L’edició valenciana: reptes insuperables?
Sobre este blog
Les Notes de Lectura tracten de llibres, història i cultura d’una manera àmplia i lliure, tan lliure com l’experiència lectora del seu autor, Gustau Muñoz. Tot hi cap, però sobretot l’assaig, el pensament, la crònica i les aproximacions analítiques a una realitat polièdrica i canviant. En aquesta secció es dedica una atenció sistemàtica a la no ficció, no tan sols en la llengua en què s’escriu, sinó oberta a tots els vents del món, per bé que l’objecte primari de seguiment hi és la producció editorial valenciana i, en general, les manifestacions més destacades de la cultura catalana.
Cal fer memòria... per a entendre el present. Sí, vàrem passar d’un país sense editorials (com aquell “país sense política”, un títol sempre malentès de Joan Fuster) a una florida espectacular de projectes i empreses editorials: Gregal, Bromera, Tàndem, Bullent, Afers, Tabarca, Voramar, Marfil, Denes, Edicions de la Guerra, Germania, L’Eixam, Set i Mig, etc. Eren editorials molt diverses que proliferaven, creixien i eixamplaven una oferta ben rebuda, al costat de les quals l’edició pública (IVEI, la Gil-Albert d’Alacant, Alfons el Vell, la UV) també feia la seua aportació. Un camí prometedor -un País en construcció, amb antecedents no massa sòlids- encetat a partir dels anys vuitanta del segle passat (el segle XX) que ha patit tota mena d’accidents i incidents, d’ordre polític i també d’abast general.
Abans, als anys seixanta, entre mitjan i final de la dècada, hi havia hagut l’editorial L’Estel i als setanta, tot i que L’Estel continuava, regnaria sobretot Tres i Quatre. En castellà Fernando Torres, i posteriorment Pre-Textos. El canvi polític (amb la LUEV, sobretot) va capgirar-ho tot. Política i edició? Què tenen a veure, preguntarà l’ànima càndida. Doncs mira, molt. A València el franquisme no permetia editorials suspectes -posava totes les traves possibles, com li passà a l’editorial Garbí, que hagué de recórrer a una editorial de Barcelona, Lavínia. La Delegación del Ministerio de Información y Turismo (de Fraga, amb personatges ancestres, en l’arbre evolutiu, del PP/Vox) fins i tot va prohibir un butlletí bibliogràfic tan innocu com Gorg. O no era tan innocu? Cal fer memòria, sempre.
La política, en general, acompanya -i promou- activitats econòmiques i culturals d’utilitat social, més enllà de romanços doctrinaris. Al món no salvatgement neoliberal, i en determinades condicions, hi ha polítiques públiques de suport a aquesta faceta tan estratègica de la creació cultural, que fa al capdavall una gran funció social. Polítiques de suport als autors, a l’edició, la traducció, les llibreries, el foment de la lectura o la xarxa de biblioteques. De la mateixa manera que es promociona o subvenciona l’art pictòric, l’audiovisual, la música, el patrimoni històric, el teatre, l’òpera, la dansa, l’escultura o els museus.
0