La Policia xifra en 2,7 milions el botí que va obtindre de l’Ajuntament de València l’empresa “finançadora” del PP de Barberá

Álvaro Pérez, El Bigotes, tota una autoritat en matèria de corrupció, va dir en una comissió d’investigació de les Corts Valencianes que el Grupo Trasgos era l’“empresa de capçalera” del difunt Juan Cotino. L’agència de comunicació que presumptament finançava el Partit Popular a la ciutat de València, investigada també en el marc del cas Taula, va ingressar 2,7 milions d’euros dels diferents departaments de l’Ajuntament de València entre els anys 1999 i 2013, segons un informe de la Unida de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) de la Policia Nacional a què ha tingut accés eldiario.es. 

L’anàlisi detallada efectuada pels investigadors mostra tota mena d’irregularitats administratives comunes en els presumptes casos de corrupció: fraccionament de contractes, empreses immobiliàries que presten serveis de comunicació, criteris de valoració en les meses de contractació indeterminats, contractes que se signaven un mes després d’haver-se prestat el servei, objeccions de la Intervenció delegada... 

Aquesta causa la instrueix el Jutjat d’Instrucció número 20 de València i naix d’una denúncia del 2014 presentada per Joan Ribó, quan era regidor de Compromís en l’oposició. A partir d’ací es van obrir diligències que es van centrar en un primer informe de la Udef sobre la denúncia. Aquest segon informe va ser encarregat pel jutge per investigar de manera detallada tota la documentació que va aportar l’Ajuntament de València posteriorment sobre els contractes adjudicats al grup d’empreses vinculades a Trasgos. La policia ha tardat tres anys a analitzar la documentació. Trasgos ja està sent investigada en una causa paral·lela per presumpte finançament il·legal del PP de València en el Jutjat d’Instrucció número 18 de València.

L’informe, elaborat per nou agents de la Udef, analitza la facturació del Grupo Trasgos (propietat d’Antonio Puig Payá i de Vicente José Peris Montesinos) entre els anys 1999 i 2013 i destaca que la meitat del botí prové de la Delegació d’Esports de l’ajuntament, en mans del regidor del PP Cristóbal Grau. Grau és actualment assessor a l’Ajuntament de València i secretari del grup municipal del PP. La Udef ha detectat fraccionaments de contractes repetits, a pesar que les normes de contractació en vigor impedien aquesta opció. En altres casos, el consistori governat per Rita Barberá va recórrer a procediments negociats. En un expedient de contractació sobre la publicitat del Pla Director d’Instal·lacions, Trasgos Comunicación va emetre una factura de 18.036,36 euros que la Intervenció delegada va paralitzar per “disconformitat”. Malgrat això, l’objecció de la Intervenció “va ser alçada pel president de la Fundació”, assenyala l’informe. 

En el cas de la contractació del servei de comunicació i pla de mitjans per a la capitalitat europea de l’esport a València, la factura de 47.200 euros no detallava el cost unitari de la faena feta, cosa que “impossibilita verificar, i en conseqüència certificar correctament, que el servei prestat es correspon en unitats i preu amb el sol·licitat” per la Fundació Esportiva Municipal. En un altre expedient sobre un projecte per a la fira ExpoJove no constava la renúncia d’una de les empreses, Trasgos va presentar la documentació fora de termini i, a més, la factura de 29.000 euros manca de registre d’entrada i no especifica les faenes dutes a terme, les unitats executades ni el cost unitari.

En l’edició següent de la fira ExpoJove, Trasgos va tornar a obtindre l’adjudicació (en què els criteris subjectius suposaven el 60% del total) i el contracte se signa “quan ja estava celebrant-se la fira, i dos dies abans d’acabar-se”. L’any següent, el contracte es va signar quasi un mes després de la celebració de la fira. 

L’informe ha detectat l’ús injustificat de la caixa fixa per a abonar serveis que en cap cas suposaven una “despesa periòdica o repetitiva”. “No hauria d’haver seguit el mecanisme de bestreta de caixa que exigeix que la despesa tinga aquestes característiques, sinó que, com que es tractava d’una despesa ja feta, hauria d’haver-se tramitat com a reconeixement de crèdit”, explica. 

Els investigadors també han detectat que “s’ha emprat de manera recurrent la convalidació de despesa tant d’exercicis anteriors tancats sense autorització i sense cobertura pressupostària, com de l’exercici corrent sense autorització i amb cobertura pressupostària”. Els responsables municipals de l’època de Rita Barberá van recórrer sovint al reconeixement extrajudicial, malgrat la disconformitat de la Intervenció delegada. Així doncs, la Udef afirma que es tracta de “despeses de l’exercici corrent, sense autorització i sense cobertura pressupostària”. En uns quants expedients de les àrees de Seguretat Ciutadana i de Policia Local, el Servei Fiscal de despeses va emetre informes amb objeccions, “perquè es tractava de despeses corresponents a exercicis tancats sense crèdit pressupostari, sense autorització i sense fiscalització prèvia”. En aquest cas, els investigadors apunten l’exregidor de Seguretat Ciutadana Miquel Domínguez.

A més, segons la documentació municipal, “no consta l’acord del ple de l’ajuntament on s’alça l’objecció i s’aprova el reconeixement extrajudicial a favor de Trasgos”. Els investigadors només han localitzat la notificació a l’empresa de l’acord adoptat (tampoc hi consta el justificant de pagament). 

En uns quants concursos es van presentar indissimuladament dues empreses del Grupo Trasgos, “vulnerant amb això el principi de lliure concurrència en els contractes públics”, apunta l’informe policial. La Udef ha localitzat expedients de contractació adjudicats a empreses del grup que no tenien res a veure amb la comunicació. Cuco Comunicación SL es va emportar el disseny i la gestió d’un estand en ExpoJove per bé que la mercantil del Grupo Trasgos es dedica a la telefonia mòbil. Construcciones Payá y Montesinos SL també va obtindre contractes per a la fira ExpoJove, a pesar que es dedicava al sector immobiliari. La mateixa “inconsistència en l’activitat desenvolupada”, segons la definició de la Udef, es va donar en els contractes d’aquestes dues empreses per a la Japan Week, un esdeveniment potenciat per l’ajuntament de Rita Barberá.

La constructora va ingressar de les arques municipals 184.175 euros i l’empresa de telefonia mòbil 413.231 euros. L’empresa del grup que més va facturar va ser Trasgos Comunicación SL (2,1 milions). En total, el botí dels finançats del PP de Rita Barberá va ser de 2,7 milions d’euros.