eldiario.es

9

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

Francesc Pérez Moragón

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 3

Los restos de Franco y Juan Carlos I

Ha ido uno siguiendo noticias y comentarios sobre el traslado de los restos corporales de Franco, pero sin gran interés. Es asunto de mucha importancia simbólica y política, sin duda, pero no acaba de atraer mi atención. Si, en cambio, viera juzgar a Martín Villa y a otros como él, creería más en una hipotética desfranquización de España. Pero claro está que imaginar eso es pensar un imposible. Como fue imposible —y son ejemplos bien ilustrativos— desnazificar Alemania, Austria y países satélites, depurar las responsabilidades del colaboracionismo francés —sobre todo empresarial— con el nazismo o impedir al fascismo italiano recuperarse poco después de 1945, bajo otras formas, de la misma manera que lo hizo el franquismo tras la defunción de quien dió nombre al tinglado.

Sin embargo, llama la atención que en el asunto de Cuelgamuros no se haya recordado —o no lo ha visto mencionado uno en la prensa— el protagonismo decisivo y personal que tuvo Juan Carlos I.

Seguir leyendo »

Fuster, Alfaro i altres

Fins al 15 de gener, es pot visitar a l'edifici antic de la Universitat de València l'exposició "Alfaro-Fuster. Assaig amb els dits", comissariada per Anacleto Ferrer i Artur Heras. La mostra és una excel·lent indagació sobre la connexió entre dues personalitats de gran pes en la nostra cultura contemporània i que foren, a més, molt bons amics. Si l'observador vol fer un exercici interessant, pot eixamplar la visió i situar l'escultor i l'escriptor en un panorama en què les dues figures s'inserien i que permet entendre una certa època i un cert ambient.

A la casa on vivia Joan Fuster, al número 10 del carrer de Sant Josep, de Sueca, ara integrada a l'Espai Joan Fuster, al costat del lloc de treball, hi havia un dibuix del primer Alfaro que representava el dors d'un jove nu, vora un riu. I una fotografia en què els perfils facials de Fuster i Raimon conversaven —darrere, una mica desenfocat, el de Ricard Pérez Casado dialogava amb algú altre, fora de camp.

Seguir leyendo »

Pervivència de l'obra literària de Joan Fuster

El 25 de gener passat, el president de la Generalitat, Ximo Puig, el conseller d'Educació, Vicent Marzà, i l'alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, inauguraven el museu situat dins l'Espai Joan Fuster, a la ciutat on havia nascut l'escriptor i on, ara en fa vint-i-cinc anys, va morir. Fins ara, en els pocs mesos transcorreguts, la nova instal·lació cultural ha rebut la visita de vora 1.700 persones, entre les quals molts grups d'escolars que, a més, han treballat a l'Aula Didàctica. Els propers tres mesos, el museu, dins del seu procés de millores, estarà tancat a causa d'unes obres que facilitaran la realització de moltes més activitats i l'accessibilitat sense obstacles a totes les dependències.

No hi ha dubte que tot això és un signe demostratiu de l'interés que l'obra i la personalitat del gran intel·lectual valencià continua despertant. No és l'únic indicador, ben cert. Hi ha també tota una sèrie de factors en la situació política actual al País Valencià que hi coincideixen. No me n'ocuparé ara, perquè pretenc sobretot presentar algunes dades i alguna opinió entorn de l'atracció creixent que mantenen la parcel·la literària, i també la més estrictament erudita, de l'obra de Fuster. En definitiva, la manifestació més clara i important de la projecció en el temps d'una obra literària és que continue tenint qui la llegesca, molt de temps després que l'autor haja desaparegut. A banda de la intuïció o l'observació personals, una manera més o menys exacta de mesurar aquesta pervivència són les reedicions, reimpressions i antologies que es fan dels seus textos, juntament amb els estudis i debats que susciten.

Seguir leyendo »

En la mort de Doro Balaguer

Amb la desaparició de Doro Balaguer, perdem un home modest i honest, afectuós i obert al diàleg, d'una gran curiositat intel·lectual i d'una fidelitat a les seues idees i al País Valencià, vertaderament admirables. També un pintor d'una personalitat estilística meditada i explorada davant el llenç i d'una tècnica segura. I moltes persones hem perdut un amic benhumorat, amb qui hem compartit —amb ell i amb Rocío Sánchez, la seua gran companya—, moltes i moltes hores de conversa.

Isidor Balaguer Sanchis va nàixer a València el 1931, en una família de petits fabricants i comerciants. El pare, Josep Balaguer, estigué molt vinculat al moviment de renovació cultural que es va produir a la València de la dècada de 1930, entorn de la Sala Blava i Acció d’Art o de les revistes Taula de Lletres Valencianes, La República de les Lletres i Nueva Cultura.

Seguir leyendo »