“No s’hi val quedar-se en la vella idea que Europa és un mercat comú, ha de ser un lloc d’ampliació de drets”

Vicent Marzà (Castelló de la Plana, 1983), és diputat de Compromís en les Corts Valencianes. Va ser conseller d’Educació, Cultura i Esport en el Govern del Pacte del Botànic, on va impulsar les polítiques lingüístiques que la dreta ha començat a revertir i les polítiques culturals que Vox ha posat en el punt de mira. Després d’un procés de primàries, ha sigut elegit el representant de Compromís per a les llistes al Parlament Europeu; de la mà de Sumar, serà el número tres en la candidatura.

Per què Brussel·les?

Per a representar els valencians en un espai en què podem construir l’Europa que necessitem –que protegisca els sectors productius valencians, els drets, que siga feminista– i per a denunciar les barbaritats que fan el PP i Vox, frenar-los com més prompte millor. Durant molts anys van campar a pler, després van començar a vindre les comissions del Parlament Europeu a denunciar els delictes urbanístics i la corrupció.

Quines mesures creuen que són denunciables a Europa?

No es pot reescriure la història igualant assassins i víctimes, no es pot construir una democràcia si no és des de la justícia i la reparació. Denunciar-ho en les institucions, aquesta llei de discòrdia només vol anar contra les persones que van lluitar contra la democràcia. També aquesta bateria legislativa contra la llengua i la falta de transparència, era la línia de Zaplana. I a Europa el coneixen bé.

Per què van decidir anar de bracet de Sumar?

Nosaltres el que volem és cooperar, i creiem que com més forces sobiranistes millor. Tenint el millor resultat possible, tractem d’intentar frenar l’ascens de l’extrema dreta a Europa. Treballem per una candidatura cooperativa per a multiplicar resultats, ens hauria agradat que hi haguera més gent, més projectes al voltant de l’Estat. Compromís tindrà una representació pròpia, anirem al grup dels Verds-Aliança Lliure Europea, mantenint la nostra posició: es tracta de cooperar des de l’estricta obediència valenciana.

Quins altres haurien volgut en la llista? Podem, ERC, Bildu?

És una opinió personal, però m’hauria agradat una unió de totes les forces d’esquerres i sobiranistes, amb què compartim al 90% l’ideari. Crec que hem d’obrir aquesta via, aprofitant que és una circumscripció única. Crec que és moment de cooperar, no sols per a cloure l’extrema dreta, sinó per a evitar que el PSOE anuncie sense fer res després. Una cooperació sense subsidiarietat.

Atesa la situació actual, amb l’anunci del president del Govern, no els fa por que els socialdemòcrates clàssics els mengen el terreny?

Crec que el PSOE fa del PSOE. Sempre ha intentat ocupar un espai utilitzant la por perquè les persones d’esquerres voten un PSOE que mai actua com a esquerra i no transforma la situació. Nosaltres sabem bé què és el lawfare, les faules, el sistema judicial i que cal reformar la llei mordassa. Hi ha majories suficients per a fer polítiques transformadores. El PSOE té l’oportunitat de fer-nos cas i votar que sí a les nostres propostes. Esperem que no siga l’enèsima operació de maquillatge per no canviar res. Si un vol les mesures transformadores, amb qui pot tirar-les avant és amb nosaltres. Exhortem la ciutadania a estrényer perquè no siga un maquillatge.

Parlant de lawfare, vostés saben què és la pressió política i judicial. Com han viscut l’arxivament de la causa contra Mónica Oltra?

L’hem viscut des de la ràbia continguda. Mónica és qui més projecció mediàtica ha tingut, però ho hem patit totes les persones que hem donat la cara per Compromís: alcaldes, consellers, regidors... Ha sigut una persecució de l’extrema dreta. Al final s’ha demostrat que teníem raó, però cal canviar les estructures de l’Estat, necessitem reformes profundes, més enllà del declaratiu.

Com es concreta aquest canvi? Han fet ja algunes propostes.

Amb una reforma de les institucions judicials: que no es puga paralitzar la renovació del CGPJ cada vegada que hi haja un govern d’esquerres, que el model d’accés de la judicatura siga més fàcil, no sols per a les famílies riques. Comporta una reforma dels procediments: no pot ser que isca debades fer denúncies falses o que s’inicien procediments automàticament, sense indicis, proves o documentació, i que això faça que persones estiguen anys patint, que s’elimine políticament algú sense proves. I passa per una reforma de com es persegueixen la desinformació i les faules; no té sentit que es done versemblança judicial a faules que no tenen ni fonamentació periodística.

També es requereixen transformacions del model d’estat que asseguren no sols la representació democràtica, sinó que la ciutadania tinga igualtat de drets. Això implica derogar la Llei mordassa, regular preus del lloguer, reformar el sistema laboral i passa per una reforma valenta de les estructures de l’Estat. I hi ha majoria per a fer-ho. Calen menys declaracions i menys performances.

Sobre la qüestió mediàtica, es va aprovar fa uns mesos, a instàncies de la presidència espanyola, el reglament de mitjans de comunicació que regula la transparència en les subvencions i la propietat. Què els sembla?

És una norma que ajuda, avança, emmarca millor la funció pública dels mitjans com a generadors d’opinió i l’accés a la informació, però cal anar més enllà. No pot ser que es promoguen amb diners publique empreses que es dediquen a generar faules per a destruir; cal posar-hi límit. Cal garantir la llibertat d’expressió, d’opinió i d’informació, però els mitjans, com a elements d’acció pública, han d’estar d’acord amb la normativa, no que es dediquen a propagar faules per a desmuntar la democràcia. Els diners públics no poden anar a plataformes de desinformació, que no són mitjans de comunicació, l’únic objectiu dels quals és desestabilitzar políticament.

Tornant a Europa, vosté s’integrarà amb els Verds. Pel que fa a la guerra a Gaza, els alemanys han mostrat postures clarament proclius a Israel. Hi estan còmodes?

No. Nosaltres, tinc clar que seré l’eurodiputat de Compromís, que representarà els valors de Compromís i les prioritats de Compromís en tots els sentits. Ahir es va celebrar el debat a Maastricht i la representant d’ALE va marcar una posició diferent, els alemanys han reconsiderat la situació. Nosaltres tenim claríssim que el genocidi a Gaza s’ha de parar, que la Unió Europea ha de tindre una posició diplomàtica i exterior diferent dels Estats Units. I ara no passa. A Gaza hi ha un genocidi per part d’Israel i la posició de la UE és massa tímida. Creiem que cal enfortir Europa per a ser contundents amb la defensa dels drets humans.

En el Parlament haurà de posicionar-se en qüestions com l’enviament d’armes a Ucraïna.

És evident que aquesta guerra que va començar amb una invasió de Putin no acabarà sense diàleg. No crec que ningú, analitzant la qüestió racionalment, crega que hi haurà una resolució militar o un vencedor i un vençut. Nosaltres som profundament pacifistes, volem una Europa cohesionada i segura, i sabem que es necessita diàleg i negociació. No per continuar una escalada bèl·lica se solucionarà res. Europa ha de tindre una posició pròpia i si en tinguera hauríem avançat més en posicions de pau.

L’eurobaròmetre preveu un increment notable de l’extrema dreta. Com bregaran amb això?

No ens tremolaran les cames a l’hora de plantar-los cara quan calga, com hem fet ací. Anirem a plantar cara, a denunciar i evidenciar el que fa l’extrema dreta. I alhora, anar a l’arrel de per què creix. No és una onada, no va i ve, l’actual Europa i la solució a la crisi no van a l’arrel del problema. Les institucions no es veuen per la majoria popular com a part de la solució dels seus problemes, es necessita una Europa més social, que done respostes, que no estiga al servei de grans multinacionals. Per a fer-ho, no sols hem de denunciar l’extrema dreta, incoherent i al servei de l’establishment, cal fer mesures concretes per a cosir les societats i millorar les condicions de vida de la gent. És qüestió de legislar.

Quines reivindicacions concretes plantejarà Compromís?

Volem protecció dels sectors productius valencians: els nostres llauradors, pescadors i la nostra indústria davant la competència deslleial, per a garantir millors condicions de treball i que les condicions de vida siguen millors; sobirania alimentària, energètica i industrial; avançar en el pilar de drets europeus. No s’hi val quedar-se en la vella idea que Europa és només un mercat comú, ha de ser un lloc d’ampliació de drets. Plantejarem mesures de reducció de la jornada laboral, millores salarials, ampliació de drets LGTBI: no es pot mirar cap a una altra banda quan hi ha agressions dins d’Europa. També s’ha d’avançar en feminisme, hi ha una directiva insuficient que no activa els processos penals, hi ha estats que no denuncien les violacions familiars. Finalment, avançar pel que fa a transició energètica i lluita contra el canvi climàtic, cal fer passos valents amb equilibri en el territori i lluitar contra la cultura de la pilota.

En el terreny intern, què li sembla la dada de participació en les primàries?

Per a ser un context posterior a unes quantes eleccions i per a unes europees, que normalment tenen participació baixa... m’agradaria que fora més alta, però són quasi 10.000 persones; és considerable i ha d’ajudar-nos a mobilitzar.

A l’octubre Més Compromís celebra el seu congrés. Va deixar la conselleria per a enfortir el partit. Què espera?

Em vaig centrar en les comarques de Castelló, on tenim més regidors i alcaldes, una participació més alta que en altres comarques en les primàries, cosa que implica que el partit està més viu i cohesionat. Cal fer aquesta faena en altres llocs, de baix a dalt. A més, crec que cal reforçar l’estructura de Compromís perquè siga útil per a la ciutadania sense perdre l’essència. Avancem en les negociacions per a fer aquest pas de reforçar l’estructura, avançar cap a un horitzó de participació directa del conjunt de la militància més enllà dels partits.