La catàstrofe del 29 d’octubre de 2024 va revelar una profunda falta de preparació en tots els nivells de la societat per a gestionar emergències de gran magnitud. Davant la realitat de la crisi climàtica, on aquests fenòmens seran cada vegada més recurrents, la informació i la preparació es converteixen en eines de supervivència clau. Acció Ecologista-Agró ha desenvolupat la proposta educativa ‘Transformem en xarxa’ amb el suport de la Fundació Horta Sud, amb l’objectiu de dotar a la població d’un full de ruta clar per a actuar amb rapidesa i eficàcia.

El conjunt d’autonomia per a les primeres 72 hores

Una de les recomanacions centrals d’aquesta guia és la preparació d’un conjunt d’emergència que garantisca l’autonomia individual durant les 72 hores posteriors a un desastre natural. Aquest equip ha d’incloure subministraments vitals com ara aigua potable i menjar, a més d’una farmaciola de primers auxilis completa, una llanterna i una ràdio per a mantindre’s comunicat. Per a assegurar la connectivitat i la gestió administrativa en plena crisi, és fonamental incorporar bateries externes carregades per a dispositius mòbils i tota la documentació personal important. Així mateix, el protocol recorda que s’ha de preveure el benestar dels animals de convivència, incloent-hi per a ells una cistella de transport i la seua pròpia reserva d’aigua i aliment específic.

Accions preventives i reducció de riscos en la llar

La prevenció efectiva comença abans que l’aigua arribe als habitatges mitjançant accions d’adequació de l’entorn que poden marcar la diferència. Els experts recomanen assegurar portes i finestres, revisar minuciosament els desguassos i retirar qualsevol objecte exterior que puga ser arrossegat pel corrent o el vent i convertir-se en un projectil perillós. Durant el transcurs de l’emergència, és imperatiu prioritzar la salvaguarda de la vida per damunt de qualsevol bé material. Això implica mantindre’s informat exclusivament a través de canals oficials per a evitar la propagació de faules, tallar el subministrament elèctric de l’habitatge i evitar qualsevol desplaçament innecessari, especialment en zones inundables on el risc pot escalar de manera sobtada.

Prioritat absoluta: guanyar altura davant la riuada

En el moment crític en què el nivell de l’aigua comença a pujar, la instrucció de seguretat és categòrica: s’ha d’evitar sota qualsevol concepte baixar a soterranis, garatges o plantes baixes, ja que són els llocs de més risc. Per contra, la població ha d’anar guanyant altura pujant a les plantes superiors sempre que siga possible. Una vegada que l’episodi meteorològic finalitza, la tasca ciutadana continua sent fonamental per a avisar els serveis professionals de l’existència de persones ferides i comunicar els danys materials, facilitant així una resposta ràpida i organitzada dels equips d’emergència. Aquests materials didàctics, treballats amb estudiants de Secundària durant el 2025, continuen disponibles en línia aquest 2026 per a fomentar una cultura d’adaptació permanent.

Els canvis aprovats pel PP i Vox per a l’Agència Valenciana Antifrau comencen a materialitzar-se. El nou reglament proposat pel director de l’Agència Valenciana Antifrau, nomenat amb la majoria conservadora i ultra de la cambra, canvia l’estructura de col·laboració amb els òrgans judicials i elimina definitivament el Consell de Participació de l’organisme.

La proposta de norma interna, publicada dijous en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, introdueix una bateria de canvis en el funcionament de l’ens de prevenció de la corrupció, traslladant els últims canvis legislatius. El juny de 2025, en el marc de la negociació pressupostària, el PP i Vox van pactar una esmena a la llei d’acompanyament que modifica la llei de l’Agència Antifrau i afecta la col·laboració amb el ministeri fiscal en investigacions en marxa, un aspecte que va resultar clau en investigacions com el cas Azud o el cas Erial, en què Antifrau va elaborar informes pericials incorporats al sumari. “Aquesta última modificació legislativa i l’evolució en el funcionament de la institució aconsellen una reformulació integral de la seua norma organitzativa”, apunta el document, que inicia el període d’exposició pública.

Mentre que en el reglament anterior es remarca que l’Agència serà un òrgan de col·laboració amb Fiscalia, si hi ha indicis de delicte, i s’estableixen els mecanismes, la nova proposta es limita a assenyalar que són funcions del director, figura que ara encarna Eduardo Beut, “remetre, quan s’escaiga, les actuacions al ministeri fiscal o a l’autoritat judicial, o al Tribunal de Comptes”. Remarca el reglament proposat que Antifrau no admetrà denúncies de fets que siguen investigats per la Fiscalia o la Policia Judicial. El PP i Vox van canviar la llei per a introduir que “l’Agència no té competències en les funcions i les matèries que corresponen a l’autoritat judicial, el ministeri fiscal i la Policia Judicial ni pot investigar els mateixos fets que han sigut objecte de les seues investigacions”, com figurava en l’esmena.

En canvi, en el reglament encara en vigor, que quedarà derogat, estableix, en l’article 10, les formes de col·laboració amb altres organismes. I concreta: “En el context de la realització de diligències d’investigació penal, instrucció de causes i celebració de judicis, relacionats amb les funcions de l’Agència i el seu àmbit d’actuació, aquesta podrà col·laborar amb el ministeri fiscal, els jutjats i els tribunals, quan es requerisca, mitjançant l’assistència tècnica i l’emissió d’informes pericials per personal funcionari al seu servei, especialitzat en matèria juridicoadministrativa, econòmica, comptable i de control administratiu, i amb coneixement profund de les administracions i el seu sector públic i els procediments administratius”. Aquesta redacció desapareix en la nova proposta.

L’oposició i organismes com ara Transparència Internacional, World Compliance Association Fundación Hay Derecho, el Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda-Gestha, l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció, Acció Cívica i Plataforma Ciutadana Castelló per la Justícia i Contra la Corrupció van criticar que aquests canvis “acaben desmantellant l’AVAF com a oficina independent per a la lluita contra la corrupció”. L’Agència no ha volgut fer-hi comentaris.

El nou reglament elimina també les referències al Consell de Participació, a conseqüència dels canvis legals pactats pel PP i Vox en les Corts. Es tracta d’un òrgan assessor i de consulta de l’Agència, via per a la participació de la societat civil i de persones expertes, i que al seu torn exercia de control del treball de l’organisme. També estableix que, en el cas de les resolucions, “podrà ser limitat el contingut o comunicar-se les resolucions quan continguen informació que puga afectar dades sensibles que requerisquen protecció especial o que poguera identificar la persona informant”.

Capella de Ministrers és una formació valenciana dirigida per Carles Magraner, un referent nacional i internacional de la música històrica. Des del començament el 1987, el grup treballa en la recuperació i la difusió del patrimoni musical mitjançant la interpretació de repertoris que es remunten a l’edat mitjana. Els fruits de la seua tasca s’han representat en més de 1.800 concerts i en acurats treballs discogràfics. A més, han publicat nombrosos treballs al voltant de la música de la corona de Castella i d’Aragó, arabigoandalusina, sefardita, cristiana, de l’Espanya virregnal del Nou Món, la Ruta de la Seda, el Misteri d’Elx, els Borja, medieval, renaixentista, del segle d’or, barroca, de la Mediterrània, o sarsuela, entre altres. Tota aquesta tasca ininterrompuda ha situat l’agrupació com un actor clau en la vertebració cultural espanyola, transcendint la mera execució sonora per a endinsar-se en la rigorosa investigació i l’estudi de més de deu segles de llegat històric.

La Xarxa Europea de Música Antiga (REMA, pel nom en castellà) ha concedit al grup el Premi d’Inclusió i Representació per la seua gira recent a Taiwan. Les actuacions commemoraven el quart centenari de l’arribada i la presència d’Espanya a l’illa (1626-1642). La REMA assegura que el projecte a Taiwan va celebrar els primers contactes mitjançant una combinació d’investigació i cocreació internacional, reunint artistes i investigadors de Taiwan, Espanya, Bèlgica, les Filipines, Corea i Mèxic.

Així mateix, l’organització ha destacat que la gira va servir per a reconstruir paisatges sonors del segle XVII i integrar tradicions asiàtiques i el repertori ibèric, oferint al seu torn un marc equitatiu per a la cooperació i la visibilitat dels repertoris de tots dos continents.

Capella de Ministrers va interpretar els programes La Spagna i Quattrocento en el marc del Festival Internacional de Música Antiga Gleam 2026, el lema del qual era “Espanya 400 anys”. La gira es va encetar el 18 de març passat en el prestigiós National Theater & Concert Hall de Taipei amb La Spagna, un recorregut per l’univers de danses instrumentals del Renaixement espanyol. Tres dies després, en el mateix recinte i celebrant el Dia Internacional de la Música Antiga, es va interpretar Quattrocento (centrat en la Corona d’Aragó a Nàpols en el segle XV) juntament amb The Gleam Ensemble de Taiwan. El cicle de concerts va culminar el 22 de març a Keelung, una ciutat clau en la presència espanyola a l’illa. 

Per als dos últims concerts, Magraner (direcció i viola d’arc), va comptar amb Èlia Casanova (veu), David Antich (flautes), Robert Cases (guitarra i viola) i Pau Ballester (percussió). Per part seua, The Gleam Ensemble va estar integrat per Shio Ohshita (viola), Martin Chiang (fagot i gaita), Yi-Chang Liang (flautes) i Wei Wang (percussió). 

Tots dos repertoris portats a escena, La Spagna i Quattrocento, es corresponen amb els títols de dos discos ja esgotats, publicats per la formació el 2007 i el 2017. Amb Quattrocento, un exemple clar de circularitat entre l’estil popular i culte, l’agrupació va guanyar els Premis Internacionals de Música Clàssica 2018 (ICMA, considerats els Grammy de la música clàssica). Capella de Ministrers va tornar a emportar-se aquest guardó el 2023 pel disc El collar de la paloma.

Aquell any mateix, el conjunt va rebre també la Medalla d’Honor del Consell Valencià de Cultura (CVC). Aquesta institució consultiva va atorgar la seua distinció posant en valor no sols la qualitat artística, sinó la competència intel·lectual d’un projecte indispensable perquè la ciutadania comprenga i assumisca críticament el vast llegat estètic de la Corona d’Aragó i de les cultures confrontants.

La REMA ha guardonat un total de sis projectes innovadors que, segons la mateixa organització, destaquen per la seua capacitat d’inspirar pràctiques respectuoses amb el medi ambient, així com per enfortir la cooperació cap a un sector musical representatiu i més sostenible en el futur.

La jutgessa de la dana ha acreditat amb les telefonades del xofer de Carlos Mazón que les versions de la Generalitat i del PP sobre els passos del president després del seu dinar i sobretaula amb Maribel Vilaplana en un reservat del restaurant El Ventorro eren completament falses.

Es tracta de l’enèsima demostració de la mentida oficial orquestrada pel Consell anterior per a salvar l’actuació de Mazón, actualment aforat per la seua condició de diputat autonòmic del PP de Juan Francisco Pérez Llorca, després de les declaracions testificals del mateix conductor i dels policies que van escortar el president llavors en el seu desplaçament fins a la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) el 29 d’octubre de 2024, tràgica jornada que va deixar 230 morts. Fins i tot la cap de premsa de Mazón va reconéixer obertament en la seua declaració testifical del 27 de febrer passat que les diverses versions que va donar el Palau de la Generalitat després de la catàstrofe de la dana eren incertes.

La magistrada Nuria Ruiz Tobarra ha incorporat al procediment un breu informe, signat el 10 de març passat pel director general de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, Francisco Javier Balfagón, que detalla el llistat de telefonades entrants i ixents del telèfon mòbil corporatiu del conductor, Ernesto Serra.

El document, a què ha tingut accés elDiario.es, ressenya la comunicació clau que desmenteix les múltiples versions de Carlos Mazón: a les 19.47, el xofer va rebre una telefonada, de tot just un minut, d’un telèfon que correspon al contacte “Secretàries Presi”, segons l’acta d’acarament del terminal telefònic elaborada per la lletrada de l’Administració de Justícia, a què també ha tingut accés aquest diari.

A pesar que Mazón va defensar durant mesos que s’havia incorporat al Cecopi del Centre d’Emergències de l’Eliana “passades les set” i que havia estat treballant en el seu despatx del Palau de la Generalitat, les telefonades del conductor demostren que no va ser fins a quasi les 20.00 que es va mobilitzar l’equip del president per a acudir a la reunió.

Telefonada del xofer a l’escorta

Immediatament després de rebre la telefonada de la secretària de Mazón —després d’haver-se’l “requerit per a portar el president a l’Eliana”, segons indica l’acta d’acarament—, el conductor va telefonar a un dels escortes.

Carlos Mazón havia arribat al Palau poc abans de les 20.00, després d’haver allargat la sobretaula amb Maribel Vilaplana i haver acompanyat la comunicadora fins a un aparcament pròxim al restaurant. Una vegada advertit per un alt càrrec sobre la crítica situació en el Post de Comandament de Metrovalència situat a tocar del barranc de Poio, el llavors cap del Consell va eixir en el seu vehicle oficial cap a l’Eliana, acompanyat per l’assessor Josep Lanuza.

Després de recollir la cap de premsa, Maite Gómez, als voltants del Palau (en la zona de les Torres de Serrans), ja de camí cap al Centre d’Emergències, el comboi va sentir a les 20.11 l’estrident xiulit de l’Es-Alert en els telèfons mòbils respectius.

Carlos Mazón va arribar a les 20.28 al Cecopi, tal com confirmen els enregistraments de les càmeres de videovigilància del Centre d’Emergències, també incorporades al procediment que instrueix la jutgessa de Catarroja.

Una vegada aterrat en el Cecopi, el president es va posar “al capdavant” de la reunió, “en el rol que havien d’exercir els directors institucionals de l’emergència”, segons va afirmar l’exconsellera Salomé Pradas en l’acarament amb José Manuel Cuenca, cap de gabinet de Mazón.

La Conselleria de Justícia del Govern autonòmic de Juan Francisco Pérez Llorca ha retallat dràsticament les funcionàries de suport assignades al jutjat de Catarroja que instrueix la causa de la dana, segons ha pogut saber elDiario.es. La mesura desmantella, a efectes pràctics, l’organització interna del jutjat, pel fet de retirar quatre funcionàries (entre gestores i tramitadores) i deixar-hi únicament l’auxili judicial.

La resolució, signada el 7 d’abril passat per la directora general de Justícia, María José Adalid, explica que per part del departament autonòmic dirigit per la consellera Nuria Martínez “s’ha considerat no prorrogar els reforços” als òrgans judicials valencians vigents des de l’1 de gener passat, entre els quals al jutjat encarregat del procediment de la dana.

El document acorda que el pròxim 30 de juny les quatre funcionàries abandonen el jutjat de la magistrada Nuria Ruiz Tobarra, que investiga els 230 presumptes homicidis imprudents esdevinguts el 29 d’octubre de 2024, amb l’obligació de consumir els dies pendents de vacances i d’assumptes propis abans d’aquesta data.

Es tracta de les funcionàries que donen suport a la instrucció del complex procediment, prorrogat fins al pròxim 30 d’octubre, i que depenen de la Conselleria de Justícia. A més, les gestores i les tramitadores estan familiaritzades amb l’extensa causa, amb uns quants centenars de peces de defuncions i en el marc de la qual han declarat més de mig miler de testimonis i perjudicats.

Per part seua, la instructora té un reforç en el seu jutjat, acordat pel Consell General del Poder Judicial, que assegura la seua dedicació exclusiva a la causa de la dana.

La Conselleria de Justícia al·lega un “criteri objectiu d’antiguitat”

Fonts de la Conselleria de Justícia consultades per aquest diari vinculen la mesura amb l’“objectiu d’avançar en el procés d’estabilització de les plantilles i consolidar un model d’Administració de justícia més modern, àgil i eficient, orientat a garantir un millor servei a la ciutadania”, amb “una reivindicació històrica de les organitzacions sindicals” i amb la “prioritat compartida per la mateixa Administració” de reduir la temporalitat, dotar de més estabilitat les plantilles i millorar les condicions laborals del personal al servei de la justícia.

Les mateixes fonts indiquen que els 200 llocs la cobertura dels quals no es renovarà corresponen a reforços de llarga duració. “La seua identificació s’ha fet sobre la base d’un criteri objectiu d’antiguitat, prioritzant els que, pel seu caràcter estructural en la pràctica, requereixen una consolidació definitiva”, afigen.

La Conselleria de Justícia explica que els 200 llocs de treball “passaran a integrar-se com a places estructurals” amb el mateix nombre i estables en la plantilla “reforçant la capacitat del sistema i contribuint directament a una prestació més eficaç i sostenible del servei públic de justícia”.

La mesura, postil·len les fonts oficials del departament autonòmic, ha sigut “comunicada i treballada” en el marc del diàleg amb les organitzacions sindicals, “mantenint els canals d’interlocució oberts en tot moment”.

“La transició es gestionarà de manera ordenada, intentant garantir en tot moment la continuïtat del servei i minimitzant qualsevol impacte tant en els professionals com en la ciutadania”, conclouen.

L'escenari polític a Alcoi ha assolit un punt de màxima tensió després del rebuig del ple municipal a la proposta de pressupostos presentada pel Govern de coalició del PSPV i Compromís. Davant aquest bloqueig, l'alcalde de la ciutat, el socialista Toni Francés, ha llançat un òrdega legal en anunciar la convocatòria d'un ple extraordinari per al pròxim dimarts 14 d'abril. En dita sessió, el pressupost se sotmetrà a una moció de confiança, una eina regulada per la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) que vincula la continuïtat de l'alcaldia a l'aprovació del document econòmic.

El debat previ a aquesta decisió va estar marcat per l'enfrontament entorn del projecte industrial d'Alcoi Sud. Mentre l'executiu municipal -conformat per PSPV i Compromís, en minoria- considera que aquest pla no ha d'interferir en la validació dels comptes, el bloc de l'oposició —format per PP, Vox i Guanyar, en majoria— ha utilitzat aquest punt com a argument central per al vot negatiu. El Partit Popular ha censurat l'“ambigüitat” del Govern en matèria industrial, Vox ha denunciat una manca d'inversions reals i Guanyar ha exigit la renúncia explícita al projecte de La Canal per protegir l'aqüífer del Molinar, qualificant d'“irresponsable” la postura d'un executiu que titllen de poc coherent.

Aquest moviment de l'alcalde situa l'oposició davant un dilema amb terminis estrictes. Si el pròxim dimarts la moció de confiança no obté el suport majoritari, s'activarà un període d'un mes en què PP, Vox i Guanyar podran intentar presentar una moció de censura amb un candidat alternatiu a l'alcaldia. Es tracta d'un escenari complex, donada la disparitat ideològica dels grups que actualment conformen la minoria majoritària en el consistori d'Alcoi.

En el cas que l'oposició no aconsegueixi articular una majoria alternativa o la moció de censura no prosperi, el pressupost de 2026 quedarà aprovat de forma definitiva i automàtica per imperatiu legal. Amb aquest ultimàtum, l'alcalde busca desbloquejar la gestió municipal i forçar els grups de l'oposició a triar entre permetre l'avanç dels comptes dissenyats pel PSPV i Compromís o assumir la responsabilitat de conformar un nou govern per a la ciutat.

Els fenòmens d’exclusió residencial s’agreugen a València a un ritme preocupant. Més de 1.100 persones viuen ja en poblats de barraques en la capital, amb almenys 384 menors en condicions de gran vulnerabilitat, segons informació del mateix consistori traslladada per l’oposició. La xifra implica un creixement d’un 8% de les persones només en un any, una dada que pot fluctuar, i que es distribueix de manera irregular per l’urbs.

En tot just tres anys, segons ha denunciat Compromís, assentaments com el de l’antic circuit urbà de Fórmula 1 o el bloc de Portuaris han multiplicat la grandària. Tots dos assentaments es localitzen en el districte marítim, prop del port de València, i superen el centenar de persones comptabilitzades. El cas del circuit urbà és especialment rellevant: ha passat de 21 persones l’any 2022 a 114 l’any 2025, segons dades del mateix consistori, que coincideixen amb l’expulsió de les persones sense llar que pernoctaven en l’antic llit del Túria, iniciada la passada primavera.

Així mateix, durant l’any passat es va detectar un altre assentament en el camí de Montcada, una part d’horta limítrofa de la ciutat, que té prop de 17 persones. A la ciutat hi ha ja 1.342 persones en més d’una desena d’assentaments, que es concentren en les zones perifèriques de la ciutat. Cada vegada són més dones i famílies amb menors a càrrec, apunta l’oposició, una anàlisi que concorda amb la que fan les entitats socials.

La coalició Compromís assenyala que està produint-se un increment “accelerat” de persones que viuen en assentaments i infrahabitatges a la ciutat, una realitat “invisibilitzada” La seua portaveu, Papi Robles i la regidora Lucía Beamud recalquen que “els assentaments que creixen més són els més allunyats dels serveis. Això no és casualitat, és conseqüència directa d’un model que expulsa les persones fora de la ciutat visible”. En concret, apunten que el fenomen d’exclusió es concentra especialment en barris com el Cabanyal (amb 363 persones), Quatre Carreres (280) o Sant Marcel·lí (183), així com en assentaments perifèrics en creixement.

Les regidores de l’oposició critiquen la falta de recursos socials per a la població més vulnerable, com el tancament de recursos (l’alberg del Carme o l’Oficina pel Dret a l’Habitatge), així com el “fracàs” del projecte pilot d’intervenció en assentaments. A més, ha destacat que el 2025 el govern de Catalá només va executar el 50% del pressupost destinat a assentaments, mentre algunes partides específiques tenen una execució del 0% i hi ha més de 3.000 sol·licituds d’empadronament sense resoldre. En compte d’això, el consistori del PP i Vox ha impulsat una oficina antiocupació que a penes registra denúncies —12 al mig any— i posa el focus en fraus en el padró municipal.

L’Ajuntament de València, que no nega les dades, acusa la coalició valencianista de generar “alarmisme” i insta el partit a reclamar recursos al Govern central, com a socis parlamentaris. “Els escassos mitjans de personal i econòmics que destina el Govern Central en immigració” fan que “moltes persones hagen de ser ateses pels Serveis Socials per la falta de resposta del Govern central i la Delegació de Govern, per la qual cosa és València qui assumeix les necessitats bàsiques d’aquestes persones, al final els ajuntaments han d’assumir el buit d’una competència estatal”, denúncia l’edil de Serveis Socials, Marta Torrado.

La portaveu de Compromís a València, Papi Robles, sap com manejar una coalició en moments difícils. Es va fer càrrec del grup parlamentari en les Corts arran de la dimissió de Fran Ferri com a portaveu, a penes a un any i mig de les eleccions. Quasi dos anys després, el novembre del 2023, va fer el mateix amb el grup municipal a València després de l’eixida de l’exalcalde Joan Ribó. S’ha mogut sempre entre els tòtems del partit i en moments de transició, quan amagava el conflicte intern. I ara ha de fer-ho en un context inèdit: el retorn de Mónica Oltra a la primera línia.

L’actual líder de Compromís a València té la tasca de conjugar l’oposició al PP de María José Catalá i encaixar l’aterratge d’Oltra, que fa a penes deu dies va comunicar públicament la seua decisió de ser candidata a l’alcaldia en el seu retorn a la política activa. Mentre es materialitza aquesta nova realitat, la dirigent, que pertany a Més Compromís, reivindica el treball del grup municipal durant aquests tres anys, dins i fora del consistori, i trau pit sobre els números que les enquestes donen a la coalició. En conversa amb elDiario.es, aborda l’impacte de la decisió de l’ex-vicepresidenta del Consell, a qui la coalició rep amb entusiasme, i anticipa negociacions amb moviments socials per a un treball conjunt.

Com està? Com ha sigut aquesta última setmana?

Molt bé. Molt contenta. Jo crec que estem en una situació en què teníem el projecte de Compromís València en la millor de les posicions possibles i si hi sumes el pas avant de Mónica Oltra per a encapçalar la candidatura, doncs, tenim el combo perfecte per a recuperar l’alcaldia. Així que jo contenta de la meua gestió.

Com es va assabentar de la decisió d’Oltra?

Havia parlat amb ella prèviament. Aquesta possibilitat sempre havia estat damunt la taula. Ja hi havia mostrat la predisposició, sabíem que era un escenari possible i efectivament es va confirmar que tenia la voluntat de vindre.

Vosté va estar uns quants mesos a més donant entrevistes en què l’assumpte i la idea que es destacava més era aquesta oferta, la predisposició del partit.

En el partit sempre hem tingut clar que havíem d’arribar a la campanya preelectoral en la millor de les posicions possibles. Jo, exercint el lideratge en el grup municipal i en l’executiva de Compromís València, en aquests tres anys el que hem fet és posar el partit en la millor de les posicions per a recuperar l’alcaldia. I aquest regal es podia brindar a Mónica també com un bon retorn. I jo crec que en aquesta vida cal ser just també amb les persones que s’han deixat la pell en els projectes i poder donar bones segones oportunitats a les persones. El meu marc sempre ha sigut intentar ser al més generosa possible i estic satisfeta de com queden les coses fins al dia de hui.

Tot just Oltra va comunicar la seua decisió, vosté va llançar un missatge de suport en xarxes. Després de tres anys en el grup, dos dels quals al capdavant... el seu és un pas arrere, un pas al costat?

No, jo ho veig com un pas més del camí que volíem seguir. Jo estaré un any més com a portaveu a l’ajuntament. Això no s’ha acabat encara, queda molta faena per fer. Rep aquest anunci amb il·lusió, perquè el que fa Mónica és donar un suport més a aquesta candidatura tan bona que nosaltres hem forjat. Hem passat tot el mandat al carrer, parlant amb la gent, entenent els barris, reforçant el programa electoral que nosaltres entenem que és bo per a aquesta ciutat... I que algú com Mónica se senta motivada a vindre a aquest projecte que hem preparat tan bé, doncs per a mi és molt més il·lusionant. I a més, ara ens permet un treball a doble ritme: nosaltres des de l’ajuntament, amb el que fem com a grup municipal, i a això li donem el suport també de la capacitat comunicativa integradora que té Mónica. Per a mi és una alegria, perquè és ja la pista d’eixida per a recuperar l’alcaldia el 2027.

No és habitual que en un partit, quan es canvien els lideratges, es done amb aquesta normalitat.

Crec que la política va d’aconseguir el millor projecte. No són projectes individuals. Sempre he llegit el meu paper en tots aquests processos com una peça més de l’engranatge. Unes vegades et toca estar en primera línia, unes altres en segona i unes altres en tercera. Per a mi això mai ha anat de què faria jo. L’important és com recuperem l’alcaldia a València. Si tenim les millors peces per a l’engranatge, jo n’estic contenta. És un aprenentatge.

Li agradaria estar en la candidatura?

Sí, clar. Ja m’heu conegut: jo he treballat darrere de Joan (Ribó), amb Joan i ara post-Joan. I amb Mónica també hem treballat en les Corts. Ara em fa il·lusió treballar amb ella en el mateix equip i poder encaixar els diferents perfils. Som dues persones molt complementàries que podem fer un engranatge boníssim.

Oltra va anunciar la decisió de concórrer com a cap de llista en el Congrés d’Iniciativa. Com s’articula després aquest procés dins de Compromís?

Compromís és un espai en què es dialoga, es consensua amb molta discreció i després es fa un procés democràtic en què tothom participa. Fins i tot en algun moment l’hem obert a través de primàries a tota la ciutadania. Perquè engranarà igual. Ara hi ha una proposta, tindrem el nostre diàleg assossegat i arribarem a acords i serà triada de manera democràtica la millor llista per a oferir la millor candidatura.

Dit això, per a mi és més important com fem l’engranatge al llarg d’aquest any de reforçar el què i el com. Què volem per a València? Com ho volem? Ja arribarem al moment de triar les primeres espases d’aquest equip que es configurarà. Sempre parlem molt de la llista electoral, però per a mi també és molt important qui està en l’executiva, qui hi participa, fins i tot posant una cadira en l’últim moment. Per això crec que estem en aquest moment de reforçar molt més el què i el com.

Compromís és un espai en el qual es dialoga. Serà escollida de manera democràtica la millor llista.

No necessàriament ha de ser amb primàries?

No té per què ser-ho. El que sí que serà segur és una cosa dialogada, consensuada i democràtica.

La candidatura de Compromís serà continuista perquè el projecte serà el mateix. El projecte s'aferma.

Tret del PP, que continua amb l’alcaldessa, María José Catalá, tots els caps de llista per a les pròximes municipals a València vindran d’altres espais que no són el grup municipal [la delegada del govern, Pilar Bernabé, serà la candidata del PSPV, i en Vox s’apunta l’ex-vicepresident del Consell Vicente Barrera].

Hi ha un matís molt important: la candidatura de Compromís serà continuista amb el que hi ha ara, perquè el projecte serà el mateix. I evidentment hi haurà cares que hi estiguen, que repetisquen, n’hi haurà altres que no. Però l’important és que el nostre projecte s’aferma. Quan em parles d’una cosa com Vox, evidentment canvia perquè, com que no hi ha res darrere, canvia absolutament tot. Però per a mi el que es manté és el projecte i la manera de fer. Aquesta ciutat ja ha apostat per Compromís, i hem demostrat que no apostava només per Ribó, apostava per Compromís. Una vegada se’n va anar Joan, tothom pensava que cauríem en picat, i hem sostingut això als mateixos nivells o fins i tot millors. La gent confia en Compromís i el projecte que oferim per a la ciutat. A partir d’ací, unes cares es renovaran, altres continuaran i serà el mateix projecte, que és l’important.

Els sondejos i les enquestes internes ratifiquen aquesta aposta?

El 2023 vam ser la segona força d’aquesta ciutat. A més, no per molt poc. El que hem vist és que la tendència és a anar augmentant en suports per part de la ciutadania. Alguna enquesta parlava de fregar el 30% del nivell de vot en aquesta ciutat. I el nostre objectiu és augmentar el màxim percentatge possible de suports per a recuperar l’alcaldia i fer de València aquesta ciutat de què estem orgulloses. Les enquestes sempre ens han donat bons números. L’any passat, que no estava Joan, també manteníem el que teníem. I es veia una tendència d’anar augmentant. I, efectivament, tot el que hem anat treballant s’ha vist reflectit. Aquest és el meu orgull. Per a mi aquesta és l’avaluació de la meua faena. I amb això és amb el que jo em quede, ací situe la meua autoestima.

El grup, en conjunt, està content amb la faena d’aquests tres anys?

Jo n’estic supercontenta. Crec que hem aconseguit tindre un equip que té experiència en la gestió, que coneix la ciutat, que coneix la problemàtica de tots els veïns. Hem sigut capaços de treballar en equip. I hem sigut capaços d’arribar a tot el que fa falta en aquesta ciutat. Ho hem fet en primera línia el grup municipal, però s’ha fet també treballant amb la nostra militància i després amb tots els moviments socials, amb tots els veïns i veïnes. Hem configurat aquest equip d’acció que no parla de sigles, sinó que parla del model de societat que volem. Crec que és el regal més gran que m’ha oferit València i el que m’agrada més d’estar treballant en l’Ajuntament, perquè veus les necessitats que té la gent, te les traslladen i tu tens la capacitat de fer que les coses canvien.

S’assembla una mica al que van fer abans del 2015, no? Molta faena amb els col·lectius socials.

S’hi assembla molt, sí, té molt a veure amb això. Veure la il·lusió i la confiança que la gent deposita en el que fem és espectacular. I per a mi aquesta és la responsabilitat més gran que tenim.

Canvien els equilibris ara, no? Ribó era una figura que no pertanyia tècnicament a cap branca de Compromís, en les Corts encapçala Baldoví...

No, mira, jo crec que l’equilibri de Compromís és que tothom s’hi senta reflectit. I posar a les millors persones en els millors llocs en els millors moments. Jo no mire sigles dins de Compromís, per a mi som tots de Compromís. I això a València es veu molt reflectit. No sent que forme part d’un partit que està contra un altre, no; jo forme part de Compromís, és el meu segell d’identitat, és la meua família i el meu projecte polític. Per tant, a mi em representa totalment Compromís encapçalant aquesta candidatura.

L’equilibri de Compromís és posar les millors persones en els millors llocs en els millors moments. Compromís encapçalant aquesta candidatura em representa totalment.

Si ha de ser una candidatura oberta a altres formacions i a moviments socials, els preocupa que el procés d’elaborar la llista siga tibant?

Com en tots els processos en què has d’arribar a acords, cadascú tindrà un punt de partida i unes expectatives. I haurem de veure en quin punt estem tots satisfets amb el que hi haja. Nosaltres ja tenim experiència d’arribar a acords. Compromís ja és una coalició de partits. És a dir, que això que a la gent li pot semblar estrany és el nostre modus operandi habitual, i ho continuarem fent. A més, jo crec que en aquests anys que ens hem preocupat de fer no sols reunions, sinó actes i activitats junts, amb Esquerra Unida per exemple, hem anat ja coneixent-nos i exercitant aquesta capacitat d’arribar a acords. A mi no em preocupa, de fet, em motiva, tindre aquests diàlegs i arribar a acords. Amb això podem créixer i ampliar.

En Esquerra Unida estan encantats amb la candidatura.

Nosaltres també amb ells. Ens heu vist en reiterades ocasions treballant amb ells. Ja ens en vam quedar amb les ganes en el 2023.

Amb Podem o amb altres formacions han fet algun treball?

Està una mica més verd. Però és que a mi em dius altres formacions i jo et dic: amb la plataforma d’ONG, amb FAMPA, amb les associacions de veïns i veïnes, amb els sindicats de barri, amb organitzacions ecologistes... Tot això, per a mi, parla molt del model de llista del qual jo pensaria per a fer una candidatura.

És a dir, que hi ha vida més enllà de les sigles.

Per a mi és superimportant. De fet, el projecte que tenim en Compromís per València té molt a veure amb tota aquesta gent. I, per tant, m’agradaria que hi estigueren inclosos.

Pel que fa a la incorporació d’Oltra, encara que ha col·laborat ja amb el partit i en les Corts, com s’articularà el treball conjunt amb el partit i el grup, ja amb la candidatura al cap?

Haurem d’anar experimentant, anar conjugant, assaig-error, assaig error. Evidentment, nosaltres estem en el grup municipal i som els que representem Compromís en l’Ajuntament de València i això ho continuarem fent. Estem tots aquests anys al carrer parlant amb la gent de tu a tu i això ho continuarem fent. En tot aquest procés, veurem com podem anar potenciant aquesta candidatura que a totes i tots ens interessa. Haurem d’anar provant. El camí es fa en el futur.

Totes les potes de Compromís advoquen per la federació de partits. Serà abans de les eleccions?

Més ja ho va declarar fa temps, els Verds també ho van aprovar en el seu propi congrés l’any passat, i en el cas d’Iniciativa, que va demanar que es respectara el seu procés intern i així s’ha fet, em va fer una alegria particular sentir Carles Esteve l’endemà afirmar que el pas següent és la federació. Jo ara mateix ho visc amb molta il·lusió també i amb esperança. Estem a un any vista de les eleccions i tot és il·lusió i esperança i tota la maquinària posada en marxa.

Tindrem la federació ràpidament, normes comunes rampell, perquè totes les coneguem des del principi i sapiem com funcionarà tot això, i continuar afermant una relació que ha demostrat que funciona, sobretot en el cas de València ciutat. És factible abans de les eleccions i de començar el procés.

Té molt bona relació amb Carles Esteve, que acaba de ser escollit portaveu d’Iniciativa. Entenc que ajudarà al fet que els processos interns de Compromís siguen més fàcils.

Sí, jo tinc molt bona relació amb Carles Esteve de fa molts anys i hem crescut junts personalment i políticament. Però les decisions són dels projectes de què formem part i en això també tinc molta confiança, quasi tanta com en Carles.

HazteOir se n’ix de la causa de la dana. Així ho sol·licita l’associació ultraconservadora en un escrit remés a la jutgessa instructora, a què ha tingut accés elDiario.es. Els advocats Javier María Pérez-Roldán y Suanzes-Carpegna i Nouna Lozano Manchado anuncien el desistiment de l’acusació popular i la renúncia a l’acció “amb els efectes legals oportuns” i “sense perjudici de la continuació del procediment respecte de les altres parts personades”. 

La representació jurídica de l’entitat a penes ha proposat diligències en el marc del procediment que instrueix la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra, més enllà dels seus intents fallits d’implicar el Govern de Pedro Sánchez en la instrucció. 

L’associació, que es va querellar inicialment contra la delegada del Govern, Pilar Bernabé, i contra el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo, va ser expulsada de la causa en un primer moment per part de la magistrada instructora. No obstant això, la secció segona de l’Audiència de València va admetre la seua personació com a acusació popular. 

HazteOir es va limitar a demanar la citació de Pedro Sánchez com a testimoni, aprofitant la testifical del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. La magistrada va argumentar, en una interlocutòria del 15 de desembre passat, que no constava que Sánchez, “a diferència” de Núñez Feijóo, “estiguera informat en temps real” per part de Carlos Mazón sobre la gestió de la dana del 29 d’octubre de 2024, tràgica jornada que va acabar amb 230 morts. 

L’entitat ultraconservadora va recórrer en apel·lació contra la resolució. No obstant això, el fiscal es va oposar a la possibilitat de citar Pedro Sánchez com a testimoni pel fet de considerar que la seua testifical no aportaria res a l’esclariment dels fets. La secció segona de l’Audiència Provincial de València va tombar el recurs per unanimitat i va adduir, en una interlocutòria del 6 de març passat, que la diligència proposada per HazteOir incorria en “clars tints prospectius”. 

L’eixida de Liberum per l’“excessiva dispersió” de les parts

Un mes després del revés, l’acusació popular tira la tovallola. I ho fa poc després que una altra acusació popular abandonara el procediment. Es tracta de l’associació Liberum, que el 30 de març passat també es va apartar de la causa

“Una vegada personats, i amb posterioritat a això, en aquest procediment concorren múltiples acusacions populars ja personades, la qual cosa genera una excessiva dispersió de parts amb interessos coincidents i una evident duplicitat d’escrits i actuacions”, afirma l’escrit de Liberum, a què ha tingut accés aquest diari. 

L’entitat argüeix que, “per raons d’economia processal i de sanejament del procés”, resulta “més adequat” apartar-se del procediment, “evitant reiteracions innecessàries i contribuint a la simplificació i l’agilitació del procediment, almenys per part nostra”.

L’escrit, d’altra banda, sol·licita la devolució de la fiança de 6.000 euros depositada per l’acusació popular en personar-se en la causa.

Les irregularitats en l’empadronament van convertint-se en una constant en les grans ciutats. I les administracions locals han començat a vigilar aquests procediments davant l’augment de fraus. L’Ajuntament de València va traslladar dilluns a la Fiscalia més sospites d’empadronaments irregulars en domicilis, que s’havien efectuat sense el coneixement del propietari, a penes uns mesos després que es detinguera una vintena de persones per estafar i revendre contractes falsos de lloguer per a inscriure’s en el padró. El tràmit, un requisit per a accedir a drets i prestacions socials, va convertint-se en un nínxol per als que s’aprofiten de la vulnerabilitat. I al voltant, orbiten els discursos xenòfobs.

En la penúltima sessió de control en les Corts, el president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, va assenyalar que l’executiu augmentarà el control sobre els empadronaments irregulars a través de la coordinació amb els ajuntaments. Va ser en resposta a una intervenció de Vox sobre migració, en què el dirigent popular va parlar d’una estratègia conjunta entre administracions i va assenyalar que els ajuntaments han vist superada la seua capacitat de control sobre el cens, encara que hi ha procediments d’ofici per a donar de baixa els padrons incorrectes i els que no s’actualitzen periòdicament.

Només el 2025, l’Ajuntament de València va donar de baixa més de 7.000 persones estrangeres del padró municipal mitjançant tres resolucions. Es tracta de migrants comunitaris i extracomunitaris, amb permís de residència i sense, que no havien renovat el tràmit —-els ciutadans extracomunitaris han de fer-lo cada dos anys i els europeus, cada cinc— o en què s’havien detectat empadronaments “indeguts”.

Les inscripcions que l’INE tipifica com a “indegudes” poden ser conseqüència d’un expedient de baixa d’ofici —quan l’empadronament se suspén per no residir en el domicili de qui sol·licita la baixa—, d’inscripcions duplicades detectades pel mateix Ajuntament o per correcció material d’errors per a la supressió de la inscripció. En van ser 2.236 per aquestes causes, segons figura en la documentació a què ha tingut accés elDiario.es. Totes aquestes baixes van tindre un informe favorable del Consell d’Empadronament.

La resta de les baixes es van produir per no renovació, seguint les instruccions de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de Cooperació Autonòmica i Local. L’Ajuntament, segons consta en la resolució, va emetre diversos avisos als ciutadans que han de renovar els tràmits, com recomana l’INE. Passat el termini legal, el consistori declara la caducitat de la inscripció dels que no renoven les seues dades. A través d’aquesta via s’ha donat de baixa 2.462 ciutadans no comunitaris o sense permís de residència i 2.699 que, tot i tindre targeta de residència de règim comunitari o autorització de residència de llarga duració, no han confirmat la seua residència.

El PSPV-PSOE ha sol·licitat a la jutgessa de Llíria que investiga la filtració d’un àudio manipulat d’una de les telefonades entre l’Aemet i el Centre d’Emergències de la Generalitat sobre la gestió de la dana la imputació dels dos alts càrrecs del Consell de Carlos Mazón que van obtindre l’enregistrament, de caràcter reservat. Es tracta d’Alberto Martín Moratilla, ex-director general d’Emergències, i de Ricardo García, ex-sotssecretari de la conselleria que dirigia Salomé Pradas, assenyalats tots dos el 31 de març passat pel subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, com els alts càrrecs que van obtindre l’àudio filtrat més tard. Els socialistes valencians, que exerceixen una de les acusacions populars en la causa, destaquen que l’accés a l’àudio va ser una “petició de Presidència” de la Generalitat, tal com va confirmar Suárez. 

“Tenint en compte que únicament hi havia interés per obtindre aquesta telefonada de les innombrables que es van produir el 29 d’octubre de 2024, i atés que precisament, va ser aquesta telefonada la que va aparéixer filtrada en els mitjans de comunicació i difosa a través de les xarxes socials de Carlos Mazón i del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, es considera pertinent la citació com a investigats dels dos càrrecs públics que van mostrar interés per obtindre l’enregistrament de la telefonada difosa”, afirma l’escrit del PSPV-PSOE, a què ha tingut accés aquest diari.

L’acusació popular recorda que, segons es desprén de la declaració de les perjudicades (les funcionàries de l’Aemet i d’Emergències gravades en l’àudio),“ en cap moment es va autoritzar la difusió”. Per al PSPV-PSOE, resulta “especialment significatiu el comentari del subdirector general d’Emergències [Jorge Suárez] en reconéixer que en la seua dilatada trajectòria professional, mai havia passat res de semblant”.

El llapis de memòria

L’antic sotssecretari de Pradas va obtindre l’enregistrament en un llapis de memòria i va assegurar que “hi havia pressa” i que era una “petició de Presidència”, segons la declaració testifical de Suárez. Per part seua, Martín Moratilla, actual inspector en cap del servei operatiu del Consorci Provincial de Bombers d’Alacant, va ser qui va requerir al subdirector d’Emergències l’enregistrament de la telefonada entre la predictora de l’Aemet i la funcionària de la Generalitat.

El president llavors Carlos Mazón va compartir en les seues xarxes socials l’enregistrament manipulat, de manera que donava a entendre que l’Aemet no donava una informació fidedigna, una faula que es va desmentir poc després quan diferents mitjans, entre els quals elDiario.es, van publicar la conversa de manera íntegra.

La Generalitat Valenciana admet que no controla periòdicament el material sanitari d’un sol ús a l’Hospital d’Elx-Vinalopó, l’únic centre hospitalari que queda privatitzat a la Comunitat Valenciana i sobre el qual planeja una denúncia per la pretesa reutilització del material. La Direcció General d’Atenció Hospitalària assenyala en una resposta, remesa a través de Transparència, que “la compra de catèters, així com la resta del material fungible, no entra dins dels controls habituals que la Conselleria té establits amb la concessió fins hui”.

La Plataforma per la Reversió del Vinalopó va demanar a l’executiu autonòmic informació sobre l’ús de material sanitari en el centre, gestionat per la firma Ribera Salud, després de la informació publicada per elDiario.es en exclusiva, en què la cap d’Auditoria de l’empresa apunta que en el centre hospitalari valencià s’han reutilitzat catèters esterilitzats. En un correu electrònic datat el 6 d’octubre de 2025, una responsable de la FIRMA planteja a l’hospital de Torrejón, a Madrid, que faça el mateix per a estalviar costos, reutilitzant fins a 10 vegades material d’un sol ús, i la posa en contacte amb personal del Vinalopó. L’empresa ha negat aquestes pràctiques de manera contundent.

L’escàndol va portar la Conselleria de Sanitat a fer una inspecció sorpresa en el centre privatitzat, en què la Conselleria assegura que no s’han detectat aquestes pràctiques denunciades. El titular de Sanitat, Marciano Gómez, va advertir en les Corts de sancions de fins a 120.000 euros previstes en els plecs si s’observara qualsevol irregularitat en la concessió sanitària i va assegurar que prendria mesures “contundents”. Segons va traslladar en seu parlamentària, l’informe de la inspecció del doctor responsable dels serveis sanitaris va acreditar que durant la visita que es va fer a l’hospital del Vinalopó el 16 del gener es desprén que “no és objectiva la reutilització de material d’un sol ús” i que els diferents doctors i responsables manifesten que “no es fan reutilitzacions dels productes d’un sol ús i que s’identifica”.

El PSPV porta el cas a la Fiscalia i Compromís sol·licita documentació

El PSPV ha presentat una denúncia en la Fiscalia contra la gerència de l’hospital per presumptes delictes contra la salut pública, prevaricació i corrupció en els negocis i reclama que s’investigue també la possible omissió de control per part de la Generalitat Valenciana. Malgrat les explicacions traslladades pel titular de Sanitat, la diputada socialista Yaissel Sánchez va elevar a la Mesa de les Corts una bateria de preguntes al conseller sobre els controls i les inspeccions fets per la Conselleria abans que aquest diari publicara el correu electrònic esmentat. En les respostes, com va informar elDiario.es, el conseller de Sanitat només explica la normativa sota la qual es duen a terme les inspeccions i el procediment d’aquestes, sense entrar al detall de les que es van fer abans de destapar-se el cas i de les possibles sancions o prevencions.

En concret, la resposta es remet a “la memòria anual de la Conselleria de Sanitat” que recull “les actuacions inspectores dutes a terme en els diferents centres sanitaris”, així com altres normes de Sanitat.

La coalició Compromís també va reclamar un registre de les intervencions en el centre hospitalari que han requerit catèters, a més de la documentació relacionada amb les compres d’aquest material sanitari. L’oposició ha reivindicat periòdicament la rescissió del contracte amb Ribera Salud, que costaria desenes de milions a la Generalitat segons l’acord de pròrroga i abocarien a una batalla judicial, atés que cap de les clàusules que figuren en el plec com a motiu per a resoldre la concessió parlen de possibles negligències.

La plataforma insisteix en la reversió i en la falta de control

El moviment ciutadà, que insisteix a reivindicar que l’hospital torne a la gestió pública, va demanar a la Conselleria accedir a l’auditoria feta a l’hospital. Així mateix, va sol·licitar informació sobre el nombre de catèters comprats i utilitzats a més del registre d’esterilitzacions en el centre, que dona servei a més de 150.000 persones a les comarques sud del País Valencià. Per un error en la sol·licitud, la Direcció General d’Atenció Hospitalària no va remetre l’auditoria, però sí que va afirmar que no es feien aquests controls tan concrets en el marc de l’acord amb la mercantil.

La resposta evidencia la falta de control sobre les concessions sanitàries, denuncia la Plataforma, que lliga la reivindicació de reversió a la deterioració assistencial estructural derivada de les privatitzacions. La gravetat d’aquestes pràctiques denunciades va provocar protestes a les portes de l’Hospital del Vinalopó, liderades per les i els usuaris sota el lema “Sanitat pública, reversió!”. Segons la Plataforma del Vinalopó, les contínues queixes de la ciutadania demostren “el nefast funcionament d’aquest departament de salut amb falta de personal, falta de coordinació, metges de guàrdia mai localitzables, entre altres qüestions que traslladen veïns i veïnes a través dels canals de comunicació de la plataforma i que sol·liciten ajuda jurídica davant el desemparament que senten i la indefensió, moltes vegades, amb familiars morts”.

Gandia ha viscut la vesprada d'aquest dimarts una de les jornades més tristes i solemnes de la seua història recent amb el comiat cívic a Josep Piera, una figura cabdal que l'alcalde, José Manuel Prieto, ha definit com un dels referents més importants de les lletres valencianes. El pati d’armes del Palau Ducal ha sigut l’escenari d'una mostra col·lectiva de reconeixement on centenars de persones s'han aplegat per a donar l'últim adeu a l'escriptor i Fill Predilecte de la ciutat.

En un ambient carregat de simbolisme, una fotografia del poeta presidia l’acte juntament amb alguns dels seus objectes més personals i icònics, com ara la seua màquina d'escriure, les seues ulleres i la seua agenda, elements que han servit per a recordar la faceta més humana i creativa de l'autor de Beniopa.

L’acte ha estat marcat per una profunda emotivitat, especialment quan el quartet de corda ‘Kaleiro’ ha començat a sonar i s'ha pogut escoltar una gravació del mateix Piera recitant els versos de la seua cèlebre Oda amarga a la mar Mediterrània. Aquest comiat multitudinari ha comptat amb un ampli suport institucional, encapçalat per l’alcalde Prieto i la directora general del Llibre del Ministeri de Cultura, María José Gálvez, que ha destacat que Piera ha estat una figura que ha enlluernat la nostra llengua i les nostres lletres. També hi han estat presents els diputats al Congrés Nahuel González (EUPV) i Àgueda Micó (Compromís); el diputat de Cultura de la Diputació de València, Francisco Teruel; el diputat provincial per Gandia Vicent Mascarell (PSPV); el president del PSPV, Ciprià Císcar; i la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó.

El món de la cultura valenciana s'ha bolcat completament en aquest reconeixement, amb la participació de poetes i escriptors com Marc Granell, Àngels Gregori, Jaime Siles o Teresa Pascual, entre molts altres companys de professió que han volgut signar en el llibre de condolences habilitat per a l'ocasió. L'alcalde ha assenyalat que la ciutadania ha respost amb una participació molt considerable, fet que demostra l'agraïment a una trajectòria literària que ha abraçat la poesia, la narrativa i l'assaig amb un ferm compromís amb la identitat valenciana. Amb la mort de Josep Piera, Gandia perd un dels seus grans ambaixadors culturals, l'últim dels grans autors d'una llista que inclou clàssics com Ausiàs March, però el seu llegat humà i literari romandrà viu com a testimoni del seu amor per la terra i el paisatge mediterrani.

L'anunci de la Generalitat de desvincular la rehabilitació del Monestir de Santa Clara per al futur Centre Raimon d'Activitats Culturals suposa un abandonament que el consistori ja temia. Després del precedent de tombar el projecte del Palau de Justícia i els reiterats gestos de desatenció cap a la figura del cantautor i el patrimoni local, el Govern valencià ha formalitzat una ruptura que deixa Xàtiva en una situació d'extrema vulnerabilitat.

La Direcció General d'Administració Local ha notificat este dilluns l'inici del procediment d'extinció del conveni que havia de finançar les obres amb més de 3 milions d'euros. Lluny d'oferir una alternativa de finançament, l'executiu autonòmic ha anat un pas més enllà en exigir el retorn immediat de 399.265,56 euros ja abonats, als quals pretén sumar interessos de demora. Aquesta reclamació es produeix malgrat que l'Ajuntament ja ha executat estos fons en la redacció d'un projecte integral a càrrec dels arquitectes Ramón Esteve i Carlos Campos.

Des del govern municipal es considera incomprensible que el Consell trenque un conveni vigent sense haver materialitzat el nou acord de finançament promés el passat mes de desembre. El regidor d'Hisenda, Ignacio Reig, ha denunciat que des de l'arribada del PP a la Generalitat la inversió a la ciutat és inexistent: “Ni un sol euro. Després de deixar sense finançament el Palau de Justícia, ara volen eliminar la rehabilitació de Santa Clara. Este és el respecte que té el PP pel patrimoni local”, ha manifestat.

La resolució de la Generalitat justifica esta mesura al·legant un incompliment en els terminis d'execució que vencien el 31 de desembre de 2025. No obstant això, l'Ajuntament subratlla que l'administració autonòmica és plenament conscient que el projecte està llest per a iniciar les obres i que els recursos ja s'han destinat correctament a l'execució tècnica. El consistori ja ha anunciat que presentarà al·legacions per a defensar els interessos de Xàtiva i evitar que el projecte emblemàtic de revitalització del nucli antic siga sepultat definitivament.

El full de ruta de la Generalitat Valenciana respecte a Xàtiva ha passat de la paràlisi administrativa a la reclamació de fons en només uns mesos. L'Ajuntament de la capital de la Costera va rebre este dilluns una resolució de l'administració autonòmica en la qual s'exigeix el retorn immediat de 399.265,56 euros, més els interessos de demora, corresponents a les inversions realitzades fins a la data per a la rehabilitació del Reial Monestir de Santa Clara. Aquest moviment suposa un nou revés per al municipi, que veu com el Consell no solament atura projectes clau, sinó que ara drena les arques locals exigint la devolució de diners ja executats en informes tècnics i arquitectònics.

Aquesta ofensiva econòmica arriba després d'un historial de desencisos que va començar a principis d'any. Va ser el passat mes de gener quan van saltar totes les alarmes en conéixer-se que la Generalitat decidia tombar definitivament el projecte del Palau de Justícia al centre de la ciutat, una infraestructura que acumulava huit anys de complexa tramitació i consens tècnic. Aquell colp inicial, que descartava una ubicació estratègica per a la revitalització del nucli antic, s'ha vist agreujat fa només una setmana, quan la Conselleria de Justícia va anunciar que ha iniciat els tràmits per a buscar “nous espais” fora de la ubicació prevista i trencar així unilateralment amb quasi una dècada de treball previ.

La situació del Monestir de Santa Clara segueix una estela similar de desatenció institucional. La Generalitat ha comunicat ara la seua intenció d'extingir el conveni de col·laboració vigent sense haver materialitzat el nou acord de finançament al qual es va comprometre públicament el passat mes de desembre. El consistori xativí ha denunciat la incomprensible postura del Consell, que reclama fons que ja han servit per a redactar un projecte integral per part d'arquitectes de renom com Ramón Esteve i Carlos Campos, i deixa l'Ajuntament en una situació de total incertesa jurídica i financera just quan les obres d'este Bé d'Interés Cultural (BIC) estaven a punt de licitar-se.

Des del govern municipal s'ha qualificat la maniobra de “greuge històric” i s'ha assenyalat que des de l'arribada del PP a la Generalitat no s'ha destinat “ni un sol euro” d'inversió nova a la ciutat. El regidor d'Hisenda, Ignacio Reig, ha recordat que el projecte de Santa Clara buscava rescatar un edifici en ruïnes per a allotjar serveis públics que dinamitzaren l'economia local, un pla que ara es veu doblement castigat: primer per l'abandonament del projecte del Palau de Justícia i ara per l'exigència de retornar les ajudes de Santa Clara.

L'Ajuntament ja prepara les al·legacions pertinents per a frenar esta reclamació d'ingressos i defensar que els diners públics ja han estat invertits correctament en les fases prèvies d'un projecte que la Generalitat ha decidit bloquejar.

Les celebracions de Pasqua a Riba-roja encaren aquest dimarts la seva última jornada després de diversos dies d'intensa activitat a l'esplanada de Pacadar. L'Ajuntament, amb l'objectiu de dinamitzar l'oci local durant el període vacacional, ha consolidat aquest espai com el principal punt de trobada per a les famílies del municipi, oferint una àmplia varietat de propostes lúdiques adreçades al públic infantil.

Al llarg d'aquestes jornades, els nens i nenes de la localitat han participat en nombrosos tallers creatius i activitats temàtiques que, juntament amb la instal·lació de grans jocs inflables, han protagonitzat les tardes d'esbarjo. Tota la programació ha comptat amb la presència de monitors especialitzats, garantint així un entorn segur i organitzat per al gaudi dels més petits.

La tradició també ha tingut un paper fonamental en aquesta edició de 2026. L'organització va reservar un àrea específica del recinte per al vol del catxirulo, permetent que les famílies compartissin la clàssica imatge de la milotxa sobre el cel de Riba-roja. Aquesta zona habilitada ha permès recuperar un dels costums més arrelats d'aquestes dates en un espai ampli i condicionat per a tal fi.

Després de l'èxit recollit ahir dilluns, la programació arriba aquest dimarts a la seua fi. Els veïns i veïnes interessats a assistir a aquest últim dia d'activitats podran fer-ho aquesta mateixa tarda, des de les 17:00 fins a les 20:00 hores, en una comiat que promet tornar a omplir l'esplanada de Pacadar de convivència i diversió gratuïta abans del retorn a la rutina escolar.

L'avanç de les obres del nou estadi del València CF fa que els projectes que van associats estiguen fent passes també de cara a la seua consecució. Un d'ells i de gran importància per la seua envergadura és l'execució de les dues torres de terciari destinades a oficines i a un hotel, ambdós amb baixos comercials, que s'aixecaran al costat del coliseu de l'avinguda de les Corts Valencianes.

Al maig de 2024, el club i Atitlan van oficialitzar l'acord pel qual l'empresa valenciana d'Aritza Rodero i de Roberto Centeno van adquirir els 40.000 metres quadrats d'us terciari per un import pròxim als 35 milions d'euros.

El passat mes d'octubre, l'Ajuntament va aprovar l'estudi de detall de les esmentades edificacions. Tal com va acordar el ple del Consistori i ve reflectit en les fitxes urbanístiques, l'obtenció de la llicència d'obres per edificar els immobles no s'atorgaria fins que el València CF fera efectiu el pagament del poliesportiu adjacent a l'estadi, valorat en 11,2 milions d'euros. Una quantia que el club ja va dipositar a les arques municipals el mateix mes d'octubre.

Així doncs, el següent pas perquè les dues torres puguen iniciar-se és la presentació per part d'Atitlan del projecte definitiu per a l'obtenció de la llicència d'obres, un pas que segons ha esbrinat elDiario.es, es donarà aquest mateix mes, o el pròxim com a màxim.

Segons l'informe del servei de planejament al qual ha tingut accés aquest diari, en relació amb l'estudi de detall, “la proposta defineix, per a les parcel·les d'usos terciaris, una àrea de moviment de forma que, amb les seues altures, permeta una distribució volumètrica integrada amb l'entorn, tant cap a l'àmbit de major escala de l'Avinguda Corts Valencianes i el nou estadi, com cap a l'àmbit d'escala més reduïta del barri de Benicalap”.

També generen “espais lliures de l'illa en un entorn urbà adequat, obert cap a l'avinguda de les Corts Valencianes i cap al nou estadi, de forma que es favorisquen les visuals amples de l'estadi, s'aprofiten les sinergies entre els diferents usos i la ciutat guanye un espai dinàmic i atractiu”. Dins l'àrea de moviment definida, “es representa amb caràcter orientatiu i no vinculant, una possible proposta dels edificis terciaris que exhaureix l'edificabilitat assignada a la parcel·la sense traspassar l'entorn exterior”.

D'aquesta forma, “el futur projecte definitiu podrà comptar amb cert grau de llibertat per al seu desenvolupament i la seua volumetria podrà tindre un nombre de plantes inferior sempre que es colme dita edificabilitat dins de l'entorn màxim definit per les àrees de moviment”.

El volum parteix d'“un basament comú, amb una altura variable de planta baixa a planta quarta, del qual emergeixen dos blocs, un de 20 plantes a la zona més pròxima a l'Avinguda Corts Valencianes i un altre de 16 plantes a l'extrem cap al carrer Nicasio Benlloch”. Aquest últim “redueix les seues altures de forma esglaonada cap al barri de Benicalap per respectar la línia de retranqueig en funció de l'altura de cornisa”.

Aquesta plaça oberta cap a l'avinguda de Corts Valencianes “es prolonga en l'espai que discorre entre l'estadi i els edificis terciaris de manera que es generarà una zona d'activitat entre el públic de l'estadi i el dels usos terciaris”.

L'informe municipal aconsella “grafiar clarament en el plà d'ordenació, la zona de separació entre l'estadi i els edificis terciaris, que disposarà obligatòriament d'un caràcter de superfície d'us públic encara que la seua propietat siga privada”.

Un dels aspectes més controvertits del projecte és l'aparent proximitat dels nous edificis a l'estadi. Al respecte, el document de l'Ajuntament recull que les distàncies mínimes entre l'edifici de l'estadi i l'entorn màxim establert en els plànols per als edificis terciaris és la següent: “Des del nivell +0,00m a +6,00m es manté una distància superior de 15 metres a la façana de l'estadi, a excepció de les zones puntuals que suposen els nuclis de comunicació vertical, on aquesta distància és superior a 7,5 metres. Aquests estretaments (4 nuclis de 11,80 metres de longitud) representen una longitud del 6,25% respecte de la longitud de façana de l'estadi (755 metres de longitud total), inferior al 20% establert en l'article 18 de la Modificació del Pla ATE . A partir del nivell +6,00 metres l'entorn dels edificis terciaris manté una distància superior a 7,5 metres de qualsevol punt de l'estadi, segons es justifica en els plànols corresponents”.

Pagaments en funció de l'avenç de l'obra

Una de les condicions del contracte signat entre el València CF i Atitlan és que els fons s'han de destinar de forma íntegra a l'execució del nou estadi, ja que la finalització de tots dos projectes, tant del terciari com del coliseu, estàn vinculades per qüestions tècniques de seguretat i accessos. D'aquí que els pagaments de la transacció vagen a executar-se per fases, a mesura que avancen les obres del recinte esportiu.

Com va informar aquesta redacció, l'increment dels costos en el sector de la construcció com a conseqüència de la guerra d'Iran podria suposar un obstacle per a la consecució de les obres. Si bé és cert que és aviat per saber fins a quin punt es veurà afectat aquest i qualsevol altra gran infraestructura, ja que en part dependrà la durada del conflicte, les diverses patronals del sector com Fevec i Fecoval ja parlen d'augments dels preus dels materials d'entre el 40% i el 44% respectivament.

Segons les dades oficials oferides a l'abril del passat any per FCC, constructora que executa els treballs, el cost de finalitzar el nou estadi és de 194,6 milions d'euros, que s'elevarien a 280 milions sumant l'IVA, les despeses generals i el benefici industrial. Aplicant un augment del 40% sobre el pressupost base (sense impostos) eixiria un increment d'uns 77 milions d'euros.

Quant a la finançament, el club va signar el passat any amb Goldman Sachs un crèdit de 237 milions d'euros per finançar les obres. A aquesta quantia se sumen els 80 milions dels quals ja disposava pel crèdit de CVC facilitat per La Liga (dels quals ja ha utilitzat uns 30 milions) i els 35 milions que percebrà d'Atitlán per la parcel·la de 40.000 metres quadrats d'us terciari en la qual s'aixecarà una torre d'us hoteler i una altra d'oficines. En total, 352 milions d'euros.

La realitat és tan complexa que, sovint, la solució d’un problema genera nous riscos. Iván Portugués, professor de geografia a la Universitat de València i veí de Benetússer, es va aproximar de manera seriosa a l’estudi del riu Túria en la seua tesi doctoral, evidenciant la seua metamorfosi: “De llit torrencial urbà a corredor verd metropolità”. Posteriorment, l’expert va publicar un estudi amb què aprofundeix en el cas de la desviació fluvial del riu Túria. Aquest estudi manifesta que el nou llit “va alterar de manera pràcticament irreversible el funcionament del sistema fluvial i va modificar l’escenari del risc en la conurbació metropolitana meridional”. Per a aprofundir en la qüestió, ens hem posat en contacte amb Iván, que ens va concedir una entrevista que va revelar molts elements, tant crítics com interessants, de l’assumpte.

El nou llit es va concebre per a allunyar les crescudes del centre de València i, encara que ha complit part de la seua funció hidràulica original, ha desfermat conseqüències fatals: “Ha tingut un efecte pervers, segurament no previst en el moment del seu disseny, que és el de ser un obstacle a fluxos desbordats que d’una altra manera s’haurien escampat per altres canals històrics”, diu l’expert. D’aquesta manera, la infraestructura “ha aconseguit l’efecte d’agreujar la crescuda als pobles que queden al sud d’aquest nou llit”. L’ocupació intensiva dels paleollits va portar a la impermeabilització del sòl, per la qual cosa l’aigua, en realitat, no va discórrer per llocs anòmals en el cas del 29O, sinó que va recuperar —això sí, de manera violenta— el seu espai natural.

Inicialment, es va projectar que el nou llit tindria una gran capacitat: “La seua amplària màxima arriba a 200 metres i la seua capacitat hidràulica és de 5.000 m³/s; és a dir, un 35% superior als cabals de la riuada del 1957”. No obstant això, la realitat ha superat totes les previsions: “En el nou llit no cabia tanta aigua com es pensava, perquè apareix vegetació en el llit, perquè hi ha ponts que ocupen un volum... llavors va reduint-se la capacitat”, adverteix Iván. Primer va ser Acuamed, el 2006, qui va rebaixar l’estimació a 4.200 m³/s; després, el 2007, durant les jornades del 50é aniversari de la riuada del Túria, es va situar la seua capacitat efectiva en uns 3.600 m³/s. A això cal sumar els efectes adversos del canvi climàtic i la urbanització intensiva de la segona corona metropolitana, cosa que agreuja encara més la situació, tant des del punt de vista mediambiental com sociològic.

No obstant això, el perill principal no rau en la seua incapacitat per a vehicular les aigües del mateix Túria —ja que durant la dana del 2024 va canalitzar sense problemes estructurals uns 2.000 m³/s—, sinó en el fet que aquesta infraestructura funciona com una barrera per als desbordaments d’altres conques. Si bé és cert que una bona part dels rius menuts i les barrancades que desemboquen al Túria, en condicions normals, manquen d’aigua o presenten cabals molt baixos, quan s’esdevenen precipitacions extremes en l’arc muntanyenc prelitoral, els afluents s’omplin d’aigua que va a parar directament al riu. El professor Portugués adverteix d’un altre perill potencial: “El problema és que les tempestes que van provocar inundacions van afectar, sobretot, el Poio, i no tant el Túria. Si la tempesta es desplaça més al nord, cap a la conca del riu, podríem parlar d’una crescuda de 4.000 m³/s, com la del Poio o fins i tot més”. Això vol dir que, en el cas del 29O, el nou llit va salvar la ciutat; però no podem estar segurs que en el futur siga igual d’efectiu per a canalitzar les crescudes del Túria. El canvi climàtic summa incertesa a l’assumpte.

Durant la catàstrofe del 29 d’octubre de 2024, les aigües desbordades van topar violentament amb els alts murs del nou llit i els terraplens elevats de l’autovia V-30, i van generar una enorme inundació ininterrompuda que va devastar les localitats de l’Horta Sud. L’“efecte dic” que van causar aquestes infraestructures és, potser, la prova més evident que la gran obra hidràulica de la Solució Sud va traslladar el problema en compte de solucionar-lo. Darrere d’aquest desastre s’albira la negligència política i de planificació. Com sentencia el geògraf, “el Pla Sud va ser una excusa per a modificar-ho absolutament tot, però sense tindre en compte ni la qüestió ambiental, ni la hidrològica”. Iván no dubta a assenyalar l’origen polític i propagandístic d’aquesta infraestructura: “És una obra d’envergadura pròpia de dictadura, com passa en altres dictadures. Fins i tot, fixa’t, es posaven autobusos al servei de la gent dels pobles, de tota la Comunitat Valenciana, però sobretot de la província de València, perquè la població poguera veure aquesta obra”. En paraules del professor, “és una obra clarament política, perquè era un aparador de la modernitat”, contemporània de la tecnocràcia i de l’oberturisme econòmic del país.

Per si no fora prou, el mal del nou llit és també psicològic. La sociohidrologia demostra que aquesta mena d’intervencions estructurals contundents redueixen alarmantment la percepció del perill. “Quan construeixes una obra d’aquestes dimensions, la imatge que projectes és la salvació [...] i això genera immediatament un efecte de falsa seguretat sobre la població”, adverteix l’expert. Com que va confiar cegament en la tecnologia de l’època, la societat va relaxar la seua adaptació històrica al risc i va fomentar una urbanització temerària que va impermeabilitzar el territori. L’excés de confiança ens va tornar infinitament més vulnerables: “El gran error és aquest, i és un error de tots; és a dir, el creixement urbanístic no ha considerat mai el risc”.

En definitiva, la desviació del Túria encarna el paradigma de com una obra tecnocràtica, dissenyada sense una visió integral de la conca, pot resultar contraproduent. Hui dia, les excuses del desconeixement tècnic ja no són vàlides: “Que passe això, per a mi, té delicte, amb tots els instruments d’ordenació del territori i de la gestió de l’emergència que tenim”, afirma rotundament l’expert. En comentar breument les responsabilitats polítiques, Iván va afirmar que, quant a la gestió de l’emergència, “no hi tinc dubtes [...] la competència és autonòmica”.

Iván, per a concloure, va compartir amb nosaltres alguns aprenentatges molt valuosos resultants de la catàstrofe del 29O: “Hem d’estar preparats, i per a mi hi ha dues claus: l’adaptació i l’autoprotecció”. El professor afig: “Si la societat comprén que viu en un espai inundable i que això continuarà passant, també servirem com un element de pressió cap als nostres governants”. I no menys important: “El risc nul no existeix [...] hem perdut el coneixement del territori, hem crescut en la zona metropolitana, i hi ha molts casos en la resta d’Espanya que estan en situacions similars”.

Els 14 extreballadors del Consorci València 2007, l'entitat pública participada pel Govern, la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de València per gestionar la Marina, que van ser acomiadats quan es va procedir a la dissolució de l'entitat, han perdut el primer assalt judicial relacionat amb el seu cessament laboral.

Els exempleats van posar dos recursos al jutjat: el primer contra l'acord pel qual es va decidir dissoldre el Consorci una vegada el Govern va assumir el deute de 360 milions i va abandonar l'òrgan de gestió, quedant l'administració local i autonòmica, que van optar per adjudicar a un operador privat la gestió del recinte i dels amarratges; i el segon, derivat del primer, contra l'acord de l'Autoritat Portuària de València (APV) pel qual es va adjudicar aquest contracte mitjançant una concessió a la unió temporal d'empreses Serveis Marítims Port Eivissa SL i Ocibar SA, que ha passat a gestionar la Marina de València, en substitució del Consorci.

El primer cas està pendent de resolució i sobre aquest segon procediment, la secció cinquena de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha rebutjat el recurs en considerar que els extreballadors manquen de legitimació per impugnar el procés d'adjudicació. La sentència, del passat 25 de març, no és ferma i contra ella cap recurs de cassació davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem o, en el seu cas, davant la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

Tot i que en el seu recurs els treballadors vinculen ambdós procediments, ja que el segon ve com a conseqüència del primer, la sentència, a la qual ha tingut accés elDiario.es, desvincula la liquidació del Consorci València 2007 de l'adjudicació de la gestió de la Marina a l'esmentada empresa, tal com planteja la representació de l'APV, com a organisme demandat: “Apreciem la desviació processal plantejada per l'administració. La dissolució del Consorci València 2007 no és objecte del present recurs. L'objecte del mateix és la resolució de 26/09/2024 del Consell d'Administració APV desestimatòria de les al·legacions presentades per empleats del Consorci dins del període d'informació pública sobre atorgament de concessió administrativa per a l'ocupació de béns de domini públic portuari per a l'adequació i explotació de les instal·lacions nàutic-esportives de la zona nord del port, així com la resolució d'atorgament de concessió”.

Al respecte, els extreballadors van al·legar com a motiu d'impugnació de l'adjudicació que “no es va fer públic que hi van concórrer tres empreses” i van afegir: “La referència a les tarifes màximes a aplicar en els amarratges per a embarcacions inferiors o superiors a 12 metres, en el subministrament elèctric, el subministrament d'aigua o parking, són disparatades i la seua avaluació és únicament de 5 punts de 100. Podent ser incrementades fins a un 300% d'aquelles que s'abonaven al Consorci, causant greus perjudicis als usuaris”.

A més, van plantejar que “no s'especifiquen les baixes respecte les tarifes màximes ofertes per l'empresa, ni proposta d'estructura tarifària per a l' ús de la dàrsena, política de descomptes ni de volum d'activitat mínim anual” i que tampoc no s'indica què passa “amb aquells usuaris que ja tenien concertats acords amb el Consorci València 2007 i si hi haurà un canvi substancial en les seues condicions d'ús”.

No obstant això, la Sala no entra en el fons de la qüestió en considerar que no queda acreditada la legitimació dels denunciants: “Rebutgem la legitimació ad causam dels recurrents. La legitimació activa que contempla l'article 19.1. a) de la LRJCA és una titularitat que deriva de la posició peculiar que ostenta una persona o entitat davant d'un procés, quan la decisió que s'adopte en el mateix és susceptible d'afectar un dret o al seu interès legítim, cosa que la jurisprudència determina en forma casuística”.

Els magistrats i magistrades afirmen que “la legitimació s'ha d'atorgar a tota persona a la qual el procés representa una utilitat en la seua esfera jurídica de drets o interessos, bé siga de forma substancial o immediata o de mode indirecte o instrumental, atès que, en aquesta última hipòtesi, l'observança de la legalitat i el manteniment o anul·lació de l'actuació administrativa impugnada li puga proporcionar un avantatge o li puga evitar un perjudici”.

Per tant, insisteixen que “l'objecte del present recurs versa sobre una concessió de domini públic portuari regulada en l'art 85 en relació amb l'art 86 RDLG 2/2011” i que en aquest cas no es dona “cap dels supòsits en què l'ordenament reconeix legitimació a extreballadors del CV2007 per exercir una acció pública o popular per la qual qualsevol pot accionar, al marge del seu profit individual, amb el simple interès de la defensa de la legalitat”. En definitiva, conclouen que “la resolució d'adjudicació de concessió no produeix directament cap efecte en l'esfera jurídica dels extreballadors el retret dels quals va dirigit al procediment de dissolució del Consorci València 2007”.

Després de quatre anys de tràmits i de tres anys des que es va adjudicar a Baleària, l'Autoritat Portuària de València (APV) va aprovar al novembre del passat any la revocació de la concessió atorgada a la naviliera valenciana per a la construcció i explotació d'una terminal de creuers. Com va avançar elDiario.es, el projecte va quedar paralitzat per un conflicte amb MSC, que malgrat no concórrer al concurs públic, va sol·licitar posteriorment una altra concessió per a una altra terminal que podia afectar al funcionament de la de Baleària.

Mentre es resolen els tràmits per alliberar i adaptar els espais perquè ambdues terminals, la de Baleària i la de MSC, puguen conviure amb normalitat, la naviliera valenciana ha aconseguit una concessió per construir una terminal de passatgers similar.

En concret, el Consell d'Administració del Port de Barcelona va aprovar el passat 25 de març atorgar la concessió per a la construcció i explotació de la futura terminal de passatgers i de mercaderies rodades, d'us particular, al moll Adossat a la companyia Baleària per poder operar els seus propis vaixells. La concessió s'ha atorgat després que aquesta naviliera realitzara la petició per aquesta terminal al desembre de 2024, acompanyada del projecte constructiu i d'explotació. Un cop superat el tràmit d'informació pública i després que no s'haja realitzat cap altra petició per a la construcció i explotació d'una terminal d'aquestes característiques, el Port ha atorgat la concessió.

El projecte de futura terminal, amb una inversió de la naviliera de 25 milions d'euros, inclou les obres d'urbanització de l'espai; la construcció de l'edifici on s'ubicarà la futura terminal per a passatgers, oficines i serveis, de forma trapezoïdal de 5.600 m² de superfície; i la urbanització per a les operatives de càrrega i descàrrega de passatgers i trànsit rodat. L'esplanada de la terminal comptarà amb zones d'espera de camions i d'automòbils. A més, s'han projectat les zones de circulació interna, l'aparcament per a vehicles davant la terminal, la zona de parades de taxis i autobusos i les zones públiques de descans i serveis.

La nova terminal, que ocuparà una superfície de 75.250 m², començarà a operar en una primera fase el febrer del 2027, en un espai de 38.000 metres quadrats, i passarà a ocupar el total de la superfície de la seua concessió a finals del 2029. En la seua configuració definitiva, la terminal disposarà de quatre punts d'atracada simultanis per a vaixells ro-ro. La concessió és per un termini de 27 anys, prorrogables.

El president de Baleària, Adolfo Utor, va assenyalar que “la futura terminal suposa un avanç estratègic per a Baleària al Port de Barcelona, ja que ens permetrà concentrar tota la nostra operativa en un únic espai, guanyant en eficiència, fiabilitat i qualitat de servei per als nostres clients. Aquesta infraestructura representa un salt qualitatiu que millorarà l'experiència de passatgers i transportistes, optimitzarà els processos logístics i reforçarà el nostre compromís amb una mobilitat marítima més sostenible”.

Conflicte amb MSC a València

El 10 de novembre de 2022, l'APV va aprovar el trasllat de la terminal de creuers que s'ubicava en el dic de l'ampliació nord, allunyada per tant del nucli urbà, als antics varadors de Boluda, al costat dels Poblats Marítims. Tant l'aleshores alcalde, Joan Ribó, com el representant de la vicepresidència del Consell del Botànic de Compromís, Ivan Castañón, van votar en contra en coherència amb la seua oposició a l'ampliació del port. Encara que hi va haver recursos judicials en contra al·legant que la infraestructura no disposava d'avaluació ambiental alguna, finalment no van prosperar i el projecte va tirar endavant.

La construcció i explotació de la nova infraestructura es va adjudicar mitjançant una concessió de 35 anys ampliable a 50 a Baleària, associada amb Global Ports Holding (GPH) per a la gestió de creuers, amb una inversió prevista de 38 milions d'euros.

No obstant això, les obres no s'han arribat a iniciar a l'espera que es resolguera la ubicació de l'estació de creuers sol·licitada per MSC, així com els accessos a les infraestructures. Encara que al març del passat any des de Baleària es van donar per solucionats tots aquests problemes, finalment no ha sigut possible compatibilitzar el funcionament de les dues terminals i s'ha optat per anul·lar la concessió de la naviera d'Adolfo Utor i tornar a la casella d'eixida, de manera que es reconfigurarà tot l'espai dels molls de Ponent i Túria per evitar problemes.

Per a això, s'ha aprovat també el trasllat al Port de Sagunt d'una terminal de granels que funciona a la zona una vegada finalitze la seua concessió, el 2027. MSC, adjudicatària de la terminal de l'ampliació nord i recentment associada amb l'empresari Vicent Boluda, ha guanyat molt de pes al Port de València i ha pressionat per no perdre protagonisme en el trànsit de viatgers i de creuers.