Els oblidats: de Gabriel Alomar a Joan Chabás (i tants altres)
Sobre este blog
Les Notes de Lectura tracten de llibres, història i cultura d’una manera àmplia i lliure, tan lliure com l’experiència lectora del seu autor, Gustau Muñoz. Tot hi cap, però sobretot l’assaig, el pensament, la crònica i les aproximacions analítiques a una realitat polièdrica i canviant. En aquesta secció es dedica una atenció sistemàtica a la no ficció, no tan sols en la llengua en què s’escriu, sinó oberta a tots els vents del món, per bé que l’objecte primari de seguiment hi és la producció editorial valenciana i, en general, les manifestacions més destacades de la cultura catalana.
Hi ha autors rellevants -escriptors, polítics, artistes, científics- del nostre passat que per diverses raons resten oblidats, en una penombra aflictiva, als marges. Arxivats sense remissió possible, com si diguérem als llimbs o al Purgatori del Dante. Fins que un esdeveniment, una commemoració o una publicació els treu de l’oblit. I els redescobrim. O almenys hauria de ser així: fer-se’n càrrec del passat de manera civilitzada en una societat amb cara i ulls. Tanmateix, hi ha raons per a pensar que ni cara ni ulls, ni llençols que podríem perdre a cada bugada. Ja els hem perdut tots, o quasi.
Almenys amb el llast que arrosseguem d’un passat de memòria prohibida i de celebració imposada. I ara, a més, en un panorama de culte a la immediatesa, a l’exabrupte més o menys groller, a l’emoció fugaç. Un present on molta gent, massa gent, no té ni de lluny la dèria de recuperar el passat amb un mínim de rigor. No m’estendré. És tot tan comprensible! Només que fa una mica de respecte. Sense assumir el passat -sense visió històrica- es fa difícil entendre el present i preparar el futur.
El passat, doncs, esdevé boirós, o més boirós del que seria raonable... Temps ombrívols, que deia Hannah Arendt. Ara com ara es pot pensar que el present el configuren una mena d’individus anti-sistema (però molt clavats al veritable sistema) d’extrema dreta, amb gran soroll i exhibicions de poder mediàtic i judicial. I que el futur el determinaran instruments poderosos i aliens -molt aliens- en mans de súper-estats i súper-tecnològiques. Que substitueixen la informació per la manipulació.
0