<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Dones en Xarxa]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Dones en Xarxa]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/catalunya/dones-en-xarxa" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Mujeres e Internet, una lucha por la igualdad]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/igualdad-internet-ciberfeminismo-brecha-digital_132_3304097.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/945fae5b-11e4-4774-a19f-ba08394c8cba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Mujeres e Internet, una lucha por la igualdad"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El segundo capítulo de</p></div><p class="article-text">
        &iquest;Qu&eacute; cambios ha supuesto internet en el avance por la igualdad de las mujeres? &iquest;Es la red un espacio ideal para la relaci&oacute;n y el empoderamiento de &eacute;stas? &iquest;Existe una brecha digital como ocurr&iacute;a durante los primeros a&ntilde;os de la existencia de Internet o se ha dado un nuevo paradigma en el uso de la web? <strong>El segundo cap&iacute;tulo de </strong><a href="http://www.eldiario.es/catalunya/donesenxarxa/brecha_salarial-techo_de_cristal-discriminacion_laboral_6_635596460.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Igualtat a fons</a><strong> pone sobre la mesa los diversos debates existentes sobre las posibilidades y los peligros que Internet proporciona a la lucha feminista. </strong>
    </p><p class="article-text">
        A partir de entrevistas a <a href="https://twitter.com/lourdesmunoz" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Lourdes Mu&ntilde;oz Santamar&iacute;a</a>, ingeniera inform&aacute;tica y presidenta de Iniciativa Barcelona Open Data, <a href="https://twitter.com/arroyo_lidia" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Lidia Arroyo</a>, soci&oacute;loga e investigadora de G&eacute;nero y TIC (UOC), y a la periodista <a href="https://twitter.com/montserratboix" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Montse Boix</a>, <a href="https://www.youtube.com/watch?v=ldO6jWEvk5E&amp;feature=youtu.be" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Mujeres e Internet </a><strong>aborda tem&aacute;ticas como el ciberfeminismo, el conocimiento libre o la segunda brecha digital.</strong> Cuando Internet nace, supone un cambio de paradigma respecto al resto de medios de comunicaci&oacute;n existentes, debido a su estructura horizontal, que permit&iacute;a a todo el mundo hablar y establecer comunicaciones no jer&aacute;rquicas. Esta nueva estructura supuso un espacio id&oacute;neo de relaci&oacute;n para las mujeres, ya que por un lado, posibilitaba establecer redes no presenciales entre ellas y por otra les permit&iacute;a emitir opini&oacute;n sin tener que formar parte de los c&iacute;rculos de poder de donde eran marginadas.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-ldO6jWEvk5E-1653', 'youtube', 'ldO6jWEvk5E', document.getElementById('yt-ldO6jWEvk5E-1653'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-ldO6jWEvk5E-1653 src="https://www.youtube.com/embed/ldO6jWEvk5E?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        Por esta capacidad propagadora, <strong>Internet ha proporcionado las herramientas para la extensi&oacute;n de diversas luchas sociales.</strong> Son muchos los casos en los que las feministas han usado las redes para hacer llamadas nacionales e internacionales. El caso m&aacute;s sonado en el Estado Espa&ntilde;ol fue la movilizaci&oacute;n en contra de la reforma del aborto de Gallard&oacute;n, que uni&oacute; a mujeres de todo el territorio y de fuera de &eacute;l en una campa&ntilde;a masiva que hizo un uso efectivo y transversal de las redes. A pesar de ello, recuerdan Lidia y Montse, no hay que olvidar que Internet tambi&eacute;n est&aacute; controlado por muchas c&iacute;rculos de poder, y que a pesar de la posibilidad de emitir libremente una opini&oacute;n, la capacidad de llegar a multitudes es generalmente un privilegio de los poderes f&aacute;cticos.
    </p><p class="article-text">
        Otra caracter&iacute;stica de Internet en referencia a la igualdad es la posibilidad de que el conocimiento sea libre y accesible a todo el mundo. De forma que <strong>si el conocimiento ha sido a lo largo de la historia un reducto para los privilegiados, el movimiento &ldquo;open&rdquo; permite a aquellas y aquellos con menos poder, por ejemplo, las mujeres, acceder a aquello que hist&oacute;ricamente se les ha negado.</strong> Un ejemplo clave en este sentido es el proyecto <a href="http://wikimujeres.wiki/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Wikimujeres</a>, que lucha para que esta enciclopedia en red est&eacute; haga memoria de todas las mujeres olvidadas a lo largo de la Historia.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Con Internet nos encontramos, pues, con un espacio que genera muchas posibilidades para empoderar a las mujeres, pero en el que resulta necesario conocer bien c&oacute;mo usar estrat&eacute;gicamente cada herramienta.</strong> De hecho, el problema hoy en d&iacute;a, no es tanto la accesibilidad a Internet, ya que hombres y mujeres est&aacute;n presentes en la red por igual, sino los usos que se hacen de &eacute;sta. El fen&oacute;meno de la desigualdad en los usos de Internet entre hombres y mujeres se conoce como &ldquo;segunda brecha digital de g&eacute;nero&rdquo;, y pone sobre la mesa el hecho de que los estereotipos de g&eacute;nero se reproducen en el uso de la red, dificultando una vez m&aacute;s el camina hacia la igualdad.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lourdes Muñoz]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/igualdad-internet-ciberfeminismo-brecha-digital_132_3304097.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 02 Jul 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/945fae5b-11e4-4774-a19f-ba08394c8cba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="63829" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/945fae5b-11e4-4774-a19f-ba08394c8cba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="63829" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Mujeres e Internet, una lucha por la igualdad]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/945fae5b-11e4-4774-a19f-ba08394c8cba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Internet,Brecha digital]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tinc un clavell per a tu]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/feminisme-referendum-democracia-resistencia_132_3163430.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Berta Cáceres digué: “</p><p class="subtitle">Usted tiene la bala… yo la palabra. La bala muere al detonarse, la palabra vive al replicarse</p></div><p class="article-text">
        Rebo, suposo que totes rebem, milers de missatges per les diferents xarxes, en p&uacute;blic o privats. N&rsquo;hi ha que difonen <em>fakes</em> clar&iacute;ssims, d&rsquo;altres que s&rsquo;han de desemmascarar. Tamb&eacute; hi ha bromes ofensives &ndash;d&rsquo;aquestes les dones en rebem a milions- i d&rsquo;altres que et fan riure. Alguns missatges inclouen opinions dif&iacute;cilment digeribles i d&rsquo;altres que difondries a tothom.
    </p><p class="article-text">
        Aquests dies no &eacute;s f&agrave;cil per molta gent parlar sense una certa incomoditat, fins i tot crispaci&oacute;. Portem anys parlant d&rsquo;un possible refer&egrave;ndum, amb posicions diverses, totes leg&iacute;times, i ara que el tenim davant se&rsquo;ns fa visible la manca de di&agrave;leg, tamb&eacute; les incomoditats de moltes que callaven i, sobretot, les mis&egrave;ries humanes, el que alg&uacute; &eacute;s capa&ccedil; de fer en situacions de tensi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El 20 de setembre el Govern de l'Estat va comen&ccedil;ar a actuar de forma desproporcionada contra la possibilitat que el refer&egrave;ndum es port&eacute;s a terme el dia 1 d&rsquo;octubre d&rsquo;enguany. Ho ha fet amb for&ccedil;a desmesurada i ho ha fet trobant al davant clavells i can&ccedil;ons. S&rsquo;estan trepitjant drets fonamentals i troben resist&egrave;ncia pac&iacute;fica. Hi ha incidents, &eacute;s clar, hi ha crispaci&oacute;, per descomptat, per&ograve; sobretot un munt de gent al carrer mostrant solidaritat, mostrant desacord amb l&rsquo;actuaci&oacute; policial, exhibint desobedi&egrave;ncia sense m&eacute;s armes que la paraula.
    </p><p class="article-text">
         Molta gent s&rsquo;esperava la reacci&oacute; de l&rsquo;estat envers el que passava per&ograve; la reacci&oacute; social fa pensar en com moltes pr&agrave;ctiques feministes s&rsquo;han anat estenent en la societat.  Deia Hobbes &ldquo;<em>Acords, sense l&rsquo;espasa s&oacute;n nom&eacute;s paraules?</em>&rdquo; com controlar la viol&egrave;ncia quan cal parlar, quan cal dialogar i acordar per al futur com&uacute;?
    </p><p class="article-text">
         El moviment feminista ha reflexionat molt i va emprendre el cam&iacute; de la desobedi&egrave;ncia. Les dones, els nostres cossos, els nostres drets no poden ser patrimoni d&rsquo;uns pocs, sempre homes, que des d&rsquo;un govern o en nom d&rsquo;una religi&oacute; ens obliguen amb normes i dogmes a un comportament mod&egrave;lic est&agrave;ndard, sense deixar-nos ser lliures per ser.
    </p><p class="article-text">
         Clavells contra amenaces, paraules contra repressi&oacute;. No &eacute;s la renovaci&oacute; del &ldquo;<em>Peace and Love</em>&rdquo; sin&oacute; una forma de resist&egrave;ncia, una forma de desobedi&egrave;ncia que aposta pel futur i que em porta al cap les paraules de la lideresa assassinada a Hondures, Berta C&aacute;ceres: &ldquo;<em>Usted tiene la bala&hellip; yo la palabra. La bala muere al detonarse, la palabra vive al replicarse</em>&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
         La pr&agrave;ctica feminista &eacute;s profundament participativa i democr&agrave;tica, una pr&agrave;ctica que s&rsquo;ha volgut invisibilitzar per&ograve; que arrela en la societat. En aquests moments no podem permetre que se&rsquo;ns deixi de costat perqu&egrave; sense les dones res &eacute;s possible, sense insubmissi&oacute; no hi ha canvi possible i aix&iacute; ho han demostrat les nostres lluites pel dret al sufragi, pel dret al divorci, ple dret a l&rsquo;avortament... compartir espais pol&iacute;tics en la construcci&oacute; d&rsquo;un futur com&uacute; que volem sense viol&egrave;ncia ni crispaci&oacute;. Que trepitgin els drets fonamentals ha de trobar resist&egrave;ncia i el feminisme &eacute;s exemple de resist&egrave;ncia, la nostra experi&egrave;ncia, la nostra for&ccedil;a.
    </p><p class="article-text">
        Aquests dies caldria recordar, tamb&eacute;, el discurs de Clara Campoamor pel dret a vot de les dones: &ldquo;<em>Ten&eacute;is el derecho que os ha dado la ley, la ley que hicisteis vosotros, pero no ten&eacute;is el derecho natural fundamental, que se basa en el respeto a todo ser humano</em>&rdquo;, cal recordar-ho especialment per lluitar la for&ccedil;a de les armes, per combatre contra la vulnerabilitat i la por. Repartirem clavells perqu&egrave; es posin als fusells.  
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Carme Porta]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/feminisme-referendum-democracia-resistencia_132_3163430.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 04 Oct 2017 12:44:05 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Tinc un clavell per a tu]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Feminismo,Referéndum,Democracia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tengo un clavel para ti]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/feminismo-referendum-democracia-resistencia_132_3163439.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Berta Cáceres: "Usted Tiene la bala ... yo la palabra. La bala muere al detonarse, la palabra vive al replicarse ".</p></div><p class="article-text">
        Recibo, supongo que todas recibimos, miles de mensajes por las diferentes redes, en p&uacute;blico o privado. Los hay que difunden fakes clar&iacute;simos, otros que se tienen que desenmascarar. Tambi&eacute;n hay bromas ofensivas -de &eacute;stas, las mujeres recibimos a millones- y otras que te hacen re&iacute;r. Algunos mensajes incluyen opiniones dif&iacute;cilmente digeribles y otros que difundirias a todo el mundo.
    </p><p class="article-text">
        Estos d&iacute;as no es f&aacute;cil para mucha gente hablar sin cierta incomodidad, incluso crispaci&oacute;n. Llevamos a&ntilde;os hablando de un posible refer&eacute;ndum, con posiciones diversas, todas leg&iacute;timas, y ahora que lo tenemos delante nos hace visible la falta de di&aacute;logo, tambi&eacute;n las incomodidades de muchas que callaban y, sobre todo, las miserias humanas, lo que alguien es capaz de hacer en situaciones de tensi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El 20 de septiembre el Gobierno del estado comenz&oacute; a actuar de forma desproporcionada contra la posibilidad de que el refer&eacute;ndum se llevara a cabo el d&iacute;a 1 de octubre de este a&ntilde;o. Lo ha hecho con fuerza desmedida y lo ha hecho encontrando delante claveles y canciones. Se est&aacute;n pisoteando derechos fundamentales y encuentran resistencia pac&iacute;fica. Hay incidentes, claro, hay crispaci&oacute;n, como no, pero sobre todo un mont&oacute;n de gente en la calle mostrando solidaridad, mostrando desacuerdo con la actuaci&oacute;n policial, exhibiendo desobediencia sin m&aacute;s armas que la palabra.
    </p><p class="article-text">
        Mucha gente esperaba la reacci&oacute;n del estado para con lo que pasaba pero la reacci&oacute;n social hace pensar en como muchas pr&aacute;cticas feministas se han ido extendiendo en la sociedad. Dec&iacute;a Hobbes &ldquo;&iquest;Acuerdos, sin la espada son s&oacute;lo palabras?&rdquo; &iquest;Como controlar la violencia cuando hay que hablar, cuando hay que dialogar y acordar para el futuro com&uacute;n?
    </p><p class="article-text">
        El movimiento feminista ha reflexionado mucho y emprendi&oacute; el camino de la desobediencia. Las mujeres, nuestros cuerpos, nuestros derechos no pueden ser patrimonio de unos pocos, siempre hombres, que desde un gobierno o en nombre de una religi&oacute;n nos obligan con normas y dogmas a un comportamiento mod&eacute;lico est&aacute;ndar, sin dejarnos ser libres para ser.
    </p><p class="article-text">
        Claveles contra amenazas, palabras contra represi&oacute;n. No es la renovaci&oacute;n del &ldquo;Peace and Love&rdquo; sino una forma de resistencia, una forma de desobediencia que apuesta por el futuro y que me trae a la mente las palabras de la lideresa asesinada en Honduras, Berta C&aacute;ceres: &ldquo;Usted Tiene la bala ... yo la palabra. La bala muere al detonarse, la palabra vive al replicarse &rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La pr&aacute;ctica feminista es profundamente participativa y democr&aacute;tica, una pr&aacute;ctica que se ha querido invisibilizar pero que arraiga en la sociedad. En este momento no podemos permitir que se nos deje de lado porque sin las mujeres nada es posible, sin insumisi&oacute;n no hay cambio posible y as&iacute; lo han demostrado nuestras luchas por el derecho al sufragio, por el derecho al divorcio, pleno derecho al aborto ... compartir espacios pol&iacute;ticos en la construcci&oacute;n de un futuro com&uacute;n que queremos sin violencia ni crispaci&oacute;n. Que pisen los derechos fundamentales debe encontrar resistencia y el feminismo es ejemplo de resistencia, nuestra experiencia, nuestra fuerza.
    </p><p class="article-text">
        Estos d&iacute;as habr&iacute;a que recordar, tambi&eacute;n, el discurso de Clara Campoamor por el derecho a voto de las mujeres: &ldquo;Ten&eacute;is el derecho que os ha Dado la ley, la ley que hicisteis vosotros, pero no ten&eacute;is el derecho natural fundamental, que se basa en el Respeto a todo ser humano &rdquo;, hay que recordarlo especialmente para luchar la fuerza de las armas, para combatir contra la vulnerabilidad y el miedo. Repartiremos claveles para que se pongan en los fusiles.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Carme Porta]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/feminismo-referendum-democracia-resistencia_132_3163439.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 04 Oct 2017 12:41:39 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Tengo un clavel para ti]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Feminismo,Referéndum,Democracia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La discriminación interseccional de las mujeres también existe]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/igualdad-discriminacion-de-genero-discriminacion-interseccional_132_3190785.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Los caminos de las mujeres vienen marcados por múltiples circunstancias que marcan sus vidas y que las convierten en grupos oprimidos. La intolerancia nunca viene sola</p></div><p class="article-text">
        Desde la entrada en vigor de la Ley Org&aacute;nica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres, el foco de actuaci&oacute;n de las administraciones p&uacute;blicas se ha centrado fundamentalmente en la discriminaci&oacute;n de g&eacute;nero relacionada con los diversos aspectos que la norma prev&eacute;, es decir, en &aacute;mbitos como el mercado laboral, la educaci&oacute;n, la salud, la corresponsabilidad familiar, el &aacute;mbito acad&eacute;mico, la participaci&oacute;n pol&iacute;tica, los medios de comunicaci&oacute;n&hellip; Sin embargo, los poderes p&uacute;blicos han permanecido ciegos e impasibles al avance silencioso de la discriminaci&oacute;n m&uacute;ltiple de las mujeres, dando la espalda a la exclusi&oacute;n social que iba apartando de la vida p&uacute;blica a mujeres discapacitadas, lesbianas, gitanas, de edad avanzada... y as&iacute; podr&iacute;amos seguir con una lista interminable.
    </p><p class="article-text">
        Paralelamente a los grandes discursos pol&iacute;ticos sobre la necesidad de luchar contra la discriminaci&oacute;n por raz&oacute;n de g&eacute;nero, ha habido un desarrollo constante y paulatino de la discriminaci&oacute;n interseccional de las mujeres que pasaba por delante de las narices de la ciudadan&iacute;a. El problema se ha agravado tanto que, en la actualidad, ya no resulta posible abordar la discriminaci&oacute;n por g&eacute;nero de una manera simple y aislada, puesto que en la mayor&iacute;a de los casos concurren varios motivos de discriminaci&oacute;n que interseccionan y se retroalimentan. Y es que los caminos de las mujeres vienen marcados por m&uacute;ltiples circunstancias que marcan sus vidas y que las convierten en grupos oprimidos. La intolerancia nunca viene sola.
    </p><p class="article-text">
        En el a&ntilde;o 1989, Kimberl&eacute; Crenshaw defini&oacute; la discriminaci&oacute;n interseccional como aquella en la que varios motivos de discriminaci&oacute;n interact&uacute;an simult&aacute;neamente, de manera inseparable, provocando situaciones de exclusi&oacute;n social y vulnerabilidad. Ello tiene importantes consecuencias sobre las mujeres que la padecen: no es simplemente que &eacute;stas experimenten dos o m&aacute;s motivos de discriminaci&oacute;n de manera acumulativa, sino que las situaciones de discriminaci&oacute;n interseccional van de la mano, comportando un incremento exponencial de la situaci&oacute;n de marginaci&oacute;n en la que se ven inmersas las mujeres que la padecen. Kimberl&eacute; Crenshaw part&iacute;a de la realidad sufrida por las mujeres afroamericanas en Estados Unidos, abriendo una puerta a nuevos paradigmas para el estudio y tutela de la discriminaci&oacute;n interseccional que hoy en d&iacute;a est&aacute;n plenamente en vigor.
    </p><p class="article-text">
        La Ley Org&aacute;nica 3/2007 se refiere a las discriminaciones m&uacute;ltiples en su art&iacute;culo 20, se&ntilde;alando que los poderes p&uacute;blicos deben &ldquo;dise&ntilde;ar e introducir los indicadores y mecanismos necesarios que permitan el conocimiento de la incidencia de otras variables cuya concurrencia resulta generadora de situaciones de discriminaci&oacute;n m&uacute;ltiple en los diferentes &aacute;mbitos de intervenci&oacute;n&rdquo;. Sin embargo, &iquest;de qu&eacute; sirven las estad&iacute;sticas si no arbitramos mecanismos de soluci&oacute;n? Es hora de pasar de las cifras a la tutela de las mujeres que la sufren. Nos hemos acostumbrado a la inercia de proporcionar datos sin ir m&aacute;s all&aacute;, y no podemos vivir &uacute;nicamente de los simples discursos estad&iacute;sticos que ya no nos conducen a ninguna parte.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Consuelo Chacartegui Jávega]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/igualdad-discriminacion-de-genero-discriminacion-interseccional_132_3190785.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 18 Sep 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[La discriminación interseccional de las mujeres también existe]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Discriminación de género]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La discriminació interseccional de les dones també existeix]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/discriminacio-interseccional-igualtat-discriminacio-de-genere_132_3190776.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Els camins de les dones vénen marcats per múltiples circumstàncies que marquen les seves vides i que les converteixen en grups oprimits. La intolerància mai ve sola</p></div><p class="article-text">
        Des de l'entrada en vigor de la Llei Org&agrave;nica 3/2007, de 22 de mar&ccedil;, per a la igualtat efectiva de dones i homes, el focus d'actuaci&oacute; de les administracions p&uacute;bliques s'ha centrat fonamentalment en la discriminaci&oacute; de g&egrave;nere relacionada amb els diversos aspectes que la norma preveu, &eacute;s a dir, en &agrave;mbits com el mercat laboral, l'educaci&oacute;, la salut, la corresponsabilitat familiar, l'&agrave;mbit acad&egrave;mic, la participaci&oacute; pol&iacute;tica, els mitjans de comunicaci&oacute; ... No obstant aix&ograve;, els poders p&uacute;blics han rom&agrave;s cecs i impassibles a l'avan&ccedil; silenci&oacute;s de la discriminaci&oacute; m&uacute;ltiple de les dones, girant l'esquena a l'exclusi&oacute; social que anava apartant de la vida p&uacute;blica a dones discapacitades, lesbianes, gitanes, d'edat avan&ccedil;ada... i aix&iacute; podr&iacute;em seguir amb una llista interminable.
    </p><p class="article-text">
         Paral&middot;lelament als grans discursos pol&iacute;tics sobre la necessitat de lluitar contra la discriminaci&oacute; per ra&oacute; de g&egrave;nere, hi ha hagut un desenvolupament constant i gradual de la discriminaci&oacute; interseccional de les dones que passava per davant nassos de la ciutadania. El problema s'ha agreujat tant que, en l'actualitat, ja no resulta possible abordar la discriminaci&oacute; per g&egrave;nere d'una manera simple i a&iuml;llada, ja que en la majoria dels casos concorren diversos motius de discriminaci&oacute; que interseccionen i es retroalimenten. I &eacute;s que els camins de les dones v&eacute;nen marcats per m&uacute;ltiples circumst&agrave;ncies que marquen les seves vides i que les converteixen en grups oprimits. La intoler&agrave;ncia mai ve sola.
    </p><p class="article-text">
        L'any 1989, Kimberl&eacute; Crenshaw va definir la discriminaci&oacute; interseccional com aquella en la qual diversos motius de discriminaci&oacute; interactuen simult&agrave;niament, de manera inseparable, provocant situacions d'exclusi&oacute; social i vulnerabilitat. Aix&ograve; t&eacute; importants conseq&uuml;&egrave;ncies sobre les dones que la pateixen: no &eacute;s simplement que aquestes experimentin dos o m&eacute;s motius de discriminaci&oacute; de manera acumulativa, sin&oacute; que les situacions de discriminaci&oacute; interseccional van de la m&agrave;, comportant un increment exponencial de la situaci&oacute; de marginaci&oacute; en la que es veuen immerses les dones que la pateixen. Kimberl&eacute; Crenshaw partia de la realitat soferta per les dones afroamericanes als Estats Units, obrint una porta a nous paradigmes per a l'estudi i tutela de la discriminaci&oacute; interseccional que avui dia estan plenament en vigor.
    </p><p class="article-text">
        La Llei Org&agrave;nica 3/2007 es refereix a les discriminacions m&uacute;ltiples en el seu article 20, assenyalant que els poders p&uacute;blics han de &ldquo;dissenyar i introduir els indicadors i mecanismes necessaris que permetin el coneixement de la incid&egrave;ncia d'altres variables la concurr&egrave;ncia resulta generadora de situacions de discriminaci&oacute; m&uacute;ltiple en els diferents &agrave;mbits d'intervenci&oacute;&rdquo;. No obstant aix&ograve;, de qu&egrave; serveixen les estad&iacute;stiques si no arbitrem mecanismes de soluci&oacute;? &Eacute;s hora de passar de les xifres a la tutela de les dones que la pateixen. Ens hem acostumat a la in&egrave;rcia de proporcionar dades sense anar m&eacute;s enll&agrave;, i no podem viure &uacute;nicament dels simples discursos estad&iacute;stiques que ja no ens condueixen enlloc.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Consuelo Chacartegui Jávega]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/discriminacio-interseccional-igualtat-discriminacio-de-genere_132_3190776.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 18 Sep 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[La discriminació interseccional de les dones també existeix]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Dones i Internet, una lluita per la igualtat]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/igualtat-internet-ciberfeminisme-bretxa-digital_132_3304093.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/945fae5b-11e4-4774-a19f-ba08394c8cba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Dones i Internet, una lluita per la igualtat"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El segon capítol d'</p><p class="subtitle">Igualtat a fons</p><p class="subtitle">explora les possibilitats que proporciona Internet en la lluita per la igualtat</p></div><p class="article-text">
        Quins canvis ha suposat Internet en l'avan&ccedil; per la igualtat de les dones? &Eacute;s la xarxa un espai idoni per la relaci&oacute; i l'empoderament d'aquestes? Existeix la bretxa digital com ocorria als primers anys de l'exist&egrave;ncia d'Internet o s'ha donat un nou paradigma en l'&uacute;s de la web? <strong>El segon cap&iacute;tol d'Igualtat a fons</strong><a href="http://www.eldiario.es/catalunya/donesenxarxa/brecha_salarial-techo_de_cristal-discriminacion_laboral_6_635596460.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Igualtat a fons</a><strong>&nbsp;posa sobre la taula els diversos debats existents sobre les possibilitats i els perills que Internet proporciona a la lluita feminista.</strong>
    </p><p class="article-text">
        A partir d'entrevistes a <a href="https://twitter.com/lourdesmunoz" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Lourdes Mu&ntilde;oz Santamar&iacute;a</a>, enginyera inform&agrave;tica i presidenta d'Iniciativa Barcelona Open Data, <a href="https://twitter.com/arroyo_lidia" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">L&iacute;dia Arroyo</a>, soci&ograve;loga i investigadora de G&egrave;nere i TIC (UOC), i a la periodista <a href="https://twitter.com/montserratboix" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Montse Boix,</a>&nbsp;<a href="https://www.youtube.com/watch?v=ldO6jWEvk5E&amp;feature=youtu.be" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Dones i Internet</a>&nbsp;aborda tem&agrave;tiques com <strong>el</strong> <strong>ciberfeminisme, el coneixement lliure o la segona bretxa digital</strong>. Quan Internet neix, suposa un canvi de paradigma respecte a la resta de mitjans de comunicaci&oacute; existents, a causa de&nbsp;la seva estructura horitzontal, que permetia a tothom parlar i establir comunicacions no jer&agrave;rquiques. Aquesta nova estructura va suposar un espai idoni de relaci&oacute; per les dones, ja que d'una banda, possibilitava generar xarxes no-presencials entre elles, i d'altra, els hi permetia emetre opini&oacute; sense haver de formar part dels cercles de poder d'on eren marginades.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-ldO6jWEvk5E-1130', 'youtube', 'ldO6jWEvk5E', document.getElementById('yt-ldO6jWEvk5E-1130'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-ldO6jWEvk5E-1130 src="https://www.youtube.com/embed/ldO6jWEvk5E?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        Per aquesta capacitat propagadora, <strong>Internet ha proporcionat les eines per a l'extensi&oacute; de diverses lluites socials.</strong> S&oacute;n molts els casos en qu&egrave; les feministes han usat les xarxes per a fer crides nacionals i internacionals. El cas m&eacute;s sonat a l'Estat Espanyol fou la mobilitzaci&oacute; en contra de la reforma de l'avortament de Gallard&oacute;n, que va unir a dones de tot el territori i de fora d'ell en una campanya massiva que va fer un &uacute;s efectiu i transversal de les xarxes. Tot i aix&ograve;, recorden Lidia i Montse, no s'ha d'oblidar que Internet tamb&eacute; est&agrave; controlat per molts cercles de poder, i que a pesar de la possibilitat d'emetre lliurement una opini&oacute;, la capacitat de fer ress&ograve; &eacute;s generalment un privilegi en mans dels poders f&agrave;ctics.
    </p><p class="article-text">
        Altra caracter&iacute;stica d'Internet en refer&egrave;ncia a la igualtat &eacute;s la possibilitat que el coneixement sigui lliure i accessible per tothom. De manera que <strong>si el coneixement ha estat al llarg de la Hist&ograve;ria un reducte pels privilegiats, el moviment &ldquo;open&rdquo; permet a aquelles i aquells amb menys poder, entre d'altres, les dones, accedir a all&ograve; que hist&ograve;ricament se'ls hi ha negat.</strong> Un exemple clau en aquest sentit &eacute;s el projecte <a href="http://www.wikidones.labonne.org/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Wikidones</a>, que lluita perqu&egrave; aquesta enciclop&egrave;dia a la xarxa faci mem&ograve;ria de totes les dones oblidades al llarg de la Hist&ograve;ria.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Amb Internet ens trobem, doncs, amb un espai que d&oacute;na moltes possibilitats per l'empoderament de les dones, per&ograve; en qu&egrave; resulta necessari con&egrave;ixer b&eacute; com usar estrat&egrave;gicament cada eina.</strong> De fet, el problema d'avui dia, ja no &eacute;s tant l'accessibilitat a Internet, ja que homes i dones estan presents a la xarxa per iguals, sin&oacute; els usos que es fan d'aquesta. El fenomen de la desigualtat en els usos d'Internet entre homes i dones es coneix com a &ldquo;segona bretxa digital de g&egrave;nere&rdquo;, i posa sobre la taula el fet que els estereotips de g&egrave;nere es reprodueixen en l'&uacute;s de la xarxa, dificultant un cop m&eacute;s el cam&iacute; cap a la igualtat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lourdes Muñoz]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/igualtat-internet-ciberfeminisme-bretxa-digital_132_3304093.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 02 Jul 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/945fae5b-11e4-4774-a19f-ba08394c8cba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="63829" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/945fae5b-11e4-4774-a19f-ba08394c8cba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="63829" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Dones i Internet, una lluita per la igualtat]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/945fae5b-11e4-4774-a19f-ba08394c8cba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Internet]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[40 anys després]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/lgtbi-fagc-lgtbifobia-heterosexisme_132_3318840.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">De perilloses socials hem passat a poder sancionar conductes que discriminen o inciten a l’odi.</p></div><p class="article-text">
        El <strong>26 de juny del 1977</strong> es va portar a terme la primera manifestaci&oacute; de lesbianes, gais, i transsexuals (el que despr&eacute;s ha esdevingut <strong>LGTBI)</strong> a l&rsquo;estat espanyol. Va ser a Barcelona, a la rambla i la convocat&ograve;ria la va fer una organitzaci&oacute; que s&rsquo;havia creat pocs anys abans, en ple franquisme, el Front d&rsquo;alliberament Gai de Catalunya (<strong>FAGC</strong>).
    </p><p class="article-text">
        40 anys despr&eacute;s els aven&ccedil;os s&oacute;n evidents i els drets de les persones LGTBI han anat esdevenint reals. Des de la persecuci&oacute; que feia la dictadura de les persones LGTBI, via llei de perillositat social fins a l&rsquo;aprovaci&oacute; i desenvolupament de la llei 11/2014 per a garantir els drets de les persones LGTBI i contra la <strong>LGTBIf&ograve;bia</strong> han estat moltes les demandes i reivindicacions, moltes les vides marcades i moltes les celebracions. Quaranta anys despr&eacute;s seguim al carrer per seguir reclamant drets reconeguts i que van sent cada cop m&eacute;s reals.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;aprovaci&oacute; d&rsquo;una llei no comporta canvis socials immediats, per&ograve; crec que els canvis s&oacute;n evidents. De <em><strong>perilloses socials</strong></em> hem passat a poder sancionar conductes que discriminen o inciten a l&rsquo;odi. Tenim ja alguns exemples, tant en l&rsquo;&agrave;mbit privat (ja hi ha una sanci&oacute; interposada) com en el p&uacute;blic, donat que hi ha diversos expedients de den&uacute;ncies en resoluci&oacute;. Un exemple de canvi social seria la protesta dels i les estudiants a les paraules del professor d&rsquo;institut de Lleida que titllaven les persones homosexuals d&rsquo;antinaturals. Paraules m&eacute;s pr&ograve;pies d&rsquo;altres &egrave;poques i que han trobat la protesta de l&rsquo;alumnat i la societat.
    </p><p class="article-text">
        Seguim sortint al carrer per demanar els drets que encara no podem exercir. De fet, les dones lesbianes, els homes gai, les dones i homes transsexuals, transg&egrave;neres, bisexuals i intersexuals tenim reivindicacions diferents perqu&egrave; les situacions s&oacute;n diferents. Ens expressem i reflexionem comunament per&ograve; ens s&oacute;n necessaris espais diferents en els que puguem treballar i concretar aspectes identitaris, reivindicatius als quals reclamem resposta.
    </p><p class="article-text">
        Seguirem sortint al carrer i construint espais propis perqu&egrave; no es tracta de normalitzar situacions, nom&eacute;s, sin&oacute; de fer possibles espais de llibertat que no ens classifiquin i etiquetin segons les normes sexistes, heterosexistes.<strong> El nostre desig trenca normes discriminat&ograve;ries que seguirem canviant, lluitant contra els prejudicis i els estereotips.</strong>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Carme Porta]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/lgtbi-fagc-lgtbifobia-heterosexisme_132_3318840.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 26 Jun 2017 09:31:01 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[40 anys després]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[LGTBI]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[40 años después]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/lgtbi-fagc-lgtbifobia-heterosexismo_132_3318847.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">De peligrosas sociales hemos pasado a poder sancionar conductas que discriminan o incitan al odio</p></div><p class="article-text">
        El <strong>26 de junio de 1977</strong> se llev&oacute; a cabo la primera manifestaci&oacute;n de lesbianas, gays, y transexuales (lo que despu&eacute;s se ha convertido en<strong> LGTBI</strong>) en Espa&ntilde;a. Fue en Barcelona, en la rambla y la convocatoria la hizo una organizaci&oacute;n que se hab&iacute;a creado pocos a&ntilde;os antes, en pleno franquismo, el Frente de liberaci&oacute;n Gay de Catalu&ntilde;a (<strong>FAGC</strong>).
    </p><p class="article-text">
        40 a&ntilde;os despu&eacute;s los avances son evidentes y los derechos de las personas LGTBI se han ido convirtiendo en reales. Desde la persecuci&oacute;n que hac&iacute;a la dictadura de las personas LGTBI, v&iacute;a ley de peligrosidad social hasta la aprobaci&oacute;n y desarrollo de la ley 11/2014 para garantizar los derechos de las personas LGTBI y contra la <strong>LGTBIf&ograve;bia</strong> han sido muchas las demandas y reivindicaciones, muchas las vidas marcadas y muchas las celebraciones. Cuarenta a&ntilde;os despu&eacute;s seguimos en la calle para seguir reclamando derechos reconocidos y que van siendo cada vez m&aacute;s reales.
    </p><p class="article-text">
        La aprobaci&oacute;n de una ley no conlleva cambios sociales inmediatos, pero creo que los cambios son evidentes. De <strong>peligrosas sociales</strong> hemos pasado a poder sancionar conductas que discriminan o incitan al odio. Tenemos ya algunos ejemplos, tanto en el &aacute;mbito privado (ya hay una sanci&oacute;n interpuesta) como en el p&uacute;blico, dado que hay varios expedientes de denuncias en resoluci&oacute;n. Un ejemplo de cambio social ser&iacute;a la protesta de los estudiantes a las palabras del profesor de instituto de Lleida que tildaban las personas homosexuales de antinaturales. Palabras m&aacute;s propias de otras &eacute;pocas y que han encontrado la protesta del alumnado y la sociedad.
    </p><p class="article-text">
        Seguimos saliendo a la calle para pedir los derechos que a&uacute;n no podemos ejercer. De hecho, las mujeres lesbianas, los hombres gay, las mujeres y hombres transexuales, transg&eacute;neros, bisexuales e intersexuales tenemos reivindicaciones diferentes porque las situaciones son diferentes. Nos expresamos y reflexionamos com&uacute;nmente pero nos son necesarios espacios diferentes en los que podamos trabajar y concretar aspectos identitarios, reivindicativos a los que reclamamos respuesta.
    </p><p class="article-text">
        Seguiremos saliendo a la calle y construyendo espacios propios porque no se trata de normalizar situaciones, s&oacute;lo, sino de hacer posibles espacios de libertad que no nos clasifiquen y etiqueten seg&uacute;n las normas sexistas, heterosexistas. <strong>Nuestro deseo rompe normas discriminatorias que seguiremos cambiando, luchando contra los prejuicios y los estereotipos.</strong>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Carme Porta]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/lgtbi-fagc-lgtbifobia-heterosexismo_132_3318847.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 26 Jun 2017 09:28:22 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[40 años después]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[LGTBI]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Desde la red, directo al corazón: periodismo del alma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/carles-capdevila-periodismo-redes-sociales_132_3355277.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Ha creado toda una comunidad a su alrededor, y eso lo pueden decir pocos. Ha sido un influencer, como se dice ahora, muy relevante. Un youtuber avant-la-lettre, si queréis.</p></div><p class="article-text">
        &nbsp;&ldquo;A Carles Capdevila, in memoriam&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Cuando alguien sufre, la red puede ser un muy buen espacio de encuentro. Como generadora de emociones, es una herramienta poderosa. Hay mucha gente que se reserva el dolor &iacute;ntimamente, pero a muchas otras personas compartir el sufrimiento les ayuda a aliviarlo, y esto da la oportunidad a quien los sigue de enviarles mensajes de &aacute;nimo y consuelo. Esto es lo que vimos en el transcurso de la enfermedad del periodista Carles Capdevila. Ten&iacute;a una manera de entender la vida, el trabajo y la relaci&oacute;n con la gente que congenia mucho m&aacute;s con una mirada de mujer que con el talante masculino. Y esto lo ha conectado de una manera tan especial con la gente que muchos de nosotros hemos llorado su muerte como si nos hubiera dejado alguien de tu circulo &iacute;ntimo, alguien de casa. Y es que Carles ha creado un nuevo lenguaje period&iacute;stico, en mi opini&oacute;n, que tiene que ver con contar la vida desde dentro, a partir de escuchar a los dem&aacute;s y observarlos con empat&iacute;a. La red donde compart&iacute;a sus art&iacute;culos ha sido con &eacute;l -y quiero pensar que tambi&eacute;n para &eacute;l- un aut&eacute;ntico soporte vital. Puedo imaginar en los momentos m&aacute;s duros como le debi&oacute; dar &aacute;nimos pensar que lo que escribir&iacute;a dar&iacute;a calor a tanta gente. Tuvo poco tiempo de comprobarlo, pero en el per&iacute;odo final el contacto con su p&uacute;blico fue intens&iacute;simo, y culmin&oacute; en una Diada de Sant Jordi gloriosa, donde pudo ara&ntilde;ar minutos para cada una de las personas que se le acercaban , consciente de la importancia de ese instante para quien ten&iacute;a delante. Carles escrib&iacute;a con cuerpo y alma, sobre todo con alma, y eso rezuma en los art&iacute;culos de la &uacute;ltima &eacute;poca, que se convertir&aacute;n en cl&aacute;sicos de este nuevo periodismo, que alguien deber&aacute; ocuparse de bautizar. &ldquo;Periodismo del alma&rdquo; podr&iacute;a ser una buena manera de decir. S&oacute;lo por eso, este hombre se merece un homenaje de pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        &nbsp;Carles Capdevila, en palabras del presidente del Ara, Ferran Rod&eacute;s, dej&oacute; una huella muy especial, dio un tono femenino al diario, un caso singular en la historia de la prensa ib&eacute;rica. No puedo estar m&aacute;s de acuerdo. Y es esto lo que nos hace establecer un v&iacute;nculo poderoso con &eacute;l, con esta determinada manera de entender y de expresar el mundo, m&aacute;s all&aacute; de la estricta actualidad que nos atrapa d&iacute;a a d&iacute;a. La gente que lo apreciamos nos sabemos similares, nos reconocemos porque #somdelAra. Ha creado toda una comunidad a su alrededor, y eso lo pueden decir pocos. Ha sido un influencia, como se dice ahora, muy relevante. Un youtuber avant-la-lettre, si quer&eacute;is. Algunos -pocos pero desde la tribuna- se lo han mirado de lejos, con mirada displicente y con un tono de superioridad moral: all&aacute; ellos. Los padres y madres primerizos han encontrado en sus escritos y mon&oacute;logos la complicidad desde el humor que les hac&iacute;a falta, en aquellos momentos de extrema inseguridad en que se agradece cualquier ayuda, venga de donde venga. Todo el mundo destaca la defensa que ha hecho Carles de las personas que trabajan cuidando las otras de manera an&oacute;nima, eficaz, callada y efectiva. Estos colectivos -enfermeros, maestros, m&eacute;dicos, monitores de actividades infantiles y juveniles- ayer se sent&iacute;an hu&eacute;rfanos, y le homenajearon de las maneras m&aacute;s diversas. Llegar&aacute;n otros, estoy segura, y nos reconfortar&aacute;n. Sus art&iacute;culos son para esta gente, como aquel libro de oraciones al que el creyente vuelve una y otra vez y no tiene suficiente, o como un tutorial que los gu&iacute;a por esta vida que les ha tocado vivir. Ha conseguido reavivar el orgullo profesional y personal a personas hasta ahora sin nombre, de presencia a menudo transparente. Los ha puesto en primer plano, y ha transformado la conciencia la cual ten&iacute;amos como sociedad. Ahora cuentan, y es gracias a &eacute;l.
    </p><p class="article-text">
        &nbsp;Carles ha hecho radio, prensa, tele y al final, v&iacute;deos de Youtube. De director de peri&oacute;dico pas&oacute; a conferenciante de &eacute;xito. A saber d&oacute;nde habr&iacute;a llegado: dicen que ten&iacute;a que dar una gira americana. No me extra&ntilde;a. Alguien que conecta con el p&uacute;blico en directo y a trav&eacute;s de la red desde el minuto cero sin decir tonter&iacute;as es un tesoro, porque no se encuentra muy a menudo. Y en todas partes ha creado un lenguaje propio, y ha creado escuela.
    </p><p class="article-text">
        &nbsp;Lo a&ntilde;oraremos, y espero que crezca una multitud de profesionales que siga su maestr&iacute;a. Con las dosis necesarias de entusiasmo, humor, empat&iacute;a y sensibilidad. #gr&agrave;ciesCarles
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Meius Ferrés]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/carles-capdevila-periodismo-redes-sociales_132_3355277.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 07 Jun 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Desde la red, directo al corazón: periodismo del alma]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Periodismo,Redes sociales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Des de la xarxa, directe al cor: periodisme de l’ànima]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/carles-capdevila-periodisme-xarxes-sociales_132_3355243.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Ha creat tota una comunitat al seu voltant, i això ho poden dir pocs. Ha estat un influencer, com es diu ara, molt rellevant. Un youtuber avant-la-lettre, si voleu.</p></div><p class="article-text">
        <em>A Carles Capdevila, </em>en homenatge.
    </p><p class="article-text">
        Quan alg&uacute; pateix, la xarxa pot ser un molt bon espai de trobada. Com a generadora d&rsquo;emocions, esdev&eacute; una eina poderosa. Hi ha molta gent que es reserva el dolor &iacute;ntimament, per&ograve; a moltes altres persones compartir el patiment els ajuda a alleujar-lo, i aix&ograve; dona l&rsquo;oportunitat a qui els segueix d&rsquo;enviar-los missatges d&rsquo;&agrave;nim i consol. Aix&ograve; &eacute;s el que vam veure en el transcurs de la malaltia del periodista Carles Capdevila. Tenia una manera d&rsquo;entendre la vida, la feina i la relaci&oacute; amb la gent que s&rsquo;av&eacute; molt m&eacute;s amb una mirada de dona que no pas amb el tarann&agrave; mascul&iacute;. &nbsp;I aix&ograve; l&rsquo;ha connectat d&rsquo;una manera tan especial amb la gent que molts de nosaltres hem plorat la seva mort com si ens hagu&eacute;s deixat alg&uacute; de molt a la vora, alg&uacute; de casa. I &eacute;s que en Carles ha creat un nou llenguatge period&iacute;stic, al meu entendre, que t&eacute; a veure amb explicar la vida des de dins, a partir d&rsquo;escoltar els altres i observar-los amb empatia. La xarxa on compartia els seus articles ha estat amb ell &ndash;i vull pensar que tamb&eacute; per a ell- un aut&egrave;ntic suport vital. Puc imaginar en els moments m&eacute;s durs com li devia donar &agrave;nims pensar que all&ograve; que escriuria donaria escalf a tanta gent. Va tenir poc temps de comprovar-ho, per&ograve; en el per&iacute;ode &nbsp;final el contacte amb el seu p&uacute;blic va ser intens&iacute;ssim, i va culminar en una Diada de Sant Jordi gloriosa, on va poder esgarrapar minuts per a cadascuna de les persones que se li acostaven, conscient de la import&agrave;ncia d&rsquo;aquell instant per a qui tenia al davant.&nbsp; En Carles escrivia amb cos i &agrave;nima, sobretot amb &agrave;nima, i aix&ograve; es traspua en els articles de la darrera &egrave;poca, que esdevindran cl&agrave;ssics d&rsquo;aquest nou periodisme, que alg&uacute; s&rsquo;haur&agrave; d&rsquo;ocupar de batejar. &ldquo;Periodisme de l&rsquo;&agrave;nima&rdquo; podria ser una bona manera de dir. Nom&eacute;s per aix&ograve;, aquest home es mereix un homenatge de pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        &nbsp;En Carles Capdevila, en paraules del president de l&rsquo;Ara Ferran Rod&eacute;s, va deixar una empremta molt especial, va donar un to femen&iacute; al diari, un cas singular en la hist&ograve;ria de la premsa ib&egrave;rica. No hi puc estar m&eacute;s d&rsquo;acord. I &eacute;s aix&ograve; el que ens fa establir un vincle poder&oacute;s amb ell, amb aquesta determinada manera d&rsquo;entendre &nbsp;i d&rsquo;expressar el m&oacute;n, m&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;estricta actualitat que ens atrapa dia a dia.&nbsp; La gent que ho apreciem ens sabem semblants, ens reconeixem perqu&egrave; #somdelAra. Ha creat tota una comunitat al seu voltant, i aix&ograve; ho poden dir pocs. Ha estat un influencer, com es diu ara, molt rellevant. Un youtuber avant-la-lettre, si voleu. Alguns -pocs per&ograve; amb tribuna- s&rsquo;ho han mirat de lluny, amb mirada displicent i amb un to de superioritat moral: &nbsp;ja s&rsquo;ho faran. &nbsp;Els pares i mares primerencs han trobat en els seus escrits i mon&ograve;legs la complicitat des de l&rsquo;humor que els feia falta, en aquells moments d&rsquo;extrema inseguretat en qu&egrave; s&rsquo;agraeix qualsevol ajuda, vingui d&rsquo;on vingui. Tothom destaca la defensa que ha fet en Carles de les persones que treballen tenint cura de les altres de manera an&ograve;nima, efica&ccedil;, callada i efectiva. Aquests col&middot;lectius &ndash;infermers, mestres, metges, monitors d&rsquo;esplai- ahir se sentien orfes, i li van voler retre homenatge de les maneres m&eacute;s diverses. N&rsquo;arribaran d&rsquo;altres, n&rsquo;estic segura, i ens reconfortaran. Els seus articles s&oacute;n per a aquesta gent, com aquell &nbsp;llibre d&rsquo;oracions al qual el creient torna una vegada i una altra i no en t&eacute; mai prou, o com un tutorial que els guia per aquesta vida que els ha tocat viure. Ha aconseguit revifar &nbsp;l&rsquo;orgull professional i personal a persones fins ara sense nom, de pres&egrave;ncia sovint transparent. Els ha posat en primer pla, i ha transformat la consci&egrave;ncia que en ten&iacute;em com a societat. Ara compten, i &eacute;s gr&agrave;cies a ell.
    </p><p class="article-text">
        &nbsp;En Carles ha fet r&agrave;dio, premsa, tele i al final, v&iacute;deos de Youtube. De director de diari va passar a conferenciant d&rsquo;&egrave;xit. V&eacute;s a saber on hauria arribat: diuen que havia de fer una gira americana. No m&rsquo;estranya. &nbsp;Alg&uacute; que connecta amb el p&uacute;blic en directe i a trav&eacute;s de la xarxa des del minut zero sense dir bajanades &eacute;s un tresor, perqu&egrave; no es troba gaire sovint. I a tot arreu ha creat un llenguatge propi, i ha creat escola.
    </p><p class="article-text">
        &nbsp;L&rsquo;enyorarem, i espero que creixi una gernaci&oacute; de professionals que segueixi el seu mestratge. Amb les dosis necess&agrave;ries d&rsquo;entusiasme, humor, empatia i sensibilitat.&nbsp; <strong>#gr&agrave;ciesCarles</strong>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Meius Ferrés]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/carles-capdevila-periodisme-xarxes-sociales_132_3355243.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 07 Jun 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Des de la xarxa, directe al cor: periodisme de l’ànima]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Periodismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[¿Por qué hablan de responsabilidad social cuando quieren decir género-marketing?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/empresa-rsc-responsabilidad-social-corporativa-igualdad_132_3365874.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">¿Qué esconde todo esto de la responsabilidad social en temas de género? Dejar las cosas como están, pero con una aureola de que "nosotros aquí hacemos políticas de igualdad" y nos ponemos la medalla correspondiente</p></div><p class="article-text">
        &Uacute;ltimamente nos han acostumbrado a ver a las empresas y las administraciones p&uacute;blicas tratar el tema de la igualdad de g&eacute;nero desde la perspectiva de la &ldquo;responsabilidad social&rdquo; o &ldquo;del compromiso social&rdquo;, una nueva manera de ejercer el &ldquo;g&eacute;nero-marketing&rdquo; o lavado de cara empresarial en temas de g&eacute;nero. La pregunta es: &iquest;De qu&eacute; nos est&aacute;is hablando? Con responsabilidad social no hay m&aacute;s detr&aacute;s que un claro eufemismo, una falta de voluntad a la hora de tratar el tema de la igualdad como una cuesti&oacute;n de medidas concretas de igualdad efectiva que debe ser capital en la empresa y al que nos obligan normas de m&aacute;ximo rango, como la Ley Org&aacute;nica 3/2007, de Igualdad Efectiva entre Mujeres y Hombres.
    </p><p class="article-text">
        Lo m&aacute;s absurdo es que las propias instancias vinculadas a la igualdad se han cre&iacute;do esta broma de mal gusto y est&aacute;n dispuestas a aceptar -y aceptan sin ning&uacute;n tipo de cuestionament- esta pura y burda falacia. &iquest;A alguien se le ocurre que el salario de los trabajadores o el tiempo de trabajo sea un tema de &ldquo;responsabilidad social&rdquo; o de &ldquo;compromiso social&rdquo;? &iquest;Verdad que no? Todo el mundo en la empresa quiere que sean efectivas las normas que obligan a pagar el salario a fin de mes, a respetar la jornada m&aacute;xima o las vacaciones anuales sin tener que apelar al compromiso social y a la buena voluntad de la persona que dirige la empresa. Las mujeres queremos que se cumplan las normas laborales y los convenios colectivos de igual manera que el resto de derechos laborales, porque las normas de igualdad tambi&eacute;n son normas vinculantes.
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Qu&eacute; esconde todo esto de la responsabilidad social en temas de g&eacute;nero? Si analizais un poco vereis una clara falta de mujeres en los puestos de decisi&oacute;n y una brecha salarial galopante que no se tiene ninguna voluntad de combatir. O sea, dejar las cosas como est&aacute;n, pero con una aureola de que &ldquo;nosotros aqu&iacute; hacemos pol&iacute;ticas de igualdad&rdquo; y nos ponemos la medalla correspondiente. Pues pasemos de las pol&iacute;ticas a los derechos efectivos.
    </p><p class="article-text">
        Desgraciadamente, estamos empezando a aceptar como un hecho indiscutible que los derechos de las mujeres tengan que depender del supuesto compromiso social o responsabilidad social de nuestra empresa o instituci&oacute;n p&uacute;blica. Nosotras no queremos vernos en esta trampa que lo &uacute;nico que persigue es lavar la imagen sucia en temas de g&eacute;nero en instituciones y empresas b&aacute;sicamente machistas y en absoluto paritarias. Efectivamente, en los &uacute;ltimos tiempos asistimos a una especie de g&eacute;nero-marketing de instituciones p&uacute;blicas y privadas que quieren esconder bajo el paraguas de la responsabilidad o del compromiso social la falta de paridad en sus &oacute;rganos de direcci&oacute;n, su ausencia de mujeres en los puestos de responsabilidad, la falta de normas efectivas de corresponsabilidad real... en definitiva, la falta de igualdad de oportunidades.
    </p><p class="article-text">
        Acudir a responsabilidad social en temas de igualdad es una manera de desviar la atenci&oacute;n hacia mecanismos no vinculantes (lo que los anglosajones llaman soft law) una cuesti&oacute;n que deber&iacute;a ser respetada y exigible como cualquier otro derecho contenido en una ley org&aacute;nica. Que no nos hablen de responsabilidad social cuando quieren decir g&eacute;nero-marketing.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Consuelo Chacartegui Jávega]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/empresa-rsc-responsabilidad-social-corporativa-igualdad_132_3365874.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 02 Jun 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[¿Por qué hablan de responsabilidad social cuando quieren decir género-marketing?]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Empresas,Responsabilidad social corporativa]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Per què parlen de responsabilitat social quan volen dir gènere-marqueting?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/empresa-rsc-responsabilitat-social-corporativa-igualtat_132_3365866.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Què amaga tot això de la responsabilitat social en temes de gènere? Deixar les coses com estan, però amb una aurèola de què "nosaltres aquí fem polítiques d'igualtat" i ens posem la medalla corresponent</p></div><p class="article-text">
        Darrerament ens han acostumat a veure a les empreses i les administracions p&uacute;bliques tractar el tema de la igualtat de g&egrave;nere des de la perspectiva de la &ldquo;responsabilitat social&rdquo; o &ldquo;del comprom&iacute;s social&rdquo;, una nova manera d&rsquo;exercir el &ldquo;g&egrave;nere-marqueting&rdquo; o rentat de cara empresarial en temes de g&egrave;nere. La pregunta &eacute;s: de qu&egrave; ens esteu parlant? Amb responsabilitat social no hi ha m&eacute;s darrere que un clar eufemisme, una manca de voluntat a l&rsquo;hora de tractar el tema de la igualtat com una q&uuml;esti&oacute; de mesures concretes d&rsquo;igualtat efectiva que ha de ser cabdal a l&rsquo;empresa i al qual ens obliguen normes de m&agrave;xim rang, com la Llei Org&agrave;nica 3/2007, d&rsquo;Igualtat Efectiva entre Dones i Homes.
    </p><p class="article-text">
        El m&eacute;s absurd &eacute;s que les pr&ograve;pies inst&agrave;ncies vinculades a la igualtat s&rsquo;han cregut aquesta broma de mal gust i estan disposades a acceptar &ndash;i accepten sense cap mena de q&uuml;estionament- aquesta pura i burda fal&middot;l&agrave;cia. A alg&uacute; se li acudeix que el salari de les persones treballadores o el temps de treball sigui un tema de &ldquo;responsabilitat social&rdquo; o de &ldquo;comprom&iacute;s social&rdquo;? Oi que no? Tothom a l'empresa vol que siguin efectives les normes que obliguen a pagar el salari a final de mes, a respectar la jornada m&agrave;xima o les vacances anuals sense haver d'apel&middot;lar al comprom&iacute;s social i a la bona voluntat de la persona que dirigeix l&rsquo;empresa. Les dones volem que es compleixin les normes laborals i els convenis col&middot;lectius d'igual manera que la resta de drets laborals, perqu&egrave; les normes d&rsquo;igualtat tamb&eacute; s&oacute;n normes vinculants.  
    </p><p class="article-text">
        Qu&egrave; amaga tot aix&ograve; de la responsabilitat social en temes de g&egrave;nere? Si analitzeu una mica, veureu que una clara manca de dones en els llocs de decisi&oacute; i una bretxa salarial galopant que no es t&eacute; cap voluntat de combatre. O sigui, deixar les coses com estan, per&ograve; amb una aur&egrave;ola de qu&egrave; &ldquo;nosaltres aqu&iacute; fem pol&iacute;tiques d&rsquo;igualtat&rdquo; i ens posem la medalla corresponent. Doncs passem de les pol&iacute;tiques als drets efectius.
    </p><p class="article-text">
        Malauradament, estem comen&ccedil;ant a acceptar com un fet indiscutible que els drets de les dones hagin de dependre del suposat comprom&iacute;s social o responsabilitat social de la nostra empresa o instituci&oacute; p&uacute;blica. Nosaltres no volem veure&rsquo;ns en aquesta trampa que l&rsquo;&uacute;nica cosa que persegueix &eacute;s rentar la imatge bruta en temes de g&egrave;nere a institucions i empreses b&agrave;sicament masclistes i en absolut parit&agrave;ries. Efectivament, en els darrers temps hi assistim a una mena de g&egrave;nere-m&agrave;rqueting d&rsquo;institucions p&uacute;bliques i privades que volen amagar sota els paraig&uuml;es de la responsabilitat o del comprom&iacute;s social la falta de paritat en els seus &ograve;rgans de direcci&oacute;, la seva abs&egrave;ncia de dones en els llocs de responsabilitat, la manca de normes efectives de corresponsabilitat real... en definitiva, la manca d&rsquo;igualtat d&rsquo;oportunitats.
    </p><p class="article-text">
        Acudir a responsabilitat social en temes d&rsquo;igualtat &eacute;s una manera de desviar l&rsquo;atenci&oacute; cap a mecanismes no vinculants (el que els anglosaxons anomenen <em>soft law</em>) una q&uuml;esti&oacute; que hauria de ser respectada i exigible com qualsevol altre dret contingut en una llei org&agrave;nica. Que no ens parlin de responsabilitat social quan volen dir g&egrave;nere-marketing.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Consuelo Chacartegui Jávega]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/empresa-rsc-responsabilitat-social-corporativa-igualtat_132_3365866.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 02 Jun 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Per què parlen de responsabilitat social quan volen dir gènere-marqueting?]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Empresas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La meritocracia laboral, una trampa para las mujeres]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/meritocracia-machismo-desigualdadlaboral-igualdadlaboral-diversidad_132_3390618.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Hoy en día hay muchas mujeres jóvenes que piensan que la discriminación no existe y que si actúan siguiendo los principios de la meritocracia llegarán donde quieran. Este pensamiento democrático tan loable está desgraciadamente muy lejos de la realidad</p></div><p class="article-text">
        Hace 45 a&ntilde;os que vivo en pareja con un ingeniero industrial. Me cuenta que entre los estudiantes de su promoci&oacute;n hab&iacute;a una rara avis: una chica. &iquest;Era bonita?, o bien, &iquest;era ingeniera?, las dos cosas a la vez era algo imposible. En cualquier caso, se la consideraba una for&aacute;nea: no pod&iacute;a formar parte del grupo de los ingenieros, una carrera de hombres. En el curso 2014-2015 hab&iacute;a 6.522 titulados de grado y master... de este total, aproximadamente 600 eran chicas. Un escaso 10%.
    </p><p class="article-text">
        Hoy en d&iacute;a hay muchas mujeres j&oacute;venes que piensan que la discriminaci&oacute;n no existe y que si act&uacute;an siguiendo los principios de la meritocracia llegar&aacute;n donde quieran. Este pensamiento democr&aacute;tico tan loable est&aacute; desgraciadamente muy lejos de la realidad. La meritocracia va en detrimento de las mujeres porque no reconoce las discriminaciones sistem&aacute;ticas que &eacute;stas viven en los &aacute;mbitos laborales. Pensemos sino, en los sesgos en la selecci&oacute;n de candidatos y candidatas para alcanzar un empleo, en las injusticias en la promoci&oacute;n laboral, en las dificultades para encontrar mentoras, en la exclusi&oacute;n de las mujeres de las redes informales de relaci&oacute;n laboral que establecen los hombres, redes de relaci&oacute;n que son muy importantes para subir o mantenerse en las esferas de decisi&oacute;n; pensemos tambi&eacute;n en los tratos a veces vejatorios y de acoso sexual que aplica el grupo masculino....
    </p><p class="article-text">
        Los detractores de las acciones afirmativas (la discriminaci&oacute;n positiva) postulan que estas acciones son discriminaciones hacia el grupo de los hombres; defienden que si algunas mujeres han llegado al pico m&aacute;s alto de la organizaci&oacute;n (la excepci&oacute;n que confirma la regla) tambi&eacute;n puede llegar el resto. Y esta farsa les permite decir que si sus contrapartes femeninas no llegan a las esferas del poder o a posiciones elevadas es por culpa de deficiencias personales o incapacidades. Y as&iacute; el grupo masculino se queda tan ancho y sin un &aacute;pice de culpabilidad.
    </p><p class="article-text">
        La meritocracia es un mito porque cuando las mujeres quieren romper el techo de cristal sirve de poco, aunque muchas mujeres j&oacute;venes no se den cuenta. Se usa para justificar descaradamente el estatus quo. La ideolog&iacute;a de la meritocracia implica obviar expectativas sociales, significados, atribuciones, reconocimientos y consecuencias diferenciales que tienen las conductas de hombres y mujeres en contextos particulares (un ejemplo claro es la diferente atribuci&oacute;n e interpretaci&oacute;n que se hace cuando hombres y mujeres demuestran ambici&oacute;n: se espera y se valora positivamente que los hombres sean ambiciosos pero si las mujeres se muestran como tales, se las cuestiona vigorosamente).
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Qu&eacute; podemos hacer? Soy de la opini&oacute;n que se deber&iacute;a apostar por una concepci&oacute;n social que reconozca la diversidad y la variabilidad humanas como valor enormemente trascendente. Insistir en la riqueza que aportan las diferentes identidades de g&eacute;nero, raza, color y etnia cuando trabajan juntas.
    </p><p class="article-text">
        El reconocimiento tanto por parte de los hombres como por parte de las mujeres sobre la diversidad y la variabilidad humana har&iacute;a que las mujeres no sean la alteridad que debe luchar contra un tel&oacute;n de fondo impasible (me refiero a los hombres como grupo universal con el que nos comparamos y tomamos como gu&iacute;a para construir nuestra propia identidad). La diversidad es en mi opini&oacute;n un valor important&iacute;simo para que muchas m&aacute;s mujeres puedan entrar en &aacute;mbitos laborales tradicionalmente masculinos y alcanzar puestos de alta responsabilidad. Pero hace falta trabajar a fondo para ahuyentar los estereotipos autom&aacute;ticos y, sobre todo, las valoraciones negativas que nos desacreditan como grupo. La diversidad como un valor conllevar&iacute;a la desaparici&oacute;n de la brecha salarial, no tener que confrontar y luchar por la conciliaci&oacute;n dom&eacute;stica, no tener sentimientos de culpabilidad en la creencia de que desatendemos a ni&ntilde;os y ni&ntilde;as... Significar&iacute;a la igualdad en la diferenciaci&oacute;n de cada uno. Hoy por hoy muchas mujeres saben lo que les espera y renuncian; otras, abandonan sus carreras y construyen sus propias empresas y trabajos.
    </p><p class="article-text">
        Las leyes son necesarias, obviamente, pero a veces crean el espejismo de que ya hay alguien que se ocupa de la desigualdad y la discriminaci&oacute;n y que, por tanto, no debemos preocuparnos. Personalmente creo que se deber&iacute;a trabajar much&iacute;simo m&aacute;s para convencer que s&oacute;lo a partir de los valores de la igualdad en la diversidad humana podremos construir organizaciones m&aacute;s humanas, m&aacute;s ricas y enriquecedoras y mucho m&aacute;s competitivas.
    </p><p class="article-text">
        Desde el punto de vista puramente econ&oacute;mico es una malversaci&oacute;n no aprovechar las potencialidades del 50% de la poblaci&oacute;n que se ve empleada por debajo de sus capacidades para una discriminaci&oacute;n basada en prejuicios y estereotipos. Es m&aacute;s, es una irresponsabilidad prescindir de los nuevos puntos de vista, de los nuevos modos de enfoque de los problemas y de las decisiones que pueden aportar las mujeres en todos los &aacute;mbitos laborales y en las esferas del poder.
    </p><p class="article-text">
        Igualmente, la sociedad tiene que poner en valor la procreaci&oacute;n como algo ineludible a medio y largo plazo. La organizaci&oacute;n econ&oacute;mica y social descarga toda la responsabilidad de la procreaci&oacute;n, el cuidado y la atenci&oacute;n de las personas mayores sobre la espalda de las mujeres. Y lo hace aplicando los estereotipos y distribuci&oacute;n de roles por raz&oacute;n de g&eacute;nero. Todo ello sit&uacute;a a las mujeres en desventaja en el desarrollo de sus carreras profesionales y hace que se reduzca la descendencia; en nuestro pa&iacute;s, la media de hijos / hijas por mujer deber&iacute;a alarmar de lo m&aacute;s. Si no se pone remedio, en pocos a&ntilde;os la pir&aacute;mide de edad habr&aacute; invertido. El n&uacute;mero tan bajo de descendencia tiene graves repercusiones en el mercado de trabajo: significa poca entrada de j&oacute;venes en el mundo laboral y un envejecimiento de las plantillas, al tiempo que crecen las dificultades para el mantenimiento de las pensiones.
    </p><p class="article-text">
        Por lo tanto, la procreaci&oacute;n deber&iacute;a ser una responsabilidad prioritaria de toda la sociedad. No es ahora el momento de detallarlo pero Islandia podr&iacute;a ser un modelo importante a tener en cuenta.
    </p><p class="article-text">
        Creo que muchos hombres se a&ntilde;adir&iacute;an a esta manera de ver las cosas y es en esta l&iacute;nea que considero que los estamentos pol&iacute;ticos y sociales deber&iacute;an dirigir los pasos: construir el valor de la diversidad y perseverar con acciones de convencimiento que acompa&ntilde;en las reglamentaciones absolutamente necesarias.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Maria Àngels Viladot]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/meritocracia-machismo-desigualdadlaboral-igualdadlaboral-diversidad_132_3390618.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 20 May 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[La meritocracia laboral, una trampa para las mujeres]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Machismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La meritocràcia laboral, una trampa per a les dones]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/meritocracia-masclisme-desigualtat-laboral-diversitat_132_3390609.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Avui dia hi ha moltes dones joves que pensen que la discriminació no existeix i que si actuen seguint els principis de la meritocràcia arribaran on vulguin. Aquest pensament democràtic tan lloable està dissortadament molt lluny de la realitat</p></div><p class="article-text">
        Fa 45 anys que visc en parella amb un enginyer industrial. M&rsquo;explica que entre els estudiants de la seva promoci&oacute; hi havia una <em>rara avis</em>: una noia. Era bonica? Era enginyera?, les dues coses alhora era quelcom impossible. En qualsevol cas, se la considerava una forana: no podia formar part del grup dels enginyers, una carrera d&rsquo;homes. En el curs 2014-2015 hi havia 6.522 titulats i titulades de grau i m&agrave;ster...  d&rsquo;aquest total, aproximadament 600 eren noies. Un esc&agrave;s 10%.  
    </p><p class="article-text">
        Avui dia hi ha moltes dones joves que pensen que la discriminaci&oacute; no existeix i que si actuen seguint els principis de la meritocr&agrave;cia arribaran on vulguin. Aquest pensament democr&agrave;tic tan lloable est&agrave; dissortadament molt lluny de la realitat. La meritocr&agrave;cia va en detriment de les dones perqu&egrave; no reconeix les discriminacions sistem&agrave;tiques que aquestes viuen en els &agrave;mbits laborals. Pensem si no en els biaixos en la selecci&oacute; de candidats i candidates per assolir una feina, en les injust&iacute;cies en la promoci&oacute; laboral, en les dificultats per trobar mentores, en l&rsquo;exclusi&oacute; de les dones de les xarxes informals de relaci&oacute; laboral que estableixen els homes, xarxes de relaci&oacute; que s&oacute;n molt importants per pujar o mantenir-se en les esferes de decisi&oacute;; pensem tamb&eacute; en els tractes a vegades vexatoris i d&rsquo;assetjament sexual que aplica el grup macul&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        Els detractors de les accions afirmatives (la discriminaci&oacute; positiva) postulen que aquestes accions s&oacute;n discriminacions cap al grup dels homes;  defensen que si algunes dones han arribat al pic m&eacute;s alt de l&rsquo;organitzaci&oacute; (l&rsquo;excepci&oacute; que confirma la regla) tamb&eacute; hi pot arribar la resta. I aquesta farsa els permet dir que si les seves contraparts femenines  no arriben a les esferes del poder o en posicions elevades &eacute;s per culpa de defici&egrave;ncies personals o incapacitats. I aix&iacute; el grup mascul&iacute; es queda tan ample i sense una engruna de culpabilitat.  La meritocr&agrave;cia &eacute;s un mite perqu&egrave; quan les dones volen trencar el sostre de vidre serveix de ben poca cosa, encara que moltes dones joves no se n&rsquo;adonin. S&rsquo;usa per a justificar descaradament l&rsquo;<em>status quo</em>.  La ideologia de la meritocr&agrave;cia implica obviar expectatives socials, significats, atribucions, reconeixements i conseq&uuml;&egrave;ncies diferencials que tenen les conductes d&rsquo;homes i dones en contextos particulars (un exemple clar &eacute;s la diferent atribuci&oacute; i interpretaci&oacute; que es fa quan homes i dones demostren ambici&oacute;: s&rsquo;espera i es valora positivament que els homes siguin ambiciosos per&ograve; si les dones es mostren com a tal se les q&uuml;estiona vigorosament).
    </p><p class="article-text">
        Qu&egrave; podem fer? Doncs s&oacute;c del parer que caldria apostar per una concepci&oacute; social que reconegui la diversitat i la variabilitat humanes com a valor enormement transcendent. Insistir en la riquesa que aporten les diferents identitats de g&egrave;nere, ra&ccedil;a, color i &egrave;tnia quan treballen juntes.
    </p><p class="article-text">
        El reconeixement tant per part dels homes com per part de les dones sobre la diversitat i la variabilitat humana faria que les dones no siguin l&rsquo;alteritat que ha de lluitar contra un tel&oacute; de fons impassible (em refereixo als homes com a grup universal amb el qual ens comparem i prenem com a guia per construir la nostra pr&ograve;pia identitat).  La diversitat &eacute;s al meu entendre un valor important&iacute;ssim per tal que moltes m&eacute;s dones puguin entrar en &agrave;mbits laborals tradicionalment masculins i assolir llocs d&rsquo;alta responsabilitat. Cal per&ograve; treballar a fons per foragitar els estereotips autom&agrave;tics i, sobretot, les valoracions negatives que ens desacrediten com a grup. La diversitat com un valor comportaria la desaparici&oacute; de la bretxa salarial,  no haver de confrontar i lluitar per la conciliaci&oacute; dom&egrave;stica, no tenir sentiments de culpabilitat en la creen&ccedil;a que desatenem les criatures ... Significaria la igualtat en la diferenciaci&oacute; de cadasc&uacute;. Ara per ara, moltes dones saben el que els espera i renuncien; d&rsquo;altres, abandonen les seves carreres i construeixen les seves pr&ograve;pies empreses i feines. 
    </p><p class="article-text">
        Les lleis s&oacute;n necess&agrave;ries, &ograve;bviament, per&ograve; a vegades creen el miratge de qu&egrave; ja hi ha alg&uacute; que s&rsquo;ocupa de la desigualtat i la discriminaci&oacute; i que, per tant, no cal que ens preocupem. Personalment crec que s&rsquo;hauria de treballar molt&iacute;ssim m&eacute;s per conv&egrave;ncer que nom&eacute;s a partir dels valors de la igualtat en la diversitat humana podrem construir organitzacions m&eacute;s humanes, m&eacute;s riques i enriquidores i molt m&eacute;s competitives.
    </p><p class="article-text">
        Des del punt de vista purament econ&ograve;mic &eacute;s una malversaci&oacute;  no aprofitar  les potencialitats del 50% de la poblaci&oacute; que es veu empleada per sota de les seves capacitats per una discriminaci&oacute; basada en prejudicis i estereotips. &Eacute;s m&eacute;s, &eacute;s una irresponsabilitat prescindir dels nous punts de vista, de les noves maneres d&rsquo;enfocament dels problemes i de les decisions que poden aportar les dones en tots els &agrave;mbits laborals i en les esferes del poder.
    </p><p class="article-text">
        Igualment, la societat ha de fer valdre la procreaci&oacute; com quelcom ineludible a mitj&agrave; i llarg termini. L&rsquo;organitzaci&oacute; econ&ograve;mica i social descarrega tota la responsabilitat de la procreaci&oacute;, la cura i l&rsquo;atenci&oacute; de les persones m&eacute;s grans sobre l&rsquo;esquena de les dones. I ho fa aplicant els estereotips i distribuci&oacute; de rols per ra&oacute; de g&egrave;nere.  Tot aix&ograve; situa a les dones en desavantatge en el desenvolupament de les seves carreres professionals i  fa que es redueixi el nombre de criatures; a casa nostra, la mitjana de fills/filles per dona ens hauria d&rsquo;alarmar d&rsquo;all&ograve; m&eacute;s. Si no s&rsquo;hi posa remei,  en pocs anys la pir&agrave;mide d&rsquo;edat s&rsquo;haur&agrave; invertit. El nombre tan baix de descend&egrave;ncia t&eacute; greus repercussions en el mercat de treball: significa poca entrada de joves en el m&oacute;n laboral i un envelliment de les plantilles,  al mateix temps que creixen les dificultats per al manteniment de les pensions.
    </p><p class="article-text">
        Per tant,  la procreaci&oacute; hauria d&rsquo;&eacute;sser una responsabilitat priorit&agrave;ria de tota la societat. No &eacute;s ara el moment de detallar-ho per&ograve; Isl&agrave;ndia podria ser un model important a tenir en compte.
    </p><p class="article-text">
          Crec que molts homes s&rsquo;afegirien a aquesta manera de veure les coses i &eacute;s en aquesta l&iacute;nia que considero que els estaments pol&iacute;tics i socials haurien de dirigir les passes: construir el valor de la diversitat  i perseverar  amb accions de convenciment que acompanyin les reglamentacions absolutament necess&agrave;ries.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Maria Àngels Viladot]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/meritocracia-masclisme-desigualtat-laboral-diversitat_132_3390609.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 20 May 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[La meritocràcia laboral, una trampa per a les dones]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Las violencias sexuales y la legitimidad de los depredadores]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/violencia-de-genero-violencia-sexual-violacion-multiple_132_3397752.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Tenemos que dejar de construir contextos que nos presenten como un elemento más para el disfrute masculino heteropatriarcal. Aquí está la base de las violencias sexuales</p></div><p class="article-text">
        En los &uacute;ltimos d&iacute;as hemos podido leer el escrito de la Fiscal&iacute;a sobre la violaci&oacute;n m&uacute;ltiple perpetrada a una mujer joven durante las Fiestas de San Ferm&iacute;n el julio pasado. Yo no pod&iacute;a contener las l&aacute;grimas y las n&aacute;useas mientras le&iacute;a el nivel de crueldad de la agresi&oacute;n y la objetivaci&oacute;n de la chica que la estaba sufriendo. Cabe decir que, gratamente, en este caso, la Fiscal&iacute;a ha situado bien y ha impulsado la sensibilizaci&oacute;n sobre el caso y la condena social. Sin duda habr&aacute; un antes y un despu&eacute;s de este juicio y -esperamos- de esta sentencia.
    </p><p class="article-text">
        Pero hasta cierto punto es f&aacute;cil empatizar con una aberraci&oacute;n de este nivel, todo el mundo se siente herido. El problema est&aacute; en pensar que son situaciones aisladas, fruto de la enajenaci&oacute;n mental de algunos hombres o que el consumo de alcohol u otras drogas ha influido. De este modo, no hay que remover nuestras conciencias ni cuestionar como, quiz&aacute;s sin saberlo, estamos legitimando la estructura que acaba generando este tipo de situaciones.
    </p><p class="article-text">
        Vemos diariamente la instrumentalizaci&oacute;n de las mujeres y de sus cuerpos en los contextos de ocio, los carteles de las discotecas vendi&eacute;ndonos como reclamo, las ofertas de entrada gratis para las mujeres en los locales nocturnos, los lemas en las Fiestas Mayores (entre ellas San Fermines) creando la expectativa sexual como algo que forma parte indisoluble de la fiesta al mismo tiempo que el alcohol y / u otras sustancias, etc. Las mujeres tambi&eacute;n crecemos normalizando estos entornos como crecemos normalizando el acoso que por nuestra socializaci&oacute;n a veces nos resulta casi imperceptible; cuando tocan nuestro cuerpo sin permiso, cuando nos acorralan entre varios hombres en los locales nocturnos o nos invitan a una copa pretendiendo que existe una deuda impl&iacute;cita que se paga sexualmente. Estas son pr&aacute;cticas mayoritariamente presentes en los entornos de ocio nocturno.
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Qu&eacute; tienen que ver con la aberrante agresi&oacute;n sexual de San Fermines? Todo. Porque estas pr&aacute;cticas habituales legitiman la percepci&oacute;n de impunidad en el acceso a los cuerpos de las mujeres y funcionan tambi&eacute;n como rituales de reconocimiento de la masculinidad. Este &ldquo;ofrecimiento&rdquo; constante y p&uacute;blico del cuerpo femenino da a la construcci&oacute;n hegem&oacute;nica de la masculinidad el escenario perfecto para llevar a cabo sus rituales de reafirmaci&oacute;n. Esta situaci&oacute;n es a&uacute;n m&aacute;s visible en las agresiones en grupo donde, como explica brillantemente Rita Laura Segato, la violencia contra los cuerpos de las mujeres se acaba convirtiendo en una muestra de fuerza entre hombres y de construcci&oacute;n del poder masculino.
    </p><p class="article-text">
        Recientemente el &aacute;mbito del las Fiestas Mayores est&aacute; poniendo el foco en la prevenci&oacute;n de las agresiones sexuales con varios protocolos y campa&ntilde;as. Es un gran avance; pero hay que ir mucho m&aacute;s all&aacute;: es importante respetar el consentimiento en las relaciones sexuales, si. Pero esta perspectiva, si no vigilamos, nos vuelve a colocar a las mujeres en un papel pasivo a expensas de la &ldquo;interpretaci&oacute;n&rdquo; del otro sobre lo que es el consentimiento. Hay que construir un relato que hable del deseo de las mujeres, no ser objeto de deseo o objetivaci&oacute;n. Tenemos que dejar de construir contextos que nos presenten como un elemento m&aacute;s para el disfrute masculino heteropatriarcal. Aqu&iacute; est&aacute; la base de las violencias sexuales.
    </p><p class="article-text">
        Cuando se producen situaciones tan graves como la que da lugar a este art&iacute;culo, no podemos hacer &uacute;nicamente una atribuci&oacute;n individual de la responsabilidad. Cada vez que socialmente toleramos -de diferentes maneras- el mensaje de las mujeres como objetos para ser mirados, utilizados o al servicio de la construcci&oacute;n de la masculinidad tradicional estamos contribuyendo a legitimar los depredadores que son, al final, la punta del iceberg, pero la corresponsabilidad en la transformaci&oacute;n es colectiva y pol&iacute;tica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Gemma Altell Albajes]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/violencia-de-genero-violencia-sexual-violacion-multiple_132_3397752.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 16 May 2017 06:27:17 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Las violencias sexuales y la legitimidad de los depredadores]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Violencia de género,Violencia sexual,Violaciones]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les violències sexuals i la legitimitat dels depredadors]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/violencia-de-genere-violencia-sexual-violacio-multiple_132_3397746.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Hem de deixar de construir contextos que ens presentin com  un element més pel</p><p class="subtitle">gaudi</p><p class="subtitle">masculí heteropatriarcal. Aquí està la base de les violències sexuals</p></div><p class="article-text">
        En els &uacute;ltims dies hem pogut llegir l&rsquo;escrit de la Fiscalia sobre la violaci&oacute; m&uacute;ltiple perpetrada a una dona jove durant les Festes de San Ferm&iacute;n el juliol passat. Jo no podia contenir les ll&agrave;grimes i les n&agrave;usees mentre llegia el nivell de crueltat de l&rsquo;agressi&oacute; i l'objectivaci&oacute; de la noia que l&rsquo;estava patint. Val a dir que, gratament, en aquest cas, la Fiscalia s&rsquo;ha situat b&eacute; i ha impulsat la sensibilitzaci&oacute; sobre el cas i la condemna social. Sens dubte hi haur&agrave; un abans i un despr&eacute;s d&rsquo;aquest judici i-esperem- d&rsquo;aquesta sent&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; fins a cert punt &eacute;s f&agrave;cil empatitzar amb una aberraci&oacute; d&rsquo;aquest nivell, a tothom colpeix. El problema est&agrave; en el fet de pensar que s&oacute;n situacions a&iuml;llades, fruit de l&rsquo;alienaci&oacute; mental d&rsquo;alguns homes o que el consum d&rsquo;alcohol o altres drogues hi ha influ&iuml;t. D&rsquo;aquesta manera, no cal remoure les nostres consci&egrave;ncies ni posar en q&uuml;esti&oacute; com, potser sense saber-ho, estem legitimant l&rsquo;estructura que acaba generant aquest tipus de situacions.
    </p><p class="article-text">
        Veiem di&agrave;riament &nbsp;la instrumentalitzaci&oacute; de les dones i dels seus cossos en els contextos d&rsquo;oci, els cartells de les discoteques venent-nos com a reclam, les ofertes d&rsquo;entrada gratis per les dones als locals nocturns, els lemes a les Festes Majors (entre elles San Fermines) creant l&rsquo;expectativa sexual com quelcom que forma part indissoluble de la festa al mateix temps que l&rsquo;alcohol i/o altres subst&agrave;ncies, etc. Les dones tamb&eacute; creixem normalitzant aquests entorns com creixem normalitzant l&rsquo;assetjament que -per la nostra socialitzaci&oacute;- a voltes ens resulta gaireb&eacute; imperceptible; quan toquen el nostre cos sense perm&iacute;s, quan ens acorralen entre alguns&nbsp;homes en els locals nocturns o ens conviden a una copa pretenent que existeix un deute impl&iacute;cit que es paga sexualment. Aquestes s&oacute;n pr&agrave;ctiques majorit&agrave;riament presents en els entorns d&rsquo;oci nocturn.
    </p><p class="article-text">
        Que tenen a veure amb l&rsquo;aberrant agressi&oacute; sexual de San Fermines? Tot, perqu&egrave; aquestes pr&agrave;ctiques habituals legitimen la percepci&oacute; d&rsquo;impunitat en l&rsquo;acc&eacute;s als cossos de les dones i funcionen tamb&eacute; com a rituals de reconeixement de la masculinitat. Aquest &ldquo;oferiment&rdquo; constant i p&uacute;blic del cos femen&iacute; d&oacute;na a la construcci&oacute; hegem&ograve;nica de la masculinitat l&rsquo;escenari perfecte per portar a terme els seus rituals de reafirmaci&oacute;. Aquesta situaci&oacute; &eacute;s encara m&eacute;s visible en les agressions en grup on, com explica brillantment Rita Laura Segato, la viol&egrave;ncia contra els cossos de les dones s&rsquo;acaba convertint en una mostra de for&ccedil;a entre homes i de construcci&oacute; del poder mascul&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        Recentment l&rsquo;&agrave;mbit de les Festes Majors est&agrave; posant el focus en la prevenci&oacute; de les agressions sexuals amb diversos protocols i campanyes. &Eacute;s un gran aven&ccedil;; per&ograve; cal anar molt m&eacute;s enll&agrave;: &eacute;s important respectar el consentiment en les relacions sexuals, s&iacute;. Per&ograve; aquesta perspectiva, si no vigilem, ens torna a col&middot;locar a les dones en un paper passiu a expenses de la &ldquo;interpretaci&oacute;&rdquo; de l&rsquo;altre sobre qu&egrave; &eacute;s el consentiment. Cal construir un relat que parli&nbsp; del desig de les dones, no&nbsp; ser objecte de desig o objectivaci&oacute;. Hem de deixar de construir contextos que ens presentin com&nbsp; un element m&eacute;s pel <em>gaudi</em> mascul&iacute; heteropatriarcal. Aqu&iacute; est&agrave; la base de les viol&egrave;ncies sexuals.
    </p><p class="article-text">
        Quan es produeixen situacions tan greus com la que d&oacute;na lloc a aquest article, no podem fer &nbsp;&uacute;nicament una atribuci&oacute; individual de la responsabilitat. Cada vegada que socialment tolerem -de diferents maneres- el missatge de les dones com a objectes per ser mirats, utilitzats o al servei de la construcci&oacute; de la masculinitat &nbsp;tradicional estem contribuint a legitimar&nbsp; els depredadors que s&oacute;n, al final, la punta de l&rsquo;iceberg per&ograve; la corresponsabilitat en la transformaci&oacute; &eacute;s col&middot;lectiva i pol&iacute;tica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Gemma Altell Albajes]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/violencia-de-genere-violencia-sexual-violacio-multiple_132_3397746.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 16 May 2017 06:24:57 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Les violències sexuals i la legitimitat dels depredadors]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Violencia de género,Violencia sexual]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Visibles e iguales]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/igualdad-patriarcado-lesbianas-heteropatriarcado_132_3405141.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Las mujeres lesbianas somos marginales o somos espectáculo. Pero no queremos ser marginales aunque crezcamos en los márgenes</p></div><p class="article-text">
        El pasado 26 de abril se celebr&oacute; el d&iacute;a de la visibilidad l&eacute;sbica. Una jornada reivindicativa que se celebra en todas partes y que pretende poner a las mujeres lesbianas en el centro de atenci&oacute;n. Es un d&iacute;a que deber&iacute;a ser todos los d&iacute;as. A pesar de todo, es necesario, porque nunca deber&iacute;a invisibilizarse una forma de querer.
    </p><p class="article-text">
        Visibilizarse para tener los mismos derechos. A estas alturas podemos hacer un peque&ntilde;o balance de la visibilidad reclamada. Se llevaron a cabo actos diversos, festivos, culturales y reivindicativos. Pocos medios se hicieron eco m&aacute;s all&aacute; de la an&eacute;cdota. Un v&iacute;deo que, simb&oacute;licamente, mostraba el amor l&eacute;sbico ante la &ldquo;moreneta&rdquo; fue lo que centr&oacute; la atenci&oacute;n de los medios. S&oacute;lo un acto local, una &ldquo;besada&rdquo; en Sant Cugat, fue recogido por el medio local de referencia. Algunos digitales, algunos art&iacute;culos de opini&oacute;n, los digitales del movimiento LGTBI ... El resto, los grandes medios, el r&aacute;bano por las hojas.
    </p><p class="article-text">
        Esto me lleva a un art&iacute;culo de hace muchos a&ntilde;os atr&aacute;s &ldquo;Ni&ntilde;a-muerde-perro (o de por qu&eacute; no existe el lesbianismo)&rdquo;, publicado en la revista &ldquo;Nosotras que nos queremos tanto&rdquo; en 1986, editada por el Colectivo de feministas Lesbianas de Madrid en el que se desarrolla un an&aacute;lisis de la negaci&oacute;n que el sistema heteropatriarcal hace del lesbianismo. 31 a&ntilde;os despu&eacute;s seguimos reclamando y reivindicando hacernos visibles.
    </p><p class="article-text">
        &iquest;El amor rompe normas? Unos a&ntilde;os antes del art&iacute;culo el Frente de Liberaci&oacute;n Gay de Catalunya proclamaba en un lema &ldquo;Rompe la norma. Ama como quieras &rdquo;, un lema hist&oacute;rico que ha estado al frente de las reivindicaciones. Los avances han llegado (aunque queda mucho por hacer) pero... &iquest;Las lesbianas somos visibles? &iquest;Tenemos los mismos derechos?
    </p><p class="article-text">
        Las mujeres que se reivindican subvierten el orden del sistema, porque somos la mayor&iacute;a social pero no formamos parte de la mayor&iacute;a dominante. Existe un orden simb&oacute;lico heteropatriarcal que se ve amenazado por las reivindicaciones de igualdad de derechos reales, el cambio de rol social de las mujeres es, en s&iacute; mismo, transgresor, la reivindicaci&oacute;n del amor, y el sexo, entre mujeres transgrede y molesta el orden establecido. Es por ello que se invisibiliza a las mujeres, es por eso que se niega el lesbianismo, es por eso que no somos noticia m&aacute;s all&aacute; de la an&eacute;cdota o el comportamiento no normativo. Formamos parte de la p&aacute;gina de sucesos: la huida de la pareja de mujeres de Turqu&iacute;a, el asesinato de una de las miembros de una pareja lesbiana... o bien de las p&aacute;ginas de sociedad: famosas lesbianas o besos fugaces en los escenarios. O somos marginales o somos espect&aacute;culo. Pero las mujeres lesbianas no queremos ser marginales aunque crezcamos en los m&aacute;rgenes.
    </p><p class="article-text">
        La heterosexualidad se presupone y, por tanto se impone, obligatoria, para las mujeres. Es, adem&aacute;s, una heterosexualidad androc&eacute;ntrica sin tener suficientemente en cuenta la sexualidad de las mujeres, una sexualidad negada doblemente en el caso de las lesbianas.
    </p><p class="article-text">
        Visibles y con igualdad de derechos, esta es la peque&ntilde;a y gran reivindicaci&oacute;n pendiente para las lesbianas. La tan glorificada &ldquo;normalizaci&oacute;n&rdquo; de las personas LGTBI es para las lesbianas un reto pendiente, una necesidad vital.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Carme Porta]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/igualdad-patriarcado-lesbianas-heteropatriarcado_132_3405141.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 12 May 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Visibles e iguales]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Patriarcado,Lesbianas,Heteropatriarcado]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Visibles i iguals]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/igualtat-patriarcat-lesbianes-heteropatriarcat_132_3405133.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Les dones lesbianes som marginals o som espectacle. Però no volem ser marginals encara que creixem als marges</p></div><p class="article-text">
        El passat 26 d&rsquo;abril va celebrar-se el dia de la visibilitat l&egrave;sbica. Una jornada reivindicativa que se celebra arreu i que pret&eacute;n posar les dones lesbianes al centre d'atenci&oacute;. Un dia que hauria de ser cada dia i, malgrat tot, necessari, perqu&egrave; mai hauria d&rsquo;invisibilitzar-se una forma d&rsquo;estimar.
    </p><p class="article-text">
        Visibilitzar-se per tenir els mateixos drets. A hores d&rsquo;ara podem fer un petit balan&ccedil; de la visibilitat reclamada. Es van portar a terme actes diversos, festius, culturals i reivindicatius. Pocs mitjans van fer-se ress&ograve; m&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;an&egrave;cdota. Un v&iacute;deo que, simb&ograve;licament, mostrava l&rsquo;amor l&egrave;sbic davant la moreneta va ser el que va centrar l&rsquo;atenci&oacute; dels mitjans. Nom&eacute;s un acte local, una <em>petonada</em> a Sant Cugat, va ser recollit pel mitj&agrave; local de refer&egrave;ncia. Alguns digitals, alguns articles d&rsquo;opini&oacute;, els digitals del moviment LGTBI... La resta, els grans mitjans, el rave per les fulles.
    </p><p class="article-text">
        Aix&ograve; em porta a un article de molts anys enrere &ldquo;<em>Ni&ntilde;a-muerde-perro (o de por qu&eacute; no existe el lesbianismo)</em>&rdquo;, publicat a la revista &ldquo;Nosotras que nos queremos tanto&rdquo; l&rsquo;any 1986, editada pel Colectivo de Feministas Lesbianas de Madrid en el que es desenvolupa una an&agrave;lisi de la negaci&oacute; que el sistema heteropatriarcal fa del lesbianisme. 31, trenta-un anys despr&eacute;s seguim reclamant, reivindicant-nos visibles.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;amor trenca normes? Uns anys abans de l&rsquo;article el Front d&rsquo;Alliberament Gai de Catalunya proclamava en un lema &ldquo;Trenca la norma. Estima com vulguis&rdquo;, un lema hist&ograve;ric que ha estat al capdavant de les reivindicacions. Els aven&ccedil;os han arribat (tot i que queda molt per fer) per&ograve;, les lesbianes som visibles? Tenim els mateixos drets?
    </p><p class="article-text">
        Les dones que es reivindiquen subverteixen l&rsquo;ordre del sistema, perqu&egrave; som la majoria social per&ograve; no formem part de la majoria dominant. Existeix un ordre simb&ograve;lic heteropatriarcal que es veu amena&ccedil;at per les reivindicacions d&rsquo;igualtat de drets reals, el canvi de rol social de les dones &eacute;s, en si mateix, transgressor, la reivindicaci&oacute; de l&rsquo;amor, i el sexe, entre dones transgredeix i molesta l&rsquo;ordre establert. &Eacute;s per aix&ograve; que s&rsquo;invisibilitza les dones, &eacute;s per aix&ograve; que es nega el lesbianisme, &eacute;s per aix&ograve; que no som not&iacute;cia m&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;an&egrave;cdota o el comportament no normatiu. Formem part de la p&agrave;gina de successos: la fugida de la parella de dones de Turquia, l&rsquo;assassinat d&rsquo;una de les membres d&rsquo;una parella lesbiana... O b&eacute; de les p&agrave;gines de societat: famoses lesbianes o petons fuga&ccedil;os als escenaris. O som marginals o som espectacle. Per&ograve; les dones lesbianes no volem ser marginals encara que creixem als marges.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;heterosexualitat &eacute;s pressuposada i, per tant imposada, obligat&ograve;ria, per a les dones. &Eacute;s, a m&eacute;s, una heterosexualitat androc&egrave;ntrica sense tenir prou en compte la sexualitat de les dones, una sexualitat negada doblement en el cas de les lesbianes.
    </p><p class="article-text">
        Visibles i amb igualtat de drets, aquesta &eacute;s la petita i gran reivindicaci&oacute; pendent per a les lesbianes. La tan glorificada &ldquo;normalitzaci&oacute;&rdquo; de les persones LGTBI &eacute;s per a les lesbianes un repte pendent, una necessitat vital.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Carme Porta]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/igualtat-patriarcat-lesbianes-heteropatriarcat_132_3405133.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 12 May 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Visibles i iguals]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[No es política para mujeres]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/conciliacion-maternidad-machismo-politica_132_3417029.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">¿Por qué las administraciones públicas y las empresas deben tener planes para garantizar la igualdad efectiva de mujeres y hombres y, en cambio, no están obligados por ley ni los parlamentos ni los partidos políticos ?</p></div><p class="article-text">
        Ser mujer con ni&ntilde;os peque&ntilde;os o ser madre mientras se ocupa un cargo pol&iacute;tico desencadena inevitablemente un conflicto de rol. Como el tiempo es limitado para todos, en funci&oacute;n de c&oacute;mo se invierta te conviertes inexorablemente en mala madre o mala pol&iacute;tica. Lo podemos ver en el debate abierto a ra&iacute;z del reciente parto de la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, como tambi&eacute;n ha sucedido en los &uacute;ltimos a&ntilde;os con los embarazos de la ex ministra de defensa, Carme Chac&oacute;n, la vicepresidenta del Gobierno, Soraya S&aacute;ez de Santamar&iacute;a, o la presidenta de la Junta de Andaluc&iacute;a, Susana D&iacute;az.
    </p><p class="article-text">
        Dedic&aacute;ndose a la pol&iacute;tica o en otras actividades, las mujeres tienen el derecho a decidir, no s&oacute;lo cuando ser madres, sino como quieren vivir su maternidad. Pero estos no son los t&eacute;rminos con que son juzgadas. Si Ada Colau acaba haciendo uso de las 16&nbsp;semanas del permiso de maternidad a que tiene derecho por ley, ser&aacute; acusada de dejaci&oacute;n de funciones. Si no se coge el permiso entero, se le reprochar&aacute; que no representa al conjunto de mujeres, que no hace pedagog&iacute;a con su ejemplo de la (mal llamada) conciliaci&oacute;n familiar y laboral, que hace perder valor a los derechos existentes, o incluso que no practica en su vida privada el programa pol&iacute;tico que defiende. En resumen, &ldquo;damned if you do, damned if you do not&rdquo;, la cr&iacute;tica est&aacute; servida haga lo que haga.
    </p><p class="article-text">
        Este debate p&uacute;blico es muy revelador del machismo sobre el que se asienta la sociedad en general y la pol&iacute;tica en particular. Mientras que la vida privada de los hombres es irrelevante en su evaluaci&oacute;n p&uacute;blica, en el caso de las mujeres esta pantalla no est&aacute; superada. Las exigencias que comporta el ejercicio de un cargo de responsabilidad pol&iacute;tica se presentan todav&iacute;a de manera impl&iacute;cita como incompatibles con las expectativas sobre la responsabilidad de las mujeres en el cuidado de los ni&ntilde;os. No es de extra&ntilde;ar, pues, que el volumen de diputadas sin hijos/as sea 20&nbsp;puntos porcentuales superior al de los diputados. La brecha en la (ma)paternidad es incluso m&aacute;s amplia entre los cargos de los gobiernos. Y en todas las instituciones pol&iacute;ticas, la permanencia de las mujeres es dr&aacute;sticamente inferior a la de los hombres.
    </p><p class="article-text">
        A pesar de que tambi&eacute;n han sido padres estando activos en pol&iacute;tica, nadie ha pedido como lo hacen o hicieron por &ldquo;conciliar&rdquo; a Oriol Junqueras, Josep Rull, Francisco &Aacute;lvarez-Cascos, David Cameron, Tony Blair o Nicolas Sarkozy, ni si cogen entero el p&iacute;rrico permiso de paternidad que ofrece la legislaci&oacute;n laboral espa&ntilde;ola o si hacen pedagog&iacute;a de los permisos iguales e intransferibles estando apartados de la pol&iacute;tica durante diecis&eacute;is semanas. No, claro que no; se da por supuesto que ser padre no afecta las responsabilidades pol&iacute;ticas. La sociedad patriarcal explota as&iacute; el conflicto de rol exclusivamente en el caso de las mujeres, como demuestra el hecho de que s&oacute;lo las mujeres desarrollen un sentimiento de culpa por la ausencia familiar que supone la dedicaci&oacute;n intensiva y las largas jornadas que conlleva la pol&iacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        Mientras discutimos sobre qu&eacute; &ldquo;deber&iacute;an&rdquo; hacer las mujeres, dejamos de poner la mirada en el hecho de que las instituciones pol&iacute;ticas est&aacute;n dise&ntilde;adas en base a la experiencia vital de los hombres. Impera la demanda de una hiperpresencialitat en actos y reuniones que no es compatible ni con la vida familiar ni con ning&uacute;n otro tipo de vida privada. Al reclamo de hiperliderazgos por parte de los medios de comunicaci&oacute;n, se suman unos horarios largos de trabajo institucional o en la organizaci&oacute;n de los partidos que terminan tarde por la noche y que a menudo se prolongan en reuniones fuera de los espacios formales, en horarios a&uacute;n m&aacute;s intempestivos. Aqu&iacute; es donde se forjan redes informales de confianza y de poder, b&aacute;sicamente entre hombres, ya que son los que, en general, tienen la vida familiar resuelta y pueden permitirse llegar a casa a la hora que sea.
    </p><p class="article-text">
        En fin, en lugar de seguir discutiendo si las mujeres pol&iacute;ticas deber&iacute;an tomar el permiso de maternidad entero o no, plante&eacute;monos las siguientes preguntas: &iquest;Podemos seguir considerando como verdaderamente democr&aacute;ticas las instituciones y organizaciones con un funcionamiento cotidiano que discrimina a las mujeres? &iquest;Por qu&eacute; las administraciones p&uacute;blicas y las empresas deben tener planes para garantizar la igualdad efectiva de mujeres y hombres y, en cambio, no est&aacute;n obligados por ley ni los parlamentos ni los partidos pol&iacute;ticos ?.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Tània Verge]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/conciliacion-maternidad-machismo-politica_132_3417029.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 09 May 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[No es política para mujeres]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Maternidad,Machismo,Política,Conciliación]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[No és política per a dones]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/conciliacio-maternitat-paternitat-masclisme-politica_132_3417021.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Per què les administracions públiques i les empreses han de tenir plans per garantir la igualtat efectiva de dones i homes i, en canvi, no hi estan obligats per llei ni els parlaments ni els partits polítics?</p></div><p class="article-text">
        Ser dona amb criatures petites o ser mare mentre s&rsquo;ocupa un c&agrave;rrec pol&iacute;tic desencadena inevitablement un conflicte de rol. Com que el temps &eacute;s limitat per a tothom, en funci&oacute; de com s&rsquo;inverteixi s&rsquo;esdev&eacute; inexorablement mala mare o mala pol&iacute;tica. Ho podem veure en el debat obert arran del recent part de l&rsquo;alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, com tamb&eacute; ha succe&iuml;t en els darrers anys amb els embarassos de l&rsquo;ex ministra de defensa, Carme Chac&oacute;n, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya S&aacute;ez de Santamar&iacute;a, o la presidenta de la Junta de Andaluc&iacute;a, Susana D&iacute;az.
    </p><p class="article-text">
        Dedicant-se a la pol&iacute;tica o a altres activitats, les dones tenen el dret a decidir no nom&eacute;s quan ser mares sin&oacute; com volen viure la seva maternitat. Per&ograve; aquests no s&oacute;n els termes amb qu&egrave; s&oacute;n jutjades. Si Ada Colau acaba fent &uacute;s de les setze setmanes del perm&iacute;s de maternitat a qu&egrave; t&eacute; dret per llei, ser&agrave; acusada de deixament de funcions. Si no s&rsquo;agafa el perm&iacute;s sencer, se li retraur&agrave; que no representa el conjunt de dones, que no fa pedagogia amb el seu exemple de la (mal anomenada) conciliaci&oacute; familiar i laboral, que fa perdre valor als drets existents, o fins i tot que no practica en la seva vida privada el programa pol&iacute;tic que defensa. En resum, &ldquo;<em>damned if you do, damned if you don&rsquo;t</em>&rdquo;, la cr&iacute;tica est&agrave; servida faci el que faci.
    </p><p class="article-text">
        Aquest debat p&uacute;blic &eacute;s molt revelador del masclisme sobre el qual s&rsquo;assenta la societat en general i la pol&iacute;tica en particular. Mentre que la vida privada dels homes &eacute;s irrellevant en la seva avaluaci&oacute; p&uacute;blica, en el cas de les dones aquesta pantalla no est&agrave; superada. Les exig&egrave;ncies que comporta l&rsquo;exercici d&rsquo;un c&agrave;rrec de responsabilitat pol&iacute;tica es presenten encara de manera impl&iacute;cita com a incompatibles amb les expectatives sobre la responsabilitat de les dones en la cura de les criatures. No &eacute;s d&rsquo;estranyar, doncs, que el volum de diputades sense fills/es sigui 20 punts percentuals superior al dels diputats. La bretxa en la (ma)paternitat &eacute;s fins i tot m&eacute;s &agrave;mplia entre els c&agrave;rrecs dels governs. I en totes les institucions pol&iacute;tiques, la perman&egrave;ncia de les dones &eacute;s dr&agrave;sticament inferior a la dels homes.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat que tamb&eacute; han sigut pares estant actius en pol&iacute;tica, ning&uacute; ha demanat com s&rsquo;ho fan o van fer per &ldquo;conciliar&rdquo; a Oriol Junqueras, Josep Rull, Francisco &Aacute;lvarez-Cascos, David Cameron, Tony Blair o Nicolas Sarkozy, ni si agafen sencer el p&iacute;rric perm&iacute;s de paternitat que ofereix la legislaci&oacute; laboral espanyola o si fan pedagogia dels permisos iguals i intransferibles estan apartats de la pol&iacute;tica durant setze setmanes. No, &eacute;s clar que no; es d&oacute;na per suposat que ser pare no afecta les responsabilitats pol&iacute;tiques. La societat patriarcal explota aix&iacute; el conflicte de rol exclusivament en el cas de les dones, com demostra el fet que nom&eacute;s les dones desenvolupin un sentiment de culpa per l&rsquo;abs&egrave;ncia familiar que suposa la dedicaci&oacute; intensiva i les llargues jornades que comporta la pol&iacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        Mentre discutim sobre qu&egrave; &ldquo;haurien&rdquo; de fer les dones, deixem de posar la mirada en el fet que les institucions pol&iacute;tiques estan dissenyades sobre la base de l&rsquo;experi&egrave;ncia vital dels homes. Impera la demanda d&rsquo;una hiperpresencialitat en actes i reunions que no &eacute;s compatible ni amb la vida familiar ni amb cap altra mena de vida privada. Al reclam d&rsquo;hiperlideratges per part dels mitjans de comunicaci&oacute;, s&rsquo;hi sumen uns horaris llargs de treball institucional o en l&rsquo;organitzaci&oacute; dels partits que acaben tard al vespre i que sovint es perllonguen en reunions fora dels espais formals, en horaris encara m&eacute;s intempestius. Aqu&iacute; &eacute;s on es forgen xarxes informals de confian&ccedil;a i de poder, b&agrave;sicament entre homes, ja que s&oacute;n els que, en general, tenen la vida familiar resolta i poden permetre&rsquo;s arribar a casa a l&rsquo;hora que sigui.
    </p><p class="article-text">
        En fi, en comptes de seguir discutint si les dones pol&iacute;tiques haurien d&rsquo;agafar el perm&iacute;s de maternitat sencer o no, plantegem-nos les seg&uuml;ents preguntes: Podem seguir considerant com veritablement democr&agrave;tiques les institucions i organitzacions amb un funcionament quotidi&agrave; que discrimina les dones? Per qu&egrave; les administracions p&uacute;bliques i les empreses han de tenir plans per garantir la igualtat efectiva de dones i homes i, en canvi, no hi estan obligats per llei ni els parlaments ni els partits pol&iacute;tics?
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Tània Verge]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/conciliacio-maternitat-paternitat-masclisme-politica_132_3417021.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 09 May 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[No és política per a dones]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Política]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
