Rafael Rubio, exsubdelegat del Govern processat en el cas Assut, nega ser el “RR” de les mossegades

La defensa de Rafael Rubio, exsubdelegat del Govern i exregidor socialista a l’Ajuntament de València, ha recorregut el seu processament en el cas Assut en considerar que el presumpte suborn que se li imputa estaria prescrit. L’escrit, al qual ha tingut accés aquest diari, demana el sobreseïment lliure i l’arxivament del procediment i al·lega que la jutgessa instructora no “individualitza un regal, favor, retribució, oferiment o promesa efectivament rebuda, sol·licitada o acceptada per ell”.

Virgilio Latorre, lletrat de Rubio, també apunta que les inicials “R” o “RR” vinculades a suposades mossegades que consten anotades en la documentació intervinguda a l’empresari Jaime Febrer, considerat el presumpte corruptor de la trama, no proven per si soles l’entrega a l’investigat de 300.000 euros, tal com sosté la instructora, “ni el pacte corrupte”.

A més, el recurs també retreu que l’import de la suposada mossegada ha anat variant en el marc de la investigació de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, oscil·lant finalment en una àmplia forqueta d’entre 300.000 i 750.000 euros.

L’UCO manté la tesi que Rafael Rubio hauria cobrat durant la seua etapa de regidor a l’Ajuntament de València la suposada mossegada a canvi de callar o d’afluixar les crítiques contra una de les operacions urbanístiques vinculades a la presumpta trama. Rubio va ser detingut el 2021, quan era subdelegat del Govern a València.

L’escrit també apunta que les inicials “R” o “RR” compten amb unes variables “infinites” d’atribució a una persona en concret. La defensa de Rafael Rubio assenyala —“sense ànim de causar perjudicis a ningú”— que una de les persones investigades en el cas Assut va ser “Ricardo Rubio” i una altra de les persones “sospitoses” va ser un individu cognomenat “Ramírez”.

D’altra banda, el recurs assegura que la defensa desconeix la finalitat i a qui anaven dirigides les quantitats anotades en les taules de costos de Febrer. “O a qui es pretenia fer creure amb aquestes el que fora que allí s’anotara”, afig.

Per contra, el lletrat al·ludeix a l’“absoluta seguretat” per part de l’expolític socialista que “no va existir cap acte d’oferiment ni d’acceptació de cap regal en relació amb l’objecte de la imputació la formulació de la qual es pretén autoritzar”.

La defensa qualifica la instrucció del cas Assut de “policial” i “no judicial”, en haver assumit “aquella informació i interpretació que apareix en els informes com a dogmes de fe, sense gens ni mica de fiscalització ni qüestionament propi”. La interlocutòria de procediment abreujat, que processa un total de 38 persones, es converteix en “una mena de resum o compendi de diversos informes” de l’UCO, afig.

La defensa veu meres “especulacions de tercers”

“No consta identificada una transferència, entrega, intermediari, suport documental de pagament o comunicació atribuïble al meu representat que tanque la cadena inferencial de la proposició i acceptació de la recepció d’un regal concret”, argumenta el recurs.

A més, la defensa també nega la “realitat material” de les cites entre Rafael Rubio, l’advocat José Luis Vera i Jaime Febrer ressenyades en l’agenda de l’empresari.

L’escrit veu una acumulació de “sospites”, d’“hipòtesis no contrastades” i d’“especulacions de tercers”, encara que “sense individualitzar l’element nuclear del suborn” imputat indiciàriament a Rubio.

D’altra banda, també qüestiona que els regals de Nadal de Febrer acrediten la suposada comissió de 300.000 euros “ni el pacte de silenci o d’omissió funcional que es pretén connectar a l’operació de les parcel·les”, una de les subtrames de la causa.