Medi Ambient reconeix que les 400 cases que es construeixen al Puig estan en un aiguamoll i no seria urbanitzable

“La delimitació de l’àrea d’ocupació de la zona humida, sobre la base tant dels seus valors com de les seues possibilitats reals i actuals de recuperació ambiental, és una actuació administrativa que constitueix part de la inclusió en el Catàleg de zones humides de la Comunitat Valenciana, i que, per tant, hauria d’escometre’s”.

L’informe de la Direcció General de Medi Natural redactat el mes de maig passat a petició d’Acció Ecologista Agró conclou d’aquesta manera que la marjal del Puig, malgrat la seua deterioració, té la condició d’aiguamoll i que, per tant, hauria d’incloure’s com a tal en el catàleg autonòmic esmentat.

El document té un enorme valor jurídic, ja que, segons l’organització ecologista, tot aiguamoll té la consideració de sòl no urbanitzable d’especial protecció segons l’article 15 de la Llei 11/94 d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, més enllà que no estiga recollit en el catàleg.

D’aquesta manera, per a l’organització ecologista els 400 habitatges que es promouen a la platja del Puig, en la zona de la marjal, quedarien fora de la legalitat i haurien de paralitzar-se. De fet, l’organització ha confirmat a elDiario.es que acudirà al jutjat per a demanar que es frenen les obres.

Segons l’informe a què ha tingut accés elDiario.es, “en la zona litoral del nord de València, en el terme municipal del Puig, entre urbanitzacions i l’autopista V21, es mantenen restes de marjal, incloent-hi la zona dels PAI” i afig: “Els canals d’aportacions d’aigua i de drenatge naturals, modificats primer com a séquies de reg i després abandonats, no permeten el flux d’aigua natural i dona lloc a zones entollades i estancades. L’abandó de cultius ha propiciat que la vegetació característica de marjal recolonitze aquestes zones. Però aquest procés de degradació no implica que no mantinga part de les seues característiques i valors com a aiguamoll. La definició clàssica d’aiguamoll inclouria totes les zones baixes, inundables, així com la zona de canals d’eixida a la mar i barrera costanera estructural”.

Per aquest motiu, afirma que “des del primer catàleg el 2002, l’única ampliació es va iniciar el 2020 i es va publicar el 2022” i recorda que “ja llavors Agró va sol·licitar la inclusió de la marjal del Puig, però se li va respondre que el procediment iniciat es referia a unes zones humides determinades i en aquest sentit havia de concloure’s; però evidentment cal un nou expedient per a delimitar-lo i catalogar-lo, cosa que no eximeix de la seua condició d’aiguamoll”.

Sobre aquest tema, fonts de l’Ajuntament del Puig governat per Compromís i el PSPV han explicat que, a efectes municipals, tal com estableix el pla general, el sòl és, sens dubte, urbanitzable, motiu pel qual es va autoritzar la posada en marxa de les obres dins del termini de cinc anys que marcava el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) per als desenvolupaments urbanístics situats al costat del litoral. Al mateix temps, han recordat que les competències sobre aiguamolls corresponen al Govern valencià.