La Fiscalia aplana el camí perquè el TSJ torne la causa de la dana a la jutgessa i continue buscant indicis contra Mazón

La Fiscalia ha deixat en safata a la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) la possibilitat que torne la causa de la dana a la jutgessa instructora, la magistrada Nuria Ruiz Tobarra, perquè continue investigant a la recerca d’indicis contra l’expresident Carlos Mazón, aforat per la seua condició de diputat autonòmic. El fiscal superior de la Comunitat Valenciana, José Ortiz, ha optat per una via intermèdia, que no descarta una eventual responsabilitat penal, però que, alhora, no veu encara “dades o indicis amb prou solidesa per a justificar” la imputació de Mazón.

El fiscal Ortiz albira la hipòtesi que el 29 d’octubre de 2024 Mazón va transmetre ordres a la consellera Salomé Pradas a través del cap de gabinet del president, José Manuel Cuenca, encara que considera que, en aquesta fase de la investigació, “no hi ha la certesa que aquestes instruccions o requeriments hagueren tingut lloc, si bé no és descartable que aquest panorama probatori poguera variar al llarg de la instrucció”.

“De moment, no s’han aportat missatges escrits” en què Mazón “impartira ordres o instruccions”, rebla l’informe del fiscal, a què ha tingut accés elDiario.es.

El representant del ministeri públic també anota la “necessitat de justícia i reparació” per part dels familiars de les 230 víctimes mortals i elogia l’“encomiable esforç de la instrucció” de la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra per a “esclarir de manera completa els esdeveniments” amb vista a “aconseguir l’esclariment de la veritat”.

Amb la postura del fiscal superior, la Sala Penal de l’alt tribunal autonòmic (de majoria conservadora) té el camí lliure per a denegar la imputació de Mazón de moment i tornar el procediment a la magistrada instructora, citant-la a continuar rastrejant indicis contra l’expresident. Opció que, d’altra banda, vaticinaven quasi totes les fonts judicials consultades per aquest diari des que la jutgessa instructora va elevar la seua exposició raonada el 24 de febrer passat.

La instructora ha pres declaració al nucli dur de Mazón en el Palau de la Generalitat (el cap de gabinet, el secretari autonòmic de Presidència, la cap de premsa), a més del xofer i els escortes i de la comensal que va compartir taula i estovalles amb l’expresident en un reservat del restaurant El Ventorro.

Després de les festes josefines de les Falles, la instructora encara la tanda final de declaracions dels alcaldes de les zones afectades i dels agents mediambientals de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), que —en principi— poc poden aportar sobre l’actuació de l’expresident.

La comissió rogatòria a WhatsApp

La jutgessa té pendent la resposta a la seua comissió rogatòria de l’empresa WhatsApp Inc., a qui va demanar els missatges esborrats per José Manuel Cuenca, ex-cap de gabinet.

La magistrada s’escuda en els missatges que va remetre Cuenca a la consellera llavors Salomé Pradas —“Salo, de confinar, res”— per a tractar d’acreditar que l’entorn de Mazón va fer arribar ordres a la persona que detenia el comandament únic de l’emergència en la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi).

No obstant això, huit mesos de xats de WhatsApp entre Cuenca i Mazón van ser esborrats pel primer del seu telèfon mòbil corporatiu de la Generalitat. La comissió rogatòria s’erigeix, per tant, en una remota i difícil possibilitat per a aclarir què es van dir el president i el seu cap de gabinet en els moments crucials de la gestió de l’emergència, quan Mazón allargava la sobretaula amb Maribel Vilaplana en El Ventorro.