Sindicalistes dominicans s’alien amb espanyols a València per posar fi a la precarietat i l’economia submergida

Les barreres en el mercat laboral dominicà són altes, però es tornen especialment visibles quan s’és dona o jove. Per a posar damunt la taula aquesta realitat, una delegació de líders sindicals de la República Dominicana ha visitat València. El seu objectiu: compartir les seues experiències de primera mà, buscar suport i nodrir-se de les dinàmiques de lluita organitzativa a Espanya.

Aquesta visita no és un fet aïllat, sinó que forma part d’un projecte de cooperació “Promovent un ambient laboral igualitari i lliure de discriminació i violència de gènere a la República Dominicana”. La iniciativa està impulsada per la Fundació Iscod (Institut Sindical de Cooperació al Desenvolupament), una entitat vinculada a la UGT d’Espanya que ja fa més de 15 anys que treballa sobre el terreny al país del Carib.

El Projecte Iscod–Cimtra-UGT-SP-PV

El pla d’acció del projecte té una duració de 24 mesos, i va des de maig del 2025 fins a maig del 2027. Té l’important suport de la Generalitat Valenciana (GVA) i la participació tècnica d’UGT Serveis Públics PV. A la República Dominicana, el treball es du a terme en col·laboració amb les tres grans centrals sindicals del país: la Confederació Nacional d’Unitat Sindical (CNUS), la Confederació Autònoma Sindical Classista (CASC) i la Confederació Nacional de Treballadors Dominicans (CNTD). Tot aquest esforç conjunt es canalitza a través del Cimtra (Comité Intersindical de la Dona Treballadora).

Els objectius marcats són directes i ambiciosos: enfortir les polítiques d’igualtat en el món del treball dominicà, promoure les clàusules de gènere en la negociació col·lectiva i fomentar uns entorns laborals lliures de violència i discriminació.

Per a assolir aquestes metes, l’agenda del projecte inclou la impartició d’una Diplomatura en Igualtat per a líders sindicalistes de la República Dominicana entre gener i març del 2026, dues investigacions exhaustives sobre la violència de gènere laboral i la creació de fòrums de bones pràctiques per a propiciar uns espais de treball més segurs.

La informalitat del treball i la por de sindicar-se

El projecte té intencions ambicioses que hauran d’enfrontar la cruesa de la realitat dominicana. Les xifres de precarietat marquen el ritme de l’economia nacional. “Al voltant del 60% de la població està dins de l’economia informal, amb la qual cosa manquen absolutament de tots els drets, no contribueixen a l’estat de benestar, però tampoc se’n beneficien gens”, detalla Meleanchys Bernanel, la tècnica responsable del projecte Cimtra.

No obstant això, per als que aconsegueixen entrar en el sector formal, les garanties no són molt més bones. L’afiliació sindical és molt baixa: en la indústria nacional se situa al voltant del 20%, i en l’hostaleria, al voltant del 15%. La raó principal d’aquestes baixes taxes d’afiliació? Tan simple com terrible: la por de les represàlies per part de les empreses que contracten. “En el sector privat les persones tendeixen a tindre por de l’afiliació, perquè tenen por de ser acomiadats”, comenta Charleny Magallanes, la representant del sector d’infermeria. La repressió antisindical és implacable: “Dir que vas a afiliar-te a un sindicat és voler signar una carta de renúncia. Has de pertànyer al sindicat clandestinament”, afig Jacqueline Ureña, la representant del sector de l’hostaleria.

A més, la legislació laboral és quasi inexistent, i la que existeix, a penes és efectiva. En comparar la seua situació amb la d’Espanya, la líder del sector d’infermeria va ser taxativa: “Ací a Espanya estan més organitzats que nosaltres. Perquè vostés tenen lleis que els emparen. A la República Dominicana, no existeixen aquests tipus de lleis, i si existeixen, es violen”. A més, Charleny va sentenciar que el subcontracte s’utilitza de manera agressiva per a evitar que les plantilles consoliden la seua posició: “Hi ha llocs de treball en què solament donen tres mesos i tornen a eixir. Perquè després de tres mesos en un treball ja tenen certs drets, cosa que a algunes empreses no els interessa, perquè no volen pagar de més”. De fet, segons el representant de la indústria, Emmanuel Amador, al país del Carib no existeixen els convenis col·lectius, com a Espanya, que s’apliquen a sectors econòmics/laborals complets, sinó que, per a fer-ho, tenen una altra figura jurídica: “Existeix el que és pacte col·lectiu […] la negociació és per empresa. El que significa això és que les condicions laborals estan molt fragmentades”.

Vells problemes… i vells líders

Un dels debats més tibants i reveladors de les entrevistes és la profunda desconnexió entre les estructures tradicionals dels sindicats i la joventut obrera. Segons les estimacions de l’Oficina Nacional d’Estadística (ONE) de la República Dominicana, el 2025, més del 65% de la població dominicana tenia entre 0 i 39 anys. No obstant això, les cúpules sindicals estan dominades per persones majors —sobretot, homes— que fa dècades que s’aferren als càrrecs. Els convidats van constatar que alguns dels secretaris generals tenen més de 80 anys.

Aquesta falta de renovació barra el pas a idees noves i dificulta la conciliació intergeneracional. Des de les cúpules s’excusa aquesta situació culpant l’apatia dels més joves, un discurs que genera una enorme frustració entre les noves generacions de líders. “Sovint diuen: ‘Els joves no tenen interés. Nosaltres els donem els espais, però els joves no volen assumir’. I això és una cosa que a mi em molesta bastant”, afirma contundentment Arianny García, la representant del sector d’indústria. Per a ella, el problema no és la falta de ganes, sinó un sistema tancat al relleu generacional i amb falta d’iniciativa política i empresarial per a alterar les estructures ja existents: “Si et pares a pensar també, la mateixa estructura sindical funciona com funcionen les estructures polítiques: l’amiguisme, la concentració del poder, la mateixa fragmentació dins del moviment sindical”, constata.

S’hi suma un model de militància excloent: “La militància està basada en una disponibilitat total, una disponibilitat completa, que si tu no pots estar a temps complet fent sindicalisme, llavors pràcticament no pots accedir-hi”, afirma Arianny.

La situació de les dones sindicalistes dominicanes

Si ser jove ja és complicat, ser dona en el mercat laboral dominicà és enfrontar-se a una carrera d’obstacles constant imposada pel masclisme. Una de les sindicalistes líders sosté: “Les dones, quan som joves, entenen que podem quedar embarassades... Tenim per exemple cadenes de supermercats que contracten dones per damunt de 40 anys perquè entenen que no poden quedar embarassades i no tenen la regla”. És més: tant dins del sindicat mateix com en l’esfera laboral en general, l’exigència d’estar disponible les 24 hores al dia xoca contra una realitat en què les cures continuen sent una obligació quasi exclusiva de la dona: “Culturalment, a la dona li toquen les cures tant de la llar, com dels fills, entre altres. [...] i imagina’t tractar de trobar o assistir a una reunió dins de tota una agenda formada així”, va sentenciar la representant del sector d’indústria.

No obstant això, el treball del Cimtra i les àrees de la dona comencen a conquistar alguns èxits. Encara que reconeixen que “les tres centrals sindicals continuen sent dirigides pels homes”, els avanços des de la base ja són palpables. “Hi ha un grup gran de dones que estan concentrades en el que és el moviment sindical. Nosaltres estem ja preparant-nos per a això perquè per a això està Cimtra”, va afirmar la representant del sector d’infermeria. Els primers triomfs ja estan recollint-se a escala local: “En el meu sindicat de base vam aconseguir que la presidència estiga ocupada per una dona”, va afegir.

En definitiva, la visita a València de l’equip de sindicalistes procedents de la República Dominicana no va ser només un viatge d’estudis. Més aïna, és la confirmació que la lluita pels drets laborals requereix un canvi de regles de joc. Democratitzar els sindicats, integrar-hi els joves i les dones, i reduir la precarietat són els objectius que, amb el suport del projecte col·laboratiu d’Iscod-UGT, Cimtra i UGT Serveis Públics PV, es tornen realitat.