La mobilitat és un dels temes que més interpel·len el dia a dia dels habitants de les Illes Balears. A causa de factors com l’emergència climàtica o l’augment del cost de la vida, el debat social entorn de la importància del transport públic ha anat guanyant pes, de la qual cosa se n'han adonat les administracions i partits polítics. Concretament, una de les mesures estrella dels darrers temps ha estat la gratuïtat del transport públic per viatgers freqüents. Com ha afectat a l’ús que se’n fa? 

D’on venim?

Abans de res, cal dir que el territori mallorquí, focus d’anàlisi en aquest article, està força ben connectat en transport públic. Tot i que encara hi ha molt camí per fer, si es compara amb molts altres territoris de la península ibèrica, hi tenim poc a envejar, sobretot pel que fa a les connexions de l’àrea urbana de Palma. Si un combina els mapes de línies i aturades de ferrocarril, metro, bus interurbà i bus urbà a l’illa podrà veure que gairebé cap racó de Mallorca queda sense connectar, encara que sigui amb combinacions complicades i llargues esperes.

D’altra banda, cal mencionar que el transport públic a la Gimnèsia Major s'enfronta des dels seus inicis a una “cultura” del transport molt centrada en la mobilitat privada. El gran desenvolupament de l’illa a partir de la segona meitat del segle XX ve marcat per la suburbanització de Palma, les vies d’alta capacitat i els moviments pendulars en cotxe. De fet, mostra important d’aquest model és que gran part de la mobilitat turística es fa amb una ingent flota de cotxes de lloguer que any rere any proven els límits de capacitat de les carreteres mallorquines.

Tot i això, la nostra xarxa de transport es troba en diferents moments segons el mode de transport que es prengui. Pel que fa al ferroviari, tot i la seva electrificació i millora en els darrers anys, ha retrocedit en l’abast que va arribar a tenir a mitjan segle XX, amb línies que connectaven el migjorn i llevant de l’illa. D’altra banda, l’autobús ha anat en augment des de la seva inauguració i integració al Consorci de Transports de Mallorca l’any 2006, arribant a més d’una cinquantena de línies interurbanes que cobreixen tota l’illa i es divideixen segons les cinc comarques de l’illa amb una d’específica per l’aeroport. Cal recordar que el transport interurbà a Mallorca és col·lectiu i no íntegrament públic, de manera que les línies les administra el Consorci, però les exploten empreses privades.

Finalment, el bus urbà (EMT) gestiona quaranta línies majoritàriament a Palma amb algunes sortides als municipis veïns de Marratxí, Llucmajor i Calvià; sumades a vuit busos de transport a la demanda que no s’ofereixen de manera regular. Aquest transport de titularitat municipal existeix des de l’any 1971, producte de la refundació de la Societat General de Tramvies i busos, fallida aquell mateix any. S’ha expandit de manera paral·lela a l’augment poblacional de Palma i de mobilitat, fins a cobrir gairebé tota la ciutat i transportar més de quaranta milions de passatgers anualment en l’actualitat.

Aquest article intenta analitzar mitjançant dades d’ús l’efecte de la gratuïtat que es va generalitzar l’any passat arreu de les Balears i veure quines són les tendències d’ús segons cada mode de transport, com ha evolucionat els darrers anys i cap a on va.

A on estam?

Una de les polítiques més ambicioses per incentivar l’ús del transport públic ha estat la recent aprovació de la gratuïtat pels viatgers freqüents. Analitzar l’efecte que ha tengut sobre l’ús del transport públic és complicat perquè hi ha molts més factors implicats: recuperació d’una etapa de pandèmia i dels seus efectes derivats (menys activitat econòmica, teletreball, toc de queda, etc.), i altres factors com el creixement demogràfic, els fluxos turístics o l’augment de la consciència ecològica. Així i tot, la gratuïtat és un tipus d’incentiu que pot haver decantat en menys temps el càlcul racional dels ciutadans a favor de fer servir els trens i busos de què disposen. 

A continuació, podeu observar diferents gràfics que hem pogut fer a partir de les dades disponibles de nombre de viatges de tren, metro i bus EMT a l’illa de Mallorca. Per una banda, al Gràfic 1, podem veure com el creixement en l’etapa prèvia a la COVID era molt suau. La línia vermella marca l’inici de la pandèmia el març de 2020. Després d’una progressiva recuperació, va arribar l’aprovació de la gratuïtat el setembre de 2022, marcat amb una línia blava. Posteriorment a això es veu un sobtat augment en el nombre de passatgers. Mirant el gràfic és fàcil intuir com, si hagués continuat la tendència d’augment de creixement del nombre de passatgers pre-COVID i no hi hagués hagut canvis en la tarifa, avui dia el nombre de passatgers mensuals seria bastant menor. Una aproximació matussera ens donaria que gràcies a la gratuïtat hi ha uns 200.000 viatges de tren més al mes.

Una aproximació matussera ens donaria que gràcies a la gratuïtat hi ha uns 200.000 viatges de tren més al mes

Al Gràfic 2, a on trobam l’evolució de viatges al metro, l’anàlisi no és tan fàcil. Abans de la pandèmia veiem que s'inicia una tendència de creixement en el nombre de viatges, especialment entre l’any 2017 i 2018. Cap dels dos autors en sabem donar una explicació. Això fa difícil afirmar que en cas que no hi hagués hagut gratuïtat el nombre de viatges mensuals avui dia seria inferior, ja que no sabem quin hagués estat l’abast d’aquesta tendència. 

En el Gràfic 3, on es representa l’evolució del nombre de viatges als busos de l’EMT, s’observa un patró similar al del tren. Una tendència suau de creixement a l’etapa pre-COVID, seguit del clàssic daltabaix que suposà la pandèmia. L’aprovació de la gratuïtat, en aquest cas el gener del 2023, provocà una gran pujada en la quantitat mensual de viatges, molt lluny de la projecció que se’n podria fer amb la tendència de creixement pre-COVID. Una aproximació de l’impacte de la gratuïtat es podria trobar al voltant de 500.000 viatges més al mes en bus EMT.

Una aproximació de l’impacte de la gratuïtat es podria trobar al voltant de 500.000 viatges més al mes en bus EMT

Cap a on anam?

Més enllà d’establir amb precisió l’impacte de la gratuïtat del transport públic, el que és clar és que ha tengut un efecte important en l’augment d’ús del tren i del bus EMT. Si aquesta mesura es manté més temps, es podrà veure el seu efecte en un context més ample. Aquesta mesura ha estat especialment important a l’hora de generar incentius que contribueixin a trencar en molta gent la inèrcia a favor de fer servir el vehicle privat i a generar una cultura de transport públic que abasti una major proporció de mallorquins. Encara que no està clar si això ha anat també en detriment de la mobilitat en bicicleta o caminant.

No obstant això, hem de ser ambiciosos. Queda feina per fer en la mobilitat pública a Mallorca més enllà de l’ocasional reforç dels transports per l’estiu o l’obertura de noves línies estacionals. Vàries són les veus organitzades que manifesten el seu desig per millorar de manera real el servei públic de transport que tenim, com són MoMà (@Mob_Mallorca) o la Plataforma pel Transport Públic a les Illes Balears (@TransportPublIB); atenint-nos a que estam davant d’un tema de primer ordre a l’interès públic.

Tal com vam assenyalar a un dels articles del serial que vam fer abans de les eleccions analitzant les propostes dels partits, la totalitat dels candidats marcava el transport públic com un punt clau de la seva agenda, volent reforçar-lo i assolint un servei de qualitat a la present legislatura. Amb un altre any de gratuïtat tancada i un context d’ús creixent, com s’afrontarà aquesta qüestió? Es mantindrà la gratuïtat in aeternum al transport públic illenc? Es resoldran iniciatives com el Trambadia? S’estendrà l’abast del tren a línies que són un reclam històric? Són algunes preguntes que queden enlaire.

Al fil dels articles sorgits els darrers temps que tracten els canvis poblacionals a Mallorca (i les Balears en general) i quelcom derivat dels moviments migratoris, el següent treball intenta donar un breu context històric pel que fa a l’arribada de població a l’illa i com això ha evolucionat en xifres, a més d’intentar plantejar algunes qüestions pel que fa a l’efecte electoral que pot tenir aquesta massa de votants a les eleccions municipals.

Per posar aquest procés en context cal remuntar-nos dècades enrere, a l’esclat del sector turístic a les Illes Balears, al bell mig de la dictadura franquista. L’Estat es trobava llavors a un règim autàrquic on els contactes socioeconòmics amb l’exterior eren molt limitats i els moviments migratoris, residuals.

A partir de la dècada dels seixanta canvia tot, donant lloc a una intensificació d’aquests moviments que fins i tot es poden estructurar en dues etapes:

Aquest llarg procés ha contribuït a la situació actual, en què la població no nascuda a les Illes Balears és fins i tot major que la que sí que ho ha fet. A més, atès que aquest procés s’ha allargat unes quantes dècades, molta de la població arribada en aquest temps ja ha tingut descendència i ha creat comunitats importants a certs municipis (a més de Ciutat) com són Andratx, Manacor, Calvià, Felanitx o Sa Pobla, entre d’altres.

Cap a l’any 2005, un de cada cinc habitants censats a l’arxipèlag ja era nascut a l’estranger, amb una gran quantitat d’aquests nouvinguts als segments de població més jove. A aquesta xifra, corresponent llavors a unes 170.000 persones del milió total, cal comptar-hi l’esmenada massa de població que ha vingut des de la península ibèrica, tot i que la seva assimilació cultural ha estat força major amb el temps que al darrer cas. 

Als darrers anys, la dinàmica és tan accentuada que des del 2011 (a excepció de dos anys per la crisi de la Covid-19) sempre hi ha hagut un major nombre d’arribats des de l’estranger que nascuts a l’illa. A aquesta xifra, que cada any es belluga amunt i avall de les deu mil persones, cal sumar-hi els immigrants de segona generació, que a la pràctica, poden ser part activa del fenomen que aquest escrit intenta esclarir. En aquestes darreres dècades, el gran augment ve sobretot de la població estrangera, no de la immigració des de la península.

Val a dir que les xifres que es posen en relleu aquí no arriben a representar del tot la magnitud d’immigrants residents a Mallorca, ja que bona part d’aquesta població no s’inscriu al registre; tot i residir bona part de l’any aquí, cosa que sobretot passa amb els col·lectius de treballadors temporals o població d’alt nivell adquisitiu, que només passa temporades concretes a la balear major. D’altra banda, aquesta arribada de població equilibra a l’alça la xifra total d’habitants a l’illa, que sense l’impacte demogràfic dels estrangers (amb un nombre mitjà de fills/es major), hauria baixat els darrers anys. En termes relatius, l’augment de població a Balears és el més accentuat de tot el país, molt per davant de les veïnes Comunitat Valenciana i Catalunya; multiplicant la població de l’arxipèlag a les darreres cinc dècades. 

Les nacionalitats amb major representació al cens de les Illes Balears són Itàlia, Alemanya, Regne Unit, Marroc i Colòmbia, segons les dades del 2022. El cas d’Itàlia s’explica per la suma de la immigració italiana i part de l’argentina, que obté la doble nacionalitat en cas de tenir filiació amb el país transalpí. D’aquesta manera, es veuen mesclats els dos corrents poblacionals mencionats anteriorment, un de més laboral i l’altre de residencial.

Aquesta dinàmica migratòria té un impacte molt ample, que abasta aspectes com la llengua, el reemplaçament generacional, exclusió social (com s’ha parlat anteriorment a Passes Perdudes), l’arrelament cultural o l’habitatge. Emperò, aquest article vol plantejar preguntes sobre una altra derivació: com afecta aquesta estructura poblacional canviant a les eleccions de l’illa?

Que existeix una incidència d’aquests grups estrangers recentment arribats a la dinàmica electoral és clara, com hem pogut veure a les recents eleccions municipals, sufragi al qual poden exercir els que no tenen la nacionalitat de naixement si han residit almenys tres anys. Molts pobles han llençat campanyes d’atracció d’aquest nou votant, amb unes necessitats específiques i una dinàmica de vot diferenciada de la que té la població local. Habitualment, es pot atribuir als partits de dretes un major esforç per recaptar aquesta massa de votants, atès que poden tenir una ideologia més pròxima pel que fa a aspectes econòmics, religiosos o migratoris; com pot ser al cas de la població llatinoamericana o d’Europa Central.

Tot i això, són molt variats els partits que han pres iniciativa per incorporar els col·lectius estrangers a la dinàmica, amb mesures que fins i tot han proposat el dret a vot per part dels ciutadans extracomunitaris a la Unió Europea. Els col·lectius als quals s’han adreçat aquestes propostes han anat variant als darrers anys, però sobretot s’han centrat als migrants europeus i a la població llatina.

Un dels efectes que si es pot atribuir a aquesta tendència poblacional és la baixada que han tingut als comicis les forces regionalistes a les darreres eleccions. Aquest fet es podria relacionar amb el desarrelament d’aquesta massa de migrants amb els partits que defensen els interessos d’un determinat territori; cosa que s’accentua amb el votant vingut de la península, amb més tendència a votar partits de caràcter nacional.

També cal tenir en compte la correspondència que puguin tenir partits presents a les Illes amb el seu equivalent als països d’origen dels votants, que puguin per exemple tenir un grup parlamentari conjunt al Parlament Europeu. Tot i això, la inclinació que pot tenir aquesta massa de votants és sempre incerta i varia segons el grau de comunitat que s’hagi pogut crear, l’antiguitat de residència o l’estatus socioeconòmic, entre d’altres.

Un altre factor que cal tenir en compte és l’abstenció d’aquests col·lectius de migrants, que en no veure’s integrats a l’activitat local puguin desistir de participar en els comicis. Aquest és un altre punt al qual s’han llançat alguns partits municipals, que han vist en aquesta població un votant indecís que pot inclinar-se per la seva opció si se li proposen mesures adients a les seves particulars necessitats.

Aquestes necessitats varien segons el municipi que es tracti, ja que difereixen molt de municipis com Calvià o Andratx; en el fet que el votant nòrdic i Europeu és majoritari, en front d’altres casos com Manacor, Felanitx o Sa Pobla, on les comunitats marroquines i senegaleses tenen un pes major.

Especial atenció cal parar als municipis petits, en què en l’’ambit relatiu els votants d’origen estranger poden tenir un gran pes en un electorat reduït, com poden ser els casos de Fornalutx, Estellencs, Deià o Búger; on l’electorat estranger pot arribar a un terç del cens.

Per tant, aquesta població nouvinguda que en bona part s’ha assentat i ha format noves comunitats d’habitants ha de ser tinguda en compte, ja que representa una massa important de cara a les eleccions i a l’hora de legislar per part dels ajuntaments; escala a la qual poden votar i a la que la representació pública pot estar més a prop d’aquest nou resident.

En conclusió, el trànsit lliure d’habitants i les seves conseqüències a tots els nivells són un fet inexorable, que no es pot refrenar. Les Illes Balears i en concret, Mallorca, han demostrat des de fa dècades ser molt atractives pel seu dinamisme econòmic que es suma als motius de partida que tenen les comunitats migrants; com poden ser un hivern fred o una oportunitat de feina. Mentre no hi hagi cap canvi dràstic, tal com va passar a la pandèmia (ja revertida), els moviments migratoris continuaran aportant a una bolla de neu que segueix escurant el pas d’unes limitades condicions físiques, econòmiques, socials i ambientals.

Amb l’escenari que es presenta, l’educació sembla l’eina més poderosa per aconseguir una integració cultural efectiva dels nouvinguts a l’arxipèlag que, si bé respecta la diversitat ètnica i la diversitat que pot existir a escala social, ajudi a aconseguir una població implicada als assumptes de la societat i que participi de l’activitat sense importar el seu origen. Una integració que es topa constantment amb una cultura global i cada pic més digital on quelcom local importa poc, quedant a voltes reduït al folklore i als endèmics presents.

Davant aquesta situació, què es pot fer? Només queden per adoptar decisions polítiques que marquin el rumb no només dels que visiten l’illa uns mesos o hi fan feina, sinó de les noves comunitats que hi viuen, la seva participació i el funcionament de tot plegat a un territori que no fa més més que canviar, com una serp que muda la seva pell.

La sostenibilitat implica diferents àrees relacionades com el model territorial i turístic, la mobilitat, la transició energètica i la gestió de l’aigua i els residus. Aquests són alguns dels principals temes que els partits polítics porten al programa electoral i, per tant, els majors reptes que la societat afronta. Aquest article pretén agrupar de manera global aquests temes, però abans de començar és important aclarir que la intenció no és fer un resum detallat de totes les propostes pels partits polítics, ja que seria inabastable, però sí analitzar les principals mesures i posicionaments de cada partit sobre alguns temes seleccionats i detectar quines diferències hi ha entre aquests. 

Per facilitar l’anàlisi hem dividit la temàtica en quatre blocs: territori, mobilitat, transició energètica i aigua i residus. 

Territori

Els temes de protecció territorial, model turístic, conservacionisme i altres demostren una gran disparitat entre programes electorals, ja que són matèries que demostren un marcat caràcter ideològic per part de cada formació.

A continuació es resumeixen algunes de les mesures més importants per partits i, sobretot, el tarannà amb el que enfoquen aquesta matèria segons cada partit o alguns blocs en concret:

Pel que fa a la voluntat conservacionista, es posicionen de manera més activa partits com Més per Mallorca, Podem, Més per Menorca, Gent x Formentera i el PSIB (aquest darrer amb certs matisos); cercant ampliar la superfície protegida i posant l’ecologisme a la primera plana del seu discurs. D’altra banda, El Pi i PP mostren un ànim conservador més enfocat a la gestió i als espais ja existents; i finalment Ciudadanos i VOX no en fan cap menció al respecte.

El model turístic és un altre dels punts clau dels programes. Es poden diferenciar dos blocs entre els partits.

Tot seguit, s’esmenten algunes de les mesures estrella que proposen les diferents formacions polítiques al seu programa en aquestes temàtiques:

* En els casos de les places i la promoció, els partits que duen una creu són tant els que NO mencionen el tema com els que n’estan en contra (de reduir places o de fer promoció).

Mobilitat

En aquesta matèria destaca la unanimitat de tots els partits en millorar les xarxes de transport públic (tant tren com bus) i ampliar-les, amb tractament també de qüestions portuàries, aeroportuàries i de vehicles elèctrics i bicicletes. Ressona la paraula sostenible a tots els programes, que aposten en tots els casos (amb matisos) per augmentar la dedicació d’aquests tipus de transport de cara al futur. Tot plegat, amb diferents graus de proactivitat.

Anant per partits, algunes de les mesures més destacades relacionades amb mobilitat i modes de transport, carreteres, infraestructures de transport i similars són les següents:

Transició energètica

Un alt grau de consens davant l’emergència climàtica però diferents respostes entre l’esquerra i la dreta.

En polítiques de transició energètica podem trobar un alt grau de consens en relació amb la necessitat d'impulsar un canvi de model energètic per lluitar contra el canvi climàtic. Pràcticament, tots proposen continuar fomentant els programes d'autoconsum, les comunitats energètiques, els programes d'ajuts i les energies renovables, així com la rehabilitació energètica d'edificis. Trobem diferents visions sobre les funcions de l'Institut Balear de l'Energia a cada partit, quant a elevar l'ambició PSIB, Més per Mallorca, Podem i Més per Menorca inclouen aquesta perspectiva, mentre PP i Cs incorporen mesures més destinades a incentius. Només PSIB i el Pi anomenen la possibilitat d'instal·lar eòlica marina i els partits d'esquerra inclouen mesures d'adaptació de territoris i ciutats.

Anant per partits, destaquen els següents punts diferencials de cada partit:

Aigua i residus

Limitacions i focus en grans consumidors en l’esquerra i consens en millorar totes les infraestructures de l’aigua i l’economia circular de tots els partits

En general trobem un alt grau de consens sobre la millora de les infraestructures i recursos destinats al cicle de l'aigua, el foment de l'economia circular i del reciclatge. La majoria dels partits porta de manera explícita fomentar la recollida selectiva, alguns inclouen mencions al compostatge (PSIB, Més per Mallorca, El Pi, Més per Menorca i Podem). Quant a limitació de piscines només Més per Mallorca, Podem i Més per Menorca ho incorporen.

Anant per partits, destaquen els següents punts diferencials de cada partit:

Conclusions

Els punts tractats anteriorment són probablement, amb l'habitatge, els que agrupen la major part de les preocupacions dels illencs. Això fa que mostrin un marcat caràcter ideològic segons les propostes cada partit i la posició que adopten en temes com el model turístic i territorial, i en menor mesura en matèries com la gestió de la transició energètica, l'aigua i els residus; on sí trobem major grau de consens. Cal destacar la gran dedicació per part dels programes polítics a aquestes matèries. En l'àmbit de la mobilitat sostenible es denota una voluntat conjunta d'actuar en la mateixa direcció atès que la població apunta majoritàriament en aquest sentit cap als desplaçaments futurs de la població.

Per tant, queda palès que encara que els partits fan unes diagnosis similars dels reptes i problemes, i fins i tot arriben a un alt grau de consens en propostes en matèries com el cicle de l'aigua i transició energètica, hi ha dos blocs ideològics a l'hora de concretar com implementar les propostes. I especialment hi ha divergència en matèries tan cabdals com el proteccionisme mediambiental i la intervenció de l'actual model econòmic i territorial, que separa els partits de l'actual Pacte de Progrés amb altres partits d'ideologia més liberal i fins i tot de dretes, que queden amb posicions més allunyades.