Les mansions de luxe per a turistes disparen el consum d’aigua a Eivissa: “Jo vigilo cada gota, però ells poden gastar”
LLEGIR EN CASTELLÀ
“Als mesos de juliol i agost, el preu del camió cisterna passa de 100 a 160 euros a causa de l’augment de la demanda d’aigua per part d’aquestes viles i mansions de luxe”. És el testimoni d’una veïna d’una zona costanera de Sant Josep (Eivissa), entre es Jondal i ses Salines, que reflecteix un descontentament cada vegada més gran entre la població resident: el malbaratament i el consum desmesurat d’aigua per part d’algunes viles i mansions de luxe, de vegades destinades al lloguer turístic.
Aquesta veïna sosté que a la seva família són quatre (ella, la seva parella i els seus dos fills) i que gasten un camió cisterna al mes, mentre veuen entrar-ne un o dos d’aquests camions cada dia, en els mesos de temporada alta, a les esmentades viles. “Cal exigir limitacions en els consums”, afirma. “Hem demanat [a les administracions competents] restriccions en els camions cisterna que es puguin portar a una casa”, assegura Hazel Morgan, presidenta d’Amics de la Terra, que afegeix que ha arribat a comprovar l’entrada de fins a deu camions en algunes d’aquestes viles.
En una d’aquestes mansions s’observa una filera de palmeres del gènere Washingtonia, originàries de zones àrides i subtropicals del sud-oest dels Estats Units, així com del nord-oest de Mèxic. Tot i que poden sobreviure amb poca aigua, poden necessitar un reg moderat per mantenir un creixement ràpid i tenir un aspecte més frondós. Encara no ha començat la temporada alta i la veïna afectada lamenta que aquest dimarts al matí han tornat a entrar camions cisterna a la vila.
Una d’aquestes viles està valorada en vuit milions d’euros, segons una agència especialitzada en el sector immobiliari. Aquest portal, que permet el lloguer de la mansió, la descriu com “una magnífica vila de sis dormitoris”, situada al sud-oest de l’illa. A més de disposar de “tota mena de luxes i comoditats”, també té una piscina amb gandules que “està envoltada de jardins cuidats amb plantes mediterrànies”. La casa està envoltada de gespa natural, que també suposa un altre dels grans consums d’aigua en aquest tipus de mansions amb usos turístics.
Resseguint el camí d’entrada s’observen grans massissos de baladres carregats de flors blanques, que actuen com una barrera visual densa i acolorida que separa el camí de la resta del jardí. A prop de l’entrada principal, als marges de la zona pavimentada, apareixen exemplars de iuca, un gènere de plantes natives d’Amèrica del Nord i Central, que creixen de forma natural en climes mediterranis i desèrtics d’arreu del món. D’altra banda, també s’hi observen garrofers i oliveres, propis del paisatge de l’illa.
Deu camions al dia per a una sola vila
Morgan explica a aquest diari que viu en una casa en una zona de camp aïllada al municipi de Santa Eulària, on s’abasteixen d’aigua procedent d’aquests camions: “Els xofers ens expliquen que en algunes viles dels voltants hi arriben —a l’estiu— entre cinc i deu camions cada dia. És una quantitat extraordinària”.
Aquest consum desmesurat es produeix a tots els municipis de l’illa, especialment al de Sant Joan, on predominen aquest tipus de viles, moltes d’elles destinades al lloguer turístic. No tots són per regar la vegetació dels voltants de la casa: alguns serveixen per omplir les piscines. Morgan assenyala que en un allotjament d’aquest terme municipal, que opera legalment amb llicència turística, renoven l’aigua de la piscina cada vegada que entren nous clients. “A Google Maps s’observa com una d’aquestes mansions no en té una, sinó tres piscines al jardí”, assegura.
A Google Maps s’observa com una d’aquestes mansions no en té una, sinó tres piscines al jardí
El mateix tipus d’habitatges de lloguer turístic estan envoltats d’una frondositat atípica [formada a vegades per espècies tropicals i altres per plantes pròpies del clima mediterrani de les illes], que per mantenir requereix grans quantitats d’aigua. Així com jardins amb gespa que també necessiten un reg abundant gairebé diari. Tot això en un context d’estrès hídric cada vegada més preocupant a les Pitiüses.
Juan Calvo, coordinador de l’Aliança per l’Aigua a Eivissa i Formentera, explica que durant el període més llarg de sequera que es va produir entre els anys 2024 i 2025, van exigir “tres mesures urgents” a les administracions públiques. “Un major control de l’aigua de pou; maximitzar l’ús d’aigua dessalinitzada perquè els aqüífers puguin descansar i dur a terme projectes de reutilització de l’aigua depurada”, afirma el biòleg, que afegeix que actualment l’illa reutilitza menys d’un 3% d’aquest recurs
L'illa reutilitza menys d'un 3% de l'aigua depurada, segons Juan Calvo, coordinador de l'Aliança per l'Aigua a Eivissa i Formentera
L’expert indica que el problema “ve de lluny” i que, per això, l’Aliança exigeix als ajuntaments un major control sobre les extraccions d’aigua de pou. “Els pous s’han assecat i els camions cisterna no donen l’abast per respondre a tota la demanda del sòl rústic”, explica Calvo, i afegeix que això implica també “una revisió de les concessions”.
Calvo desenvolupa que molts d’aquests pous tenen una concessió “per a ús agrari”, però que en realitat s’està utilitzant per a altres finalitats. “És fonamental revisar aquestes concessions i penalitzar o sancionar aquells que estan incomplint la llei, com poden ser aquestes grans vil·les”, assegura el científic, que aclareix que caldria comprovar si compten amb els permisos per als usos actuals o fins i tot per consumir el volum d’aigua extreta.
Entre 12.000 i 16.000 litres d'aigua
Un altre dels residents consultats per a aquest reportatge mostra el seu enuig pel malbaratament que es produeix. “Jo vigilo de no gastar ni una gota més del compte, però en canvi a aquestes cases se’ls permet”, lamenta. De la mateixa manera, explica que ha treballat en moltes d’aquestes cases i que ha pogut comprovar com han estat decorades “amb una vegetació que no és pròpia de l’illa”. “No pots tenir plantes que consumeixen tanta aigua, o gespa, quan no hi ha cap camp natural a Eivissa”.
Per tant, considera que les administracions competents –ajuntaments i Govern balear– han d’introduir limitacions en els consums. “Hi ha cases de gent molt adinerada on cada dia reben 20 camions: cubes d’entre 12.000 i 16.000 litres. No existeix control de la venda d’aigua a l’illa”, denuncia. La presidenta d’Amics de la Terra també explica que a casa seva –fa la comparació– són vuit persones i han de comprar un camió cisterna amb aquesta capacitat per al consum d’aigua domèstic cada 25 dies, aproximadament.
Una altra de les mansions objecte de protestes se situa en un entorn rural amb pins i arbustos i el seu accés està delimitat per un portal de fusta. L’exterior està envoltat de murs de pedra seca –una tècnica tradicional balear–, que s’utilitzen per delimitar marjades. L’exterior de l’habitatge, de disseny contemporani, compta amb càmeres i sistemes de videovigilància per mantenir la privacitat dels seus hostes.
La vila està envoltada d’oliveres ben cuidades, distribuïdes pel terreny rústic rogenc. Al voltant de la finca s’estén un bosc de pins i a la zona immediata a la vila, tanques baixes i arbustos perfectament retallats. La vegetació de la pista de pàdel està envoltada de baladres, caracteritzats per les seves tiges llargues i rectes amb fulles estretes i allargades; arbustos i matollar mediterrani als laterals i altres flors silvestres. La pista està situada just al límit d’una zona boscosa plena de pins.
L'administració: “absent” en mesures
La situació no es redueix a aquestes vil·les de luxe repartides per tota l’illa, sinó que s’estén a complexos hotelers que també necessiten abundants recursos per abastir les seves instal·lacions. El que demanen des d’Amics de la Terra és que s’imposin restriccions en el nombre de viatges que poden fer els camions cisterna a un mateix domicili tenint en compte el nombre de persones que hi viuen perquè “és imperdonable”. Així com que es potenciïn els controls de l’ús dels pous que tenen permís per utilitzar-se amb finalitats agrícoles, però l’ús dels quals “no es destina realment a l’agricultura”.
En la mateixa línia, Calvo afirma que “cal posar límits als camions cisterna perquè prioritzin l’ús residencial no turístic”. Aquesta mesura també seria beneficiosa per a les persones que resideixen en cases de camp a qui se’ls asseca el pou “i no tenen accés a l’aigua perquè està anant cap a altres vil·les que tenen un ús turístic”.
Reclamen, a més, que el Govern —amb competències per dur a terme aquestes inspeccions— augmenti el nombre de tècnics per realitzar aquests controls dels recursos hídrics amb més periodicitat. “A vegades no es pot entrar a les finques perquè no es té permís, però amb drons es poden captar imatges aèries per dur-ne un control”. En aquest sentit, des de l’associació ecologista critiquen la manca de presència de la institució autonòmica en matèria de gestió hídrica i reclamen més competències i recursos per a les administracions locals.
El que està fent l’administració —critiquen— és “absentar-se de prendre mesures i justificar, secundàriament, la instal·lació d’una nova dessaladora a l’illa”. Una infraestructura que, tanmateix, no resoldrà el problema hídric que pateix Eivissa, almenys a curt termini. Respecte a aquest escenari crític, la portaveu d’Amics de la Terra recorda que l’alerta permet prendre mesures amb més facilitat i justificació, un aspecte positiu del qual les institucions no s’estan aprofitant.
Més control sobre els grans consumidors
Tot això es va exposar divendres passat, durant la Taula de Diàleg de l’Aigua d’Eivissa promoguda per l’Aliança per l’Aigua, que va reunir representants ecologistes, empresarials, agrícoles i de les administracions locals sota una idea compartida: l’illa no pot continuar creixent al ritme actual si vol garantir la seva sostenibilitat hídrica. A l’espai participatiu, nascut després de la greu sequera del 2016, les entitats van reclamar “límits efectius” al creixement urbanístic i turístic davant la sobreexplotació dels aqüífers i l’augment de la pressió sobre el territori.
Les entitats reclamen també avançar cap a solucions basades en la natura, com la restauració de zones humides i torrents o mesures agroforestals que afavoreixin la infiltració de l’aigua. “No es tracta de posar restriccions a les instal·lacions, sinó a l’ús i consum d’aigua”, subratlla Morgan. Per la seva banda, l’Ajuntament de Sant Josep ha defensat, després de la consulta d’aquest diari, que les institucions ja estan impulsant polítiques de contenció i ordenació amb un impacte directe tant en la reducció de la pressió humana com en l’estalvi i ús responsable de recursos tan sensibles com l’aigua, especialment en una illa com Eivissa.
En concret, les mesures aplicades contra el lloguer turístic il·legal, la limitació de vehicles en temporada alta —inspirada en el model pioner implantat el 2019 a la pitiüsa menor, Formentera.eco—, la millora del transport públic o la gestió dels fluxos turístics van encaminades precisament a ordenar millor l’activitat i compatibilitzar-la amb la qualitat de vida dels residents. També citen canvis amb aquest propòsit en matèria urbanística, com la modificació del Pla Territorial Insular (PTI), que limita de manera clara determinats usos turístics en sòl rústic i reforça la protecció del territori i de recursos estratègics com l’aigua.
Cada vegada més difícil de sostenir
Més que simples comoditats —en paraules de l’agència que lloga una d’aquestes vil·les—, els elements d’aquestes mansions de luxe poden entendre’s com una materialització del gust socialment construït de les classes dominants, en termes del sociòleg francès Pierre Bourdieu. Des de la seva teoria de la distinció, l’acumulació de capital econòmic no s’expressa únicament en la possessió de béns, sinó en la seva conversió en formes de capital simbòlic que naturalitzen i legitimen les classes socials altes.
Elements com els grans jardins, la piscina o la pista de pàdel, així com la selecció de determinades espècies vegetals, no compleixen només una funció recreativa o estètica, sinó que formen part d’una lògica de distinció: ordenen l’espai segons una estètica del luxe que es presenta com a “natural” o desitjable. Així, l’oci no és només una manera de disposar lliurement del temps, sinó que es converteix també en una pràctica d’afirmació social, on el control de l’entorn —aigua, paisatge i privacitat— opera com un mecanisme de reproducció de la distinció social.
Finalment, els ecologistes adverteixen que el model actual de luxe turístic, amb allotjaments amb aquestes característiques (jardins tropicals, piscines i, en definitiva, urbanitzacions d’alt consum), resulta cada vegada més difícil de sostenir en una illa amb recursos limitats i cada vegada més vulnerable a sequeres severes derivades del canvi climàtic.
0