Així va unflar el PP de Francisco Camps Intereconomía: més de mig milió d’euros en publicitat i cessió de la Ciutat de les Arts gratis total

L’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps va injectar 634.221,29 euros de fons públics a la cadena ultraconservadora Intereconomía, segons dades de l’executiu autonòmic a què ha tingut accés eldiario.es. La cadena de capçalera de Camps, a la qual acudia preferentment en moments judicials complicats, ha sigut un autèntic viver de l’extrema dreta en què es va foguejar Santiago Abascal abans de fundar Vox. L’amo de la cadena, l’empresari Julio Ariza, fins i tot es va presentar en les llistes de la formació ultra per Barcelona.

Intereconomía, una televisió despreocupadament homòfoba, va tindre en l’executiu autonòmic de Francisco Camps un finançador generós que ja voldria hui dia Javier Negre. Entre el 2005 i el 2011, Camps va injectar 634.221,29 euros a la cadena en publicitat i patrocinis, malgrat la seua projecció tan escassa. A més, el canal de Julio Ariza, tal com va informar aquest diari, va poder continuar emetent en obert a la Comunitat Valenciana gràcies a les cinc llicències de TDT que li va servir Camps en safata (una decisió anul·lada més tard pel Tribunal Suprem).

La graella que detalla els pagaments, sol·licitada per Compromís mitjançant una petició de documentació, detalla tots els pagaments efectuats per diverses conselleries i empreses públiques a Intereconomía, a vegades a través de la caixa fixa (un instrument que els governs autonòmics populars van usar sense miraments i els moviments dels quals es poden consultar hui dia en el portal Gva Oberta).

El govern de Camps va contractar tant espais publicitaris com patrocinis i va brindar unes condicions immillorables a la televisió ultra. El gato al agua, el programa estrela de la cadena, va obtindre la cessió del recinte de l’Oceanogràfic gratuïtament, per bé que el preu habitual era de 9.000 euros, segons es desprén del contracte signat el 2011 i al qual ha tingut accés aquest diari.

Un any abans, el mateix programa va ingressar 34.800 euros de l’Aeroport de Castelló per la realització i l’emissió en directe des del Teatre Principal de la capital de la Plana. La factura també inclou la realització, la producció i l’emissió d’“un vídeo sobre l’Aeroport de Castelló”, un recinte pel qual no passaria cap avió fins a cinc anys després.

El gros dels fons públics va eixir de la Presidència de la Generalitat i de conselleries com les d’Economia, Educació o Agricultura, entre altres. A més, ens i empreses públiques com l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace, antic Ivex), l’Institut Valencià de Finances (IVF), el Circuit Ricardo Tormo, la Ciutat de les Arts i les Ciències o la Ciutat de la Llum també es van sumar a la generosa ajuda del govern de Camps a la cadena ultra.