Amb Mireia Sopena, recordant Cruzet i la Selecta

L'aparició recent d'una història del llibre de Mireia Sopena El somni més ambiciós. L'Editorial Selecta i al recuperació de lectors, editat per Afers, m'ha fet recordar una part important de les meues primeres passes com a lector novell en la llengua del país, que s'havia iniciat amb poemes de Teodor Llorente i Vicent W. Querol i havia continuat amb altres llibres trobats o adquirits a l'atzar. 

Tirant del fil, crec poder assegurar que el primer volum que vaig tenir de l'Editorial Selecta va ser Antologia de la poesia valenciana, de Joan Fuster, en la primera edició, que és del 1956. Les meues germanes, veient —amb sorpresa, sens dubte—, que m'interessaven aquesta mena de papers, me la van regalar un dia de Reis. Degueren anar a Can Boïls, explicarien —en castellà, que era la llengua familiar en general— més o menys el que buscaven i els vengueren això. Tampoc no crec que elles pogueren pagar molt més. De Can Boïls, i això ho pose entre signes figurats de parèntesi, tinc records bastant precisos i altres més vagues: allí vaig assistir a la presentació d'Els altres catalans, de Francisco Candel Tortajada, fill del Racó d'Ademús, a la d'algun llibre de Fuster —diria que Causar-se d'esperar— i a alguna exposició —del grup El Paso o d'Estampa Popular? Vaig regalar fa temps una col·lecció de Serra d'Or que m'hauria probablement aclarit aquestes vacil·lacions. Em sembla que per accedir a la llibreria calia baixar algun esglaó, però ací em perd del tot. 

En qualsevol cas, em vaig convertir en un consumidor fidel i apassionat de les produccions de la Selecta, tant com els meus mitjans econòmics ho permetien. És a dir, d'entrada en petites dosis i, a mesura que podia guanyar regularment algun duro, amb més assiduïtat. De nou o de vell, a València o a Barcelona —en botigues ara desaparegudes prop de la Universitat, o en parades dominicals del Mercat de Sant Antoni. Temps era temps, és clar. 

Com tanta altra gent de la meua lleva i de les següents, gràcies la Selecta vaig conèixer obres de Joaquim Ruyra, Josep Ferrater Mora, Marià Vayreda, Joan Alcover, Víctor Català, Baltasar Porcel, Josep Maria Espinàs, Santiago Rusiñol, Ramon Folch i Camarasa, Narcís Oller, Eugeni d'Ors, Ernest Martínez Ferrando, Josep M. de Sagarra, Gaziel, Josep Riera Llorca, Raimon Casellas, Guerau de Liost i altres narradors, assagistes, poetes i autors de teatre, a més de molts que ara pareixen oblidats. 

I, no cal dir-ho, Josep Pla, que va ser un punt fort de la Selecta fins que, mort Cruzet, passà a Destino, l'editorial del seu amic Josep Vergés, lligada al setmanari del mateix nom, amb armes i bagatges. No sense deixar també pel camí el projecte d'obres completes que havia compromès amb l'Editorial AC, el director literari de la qual era Fuster. Sovint he pensat que aquest episodi podria explicar alguna insídia que l'assagista suecà deixà anar contra el seu amic i impulsor de Palafrugell en el pròleg que, en El quadern gris, encapçala l'edició definitiva de les Obres completes de Pla, editades per Destino.

La gran investigadora Maria Josep Gallofré, en Amb les pedres disperses: cartes 1946-1962 publicà el 2003 la correspondència creuada entre Pla i Cruzet, document de primer ordre per copsar les dificultats i els esforços i per publicar llibres en llengua catalana en els anys primers de la persecució franquista, fins i tot quan la derrota del feixisme en la Segona Guerra Mundial havia obligat a afluixar l'ofec. A cura de Manuel Llanas, havia aparegut després Gaziel i Josep M. Cruzet (i l’Editorial Selecta). Correspondència (1951-1964) (2013). Hi havia, a més de l'homenot que Josep Pla dedicà a Cruzet, aparegut el 1962 dins el mateix volum editat per la Selecta que inclou Ramon d'Abadal, Duran Reynals, Roca Sastre i el mateix Fuster, una bibliografia abundant ara posada a contribució per Sopena i relacionada al capítol corresponent. Els fons documentals conservats entorn de la Selecta o els autors que publicà permetran sens dubte establir noves visions sobre la qüestió. Ara bé, sembla possible afirmar que el llibre que comente n'enllesteix un capítol absolutament essencial.  

La Selecta: Josep Maria Cruzet

La monografia publicada per l'editorial Afers, que dirigeix amb una eficàcia i una tenacitat singulars Vicent Olmos, és una biografia extensa de Josep Maria Cruzet, imprescindible per abordar la seua gran obra editorial, a la qual s'ha adreçat la recerca de l'autora. Però va molt més enllà de la vida complexa de Cruzet perquè, si ell va crear l'editorial, l'empresa el va sobreviure. I si ell va morir prematurament, els seus projectes i realitzacions es mantingueren i renovaren després de la seua desaparició. Al capdavall, el que ell s'havia proposat com un empresari de la millor escola antiga, es va aconseguir en molt bona part. I, el que és més important: s'havia recuperat per al català públic lector d'abans de la guerra i se n'havia afegit de nou i molt nou, nascut després de 1939, sense escola, mitjans de comunicació ni ús públic i social permès del català. 

Els títols de successius capítols del llibre de Mireia Sopena, que ara simplement seguiré, enuncien l'abast de l'obra i la manera com l'autora l'ha articulada.

Un bloc tracta la trajectòria de l'editor, des d'abans que ho fos de la Selecta —Josep M. Cruzet, un emprenedor d’arrel noucentista, Dues brúixoles per a un editor, Catalònia, Ediciones Selectas. 

Un altre s'ocupa de la base humana i econòmica de l'empresa, tractant el que l'autora anomena Els nuclis estel·lars, però també d'Els professionals, Els còmplices i Els mecenes.

Del disseny gràfic de les col·leccions es parla en el capítol L’estètica, en el gest i el producte. Tot seguit, arriba el lloc als autors clàssics i als contemporanis, als ja consolidats i als joves que comencen, als qui s'havien quedat al país i als exiliats.  Això obliga a parlar dels drets d'autor: Els (des)acords econòmics. En Un catàleg sota vigilància draconiana es parla de la censura. En Taxonomia dels llibres, de la distribució en col·leccions. Creació d’un públic aborda la qüestió fonamental en aquell moment de vincular lectors en català d'abans de 1939 amb els nascuts després.

Els premis llançats llavors projectaven autors a l'escenari, aconseguien un mínim ressò als mitjans de comunicació i donaven un aire de normalitat pública a la nostra literatura. Foren els guardons titulats Joanot Martorell (1951), Víctor Català (1953), Josep Yxart (1956), Pere Maspons i Camarasa (1959) i Sant Jordi (1960). 

Sopena estudia a continuació el diàleg i la competència dins del gremi, amb altres editors, així com la promoció de novetats editorials de la Selecta, les presentacions i altres activitats connectades, els recursos publicitaris, les condicions de venda just quan fins i tot els llibres es podien comprar a terminis. Les distribuïdores i Les llibreries tracten de les xarxes mercantils.

Finalment, el capítol La recepció crítica fa balanç del ressò que la Selecta va aconseguir en mitjans de comunicació i altres àmbits.

Construir per al futur 

Una investigadora tan sagaç com Mireia Sopena —barcelonina nascuda el 1975, doctora en Llengua i Literatura Catalanes i actualment editora a Edicions de la Universitat de Barcelona— tenia un bagatge excel·lent per a emprendre la redacció d'aquest llibre. Havia tractat el tema en una tesi de doctorat premiada per l'Institut d'Estudis Catalans el 2022 i titulada La Selecta, centre de l'edició i de la vida literària (1943-1962). Ara l'ha exposat de cara al públic amb un rigor expositiu que cal remarcar, sense perdre's en giragonses erudites ni en interpretacions més o menys arriscades o eixamplant amb excés el camp de contextualització. Se cenyeix a la documentació i, segons el meu parer de simple observador de la vida editorial catalana de la segona part del segle passat, a partir de la postguerra, ha aconseguit projectar l'objecte de l'obra de manera completa i redona.     

Val a dir que monografies anteriors de Sopena ja apuntaven aquesta manera de treballar i hi havia El risc de la modernitat. La revista Critèrion (1959-1969) (2018), Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis: Els llibres de l'Óssa Menor (1949-1963) (2011), Mutacions d’una crisi. Mirada crítica a l’edició catalana (1975-2005) (2007) i Editar la memòria: l'etapa resistent de Pòrtic (1963-1976) (2006). 

En les conclusions al volum publicat per Afers, Mireia Sopena resumeix amb claredat i encert la transcendència de la personalitat de l'editor Cruzet i de les seues realitzacions, ja històriques: «Josep M. Cruzet, un home tan ambiciós com espantívol, va saber envoltar-se dels millors còmplices de l’entorn tècnic, polític, industrial, acadèmic i cultural per dur a terme una empresa que, des del seu inici, demostrà una maduresa excepcional i articulà un microclima d’una alta professionalitat.»

Sopena afirma igualment amb raó que el fet que Cruzet endegués el seu projecte, «dissenyant calculadament una estratègia de marca pròpia, assentada en uns recursos materials i simbòlics homologables als de les editorials més reconegudes de l’estranger, només podia revertir en elegància, rigor i homogeneïtat.» I recorda que les brutals i de vegades capritxoses i incoherents decisions de la censura franquista, «que li negà tractes de favor i li vetà embranzides com la sèrie de traduccions», no pogueren «impedir la configuració d’un catàleg amb més de quatre-cents títols, dipositari de les principals controvèrsies literàries del moment.»

Així, la Selecta fou l’epicentre de la vida literària en català a Barcelona. Cruzet, diu Sopena, «des de l’editorial i des de la llibreria Catalònia, creà un focus cultural que va atreure un públic fidel i va assumir les funcions d’institucions i entitats que el règim havia clausurat». No sense problemes, és clar: «Altres editors, engelosits per la seva hegemonia, s’aventuraren a emprendre projectes propis [...] a despit del desconeixement absolut que tenien sobre el seu compte d’explotació».

Al capdavall, si el volum de vendes de la Selecta mai no va assolir les expectatives optimistes de l'editor, conclou Sopena: «el seu idealisme insubornable contribuí a recuperar la tradició, potenciar nous autors i popularitzar un cànon literari. Era un somni que a molts els havia semblat inabastable i que, com ocorre algunes vegades, va arribar a fer-se realitat».

Potser la meua experiència com a consumidor quasi adolescent de la Selecta, en aquells remots principis de la dècada de 1960 que he evocat al principi d'aquesta nota, podrà servir a la gent nova d'ara mateix com a indici per a valorar amb tota la força necessària la importància de l'empresa llançada per Josep Cruzet. ¿Com, si no, un jove despistat de València, o de Palma de Mallorca, o d'Alcoi, o de Sallagosa, hauria pogut accedir fàcilment als textos de Verdaguer o d'altres autors il·lustres, molt anteriors a la meua generació, enmig del franquisme? Clar és, i el llibre de Mireia Sopena ho exposa amb riquesa de detalls, que la tasca de Cruzet i la gent que amb ell col·laborà en la Selecta, projectava en bona part, en circumstàncies molt distintes, línies d'actuació editorial que s'havien desplegat amb resultats ben notables a la Barcelona anterior al colp traumàtic del 1936. Hi havia una indústria i un mercat editorials en català que s'havien enfonsat. Cruzet i d'altres —posem-hi com a paradigma Josep Maria de Casacuberta i la Barcino; Francesc de Borja Moll a Mallorca— saltaren sobre el buit, mirant de recuperar el fil trencat i socarrat per les bombes. 

El 1961, amb motiu de la publicació del volum número 300 de la Selecta, se celebrà un magnífic acte públic en què intervingueren diverses personalitats. La fotografia que reproduesc, cedida per l'Espai Joan Fuster, de Sueca, recull la imatge de l'assagista valencià en aquella ocasió.