Qui guanyarà eleccions generals a Balears? Així estan les enquestes

L’any 1977 es celebraven les primeres eleccions al Congrés dels Diputats. A les Balears varen ser elegits sis diputats, quatre d’UCD i dos del PSOE. Des de l’inici de la democràcia, els ciutadans de les Illes Balears han anat a votar quinze vegades per elegir els seus representants a Madrid. Fins al 1989 n’elegien sis, el 1993 varen passar a set i el 2004 van passar als vuit que tenim avui dia, tot per l’augment del pes demogràfic de les Balears.

 La participació diferencial -participar en les eleccions a certs nivells institucionals i abstenir-se a altres- i el vot dual -votar a partits diferents segons el tipus d’elecció- ens obliguen a pensar en com els ciutadans decideixen el seu vot. Molts ciutadans emeten un vot que no sempre s’ajusta al que, en un altre context, hagués elegit. En molts casos, tenen en compte el que saben de com funciona el sistema electoral i els probables escenaris postelectorals, informació disponible gràcies a les enquestes. Aquestes qüestions, i altres, intervenen en el raonament dels ciutadans, els quals tenen com a objectiu maximitzar l’impacte del seu vot. Per tant, podem dir que la percepció d’utilitat del vot influeix en el comportament electoral. Parlem-ne una mica.

Vot útil

En la recta final de la campanya electoral, els partits apel·len al vot útil amb l’objectiu de posicionar-se com l’opció estratègica més interessant. A nivell d’Espanya i de les Illes Balears, sentim com qualcuns partits, especialment els d’esquerres, es reivindiquen com el vot més útil, basant-se en el repartiment marginal d’escons estimat per les enquestes. Per això, aquests dies circulen diferents mapes de quines dues forces d’esquerra i dreta es disputen el darrer escó a diverses circumscripcions espanyoles. I en quasi tots ells, les Balears apareixen com una província amb un darrer escó disputat pels dos blocs. S’ha arribat fins al punt, però, que tant el PSOE com Sumar-MÉS es reivindiquen com el vot útil per prendre el darrer escó al bloc conservador, cosa que seria contradictòria.

El que és habitual és que els partits intentin que aquells ciutadans més indecisos, o els que més en compte tenen les qüestions de context o institucionals, es decantin per fer un vot “intel·ligent”. És aquí quan el marketing polític “vesteix” la decisió de votar un partit com a estratègica, cosa que de vegades, com és el cas de Balears, s’argumenta pel ball del darrer escó, ja que una circumscripció de vuit escons amb la fórmula d’Hondt ofereix una proporcionalitat acceptable. La maximització d’utilitat del vot aquí es sostindria així: un vot a X partit té més “poder”/“és més útil” que un vot a Y (del mateix bloc), ja que, segons tal enquesta, el darrer escó l’està competint X amb Z (d’un altre bloc).

En altres circumscripcions les enquestes no són tan necessàries, perquè el factor institucional del sistema electoral hi juga un paper molt rellevant. És el cas de Ceuta o Melilla, que reparteixen un escó cada una, o a Sòria, que en reparteix dos. En casos com aquest, la concentració de vot podria ser una estratègia racional. Però només en principi, ja que abans de les eleccions no es sap quin és el partit al qual és més racional concentrar els vots. És per això que els partits s’esforcen a generar un momentum que els mostri com a guanyadors i absorbir el suport dels ciutadans que cerquen maximitzar la utilitat del seu vot.

Qui guanyarà les eleccions generals a Balears?

El títol d'aquesta part de l'article és la pregunta a la qual tothom vol tenir resposta. Ens sap greu començar dient que no venim amb fets provats. Com ja sabeu, és un tema recurrent en el nostre portal, comptem amb molt poques dades sociopolítiques a Balears i aquestes eleccions generals no són una excepció. Dit això, mirarem de fer una recopilació del que ens diuen les enquestes publicades, juntament amb la nostra percepció com a analistes. Cal recordar que, la gran majoria d’enquestes treballen amb mostres representatives per a tot l'estat, i a partir d'aquesta es fa una estimació. Per tant, les dades amb què treballam tenen marges d’error molt grans o directament no són representatives per les nostres illes. Que serveixi com un avís per a navegants.

El Partit Popular afronta les eleccions d’aquest diumenge com una força a l'alça. Les autonòmiques i municipals varen ser un gran reforç per la formació conservadora, que va recuperar les institucions de major pes de les Illes Balears. Així es mostra a totes les enquestes, que posicionen els populars com a primera força destacada. Els dos primers escons semblen segurs i s’està en condicions de competir pel tercer. Fins i tot, alguns percentatges de vot que s’han mostrat a enquestes de cases com ara GAD3 (37%), podrien convidar a pensar en el quart diputat, tot i ser una opció difícil.

El PSIB-PSOE assisteix al 23-J en una situació estranya. Les darreres autonòmiques van deixar els socialistes estables pel que fa a vots, però fora de les institucions, després de vuit anys. El seu principal actiu polític, Francina Armengol, encapçala una llista que segur obtindrà dos escons. El dubte és, quan llunyà es troba del tercer diputat? La gran majoria de baròmetres situen al PSIB-PSOE en els dos, però dos d’importants, com ara GAD3 i CIS, li donen el tercer. Serà clau per assolir aquesta fita, estar més propers al 30% que al 25%.

SUMAR, amb Podem i Esquerra Unida dins, i Més (Mallorca i Menorca), concorren sota el nom de SUMAR-MÉS. La història electoral recent de Balears ens diu que les formacions d'esquerres estatals competeixen bé a la nostra circumscripció. El problema és que el cop de les autonòmiques per Unides Podem va ser molt gran i encara no hem mesurat com afecta això a qui els vota a les generals. La candidatura liderada per Vicenç Vidal té el repte de motivar a l’electorat sobiranista i a qui segueix l’esquerra més estatal al mateix temps, un equilibri complicat. Cap enquesta els deixa fora del Congrés, però són poques les que li donen el segon seient. Serà clau per això, superar el 15% i posicionar-se com a tercera força.

Tot i posicionar-se a les antípodes ideològiques de SUMAR-MÉS, el destí de VOX sembla lligat a aquesta coalició. Això és degut a la important competició per ser la tercera força. La candidatura de Jorge Campos ha d’aconseguir aquesta tercera posició si vol tenir dos representats a Madrid, com va aconseguir el novembre de 2019.

A tall de conclusió, sembla que dels vuit escons, tres poden ser pel PP, dos pel PSIB-PSOE, un per SUMAR-MÉS i un per VOX. Això ens deixaria penjant la darrera cadira. Aquesta sembla que es disputarà entre tots els partits, que aspiren a obtenir un seient més. Les claus seran els percentatges de vot de PP i PSIB-PSOE i qui assoleixi la tercera plaça. No hi ha dades públiques que tenguin un marge d’error suficientment baix per a poder dir entre qui s’estaria disputant el darrer escó. Si qualcuns partits ho fan és o perquè tenen dades que no són públiques o per estratègia. I ja sabem com d’important és projectar el momentum. Diumenge sortirem de dubtes. El que sí sembla ser una certesa és la consolidació de la tendència cap al bipartidisme, que ja varen mostrar els resultats de les eleccions autonòmiques i municipals del passat 28 de maig.