Ximo Puig: “Cal prendre mesures immediates per a garantir el finançament i la liquiditat de les comunitats autònomes”

Ximo Puig respon des del Palau de la Generalitat Valenciana, per videoconferència, a les preguntes d’eldiario.es sobre la gestió de la crisi sanitària i les actuacions polítiques per a fer front a la greu situació econòmica que se’n deriva.

El president valencià defensa la necessitat d’uns pactes d’Estat, uns pactes de la Moncloa, reclama un Pla Marshall a Europa i assegura que “el sistema autonòmic espanyol ha demostrat que funciona adequadament”, però des del govern pitjor finançat amb el model actual alerta: “Cal prendre mesures immediates per a garantir el finançament i la liquiditat de les comunitats autònomes”.

“Si en una situació d’aquestes característiques, que ens retrotrau a després de la Guerra Civil o després de la Guerra Mundial, no hi ha capacitat d’arribar grans acords, alguns polítics demostraran el que donen de si”, reflexiona.

En aquests moments, amb prop de 700 morts com a conseqüència de l’epidèmia a la Comunitat Valenciana i la tendència a reduir-se la pressió als hospitals, se sent optimista sobre l’eixida de la crisi sanitària?

Són sentiments contradictoris. D’una banda, es veu la llum al final del túnel, però de l’altra el dolor s’intensifica amb l’acumulació de persones mortes, amb l’empremta terrible que està deixant aquesta pandèmia. Per tant, d’una banda, bé, mirant amb esperança al futur, amb totes les dificultats que encara ens esperen, però de l’altra, en un moment de presa de consciència de com de terrible que ha sigut i està sent la catàstrofe.

Es discuteix si hi ha una comptabilització correcta del nombre de morts.

En cap cas s’ha volgut ocultar res. De fet, estem actuant amb transparència absoluta des del principi. En un moment determinat, quan se’ns va donar la indicació, es va fer alguna anàlisi post mortem, que en un cas va donar positiu. Per descomptat, veiem que està actuant-se amb transparència absoluta. No hi ha gens d’interés per ocultar la realitat. La veritat és que la Comunitat Valenciana es manté en una zona de contenció dins del context d’Espanya, bastant per davall de la mitjana en incidència. En qualsevol cas, no es tracta de fer cap rànquing, sinó que cadascú faça el que pertoque per intentar mitigar al màxim la pandèmia i que tinga el menor efecte possible sobre la població.

Un dels problemes principals ha sigut la falta de material sanitari. A la Comunitat Valenciana hi ha prop de 1.300 professionals sanitaris contagiats. Hi ha hagut improvisació? És un problema que es podia haver previst?

Tot sempre es pot haver fet millor, sens dubte. Que ningú estava preparat per a una voràgine, un tsunami, d’aquestes característiques, crec que és indiscutible. Qui pense que ho ha fet tot bé o que estava perfectament preparat està fora de la realitat. Ara bé, els hospitals tenien, en el nostre cas, l’estoc corresponent a una situació de normalitat i quan vam anar al mercat, com altres comunitats autònomes o el mateix Estat, aquest mercat estava molt tensat. És la llei de l’oferta i la demanda. En un moment determinat, quan nosaltres deixem ja de produir, probablement pel preu, alguns productes que ara hem d’anar a buscar en un mercat saturat, com és el mercat xinés, on tothom comprarà, es produeix una falta de proveïment. Això ha passat.

Ara, hi hem reaccionat, alguns més ràpidament, altres menys. En qualsevol cas, això tenia dues vies. L’una era anar a comprar fiablement al mercat que hi havia, que és el mercat xinés. Vam aconseguir bons canals i hem tingut la sort, la confiança, la capacitat, per part dels equips que ho han gestionat, que els diferents canals que hem obert amb la Xina ens han funcionat. I hem aconseguit que cada vegada més tinguem els subministraments que necessitem.

Aquesta era la via de la compra. L’altra era començar a reconstruir un teixit empresarial, de producció pròpia, que ens faça, més enllà de la conjuntura, tindre una capacitat de subministrament en tot moment. Això pot donar eixides de futur a algunes empreses del tèxtil, per exemple, que tenien dificultats. Hi ha un grup d’empreses que estan elaborant màscares o bates i que aniran molt més allà de la conjuntura. N’hi ha d’altres col·laborant en la fabricació de respiradors i un altre tipus de qüestions de caràcter sanitari, també des del punt de vista dels medicaments i la investigació. Crec que, en general, el teixit econòmic valencià s’ha posat en marxa cap a una mena de clúster sanitari que seria molt important que poguérem constituir.

Després parlem de la repercussió econòmica, però un tercer assumpte clau des del punt de vista de la crisi sanitària és el de les residències de gent major. Estem ací en prop de 200 morts en residències. Quina reflexió s’hi pot fer? Com s’ha d’afrontar?

És una de les qüestions que cal reflexionar més en profunditat, perquè és cert que l’impacte, quan el virus entra en una residència, és letal. Es deu a diferents raons, de caràcter mèdic, de la càrrega vírica que es puga acumular en centres de caràcter més comunitari. Però és també evident que hi ha hagut situacions molt lamentables. He de dir que el conjunt del sistema assistencial valencià, tant públic com privat, en termes generals, té una qualitat enorme i hi ha una assistència de qualitat. Ara, hem de fer una anàlisi de quin tipus de residència i quin tipus de controls s’han de dur a terme. Sobretot perquè, amb la situació d’un cert enclaustrament, les possibilitats d’infecció a través d’un virus són molt altes. I hem de ser capaços d’adaptar el nostre model residencial a aquests nous perills. En qualsevol cas, està fent-se un esforç enorme per part dels professionals en aquests centres per fer front a aquesta situació. Ara es tracta de garantir que els que no s’han contagiat no ho puguen estar.

En el terreny ja de les repercussions de l’epidèmia sobre l’economia i la vida productiva, hi ha hagut una certa discrepància amb el tancament d’activitats no essencials. Vosté ha arribat a afirmar que estava més d’acord amb Íñigo Urkullu, el lehendakari basc, sobre com afrontar-ho. Podria explicar-nos quina és la posició exacta del seu govern?lehendakari

La nostra posició és, en general, homogènia amb la que ha de tindre qualsevol responsable polític. La primera cosa, la salut. La primera cosa, la seguretat de les persones davant l’epidèmia. En això no hi ha cap mena de discrepància. Una altra cosa és que, sobretot en el decret que va hibernar tota l’economia, el que plantejàvem des de la perspectiva d’algunes comunitats que tenen més pes industrial és que hi havia possibilitats, minimitzant al màxim l’activitat econòmica, de no ferir-la definitivament. Què és el que vull dir? Que hi ha empreses en què no pitges un botó i es tanquen i tornes a prémer-lo i s’obrin. Hi ha situacions de complexitat en els processos productius i, garantint sobretot i fonamentalment la seguretat dels treballadors, era possible i és possible una transició més raonable.

Ara bé, amb vista al futur, garantint la seguretat dels treballadors i minimitzant al màxim la mobilitat –perquè el que és clar és que el confinament està donant resultats i és l’única capacitat que tenim per a fer front a la pandèmia–, es pot activar en part l’economia, en allò que no siga contradictori amb l’objectiu fonamental de fer desaparéixer l’epidèmia.

S’ha discutit que el ministeri exercisca el comandament únic del sistema sanitari, que està descentralitzat. Ha sigut molt evident el protagonisme de la Generalitat Valenciana en la gestió de la crisi. Hi ha hagut problemes?

El sistema autonòmic espanyol ha demostrat que funciona adequadament i el que ningú podia pretendre és que, d’un dia a l’altre, es canviara el sistema. La Constitució espanyola no s’ha alterat per la declaració d’estat d’alarma i la dinàmica que ha implementat el president del Govern amb les conferències de presidents setmanals dona compte de com d’important que és aqueixa vigorització de l’estructura autonòmica de l’Estat. Els que diguen que en algun moment determinat se’ls han furtat les competències, no és cert, no ha sigut així. Hem pogut treballar des de la perspectiva del que és la nostra competència. Això sí, hi ha hagut una unitat d’acció, que era positiva i necessària. No crec que haja fracassat el model, sinó tot el contrari.

La descentralització de l’Estat és positiva. Des de la proximitat es poden resoldre més problemes i més ràpidament. Cosa que no vol dir que no hagen d’establir-se aqueixos mecanismes de coordinació federal que són fonamentals. La conferència de presidents i les conferències sectorials del ministre amb les conselleres i consellers de les comunitats autònomes estan funcionant. Una altra cosa és que estem davant una pandèmia desconeguda, d’una virulència terrible, en què fins i tot hem vist que, des del punt de vista dels experts, hi ha hagut canvis de posició, i no és culpa dels experts. És perquè realment és una situació sobrevinguda d’un impacte terrible, molt més enllà del que es coneixia. Cal saber que davant del virus que combatem no tenim tanta informació. Els científics estan sumant cada vegada més informació i per això estem més prop de véncer-lo.

El valencià és el govern autonòmic pitjor finançat amb el sistema actual, cosa que agreuja els problemes de liquiditat davant una emergència com la que vivim. L’altre dia xifrava vosté en 300 milions d’euros el que ha gastat la Generalitat Valenciana en aquesta crisi. La situació és greu?

Com vosté diu, la Comunitat Valenciana és la pitjor finançada i, amb aquest augment necessari de la despesa per a fer front a la pandèmia, la nostra situació empitjora i està en una situació crítica pel que fa a la tresoreria. Hem demanat al Ministeri d’Hisenda que hi haja unes bestretes efectives de les liquidacions del 2018 i altres mesures pal·liatives. Entre altres coses, perquè la Generalitat no pot ser un fre a la normalització econòmica i, si no tenim recursos i no podem pagar als nostres proveïdors, el que estem és generant un problema al funcionament de l’economia.

Sabem que en aquestes condicions no es pot plantejar la reforma del model de finançament. Ara bé, cal prendre mesures immediates per a garantir el finançament i la liquiditat de les comunitats autònomes. En el nostre cas, perquè tenim més necessitat i estem en una situació pitjor. Però el conjunt de les comunitats autònomes han de tindre prou liquiditat per a poder anar donant resposta als seus proveïdors i al funcionament i la viabilitat de l’autogovern.

Vosté s’ha pronunciat a favor d’uns pactes de la Moncloa en què participen les comunitats autònomes, a més dels agents socials. Però no tothom hi està d’acord. Hi ha gent que interpreta que és un reclam per a un canvi de règim polític.

Si en una situació d’aquestes característiques, que per descomptat ens retrotrau a després de la Guerra Civil o després de la Guerra Mundial, no hi ha capacitat des de la democràcia d’arribar a grans acords en un full de ruta bàsic, crec que alguns polítics demostraran el que donen de si. La democràcia, a parer meu, són dues coses, la dialèctica govern-oposició i la capacitat d’unió. Pactar no és trair. Acordar és sumar en benefici del país. Crec que tothom ha de ser conscient de la situació de gravetat extrema que vivim a hores d’ara. Generar un full de ruta comú amb els agents socials i econòmics, amb els grups parlamentaris i, per descomptat, amb les comunitats autònomes, perquè en el moment dels Pactes de la Moncloa no hi havia aquesta organització de l’Estat i no es pot parlar de competències de les comunitats sense les comunitats autònomes. No crec que es vaja a una uniformització, sense limitar en absolut la dialèctica govern-oposició, que ha de romandre.

Estem en una situació de gravetat extrema. Es parla que el PIB de l’Estat abaixarà del 7% al 10%. Hi ha comunitats autònomes, que tenim un ancoratge en la nostra activitat productiva molt vinculat al turisme, que poden anar molt més enllà. Per tant, ha d’haver-hi mesures excepcionals també en la política. Per descomptat, ha d’haver-n’hi des de la perspectiva europea, que és fonamental.

Vosté ha enviat una carta al president del Comité Europeu de les Regions en què demana que es pressione per aprovar un Pla Marshall. Sembla que l’assumpte està embossat, no hi ha manera de tirar endavant una postura comuna. Què significaria aquest pla?

Jo plantejava fonamentalment que, en l’àmbit competencial de les regions europees, que és limitat, i en el del Comité de les Regions, que és limitat, hem de generar un ambient positiu per a revitalitzar Europa. Aquesta revitalització passa necessàriament perquè hi haja un projecte europeu obert, socialment compromés, i un govern europeu capaç d’estirar la recuperació. Des de les regions hem de generar un caldo de cultiu en les diferents societats europees perquè hi haja un clam en aquesta direcció. Per això m’he dirigit a tots els presidents i presidentes, als responsables de les regions europees perquè entre tots siguem capaços de generar un estat d’opinió favorable a un Pla Marshall.

Ha d’haver-hi un pla d’incentius capaç de recuperar la marxa de l’economia. Quin n’és l’avantatge? L’avantatge, dins del desastre, és que aquesta crisi no és financera. En aquest moment és una crisi d’activitat, perquè s’ha produït un paró. I si som capaços de generar prou fortalesa, prou energia per a la recuperació, per la via del finançament a les empreses, aconseguirem que no tanquen, que aguanten. Si som capaços de generar tot aquest matalaf que permeta aguantar en aquest moment les empreses i els països en la defensa de l’estat social, hi ha oportunitats d’una recuperació més ràpida.

Per descomptat, sense menysprear la realitat. L’altre dia un president autonòmic deia que això no ho pagaran els ciutadans ni les empreses. Ho pagarem tots. Hem de ser conscients que aquesta situació serà molt difícil. El que hem de fer és que tots, compromesos, units, treballem en la direcció perquè no hi haja més fractura social, que no hi haja segments de la població que es queden al marge. Aquesta situació exigirà grans esforços per part de tots. Si som capaços de tindre aquesta mirada comuna i Europa assumeix el lideratge, en uns anys podrem superar aquest episodi tan terrible que estem vivint.

Recollint aquesta última part. Hi ha una preocupació per salvar l’economia, però també per salvar les persones, els sectors més vulnerables. I l’experiència de la crisi econòmica del 2008 és que tot rescat implicava retallades, renúncies de drets i sacrificis. De fet, ha empobrit sectors importants de la societat. És possible canviar aquest paradigma en aquesta crisi econòmica derivada de la pandèmia?

És absolutament exigible. La resposta de la crisi de la Gran Recessió per part d’Europa no va ser l’adequada fins que va canviar. Quan el Banc Central Europeu va fer un gir, vam començar a recuperar l’economia i a recuperar la societat. Abans va haver-hi una fractura enorme de la qual encara no ens hem recuperat. Les ferides de la Gran Recessió estan ací, no s’han suturat. No es tracta ara d’obrir-les més i fer que es gangrenen. No és raonable. No és el que exigeix una societat cohesionada, i no ho dic simplement des d’una perspectiva progressista, en què per a mi no hi ha una societat cohesionada si hi ha exclusió. Fins i tot des d'una perspectiva més neoliberal, si no hi ha cohesió no hi haurà progrés econòmic tampoc. Apel·laria, si no als principis i als sentiments, a l’interés. Per interés, molts països reticents a aqueix impuls públic haurien de canviar d’opinió, perquè, al final, perquè hi haja mercat ha d’haver-hi consumidors. Una societat de fractura és el pitjor senyal per a una societat de mercat, en un sentit que no siga anar a un capitalisme salvatge, que és inadmissible per al que són els principis europeus.

En l’àmbit de la política més concreta, aquesta crisi ha agafat un Govern central que és el primer de coalició en la història democràtica recent. Vosté està més temps en un govern de coalició. Com està funcionant aqueix govern de coalició dels socialistes amb Compromís i amb Unides Podem?

És cert que el Govern d’Espanya ha hagut d’afrontar de sobte una crisi enorme, la més important que hem conegut en la nostra generació. Crec que estan fent un esforç lloable. És molt fàcil criticar en aquests moments. De segur que hi ha moltes coses que es podrien fer millor, però hi ha una voluntat manifesta de concertar per a eixir d’aquesta crisi tan greu, tan enorme.

Nosaltres tenim més camí fet i el govern està funcionant adequadament, també amb les nostres limitacions, per descomptat. Les primeres, les econòmiques. No sols estem donant resposta a la pandèmia, que és la gran prioritat. Aquest Govern ara només està dedicat a donar resposta a la pandèmia. Però des del primer dia estem negociant amb els agents socials i econòmics diferents mesures. Totes les setmanes jo plantege una reunió amb els líders parlamentaris i amb els sindicats i els empresaris.

Hem adoptat mesures importants per al suport als autònoms, espere que en les pròximes hores puguem donar-ne també als treballadors afectats pels ERTO. Del que es tracta és de convocar mesures pal·liatives i després passar a la resposta més estructural que necessitem. I per fer-ho, des de la Generalitat Valenciana també proposarem un gran acord, de mínims si es vol, per a orientar com ha de ser el renaixement de la Comunitat Valenciana.

Per acabar, quin paper té ací l’oposició? Quin paper estan tenint els grups d’oposició i quina és la seua relació?

En aquest moment hi ha una relació positiva. Vull agrair a l’oposició el to general que s’ha emprat. En uns casos determinats pot haver-hi més o menys tensió, però des del primer moment hem generat un espai de transparència i de complicitat quant a la informació. Ja li dic, totes les setmanes mantenim una reunió amb els líders dels diferents grups parlamentaris. Algunes vegades també hi venen la vicepresidenta i el vicepresident o la consellera de sanitat. Cada dia se’ls donen les dades abans que les publiquen els mitjans de comunicació i s’atenen les indicacions que se’ns fan. Això no limita el paper que ha de tindre l’oposició i que en l’àmbit parlamentari donem les explicacions corresponents quan siga.

Però crec que és fonamental generar seguretat de país, que s’allunye el fantasma de la crispació permanent. Això no correspon a una democràcia madura. Les crítiques han de ser raonades i tindre tot l’espai. El govern que crega que té tota la raó està equivocat. És impossible. Ningú té mai tota la raó. I no tot s’ha fet bé ni està fent-se magníficament bé. Està fent-se amb la millor voluntat i, per descomptat, amb planificació i amb estratègia. Una altra cosa és que en moments determinats hi haja coses que es puguen fer malament. Valore positivament la voluntat del conjunt de les forces polítiques. Es pot coexistir sense una crispació cronificada i tant de bo isquera com una de les lliçons de la crisi.