Una ofensiva que llangueix

Com hem vist fins ara, l'avanç de les forces revoltades pel front de Castelló resultava lent i penós, ja que la resistència republicana era superior a la prevista. Tant el Cos d'Exèrcit de Galícia, que operava per la costa, com el Destacament d'Enllaç, a l'interior de l'Espadà, van haver de tirar mà de totes les reserves i concentrar la capacitat de foc sobre zones puntuals de les defenses enemigues, per a doblegar la resistència governamental. En aquesta situació, que tendia a l'estancament del front, l'Alt Comandament franquista va ordenar preparar un atac en un front inactiu llunyà, a fi de dificultar l'arribada dels reforços republicans a aquest sector des de sectors estabilitzats; l'objectiu principal era atraure les reserves de l'Exèrcit popular cap al nou punt d'atac, dificultant el flux d'unitats de reforç cap al País Valencià i altres punts de l'est de la península.

Per aquesta raó, des del lloc de comandament mòbil de Franco, conegut com Terminus, es va dictar el 2 de juliol la següent Instrucció General: “Las condiciones en que se desarrollan las operaciones en Levante y Teruel, donde el enemigo ha acumulado todos los medios disponibles, si bien muchos de ellos faltos de instrucción y mal organizados, y la consiguiente debilidad en que ha dejado otros frentes, aconseja emprender operaciones en otros teatros, que al mismo tiempo que nos permitan mejorar nuestra situación estratégica, nos proporcionen ahorro de fuerzas y apoderarnos de zonas ricas, conservando en todos los frentes la iniciativa de las operaciones. Objeto de la Maniobra: suprimir la llamada Bolsa de Mérida [Badajoz], reduciendo el frente que actualmente ocupan”.

Efectivament, l'Estat Major republicà, amb la finalitat de frenar els avanços de l’enemic per Castelló i Terol, va recórrer a la formació de noves brigades a partir de batallons de brigades d'altres fronts, els quals aportaven experiència. Després cobria la resta d'unitats necessàries amb soldats inexperts de lleva recentment mobilitzats. Tampoc aquests reforços arribaven al camp d'operacions dotats amb el suficient armament, de manera que moltes vegades combatien amb precarietat en armes i municions i, per tant, amb poca eficàcia combativa.

En una conversa telegràfica haguda el 5 de juliol entre el coronel Laiglesia, cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Llevant i el seu superior, el coronel Matallana, el primer li deia: “… el problema más grande de los que tengo planteados, con ser todo lo anterior muy importante, es el del armamento de la infantería … Cada día de combates fuertes es un tanto por ciento muy sensible de bajas y en armamento y cada vez el problema será más agobiado”. A aquest requeriment, el coronel Matallana li contesta: “Sobre la cuestión de armamento, reuniendo todas las pequeñas partidas, de calibres algunos de ellos inverosímiles y para los cuales no hay casi municiones, difícilmente se podrán reunir hoy 500 fusiles y una cosa semejante pasa con las armas automáticas. Hay indicios, pero solamente indicios, de que quizá lleguen fusiles, pero sin armas automáticas”.

Encertaven les anàlisis franquistes sobre l'Exèrcit republicà, ja que percebien la precarietat amb què, en molts casos, combatia i no era estrany que, en grans operacions d'envoltament contra el front republicà, el nombre de presoners que capturaven fora molt elevat per les dificultats que tenien per a defensar-se en condicions. Així, per exemple, en els combats del dia cinc de juliol que van tindre lloc a l'entorn del vèrtex Puntal, entre la 4a Divisió franquista i les 208 i 48 Brigades republicanes, els primers van fer 316 presoners.

Convé detallar aquests aspectes dels combats, ja que ajuden parcialment a entendre el resultat final de la Guerra Civil, però també diuen molt de la combativitat de moltes unitats republicanes, capaces de sortejar les mancances i fer front a un enemic millor dotat en armament i mitjans de combat.

Setge i ocupació de Nules

Tornant a la situació militar per la costa, mentre la 55a i la 4a Divisions operaven cap a la Vilavella i la Vall d'Uixó, les forces republicanes que defensaven el riu Sec per Borriana van retrocedir per ordre superior, davant el temor de ser copades per l'oest.

Les Brigades 74, 107 i 203 es van replegar fins a la línia de defensa al nord de Nules, permetent a la 83 Divisió franquista avançar, amb escassa resistència enemiga, a cavall de la carretera Nules-Almenara, fins situar-se en la línia jalonada per la desembocadura del barranc de Sant Antoni, el poblat de Mascarell, els voltants de Nules i proximitats de la Vilavella.

Enfront d'aquesta nova línia republicana, les tropes franquistes s'atrinxeraren i es van preparar per a assaltar-les. S'inicià el combat amb una forta preparació de l'artilleria dels revoltats, però la seua infanteria només pogué ocupar les avançades enemigues, i quedà detinguda en la línia principal de defensa governamental. En el comunicat de guerra de la 83 Divisió, es diu: “Después de efectuar una preparación de Artillería, avanzan las Agrupaciones simultáneamente desbordando las resistencias enemigas ocupándose el primer objetivo, continuándose después la progresión hasta llegar a una línea que tenía el enemigo fuertemente organizada y que se extendía desde la casa de Fonfría por Nules y Villavieja. Esta línea muy bien defendida por numerosas fuerzas dotadas de abundantes armas automáticas y así como de artillería de carros de combate, era difícil de atravesar por lo que se dispuso organizarse en las posiciones alcanzadas en espera del momento oportuno para efectuar el ataque”.

Ocorre a vegades que, per a justificar un fracàs ofensiu, en els comunicats d'operacions figura que l'enemic està molt millor preparat del que en realitat ho estava. La veritat és que aquesta nova detenció de l'ofensiva per la costa obligà a reforçar la capacitat de foc de la 83 Divisió, i per al dia 7, es concentrà en aquest sector la majoria de bateries i de les agrupacions blindades, per aconseguir la màxima capacitat de foc davant les defenses de Nules.

Per a l'assalt s'organitzà un grup d'atac, a les ordres del marroquí coronel Mohamed Ben Mizzian, famós per les atrocitats comeses per les tropes mores sota el seu comandament durant els primers mesos de guerra i en l'ocupació de Toledo, com les més conegudes; les forces ofensives s'organitzaren en quatre Agrupacions, que operaren simultàniament des de l'est de la Vilavella fins a la mar; objectiu: prendre Nules i consolidar un front d'uns 500 metres al sud de la població.

Les instruccions eren que Nules hauria de prendre's per envoltament i evitar els combats a l'interior del nucli urbà, per a no repetir l'ocorregut a Vilareal. Les defenses republicanes resistiren les primeres operacions enemigues i aquest primer dia només es trencà la línia entre Nules i la Vilavella, com ho descriuen en el comunicat de guerra corresponent al dia 7: “El enemigo se encontraba fuertemente organizado con varias líneas de trinchera y alambrada con doble fila de piquetes y se prepara para la defensa estableciendo convenientemente las armas automáticas. Después de una fuerte preparación artillera inician el avance los carros de combate rompiendo el frente enemigo siguiendo a continuación las fuerzas de la 1ª Agrupación. La dura resistencia que encuentran estas fuerzas se logra vencer después de brillante combate y avance decidido atraviesan la carretera de Villavieja a Nules amenazando de envolvimiento por el Oeste a este pueblo. La 3ª Agrupación continuó también la progresión encontrando fuerte resistencia y extendiéndose por el Oeste llegó a las inmediaciones al Norte de la carretera de Nules a Villavieja”. Això passava mentre la 55 Divisió ocupava i depassava la Vilavella, incrementant l'amenaça per l'esquerra a les forces governamentals.

Fou l'endemà, 8 de juliol, quan es completà el setge i ocupació de Nules, operació que s'arreplega en el comunicat corresponent del XX Cos d'Exèrcit republicà: “Previa preparación artillera de dos horas, durante la mañana de hoy el enemigo atacó por dos flancos Nules, ocupándolo a primera hora de la tarde, replegándose las fuerzas hasta el camino del Torrente.”

Amb aquest nou replegament de les forces republicanes fins a una nova línia defensiva, afavorida per les séquies existents a la zona, es consolidà un front que pràcticament continuà inamovible durant la resta de la guerra, malgrat intents seriosos de totes dues parts per a trencar-lo. El front queda estabilitzat al sud de Nules durant tot el temps que resta de guerra.

La destrucció d'una ciutat

A conseqüència de l'estat de destrucció en què va quedar Nules, després dels forts bombardejos de l’aviació, sobretot alemana, durant el mes de juny, l'entrada de les forces franquistes fou seguida en els mitjans franquistes d'una intensa campanya publicitària sobre la ‘barbàrie roja’ que era capaç de deixar la terra cremada al seu pas.

En el comunicat de guerra emés pel govern de Burgos, relatiu al dia 8 de juliol, es diu: “En el día de hoy, en el frente de Castellón, nuestras tropas, después de haber asaltado las fortificaciones que rodeaban el pueblo de Nules y envolver este por el sur, han llevado a cabo su ocupación. Los rojos han repetido en Nules los actos de salvajismo que antes hicieron en Burriana y otras poblaciones, dando con ello fehacientes pruebas de ser verdaderas hordas, pues además de multitud de hechos vandálicos han efectuado en los últimos momentos las voladuras de todas las iglesias y principales edificios, haciendo inútiles las precauciones tomadas por nuestras fuerzas de no hacer sobre el pueblo ni un solo disparo de artillería”.

Un dels cronistes de les glòries franquistes, Luis María de Lojendio —després abat del monestir benedictí de Santa Cruz del Valle de los Caídos—, relatà els fets de la manera següent: “… en Nules la dinamita roja hizo estragos. Tuve ocasión de entrar en el pueblo con las primeras fuerzas que lo ocuparon y la impresión recogida fue de verdadera desolación. Además, por si la voladura de la iglesia y de los principales edificios fuese poco, los marxistas sometieron al pueblo aquel mismo día —en Nules se entró hacia las siete de la tarde— a un bombardeo atroz.”

És cert que les tropes republicanes, abans d'abandonar Borriana i Nules, van rebre ordres de dinamitar els campanars. Com es recordarà, quan la 6a Divisió va tractar de reconquerir Vila-real, va haver de destruir a canonades la torre de l’església perquè s'hi havien instal·lat armes automàtiques que frenaven l'avanç per la ciutat i constituïa, en un terreny tan pla, un observatori ideal. Per aquesta raó i davant la seguretat, com així va ocórrer, que les forces republicanes tractaren de recuperar aquestes poblacions, el comandament va decidir destruir els campanars per a evitar que s'hi instal·laren més armes automàtiques que dificultaren el previsible contraatac.

La premsa republicana es va fer ressò de la campanya desenvolupada pels mitjans afins a la causa de Franco i va llançar rèpliques informatives. El diari comunista Verdad, publicava el 10 de juliol un article titulat “Nules y las mentiras fascistas”, on deia: “Nadie puede ocultar los hechos bárbaros del fascismo en Nules. El bombardeo bestial del 12 de junio; el segundo bombardeo dos días después, por VEINTE trimotores sobre el pequeño pueblo, destrozándolo hasta el punto de dejar la carretera totalmente obstruida por los escombros. Nadie podrá creerse la estúpida versión de la pólvora y el incendio”.

Com que la campanya de propaganda franquista continuava, el president del Consell Municipal de Nules, E. Silvestre, evacuat a València amb gran part dels seus conciutadans, va remetre una nota als mitjans locals de la capital que deia: “Vista la nota publicada por el Ministerio de Defensa Nacional en la prensa de ayer, protestando de las infamias de la radio facciosa, que atribuye a las fuerzas leales la destrucción del pueblo de Nules, este Consejo, corroborando  la actitud firme del gobierno, formula su más enérgica protesta ante tales infamias y hace saber al mundo civilizado la forma en que fue destruido por la aviación facciosa dicho pueblo, convertido hoy en un montón de escombros.

El 28 de abril, cuando el frente distaba aún muchos centenares de kilómetros, fue por primera vez bombardeado el casco de la población, ocasionando el derribo de varios edificios y algunas víctimas, y antes de tomar Castellón, o sea del 12 al 16 de junio, bombardearon ferozmente  día y noche, hasta casi destruir la totalidad de los edificios de Nules, ya que de los 2.200 edificios que existían en el casco urbano fueron destruidos completamente unos 1.800, y los restantes se hallan, en su mayor parte, deteriorados e inhabitables. Esta es la verdad escueta de lo ocurrido, sin que, a pesar de todo lo que digan los facciosos para justificarse del ensañamiento brutal con que proceden en los bombardeos de poblaciones, pueden convencer al mundo de la destrucción de la hermosa villa de Nules, que ha quedado en ruinas“.

La destrucció de Nules va aconseguir, per a alguns, cotes similars a les de Guernica, comparant els efectes sobre totes dues ciutats. El diari socialista valencià Adelante, el 10 de juliol de 1938 va reproduir un article del diari britànic Daily Express, titulat “Los aviones de bombardeo han borrado del mapa una población española”, on, entre altres coses, es diu: “Nos es imposible describir –no lo intentaremos siquiera- tanto horror. Diremos simplemente que la villa de Nules ha desaparecido. ¿Os acordáis de Guernica?... la aviación la destruyó. Pues bien, Guernica vio sus hogares destruidos por el incendio y la metralla, pero aún quedaron algunos muros completos de pie. En el solar de lo que se llamó Nules no queda un solo muro en pie… Nules aún supera la infamia cometida en Guernica. ¿Saldrá ahora un apologista repugnante que diga que Nules es un pueblo que se destruyó a sí mismo?”.

Com a final d’aquest article, en aquesta ocasió, no proposem cap excursió sobre els espais de la guerra a Nules, que deixem per al pròxim capítol, en el qual ens centrarem en la contraofensiva republicana sobre aquesta población, que va tindre lloc al novembre de 1938, i que, entre altres, va tindre conseqüències en el reforçament extraordinari de les defenses franquistes en aquesta franja de la costa, i que descriurem amb més detall. Val a dir que l'Oficina de Turisme de Nules ha organitzat en alguna ocasió visites guiades per a mostrar com va canviar la fisonomia de la ciutat després de l'actuació en la postguerra de l'anomenat Servicio Nacional de Regiones Devastadas. Caldria preguntar allí si encara tenen lloc aquestes visites guiades.