La reforma constitucional mínima del senador per a Formentera després del periple continu

Després d'un llarg període, i després d'una reforma constitucional -ajust o supressió de vocables-, s'atorga el senador que li correspon a l'Illa de Formentera.

Després de la Proposició de reforma, per fi (ja que va presentar-se l'expedient el Parlament de les Illes Balears en la XII Legislatura), i ara, en la XV Legislatura Espanyola, s'ha reformat l'art.69.3 que permetrà a Formentera que elegeixi un senador propi -i no tenir-ne un a temps parcial que en la pràctica compartia amb l'illa d'Eivissa-.

Després de la seva admissió a tràmit com a Proposició de reforma constitucional al setembre de l'any 2023, es buscava suprimir el terme “agrupació d'Illes”, en aquesta unió Eivissa-Formentera, i el guió entre ambdues, a fi de crear una circumscripció electoral independent al senador per l'illa de Formentera i que, en les immediates eleccions, després d'aquesta reforma tingués un senador.

A partir de la reforma estatutària de 2007, en virtut de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, que va aconseguir la creació d'un Consell Insular propi per a l'illa de Formentera; i la creació del Consell Insular de Formentera, constituït el 10 de juliol de 2007, que estableix que s'integri en el citat consell insular l'Ajuntament de Formentera, la reivindicació ha estat una constant, tant a nivell insular com autonòmic.

Fins i tot, sent un territori amb una població a nivell nacional no reduïda, i al costat d'això, que el Consell de Formentera sigui una institució singular en el conjunt del Dret espanyol, amb personalitat jurídica única, però amb diverses naturaleses jurídiques superposades. Certament, posa fi a una dependència administrativa històrica lligada amb l'illa d'Eivissa. Per tant, la lògica possibilitat d'elecció d’un senador propi.

En principi, malgrat ser una cosa aparentment simple i sense problemes polítics, i comptar amb suport previ del Consell i del Parlament balear, i amb un acord de tramitació directa i en lectura única (176 vots a favor, 33 en contra, 138 abstencions).

Finalment, en la votació tant del Ple en el CD com al Senat va sofrir abstencions i vots en contra, encara que amb una majoria suficient per a la seva aprovació.

Així, encara que està pràcticament resolt, després de l'aprovació pel Ple del Congrés dels Diputats en la seva sessió del dia 26 de març de 2026, i havent obtingut aquest text, en votació final, la majoria de tres cinquens prevista en el citat precepte constitucional. I l'aprovació per part del Ple del Senat en la seva sessió del dia 22 d'abril de 2026 i havent obtingut aquest text, en votació final, la majoria de tres cinquens i sense introduir modificacions al text remès pel Congrés dels Diputats. Conclourà el 12 de maig de 2026, després de fer-se pública l'obertura del termini de quinze dies previst en l'article 167 de la Constitució Espanyola, dins del qual una desena part dels membres de la Cambra podrà sol·licitar que la reforma aprovada per les Corts Generals sigui sotmesa a referèndum per a la seva ratificació.