Adéu a una anomalia històrica: el Congrés activa la reforma constitucional per dotar Formentera de senador propi

Formentera ha fet aquest dimarts un pas clau per corregir una anomalia que arrossega des de fa gairebé dues dècades. El Congrés dels Diputats ha debatut una proposició de reforma de l’article 69.3 de la Constitució perquè l’illa pugui escollir, finalment, un senador propi. La iniciativa, impulsada des del Parlament balear i avalada per una amplíssima majoria de forces polítiques estatals, vol posar fi al que els seus defensors qualifiquen d’“injustícia territorial” i de “dèficit democràtic” únic a tot l’Estat.

Ha estat el senador per Eivissa i Formentera integrat en el grup parlamentari de l’Esquerra Confederal —Eivissa i Formentera al Senat, Más Madrid, Compromís, Agrupación Socialista Gomera i Geroa Bai—, Juanjo Ferrer, qui ha pres la paraula a la cambra baixa per proposar la modificació de la Carta Magna amb l’objectiu que la menor de les Pitiüses pugui comptar amb un senador propi que li permeti desvincular-se del ‘tàndem’ electoral que actualment conforma amb Eivissa.

Per la seva banda, Llorenç Córdoba, diputat independent del Parlament balear i expresident de Formentera, ha recordat que l’illa compta des de 2007 amb un Consell Insular propi, amb capacitat plena per gestionar els interessos dels seus ciutadans, però que, en canvi, no es veu plenament representada a la cambra territorial. Formentera és, de fet, l’única de les illes dels arxipèlags balear i canari —amb Consell Insular o Cabildo— que no té un senador propi, tal com ja va informar elDiario.es. En paraules de Córdoba, es tracta d’una “anomalia constitucional”, com van repetint altres càrrecs públics. La reforma també compta amb el suport de representants de l’arxipèlag canari, així com d’altres regions de l’Estat.

Córdoba, únic diputat de Formentera a la cambra balear, ha insistit que no es tracta d’un debat “partidista ni sobiranista”, ni tampoc d’un “debat entre illes”, sinó d’una actualització raonable del disseny constitucional perquè Formentera deixi de ser l’únic territori insular amb Consell —o Cabildo— sense representació al Senat. La representació formenterera és imprescindible al Senat, consideren, perquè la pitiüsa del sud pugui expressar les seves necessitats pròpies en matèria d’infraestructures, serveis públics o política turística.

Així, el representant conservador ha recordat les dificultats que té l’illa pel que fa a la connectivitat marítima; l’alta pressió estacional; la necessitat de protecció del litoral; els sobrecostos per la triple insularitat i el “dèficit” de serveis públics per la manca de treballadors. Factors pels quals és encara “més fonamental” una representació estatal que pugui “lluitar pels interessos de l’illa balear”. Cristina Gil, diputada del PP al Parlament, ha afirmat que la reforma suposaria un fet “històric”. Tot i la tradició institucional compartida entre ambdues illes, també ha donat suport a la reivindicació històrica de Formentera.

Una majoria favorable

L’any 2004, l’extint Ajuntament de Formentera —l’actual Consell Insular de l’illa inclou les competències municipals— va acordar, per unanimitat, que l’illa pogués escollir com a circumscripció electoral pròpia un senador. Tanmateix, el consistori no té competències per aprovar aquesta reforma, i només pot elevar aquesta proposició a organismes superiors. Tres anys després, el 2007, es va reformar l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, mitjançant el qual es va crear el Consell Insular. “És just que Formentera pugui portar a la cambra alta amb veu pròpia la seva realitat”, ha afirmat Gil. Per aquests motius, la diputada conservadora ha demanat l’actualització del text constitucional, amb l’objectiu que es compleixi el principi d’“igualació territorial”, previst a l’article 138 de la Carta Magna.

En tercer lloc, en representació del PSIB-PSOE, ha intervingut Pilar Costa, exsenadora i actual diputada socialista al Parlament. “Aquesta iniciativa concreta va ser presentada al Parlament pel Partit Socialista i per Gent per Formentera —formació progressista d’àmbit insular— i ha tingut un suport unànime per part de totes les forces polítiques”, ha dit Costa. “I ara la ratificarem amb tots els partits excepte un”, ha assenyalat, en referència a Vox.

En aquest sentit, ha aprofundit en el fet que resulta “incomprensible” que la pitiüsa del sud sigui l’única illa “de tot el país” sense una circumscripció territorial pròpia. Costa ha dedicat la seva intervenció a Isidor Torres, el primer oriünd de Formentera que va representar les dues Pitiüses. L’actual senador, Juanjo Ferrer —que deixarà d’aquí a uns mesos el seu escó a la suplent de Formentera, Neus Massanet—, espera que amb aquesta tramitació Formentera pugui escollir el seu propi representant a la cambra territorial a partir de les eleccions de 2027, sempre que no hi hagi un avançament electoral.

Després de la intervenció de la diputada socialista, Noemí Santana (Podem), diputada per Las Palmas del Grup Parlamentari Mixt, ha expressat el seu suport a la reforma, que ha considerat “no una demanda identitària sinó una qüestió de democràcia”. Així, ha traçat un paral·lelisme amb el seu propi arxipèlag, fent referència als “costos estructurals”, que són “molt superiors” als de la resta de l’Estat; a la fragmentació del territori i a les “especificitats” de cada illa, que ha considerat necessari valorar. En aquest sentit, s’ha referit a l’illa de la Graciosa, que es diferencia de Formentera en el fet que encara no disposa de cabildo i que, per tant, depèn administrativament de Lanzarote.

El Partit Nacionalista Basc (PNB), Junts per Catalunya i el Grup Republicà també han aprovat favorablement la proposició. El portaveu de Junts, Josep Pagès i Massó, ha defensat com a “indiscutible” el fet de traslladar la singularitat de Formentera al Senat.

Per la seva banda, la diputada per Barcelona Teresa Jordà i Roura (ERC) ha justificat el seu vot favorable assenyalant que, a més de l’autogovern, Formentera té més població que altres circumscripcions que sí que disposen de senador propi. A més, ha sol·licitat que la disposició final de la reforma estableixi que el text es publiqui en totes les llengües de l’Estat.

El Grup Plurinacional Sumar, representat per Vicenç Vidal Matas (Més per Mallorca), que va estar quatre anys al Senat, també ha donat suport a la reforma. Vidal ha expressat que la modificació és “necessària” perquè Formentera tingui un diputat que “els representi directament i es preocupi exclusivament per les seves realitats”.

El diputat ha recordat les quatre modificacions de la Constitució al llarg de la seva història: l’entrada al conveni de Maastricht el 1992, que va permetre votar a ciutadans sense la nacionalitat espanyola; la del 2009, mitjançant la qual es va prioritzar el deute davant els drets de les persones; la del 2024, en què s’estableix que les persones amb diversitat funcional no són menys vàlides; i aquesta seria la quarta.

Vox, l’únic en contra

A continuació ha intervingut el diputat de Vox per les Balears Jorge Campos Asensi. El grup d’ultradreta és l’únic que ha votat en contra de la reforma, tot i reconèixer que Formentera compleix els requisits institucionals. Campos ha recordat que la proposició ha estat impulsada pels “mateixos partits d’esquerres que agreugen amb les seves polítiques els problemes” de l’illa, com ara la deficient connectivitat del transport, els recursos públics insuficients o la impossibilitat d’accedir a un habitatge. El diputat de Vox també ha carregat contra les persones migrants, a les quals responsabilitza de la saturació dels serveis públics formenterers i de crear “inseguretat”.

D’altra banda, Milena Herrera, diputada eivissenca del PSOE, ha mostrat el suport dels socialistes a la proposició i ha lamentat que fins ara la pitiüsa del sud s’hagi vist obligada a demostrar la seva “majoria d’edat política”, així com el fet que l’illa hagi arrossegat fins ara una “anomalia institucional” i un “dèficit democràtic”. L’últim a intervenir ha estat el diputat per les Balears i portaveu del Grup Popular, José Vicente Marí Bosó, que ha reclamat que la reforma constitucional se centri en la voluntat dels ciutadans de Formentera i no en “interessos partidistes”. A més, ha recordat que el PP ha donat suport “sempre” a la seva autonomia política.

El diputat, també president del PP d’Eivissa, ha situat el debat en un moment de tensions sobre la Constitució i ha demanat consensos amplis per a qualsevol canvi. Finalment, ha sol·licitat no frustrar una iniciativa que considera justa. Al ple hi han assistit membres tant del Consell de Formentera com del Parlament balear, entre ells la suplent a la candidatura d’Eivissa i Formentera al Senat, Neus Massanet; l’exsenador Rafa Ramírez; el també socialista Josep Marí Ribas ‘Agustinet’, i l’actual president del Consell de Formentera, Óscar Portas. També hi ha assistit el periodista Carmelo Convalia, que va informar durant anys sobre la petició de reforma constitucional en la seva cobertura a l’illa de Formentera.

L’origen del disseny actual

L’illa arrossega aquesta anomalia històrica des de l’any 2007, quan es va crear el Consell Insular de Formentera. Anteriorment, només comptava amb un ajuntament com a institució local pròpia. La reforma de l’Estatut d’Autonomia, amb Francesc Antich (PSIB-PSOE) com a president del Govern, va separar el Consell Insular d’Eivissa i Formentera en dues institucions diferenciades: el Consell d’Eivissa, d’una banda, i el Consell de Formentera, de l’altra. Formentera té una altra singularitat única que la diferencia de la resta d’illes espanyoles: és l’única que unifica en una sola institució les competències d’un ajuntament i les pròpies del Consell Insular.

Però, aleshores, per què Formentera no té un senador propi mentre que la resta d’illes sí que en tenen? La resposta es troba al tercer punt de l’article 69 de la Constitució. “A les províncies insulars, cada illa o agrupació d’elles, amb cabildo o consell insular, constituirà una circumscripció a efectes de l’elecció de senadors, corresponent-ne tres a cadascuna de les illes majors —Gran Canària, Mallorca i Tenerife— i un a cadascuna de les illes o agrupacions següents: Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i La Palma”, afirma la Carta Magna. Es va redactar així, possiblement, perquè l’any 1978 no es preveia que Formentera avancés tant en el seu autogovern. És a dir, Eivissa i Formentera es van unificar en una agrupació perquè el 1978 no existia el Consell Insular de Formentera.

“L’Estatut es va reformar el 2007 i això implicava que la Constitució quedava una mica obsoleta”, va explicar a elDiario.es Guillermo Bezzina, politòleg de Passes Perdudes. En aquest sentit, Bezzina considera que, pel que fa a l’organització territorial, la Carta Magna està “molt inacabada” perquè “no hi va haver un acord sobre com havia de ser, tot i que sí que hi ha un mínim comú denominador que és el que diu la Constitució”. Així, el politòleg apunta que el títol VIII, pel que fa a l’organització territorial, “no acaba de definir gaire bé en quin tipus d’Estat vivim, si és un Estat autonòmic, a mig camí entre un Estat federal o descentralitzat”. “La Constitució, per exemple, no fa un llistat d’autonomies”, concreta.