Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Feijóo se alinea con la ultra Meloni y su discurso de la inmigración como problema
Israel anuncia una “nueva fase” de la guerra en Líbano y crece el temor a una escalada
Opinión - Junts, el bolsillo y la patria. Por Neus Tomàs
Sobre este blog

Grup d'anàlisi política i social compromès amb el debat rigorós i autocentrat. Ho feim a través de dades i arguments oberts a la crítica.

Autors:

Julián Claramunt - @jclarama12

Pau Torres - @PauTorrex

Llorenç Soler - @llorenc_soler

Guillermo Bezzina - @G_Bezzina

Aina Roca Roig - @ainarcrg

Toni Barber Fedelich - @ToniBarber96

Irene Sánchez Campins - @irenescampins

Victor Picó Gutiérrez - @vitopico

Antoni Fornés - @tonifornesm

Blanca Orell - @blanca_orell

Les Balears poden ser sostenibles? Comparativa de les propostes electorals pel territori, la mobilitat, l'energia, l'aigua i els residus

Bus de la EMT Palma.

Victor Picó Gutiérrez / Guillermo Bezzina

0

La sostenibilitat implica diferents àrees relacionades com el model territorial i turístic, la mobilitat, la transició energètica i la gestió de l’aigua i els residus. Aquests són alguns dels principals temes que els partits polítics porten al programa electoral i, per tant, els majors reptes que la societat afronta. Aquest article pretén agrupar de manera global aquests temes, però abans de començar és important aclarir que la intenció no és fer un resum detallat de totes les propostes pels partits polítics, ja que seria inabastable, però sí analitzar les principals mesures i posicionaments de cada partit sobre alguns temes seleccionats i detectar quines diferències hi ha entre aquests. 

Per facilitar l’anàlisi hem dividit la temàtica en quatre blocs: territori, mobilitat, transició energètica i aigua i residus. 

Territori

Els temes de protecció territorial, model turístic, conservacionisme i altres demostren una gran disparitat entre programes electorals, ja que són matèries que demostren un marcat caràcter ideològic per part de cada formació.

A continuació es resumeixen algunes de les mesures més importants per partits i, sobretot, el tarannà amb el que enfoquen aquesta matèria segons cada partit o alguns blocs en concret:

Pel que fa a la voluntat conservacionista, es posicionen de manera més activa partits com Més per Mallorca, Podem, Més per Menorca, Gent x Formentera i el PSIB (aquest darrer amb certs matisos); cercant ampliar la superfície protegida i posant l’ecologisme a la primera plana del seu discurs. D’altra banda, El Pi i PP mostren un ànim conservador més enfocat a la gestió i als espais ja existents; i finalment Ciudadanos i VOX no en fan cap menció al respecte.

El model turístic és un altre dels punts clau dels programes. Es poden diferenciar dos blocs entre els partits.

Tot seguit, s’esmenten algunes de les mesures estrella que proposen les diferents formacions polítiques al seu programa en aquestes temàtiques:

  • PSIB-PSOE destaca al seu programa l’aplicació de la Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat, a més de dedicar un gran volum de mesures al litoral i la gestió costanera.
  • Per la seva part, el Partit Popular aborda més “l'equilibri entre activitat econòmica i gestió ambiental”, centrant més les propostes en quelcom existent.
  • En tercer lloc, MÉS per Menorca posa el focus en l’aplicació de la Llei de Reserva de la Biosfera, centrant la seva proposta en l’assoliment competencial de la gestió del Sòl Rústic; per tal d’actuar urbanísticament amb un enfocament més proteccionista.
  • Pel que fa a El Pi, assenyala voler centrar-se en la reducció de places en un 15% els pròxims anys, promocionant de la mateixa manera el turisme i les seves diferents modalitats (tret de la de sol i platja).
  • VOX no aporta mesures específiques sobre aquest territori a les matèries tractades.
  • Gent per Formentera es centra repetidament al foment de la qualitat turística i la diversificació de la seva oferta.
  • Podem aposta per un programa de no promoció i restricció turística amb una reforma de la destinació de l’Impost de Turisme Sostenible, a la vegada que declara un fort component ecologista pel que fa a espais naturals.
  • Pel que fa a Ciudadanos no es fa cap proposta específica sobre aquests temes, tot i que es menciona tangencialment a les seves propostes econòmiques.
  • Finalment, MÉS per Mallorca aposta decididament pel decreixement com a pedra angular del seu projecte, amb la reducció generalitzada de l’activitat turística i l’impuls dels espais naturals i altres activitats econòmiques.

* En els casos de les places i la promoció, els partits que duen una creu són tant els que NO mencionen el tema com els que n’estan en contra (de reduir places o de fer promoció).

Mobilitat

En aquesta matèria destaca la unanimitat de tots els partits en millorar les xarxes de transport públic (tant tren com bus) i ampliar-les, amb tractament també de qüestions portuàries, aeroportuàries i de vehicles elèctrics i bicicletes. Ressona la paraula sostenible a tots els programes, que aposten en tots els casos (amb matisos) per augmentar la dedicació d’aquests tipus de transport de cara al futur. Tot plegat, amb diferents graus de proactivitat.

Anant per partits, algunes de les mesures més destacades relacionades amb mobilitat i modes de transport, carreteres, infraestructures de transport i similars són les següents:

  • El PSIB-PSOE enfoca el seu programa al model de Ciutats de 15 minuts (tots els serveis bàsics en 15’ de desplaçament descarbonitzat). El mateix programa destaca la posada en marxa d’un servei marítim Alcúdia-Ciutadella a primera hora per connectar millor les illes, així com el reforç generalitzat de freqüències de tren i bus, sobretot en horari nocturn.
  • D’altra banda, el Partit Popular també fa constant èmfasi a la mobilitat sostenible, on desplega un gran nombre de mesures. D’entre aquestes destaquen l’augment de funcionalitats a Son Bonet com a centre de descongestió aeroportuària, la creació de busos llançadora de diferents punts de Mallorca a la UIB, el topall d’entrada de vehicles a les illes fet per part dels Consells o la defensa i aplicació real del descompte de resident tant als vols com a transports en vaixell.
  • MÉS per Menorca proposa un ample ventall de mesures enfocades a aplicar la Llei de Menorca Reserva de la biosfera, que limiten l’entrada de vehicles, milloren el transport públic (amb actuacions a línies concretes), ordenen les carreteres i camins i tracten la mobilitat urbana sostenible. També despunten les mesures en la descarbonització de la flota de taxis i les que cerquen reforçar la connectivitat menorquina amb l’exterior.
  • Pel que fa a El Pi, dediquen a aquesta matèria 4 punts programàtics dels seus 100, que es desenvolupen en diferents accions concretes. Destaca l’aposta per l’augment de la xarxa de carreteres i autopistes amb desdoblaments i diferents rondes municipals; així com el reclam permanent de la gestió competencial de ports i aeroports com a matèria pròpia a l’arxipèlag.
  • Seguint amb VOX, la dedicació a aquesta temàtica és força breu. Es parla en grans trets i sense entrar en detall de l’ampliació de les xarxes públiques de transport, línies de metro i bus i facilitar l’accés al transport rural i a la demanda.
  • Gent per Formentera es centra, per la seva part, en la connectivitat de l’illa amb l’exterior i els controls d’accessos als punts més congestionats en temporada alta; a més d’acabar la xarxa de carrils bici i implantar un servei de lloguer propi.
  • Per la seva part, Podem dona un seguit de mesures concretes, on destaca la gratuïtat definitiva del transport públic, l’establiment de Zones de Baixes Emissions a les quatre illes i la internalització de diferents serveis de transport com són el bus (actualment col·lectiu) i el tren de Sóller.
  • Pel que fa a Ciudadanos, destaca el tractament específic que es fa a les mesures de convivència entre el Taxi i VTC (representat per aplicacions com Uber o Cabify) i la mesura del bitllet únic intermodal a tot l’arxipèlag, que s’aplica de manera indistinta a tots els modes de transport.
  • Per acabar, MÉS per Mallorca agrupa aquests temes en un epígraf més ampli que titula “Illa”, que dona prioritat a les qüestions de mobilitat amb les d’energia i canvi climàtic. Cal ressenyar la implantació de carrils VAO als grans eixos viaris, el topall d’entrades de vehicles a les diferents illes i l’impost sobre cotxes de lloguer, juntament amb la protecció del patrimoni ferroviari i la transferència de competències en ports i aeroports; proposant a més la creació d’una naviliera pública.

Transició energètica

Un alt grau de consens davant l’emergència climàtica però diferents respostes entre l’esquerra i la dreta.

En polítiques de transició energètica podem trobar un alt grau de consens en relació amb la necessitat d'impulsar un canvi de model energètic per lluitar contra el canvi climàtic. Pràcticament, tots proposen continuar fomentant els programes d'autoconsum, les comunitats energètiques, els programes d'ajuts i les energies renovables, així com la rehabilitació energètica d'edificis. Trobem diferents visions sobre les funcions de l'Institut Balear de l'Energia a cada partit, quant a elevar l'ambició PSIB, Més per Mallorca, Podem i Més per Menorca inclouen aquesta perspectiva, mentre PP i Cs incorporen mesures més destinades a incentius. Només PSIB i el Pi anomenen la possibilitat d'instal·lar eòlica marina i els partits d'esquerra inclouen mesures d'adaptació de territoris i ciutats.

Anant per partits, destaquen els següents punts diferencials de cada partit:

  • El PSIB destaca per impulsar la revisió de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica per elevar els objectius, també el desenvolupament d'energia eòlica marina i menciona explícitament la relació entre renovables i sòl rústic amb mesures de compensació. Proposa ampliar les funcions de l'Institut Balear de l'Energia incorporant programes de rehabilitació energètica, a més de destacar la creació d'una xarxa de refugis climàtics, un pla per instal·lar autoconsum a tots els consumidors vulnerables i comunitats energètiques. 
  • El PP es compromet amb continuar descarbonitzant les Illes Balears facilitant la inversió privada amb simplificació administrativa, incentius fiscals, col·laboració público-privada i mantenint i reorientant en aquest sentit la tasca de l'Institut Balear de l'Energia. També aposta per la producció d'hidrogen verd ii inclou un paquet mesures específiques quant a mobilitat elèctrica.
  • Podem es decanta desenvolupar àmpliament l'Institut Balear de l'Energia com a empresa pública, actualitzar la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica i augmentar el pressupost de transició energètica fins a arribar al 2% del total del Govern. Inclou noves obligacions de solarització de cobertes públiques i privades i descarbonització de sectors com el transport públic i nàutic. En matèria d'adaptació suggereix adaptar els plans territorials al canvi climàtic, el desenvolupament d'una xarxa de refugis climàtics.
  • Més per Mallorca proposa un pla de substitució de calderes i incorpora el foment de l'acció pública, els projectes cooperatius i municipals, en aquesta direcció proposar ampliar el camp d'acció de l'IBE. Fa èmfasis en la reducció del consum energètic dels grans consumidors, del sector de la mobilitat i del sector públic. Inclouen la modificació del PTI de Mallorca per determinar els espais de producció energètica. Inclou un apartat específic de Canvi Climàtic on proposen un Pla d'Adaptació amb èmfasis al litoral i el sector agrari i un Fons per a finançar-lo.
  • Ciutadans incorpora una bonificació al 100% de l'IBI per 5 anys als edificis i llars on es facin actuacions de renovables. També es posiciona no només per l'energia solar, sinó també per l'eòlica marina i l'hidrogen verd.
  • El Pi inclou aposta per la descarbonització donant sempre prioritat a cobertes, autoconsum i comunitats energètiques per damunt del rústic, també amb èmfasis en la construcció sostenible, la biomassa i la reducció del consum energètic. També s'obre a la possibilitat d'eòlica marina.
  • Més per Menorca dedica un punt sencer del seu programa a transició energètica i renovables al compliment de l'Estratègia Menorca 2030 fent una aposta per l'autoconsum, els parcs, l'eòlica, la undimotriu, sempre amb criteris d'estètica i integració al territori. Posa èmfasi en la democratització de l'energia, la gestió socialitzada, les comunitats energètiques així com l'impuls des del sector públic amb incentius i ajuts com amb un enfortiment de l'IBE.
  • Gent per Formentera defensa continuar apostant per l’autoconsum amb ajuts i bonificacions per espais urbans per limitar el funcionament de la central de Ca Marí.

Aigua i residus

Limitacions i focus en grans consumidors en l’esquerra i consens en millorar totes les infraestructures de l’aigua i l’economia circular de tots els partits

En general trobem un alt grau de consens sobre la millora de les infraestructures i recursos destinats al cicle de l'aigua, el foment de l'economia circular i del reciclatge. La majoria dels partits porta de manera explícita fomentar la recollida selectiva, alguns inclouen mencions al compostatge (PSIB, Més per Mallorca, El Pi, Més per Menorca i Podem). Quant a limitació de piscines només Més per Mallorca, Podem i Més per Menorca ho incorporen.

Anant per partits, destaquen els següents punts diferencials de cada partit:

  • El PSIB aposta per incrementar substancialment la inversió en infraestructures, ampliar dessaladores, descarbonitzar el cicle de l'aigua, fer una Llei de gestió i cicle urbà de l'aigua i augmentar les aigües reutilitzades fins al 55%. Respecte a residus proposa estendre la recollida selectiva a tots els municipis i desenvolupar tota la Llei.
  • El PP suggereix crear un fons finalista per inversions en cicle de l'aigua i finançar diferents plans per tancar el cicle de l'aigua. Pel que fa a residus, potenciar l'economia circular, finançar el transport marítim de residus i incrementar la recollida selectiva.
  • UP destaca per proposar una moratòria de noves piscines, traspassar les competències als Consells per crear unes agències insulars, obligacions als grans consumidors per usar aigua regenerada. Quant a residus, aposta per la recollida selectiva, els sistemes de dipòsit, devolució i retorn (SDDR), millorar el cànon i augmentar els inspectors.
  • Més per Mallorca destaca també per la prohibició de noves piscines i l'ompliment per aigua de la xarxa pública, noves obligacions pels grans consumidors i sector turístic, la descarbonització del cicle de l'aigua, la seva adaptació al canvi climàtic i la millora de les infraestructures. Quant a residus aposta pel compliment sencer de la Llei, la recollida porta a porta, el compostatge comunitari, el SSDR i l'augment de la inspecció, entre altres mesures.
  • Cs incorpora la mesures per invertir en les infraestructures, la xarxa de pluvials, la lluita contra les fugues i la depuració; quant a residus incorpora la recollida selectiva i incrementar l'economia circular amb incentius fiscals.
  • El Pi dedica un subapartat a la gestió de l'aigua amb mesures destinades a millorar depuradores, interconnexions, ús de l'aigua regenerada. Quant a residus proposa un tractament igual i correcte per a tota la ciutadania.
  • Més per Menorca reclama la competència en recursos hídrics pel Consell, la limitació de piscines en rústic a través del PTI i continuar invertint en les infraestructures del cicle de l'aigua. Pel que fa a residus, aplicar la totalitat de la Llei de Residus, una nova fiscalitat justa i la recollida separada.
  • Gent per Formentera proposa una planta de compostatge i l'autocompostatge, aplicar tota la Llei de Residus. Respecte a l'aigua, reclama l'ampliació de la depuradora i la millora de l'emissari.

Conclusions

Els punts tractats anteriorment són probablement, amb l'habitatge, els que agrupen la major part de les preocupacions dels illencs. Això fa que mostrin un marcat caràcter ideològic segons les propostes cada partit i la posició que adopten en temes com el model turístic i territorial, i en menor mesura en matèries com la gestió de la transició energètica, l'aigua i els residus; on sí trobem major grau de consens. Cal destacar la gran dedicació per part dels programes polítics a aquestes matèries. En l'àmbit de la mobilitat sostenible es denota una voluntat conjunta d'actuar en la mateixa direcció atès que la població apunta majoritàriament en aquest sentit cap als desplaçaments futurs de la població.

Per tant, queda palès que encara que els partits fan unes diagnosis similars dels reptes i problemes, i fins i tot arriben a un alt grau de consens en propostes en matèries com el cicle de l'aigua i transició energètica, hi ha dos blocs ideològics a l'hora de concretar com implementar les propostes. I especialment hi ha divergència en matèries tan cabdals com el proteccionisme mediambiental i la intervenció de l'actual model econòmic i territorial, que separa els partits de l'actual Pacte de Progrés amb altres partits d'ideologia més liberal i fins i tot de dretes, que queden amb posicions més allunyades.

Sobre este blog

Grup d'anàlisi política i social compromès amb el debat rigorós i autocentrat. Ho feim a través de dades i arguments oberts a la crítica.

Autors:

Julián Claramunt - @jclarama12

Pau Torres - @PauTorrex

Llorenç Soler - @llorenc_soler

Guillermo Bezzina - @G_Bezzina

Aina Roca Roig - @ainarcrg

Toni Barber Fedelich - @ToniBarber96

Irene Sánchez Campins - @irenescampins

Victor Picó Gutiérrez - @vitopico

Antoni Fornés - @tonifornesm

Blanca Orell - @blanca_orell

Etiquetas
stats