Comunidad Valenciana Blogs y opinión

Sobre este blog

Economista, assagista i traductor valencià. Activista cultural i cívic. És codirector de la revista L'Espill i col·laborador de L'Avenç i altres publicacions. Durant anys va ser editor a la IVEI, on fou cap de redacció de la revista Debats, i posteriorment a Publicacions de la Universitat de València. Autor dels llibres 'Corrents de fons Societat, cultura, política', 'El vertigen dels dies. Notes per a un dietari' i 'La vida dels llibres', tots del 2019. Abans havia publicat 'Intervencions', 'A l'inici del segle' i 'Herència d'una època'.

Alguns llibres francesos (estiu del 2020)

Sobre este blog

Economista, assagista i traductor valencià. Activista cultural i cívic. És codirector de la revista L'Espill i col·laborador de L'Avenç i altres publicacions. Durant anys va ser editor a la IVEI, on fou cap de redacció de la revista Debats, i posteriorment a Publicacions de la Universitat de València. Autor dels llibres 'Corrents de fons Societat, cultura, política', 'El vertigen dels dies. Notes per a un dietari' i 'La vida dels llibres', tots del 2019. Abans havia publicat 'Intervencions', 'A l'inici del segle' i 'Herència d'una època'.

La pandèmia del 2020 i les restriccions també han afectat la producció editorial francesa, tan esponerosa. Així i tot, l’oferta és àmplia i diversa. Abundants les novetats literàries, les romans de l’eté, que preparen l’allau que novament es produirà, com l’etern retorn, a la tardor, amb la rentrée. Cobertes imaginatives, que volen ser cridaneres, compareixen al costat de les clàssiques, sòbries, intemporals de Gallimard: lletres de color roig sobre un fons crema, i res més. L’elegància de la simplicitat tipogràfica, tan reeixida que sembla insuperable.

Deixe de banda el continent tan procel·lós de la novel·la i em fixe en les novetats d’assaig. El futur de la civilització -del món i de la vida- després de la pandèmia de la Covid-19 ha activat les neurones dels intel·lectuals francesos, que ja han improvisat llibres sobre la qüestió, com es podia preveure. Els inevitables que hom pot suposar, tipus Bernard-Hénri Levy amb Ce virus que rend fou (Grasset) on parla d’una primera “por mundial” que ha promogut un higienisme exacerbat i ha malmès el contracte social, esdevingut “contracte vital”. En fi, el perill d’un cert tipus d’assaig, que es pot resumir en pocs mots: parlar del que no se sap, parlar per no callar. Per la seua banda, Frédéric Lenoir assaja en Vivre! (Fayard), un petit llibre subtitulat “En un món imprevisible”, un recull de saviesa clàssica -de Buda a Nietzsche, d’Epictet, a Spinoza i Montaigne- reciclada, amb la finalitat d’ajudar a recuperar la serenitat en un món trasbalsat en el qual “res ja no serà com abans”. Una mena de petit manual d’autoajuda filosòfica per a promoure la “resiliència” en temps difícils. Aquestes idees, tòpiques, sobre l’higienisme exacerbat o el tombant sense parió que propiciaria la pandèmia, em sembla que les hauríem de posar en quarantena...

Cal dir que després de freqüentar durant uns dies les llibreries que em surten al pas en una petita ciutat adscrita a França -més de sis, i bones, així com dos o tres bouquinistes, en una població de 50.000 habitants (aquesta abundància de llibreries, per cert, suggereix mantes reflexions)- hi he trobat moltes coses interessants, però no són aquests, precisament, els llibres que m’han atret. 

Descubre nuestras apps