Economista, assagista i traductor valencià, activista cultural i cívic, Gustau Muñoz és codirector de la revista L'Espill i col·laborador de L'Avenç i altres publicacions. Durant anys va ser editor a la IVEI, on fou cap de redacció de la revista Debats, i posteriorment a Publicacions de la Universitat de València. Autor dels llibres ‘Espill d’un temps’ i ‘Elogi del pensament crític’, així com de 'Corrents de fons Societat, cultura, política', 'El vertigen dels dies. Notes per a un dietari' i 'La vida dels llibres', tots publicats entre 2019 i 2021. Abans havia publicat 'Intervencions', 'A l'inici del segle' i 'Herència d'una època'.
Economista, assagista i traductor valencià, activista cultural i cívic, Gustau Muñoz és codirector de la revista L'Espill i col·laborador de L'Avenç i altres publicacions. Durant anys va ser editor a la IVEI, on fou cap de redacció de la revista Debats, i posteriorment a Publicacions de la Universitat de València. Autor dels llibres ‘Espill d’un temps’ i ‘Elogi del pensament crític’, així com de 'Corrents de fons Societat, cultura, política', 'El vertigen dels dies. Notes per a un dietari' i 'La vida dels llibres', tots publicats entre 2019 i 2021. Abans havia publicat 'Intervencions', 'A l'inici del segle' i 'Herència d'una època'.
No té allò que se’n diu glamur a hores d’ara, en uns temps que s’aprimen en tants aspectes, però és una part substancial del que podem entendre com a cultura seriosa. Un concepte antic, certament, aquest de la cultura seriosa, però antic no vol dir obsolet (també son antigues coses com les ciutats, els museus, les cadires o els llibres). Desafia l’esperit del temps i la propensió al tòpic. No arriba al gran públic, i és lògic. Però tampoc al públic de dimensions modestes que s’interessa per la cultura pròpia i que, si de cas, es compra la novel·la recomanada de la temporada al Sant Jordi o a la Fira del Llibre. I es pot entendre, per descomptat.
El problema comença quan es perd perspectiva, quan no s’acaba de valorar com pertoca. Quan ni tan sols es té la idea que la indagació a fons -rigorosa, metòdica i sostinguda en el temps- en el camp de la història o la filologia, de les humanitats en general, és absolutament imprescindible per a saber què som, on som i on podem anar... La recerca erudita és un dels fonaments essencials de la cultura. Igual com la lectura dels clàssics i la transmissió dels sabers fonamentals per a entendre el món. O com la disposició a pensar críticament, és a dir, a qüestionar, a relativitzar i a desafiar els llocs comuns, a elaborar una perspectiva pròpia a partir dels materials culturals preexistents. És a dir, a pensar per un mateix però sense perdre els referents, perquè en un altre cas la desorientació i la tendència a descobrir mediterranis estan assegurades.
Són pensaments que suggereix de seguida la lectura del llibre de Mateu Rodrigo Recerques de cultura medieval. València, segles XIII-XV (PUV). Mateu Rodrigo és un professor del Departament d’Història Medieval de la Universitat de València que s’acaba de jubilar i que ens regala un recull d’articles revisats apareguts entre 1981 i 2020 absolutament enlluernador. Pel rigor, el coneixement i la documentació en què es basen, i que en part inclouen, car sovint inclouen un apèndix documental. Mateu Rodrigo -que ha centrat la seua recerca en la història política i la història cultural (també jurídica i eclesiàstica) valencianes fonamentalment de la baixa edat mitjana- és, segons Antoni Furió, autor del pròleg que acompanya el volum, “un home savi i erudit, en el millor sentit de la paraula”. I afegeix Furió “que és l’únic que realment pot tenir”.
