Model econòmic: viure del treball vs. viure de rendes
Sobre este blog
Espacio de opinión de la delegación de elDiario.es en Illes Balears. Las asociaciones políticas, sociales, económicas y culturales de las islas debaten sobre los distintos temas que afectan al archipiélago. Puedes enviar tu opinión a illesbalears@eldiario.es en castellano o catalán y sin límite ni máximo de caracteres.
Existeix un fil conductor comú a la majoria de les converses de carrer a Palma: per què treballar no basta per arribar a final de mes? I una part de la resposta és l’habitatge com a màquina trituradora del salari. Quan el mercat del lloguer, convertit en un espai d’especulació, fa de l’habitatge un negoci, el treball ha deixat de ser el camí d’estabilitat i ha passat a ser només combustible, sempre insuficient, per pagar el lloguer o la hipoteca.
Guillem Frontera, a “Els carnissers”, descrivia la Mallorca dels anys seixanta dels nou-rics, engreixats a força de vendre els ja inservibles terrenys de conreu i posar-los al servei de la naixent indústria turística. Avui, els nous carnissers són aquells especuladors que acumulen infrahabitatges per llogar-los a preus astronòmics a famílies necessitades i complir el seu personalíssim objectiu: deixar de fer feina i viure de rendes. És una imatge dura, dickensiana, però pedagògica: perquè l’impacte social de l’acumulació immobiliària no és abstracte. Es tradueix en expulsió del veïnat, en substitució de vida quotidiana per rotació turística, en joves que no poden emancipar-se, en treballadors que han de fer dobles jornades per pagar un sostre. Tot això és classe, i és ciutat.
No obstant això, cal reconèixer que per resoldre aquesta tensió s’ha d’afrontar, primer de tot, amb honestedat: sovint les forces progressistes hem estat massa tèbies a l’hora de combatre l’acumulació patrimonial destinada a obtenir rendes i a l’especulació nua i crua. I no és perquè falti sensibilitat, sinó perquè l’habitatge és un camp on conflueixen interessos, por i també un imaginari cultural molt arrelat: la segona residència com a “dret”, com a èxit i alhora com a seguretat. Però si aquesta seguretat d’uns implica la inseguretat d’altres, la pregunta política és inevitable: quin model de ciutat volem? Dir això no és demonitzar ningú. És posar el focus en les regles del joc: regulació del lloguer, destinar els habitatges únicament a la seva vocació principal, parc públic, limitació d’usos especulatius, protecció de residents, fiscalitat justa i un debat sense hipocresies sobre què significa convertir un bé essencial en un actiu financer.
-
Drets, identitats i classe: recompondre el fil comú
Secretari de Model de Ciutat i Política Municipal / Secretari d’Anàlisi, Acció Electoral i Formació Agrupació Socialista de Palma / Joan Ferrer / Eduard Soriano Vives
-
La ciudad que somos; la ciudad que queremos ser
Olivia Cerdeiriña
¿La deseada unidad de la izquierda?
0