Sobre este blog
Passes Perdudes és un blog en el qual un grup de persones de l'àmbit de les ciències socials fem anàlisis sobre qüestions d'actualitat amb dades, fets contrastats i arguments oberts a la crítica.
Autors:
Julián Claramunt - @jclarama12
Llorenç Soler - @llorenc_soler
Guillermo Bezzina - @G_Bezzina
Toni Barber Fedelich - @ToniBarber96
Irene Sánchez Campins - @irenescampins
Victor Picó Gutiérrez - @vitopico
Què us ve al cap quan pensau amb en Jaume Matas i Maria Antònia Munar? Quantes vegades heu sentit dir allò que “tots els polítics són iguals”? Heu perdut la confiança en les vostres institucions? Probablement, una bona part dels ciutadans i ciutadanes d'aquestes illes donarien respostes ben similars a les tres preguntes anteriors, però: per quina quantitat s'ha adjudicat un contracte d'obres al teu municipi? De quins béns i activitats disposa el o la presidenta de les Illes Balears en començar el seu mandat? I sobretot: en acabar-lo? Com a ciutadans, com podem retre comptes de l'activitat institucional? Per aquestes altres preguntes, possiblement tendrem poques respostes i, si les cercam, ens torbarem més de cinc minuts.
Totes aquestes qüestions plantejades ens connecten amb quelcom conegut com “govern obert”, un terme poc conegut i practicat a les nostres illes, però que avança a passes de gegant a les agendes públiques de les institucions d'alguns països europeus i a altres territoris veïns, com Catalunya. A Passes Perdudes no havíem parlat abans de govern obert, però la notícia de l'acord del PP balear i Vox per abolir l'Oficina de prevenció i lluita contra la corrupció a les Illes Balears (popularment coneguda com l'oficina antifrau) ens ha obert la porta.
És sabut que, des de fa ja uns anys, hi ha una crisi de les democràcies actuals, una desafecció en les institucions públiques i un auge dels populismes i dels feixismes. Encara més, els darrers baròmetres del CIS ens mostren que de confiança política no anam gaire sobrats: a la pregunta de “Quin creus que és el principal problema d'Espanya?”, la resposta “el mal comportament dels polítics” sempre ocupa posicions altes, per sobre de l'educació, del canvi climàtic, l'habitatge, o la violència de gènere, entre altres.
