Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

Després d'uns anys de presència només irregular als mitjans escrits, Francesc Pérez Moragón (Algemesí 1948) publicarà ací quinzenalment retrats literaris breus de persones que haja conegut, principalment valencianes. Gent coneguda per una o altra activitat, però també ocasionalment homes i dones que tinguen oficis sense relleu social. Hi combinarà dades sobre els retratats amb opinions i vivènces pròpies. Parlarà sobretot de persones vives, però hi haurà algun record d'amistats desaparegudes que haja tractat en alguna etapa d'una vida en què no li han faltat canvis d'escenari. 

Amb Vicent Gabarda, honest, innovador i tossut

Francesc Pérez Moragón

0

Sobre este blog

Després d'uns anys de presència només irregular als mitjans escrits, Francesc Pérez Moragón (Algemesí 1948) publicarà ací quinzenalment retrats literaris breus de persones que haja conegut, principalment valencianes. Gent coneguda per una o altra activitat, però també ocasionalment homes i dones que tinguen oficis sense relleu social. Hi combinarà dades sobre els retratats amb opinions i vivènces pròpies. Parlarà sobretot de persones vives, però hi haurà algun record d'amistats desaparegudes que haja tractat en alguna etapa d'una vida en què no li han faltat canvis d'escenari. 

Ens vam conèixer el 1985. Fa vora quaranta anys. Ell en tindria uns vint-i-sis. Era un jove il·lusionat amb la recerca que havia emprès per fer la tesi de doctorat a la Universitat de València sobre una matèria que li ha ocupat després tantes i tantes hores: fer la relació de persones mortes al País Valencià, per causes polítiques o ideològiques, entre 1936 i 1956. Ningú no ho havia fet i, pel que en sé, ningú ho ha fet després amb tanta pulcritud acadèmica, sense confondre termes ni imposar els prejudicis que un investigador puga tenir sobre el tema que l'ocupa.

Jo dirigia el setmanari El Temps. Una de les meues últimes i escasses alegries en aquella galera fou publicar l'inici dels descobriments fets per Vicent Gabarda en els tenebrosos arxius locals valencians posteriors a 1939. Quan em va explicar el que hi havia trobat, m'hi vaig engrescar, admirant-li paciència i serenitat. Qualitats que després ha exercit de manera incansable.

Una descoberta transcendental