Sobre este blog
Grup d'anàlisi política i social compromès amb el debat rigorós i autocentrat. Ho feim a través de dades i arguments oberts a la crítica.
Autors:
Julián Claramunt - @jclarama12
Llorenç Soler - @llorenc_soler
Guillermo Bezzina - @G_Bezzina
Toni Barber Fedelich - @ToniBarber96
Irene Sánchez Campins - @irenescampins
Victor Picó Gutiérrez - @vitopico
La passada legislatura vaig treballar com a assessor d’un dels tres partits que formaven govern. Foren molts els aprenentatges que m’enduc d’aquella etapa i també les anècdotes. Avui, vull recordar una conversa concreta. Va ser telefònica, amb una responsable d’un altre partit polític a una institució diferent de la meva, però on governaven els mateixos colors. La discussió era intensa, cada part defensava la seva posició i es presentava disposada a portar el conflicte als mitjans. Després de més de vint minuts d’estira-i-arronsa, la meva interlocutora va dir: “No podem arribar a fer públic aquest xoc, si perdem el govern a les pròximes eleccions, serà per la sensació de conflicte intern, això és el que més penalitza el nostre electorat”.
He tornat moltes vegades a aquesta conversa, en concret, cada vegada que escolt sobre alguna baralla en un govern de coalició. Crec que la reflexió d'aquella representant política, lluny de dades o estudis acadèmics, amaga un punt de veritat. Qui no ha parlat amb algú sobre les baralles dels polítics i el desencantament que això genera vers el nostre sistema?
Tu, que segueixes l'actualitat política de les Balears, segurament ja has pensat en algunes topades que hem viscut al llarg del primer any del nou govern. Si la màxima amb la qual estem treballant, “els electors castiguen a qui es baralla”, és certa, això no serien bones notícies per a la coalició PP-VOX. Les desavinences i crisis derivades han estat freqüents i, el més important, han estat públiques. Sent la darrera la vinculada al repartiment de menors d’edat que estan sols.
0