Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El Gobierno defiende la legalidad del rescate de Plus Ultra ante el caso Zapatero
Bad Bunny en España: el rey del pop odiado por padres que ahora une generaciones
Opinión - 'Sánchez se encomienda al Papa', por Esther Palomera

El PP aprova pujades de fins a 25.000 euros anuals a consellers i alts càrrecs mentre es planta en 2.800 euros en dos anys amb els docents

El president de la Generalitat Valenciana, Joan Francesc Pérez Llorca, en la sessió de control de les Corts. José Cuéllar / Corts Valencianes.

Carlos Navarro Castelló

València —

0

El Govern valencià que presidia Carlos Mazón va aprovar el desembre del 2023 un complement salarial que per a aquest exercici 2026 suposa increments de fins a 25.000 euros bruts anuals per als seus consellers i alts càrrecs. No obstant això, l’actual executiu que presideix Juan Francisco Pérez Llorca porta al límit la vaga del professorat i s’ha plantat en un increment de 2.800 euros bruts anuals en un horitzó de dos anys a raó de 75 euros per a enguany, 75 més el que ve i 50 euros més el 2028. I tot això amb el pretext que no hi ha diners per a més.

L’article 30 de la Llei de pressupostos per a l’exercici 2024 diu: “Les retribucions, exclosos els triennis, dels alts càrrecs que reunisquen la condició de personal funcionari seran, a la seua elecció, les establides en la Llei de pressupostos per als alts càrrecs de la Generalitat o les equivalents a les retribucions que li corresponguen en el lloc de treball que exercira en la seua Administració de procedència (...) sense que en cap cas puguen ser superiors, en conjunt i còmput anual, a les establides en la Llei de pressupostos per al president de la Generalitat, incrementades en un 15%”.

D’aquesta manera, van incloure aquest nou apartat en l’article 30 que en la pràctica és l’anomenat complement personal, un incentiu per a millorar el salari a personal d’altres administracions que tenen millor remuneració i que accedeixen a treballar en el Govern valencià, malgrat tindre un sou més baix. En virtut d’aquest complement, la minva econòmica per treballar en la Generalitat Valenciana es redueix.

El Govern del Botànic ja va posar damunt la taula aquesta opció, però finalment no va arribar a aplicar-la per falta d’acord entre el PSPV, Compromís i Unides-Podem. De fet, el PP i Vox s’hi van oposar frontalment quan es va debatre la iniciativa, però no Ciutadans, que sí que eren favorables.

El cas és que el PP no s’ho va pensar dues vegades i, malgrat les seues crítiques, ho va aprovar en els seus primers pressupostos. Segons el portal de transparència de la Generalitat, el complement el cobren una trentena de consellers i alts càrrecs amb pujades que van de 5.262 euros bruts anuals a 25.630 euros que cobra Álvaro Cuadrado, sotssecretari de la Vicepresidència Segona i Conselleria de Presidència. El complement es calcula aplicant un sou base al sou de l’actual cap del Consell (sense complement per residència), Juan Francisco Pérez Llorca, cosa que fa un total de 96.392 euros. La diferència entre aquesta quantitat i el sou base del càrrec en qüestió és el complement personal. Si el sou en l’anterior lloc de treball és inferior a 96.392 euros, el complement és la diferència entre el seu sou base en la Generalitat i el que percebia anteriorment.

Els càrrecs del Consell amb més complement personal.

En aquest sentit, el primer conseller que figura en la llista dels que perceben la quantitat més gran d’aquest complement és el de Sanitat, Marciano Gómez, que té un sou base de 71.403 euros, més un complement personal de 17.626 euros (cosa que vol dir que en la seua ocupació anterior percebia 89.000 euros). Juntament amb els 9.185 que percep de triennis, fan un sou total de 98.215 euros bruts anuals.

En la mateixa línia, des del PP es van mostrar molt crítics amb cada pujada anual que aprovava el Govern del Botànic per a tot el sector públic de la Generalitat Valenciana (incloent-hi el president, consellers i alts càrrecs), pujades que marcava el Govern per a tot el sector públic.

Mazón mateix, que cobrava 10.000 euros més a l’any que Ximo Puig com a president de la Diputació d’Alacant, es va mostrar bel·ligerant amb la pujada del 4% dels salaris del Govern autonòmic prevista en la llei de pressupostos per a l’any 2023, any en què Ximo Puig va perdre les eleccions i va finalitzar la seua etapa com a president cobrant 89.619 euros (78.222 euros de sou base més 11.000 euros de complement d’habitatge). Actualment, Pérez Llorca cobra 95.554 euros bruts anuals (83.819 euros de sou base i 11.734 de plus d’habitatge), és a dir, quasi un 7% més que Puig, precisament per l’aplicació dels mateixos increments que marca el Govern i que abans criticaven.

Per exemple, la consellera d’Educació, Carmen Ortí, percep 78.210,60 euros bruts anuals (71.387 de sou base i 6.807 de triennis), quasi 10.000 euros més que la consellera d’Educació del Botànic, Raquel Tamarit (Compromís).

Sobre aquest tema, el portaveu del PSPV en les Corts, José Muñoz, va criticar dijous que el Consell diga que no té diners quan “han apujat el sou un 36% a tots els seus alts càrrecs, la consellera cobra 10.000 euros més que la seua predecessora i el secretari autonòmic d’Educació 23.000 euros més que l’anterior” i va afegir que “tenen diners per a apujar-se el sou ells mateixos”. Amb això, va recordar que Pérez Llorca “ofereix als professors 75 euros, mentre que blinda la seua dona en la Diputació de València amb un sou de 52.000 euros” i va reclamar que “es deixe d’excuses, accepte el nou model de finançament i done resposta a un carrer que està incendiat pel fracàs de les seues polítiques”.

Etiquetas
stats