Després d'uns anys de presència només irregular als mitjans escrits, Francesc Pérez Moragón (Algemesí 1948) publicarà ací quinzenalment retrats literaris breus de persones que haja conegut, principalment valencianes. Gent coneguda per una o altra activitat, però també ocasionalment homes i dones que tinguen oficis sense relleu social. Hi combinarà dades sobre els retratats amb opinions i vivènces pròpies. Parlarà sobretot de persones vives, però hi haurà algun record d'amistats desaparegudes que haja tractat en alguna etapa d'una vida en què no li han faltat canvis d'escenari.
Després d'uns anys de presència només irregular als mitjans escrits, Francesc Pérez Moragón (Algemesí 1948) publicarà ací quinzenalment retrats literaris breus de persones que haja conegut, principalment valencianes. Gent coneguda per una o altra activitat, però també ocasionalment homes i dones que tinguen oficis sense relleu social. Hi combinarà dades sobre els retratats amb opinions i vivènces pròpies. Parlarà sobretot de persones vives, però hi haurà algun record d'amistats desaparegudes que haja tractat en alguna etapa d'una vida en què no li han faltat canvis d'escenari.
L'altre dia, mentre passejàvem per la Font Roja, prop d'Alcoi, en un magnífic escenari tardoral, amb tantes serres i terres estimades a la vista —precària vista, encara capaç de fer-me arribar fragments de la realitat que m'emocionen—, vaig preguntar a Francesc Blay com s'inicià en ell l'interès per Lluís Vives, sobre el qual ha publicat articles interessants i una monumental traducció de dites breus de fons moral, teològic i sapiencial (Sentències de Lluís Vives, 2020, Universitat d'Alacant).
Jo coneixia aquell volum de sentències —més de mil pàgines, editades gràcies als bons oficis de Josep Forcadell—, en què Blay havia operat, amb paciència i saviesa, endinsant-se en els escrits de Vives guiat per l’objectiu de destriar i classificar un gran nombre de proverbis i sentències. És a dir, formulacions de caràcter sovint moral, originals de l’humanista o tretes per ell de la Bíblia o d’autors clàssics, grecs o llatins, per encaixar-les en una argumentació pròpia. A més de cercar-les i reunir-les, Blay va voler acostar-les al públic lector actual, traduint-les al català i al castellà, des de la llengua llatina emprada pel pensador exiliat del segle xvi. L’extens pròleg que obria el volum és, d’altra banda, una monografia que condensa molt del que necessita tenir com a viàtic qualsevol que vulga introduir-se en al lectura de Vives.
Per simple amistat, Blay va voler que jo presentara el volum a l'Espai Joan Fuster, de Sueca. És la ciutat on va nàixer Francesc Xavier Blay Meseguer —cal posar el nom sencer, tan identificador— el 1947 i des d'on va eixir per ser seminarista a Montcada, on feu estudis d’humanitats, filosofia i teologia, entre 1961 i 1970, abans d'obtenir la llicenciatura en teologia a la Universitat de Salamanca el 1970, ja que encara no n'hi havia possibilitat a València, i la de Geografia i Història a la de València, el 1974. Havent renunciat al sacerdoci, dirigí la redacció de la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana entre el 1974 i el 1975. A continuació feu les oposicions reglamentàries i fou catedràtic d’Institut de Batxillerat a Calzada de Calatrava (Ciudad Real) —així eren les coses llavors, pel que fa a la destinació dels funcionaris de l'Estat—, Ibi i Alcoi —des del curs 1980 fins al 2004, en què es jubilà.
0