Cap a la conquesta de les altures estratègiques
Sobre este blog
Invitació a recuperar espais de la Guerra Civil. Aquests articles recorren escenaris de la Guerra Civil al territori valencià, que per la seua significació cal conèixer i mantenir en la memòria col·lectiva.
Són el resultat de visites freqüents de l'autor a cada lloc, però també de la lectura, la recerca en arxius i hemeroteques i l'estudi de mapes, fotografies i una extensa documentació gens coneguda i sovint inexplorada abans.
Constitueixen una guia per veure de prop restes constructives —trinxeres, aerodroms, búnquers, bases d'artilleria, dipòsits de munició, habitatges militars provisionals, etc.—, que permeten imaginar el que passà en espais ara digerits per la natura i llavors testimonis de la por, la lluita per la vida i la salvaguarda d’ideals de llibertat i democràcia atacats per l'Exèrcit dels rebels, finalment vencedor.
La clau de l'ofensiva cap a València residia en l'acció conjunta de dues grans masses operatives, una des de Terol i una altra per la costa, fins confluir entre Sagunt i Sogorb i, aconseguida aquesta línia, llançar l'atac definitiu per a prendre la capital del Túria.
A principis de juliol de 1938, les forces franquistes del Cos d'Exèrcit de Castella, encarregades d’arribar a la carretera Terol-Sagunt i avançar-hi, encara que controlaven els punts estratègics necessaris per a progressar cap a la mar, havien arribat al màxim de la seua capacitat ofensiva i estaven a l'espera de reforços per continuar l’atac.
Davant el temor de l'alt comandament franquista que s'estancara el front, es va ordenar al Cos d'Exèrcit de Galícia i al Destacament d'Enllaç que accentuaren l'esforç ofensiu en les direccions assignades, de manera que distragueren part de les forces republicanes i controlaren les posicions de domini a l'interior de la serra d'Espadà, Així posteriorment resultaria fàcil compassar l'avanç amb les forces que descendirien de l'altiplà de Terol, per a esclafar el sistema defensiu governamental, pressionant simultàniament en les dues direccions, al llarg d'un ampli front de prop de 100 kilòmetres d'extensió, difícil de defensar.
0