. Tamb&eacute; hi va contribuir la falta de propostes alternatives i les ganes de buscar noves maneres de pensar les coses. En nom&eacute;s tres anys,  s&rsquo;ha consolidat al Poble Sec com a espai d&rsquo;exhibici&oacute; amb espectacles molt particulars: escena alternativa de qualitat, preferentment dansa per&ograve; tamb&eacute; arts visuals, m&uacute;sica i teatre. En els seus tres anys de vida, aquest espai de petit format ha programat 135 companyies i atret 20.000 espectadors. Conversem amb el seu art&iacute;fex, l&rsquo;exballar&iacute; i actor membre de La zool&ograve;gica, Gaston Core.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quines s&oacute;n les l&iacute;nies generals de la programaci&oacute; d&rsquo;aquesta temporada?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Seguim una l&iacute;nia de programaci&oacute; centrada amb artistes nacionals i internacionals. Com hem fet des dels inicis no defugim d&rsquo;una programaci&oacute; basada en la creaci&oacute; contempor&agrave;nia i les noves escenes. Estem parlant de propostes de mitj&agrave; i petit format i productes amb un alt nivell de risc i innovaci&oacute; dirigits a un p&uacute;blic en general, no necess&agrave;riament aficionat al teatre.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com s'arriba a altres p&uacute;blics que en principi no estan interessats en el teatre ni en propostes arriscades?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Ens hem de comunicar d&rsquo;una altra manera amb el p&uacute;blic. Aquest &eacute;s un dels &egrave;xits de Hiroshima. Hi ha d&rsquo;haver la possibilitat que el p&uacute;blic s&rsquo;animi a veure un espectacle contemporani i que aquest pot aportar alguna cosa i enriquir la seva visi&oacute; de l&rsquo;art.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per qu&egrave; tendim a subestimar la capacitat de l&rsquo;espectador?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No som conscients que l&rsquo;espectador &eacute;s m&eacute;s llest del que pensem. Com a programadors i sales no arrisquem suficient. Pensa que l&rsquo;espectador &eacute;s capa&ccedil; de descodificar m&eacute;s r&agrave;pid del que pensem qualsevol tipus de llenguatge i de proposta esc&egrave;nica. D&rsquo;aqu&iacute; que les propostes d&rsquo;Hiroshima tinguin diferents capes, diferents nivells de lectura. L&rsquo;espectador actual est&agrave; acostumat a la tecnologia, al digital, al bombardeig constant d&rsquo;imatges. Per tant, em costa entendre que no sigui capa&ccedil; de descodificar altres llenguatges. Si creiem que aquest espectador no existeix tornarem al de sempre i ens equivocarem.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com s'adapta la l&iacute;nia art&iacute;stica amb les caracter&iacute;stiques de l'espai?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Apostem per fer una programaci&oacute; molt din&agrave;mica, d&rsquo;aqu&iacute; la rotaci&oacute; d&rsquo;espectacles. El nostre p&uacute;blic li agrada deixar-se sorprendre. A m&eacute;s, un bon percentatge dels artistes venen de fora, i aix&ograve; fa inviable mantenir-los en cartell durant molts dies. De fet, les l&ograve;giques de programaci&oacute; s&oacute;n molt semblants a les d&rsquo;un festival. Per aix&ograve; aquesta temporada ens presentem amb un lema molt expl&iacute;cit: <em>The longest festival of the year</em>. D&rsquo;alguna manera un festival &eacute;s el nostre ritual contemporani, on anem a celebrar. Molts dels artistes estan centrant les seves investigacions en la naturalesa del grup, com es crea una comunitat, com generem una col&middot;lectivitat.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com es gesta una identitat comuna?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Alguns artistes ho fan des de la investigaci&oacute; coreogr&aacute;fica, buscant en moviments concrets. Aina Alegre explora les danses i tradicions populars de Catalunya i del Mediterrani; Reinaldo Ribeiro fa el mateix amb la samba del carnaval; N&uacute;ria Guiu investiga al voltant dels fen&ograve;mens de masses que es generen a les xarxes socials... Altres artistes de la programaci&oacute; busquen generar una experi&egrave;ncia col&middot;lectiva de tr&agrave;nsit o ritual entre l&rsquo;espectador i l&rsquo;escena recuperant formes com l&rsquo;expressionisme o la performance. &Eacute;s el cas de l&rsquo;australi&agrave; Luke George o de la caboverdiana Marlene Monteiro Freiras.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Despr&eacute;s de dedicar el primer any de projecte al posicionament de la sala i el segon a la internacionalitzaci&oacute;, quins s&oacute;n els grans reptes d&rsquo;aquesta quarta temporada?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Un primer objectiu &eacute;s focalitzar recursos en l&rsquo;acompanyament art&iacute;stic, mitjan&ccedil;ant la figura de l&rsquo;artista associat, aquell artista de l&rsquo;escena local que ja ha fet una o dues peces petites amb una certa notorietat, i est&agrave; en el punt en qu&egrave; necessita una petita empenta, una estructura que el reculli, que l&rsquo;acompanyi, que li doni un consell a nivell art&iacute;stic per&ograve; tamb&eacute; administratiu i d&rsquo;estrat&egrave;gia. El segon objectiu &eacute;s eixamplar els p&uacute;blics, i aix&ograve; significa tamb&eacute; trencar prejudicis. Volem generar noves audi&egrave;ncies per a l&rsquo;escena contempor&agrave;nia i fidelitzar-les, atreure a la sala gent que, si hi arrib&eacute;s, segurament gaudiria dels espectacles. Gent de m&oacute;ns molt diferents.  
    </p><p class="article-text">
        <strong>Tamb&eacute; establint vincles amb altres festivals.</strong>
    </p><p class="article-text">
        El mes de mar&ccedil; programarem una selecci&oacute; especial d&rsquo;artistes representatius de l&rsquo;escena emergent en el marc del Festival Metropolit&agrave; de Dansa. D&rsquo;aquest repertori especial en formen part dues propostes art&iacute;stiques que presenten una visi&oacute; femenina de l&rsquo;escena: la performance <em>MI-RU</em>, de Kotomi Nashiwiki i Miquel Casaponsa i la pe&ccedil;a de Daina Ashbee, <em>Pour</em>. L&rsquo;obra d&rsquo;Ashbee &eacute;s una oda al cos de la dona i a la seva naturalesa, que sorpr&egrave;n per una reflexi&oacute; pl&agrave;stica sobre la posici&oacute; del cos femen&iacute; en la societat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3a8a5ff-d38d-4e57-a86d-dc66ab6642a3_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3a8a5ff-d38d-4e57-a86d-dc66ab6642a3_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3a8a5ff-d38d-4e57-a86d-dc66ab6642a3_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3a8a5ff-d38d-4e57-a86d-dc66ab6642a3_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3a8a5ff-d38d-4e57-a86d-dc66ab6642a3_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3a8a5ff-d38d-4e57-a86d-dc66ab6642a3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a3a8a5ff-d38d-4e57-a86d-dc66ab6642a3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Per qu&egrave; les arts esc&egrave;niques han deixat de ser una experi&egrave;ncia i un punt de trobada i celebraci&oacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        En bona part per culpa de les l&iacute;nies de programaci&oacute;, han adoptat un altre recorregut. Despr&eacute;s tamb&eacute; hi ha un tema estructural: les sales es veuen asfixiades pels lloguers i pels espais petits amb normatives estrictes que no permeten expandir la proposta de la representaci&oacute;: tu entres al teatre, veus l&rsquo;espectacle i te&rsquo;n vas. No hi ha espai per generar un altre tipus de discursos. I &eacute;s clar, si sempre som els mateixos que anem al teatre aix&ograve; acaba normativitzant el fet d&rsquo;anar al teatre i acaba sent un acte funcional.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Vost&egrave;s incideixen en el pensament al voltant d&rsquo;un treball art&iacute;stic.</strong>
    </p><p class="article-text">
        A Hiroshima ens agrada crear espais de reflexi&oacute; en base a un artista. Organitzem tallers i workshops associats a una proposta art&iacute;stica en concret. Qui s&rsquo;interessi per l&rsquo;espectacle podr&agrave; entendre per qu&egrave; l&rsquo;artista treballa d&rsquo;una manera o altra.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Barcelona ven una imatge de modernitat i innovaci&oacute;. Com es relaciona aquesta imatge amb la realitat interna?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hi ha s&iacute;ndrome Barcelona. La marca ha sabut abanderar gastronomia, moda i disseny per&ograve; no representa la resta d'&agrave;mbits imaginables. Pel que fa a l&rsquo;escena contempor&agrave;nia, crec que encara ens queda cam&iacute; per rec&oacute;rrer.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com dialoga amb el sector cultural de la ciutat?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Pensar la cultura des dels seus actors i no des de les institucions &eacute;s una assignatura pendent, utilitzant l'observaci&oacute; directa com a m&egrave;tode i no nom&eacute;s l'an&agrave;lisi estad&iacute;stic. Cal repensar el teixit cultural i la seva dificultosa interrelaci&oacute; amb el sector p&uacute;blic.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&Eacute;s possible apostar per la cultura des del p&uacute;blic sense deixar d'estimular la iniciativa independent?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Cal construir sobre la diversitat apostant tamb&eacute; per la cultura m&eacute;s independent, i per projectes capa&ccedil;os de q&uuml;estionar, de replantejar, d'imaginar, una nova ciutat cultural m&eacute;s enll&agrave; de les modes i les marques. Cal definir unes l&iacute;nies estrat&egrave;giques que puguin sobreviure els canvis de govern, que permetin construir de forma progressiva i a llarg termini.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Puig]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/dansa-arts-esceniques_132_3073189.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 09 Nov 2017 20:12:39 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/fcfc18cb-44c3-4d05-8184-70fc911dc98b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="6674484" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/fcfc18cb-44c3-4d05-8184-70fc911dc98b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="6674484" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[“Pensar la cultura des dels seus actors i no des de les institucions és una assignatura pendent”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/fcfc18cb-44c3-4d05-8184-70fc911dc98b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Quiénes somos y de dónde venimos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/teatro-franquismo_132_3146347.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b3aac715-b0bf-4d0c-8886-2972f26d7d2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Quiénes somos y de dónde venimos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los rastros del franquismo en la actualidad y la mirada de los jóvenes sobre la figura de Franco son los temas que aborda la obra</p><p class="subtitle">Los bancos regalan sandwicheras y chorizos</p><p class="subtitle">de la compañía 'José y sus hermanas' que se puede ver hasta el 4 de febrero  en la sala Baixos22 del Tantarantana</p></div><p class="article-text">
        Un hecho recurrente, casi podr&iacute;amos decir que clich&eacute;, a nivel acad&eacute;mico, escolar y medi&aacute;tico es preguntar cuestiones sobre la Guerra Civil Espa&ntilde;ola y el franquismo en la juventud. El desconocimiento entre los m&aacute;s j&oacute;venes sobre aspectos tan fundamentales y b&aacute;sicos de la historia m&aacute;s reciente crea impacto, indignaci&oacute;n y, desgraciadamente, incluso cierta mofa. Cuando esto sucede nos preguntamos c&oacute;mo puede ser, qu&eacute; falla... &iquest;Qu&eacute; significa para los j&oacute;venes la dictadura de Franco? &iquest;C&oacute;mo ha influido en su vida la Transici&oacute;n espa&ntilde;ola y sus silencios? Son algunas de las reflexiones que plantea <em>Los bancos regalan sandwicheras y chorizos</em> que, seg&uacute;n palabras de sus creadores, &ldquo;lucha contra la impotencia a la que se ve empujada la sociedad y sus dirigentes&rdquo; y que &ldquo;sit&uacute;a la nueva generaci&oacute;n ante el reto de analizar la memoria hist&oacute;rica de este pa&iacute;s. Esta nueva generaci&oacute;n habla de la historia y de c&oacute;mo se sienten dentro de unas estructuras que se han encontrado hechas y les han sido impuestas. Estructuras pol&iacute;ticas, arquitect&oacute;nicas, hist&oacute;ricas, ling&uuml;&iacute;sticas, mentales, emocionales e, incluso, filos&oacute;ficas&rdquo;, a&ntilde;aden.
    </p><p class="article-text">
        Por muchos motivos <em>Los bancos regalan sandwicheras y chorizos</em> es imprescindible para entender nuestro contexto actual. Julio &Aacute;lvarez, director art&iacute;stico del Tantarantana, habla del proyecto como &ldquo;un regalo inesperado del momento tan importante que estamos viviendo. El Tantarantana siempre ha apostado por un teatro vinculado a la memoria hist&oacute;rica, y ahora, m&aacute;s que nunca, debemos escuchar la voz de unos j&oacute;venes que nos hablan de los rastros de un pasado que no han vivido, sino que les ha llegado en forma de relato. Descubrir su visi&oacute;n nos ayuda a entender m&aacute;s profundamente nuestro presente.&rdquo; Aqu&iacute;, posiblemente, est&aacute; la dificultad de situar el franquismo en boca de los m&aacute;s j&oacute;venes. Silvia Ferrando, directora y dramaturga, subraya el proceso de creaci&oacute;n colectiva que origin&oacute; el espect&aacute;culo. &ldquo;Propuse a los siete int&eacute;rpretes trabajar sobre los rastros del franquismo, los 40 a&ntilde;os m&aacute;s oscuros de nuestra historia reciente. Una etapa de la que no se habla, que no se ense&ntilde;a en las escuelas y de la que a&uacute;n quedan muchas cosas por desenterrar. (...) El resultado es un espect&aacute;culo cargado de vitalidad y de sentido del humor, muy &aacute;cido y muy cr&iacute;tico con nuestro pa&iacute;s. La obra trata de reclamar que somos y reconocer porque somos como somos. Habla de forma muy desacomplejada de temas silenciados. Es un homenaje a la ciudadania espa&ntilde;ola, desde un punto de vista muy pol&iacute;tico.&rdquo;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e7e2b22-3ebe-4f51-a5b6-d75c7f8a22fc_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e7e2b22-3ebe-4f51-a5b6-d75c7f8a22fc_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e7e2b22-3ebe-4f51-a5b6-d75c7f8a22fc_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e7e2b22-3ebe-4f51-a5b6-d75c7f8a22fc_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e7e2b22-3ebe-4f51-a5b6-d75c7f8a22fc_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e7e2b22-3ebe-4f51-a5b6-d75c7f8a22fc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9e7e2b22-3ebe-4f51-a5b6-d75c7f8a22fc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        A la pregunta de si el espect&aacute;culo habla de Espa&ntilde;a o de la relaci&oacute;n de Catalunya con Espa&ntilde;a, Ferrando deja muy claro que &ldquo;la obra habla de Espa&ntilde;a. Se est&aacute; hablando mucho de Catalunya y del Gobierno Espa&ntilde;ol, pero se est&aacute; hablando muy poco de qu&eacute; es Espa&ntilde;a. Qu&eacute; son los s&iacute;mbolos, los referentes espa&ntilde;oles, propios e impuestos, con qu&eacute; nos identificamos? Quisimos hacer un an&aacute;lisis de d&oacute;nde ven&iacute;amos, y nos ha salido donde estamos. La obra tambi&eacute;n reivindica como nos han raptado el lenguaje, adem&aacute;s de muchas otras cosas. Hay palabras que no se pueden decir sin generar crispaci&oacute;n. Y las palabras, como la historia, tambi&eacute;n son nuestras&rdquo;. Siguiendo el relato, Marta D&iacute;ez, actriz del proyecto, explica el proceso de creaci&oacute;n desde el punto de vista de los int&eacute;rpretes, todos ellos de la misma generaci&oacute;n, entre los veinte y los treinta a&ntilde;os: &ldquo;Cuando Silvia nos pregunt&oacute; sobre los rastros del franquismo, nos dimos cuenta de que sab&iacute;amos muy poco y que, adem&aacute;s, todos ten&iacute;amos las mismas dudas. Esto quiere decir que algo pasa con este tema. Por ejemplo, en nuestro imaginario hay muchas m&aacute;s im&aacute;genes del nazismo, que del franquismo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La avalancha de referencias al pasado&nbsp;de estos d&iacute;as convulsos nos sobrepasa y nos confunde. Con tanta vehemencia se esconde la historia. Y es que, como recuerda Silvia Ferrando, &ldquo;habitamos edificios igual que habitamos pa&iacute;ses, familias, memorias. La arquitectura que han construido otros nos condiciona, form&aacute;ndonos y deformandonos seleccionados. Hay edificios que se dejan habitar, que te invitan a entrar y vivir, te acogen y reconfortan, forman parte de tu historia y tu de la suya. La arquitectura contempor&aacute;nea es muchas veces brutal. Existen por suerte tambi&eacute;n, edificios y lugares que promueven el encuentro, el calor de la comunicaci&oacute;n humana. En cambio, otros son como un bunker o montones de nichos, compartimentos donde esconderse o aislarse. Edificios fantasmas bunkerizados.&rdquo; <em>Los bancos regalan sandwicheras y chorizos</em> los derriba para conocer aquello que no nos cuenta el discurso hist&oacute;rico oficial; las voces que no son escuchadas o, simplemente, las voces que nos ayudan a entender qui&eacute;nes somos, de d&oacute;nde venimos, hacia d&oacute;nde vamos.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Puig]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/teatro-franquismo_132_3146347.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 05 Oct 2017 18:55:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b3aac715-b0bf-4d0c-8886-2972f26d7d2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="40664" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b3aac715-b0bf-4d0c-8886-2972f26d7d2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="40664" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Quiénes somos y de dónde venimos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b3aac715-b0bf-4d0c-8886-2972f26d7d2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Qui som i d'on venim]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/teatre-franquisme_132_3146357.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b3aac715-b0bf-4d0c-8886-2972f26d7d2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Qui som i d&#039;on venim"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els rastres del franquisme en l'actualitat i la mirada dels joves sobre la figura de Franco són els temes que aborda l'obra</p><p class="subtitle">Los bancos regalan sandwicheras y chorizos</p><p class="subtitle">de la companyia 'José y sus hermanas' que es pot veure fins al 4 de febrer a la sala Baixos22 del Tantarantana</p></div><p class="article-text">
        Un fet recurrent, gaireb&eacute; podr&iacute;em dir que clix&eacute;, a nivell acad&egrave;mic, escolar i medi&agrave;tic &eacute;s preguntar q&uuml;estions sobre la Guerra Civil Espa&ntilde;ola i el franquisme a la joventut. El desconeixement entre els m&eacute;s joves sobre aspectes tan fonamentals i b&agrave;sics de la hist&ograve;ria m&eacute;s recent crea impacte, indignaci&oacute; i, malauradament, fins i tot certa mofa. Quan aix&ograve; succeeix ens preguntem com pot ser, qu&egrave; falla&hellip;  Qu&egrave; significa per als joves la dictadura de Franco? Com ha influ&iuml;t en la seva vida la Transici&oacute; espanyola i els seus silencis? S&oacute;n algunes de les reflexions de <em>Los bancos regalan sandwicheras y chorizos</em> que, segons paraules dels seus creadors, &ldquo;lluita contra la impot&egrave;ncia a la qual es veu empesa la societat i els seus dirigents&rdquo; i que &ldquo;situa la nova generaci&oacute; davant el repte d'analitzar la mem&ograve;ria hist&ograve;rica d'aquest pa&iacute;s. Aquesta nova generaci&oacute; parla de la hist&ograve;ria i de com se senten dins d'unes estructures que s'han trobat fetes i els han estat imposades. Estructures pol&iacute;tiques, arquitect&ograve;niques, hist&ograve;riques, ling&uuml;&iacute;stiques, mentals, emocionals i, fins i tot, filos&ograve;fiques&rdquo;, afegeixen.
    </p><p class="article-text">
        Per molts motius <em>Los bancos regalan sandwicheras y chorizos</em> &eacute;s imprescindible per entendre el nostre context actual. Julio &Aacute;lvarez, director art&iacute;stic del Tantarantana, parla del projecte com &ldquo;un regal inesperat pel moment tan important que estem vivint. El Tantarantana sempre ha apostat per un teatre vinculat a la mem&ograve;ria hist&ograve;rica, i ara, m&eacute;s que mai, hem d'escoltar la veu d'uns joves que ens parlen dels rastres d'un passat que no han viscut, sin&oacute; que els ha arribat en forma de relat. Descobrir la seva visi&oacute; ens ajuda a entendre m&eacute;s profundament el nostre present.&rdquo; Aqu&iacute;, possiblement, rau la dificultat de situar el franquisme en boca dels m&eacute;s joves. S&iacute;lvia Ferrando, directora i dramaturga, subratlla el proc&eacute;s de creaci&oacute; col&middot;lectiva que va originar l'espectacle. &ldquo;Vaig proposar als set int&egrave;rprets treballar sobre els rastres del franquisme, els 40 anys m&eacute;s foscos de la nostra hist&ograve;ria recent. Una etapa de la que no es parla, que no s'ensenya a les escoles i de la que encara queden moltes coses per desenterrar. (...) El resultat &eacute;s un espectacle carregat de vitalitat i de sentit de l'humor, molt &agrave;cid i molt cr&iacute;tic amb el nostre pa&iacute;s. L'obra tracta de reclamar qui som i recon&egrave;ixer perqu&egrave; som com som. Parla de forma molt desacomplexada de temes silenciats. &Eacute;s un homenatge a la ciutadania espanyola, des d'un punt de vista molt pol&iacute;tic.&rdquo;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e7e2b22-3ebe-4f51-a5b6-d75c7f8a22fc_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e7e2b22-3ebe-4f51-a5b6-d75c7f8a22fc_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e7e2b22-3ebe-4f51-a5b6-d75c7f8a22fc_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e7e2b22-3ebe-4f51-a5b6-d75c7f8a22fc_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e7e2b22-3ebe-4f51-a5b6-d75c7f8a22fc_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9e7e2b22-3ebe-4f51-a5b6-d75c7f8a22fc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9e7e2b22-3ebe-4f51-a5b6-d75c7f8a22fc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        A la pregunta de si l'espectacle parla d'Espanya o de la relaci&oacute; de Catalunya amb Espanya, Ferrando deixa molt clar que &ldquo;l'obra parla d'Espanya. S'est&agrave; parlant molt de Catalunya i del Govern Espanyol, per&ograve; s'est&agrave; parlant molt poc de qu&egrave; &eacute;s Espanya. Quin s&oacute;n els s&iacute;mbols, els referents espanyols, quins ens s&oacute;n propis i quins imposats, amb quins ens identifiquem? Vam voler fer un an&agrave;lisi d'on ven&iacute;em, i ens ha sortit on som. L'obra tamb&eacute; reivindica com ens han raptat el llenguatge, a m&eacute;s de moltes altres coses. Hi ha paraules que no es poden dir sense generar crispaci&oacute;. I les paraules, com la hist&ograve;ria, tamb&eacute; s&oacute;n nostres&rdquo;. Seguint el fil, Marta D&iacute;ez, actriu del projecte, explica el proc&eacute;s de creaci&oacute; des del punt de vista dels int&egrave;rprets, tots ells de la mateixa generaci&oacute;, entre els vint i els trenta anys: &ldquo;quan la S&iacute;lvia ens va preguntar sobre els rastres del franquisme, ens vam adonar que en sab&iacute;em molt poc i que, a m&eacute;s a m&eacute;s, tots ten&iacute;em els mateixos dubtes. Aix&ograve; vol dir qu&egrave; alguna cosa passa amb aquest tema. Per exemple, al nostre imaginari hi ha moltes m&eacute;s imatges del nazisme, que del franquisme&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;allau de refer&egrave;ncies que rebem aquests dies convulsos del passat ens confonen. Amb tanta vehem&egrave;ncia s&rsquo;amaga la hist&ograve;ria. I &eacute;s que, com recorda S&iacute;lvia Ferrando, &ldquo;habitem edificis igual que habitem pa&iuml;sos, fam&iacute;lies, mem&ograve;ries. L'arquitectura que han constru&iuml;t altres ens condiciona, formant-nos i deformant-nos. Hi ha edificis que es deixen habitar, que et conviden a entrar i a viure, t'acullen i reconforten, formen part de la teva hist&ograve;ria i tu de la seva. L'arquitectura contempor&agrave;nia &eacute;s moltes vegades brutal. Existeixen per sort tamb&eacute;, edificis i llocs que promouen la trobada, la calor de la comunicaci&oacute; humana. En canvi, altres s&oacute;n com un b&uacute;nquer o munts de n&iacute;nxols, compartiments on amagar-se o a&iuml;llar-se. Edificis fantasmes bunkeritzats.&rdquo; <em>Los bancos regalan sandwicheras y chorizos</em> els enderroca per con&egrave;ixer all&ograve; que no ens explica el discurs hist&ograve;ric oficial; les veus que no es vol que siguin escoltades o, simplement, les veus que ens ajuden a entendre qui som i d'on venim. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Puig]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/teatre-franquisme_132_3146357.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 05 Oct 2017 18:47:10 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b3aac715-b0bf-4d0c-8886-2972f26d7d2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="40664" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b3aac715-b0bf-4d0c-8886-2972f26d7d2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="40664" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Qui som i d'on venim]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b3aac715-b0bf-4d0c-8886-2972f26d7d2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Revolució o resistència?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/revolucio-resistencia_132_3163287.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/29c1e7a1-ea48-4c5c-9340-311346f05093_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Revolució o resistència?"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La revolució o resistència ha pres un gran protagonisme en l'últim segle i ha format part de multitud de processos i situacions de molt diversa naturalesa</p><p class="subtitle">El CCCB organitza un cicle per debatre i reflexionar sobre l'evolució i la vigència del concepte de revolució en el nostre temps</p><p class="subtitle">Hi participen cinc veus conegudes del panorama teòric actual: Arundhati Roy, Angela Davis, David Fernàndez, Xavier Antich i Ivan Krastev</p></div><p class="article-text">
        Revoluci&oacute; i resist&egrave;ncia han estat presents, des de temps remots, tant en la creaci&oacute; de mites de la humanitat, des dels relats b&iacute;blics, passant per la mitologia greco-llatina, les obres liter&agrave;ries; fins a la hist&ograve;ria des dels inicis de l'antic Egipte, en l'Edat Mitjana o la Modernitat. Per descomptat, aquesta hist&ograve;ria no es queda en les &egrave;poques llunyanes sin&oacute; que travessa, amb multitud d'exemples, totes les latituds i geografies per on els &eacute;ssers humans han anat creant civilitzaci&oacute;. Desobeir les veritats establertes, desafiar els poderosos, rebel&middot;lar-se davant de les injust&iacute;cies, resistir-se a la dominaci&oacute;, protestar les arbitrarietats, explorar m&eacute;s enll&agrave; dels l&iacute;mits fixats, transgredir l'ordre social i moltes m&eacute;s accions similars no nom&eacute;s han estat part important de la nostra hist&ograve;ria sin&oacute; tot un art, sense el qual resulta dif&iacute;cil imaginar el progr&eacute;s hum&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        La revoluci&oacute; o resist&egrave;ncia, encara que &eacute;s molt antiga com a arma de combat, ha pres un gran protagonisme en l'&uacute;ltim segle i ha format part de multitud de processos i situacions de molt diversa naturalesa. La resist&egrave;ncia civil s'ha fet servir per lluitar contra un ampl&iacute;ssim elenc de situacions d'injust&iacute;cia, aix&iacute; com contra processos de llarga durada hist&ograve;rica. Alguns d'aquests conflictes estrat&egrave;gics noviolents han anat contra el colonialisme, les ocupacions estrangeres, els cops d'estat, els r&egrave;gims dictatorials i desp&ograve;tics, en din&agrave;miques de frau electoral massiu, contra la discriminaci&oacute; racial, religiosa i de g&egrave;nere, contra l'alteraci&oacute; de l'ordre constitucional, a favor de processos d'independ&egrave;ncia nacional, per la defensa dels drets i llibertats, a favor de la protecci&oacute; ambiental, per la defensa i protecci&oacute; de les comunitats ind&iacute;genes i abor&iacute;gens, de la lluita per la terra, en croades contra l'intervencionisme militar i, fins i tot, en campanyes contra pol&iacute;tiques neoliberals i processos d'exclusi&oacute; social.
    </p><p class="article-text">
        Qu&egrave; ha motivat els canvis en la humanitat? Quin ha estat el motor de la hist&ograve;ria? Des de l'&ograve;ptica de la noviol&egrave;ncia, la revoluci&oacute; i la resist&egrave;ncia serien el m&eacute;s semblant al que, al segle XIX, Karl Marx afirmava que la revoluci&oacute; era la locomotora de la hist&ograve;ria. Anys despr&eacute;s, en plena expansi&oacute; del nazisme i el feixisme, Walter Benjamin li va respondre amb la pregunta de si la revoluci&oacute; no s'assemblava m&eacute;s als passatgers activant el fre d'emerg&egrave;ncia. Avui dia, amb l'impacte que estan tenint la globalitzaci&oacute; i el canvi tecnol&ograve;gic sobre la pr&ograve;pia estructura de la societat i la proliferaci&oacute; de l&iacute;ders que q&uuml;estionen la vig&egrave;ncia dels drets humans m&eacute;s b&agrave;sics, el dubte que plantejava Benjamin torna a tenir rellev&agrave;ncia. Cent anys despr&eacute;s de l'esclat de la revoluci&oacute; a R&uacute;ssia el CCCB impulsa el cicle <em>Revoluci&oacute; o resist&egrave;ncia?</em> per revisar la idea que tenim de la revoluci&oacute; i com s'ha instal&middot;lat al centre de les passions pol&iacute;tiques del m&oacute;n contemporani.
    </p><p class="article-text">
        Com ha canviat la idea que tenim de la revoluci&oacute;? Segueix sent un motor d'alliberament o avui ens urgeix m&eacute;s la resist&egrave;ncia per defensar els aven&ccedil;os socials de l'&uacute;ltim segle? Aportaran la seva visi&oacute; l'escriptora i activista &iacute;ndia Arundathi Roy, reconeguda tant pels seus llibres de ficci&oacute; com pels seus escrits sobre pol&iacute;tica, medi ambient i drets humans; l'activista afroamericana Angela Davis, considerada una de les grans lluitadores hist&ograve;riques pels drets humans; i el polit&ograve;leg Ivan Krastev.&nbsp;Completar&agrave; el cicle un di&agrave;leg entre el periodista i activista David Fern&aacute;ndez i el fil&ograve;sof Xavier Antich sobre la idea de revoluci&oacute; en el context pol&iacute;tic dels &uacute;ltims anys a Catalunya.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Veus de la revoluci&oacute; del que &eacute;s possible&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;activisme infatigable d'Arundhati Roy (&Iacute;ndia, 1961), des del moviment antiglobalitzaci&oacute; a la lluita per la just&iacute;cia social al seu pa&iacute;s, passant pels discursos contra les guerres de l'Iraq i l'Afganistan, han consumit gaireb&eacute; tot el seu temps des que va aconseguir la fama mundial amb la seva primera novel&middot;la <em>El d&eacute;u de les petites coses</em>, una saga familiar que retrata les ansietats, patiments i preocupacions de les dones de l'&Iacute;ndia rural. Despr&eacute;s d&rsquo;aquest &egrave;xit literari, Roy s'ha convertit en una activista pol&iacute;tica donant veu als grups minoritaris que ho necessiten i oposant-se p&uacute;blicament a les pol&iacute;tiques del seu govern. En els seus assajos i confer&egrave;ncies, Roy reflexiona sobre els moviments de resist&egrave;ncia de les dones a tot el m&oacute;n, reivindicant la necessitat de prendre acci&oacute;. A la sessi&oacute; <em>Idea, paraula i acci&oacute;</em> (2 d'octubre), parlar&agrave; sobre la seva traject&ograve;ria pol&iacute;tica i liter&agrave;ria, en el marc de la publicaci&oacute; en catal&agrave; i castell&agrave; de la seva &uacute;ltima obra de ficci&oacute;, <em>El ministeri de la felicitat suprema</em> (Anagrama, 2017). La novel&middot;la est&agrave; inspirada en les seves trobades amb els maoistes a les jungles de l'&Iacute;ndia Central.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb22a29c-0e10-4f00-8645-6769e7d48d9f_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb22a29c-0e10-4f00-8645-6769e7d48d9f_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb22a29c-0e10-4f00-8645-6769e7d48d9f_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb22a29c-0e10-4f00-8645-6769e7d48d9f_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb22a29c-0e10-4f00-8645-6769e7d48d9f_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb22a29c-0e10-4f00-8645-6769e7d48d9f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bb22a29c-0e10-4f00-8645-6769e7d48d9f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Considerada una de les grans lluitadores hist&ograve;riques pels drets humans i contra la discriminaci&oacute; racial, Angela Davis (Estats Units, 1944) en la confer&egrave;ncia <em>La revoluci&oacute; avui</em> (9 d'octubre) parlar&agrave; del significat de la revoluci&oacute; en els nostres temps. Davis &eacute;s una de les figures m&eacute;s influents en la hist&ograve;ria del moviment feminista i de l'activisme pol&iacute;tic contra les opressions interseccionals que pateixen les minories dels Estats Units. Durant la seva joventut va ser expulsada de la Universitat de Calif&ograve;rnia per formar part del Partit Comunista, i poc despr&eacute;s va ser perseguida i empresonada acusada injustament d'assassinat. La campanya pel seu alliberament, que arribaria despr&eacute;s de 16 mesos a la pres&oacute;, la va convertir a principis dels anys setanta en una de les cares m&eacute;s conegudes de l'activisme pol&iacute;tic nord-americ&agrave;. Les seves contribucions a la teoria feminista s&oacute;n essencials per comprendre els vincles entre els eixos d'opressi&oacute; social del capitalisme, el racisme i el patriarcat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/04387654-44f4-4800-a242-2faeb605f121_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/04387654-44f4-4800-a242-2faeb605f121_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/04387654-44f4-4800-a242-2faeb605f121_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/04387654-44f4-4800-a242-2faeb605f121_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/04387654-44f4-4800-a242-2faeb605f121_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/04387654-44f4-4800-a242-2faeb605f121_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/04387654-44f4-4800-a242-2faeb605f121_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        En el di&agrave;leg<em> El combat del present</em> (16 d'octubre), el periodista i activista David Fern&agrave;ndez i el fil&ograve;sof Xavier Antich parlaran de la idea de revoluci&oacute; en el context pol&iacute;tic dels &uacute;ltims anys a Catalunya, des de la irrupci&oacute; del 15M fins a la lluita per la independ&egrave;ncia, i sobre les possibilitats transformadores d'aquest nou paisatge pol&iacute;tic. El 2011 va apar&egrave;ixer el 15M. I al maig de 2011 la Pla&ccedil;a de Catalunya estava inundada pels joves que protestaven contra les retallades. Qu&egrave; passa entre 2011 i 2012? Doncs per dir-ho de manera resumida, que hi ha un desviament del focus d'atenci&oacute;, des de la Pla&ccedil;a de Catalunya amb l'agenda social del 15M, al Born, &eacute;s a dir, a la construcci&oacute; identit&agrave;ria de 1714. A Catalunya, la indignaci&oacute; del 15M ha estat desviada per la via identit&agrave;ria. Naturalment hi ha altres elements, per&ograve; la crisi econ&ograve;mica ha estat fonamental per entendre la circumval&middot;laci&oacute; identit&agrave;ria del malestar col&middot;lectiu, que alhora t&eacute; una r&egrave;plica, en part populista, en la dreta espanyola representada al Govern actual.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3844c3e5-0664-479d-9458-9f4fdb90d160_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3844c3e5-0664-479d-9458-9f4fdb90d160_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3844c3e5-0664-479d-9458-9f4fdb90d160_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3844c3e5-0664-479d-9458-9f4fdb90d160_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3844c3e5-0664-479d-9458-9f4fdb90d160_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3844c3e5-0664-479d-9458-9f4fdb90d160_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3844c3e5-0664-479d-9458-9f4fdb90d160_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Ivan Krastev (Lukovit, 1965) &eacute;s polit&ograve;leg i president del Centre d'Estrat&egrave;gies Liberals de Sofia, Bulg&agrave;ria, i membre fundador del Consell Europeu de Relacions Exteriors. En la confer&egrave;ncia <em>Migracions: La revoluci&oacute; del S.XXI</em> (23 d&rsquo;octubre), parlar&agrave; de les migracions internacionals com a moviment revolucionari d&rsquo;aquest segle. La mobilitat humana creix com a conseq&uuml;&egrave;ncia de la fam, de la viol&egrave;ncia, les guerres, dels desastres naturals i dels efectes expulsius de la l'economia. No obstant aix&ograve;, les fronteres es tanquen i els governs encaren la crisi migrat&ograve;ria global com un problema de seguretat o de risc a la sobirania nacional. Les migracions interpel&middot;len les nostres democr&agrave;cies que semblen no estar a l'altura dels desafiaments presentats. Els estats tendeixen a definir les seves postures i reaccions sota una concepci&oacute; de la migraci&oacute; com a problema i font d'inestabilitat pol&iacute;tica, econ&ograve;mica i social. Les vergonyoses xifres d&rsquo;acollida de refugiats a Europa parlen per si soles.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Puig]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/revolucio-resistencia_132_3163287.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 27 Sep 2017 17:30:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/29c1e7a1-ea48-4c5c-9340-311346f05093_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="51278" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/29c1e7a1-ea48-4c5c-9340-311346f05093_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="51278" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Revolució o resistència?]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/29c1e7a1-ea48-4c5c-9340-311346f05093_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[¿Revolución o resistencia?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/resistencia-revolucion_132_3163279.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/29c1e7a1-ea48-4c5c-9340-311346f05093_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="¿Revolución o resistencia?"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La revolución o resistencia ha tomado un gran protagonismo en el último siglo y ha formado parte de multitud de procesos y situaciones de muy diversa naturaleza</p><p class="subtitle">El CCCB organiza un ciclo en el que se debatirá y reflexionará sobre la evolución y la vigencia del concepto de revolución en nuestro tiempo</p><p class="subtitle">Participan cinco voces conocidas del panorama teórico actual: Arundhati Roy, Angela Davis, David Fernàndez, Xavier Antich e Ivan Krastev</p></div><p class="article-text">
        Revoluci&oacute;n y resistencia han estado presentes, desde tiempos remotos, tanto en la creaci&oacute;n de mitos de la humanidad, desde los relatos b&iacute;blicos, pasando por la mitolog&iacute;a greco-latina, las obras literarias; hasta en la historia desde los inicios del antiguo Egipto, en la Edad Media o la Modernidad. Por supuesto, esta historia no se queda en las lejanas &eacute;pocas sino que atraviesa, con multitud de ejemplos, todas las latitudes y geograf&iacute;as por donde los seres humanos han ido creando civilizaci&oacute;n. Desobedecer las verdades establecidas, desafiar a los poderosos, rebelarse frente a las injusticias, resistirse a la dominaci&oacute;n, protestar las arbitrariedades, explorar m&aacute;s all&aacute; de los l&iacute;mites fijados, transgredir el orden social y muchas m&aacute;s acciones similares no s&oacute;lo han sido parte importante de nuestra historia sino todo un arte, sin el cual resulta dif&iacute;cil imaginar el progreso humano.
    </p><p class="article-text">
        La revoluci&oacute;n o resistencia, aunque es muy antigua como arma de combate, ha tomado un gran protagonismo en el &uacute;ltimo siglo y ha formado parte de multitud de procesos y situaciones de muy diversa naturaleza. La resistencia civil se ha usado para luchar contra un ampl&iacute;simo elenco de situaciones de injusticia, as&iacute; como contra procesos de larga duraci&oacute;n hist&oacute;rica. Algunos de estos conflictos estrat&eacute;gicos noviolentos han ido contra el colonialismo, las ocupaciones extranjeras, los golpes de estado, los reg&iacute;menes dictatoriales y desp&oacute;ticos, en din&aacute;micas de fraude electoral masivo, contra la discriminaci&oacute;n racial, religiosa y de g&eacute;nero, contra la alteraci&oacute;n del orden constitucional, a favor de procesos de independencia nacional, por la defensa de los derechos y libertades, a favor de la protecci&oacute;n ambiental, por la defensa y protecci&oacute;n de las comunidades ind&iacute;genas y abor&iacute;genes, de la lucha por la tierra, en cruzadas contra el intervencionismo militar e, incluso, en campa&ntilde;as contra pol&iacute;ticas neoliberales y procesos de exclusi&oacute;n social.
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Qu&eacute; ha motivado los cambios en la humanidad? &iquest;Cu&aacute;l ha sido el motor de la historia? Desde la &oacute;ptica de la noviolencia, la revoluci&oacute;n y la resistencia ser&iacute;an lo m&aacute;s parecido a lo que, en el siglo XIX, Karl Marx afirmaba que la revoluci&oacute;n era la locomotora de la historia. A&ntilde;os despu&eacute;s, en pleno auge del nazismo y el fascismo, Walter Benjamin le respondi&oacute; con la pregunta de si la revoluci&oacute;n no se parec&iacute;a m&aacute;s a los pasajeros activando el freno de emergencia. Hoy en d&iacute;a, con el impacto que est&aacute;n teniendo la globalizaci&oacute;n y el cambio tecnol&oacute;gico sobre la propia estructura de la sociedad y la proliferaci&oacute;n de l&iacute;deres que cuestionan la vigencia de los derechos humanos m&aacute;s b&aacute;sicos, la duda que planteaba Benjamin vuelve a tener relevancia. Ciien a&ntilde;os despu&eacute;s del estallido de la revoluci&oacute;n en Rusia el CCCB impulsa el ciclo <em>&iquest;Revoluci&oacute;n o resistencia?</em> revisando la idea que tenemos de la revoluci&oacute;n y como se ha instalado en el centro de las pasiones pol&iacute;ticas del mundo contempor&aacute;neo.
    </p><p class="article-text">
        &iquest;C&oacute;mo ha cambiado la idea que tenemos de la revoluci&oacute;n? &iquest;Sigue siendo un motor de liberaci&oacute;n u hoy nos urge m&aacute;s la resistencia para defender los avances sociales del &uacute;ltimo siglo? Aportar&aacute;n su visi&oacute;n la escritora y activista india Arundathi Roy, reconocida tanto por sus libros de ficci&oacute;n como por sus escritos sobre pol&iacute;tica, medio ambiente y derechos humanos; la activista afroamericana Angela Davis, considerada una de las grandes luchadoras hist&oacute;ricas por los derechos humanos; y el polit&oacute;logo Ivan Krastev. Completar&aacute; el ciclo un di&aacute;logo entre el periodista y activista David Fern&agrave;ndez y el fil&oacute;sofo Xavier Antich sobre la idea de revoluci&oacute;n en el contexto pol&iacute;tico de los &uacute;ltimos a&ntilde;os en Catalunya.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Voces de la revoluci&oacute;n de lo posible</strong>
    </p><p class="article-text">
        El activismo infatigable de Arundhati Roy (India, 1961), desde el movimiento antiglobalizaci&oacute;n a la lucha por la justicia social en su pa&iacute;s, pasando por los discursos contra las guerras de Irak y Afganist&aacute;n, han consumido casi todo su tiempo desde que alcanz&oacute; la fama mundial con su primera y envolvente novela <em>El dios de las peque&ntilde;as cosas</em>, una saga familiar que retrata las ansiedades, sufrimientos y preocupaciones de las mujeres de la India rural. Tras el &eacute;xito del libro, Roy se ha convertido en una activista pol&iacute;tica dando voz a los grupos minoritarios que lo necesitan y oponi&eacute;ndose p&uacute;blicamente a las pol&iacute;ticas de su gobierno. En sus ensayos y conferencias, Roy reflexiona sobre los movimientos de resistencia de las mujeres en todo el mundo, reivindicando la necesidad de tomar acci&oacute;n. En la sesi&oacute;n <em>Idea, palabra y acci&oacute;n</em> (2 de octubre), hablar&aacute; sobre su trayectoria pol&iacute;tica y literaria, en el marco de la publicaci&oacute;n en catal&aacute;n y castellano de su &uacute;ltima obra de ficci&oacute;n, <em>El ministerio de la felicidad suprema</em> (Anagrama, 2017). La novela est&aacute; inspirada en sus encuentros con los mao&iacute;stas en las junglas de la India Central.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb22a29c-0e10-4f00-8645-6769e7d48d9f_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb22a29c-0e10-4f00-8645-6769e7d48d9f_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb22a29c-0e10-4f00-8645-6769e7d48d9f_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb22a29c-0e10-4f00-8645-6769e7d48d9f_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb22a29c-0e10-4f00-8645-6769e7d48d9f_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb22a29c-0e10-4f00-8645-6769e7d48d9f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bb22a29c-0e10-4f00-8645-6769e7d48d9f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Considerada una de las grandes luchadoras hist&oacute;ricas por los derechos humanos y contra la discriminaci&oacute;n racial, Angela Davis (Estados Unidos, 1944) en la conferencia <em>La revoluci&oacute;n hoy</em> (9 de octubre) hablar&aacute; del significado de la revoluci&oacute;n en nuestros tiempos. Davis es una de las figuras m&aacute;s influyentes en la historia del movimiento feminista y del activismo pol&iacute;tico contra las opresiones interseccionales que sufren las minor&iacute;as de Estados Unidos. Durante su juventud fue expulsada de la Universidad de California para formar parte del Partido Comunista, y poco despu&eacute;s fue perseguida y encarcelada acusada injustamente de asesinato. La campa&ntilde;a por su liberaci&oacute;n, que llegar&iacute;a despu&eacute;s de 16 meses en prisi&oacute;n, la convirti&oacute; a principios de los a&ntilde;os setenta en una de las caras m&aacute;s conocidas del activismo pol&iacute;tico estadounidense. Sus contribuciones a la teor&iacute;a feminista son esenciales para comprender los v&iacute;nculos entre los ejes de opresi&oacute;n social del capitalismo, el racismo y el patriarcado.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/04387654-44f4-4800-a242-2faeb605f121_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/04387654-44f4-4800-a242-2faeb605f121_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/04387654-44f4-4800-a242-2faeb605f121_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/04387654-44f4-4800-a242-2faeb605f121_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/04387654-44f4-4800-a242-2faeb605f121_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/04387654-44f4-4800-a242-2faeb605f121_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/04387654-44f4-4800-a242-2faeb605f121_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        En el dialogo&nbsp;<em>El combate del presente</em> (16 de octubre), el periodista y activista David Fern&agrave;ndez y el fil&oacute;sofo Xavier Antich hablar&aacute;n de la idea de revoluci&oacute;n en el contexto pol&iacute;tico de los &uacute;ltimos a&ntilde;os en Catalu&ntilde;a, desde la irrupci&oacute;n del 15M hasta la lucha por la independencia, y sobre las posibilidades transformadoras de este nuevo paisaje pol&iacute;tico. En 2011 apareci&oacute; el 15M. Y en mayo de 2011 la Plaza de Catalunya estaba inundada por los j&oacute;venes que protestaban contra los recortes. &iquest;Qu&eacute; ocurre entre 2011 y 2012? Pues por decirlo de forma sumaria, que hay un desv&iacute;o del &nbsp;foco de atenci&oacute;n, desde la Plaza de Catalunya con la agenda social del 15M, al Born, es decir, a la construcci&oacute;n identitaria de 1714. En Catalu&ntilde;a, la indignaci&oacute;n del 15M ha sido desviada por la v&iacute;a identitaria. Naturalmente hay otros elementos, pero la crisis econ&oacute;mica ha sido fundamental para entender la circunvalaci&oacute;n identitaria del malestar colectivo, que a la vez tiene una r&eacute;plica, en parte populista, en la derecha espa&ntilde;ola representada en el Gobierno actual.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3844c3e5-0664-479d-9458-9f4fdb90d160_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3844c3e5-0664-479d-9458-9f4fdb90d160_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3844c3e5-0664-479d-9458-9f4fdb90d160_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3844c3e5-0664-479d-9458-9f4fdb90d160_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3844c3e5-0664-479d-9458-9f4fdb90d160_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3844c3e5-0664-479d-9458-9f4fdb90d160_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3844c3e5-0664-479d-9458-9f4fdb90d160_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Ivan Krastev (Lukovit, 1965) es polit&oacute;logo y presidente del Centro de Estrategias Liberales de Sofia, Bulgaria, y miembro fundador del Consejo Europeo de Relaciones Exteriores. En la conferencia <em>Migraciones: La revoluci&oacute;n del S. XXI</em>, hablar&aacute; de las migraciones internacionales como movimiento revolucionario de este siglo. La movilidad humana crece como consecuencia del hambre, de la violencia, las guerras, de los desastres naturales y de los efectos expulsivos de la la econom&iacute;a. Sin embargo, las fronteras se cierran y los gobiernos encaran la crisis migratoria global como un problema de seguridad o de riesgo a la soberan&iacute;a nacional. Las migraciones interpelan nuestras democracias que parecen no estar a la altura de los desaf&iacute;os presentados. Los estados tienden a definir sus posturas y reacciones bajo una concepci&oacute;n de la migraci&oacute;n como problema y fuente de inestabilidad pol&iacute;tica, econ&oacute;mica y social. Las vergonzosas cifras de acogida de refugiados en Europa hablan por s&iacute; solas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Puig]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/resistencia-revolucion_132_3163279.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 27 Sep 2017 17:27:46 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/29c1e7a1-ea48-4c5c-9340-311346f05093_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="51278" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/29c1e7a1-ea48-4c5c-9340-311346f05093_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="51278" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[¿Revolución o resistencia?]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/29c1e7a1-ea48-4c5c-9340-311346f05093_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“No nos importa ofenderte y que nos ofendas"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/reykjavikurdaetur_132_3178101.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/bd570bdb-816d-4b74-8ec5-cdfeaf180cb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="“No nos importa ofenderte y que nos ofendas&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Reikiavik es la ciudad invitada de La Mercè 2017, la capital de uno de los países más avanzados del norte de Europa y con gran potencial creativo y emergente. Por ello, de las ocho propuestas musicales procedentes de Reikiavik que formarán parte del BAM (domingo 24) encontramos a la formación femenina Reykjavíkurdætur</p></div><p class="article-text">
        Se hacen llamar las &lsquo;hijas de Reikiavik&rsquo; &mdash;eso es lo que significa su nombre&mdash; y son un colectivo hip hop femenino surgido para corregir la clamorosa ausencia de voces de mujer en la escena rap islandesa. Formadas en 2013 a ra&iacute;z del &eacute;xito de una velada de micr&oacute;fonos abiertos que convocaba a raperas, este colectivo de m&aacute;s de una docena de MC no lo ha tenido f&aacute;cil para hacerse un hueco en una escena dominada por los hombres, quienes, afirman ellas, no recibieron con demasiada deportividad la competencia femenina. Pero este grupo de raperas ten&iacute;an cosas por decir, y con sus versos han gritado consignas feministas, acerc&aacute;ndose en sus letras a temas como la corrupci&oacute;n pol&iacute;tica, la cultura de la violaci&oacute;n o el empoderamiento de la mujer.&nbsp;Aprovechando la visita en La Merc&egrave; y&nbsp;adelant&aacute;ndonos al concierto&nbsp;conversamos con las&nbsp;&lsquo;hijas de Reikiavik&rsquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo consiguieron hacerse un hueco en una escena poblada por hombres?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Cuando empezamos no hab&iacute;a espacio para nosotras. No nos quer&iacute;an. Pero hemos acabado encontrando el espacio. Y ahora s&oacute;lo formamos parte de la escena. Nos hicimos muy famosas en Islandia. Y todas &eacute;ramos amateurs, por lo que era muy f&aacute;cil criticarnos. Pero tambi&eacute;n fuimos pioneras, porque &eacute;ramos las &uacute;nicas mujeres de la escena islandesa de hip hop y aprovechamos que la escena comenzaba a crecer.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Consideran que su m&uacute;sica es una forma de activismo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        En cierto modo lo es ineludiblemente. El solo hecho de ser quince mujeres cantando en el escenario es un tipo de activismo. Y de ah&iacute; partimos: de la necesidad de crear una voz para nosotras en la sociedad.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Por qu&eacute; usan el rap?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Especialmente porque el g&eacute;nero est&aacute; completamente dominado por los hombres y ha sido conocido por ser degradante hacia las mujeres. Es b&aacute;sicamente punk. No sab&iacute;amos rapear, pero lo hicimos de todos modos y eso debe ser alguna forma de activismo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; temas suelen abarcar sus canciones?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Todo, desde pol&iacute;tica hasta sexo anal. Hemos escrito muchas canciones diversas. Por nombrar algunos temas, escribimos una canci&oacute;n sobre violencia sexual llamada <em>D.R.U.S.L.A (S.L.U.T.)</em> o una canci&oacute;n sobre la corrupci&oacute;n islandesa llamada <em>Blamm Blamm Blamm</em>.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Muchos islandeses piensan que dan mal ejemplo a las chicas j&oacute;venes.</strong>
    </p><p class="article-text">
        No nos gusta que otros cieguen nuestra verdad como mujeres. No pod&iacute;amos fumar cigarrillos en las fotos porque d&aacute;bamos mal ejemplo a las j&oacute;venes y todo eso. Y realmente, de verdad, sentimos la presi&oacute;n de ello por un tiempo. Nos preguntamos, &iquest;y si corrompemos todos los ni&ntilde;os de Islandia? Pronto, nos dimos cuenta de que si quer&iacute;amos dar ejemplo, tal vez las chicas j&oacute;venes no necesitaban referentes. La buena educaci&oacute;n empieza teniendo conductas sociales prohibidas por la sociedad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ada5b50d-124b-4082-9491-dce58d70f455_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ada5b50d-124b-4082-9491-dce58d70f455_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ada5b50d-124b-4082-9491-dce58d70f455_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ada5b50d-124b-4082-9491-dce58d70f455_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ada5b50d-124b-4082-9491-dce58d70f455_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ada5b50d-124b-4082-9491-dce58d70f455_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ada5b50d-124b-4082-9491-dce58d70f455_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Cantan en island&eacute;s &iquest;les preocupa que los extranjeros no entiendan su mensaje?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Realmente nos gusta que la gente no entienda lo que estamos diciendo. No porque lo que estamos haciendo no sea importante, o no es bueno, sino porque creemos que nuestra energ&iacute;a y nuestra manera de comportarnos en el escenario se traducen muy bien. El reconocimiento que hemos obtenido en el extranjero lo ha demostrado. No tienen que entender nuestro lenguaje para entender lo que estamos diciendo, confiamos plenamente en el p&uacute;blico.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Han conseguido quitarse la etiqueta de banda feminista?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es raro que la gente nos identifique como una banda feminista. No queremos ser una banda feminista, pero somos muchas mujeres, somos fuertes en un espacio dominado por hombres, hablamos de muchos temas. No nos gusta cuando el p&uacute;blico y los medios de comunicaci&oacute;n nos etiquetan como grupo feminista.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo se convive en un colectivo tan amplio?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Nos caemos bien y tenemos el deseo com&uacute;n de que esto siga en curso. Creo que debido a cu&aacute;ntas somos podemos crear y hacer conciertos de una manera muy singular. Lo que tambi&eacute;n hace que sea f&aacute;cil es que por lo general escribimos m&uacute;sica en grupos m&aacute;s peque&ntilde;os (solos, d&uacute;os, tr&iacute;os) y luego &iexcl;nos juntamos con un estallido! Si existe algo dif&iacute;cil por el tama&ntilde;o del grupo tendr&iacute;a que ser el hecho de que crear listas de set y asegurarse de que todas puedan participar en la presentaci&oacute;n llega a ser un reto.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; opinan sobre el estado actual de la escena musical de Islandia?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La escena musical en Islandia est&aacute; muy viva y floreciente. El hip hop island&eacute;s es mucho m&aacute;s mainstream, &iexcl;lo cual es genial! Lamentablemente a&uacute;n parece que a las mujeres no se les da todo el apoyo, sobre todo en esa escena en particular, pero tenemos la esperanza de cambiar eso para siempre.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Y qu&eacute; puede esperar la gente de un concierto de Reykjav&iacute;kurd&aelig;tur?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Que no nos importa ofenderte y que no nos importa que nos ofendas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Puig]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/reykjavikurdaetur_132_3178101.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 21 Sep 2017 16:07:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/bd570bdb-816d-4b74-8ec5-cdfeaf180cb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="197300" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/bd570bdb-816d-4b74-8ec5-cdfeaf180cb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="197300" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[“No nos importa ofenderte y que nos ofendas"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/bd570bdb-816d-4b74-8ec5-cdfeaf180cb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["No ens importa ofendre't i que ens ofenguis”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/reykjavikurdaetur_132_3178090.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/bd570bdb-816d-4b74-8ec5-cdfeaf180cb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;No ens importa ofendre&#039;t i que ens ofenguis”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Reykjavík és la ciutat convidada de la Mercè 2017, la capital d'un dels països més moderns del nord d'Europa i amb gran potencial creatiu i emergent. Per això, de les vuit propostes musicals procedents de Reykjavík que formaran part del BAM (diumenge 24) trobem a la formació femenina Reykjavíkurdætur</p></div><p class="article-text">
        Es fan dir les 'filles de Reykjav&iacute;k' -aix&ograve; &eacute;s el que significa el seu nom- i s&oacute;n un col&middot;lectiu de hip hop femen&iacute; sorgit per corregir la clamorosa abs&egrave;ncia de veus de dona en l'escena rap islandesa. Formades el 2013 arran de l'&egrave;xit d'una vetllada de micr&ograve;fons oberts que convocava a raperes, aquest col&middot;lectiu de m&eacute;s d'una dotzena de MC no ho ha tingut f&agrave;cil per fer-se un lloc en una escena dominada pels homes, els quals, afirmen elles, no van rebre amb massa esportivitat la compet&egrave;ncia femenina. Per&ograve; aquest grup de raperes tenien coses per dir, i amb els seus versos han cridat consignes feministes, apropant-se en les seves lletres a temes com la corrupci&oacute; pol&iacute;tica, la cultura de la violaci&oacute; o l'apoderament de la dona. Aprofitant la visita a La Merc&egrave; i avan&ccedil;ant-nos al que promet ser un concert entretingut hem conversat amb les 'filles de Reykjav&iacute;k'.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com van aconseguir fer-se un lloc en una escena poblada per homes?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Quan vam comen&ccedil;ar no hi havia espai per a nosaltres. No ens volien. Per&ograve; hem acabat trobant l'espai. I ara nom&eacute;s formem part de l'escena. Ens vam fer molt famoses a Isl&agrave;ndia. I totes &eacute;rem amateurs, per la qual cosa era molt f&agrave;cil criticar-nos. Per&ograve; tamb&eacute; vam ser pioneres, perqu&egrave; &eacute;rem les &uacute;niques dones de l'escena islandesa de hip hop i vam aprofitar que l&rsquo;escena comen&ccedil;ava a cr&eacute;ixer.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Consideren que la seva m&uacute;sica &eacute;s una forma d'activisme?</strong>
    </p><p class="article-text">
        En certa manera ho &eacute;s ineludiblement. El sol fet de ser quinze dones cantant a l'escenari &eacute;s un tipus d'activisme. I d'aqu&iacute; partim: de la necessitat de crear la nostra veu a la societat.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per qu&egrave; fan servir el rap?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Especialment perqu&egrave; el g&egrave;nere est&agrave; completament dominat pels homes i sol ser molt masclista. &Eacute;s b&agrave;sicament punk. No sab&iacute;em rapejar, per&ograve; ho vam fer de totes maneres i aix&ograve; d&rsquo;alguna manera &eacute;s activisme.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quins temes solen tractar les seves can&ccedil;ons?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Tot, des de pol&iacute;tica a sexe anal. Hem escrit can&ccedil;ons molt diverses. Per nomenar alguns temes, vam escriure una can&ccedil;&oacute; sobre viol&egrave;ncia sexual anomenada DRUSLA (Slut) o una can&ccedil;&oacute; sobre la corrupci&oacute; islandesa anomenada Blamm Blamm Blamm.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Molts islandesos pensen que donen mal exemple a les noies joves.</strong>
    </p><p class="article-text">
        No ens agrada que altres enceguin la nostra veritat com a dones. No pod&iacute;em fumar cigarrets a les fotos perqu&egrave; don&agrave;vem mal exemple a les joves. Ens van pressionar molt i ens pregunt&agrave;vem, i si corrompem tots els nens d'Isl&agrave;ndia?. Aviat, vam adonar-nos que si vol&iacute;em donar exemple, potser les noies joves no necessitaven referents. La bona educaci&oacute; comen&ccedil;a amb conductes socials prohibides per la societat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ada5b50d-124b-4082-9491-dce58d70f455_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ada5b50d-124b-4082-9491-dce58d70f455_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ada5b50d-124b-4082-9491-dce58d70f455_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ada5b50d-124b-4082-9491-dce58d70f455_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ada5b50d-124b-4082-9491-dce58d70f455_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ada5b50d-124b-4082-9491-dce58d70f455_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ada5b50d-124b-4082-9491-dce58d70f455_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Canten en island&egrave;s. Els preocupa que els estrangers no entenguin el seu missatge?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Realment ens agrada que la gent no entengui el que estem dient. No perqu&egrave; el que estem fent no sigui important, o no &eacute;s bo, sin&oacute; perqu&egrave; creiem que la nostra energia i la nostra manera de comportar-nos a l'escenari es tradueixen molt b&eacute;. El reconeixement que hem obtingut a l'estranger ho ha demostrat. Confiem plenament en el p&uacute;blic, no han d'entendre el nostre llenguatge per entendre el que estem dient.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Han aconseguit treure&rsquo;s l'etiqueta de banda feminista?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s estrany que la gent ens identifiqui com una banda feminista. No volem ser una banda feminista, per&ograve; som moltes dones, som fortes en un espai dominat per homes, parlem de molts temes. No ens agrada quan el p&uacute;blic i els mitjans de comunicaci&oacute; ens etiqueten com a grup feminista.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com es conviu en un col&middot;lectiu tan ampli? &nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Ens caiem b&eacute; i desitgem que aix&ograve; continu&iuml;. Som moltes i podem crear i fer concerts d'una manera molt singular. El que tamb&eacute; fa que sigui f&agrave;cil &eacute;s que en general escrivim m&uacute;sica en grups m&eacute;s redu&iuml;ts (solos, duos, trios) i despr&eacute;s ho donem tot quan ens ajuntem. Si hi ha alguna cosa dif&iacute;cil &eacute;s crear el repertori i assegurar que totes hi puguem participar. &Eacute;s tot un repte!.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Qu&egrave; opinen sobre l'estat actual de l'escena musical d'Isl&agrave;ndia?</strong>
    </p><p class="article-text">
        L'escena musical a Isl&agrave;ndia est&agrave; molt viva. El hip hop island&egrave;s &eacute;s molt m&eacute;s <em>mainstream</em>. Lamentablement encara sembla que a les dones no se'ls d&oacute;na tot el suport, sobretot en aquesta escena en particular, per&ograve; tenim l'esperan&ccedil;a de canviar aix&ograve; per sempre.
    </p><p class="article-text">
        <strong>I qu&egrave; pot esperar la gent d'un concert de Reykjav&iacute;kurd&aelig;tur?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Que no ens importa ofendre't i que no ens importa que ens ofenguis.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Puig]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/reykjavikurdaetur_132_3178090.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 21 Sep 2017 16:06:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/bd570bdb-816d-4b74-8ec5-cdfeaf180cb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="197300" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/bd570bdb-816d-4b74-8ec5-cdfeaf180cb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="197300" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["No ens importa ofendre't i que ens ofenguis”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/bd570bdb-816d-4b74-8ec5-cdfeaf180cb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Si fos de dretes les meves peŀlícules serien diferents"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/leconomia-va-europeu-agressiva-extrema_132_3274828.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b660f5f7-0c2b-4546-8ea8-e39dd6e255ea_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Si fos de dretes les meves peŀlícules serien diferents&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Konstantinos Costa-Gavras ha estat reconegut amb el XXIX Premi Internacional Catalunya per la seva mirada crítica sobre el món i el seu compromís social</p><p class="subtitle">"La societat té avui una nova religió que són els diners. Abans els productors es jugaven els seus diners per fer pel·lícules que tinguessin un missatge important. Ara només importen els beneficis econòmics", lamenta</p><p class="subtitle">"L'economia va acabar amb el somni europeu. Els bancs i una dreta agressiva i extrema avui dirigeixen Europa", afirma</p></div><p class="article-text">
        Es reafirma com &ldquo;un home d'esquerres per&ograve; sense adhesi&oacute; a un partit pol&iacute;tic en particular, i enemic de tot el que signifiqui l'exercici arbitrari i opressiu del poder&rdquo;.&nbsp;Konstantinos Costa-Gavras (Loutra-Iraias, Gr&egrave;cia, 1933) es va consagrar a finals dels 60 com un dels mascarons de proa de l'anomenat&nbsp;&ldquo;cinema pol&iacute;tic&rdquo;, al qual va aportar &egrave;xits com <em>Z</em>, una esgarrifosa s&agrave;tira sobre la dictadura dels coronels a Gr&egrave;cia.
    </p><p class="article-text">
        Va guanyar l'Oscar amb <em>Desaparegut</em>, on denunciava la complicitat dels EUA al cop de Pinochet. Va aixecar polseguera amb <em>La confessi&oacute;</em> per tractar les tortures de l'estalinisme i amb <em>Am&eacute;n</em>, que assenyalava la conniv&egrave;ncia del Vatic&agrave; amb els nazis. Al llarg de la seva filmografia ha rodat una de les cr&ograve;niques m&eacute;s afilades del segle XX i continua fent-ho com demostra la seva &uacute;ltima pel&middot;l&iacute;cula, <em>El Capital</em>, on retrata els magnats de la crisi financera.
    </p><p class="article-text">
        Aquest dimarts, el director va recollir al Palau de la Generalitat el XXIX Premi Internacional Catalunya per la seva mirada cr&iacute;tica sobre el m&oacute;n i el seu comprom&iacute;s social. Costa-Gavras mai ha deixat d'estar comprom&egrave;s amb el seu temps ni ha perdut les seves ganes de denunciar, d'activar les consci&egrave;ncies i animar a l'acci&oacute;. Per desgr&agrave;cia, no cal acudir a les seves &uacute;ltimes pel&middot;l&iacute;cules per veure un cinema connectat, i molt, amb la realitat actual. Algunes coses no han canviat tot el que haurien...
    </p><p class="article-text">
        <strong>Li incomoda que sempre defineixin les seves pel&middot;l&iacute;cules com pol&iacute;tiques?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Amb els anys m'he acostumat. Penso que &eacute;s una cosa que jo no puc controlar i procuro respectar les opinions que fan de la meva feina. Per&ograve; la meva opini&oacute; &eacute;s m&eacute;s senzilla: els espectadors van al cinema per gaudir i passar una bona estona veient un espectacle. No crec que esperin rebre una lli&ccedil;&oacute; pol&iacute;tica. &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>El cinema &eacute;s cada vegada m&eacute;s espectacle i menys tota la resta?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Abans podies comptar amb productors que es jugaven diners per fer pel&middot;l&iacute;cules que tinguessin un missatge important. Ara nom&eacute;s importen els beneficis econ&ograve;mics que una pel&middot;l&iacute;cula pugui donar. L'inter&egrave;s pels diners que buscava principalment Estats Units, a Europa sempre quedava l'esperan&ccedil;a de fer pel&middot;l&iacute;cules per l'art. Per&ograve; Europa cada vegada m&eacute;s est&agrave; en la mateixa din&agrave;mica.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quina ha de ser la nostra responsabilitat com a espectadors?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El cinema ha de crear emocions i despr&eacute;s el p&uacute;blic pot fer alguna cosa amb elles o no.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Si una paraula pogu&eacute;s definir el seu cinema seria &ldquo;resist&egrave;ncia&rdquo;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo sempre he procurat que les meves pel&middot;l&iacute;cules tractin els temes que interessen als &eacute;ssers humans. Les meves pel&middot;l&iacute;cules parlen de la societat, dels problemes i alegries que vivim. I si despr&eacute;s arriba la reflexi&oacute; molt millor. El cinema &eacute;s un instrument per transmetre emocions.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com sorgeixen les seves pel&middot;l&iacute;cules?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Cadascuna de les meves pel&middot;l&iacute;cules han sorgit d'una passi&oacute; encara que tots els films s&oacute;n pol&iacute;tics. Si fos de dretes el resultat seria diferent. Les pel&middot;l&iacute;cules es fan des del que un pensa.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per qu&egrave; continua buscant hist&ograve;ries per explicar sobre el que est&agrave; passant a Europa?</strong>
    </p><p class="article-text">
        L'economia va acabar amb el somni europeu. Els bancs i una dreta agressiva i extrema van arribar al poder i avui dirigeixen Europa avui. &Eacute;s terrible. Encara queden moltes hist&ograve;ries per explicar.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Sent vost&egrave; grec de naixement, com veu la situaci&oacute; del seu pa&iacute;s?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s tr&agrave;gica, completament tr&agrave;gica. Els dirigents pol&iacute;tics grecs, tant de dreta com d'esquerra, tenen molta responsabilitat, per descomptat, amb el que est&agrave; passant. Per&ograve; no s'est&agrave; dient prou, o de manera prou forta, que pa&iuml;sos com Alemanya, Fran&ccedil;a i Gran Bretanya van emp&egrave;nyer tamb&eacute; a Gr&egrave;cia a aquesta crisi. Llavors, les responsabilitats, crec, s&oacute;n compartides, per la classe dirigent grega que va acceptar aquest cam&iacute;, per&ograve; tamb&eacute; per les pot&egrave;ncies europees que van pensar &uacute;nicament en els seus beneficis.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Les seves pel&middot;l&iacute;cules parlen de la realitat i de les dificultats socials, dels abusos de poder. Com veu la societat actual i les seves derives?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La societat t&eacute; avui una nova religi&oacute; que s&oacute;n els diners. Tal qual. No pensa m&eacute;s que en ells i en com aconseguir m&eacute;s coses. Cada vegada pensem menys en els altres. Estem en una societat en qu&egrave; hi ha cada vegada m&eacute;s rics i cada vegada m&eacute;s pobres.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Podem acceptar que aix&ograve; segueixi aix&iacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo crec que no podem i menys acceptar situacions que vulneren sistem&agrave;ticament els Drets Humans. &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com ara la situaci&oacute; dels refugiats? &nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Entenc que vulguin accedir a Europa, hi ha m&eacute;s qualitat de vida. La nostra societat hauria d'acceptar a aquesta gent perqu&egrave; t&eacute; una for&ccedil;a formidable. Aquesta energia podria ajudar-nos molt.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com pot contribuir el cinema a la comprensi&oacute; d'aquesta realitat?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Aix&ograve; &eacute;s responsabilitat dels dirigents. Jo, per exemple, em limito a fer comprendre a l'espectador que aquests refugiats&nbsp;s&oacute;n persones i no poden ser tractats com a animals.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Puig]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/leconomia-va-europeu-agressiva-extrema_132_3274828.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 20 Jul 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b660f5f7-0c2b-4546-8ea8-e39dd6e255ea_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="39835" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b660f5f7-0c2b-4546-8ea8-e39dd6e255ea_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="39835" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Si fos de dretes les meves peŀlícules serien diferents"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b660f5f7-0c2b-4546-8ea8-e39dd6e255ea_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Si fuese de derechas, mis películas serían diferentes"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/cinema-politic-refugiats-grecia_132_3274819.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b660f5f7-0c2b-4546-8ea8-e39dd6e255ea_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Si fuese de derechas, mis películas serían diferentes&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Konstantinos Costa-Gavras ha sido reconocido con el XXIX Premio Internacional Catalunya por su mirada crítica sobre el mundo y su compromiso social</p><p class="subtitle">"La sociedad tiene hoy una nueva religión que es el dinero. Antes los productores se jugaban su dinero para hacer películas que tuvieran un mensaje importante. Ahora sólo importan los beneficios económicos", lamenta</p><p class="subtitle">"La economía acabó con el sueño europeo. Los bancos y una derecha agresiva y extrema hoy dirigen Europa", afirma</p></div><p class="article-text">
        Se reafirma como &ldquo;un hombre de izquierdas pero sin adhesi&oacute;n a un partido pol&iacute;tico en particular&rdquo; y &ldquo;enemigo de todo lo que signifique el ejercicio arbitrario y opresivo del poder&rdquo;. Konstantinos Costa-Gavras (Loutra-Iraias, Grecia, 1933) se consagr&oacute; a finales de los 60 como uno de los mascarones de proa del por entonces muy en boga 'cine pol&iacute;tico', al que aport&oacute; &eacute;xitos como <em>Z</em>, una escalofriante s&aacute;tira sobre la dictadura de los coroneles en Grecia.
    </p><p class="article-text">
        Gan&oacute; el Oscar con <em>Desaparecido</em>, donde denunciaba la complicidad de EEUU en el golpe de Pinochet. Levant&oacute; ampollas con<em> La confesi&oacute;n</em> por tratar las torturas del estalinismo y con <em>Am&eacute;n</em>, que se&ntilde;alaba la connivencia del Vaticano con los nazis. A lo largo de su filmograf&iacute;a ha rodado una de las cr&oacute;nicas m&aacute;s afiladas del siglo XX y sigue haci&eacute;ndolo como demuestra su &uacute;ltima pel&iacute;cula, <em>El Capital</em>, donde retrata a los magnates de la crisis financiera.
    </p><p class="article-text">
        Este martes, el director recogi&oacute; en el Palau de la Generalitat el XXIX Premio Internacional Catalunya por su mirada cr&iacute;tica sobre el mundo y su compromiso social. Costa-Gavras jam&aacute;s ha dejado de estar comprometido con su tiempo ni ha perdido sus ganas de denunciar, de activar las conciencias y animar a la acci&oacute;n. Por desgracia, no hace falta acudir a sus &uacute;ltimas pel&iacute;culas para ver un cine conectado, y mucho, con la realidad actual. Algunas cosas no han cambiado todo lo que deber&iacute;an&hellip;
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Le incomoda que siempre definan sus pel&iacute;culas como pol&iacute;ticas?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Con los a&ntilde;os me he acostumbrado. Pienso que es algo que yo no puedo controlar y procuro respetar las opiniones que hacen de mi trabajo. Pero mi opini&oacute;n es m&aacute;s sencilla: los espectadores van al cine para disfrutar y pasar un buen rato viendo un espect&aacute;culo. No creo que esperen recibir una lecci&oacute;n pol&iacute;tica.  
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;El cine es cada vez m&aacute;s espect&aacute;culo y menos todo lo dem&aacute;s?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Antes pod&iacute;as contar con productores que se jugaban su dinero para hacer pel&iacute;culas que tuvieran un mensaje importante. Ahora s&oacute;lo importan los beneficios econ&oacute;micos que una pel&iacute;cula pueda dar. El inter&eacute;s por el dinero lo buscaba principalmente Estados Unidos, en Europa siempre quedaba la esperanza de hacer pel&iacute;culas por el arte. Pero Europa cada vez m&aacute;s est&aacute; en la misma din&aacute;mica.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cu&aacute;l debe ser nuestra responsabilidad como espectadores?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El cine debe crear emociones y despu&eacute;s el p&uacute;blico puede hacer algo con ellas o no.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Si una palabra pudiera definir el cine de Costa-Gavras ser&iacute;a &ldquo;resistencia&rdquo;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo siempre he procurado que mis pel&iacute;culas traten los temas que le interesan a los seres humanos. Mis pel&iacute;culas hablan de la sociedad, de los problemas y alegr&iacute;as que vivimos. Y si luego llega la reflexi&oacute;n mucho mejor. El cine es un instrumento para transmitir emociones.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo surgen sus pel&iacute;culas?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Cada una de mis pel&iacute;culas han surgido de una pasi&oacute;n aunque todos los filmes son pol&iacute;ticos. Si fuese de derechas el resultado ser&iacute;a diferente. Las pel&iacute;culas se hacen desde lo que uno piensa.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Por qu&eacute; sigue buscando historias para contar sobre lo que est&aacute; ocurriendo en Europa?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La econom&iacute;a acab&oacute; con el sue&ntilde;o europeo. Los bancos y una derecha agresiva y extrema llegaron al poder y hoy dirigen Europa. Es terrible. Todav&iacute;a quedan muchas historias que contar.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Siendo usted griego de nacimiento, &iquest;c&oacute;mo ve la situaci&oacute;n de su pa&iacute;s?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es tr&aacute;gica, completamente tr&aacute;gica. Los dirigentes pol&iacute;ticos griegos, tanto de derecha como de izquierda, tienen mucha responsabilidad, por supuesto, con lo que est&aacute; pasando. Pero no se est&aacute; diciendo lo suficiente, o de manera lo suficientemente fuerte, que pa&iacute;ses como Alemania, Francia y Gran Breta&ntilde;a empujaron tambi&eacute;n a Grecia a esta crisis. Las responsabilidades, creo, son compartidas, por la clase dirigente griega que acept&oacute; este camino, pero tambi&eacute;n por las potencias europeas que pensaron &uacute;nicamente en sus beneficios.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Sus pel&iacute;culas hablan de la realidad y de las dificultades sociales, de los abusos de poder. &iquest;C&oacute;mo ve la sociedad actual y sus derivas?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La sociedad tiene hoy una nueva religi&oacute;n que es el dinero. Tal cual. No se piensa m&aacute;s que en el dinero y en c&oacute;mo conseguir m&aacute;s cosas. Cada vez pensamos menos en los dem&aacute;s. Estamos en una sociedad en la que hay cada vez m&aacute;s ricos y cada vez m&aacute;s pobres.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Podemos aceptar que esto siga as&iacute;? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo creo que no podemos y menos aceptar situaciones que vulneran sistem&aacute;ticamente los Derechos Humanos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;La situaci&oacute;n de los refugiados? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Entiendo que quieran acceder a Europa, hay m&aacute;s calidad de vida. Nuestra sociedad deber&iacute;a aceptar a esa gente porque tiene una fuerza formidable. Esa energ&iacute;a podr&iacute;a ayudarnos mucho.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo puede contribuir el cine a la comprensi&oacute;n de esta realidad? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Eso es responsabilidad de los dirigentes. Yo me limito a hacer comprender al espectador que esos inmigrantes son personas y no pueden ser tratados como animales.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Puig]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/cinema-politic-refugiats-grecia_132_3274819.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 19 Jul 2017 18:19:23 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b660f5f7-0c2b-4546-8ea8-e39dd6e255ea_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="39835" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b660f5f7-0c2b-4546-8ea8-e39dd6e255ea_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="39835" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Si fuese de derechas, mis películas serían diferentes"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b660f5f7-0c2b-4546-8ea8-e39dd6e255ea_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Cine]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Gong, sonidos y danzas en la cueva]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/sonidos-danzas-musicas_132_3269456.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4691d45b-24e0-469a-9ce9-3a6bfd14524c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Gong, sonidos y danzas en la cueva"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Sábado 22 y domingo 23 se celebra en Collbató la duodécima edición de Festival Gong, un festival musical diferente, en el que los protagonistas principales son las sonoridades experimentales y un entorno incomparable</p><p class="subtitle">Un espectáculo de danza sufí y un concierto de 17 instrumentos desconocidos son los platos fuertes del festival que, como novedad, incluye una programación de día con talleres sobre musicoterapia</p></div><p class="article-text">
        Los expertos han utilizado a menudo la arqueoac&uacute;stica para estudiar el papel de los sonidos en el comportamiento humano. Que las cuevas presentan cualidades sonoras especiales para las que fueron espec&iacute;ficamente dise&ntilde;adas y usadas es sabido. Tambi&eacute;n que las Coves del Salnitre, en Collbat&oacute;, poseen cualidades ac&uacute;sticas especiales, entre ellas, que el campo de presi&oacute;n sonora en su interior no es excesivamente reverberante y la inteligibilidad es significativamente mayor que en otros recintos de este tipo. Albert Blancafort, luthier y organero, hijo de luthiers y nieto de compositores, lo tuvo muy claro cuando hace doce a&ntilde;os cre&oacute; esta propuesta in&eacute;dita. La elecci&oacute;n del emplazamiento para celebrar el <a href="http://www.gong.cat/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Gong</a> no fue casual, ya que teniendo el taller en Collbat&oacute;, la cueva, no s&oacute;lo permit&iacute;a entrar y hacer m&uacute;sica en su interior, sino era el lugar adecuado a nivel ac&uacute;stico para mostrar las creaciones de luthiers de todo el mundo. Hoy en d&iacute;a, hay tanta oferta de festivales, sobre todo ahora en verano, que el Festival Gong ofrece algo totalmente diferente, tanto en cuanto a contenido como en cuanto a continente. Cuenta con dos escenarios: uno exterior y uno interior, sin ning&uacute;n tipo de amplificaci&oacute;n artificial. &ldquo;Gong ofrece una experiencia casi sensorial. Ir hasta Montserrat, subir a pie hasta la cueva, una temperatura de diecinueve grados, donde se est&aacute; muy bien, con aforo limitado. Todo ello hace que se llegue con una nueva predisposici&oacute;n, muy diferente de la que se tiene cuando se llega a cualquier festival&rdquo;, asegura Blancafort.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c70d786a-753f-4a5b-a7cb-a0832f1663d6_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c70d786a-753f-4a5b-a7cb-a0832f1663d6_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c70d786a-753f-4a5b-a7cb-a0832f1663d6_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c70d786a-753f-4a5b-a7cb-a0832f1663d6_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c70d786a-753f-4a5b-a7cb-a0832f1663d6_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c70d786a-753f-4a5b-a7cb-a0832f1663d6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c70d786a-753f-4a5b-a7cb-a0832f1663d6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        La edici&oacute;n de este a&ntilde;o ha buscado hacer protagonistas a los asistentes con las actividades de d&iacute;a agrupadas al Inspira y que tendr&aacute;n como tem&aacute;tica principal la musicoterapia. &ldquo;Hemos organizado cuatro talleres con destacados especialistas: canto, cantos arm&oacute;nicos, cantos de mantras y el sonido de la c&aacute;bala. Adem&aacute;s, los talleres se complementar&aacute;n con una comida-taller donde se cocinar&aacute; un arroz hecho con energ&iacute;a solar y un concierto exclusivo por la tarde en la Ermita de la Salut&rdquo;, destaca. Como platos fuertes de esta edici&oacute;n, el interior de las cuevas acoger&aacute;n el concierto del reputado multi-instrumentista de origen chileno Nello Chiuminatto (s&aacute;bado 22, 21h) que tocar&aacute; 17 instrumentos desconocidos provenientes de los cinco continentes, y el hipn&oacute;tico espect&aacute;culo de danza suf&iacute; <em>La danza del infinito</em> (domingo 23, 21h) donde los derviches bailar&aacute;n sin parar simulando el movimiento del Universo con la m&uacute;sica del gran int&eacute;rprete afgano Ustad Daud Khan Sadozai. Despu&eacute;s de los conciertos principales, la terraza del Gong acoger&aacute; dos espect&aacute;culos con el concierto del s&aacute;bado del cantautor Ferran Savall, con un repertorio de improvisaciones jazz&iacute;sticas y de m&uacute;sicas del mundo, y del domingo a cargo de Carme Nalini, considerada la mejor cantante de mantras del pa&iacute;s. La programaci&oacute;n del festival se complementar&aacute; con una conferencia sobre el pueblo sirio a cargo del economista y activista Arcadi Oliveres (s&aacute;bado 22) y una segunda de Wadud Sabat&eacute; (domingo 23), especialista en la danza suf&iacute; de los derviches.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Puig]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/sonidos-danzas-musicas_132_3269456.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 19 Jul 2017 17:32:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4691d45b-24e0-469a-9ce9-3a6bfd14524c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="315196" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4691d45b-24e0-469a-9ce9-3a6bfd14524c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="315196" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Gong, sonidos y danzas en la cueva]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4691d45b-24e0-469a-9ce9-3a6bfd14524c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Gong, sons i danses dins la cova]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/musica-so-dansa_132_3269464.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4691d45b-24e0-469a-9ce9-3a6bfd14524c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Gong, sons i danses dins la cova"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El dissabte 22 i el diumenge 23 se celebra a Collbató la dotzena edició del Festival Gong, un festival musical diferent, en què els protagonistes principals són les sonoritats experimentals i un entorn incomparable.</p><p class="subtitle">Un espectacle de dansa sufí i un concert de 17 instruments desconeguts són els plats forts del festival que, com a novetat, inclou una programació de dia amb tallers sobre musicoteràpia</p></div><p class="article-text">
        Els experts han utilitzat sovint la arqueoac&uacute;stica per estudiar el paper dels sons en el comportament hum&agrave;. Que les coves presenten qualitats sonores especials per a les quals van ser espec&iacute;ficament dissenyades i usades no sabut. Tamb&eacute; que Les Coves del Salnitre, a Collbat&oacute;, posseeixen qualitats ac&uacute;stiques especials, entre elles, que el camp de pressi&oacute; sonora en el seu interior no &eacute;s excessivament reverberant i la intel&middot;ligibilitat &eacute;s significativament m&eacute;s gran que en altres recintes d'aquest tipus. Albert Blancafort, luthier i orguener, fill de luthiers i n&eacute;t de compositors, ho va tenir molt clar quan fa dotze anys va crear aquesta proposta in&egrave;dita. L&rsquo;elecci&oacute; de l&rsquo;empla&ccedil;ament per celebrar-hi el <a href="http://www.gong.cat/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Gong</a>&nbsp;no fou casual, ja que tenint el taller a Collbat&oacute;, la cova, no nom&eacute;s permetia entrar-hi i fer m&uacute;sica en el seu interior, sin&oacute; era el lloc adequat a nivell ac&uacute;stic per mostrar les creacions de luthiers d&rsquo;arreu del m&oacute;n. A dia d&rsquo;avui, que hi ha tanta oferta de festivals, sobretot ara a l&rsquo;estiu, el Festival Gong ofereix una cosa totalment diferent, tant pel que fa a contingut com pel que fa a continent. Compta amb dos escenaris: un d&rsquo;exterior i un d&rsquo;interior, sense cap tipus d&rsquo;amplificaci&oacute; artificial. &ldquo;El Gong Festival ofereix una experi&egrave;ncia gaireb&eacute; sensorial. Anar fins a Montserrat, pujar a peu fins a la cova, una temperatura de dinou graus, &nbsp;on s&rsquo;est&agrave; molt b&eacute;, amb aforament limitat. Tot plegat fa que s&rsquo;hi arribi amb una nova predisposici&oacute;, molt diferent de la que es t&eacute; quan s&rsquo;arriba a qualsevol festival&rdquo;, assegura Blancafort.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c70d786a-753f-4a5b-a7cb-a0832f1663d6_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c70d786a-753f-4a5b-a7cb-a0832f1663d6_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c70d786a-753f-4a5b-a7cb-a0832f1663d6_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c70d786a-753f-4a5b-a7cb-a0832f1663d6_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c70d786a-753f-4a5b-a7cb-a0832f1663d6_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c70d786a-753f-4a5b-a7cb-a0832f1663d6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c70d786a-753f-4a5b-a7cb-a0832f1663d6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;edici&oacute; d&rsquo;enguany ha buscat fer protagonistes els assistents amb les activitats de dia agrupades a l&rsquo;Inspira i que tindran com a tem&agrave;tica principal la musicoter&agrave;pia. &ldquo;En total hem organitzat quatre tallers amb destacats especialistes: cant, cants harm&ograve;nics, cants de mantres i el so de la c&agrave;bala. A m&eacute;s, els tallers es complementaran amb un dinar-taller on es cuinar&agrave; un arr&ograve;s fet amb energia solar i un concert exclusiu a la tarda a l&rsquo;Ermita de la Salut&rdquo;, destaca. Com a plats forts d&rsquo;aquesta edici&oacute;, l&rsquo;interior de les coves acollir&agrave;n el concert del reputat multi-instrumentista d&rsquo;origen xil&egrave; Nello Chiuminatto (dissabte 22, 21h) que tocar&agrave; 17 instruments desconeguts provinents dels cinc continents, i l&rsquo;hipn&ograve;tic espectacle de dansa suf&iacute; <em>La dansa de l&rsquo;infinit</em> (diumenge 23, 21h) en que els dervixos ballaran sense parar tot simulant el moviment de l&rsquo;Univers amb la m&uacute;sica del gran int&egrave;rpret afgan&egrave;s Ustad Daud Khan Sadozai. Despr&eacute;s dels concerts principals, la terrassa del Gong acollir&agrave; dos espectacles amb el concert de dissabte del cantautor Ferran Savall, amb un repertori d&rsquo;improvisacions jazz&iacute;stiques i de m&uacute;siques del m&oacute;n, i del de diumenge a c&agrave;rrec de Carme Nalini, considerada la millor cantant de mantres del pa&iacute;s. La programaci&oacute; del festival es complementar&agrave; amb una confer&egrave;ncia sobre el poble siri&agrave; a c&agrave;rrec de l&rsquo;economista i activista Arcadi Oliveres (dissabte 22) i una segona de Wadud Sabat&eacute; (diumenge 23), especialista en la dansa suf&iacute; dels dervixos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Puig]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/musica-so-dansa_132_3269464.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 19 Jul 2017 17:20:49 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4691d45b-24e0-469a-9ce9-3a6bfd14524c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="315196" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4691d45b-24e0-469a-9ce9-3a6bfd14524c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="315196" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Gong, sons i danses dins la cova]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4691d45b-24e0-469a-9ce9-3a6bfd14524c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["El provincianismo es patrimonio exclusivo de los catalanes"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/caritat-humana_132_3285976.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1e47bef5-2f0f-4912-9556-464080eae1cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;El provincianismo es patrimonio exclusivo de los catalanes&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Retomando su faceta menos conocida de músico, el periodista, guionista y escritor Jair Domínguez (Barcelona, 1980) ha publicado el disco de debut del grupo Caritat Humana</p></div><p class="article-text">
        Es conocido por su acidez y rapidez verbal, que aprovecha en todos los &aacute;mbitos de actuaci&oacute;n que le permite la vida. Escribe libros, ha sido guionista y, adem&aacute;s, ahora vuelve a tener un grupo de m&uacute;sica. Poca gente conoc&iacute;a el pasado musical de Jair Dom&iacute;nguez, que con su primer grupo, Poder Roig, lleg&oacute; a telonear Sopa de Cabra.
    </p><p class="article-text">
        El presente, sin embargo, tiene forma de disco hom&oacute;nimo editado por Halley Records, con diez canciones pop, con t&iacute;tulos f&aacute;cilmente identificables con el universo particular y el esp&iacute;ritu irreverente del autor, como <em>La dona d'en Freezer</em>, <em>La furgoneta de l&acute;Oleguer</em>,  <em>Balleu, fills de punta</em>, <em>Foc al tribunal</em>, o la no menos provocadora <em>M'agrada lo blanc</em>. Jair Dom&iacute;nguez es autor de las novelas <em>Hawaii Meteor</em>, <em>Segui vora el foc</em> i <em>Per&iacute;metre</em>.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n los ensayos <em>99 coses que hem d'aniquilar si volem ser independents</em> y <em>99 personatges que has de con&egrave;ixer per entendre el m&oacute;n</em>. Si hay una cosa cierta es que no deja a nadie indiferente, tampoco a la Audiencia Nacional que lo investig&oacute; por un supuesto delito contra la Corona en el &uacute;ltimo cap&iacute;tulo del programa <em>Bestiari il&middot;lustrat</em>, cuando en una entrevista simulaba disparar a una caricatura del rey Juan Carlos. Conversamos con este profesor de historia frustrado, compositor, letrista, cantante y guitarra de Caritat Humana. Y, sin lugar a dudas, el &uacute;nico ser humano del mundo mundial suficientemente loco como para encontrar tiempo para dedicarse a todo ello.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;La cuesti&oacute;n musical viene de lejos. De un silencio antiguo y muy largo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Debut&eacute; musicalmente en 1996 con Poder Roig. Si hubiera triunfado ahora har&iacute;a la gira del veinticinco aniversario. En cambio, apenas ahora empieza mi carrera en solitario, poco a poco, y si es posible, con buena letra.    
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;De d&oacute;nde proviene esta vertiente musical que muchos desconoc&iacute;amos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        He tenido mucha suerte en este sentido porque en casa siempre ha habido m&uacute;sica de todo tipo y ning&uacute;n g&eacute;nero en concreto. Mi padre ten&iacute;a muchos vinilos de todos los g&eacute;neros posibles. Me ha sido muy &uacute;til para tocar y componer.
    </p><p class="article-text">
        <strong>El disco contiene diez canciones pop, con t&iacute;tulos f&aacute;cilmente identificables con su universo particular. Lo &uacute;nico que no parece irreverente es la m&uacute;sica.</strong>
    </p><p class="article-text">
        El disco es una amalgama, la intenci&oacute;n era hacer lo que nos gustaba; guitarras, rock y melod&iacute;as sencillas. Se trata de poder cantar y que las canciones se puedan escuchar, sin complejos.   
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Este formato mel&oacute;dico le ha permitido poder decir lo que no puede decir en la radio o la televisi&oacute;n sin que le censuren?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es el mejor veh&iacute;culo para expresarte, nada te liga con el director y la empresa. Es lo que ha sido siempre conceptualmente el rock, ir contra corriente, tener libertad absoluta. Esta libertad musical me ha permitido expresar lo que me daba la gana, tal cual, sin ofender.  
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; le han hecho las &lsquo;tietes&rsquo; y madrinas catalanas que las quiera hacer desaparecer?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hace muchos a&ntilde;os que tengo un problema con el 'tietisme' de la cultura catalana. Su presencia en los medios, en el teatro, en fiestas de pueblo... Todo, desgraciadamente, estar encaminado a contentar a las madrinas. &iexcl;Vivimos en un pa&iacute;s de t&iacute;as! Si desaparecieran todas Catalunya ser&iacute;a muy diferente.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Quiz&aacute;s menos provinciano?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es patrimonio exclusivo de los catalanes; el provincianismo ha marcado y sigue marcando nuestra sociedad. Todav&iacute;a hoy seguimos anquilosados en este pasado de t&iacute;as y madrinas.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Por qu&eacute; gusta tanto 'el blanco' a pol&iacute;ticos y banqueros?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Son gente estresada y necesitan blanco, Vitamina C, para poder salir adelante. Siempre que me he movido en ambientes pol&iacute;ticos y financieros he visto gente consumida por las drogas. Vivimos en una sociedad controlada por yonquis: adictos al poder, al trabajo y, obviamente, a la droga.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9923cfe7-fa63-4e27-8619-9f7c512f5ac5_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9923cfe7-fa63-4e27-8619-9f7c512f5ac5_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9923cfe7-fa63-4e27-8619-9f7c512f5ac5_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9923cfe7-fa63-4e27-8619-9f7c512f5ac5_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9923cfe7-fa63-4e27-8619-9f7c512f5ac5_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9923cfe7-fa63-4e27-8619-9f7c512f5ac5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9923cfe7-fa63-4e27-8619-9f7c512f5ac5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>A menudo es objetivo de la caverna medi&aacute;tica. &iquest;Es m&aacute;s una campa&ntilde;a de presi&oacute;n o represi&oacute;n?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La presi&oacute;n es consecuencia de la represi&oacute;n. Estamos asistiendo a campa&ntilde;as de represi&oacute;n s&oacute;lo por el hecho de escribir un simple tweet. Esto genera que muchos tuiteros asusten. Vivimos un momento cr&iacute;tico, pronto ser&aacute; delito todo lo que digas por la calle. Lo he experimentado en mi propia piel pero no ha servido para reprimirme.  
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;D&oacute;nde empieza y acaba el 'per&iacute;metro' de la provocaci&oacute;n para Jair Dom&iacute;nguez?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El l&iacute;mite de la pol&eacute;mica, la provocaci&oacute;n, es la prisi&oacute;n. La justicia mediocre nos debilita cuando realmente lo que deber&iacute;a debilitarnos es nuestro sentido com&uacute;n.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Dice que su intenci&oacute;n nunca ha sido crispar, sino hacer reflexionar un poco. &iquest;No suena pretencioso?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Los lectores, el p&uacute;blico, en general, son m&aacute;s cr&iacute;ticos de lo que pensamos. Los mensajes provocativos son necesarios para llegar hasta el tu&eacute;tano. Cualquier provocaci&oacute;n que se lea como es debido permite descubrir muchas cosas.       
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; le gustar&iacute;a hacer &ldquo;por caridad humana&rdquo;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Cualquier causa justa, el concepto &ldquo;caridad humana&rdquo; me cuesta mucho entender. Para m&iacute; va asociado a personas terror&iacute;ficas como Joan Gaspar, &eacute;l us&oacute; esta expresi&oacute;n, para quien no mover&iacute;a ni un solo dedo.   
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; har&aacute; el pr&oacute;ximo 1 de octubre?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Lo que me digan los pol&iacute;ticos que vot&eacute; y lo que me dejen hacer los que no vot&eacute;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Puig]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/caritat-humana_132_3285976.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 13 Jul 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1e47bef5-2f0f-4912-9556-464080eae1cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="91994" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1e47bef5-2f0f-4912-9556-464080eae1cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="91994" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["El provincianismo es patrimonio exclusivo de los catalanes"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1e47bef5-2f0f-4912-9556-464080eae1cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["El provincianisme és patrimoni exclusiu dels catalans"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/caritat-humana_132_3285928.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1e47bef5-2f0f-4912-9556-464080eae1cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;El provincianisme és patrimoni exclusiu dels catalans&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Reprenent la seva faceta menys coneguda de músic, el periodista, guionista i escriptor Jair Domínguez (Barcelona, 1980) ha publicat el disc de debut del grup Caritat Humana</p></div><p class="article-text">
        &Eacute;s conegut per la seva acidesa i rapidesa verbal, que aprofita en tots els &agrave;mbits d&rsquo;actuaci&oacute; que li permet la vida. Escriu llibres, ha estat guionista i, a m&eacute;s, ara torna a tenir un grup de m&uacute;sica. Poca gent coneixia el passat musical de Jair Dom&iacute;nguez, que amb el seu primer grup, Poder roig, va arribar a talonejar Sopa de Cabra.
    </p><p class="article-text">
        El present, per&ograve;, t&eacute; forma del disc hom&ograve;nim editat per Halley Records, amb deu can&ccedil;ons pop, amb t&iacute;tols f&agrave;cilment identificables amb l'univers particular i l'esperit irreverent de l'autor, com <em>La dona d'en Freezer</em>, <em>La furgoneta de l'Oleguer</em>, <em>Balleu</em>, <em>fills de punta</em>, <em>Foc al tribunal</em>, o la no menys provocadora <em>M'agrada lo blanc</em>.
    </p><p class="article-text">
        Dom&iacute;nguez &eacute;s autor de les novel&middot;les <em>Hawaii Meteor</em>, <em>Segui vora el foc</em> i <em>Per&iacute;metre</em>. Tamb&eacute; dels assajos <em>99 coses que hem d'aniquilar si volem ser independents</em> i <em>99 personatges que has de con&egrave;ixer per entendre el m&oacute;n</em>. Si hi ha una cosa certa &eacute;s que no deixa mai ning&uacute; indiferent, tampoc a l'Audi&egrave;ncia Nacional que el va investigar per un suposat delicte contra la Corona a l'&uacute;ltim cap&iacute;tol del programa Bestiari il&middot;lustrat, quan en una entrevista simulava disparar a una caricatura del rei Joan Carles. Professor d&rsquo;hist&ograve;ria frustrat, compositor, lletrista, cantant i guitarra de Caritat Humana. I, sense cap mena de dubte, l'&uacute;nic ser hum&agrave; del m&oacute;n mundial suficientment boig com per trobar temps per dedicar a tot plegat.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La q&uuml;esti&oacute; musical ve de lluny. D&rsquo;un silenci antic i molt llarg?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Vaig debutar musicalment l'any 1996 amb Poder Roig. Si haguessin triomfat ara faria la gira del vint i cinqu&egrave; aniversari. En canvi, tot just ara comen&ccedil;a la meva carrera en solitari, a poc a poc, i si &eacute;s possible, i amb bona lletra. &nbsp;&nbsp;&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>D&rsquo;on prov&eacute; aquesta vessant musical que molts desconeix&iacute;em?</strong>
    </p><p class="article-text">
        He tingut molta sort en aquest sentit perqu&egrave; a casa sempre hi ha hagut m&uacute;sica de tot tipus i cap g&egrave;nere en concret. El meu pare tenia molts vinils de tots els generes possibles. M&rsquo;ha sigut molt &uacute;til per tocar i composar.
    </p><p class="article-text">
        <strong>El disc cont&eacute; deu can&ccedil;ons pop, amb t&iacute;tols f&agrave;cilment identificables amb el seu univers particular. L&rsquo;&uacute;nic que no sembla irreverent &eacute;s la m&uacute;sica...</strong>
    </p><p class="article-text">
        El disc &eacute;s una amalgama, la intenci&oacute; era fer el que ens agradava; guitarres, rock i melodies senzilles. Es tracta de poder cantar i que les can&ccedil;ons es puguin escoltar, sense complexes. &nbsp;&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Aquest format mel&ograve;dic li ha perm&egrave;s poder dir el que no pot dir a la r&agrave;dio o a la televisi&oacute; sense que li censurin?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s el millor vehicle per expressar-te, res et lliga amb el director i l&rsquo;empresa. &Eacute;s el que ha estat sempre conceptualment el rock, anar contra corrent, tenir llibertat absoluta. Aquesta llibertat musical m&rsquo;ha perm&egrave;s expressar el que em donava la gana, tal com raja, sense ofendre. &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Qu&egrave; li han fet les iaies i les padrines catalanes que les vulgui fer desapar&egrave;ixer?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Fa molts anys que tinc un problema amb el &lsquo;tietisme&rsquo; que impera la cultura catalana. La seva pres&egrave;ncia als mitjans, al teatre, a festes de poble&hellip; Tot, malauradament, estar encaminat a acontentar les padrines. Vivim en un pa&iacute;s de tietes! Si desapareguessin totes les padrines de Catalunya el pa&iacute;s seria molt diferent.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Potser menys provinci&agrave;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s patrimoni exclusiu dels catalans; el provincianisme ha marcat i continua marcant la nostra societat. Encara avui seguim anquilosats en aquest passat de padrines.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per qu&egrave; agrada tant &lsquo;lo blanc&rsquo; a pol&iacute;tics i banquers?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&oacute;n gent estressada i necessiten blanc, Vitamina C, per poder tirar endavant. Sempre que m&rsquo;he mogut en ambients pol&iacute;tics i financers he vist gent consumida per les drogues. Vivim en una societat controlada per ionquis: addictes al poder, a la feina i, &ograve;bviament, a la droga.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9923cfe7-fa63-4e27-8619-9f7c512f5ac5_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9923cfe7-fa63-4e27-8619-9f7c512f5ac5_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9923cfe7-fa63-4e27-8619-9f7c512f5ac5_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9923cfe7-fa63-4e27-8619-9f7c512f5ac5_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9923cfe7-fa63-4e27-8619-9f7c512f5ac5_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9923cfe7-fa63-4e27-8619-9f7c512f5ac5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9923cfe7-fa63-4e27-8619-9f7c512f5ac5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Sovint ha estat objectiu de la caverna medi&agrave;tica. &Eacute;s m&eacute;s una campanya de pressi&oacute; o repressi&oacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La pressi&oacute; &eacute;s conseq&uuml;&egrave;ncia de la repressi&oacute;. Estem assistint a campanyes de repressi&oacute; nom&eacute;s pel fet d&rsquo;escriure un simple tweet. Aix&ograve; genera que molts tuitaires s&rsquo;espantin. Vivim un moment cr&iacute;tic, aviat ser&agrave; delicte tot el que diguis pel carrer. Ho he experimentat en la meva pr&ograve;pia pell per&ograve; no ha servit per reprimir-me. &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>On comen&ccedil;a i acaba el &lsquo;per&iacute;metre&rsquo; de la provocaci&oacute; per Jair Dom&iacute;nguez?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El l&iacute;mit de la pol&egrave;mica, la provocaci&oacute;, &eacute;s la pres&oacute;. La just&iacute;cia mediocre ens debilita quan realment el que hauria de debilitar-nos &eacute;s el nostre sentit com&uacute;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Diu que la seva intenci&oacute; mai no ha sigut crispar, sin&oacute; fer reflexionar una mica. No sona pretensi&oacute;s?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Els lectors, el p&uacute;blic, en general, s&oacute;n m&eacute;s cr&iacute;tics del que pensem. Els missatges provocatius s&oacute;n necessaris per arribar fins al moll de l&rsquo;os. Qualsevol provocaci&oacute; que es llegeixi com cal permet descobrir moltes coses. &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Qu&egrave; li agradaria fer &ldquo;per caritat humana&rdquo;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Qualsevol causa justa. El concepte &ldquo;caritat humana&rdquo; em costa molt d&rsquo;entendre. Per mi va associat a persones terror&iacute;fiques com Joan Gaspar, ell va fer servir aquesta expressi&oacute;, per qui no mouria ni un sol dit. &nbsp;&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Qu&egrave; far&agrave; l&rsquo;1 d&rsquo;octubre?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El que em diguin els pol&iacute;tics que vaig votar i el que em deixin fer els que no vaig votar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Puig]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/caritat-humana_132_3285928.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 13 Jul 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1e47bef5-2f0f-4912-9556-464080eae1cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="91994" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1e47bef5-2f0f-4912-9556-464080eae1cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="91994" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["El provincianisme és patrimoni exclusiu dels catalans"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1e47bef5-2f0f-4912-9556-464080eae1cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
  </channel>
</rss>
