Els cadàvers sense identificar s'acumulen en les aigües de Formentera: gairebé 30 cossos sense vida esperen a ser sepultats

Les aigües de Formentera s’han convertit en un dels punts més negres de la ruta migratòria entre Algèria i Balears, on les troballes de cossos sense vida i els rescats de pasteres són cada vegada més freqüents en un context marcat per la pressió migratòria sobre l’arxipèlag. També en un escenari en què els recursos insulars estan cada vegada més tensionats, fet que ha portat les institucions a reclamar més ajuda per part de l’Estat: hi ha actualment gairebé una trentena de cossos sense vida sense identificar que esperen —alguns des de fa mesos— per ser enterrats.

La Guàrdia Civil s’encarrega de rescatar els cadàvers, víctimes dels naufragis derivats de les pèssimes condicions del viatge de les pasteres: sense aigua ni menjar, sense armilles salvavides i amb bidons de gasolina a bord perillosos per a la integritat física dels ocupants. Les males condicions meteorològiques que poden afectar la travessia i la incapacitat de nedar de la majoria d’ells fan que el resultat pugui ser nefast. A això s’hi suma la poca potència d’algunes embarcacions per fer el trajecte, fet que el converteix encara en més arriscat.

El Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil ha recuperat aquesta setmana dos cossos sense vida amb poques hores de diferència, presumptament corresponents a persones migrants que intentaven arribar a les illes per mar. Un dels hallazgos es va produir a la zona de s’Estufador, on els agents van localitzar el cos d’un home —presumptament un menor d’edat— després d’un avís vinculat a la interceptació prèvia d’una pastera a la mateixa zona. En aquesta embarcació hi viatjaven 16 persones d’origen magribí, que van ser localitzades en un camí entre s’Estufador i la carretera principal de l’illa.

Els ocupants van avisar que faltava un dels tripulants i es va activar un dispositiu de recerca i salvament. Paral·lelament, el GEAS va rebre l’avís d’un altre cos a la mar, a la zona de Cala Saona. L’altre rescat es va produir tot just unes hores després —evidència del gravíssim problema migratori—, quan un pesquer va localitzar un cadàver surant a l’altura de Punta Gavina.

El cos, en avançat estat de descomposició, encara duia posada l’armilla salvavides. Es tractava d’una dona. Els dos difunts van ser traslladats posteriorment al port de la Savina per a l’aixecament judicial. Per ara, la investigació continua oberta, encara que la principal hipòtesi és que tots dos van morir durant la travessia migratòria entre Algèria i Balears.

Un nadó no nat i una extremitat

Entre les persones enterrades sense identificar a Formentera —totes elles pel enterrador formenterer Pepín Escandell— hi ha un nadó que no va arribar a néixer i una extremitat humana, tots presumptament víctimes d’aquesta ruta, la més mortífera del Mediterrani Occidental, segons l’organització sense ànim de lucre Caminando Fronteras.

Entre les persones enterrades sense identificar a Formentera hi ha un bebè que no va arribar a néixer i una extremitat humana

L’enterrament de la nonnata i la seva mare, d’uns 30 anys i embarassada d’uns cinc mesos, va commoure la població formenterera. A la cerimònia de comiat, que es va celebrar al cementeri de Sant Francesc, hi van acudir una trentena de veïns que van decidir acompanyar les víctimes i visibilitzar el drama migratori. Entre els assistents a la inhumació hi havia representants de Creu Roja i de Caminando Fronteras, la tasca dels quals se centra en els drets de les persones migrants, que van dipositar un ram a la seva tomba amb una nota on es podia llegir: “No deixarem de cercar la teva família, no deixarem de cercar el teu nom, descansa en pau”.

De totes les Balears, la situació afecta principalment l’illa de Formentera, a les aigües de la qual van aparèixer, només el passat mes d’abril, quatre cossos sense vida. És el camí més curt des d’Algèria. Les troballes van conduir el Consell Insular a aprovar per unanimitat una proposta per establir un protocol específic davant les morts de persones migrants a la mar i anunciar públicament els enterraments per permetre l’acompanyament ciutadà.

Entre els darrers casos —que malgrat aquesta iniciativa de la institució insular no s’han fet públics— figuren cadàvers trobats a es Carnatge, es Pujols i s’Estufador durant el mes d’abril, a més del d’un home recuperat pel Servei Marítim de la Guàrdia Civil entre Eivissa i Formentera després de l’avís d’una embarcació. El darrer que queda pendent és el d’un cos trobat el passat 10 d’aquest mateix mes de maig a sa Boca de s’Estany des Peix, en avançat estat de descomposició, tal com recull Diario de Ibiza.

28 persones esperant ser enterrades

El nombre de difunts sense identificar que s’acumulen a la pitiüsa esperant ser sepultats ascendeix així a 28, entre el cementeri i el tanatori de l’illa. L’increment es produeix en una primavera marcada per l’arribada constant d’embarcacions a les costes de l’arxipèlag. En només una setmana han arribat a Balears 146 persones a bord de vuit embarcacions, sis d’elles detectades a Formentera.

Pel que fa al que va d’any, han arribat almenys 1.792 migrants a bord de 89 pasteres, d’acord amb el recompte realitzat per l’agència EFE a partir de les dades facilitades per la Delegació del Govern i el Ministeri de l’Interior. El 2025, van arribar a la comunitat autònoma 7.321 persones en 401 embarcacions procedents d’Algèria, cosa que va suposar, respecte de l’any anterior, un augment del 24,5 % en el nombre de migrants i de prop del 15 % en el de pasteres.

Quant al que va d'any, han arribat almenys 1.792 migrants a bord de 89 pasteres

El president del Consell de Formentera, Óscar Portas, ha reclamat al Govern una resposta “humanitària i política” davant l’augment d’arribades de pasteres a Balears i ha recordat que l’illa de Formentera “no pot assumir tota sola” aquesta situació —que no es repeteix en gairebé cap altre territori a nivell nacional—. També ha reclamat, no només una sinó en repetides ocasions, una major implicació de l’Estat i de la Unió Europea (UE).

Amb la voluntat de conèixer de “primera mà” la “pressió” que suporten els serveis públics insulars, el president ha convidat la ministra Sira Rego i el ministre José Manuel Albares a visitar la pitiüsa del sud, que actualment tutela 156 joves migrants no acompanyats. Una xifra que les institucions consideren clarament superior a la que els recursos insulars poden assumir.

Un estat que dificulta la identificació

A qualsevol cos trobat a la costa o a la mar, els agents li practiquen les mateixes diligències forenses: se li prenen les empremtes dactilars —de vegades l’estat del cadàver no ho permet— i l’extracció de mostres d’ADN. La identificació es complica sovint perquè molts es localitzen en un estat molt avançat de descomposició.

Tota aquesta informació s’incorpora a la base estatal de persones desaparegudes, on es compara de manera sistemàtica amb les dades que aporten les famílies en les seves denúncies, tal com detalla l’institut armat a elDiario.es. Quan no s’aconsegueix conèixer la identitat de la víctima, el registre roman actiu de manera indefinida, a l’espera que en el futur es pugui produir una coincidència que permeti posar nom a aquests cossos que continuen sense identificar.

En la majoria dels casos, honorar els cossos amb la sepultura desitjada és gairebé impossible. També ho és conèixer les seves voluntats o les de les seves famílies. De fet, els nínxols on descansen guarden austeres inscripcions (S-I, Sense Identificar), de vegades acompanyades d’una descripció: “Mort a la mar”. Les tombes no tenen nom, llinatges ni tampoc data de naixement. Només hi apareixen gravats sobre el guix el dia, el mes i l’any en què els van trobar sense vida a la Mediterrània.