“…sin-di-cat o-brer!”
Sobre este blog
Este espacio pretende reivindicar la memoria obrera, sus luchas, organizaciones y protagonistas, desde el convencimiento de que el movimiento sindical fue clave en la reconstrucción de la razón democrática, articulando la defensa de sus demandas sociales y económicas con la exigencia de libertades civiles.
Eren les huit en punt de la vesprada del dilluns 12 de juliol de 1976 quan, des de la Plaça de l'Ajuntament (coneguda encara com “del Caudillo”), s'iniciava la primera gran manifestació autoritzada des de la guerra civil, convocada per la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.
Una riuada humana (la premsa de l'endemà calcularia en 130.000 el nombre de participants) avançava lentament pels carrers de Les Barques i del Pintor Sorolla cap a la Glorieta corejant rítmicament “LLi-ber-tat, am-nis-tia, esta-tut-d’auto-no-mia, sin-di-cat-o-brer!
Resultat de la fusió entre les dues plataformes d'oposició anteriors, Junta i Consell Democràtic del País Valencià, la Taula s'havia constituït tres mesos abans, en data tan simbòlica com el 14 d'abril, i integrava a la pràctica totalitat dels partits i sindicats democràtics (excepte Aliança Popular) que malgrat continuar sent formalment “il·legals” mantenien una creixent activitat pública.
-
Las huelgas de 1976. (II.- Aquel invierno caliente)
Pere J. Beneyto
-
Del barrio a la fábrica (2)
Alberto Gómez-Roda
-
El movimiento obrero en la conquista de la democracia (1)
Pere J. Beneyto
3