A la conquesta d’Alcalà de Xivert

Amb el tall del territori republicà per Vinaròs, Franco, amb l’oposició de part dels seus caps militars, decidí continuar l’ofensiva cap al sud pretenent prendre València i aïllar Madrid. El Cos d’Exèrcit de Galícia, encarregat de la maniobra, reordenà forces i establí que la IV Divisió de Navarra ocupara Alcalà de Xivert. Al mateix temps, des de Sant Mateu, la Divisió 83 avançà cap a les Coves de Vinromà i la 84, partint de Tírig, cap a Albocàsser, cobrint-se els flancs les tres divisions. Ara descriurem l’escomesa de la IV de Navarra, que tenia davant l'Agrupació de Costa republicana, que sota el comandament de Gustavo Durán, s’oposà aferrissadament a l’avanç rebel.

El primer dia d’ofensiva, 18 d’abril, els franquistes sols poden avançar significativament per la seua dreta, mentre que per la carretera i les faldes nord de la serra d’Irta, la 107 Brigada republicana impedia l’avanç enemic amb l’ajut de l’aviació i d’un tren blindat. Després de durs combats, no seria fins al 19 que els navarresos aconseguirien trencar les defenses governamentals, concentrant l’esforç sobre la carretera i les primeres muntanyes d’Irta, i conquerint Santa Magdalena de Polpís i Peníscola.

Allò que l’exèrcit rebel es plantejà com un avanç ràpid cap a Castelló, es va convertir en combats durs i una progressió difícil, com reconeixia la IV Divisió en el comunicat del dia 20 d’abril: “Las fuerzas de esta División continuaron en el día de hoy su progresión lentamente, por las dificultades del terreno, la situación táctica y la resistencia opuesta por el enemigo a nuestro avance, con gran profusión de armas automáticas, artillería, tanques, un tren blindado y la acción y vigilancia de su aviación que permaneció en el aire gran parte del día, obstaculizando constantemente la maniobra de nuestras unidades”.

Els dies 20 i 21 d’abril els franquistes pressionaren per les Talaies facilitant el progrés de les seues unitats per la carretera general cap a Alcalà de Xivert. En aquella part feia pocs dies que s’havia incorporat la 6a Divisió a l’Agrupació de Costa republicana per a la defensa d’Alcalà i de la carretera que va a les Coves de Vinromà.

El 22, sobre les dotze del migdia, les forces franquistes, després de durs combats, prenen el castell de Xivert, punt estratègic per al domini del vall i la població d’Alcalà. Immediatament, la 38 Brigada, recent arribada, inicia un fort contraatac per reprendre la posició i els forts combats duren la resta del dia i part de la nit, i després de grans pèrdues per les dues parts, els republicans desisteixen i tornen a les posicions inicials. Encara que sempre cal prendre amb precaució la informació de les baixes pròpies i de l’enemic, per ser informació interessada i manipulable, segons els franquistes, replegaren als republicans 51 morts i 30 ferits, 30 fusells metralladors i 12 metralladores i feren 73 presoners.

Al dia següent, 23 d’abril, els rebels ocupen Alcalà de Xivert i es preparen per a continuar cap al sud des de les Talaies i la carretera general, però el 23 a la nit i el 24 de mati, els republicans contraatacaren per recuperar Alcalà de Xivert i les altures de les Talaies que s’alcen a l’oest, des d’on es controla la població. De nou la 38 Brigada intentà desallotjar l’enemic del poble i la 107 Brigada pressionà per desplaçar els franquistes cap al nord de la serralada.

No obstant l’empenta de les forces enfrontades, la contraofensiva aconseguí petits èxits, però l’ofensiva franquista quedà neutralitzada uns dies.

Si pel sector oriental de l’Agrupació de Costa el front quedà estabilitzat, els intents enemics per avançar per dalt d’Irta continuaven, amb atacs d'infanteria secundats per intensos bombardejos d’artilleria i aviació sobre les posicions republicanes i el 24 d’abril la IV Divisió ocupava el cim de Les Campanilles, des d’on es pot dominar tota la serra.

El dia 25, la contraofensiva republicana per la carretera d'Alcalà a les Coves pels voltants de les Talaies continuà fermament i la 107 Brigada arribà a reprendre posicions enemigues importants, però forts contraatacs la feren retirar-se de nou. Pel sector E de l’Agrupació republicana, la pressió enemiga continuava i amb l’emplaçament d’artilleria per Les Campanilles i el castell de Xivert, aconseguiren destruir les ja escasses defenses republicanes situades al voltant de la Torre d’Ebrí, on encara es va resistir al llarg de tot el dia. Finalment, al capvespre, es retiraren el catorze defensors que sobrevisqueren, duent-se els ferits.

Durant aquests darrers tres dies les forces franquistes a penes feren avanços significatius i tractaren de concentrar els esforços en objectius limitats  .

A la costa, la IV Divisió buscava ocupar totalment la serra d’Irta i trencar el front entre Alcalà de Xivert i el mar, amb una operació conjunta de la infanteria reforçada, l’aviació, l’artilleria també reforçada amb una bateria alemanya i la marina, amb tres vaixells de guerra inicials als quals se n’uniren tres més al llarg del dia.

El 27 d’abril, aquest gran desplegament militar inicià l’atac a les defenses republicanes i a la seua rereguarda, amb una intensitat que va obligar els defensors a replegar-se a posicions més endarrerides, deixant en mans de l’enemic les darreres altures d’Irta (l’ermita de Santa Llúcia i Sant Benet) i el poblat d’Alcossebre. El tren blindat, TB 12, que reforçava les defenses governamentals, restà inutilitzat en terra de ningú.

La línia del front, a pesar de la intensitat de l’ofensiva, queda establida pel nord del riu de Sant Miquel, i l’enemic no pot avançar més per allí. No obstant, fins al 5 de maig, les forces rebels continuaran amb menys intensitat els atacs, però, al mateix temps, incrementaran els esforços bèl·lics per les Coves i Albocàsser. El 5 de maig de 1938, la capacitat ofensiva del Cos d’Exèrcit gallec quedà neutralitzada i el front definit pel fossat del riu de Sant Miquel o de les Coves, des de la punta de Capicorb fins a les faldes del cim de La Nevera, a Catí.

El tren blindat

Com hem vist, l'Agrupació de Costa sovint comptava amb el suport del tren blindat, autentica fortalesa rodant utilitzada com a punta de llança en atacs i com a protecció i mitjà d'evacuació en replegaments. En aquest sector del front els republicans tenien disposició de dos trens d'aquest tipus, el TB 8 i el TB 12.

No se sap l’eficàcia combativa d'aquests trens, de capacitat de moviment molt limitada en circular necessàriament per les vies, però es tenen noticies sobre combats en què van participar i en els quals protegiren la infanteria amb una potència de foc molt més grans que els tancs.

En les operacions defensives republicanes del 18 al 27 d'abril, al sector d'Alcalà de Xivert, on la via del tren transcorria en paral·lel a la carretera general, era molt útil en les contraofensives i en la defensa. Així, en el contraatac nocturn del dia 23 per reconquerir la població d'Alcalà, va fer costat a la 38 Brigada i va protegir els blindats que acompanyaven a la infanteria. L'atac fracassà i la població va continuar en mans dels rebels; les tropes republicanes, al costat del tren blindat, van haver de replegar-se a les posicions inicials.

Un altre episodi protagonitzat pel tren en les operacions ofensives combinades pel franquistes de les forces navals, de la infanteria de la IV Divisió i de l'artilleria reforçada del 27 d'abril, en què el tren, que participava en l'operació de defensa, va ser localitzat i atacat des de la mar, terra i aire. El comunicat de guerra de la IV Divisió d'aquest dia diu: “En un reconocimiento por patrullas de las tropas avanzadas de la Sierra de Irla [Irta], entre el segundo y tercer paso a nivel de la carretera general al Sur de Alcalá, encontraron al tren blindado formado por tres unidades, con numerosos impactos y descarrilado por nuestra concentración artillera del día de ayer; el maquinista y algunos milicianos muertos y una pieza del 12,40 sin cierre sobre la plataforma, habiéndose dispuesto para esta noche la voladura de la vía más allá del tren blindado en evitación de que sea retirado por el enemigo”.

Els comunicats republicans no parlen de la pèrdua de cap tren blindat, però la premsa valenciana feia al·lusió a la participació en aquests combats de les fortaleses rodants. Pel que fa als danys produïts al tren que va participar en els combats del 27, hi ha referència al diari Verdad (30 de maig de 1938) en què es relata com es va recuperar el tren que quedà avariat en terra de ningú després de la batalla. D'acord amb el relat, per a la recuperació es va organitzar, la mateixa nit dels combats, un grup compost per una esquadra de vigilància, un grup d'operaris de trens i un altre de treballadors per a reparar les vies, acompanyats de tres mules que portaven eines i caixes de dinamita. L'objectiu era reparar els trams de vies destruïts pels bombardejos, i si no era possible dinamitar el tren de manera que no poguera ser recuperat per l'enemic.

La primera nit no va donar temps per a realitzar totes les reparacions, per la qual cosa es van plantejar dinamitar el comboi, però finalment van decidir esperar a la nit següent i intentar acabar les reconstruccions viàries. La segona nit van acabar les obres i es va disposar d'una màquina de tren que , per seguretat, no devia d’acostar-se al punt en què havia quedat el tren avariat, per la qual cosa el grup d'operaris i soldats, aprofitant el petit declivi de les vies cap al sud, van empényer penosament el tren i van aconseguir desplaçar-lo fins a la màquina d'arrossegament, fora de l'abast del foc enemic. En el comunicat de l'Estat Major governamental del 29 d'abril (donat a conéixer l'1 de maig), es diu: “Ministerio de Defensa Nacional. Estado Mayor Central. Gabinete de cifra Telegrama depositado el 1-5-38 a las 1.40. Maniobra.- Dia hoy registrándose tranquilidad. Fuerzas propias 41 División recuperaron tren Blindado T.B. 1 (sic). Artillería enemiga batió ferrocarril costa y posiciones 21 Cuerpo”

D'intel·lectual a cap militar

Un dels personatges més sorprenents provinent dels voluntaris a la milícies els primers dies de la revolta militar, fou Gustavo Durán. En la joventut va ser un intel·lectual elegant i culte que va participar de les inquietuds artístiques de la generació del 27 i es va relacionar amb les avantguardes culturals com a hoste de la Residencia de Estudiantes madrilenya i a París. Va col·laborar amb Garcia Lorca i Buñuel entre d’altres i va fer amistat amb Max Aub, André Malraux, Ernest Hemingway o amb Anaïs Nin.

Arran del colp d'estat militar es va presentar com a voluntari en el 5é Regiment on, amb un caràcter ferm i carismàtic, aviat va destacar pels seus dots militars i ascendí ràpidament en l'escala de comandament. En una entrevista afirmava: “Empecé siendo un simple miliciano, luego teniente y enseguida capitán... El 25 de agosto fuí comandante de Batallón, el 4 de enero de 1937 comandante de Brigada, el 3 de julio comandante de División”

Nomenat cap de la 47 Divisió, tingué una actuació destacada a les batalles de Brunete i Terol. Posteriorment, i davant l'ofensiva franquista d'Aragó, s'encomanà a Durán el comandament d'una Agrupació de Muntanya i ordenà la defensa del massís de Beseit, com a enllaç entre el XXII Cos d'Exèrcit que s'oposava a l'avanç franquista cap a Vinaròs i el V Cos d’Exèrcit, que aconseguí frenar les tropes italianes en l'avanç cap a Tortosa.

Amb el tall franquista a Vinaròs, i davant la continuació de l'ofensiva enemiga cap a Castelló, se li va assignar el comandament d'una nova Agrupació, equivalent a un Cos d'Exèrcit, denominada de Costa, a la qual se li va encomanar la defensa de la via de penetració de la carretera Vinaròs-Castelló i dels massissos d'Irta a la seua dreta i les Talaies d'Alcalà de Xivert a la seua esquerra, activitat bèl·lica que, de manera concisa, hem relatat en aquest capítol.

Poc després, l'Agrupació va ser dissolta i les unitats es van integrar en el XXII Cos d'Exèrcit. A mitjan juny de 1938, quan les tropes franquistes ocupaven Castelló, es va reorganitzar el XX Cos d'Exèrcit, que havia sigut dissolt mesos abans i se li va encarregar el comandament a Durán, amb l'ordre de consolidar el front pel Sud de Castelló i evitar la progressió enemiga per la costa. Així ho va fer, frenant l'avanç de l'enemic a l'altura de la Vall d’Uixò-Moncofa i mantenint les posicions allí fins al final de la guerra. 

Amb l'enfonsament de la República, se’n va cap a l'exili des del port de Gandia, amb un destructor anglés, junt a Casado i altres destacades personalitats republicanes.

La polièdrica i irresistible personalitat de Gustavo Durán va interessar alguns escriptors i el van prendre com a personatge real en narracions; així André Malraux es va inspirar en ell per construir el protagonista Manuel de la novel·la L’espoir, i Hemingway el va convertir en subjecte de referència en For Whom the Bell Tolls. També és esmentat per Max Aub en Campo de sangre i per l'alemany Gustav Regler en The great Crusade; més recentment, Vazquez Rial publicà la novel·la El soldado de porcelana, narració quasi biogràfica de l'il·lustre militar.

Alguns itineraris

En aquest capítol aconsellem dos itineraris per a recórrer els espais amb petjades poc visibles de la guerra civil, que discorrerien pel Parc Natural de la Serra d’Irta.

El primer serà una visita al castell de Xivert, construcció defensiva d’origen àrab i que desprès passa a mans dels Templers, i que fou restaurat a finals del segle passat.

L’accés es farà des de l’antiga carretera nacional N- 340, i prendrem un camí asfaltat que passa per l’ermita del Calvari. El trajecte està ben indicat. Convé fer un recorregut pels voltants on, no massa allunyades del castell, es poden trobar restes de parapets de pedra que serviren com a defenses avançades de la posició de resistència.

Per a l’altre recorregut, que es pot fer en cotxe, cal anar a Alcossebre i seguir les indicacions que condueixen a l’ermita de santa Llúcia i sant Benet, des d’on podrem gaudir d’una esplèndida panoràmica sobre el pla on es situa el Parc Natural del Prat de Cabanes i Torreblanca i al fons tenim la Serra d’Orpesa.

Finalitzada la visita, tornem per on hem vingut, però deixarem a la dreta el camí per on hem pujat i continuarem pel camí de terra fins a la Torre de guaita d’Ebrí, punt on convé també recórrer els voltants i admirar les vistes cap al mar.

Després, opcionalment, continuarem cap al nord i a poca distancia, surt la senda que ens conduirà al cim de Les Campanilles, el punt més alt de la serralada amb 573 metres d’altitud i que resulta ser una esplèndida talaia per a veure la serra, el mar i el pla d’Alcalà de Xivert.

Podem obtindre més informació del conjunt del parc natural visitant el centre d’interpretació, que es troba al nord de la serra, en la carretera que va a Peníscola des de la N-340, en un edifici annex a l’ermita de Sant Antoni.