Sense resos ni flors, els cossos sense nom enterrats després de naufragar en pastera: “A vegades són impossibles d'identificar”

Fa gairebé un any i mig que Ameynna no sap res de Mohammed, el seu germà petit. Un any i mig d'angoixa, desesperació i desconeixement. Durant tot aquest temps, ha contactat amb diverses associacions i organitzacions sense ànim de lucre per a intentar trobar al jove, que tenia 22 anys quan la pastera en la qual viatjava va naufragar al Mediterrani de camí a Balears. Avui, en ser preguntada per elDiario.es, assegura que encara no té “cap novetat”. Al principi, hi havia rumors que el seu germà havia ingressat a l'hospital d'Alacant. L'altra versió és que l’havien detingut i estava a la presó. Però cap d'aquestes dues cares de la història van poder ser confirmades per Ameynna, que, des d'Algèria, s'ha mobilitzat al màxim per a trobar a Mohammed.

No viatjava només, ho feia amb diversos amics seus i altres 12 persones més amb el mateix propòsit. Van sortir de Tipaza, com la majoria de les embarcacions que busquen aconseguir per via irregular les costes espanyoles. Desconeixement, desesperació, angoixa. És el que va començar a sentir aquesta familiar gairebé dues setmanes després que el seu germà menor hagués marxat i durant les quals no va tenir la més mínima notícia d'ell. Els seus sentiments són els mateixos que els de la resta de sers estimats d'aquells que decideixen abandonar la seva terra per a buscar una vida millor per a ells mateixos i les seves famílies. Però aquest mal de molts no és consol per a cap.

Ameynna es va mobilitzar durant mesos, especulant amb la possibilitat que qualsevol de les precàries barques que hagués arribat al llarg d'aquests dies a la costa peninsular o a les illes era la que havia portat a Mohammed. De moment, silenci: no ha aconseguit saber el seu parador.

Ameynna es va mobilitzar durant mesos, especulant amb la possibilitat que qualsevol de les precàries barques que hagués arribat al llarg d'aquests dies a la costa peninsular o a les illes era la que havia portat al seu germà, Mohammed. De moment, silenci: no ha aconseguit saber el seu parador

31 cossos sense vida en aigües balears

En el que va d'any, fins a 365 pasteres han arribat a Balears amb un total de 6.804 persones a bord, segons el recompte efectuat per EFE a partir de les dades del Ministeri de l'Interior i la Delegació del Govern a les illes. Una xifra molt més elevada que la de 2024, quan van arribar a l'arxipèlag 5.882 migrants, d'acord amb l'Informe Anual de Seguretat Nacional del Ministeri de l'Interior. Enguany, entre gener i juny, les autoritats van trobar 31 cossos sense vida a aigües i platges de Balears. Els primers 15 cossos van ser recuperats entre gener i març, d'acord amb la informació de les forces de seguretat de l'Estat, i la resta van ser trobats entre meitat d'abril i principis de juny.

La Guàrdia Civil s'encarrega de rescatar els cossos sense vida, víctimes dels naufragis derivats de les pèssimes condicions del viatge: sense aigua ni menjar, sense armilles salvavides i amb bidons de gasolina a bord perillosos per a la integritat física dels ocupants. Les males condicions meteorològiques que poden afectar la travessia i la incapacitat de nedar de la majoria d'ells fan que el resultat pugui ser nefast. La poca potència d'algunes barques per a realitzar el trajecte fa que aquest sigui encara més arriscat.

A qualsevol cos trobat en la costa o en la mar, els agents li practiquen les mateixes diligències forenses: se li pren les empremtes dactilars -a vegades l'estat del cadàver no ho permet- i l'extracció de mostres d'ADN. Tota aquesta informació s'incorpora a la base estatal de persones desaparegudes, on es compara de manera sistemàtica amb les dades que aporten les famílies en les seves denúncies, tal com detallen des de l'Institut Armat a elDiario.es. Quan no s'aconsegueix conèixer la identitat de la víctima, el registre roman actiu de manera indefinida, a l'espera que en el futur pugui produir-se una coincidència que permeti posar nom a aquests cossos que continuen sense identificar.

En els darrers anys, la Mar Balear s'ha convertit en un lloc en el que milers de persones es debaten entre la vida i la mort. És la segona la que s'imposa. És llavors quan, per ordre judicial, aquelles persones que partien del seu país en difícils condicions i amb l'esperança d'un futur millor perden la seva vida i el seu nom. El Jutjat de guàrdia s'encarrega de fer l'aixecament del cadàver i comença llavors la recerca judicial per a esclarir els fets que han provocat la defunció, com expliquen fonts judicials a aquest periòdic. En el cas de no tenir hereus o familiars, o de no trobar-los -alguna cosa que succeeix en moltes ocasions-, la Llei preveu que sigui l'Ajuntament del terme municipal on ha aparegut el cos el que es faci càrrec de la inhumació. Com en el cas d'altres ciutadans que no disposen dels recursos econòmics necessaris per a dur a terme un enterrament, amb totes les garanties i drets.

En els darrers anys, la Mar Balear s'ha convertit en un lloc en el qual milers de persones es debaten entre la vida i la mort. És la segona la que s'imposa. És llavors quan, per ordre judicial, aquelles persones que partien del seu país en difícils condicions i amb l'esperança d'un futur millor perden la seva vida i el seu nom

Inhumats sota un simple codi 

El laberint del Cementeri Nou de Vila amaga, entre infinites làpides amb vuit cognoms pitiusos, els nínxols dels cossos sense identificar recuperats a la mar d'Eivissa i Formentera. Sense nom, sense flors, sense comiat per part dels familiars. Durant 2025, han estat inhumats tres: un d'ells, un migrant trobat sense vida a dues milles de la badia de Talamanca un dimarts qualsevol d'octubre. No va haver-hi resos ni plors. Salvament Marítim va recuperar les restes després de rebre l'avís de la troballa. Després, el forense i els agents de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil es van fer càrrec de l'aixecament del cadàver, en estat avançat de descomposició. No va ser possible, si més no, determinar si es tractava d'un home o d'una dona. Això i un arrap de cisell sobre el ciment: S-I (Sense Identitat), va ser tot. Una setmana després, un capità es va trobar amb una altra persona sense vida, a la deriva, enfront de Platja d'en Bossa.

El laberint del Cementeri Nou de Vila amaga, entre infinites làpides amb vuit cognoms pitiusos, els nínxols dels cossos sense identificar recuperats en la mar d'Eivissa i Formentera. Sense nom, sense flors, sense comiat per part dels familiars. Durant 2025, han estat inhumats tres: un d'ells, un migrant trobat sense vida a dues milles de la badia de Talamanca un dimarts qualsevol d'octubre. No va haver-hi resos ni plor

En les austeres inscripcions, no apareix ni el nom ni la data de naixement, només la del tràgic descobriment. Una d'elles resa: 20-11-2025. Va ser l'última persona sense identificar enterrada al cementiri, dijous passat. En 2024, un altre dels cadàvers trobats surant a Formentera va ser traslladat a les instal·lacions de Vila, des d'on s'observa, des de l'altura de la muntanya, la mateixa mar -cruel, ara calma- del seu últim alè.

La mateixa imatge cruel es va repetir, la setmana passada, a la necrópolis de Sant Francesc (Formentera), quan es va enterrar el cos d'un home sense identificar trobat dies abans en aigües de l'illa. També la cama d'una altra possible víctima de les rutes migratòries entre Algèria i Espanya, segons va publicar Diario de Ibiza.

El primer mort, rescatat per Salvament Marítim amb signes de mutilació, va ser traslladat a Eivissa per a practicar-li l'autòpsia i després sepultat en un nínxol que ara indica ‘Desconegut. Mort en la mar’, al costat d'altres tres migrants localitzats en els últims mesos. Amb aquests dos enterraments, ja són 17 les persones sense identificar enterrades a la pitiusa menor, que comença a quedar-se sense espai mentre les desaparicions continuen: dues pasteres sortides d'Algèria l'11 de novembre segueixen sense rastre i els cinc supervivents d'una d'elles van declarar que 18 companys es van perdre a la mar després de més d'una setmana a la deriva.

A Formentera, són ja 17 les persones sense identificar enterrades en el seu cementiri, que comença a quedar-se sense espai mentre les desaparicions continuen: dues pasteres sortides d'Algèria l'11 de novembre segueixen sense rastre i els cinc supervivents d'una d'elles van declarar que 18 companys es van perdre en la mar després de més d'una setmana a la deriva

Els cossos, descomposts

A Santa Eulària, l'Ajuntament explica que els enterraments per beneficència de persones sense identificar segueixen un procediment similar: s'assigna un nínxol gratuït a través del Cadastre municipal. Es tracta, habitualment, de tombes a les quals han renunciat antics propietaris o espais buits situats entre la quarta i la cinquena planta del cementiri nou. La identificació es complica sovint perquè, quan es troben els cadàvers, aquests solen estar en un estat molt avançat de descomposició, tal com remarquen. El 7 de juliol, en el canal marítim entre Eivissa i Mallorca, el Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques (GEAS) va recuperar un altre cos irrecognoscible. No es va descartar, en cap moment, que pertanyés a un migrant naufragat, i encara que tampoc va poder assegurar-se, la història cada mes es repeteix.

Honrar els cossos amb la sepultura desitjada és gairebé impossible. També, conèixer les seves voluntats o les dels seus familiars. A això se suma que a Balears, igual que a altres comunitats autònomes, els musulmans es veuen obligats a repatriar els cossos per a poder enterrar-los com dicta l'Alcorà: sense fèretre perquè el cos estigui en contacte amb la terra. L'únic cementiri musulmà de la comunitat autònoma, a Mallorca, està saturat i no té més capacitat, encara que es ve reclamant la seva ampliació des de fa anys. Encara així, continuaria sent inviable després que la mar que anava a proporcionar-los una millor vida hagi esborrat la seva petjada per complet.