Línies sobrepassades: el tall per Vinaròs

Ocupada Morella pel Cos d’Exèrcit de Galícia, comandat pel general Aranda, cal realitzar una reorganització de les forces del front per a començar l’ofensiva cap al mar, prenent com a eix de progressió la carretera de Vinaròs. El dia 7 d’abril, les primeres unitats comencen a desplegar-se i a atacar els nuclis de defensa republicans. 

Mentrestant, el XXII Cos d’Exèrcit governamental, responsable de la detenció de l’avanç enemic per aquest sector, després de la desfeta en la defensa de Morella, intentava reordenar les forces disperses i establir una línia ferma de defensa, per davant del port de Querol. El tinent coronel Ibarrola, cap d’aquest Cos d’Exèrcit, ho va tindre molt difícil, ja que les unitats estaven dislocades i amb una moral de combat molt baixa. El desgavell era tan gran que hagué de prendre decisions dràstiques: en l’Ordre General del 4 d’abril, quan s’evacuava a correcuita Morella, es veu obligat a incloure una advertència disciplinària, doncs: “Se ha comprobado en las últimas operaciones la existència de elementos provocadores en las unidades que han desarrollado actividad criminal, preferentemente dirigida a sembrar confusión en el frente y la retaguardia y producir pánicos y retiradas simulando órdenes inexistentes de repliegue. En su consecuencia y para evitación de males semejantes, se dispone: … c).-Todo el que transmita fuera de su unidad, verbalmente una orden de retirada o propale órdenes supuestas de repliegue será considerado como traidor y provocador y fusilado en el acto. El jefe que no cumpliera la presente será responsable por falta de energía para el mando”.

L’actuació disciplinària fou taxativa i uns dies després fou afusellat un oficial de la 61 Brigada per fugir a la desbandada la seua unitat i com a conseqüència trencar la línia de defensa establerta; pocs dies després aquesta Brigada és dissolta per ineficaç. També és destituït, per negligència en el compliment de les seues funcions, el cap de l’Estat Major d’aquesta gran unitat, el comandant José Cebrecos.

L’operativitat de l’Exèrcit d’Ibarrola va recuperant-se, amb la reordenació de les forces disponibles, la recuperació de la disciplina i la incorporació de noves Brigades vingudes d’altres fronts. De manera precària, es consolida una línia de defensa pels republicans i fan front a l’enemic.

A les forces franquistes els interessa arribar al mar com més aviat millor i serà la IV Divisió de Navarra l’encarregada de dur el pes principal de l’ofensiva, actuant per la serralada que hi ha al nord de la carretera a Vinaròs; serà auxiliada per la 83 Divisió que pressionarà pel sud de la carretera amb l’objectiu de conquerir Catí i Sant Mateu; entre les dues divisions franquistes havien de consolidar un corredor fins arribar al mar, i així partir en dos el territori  republicà i, al mateix temps, envoltar els defensors governamentals de Tortosa. Ara bé, amb els republicans reorganitzats, l’avanç se’ls va fer molt difícil i hagueren de desplaçar a aquest front una de les unitats de xoc més efectives de l’Exèrcit franquista, la Primera Divisió Navarra, molt reforçada, i que anomenaren com a destacament d’enllaç.

La Quarta Divisió trobava dificultats per avançar per la Serra del Turmell, en direcció a Xert, mentre que la 83 Divisió, pel sud de la carretera, topetava amb resistència en el sector de la Boixera, pel nord de Catí. 

És en aqueixa situació quan, el 12 d’abril, les forces del destacament d’enllaç llancen dues columnes, una pel nord en ajut de la 4a. i l’altra pel sud, reforçant la 83. Tots junts van trencar la línia de resistència republicana. La Quarta de Navarra penetrarà pel Turmell i s’enfilarà cap a la Mola de Xert, que ocuparà l’endemà, dia 13, després de forts combats. En el comunicat d’operacions d’aquesta unitat es diu: “... el macizo indicado cuya ocupación se presentaba muy difícil, por el numeroso enemigo que lo defendía y muy principalmente por la configuración del terreno, propicio en extremo a la fuerte resistencia opuesta por aquel. Era necesario por lo tanto una hábil y rápida maniobra de conjunto que hiciese posible no solo la ocupación de todo el macizo sino rebasarlo...”. 

Serà a la vesprada, des de la posició envaïda, quan entraran en la població de Xert. Mentrestant, la 83 divisió podrà controlar el poble de Catí des de La Boixera, que estava defensada per la 79 Brigada, que ja coneixem per la defensa de La Pobleta.

En aquesta situació al límit, el comandament del XXII Cos d’Exèrcit és conscient que el tall del territori republicà és imminent i l’Estat Major ordena la màxima resistència amb els mitjans disponibles, per a possibilitar l’enviament a Catalunya de noves Brigades, abans de la consumació del tall del front. Ibarrola ordena la mobilització immediata de la població del sector perquè ajuden a l’establiment d’una línia defensiva entre Traiguera, la Jana i Cervera del Maestrat aprofitant les serralades i des d’on resulta més fàcil defensar els passos de les carreteres de Xert-Vinaròs i Sant Mateu-Benicarló.

Hi havia poc de temps per a consolidar una línia defensiva eficaç i la consigna era retardar al màxim l’avanç enemic per a facilitar el replegament de les forces i materials que transitaven de sud a nord, així com l’evacuació de la població addicta i els serveis instal·lats en la zona en perill. 

El dia 14 d’abril, les forces de la Quarta de Navarra, es llancen a l’atac, amb tota la potencia de foc disponible, per a trencar la línia de resistència establerta recentment pels republicans de la 73 i 74 Brigades Mixtes. Als voltants de la Jana s’aguanta, però el centre principal de resistència serà el castell de Cervera del Maestrat i els seus voltants. Els combats duraran tot el dia i a les 17 hores, segons el comunicat dels atacants, les forces del Batalló de San Quintin: “tuvieron que vencer las últimas y desesperadas resistencias del enemigo con todos sus elementos de fuego, siendo eficacísimo el empleo de nuestros morteros del 81 sobre el Castillo [de Cervera], verdadera fortaleza que el enemigo tuvo que abandonar con grandes pérdidas”.

A conseqüència d’aquests forts combats, en unes excavacions que es realitzaven al castell l'octubre del 2023, encara es va trobar un projectil de morter per explotar, del tipus Valero 81, que va haver de ser destruit pels CEDAX de la Guàrdia Civil.

Cervera va ser ocupada, la resistència governamental es va concentrar en les altures a l’est de la població, d’on van ser desallotjats a les 22.35, després d’una resistència acarnissada. S’havia guanyat un temps valuós per a permetre la retirada ordenada des de Benicarló fins a Alcanar, així i tot, part del material militar no va poder ser evacuat. Ara sí que les portes cap al mar ja estaven obertes i els republicans havien de tractar de consolidar noves defenses tant cap al nord com cap al sud de la bretxa oberta pels franquistes. Aquests continuaren avançant el 15 d’abril i entraren en  Càlig a les 11.15 del matí, i a les 17 de la vesprada en Vinaròs i Benicarló després de vèncer la dèbil oposició republicana presentada en l’ermita de Sant Sebastià i en el vèrtex Puig. 

L'ofensiva per l'aire

L’ús de l’aviació en els combats va intensificant-se al llarg de la guerra, fins convertir-se en un dels elements essencials per a qualsevol ofensiva que presenta alguna dificultat. Abans cal destacar que a l’altura del conflicte, l'abril del 1938, la capacitat aèria dels rebels era molt superior, doncs comptaven amb l’ajut generós d’Alemanya i Itàlia, mentre que els republicans només tenien, quasi en exclusiva, l’assistència de la Unió Soviètica, no tan abundant com la que rebia l’enemic.

En un informe, de data 12 d’abril, del coronel Menéndez, cap de l’Exèrcit de Maniobra republicà i responsable de la defensa del front de Castelló, adreçat a Vicente Rojo, cap de l’Estat Major Central, li diu:  “La [aviación] nuestra tiene un despliegue que para nuestro Ejército es completamente nulo y así hoy, que ha aparecido, ha estado un momento, desapareciendo rápidamente, lo que no me extraña, puesto que el caza que tiene un radio de acción muy limitado desde donde viene, apenas tiene tiempo de sostenerse aquí unos minutos en el aire”

La xarxa d’aeròdroms rebels quedava més prop del front que la republicana, la qual cosa els permetia participar de manera molt activa en l’anul·lació de les defenses governamentals, acció reforçada per l’artilleria, i tot junt permetia l’avanç més ràpid de la infanteria, una vegada desfetes les defenses enemigues.

Com a exemple, en el comunicat del dia 13 d’abril de la 83 divisió, es diu: “A las 7,30 horas empieza la preparación artillera de una hora de duración sobre las posiciones enemigas de La Boixera, Cantera y alturas inmediatas al E. de Catí, siguiendo después bombardeo y cadenas de aviación. Aprovechando el efecto de estas... se lanzan al asalto las fuerzas de la 4ª Media Brigada, venciéndose la resistencia enemiga y ocupándose la Boixera”.

D'altra banda, els dies 14 i 15 d’abril, quan ja s’han habilitat alguns aeròdroms provisionals de socors per a facilitar aterraments d’emergència prop del front, l’aviació governamental tracta d’ajudar la infanteria que s’oposa a l’avanç franquista cap al Mediterrani, però es troben amb un foc antiaeri intens que, en abatre dos xatos (models d'avió de fabricació soviètica), els obliga a tornar a les bases de partida. Un dels avions abatuts era pilotat per Fulgencio Martín Montoya, i les restes del seu cos carbonitzat foren fotografiades pel francès Deschamps i difoses internacionalment en publicar-se la imatge en la revista gràfica de París L’Illustratión.

Anul·lada la resistència governamental, tant aèria com terrestre, les forces franquistes pogueren actuar impunement en la persecució acarnissada de l’enemic en una retirada desordenada i anguniosa, tal i com ens relata un dels més famosos aviadors franquistes, García Morato, en els seus diaris: “Las hordas rojas, acosadas como fieras, huían empleando todos los medios que tenían a su alcance. Regueros de milicianos corriendo por las carreteras hacia el sur y norte ante la amenaza de ser envueltos. Otros tripulando lanchas de remo, motoras y faluchos, despegaban de la costa para, lejos de ella, orientarse hacia Valencia o Castellón; ... En veinte minutos de fuego rasante, ametrallando a los fugitivos, diez barcas agujereadas por las balas se hundían para siempre, dejando sobre las aguas flotando aquellos desgraciados que sucumbieron antes de llegar a la costa; dos motoras embarrancaban en la costa de Mansiat (¿), y la capitana Cala Morlanda, ante la metralla bien dirigida al puente, perdía su gobierno y amenazaba embarrancar”.

Alguns itineraris

Com ja succeí pel sector de Morella, en els escenaris de guerra que hem referenciat en aquest article, poques són les restes de fortificacions que han sobreviscut al pas del temps. En primer lloc, perquè les proteccions que feien les tropes governamentals eren de poca envergadura. Es tractava d'un exèrcit en derrota i no s’havia previst cap línia defensiva amb antelació per aquest sector. En segon lloc, l’orografia abrupta permetia una bona defensa circumstancial sense necessitat de sòlides construccions, les quals no els donava temps de fer.

Per tot el que hem dit, cal fer alguna excursió per a visitar els espais que foren els escenaris dels combats descrits i la primera seria a la Mola de Xert, punt de referència de la resistència republicana i esplèndid mirador per poder admirar, sobretot en dies clars, gran part de la comarca del Baix Maestrat i la silueta del Montsià, cap a sud i a l’est i, si mirem al nord, tenim al davant les muntanyes de la Tinença de Benifassà i si ho fem cap al ponent, se’ns presenta la progressió d’alçades que culminen en l’imponent massís del Turmell, des d’on les forces de la 4a divisió avançaren fins arribar al lloc on estem. 

Per accedir a la Mola gran, ho podem fer amb vehicle, preferentment de tracció a quatre rodes, i eixirem pel nord del poble, per un camí asfaltat, el del Turmell i, aproximadament a dos kilòmetres i mig, ix a la dreta un camí forestal que ens durà a dalt de la Mola. També es pot pujar mitjançant una sendera de certa dificultat i probablement mal senyalitzada en alguns trams, però en els buscadors d’internet ens apareixen unes quantes descripcions de la ruta a seguir. La millor de la qual la trobarem en Les Moles de Xert senderes.blogspot.com

En baixar de la Mola, podem continuar pel camí del Turmell, fins arribar al cim, i allí es poden admirar els indrets de les crestes divisòries per on discorrien les tropes entre durs combats, des de Morella fins al Turmell.

Després d’aquests recorreguts, abans de continuar cap al mar, ens podem trobar, com ja ho teníem en el coll de Torre Miró, amb el monòlit commemoratiu de la IV Divisió de Navarra, ubicat en un turonet, prop de l'encreuament de les carreteres entre Xert i Sant Mateu i de Vinaròs a Morella

Un altre dels espais que es mereix visita és el castell de Cervera del Maestrat, situat al cim de la població, un B.I.C restaurat i de fàcil trànsit per dintre d’ell, amb unes amples panoràmiques dels voltants; fou un dels darrers centres de resistència dels republicans en el progrés dels insurrectes cap al mar.

Finalment, ens caldrà visitar les defenses costaneres de Vinaròs, construïdes per a evitar desembarcaments de l’enemic en les platges i cales de la costa que encara avui sobreviuen als embats del mar i a les construccions d’urbanitzacions. En el mapa adjunt, se situen els fortins que encara són visitables i que es conserven, alguns d’ells, en un estat acceptable, tots esperant una intervenció per a ser consolidats i inclosos en les rutes patrimonials de la zona.