Amb Dani Nebot: agudesa i reflexió, habilitat d'artista
Sobre este blog
Després d'uns anys de presència només irregular als mitjans escrits, Francesc Pérez Moragón (Algemesí 1948) publicarà ací quinzenalment retrats literaris breus de persones que haja conegut, principalment valencianes. Gent coneguda per una o altra activitat, però també ocasionalment homes i dones que tinguen oficis sense relleu social. Hi combinarà dades sobre els retratats amb opinions i vivènces pròpies. Parlarà sobretot de persones vives, però hi haurà algun record d'amistats desaparegudes que haja tractat en alguna etapa d'una vida en què no li han faltat canvis d'escenari.
La primera vegada que vaig passar per Barraques seria pel juliol del 1959, l'endemà de la Mare de Déu del Carme. Jo tenia onze anys i Dani Nebot en tindria cinc perquè va nàixer a Barraques el 1953. Ell estaria probablement dormint, perquè passàrem pel poble —la carretera Nacional passava per dins— quan el sol, que deixàvem a l'esquena, començava a eixir. Lluny, molt més avall del Ragudo, o Arragudo, unes costeres plenes de giragonses que mon tio Antonio procurava passar encara de nit conduint la furgoneta DKW en aquells inicis de vacances estivals, per no trobar camions de cara ni, si podia ser, cap altre vehicle. Al costat del conductor anava la seua muller, la tia Vicentita segons el nom familiar; darrere, els nou fills i filles que tenien llavors, la meua bessona i jo. Era l'inici d'un mes d'aventures desconegudes a Bronchales.
Si aquell dia haguéssem travessat Barraques una mica més tard és molt possible que haguéssem vist de passada un xiquet que es deia Nebot i que estaria fent malifetes prop de la casa familiar, si no estava pels camps amb els amiguets tirant pedres o jugant de manera imaginativa i qui sap si bel·licosa. Quan parle amb ell, no m'és difícil imaginar-lo així perquè continua tenint una mirada de xiquet amb la imaginació bollint. I estic segur que ell seria un dels elements més influents de la colla i, en qualsevol cas, un dels més imaginatius i el qui proposaria i aconseguiria dur el grup a peripècies més arriscades i, per això mateix, més divertides i estimulants. Barraques tenia uns quatre-cents cinquanta habitants, entre la petita població i els masos dispersos pel terme. Dani Nebot vivia al centre de la població, allargada seguint la carretera però també amb molts habitants esparsos pel terme. La seua àvia, que té un lloc distingit en la memòria del nostre personatge, recordava que a sa casa havia residit un lloc de comandament republicà durant la guerra de 1936, amb un retrat del doctor Negrín presidint el menjador.
Vaig conèixer Dani Nebot durant la preparació dels actes amb què la Generalitat Valenciana, presidida per Ximo Puig i amb Vicent Marzà i Raquel Tamarit, successivament al front de la Conselleria de Cultura, commemorà els cent anys del natalici de Joan Fuster. De seguida que ens trobàrem i em digué que havia nascut a Barraques, m'hi vaig fer amic.
1