eldiario.es

9

Adolf Beltran

Periodista de eldiario.es, exjefe de sección de El País en la Comunidad Valenciana. Autor de novelas como 'Estribord' (2015) y de ensayos como 'Els temps moderns. Societat valenciana i cultura de masses al segle XX (2002). Columnista político en el periódico 'Levante-EMV'.

.

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 3481

En busca de una izquierda que no confluya pero sume

Como hemos comprobado, no es lo mismo un Gobierno de coalición que un pacto de investidura. Tampoco es lo mismo una confluencia que una alianza. En la alianza se establecen acuerdos, en la confluencia se mezclan actores o movimientos. Contra ciertas visiones esquemáticas, Compromís no ha sido nunca una confluencia (tal vez sería más riguroso hablar de "afluente") del partido de Pablo Iglesias, ni cuando concurrió con Podemos a las elecciones generales. Entre otras cosas porque ya estaba allí antes de que Podemos apareciera (tenía representación en las Corts Valencianes, el Congreso de los Diputados y el Ayuntamiento de València). Mónica Oltra ha dicho alguna vez que su formación es en ella misma una confluencia, aunque su estructura sea la de una coalición de tres partidos (Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià y Verds-Equo) y en ese equilibrio radique parte de su éxito.

El hecho es que Compromís ya era una fuerza política clave en la escena valenciana cuando Podemos irrumpió en ella. La alianza de ambas formaciones en las dos elecciones generales de 2015 y 2016 demostró pronto sus limitaciones y los diputados de la coalición valencianista no se integraron en el grupo parlamentario de Pablo Iglesias; se fueron al grupo mixto.

Seguir leyendo »

A la recerca d'una esquerra que no confluïsca però sume

Com hem comprovat, no és el mateix un Govern de coalició que un pacte d'investidura. Tampoc és el mateix una confluència que una aliança. En l'aliança s'estableixen acords, en la confluència es mesclen actors o moviments. Contra certes visions esquemàtiques, Compromís no ha sigut mai una confluència (potser seria més rigorós parlar d'"afluent") del partit de Pablo Iglesias, ni quan va concórrer amb Podemos a les eleccions generals. Entre altres coses perquè ja hi era abans que Podemos apareguera (tenia representació en les Corts Valencianes, el Congrés dels Diputats i l'Ajuntament de València). Mónica Oltra ha dit alguna vegada que la seua formació és en ella mateixa una confluència, encara que la seua estructura siga la d'una coalició de tres partits (Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià i Verds-Equo) i que en aqueix equilibri radique part del seu èxit.

El fet és que Compromís ja era una força política clau en l'escena valenciana quan Podemos hi va irrompre. L'aliança de totes dues formacions en les eleccions generals de 2015 i 2016 va demostrar prompte les seues limitacions i els diputats de la coalició valencianista no es van integrar en el grup parlamentari de Pablo Iglesias; se'n van anar al grup mixt.

Seguir leyendo »

“Hi ha una possibilitat de redempció de la província si entenem d’una altra manera les diputacions, com a administracions locals”

José Pascual Martí, alcalde de Suera, una població menuda de 600 habitants situada a la serra d’Espadà, és el nou president de la Diputació de Castelló. Filòsof de formació, professor de professió i polític de llarga trajectòria en el PSPV-PSOE, s’ha fet càrrec d’una institució que el PP va ocupar durant més de dues dècades i en què va deixar una empremta de corrupció i clientelisme, especialment durant l’etapa de Carlos Fabra com a president. 

El seu partit i el seu líder, el president de la Generalitat, Ximo Puig, propugnen buidar de competències les diputacions o, almenys, traspassar una bona part d’aquestes competències a l’Administració autonòmica...

Seguir leyendo »

"Hay una posibilidad de redención de la provincia si entendemos de otra forma las diputaciones, como administraciones locales"

José Pascual Martí, alcalde de Sueras, una pequeña población de 600 habitantes ubicada en la Serra d'Espadà, es el nuevo presidente de la Diputación de Castellón. Filósofo de formación, profesor de profesión y político de larga trayectoria en el PSPV-PSOE, se ha hecho cargo de una institución que el PP manejó durante más de dos décadas en las que dejó una impronta de corrupción y clientelismo, especialmente durante la etapa de Carlos Fabra como presidente. 

Su partido y su líder, el presidente de la Generalitat, Ximo Puig, propugnan vaciar de competencias las diputaciones o, al menos, traspasar una buena parte de esas competencias a la Administración autonómica...

Seguir leyendo »

El PSPV-PSOE y Compromís defendieron en las Corts Valencianes los intereses de los clubes náuticos a espaldas de la conselleria

La postura del Consell, a través de la Conselleria de Vivienda, Obras Públicas y Vertebración del Territorio, fue muy clara: "retirar". Esa fue la recomendación que los grupos parlamentarios de los socialistas y de Compromís en las Corts Valencianes ignoraron al promover la enmienda a la Ley de Puertos valenciana que permite prorrogar sin concurso hasta 50 años las concesiones a los clubes náuticos de los puertos deportivos valencianos.

Esa modificación legal, que exime a los clubes náuticos de acudir a un concurso público para renovar su concesión, es de encaje "inviable" en la normativa europea, según la opinión expresada entonces por el Gobierno valenciano, que se basó para ello en informes de la Abogacía de la Generalitat. La enmienda fue impulsada, a pesar de todo, por el PSPV-PSOE y Compromís en el debate de la Ley de Medidas Fiscales, de Gestión Administrativa y de Organización de la Generalitat de 2019, conocida como Ley de Acompañamiento de los Presupuestos, que se debatió en diciembre de 2018 y en la que encontraron el apoyo del PP y de Ciudadanos, grupo este último con el que se negoció un texto transaccional. Solo Podemos se opuso entonces a la iniciativa.

Seguir leyendo »

El PSPV-PSOE i Compromís van defensar en les Corts Valencianes els interessos dels clubs nàutics a esquena de la conselleria

La postura del Consell, a través de la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, va ser molt clara: "retirar". Aqueixa va ser la recomanació que els grups parlamentaris dels socialistes i de Compromís en les Corts Valencianes van ignorar en promoure l'esmena a la Llei de Ports valenciana que permet prorrogar sense concurs fins a 50 anys les concessions als clubs nàutics dels ports esportius valencians.

Aqueixa modificació legal, que eximeix els clubs nàutics d'acudir a un concurs públic per a renovar la seua concessió, és d'encaix "inviable" en la normativa europea, segons l'opinió expressada llavors pel Govern valencià, que es va basar per a això en informes de l'Advocacia de la Generalitat. L'esmena va ser impulsada, malgrat tot, pel PSPV-PSOE i Compromís en el debat de la Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i d'Organització de la Generalitat de 2019, coneguda com a Llei d'Acompanyament dels Pressupostos, que es va debatre al desembre de 2018 i en la qual van trobar el suport del PP i de Ciutadans, grup aquest últim amb el qual es va negociar un text transaccional. Només Podem es va oposar llavors a la iniciativa.

Seguir leyendo »

El Defensor del Poble investiga la pròrroga de 50 anys als clubs nàutics regulada per les Corts Valencianes contra el criteri de la conselleria

La possibilitat de prorrogar fins a 50 anys les concessions administratives als clubs nàutics per a gestionar els ports esportius es preveu en una llei autonòmica valenciana des de fa uns quants mesos, però pot vulnerar les normes de contractació pública i lliure competència. En la pràctica, no s’ha aplicat encara en cap cas, mentre el Defensor del Poble n’investiga la legalitat.

Introduïda en la Llei de Ports valenciana del 2014 mitjançant l’aprovació d’una esmena en la denominada Llei d’Acompanyament dels Pressupostos a la fi del 2018, l’eventual pròrroga sense concurs d’aquestes concessions, més d’una dotzena caducades des de fa anys, ha motivat una investigació de la institució del Defensor del Poble, que va rebre al maig una denúncia d’un particular i es va dirigir a la Generalitat Valenciana per demanar explicacions.

Seguir leyendo »

El Defensor del Pueblo investiga la prórroga de 50 años a los clubes náuticos regulada por la Corts Valencianes contra el criterio de la conselleria

La posibilidad de prorrogar hasta 50 años las concesiones administrativas a los clubes náuticos para gestionar los puertos deportivos está en una ley autonómica valenciana desde hace unos meses, pero puede vulnerar las normas de contratación pública y libre competencia. En la práctica, no se ha aplicado todavía en ningún caso, mientras el Defensor del Pueblo investiga su legalidad.

Introducida en la Ley de Puertos valenciana de 2014 mediante la aprobación de una enmienda en la denominada ley de Acompañamiento de los Presupuestos a finales de 2018, la eventual prórroga sin concurso de esas concesiones, más de una docena de ellas caducadas desde hace años, ha motivado una investigación de la institución del Defensor del Pueblo, que recibió en mayo una denuncia de un particular y se dirigió a la Generalitat Valenciana para pedir explicaciones.

Seguir leyendo »

Les eleccions com a arma de destrucció política

Com a arma de la política, la convocatòria anticipada d'eleccions forma part de l'instrumental de què disposen els governants per a fer front a les crisis, canviar d'aliats, buscar conjuntures favorables als seus interessos de partit o ampliar la base parlamentària sobre la qual funcionen. També es produeixen a vegades de forma sobrevinguda per algun accident en la gestió, la pèrdua de credibilitat davant l'opinió pública o l'esclat d'escàndols sobre l'honradesa de qui governa.

Ara mateix, hi ha molts exemples i molt variats del maneig de la convocatòria electoral en el nostre entorn. Per exemple, el president valencià, el socialista Ximo Puig, va avançar les eleccions autonòmiques per a fer-les coincidir el passat 28 d'abril amb les generals. Una maniobra que va contrariar molt els seus socis de Compromís i que, fet i fet, va permetre al PSPV-PSOE sumar escons en les Corts Valencianes i revalidar alhora el pacte d'esquerres.

Seguir leyendo »

Las elecciones como arma de destrucción política

Como arma de la política, la convocatoria anticipada de elecciones forma parte del instrumental de que disponen los gobernantes para hacer frente a las crisis, cambiar de aliados, buscar coyunturas favorables a sus intereses de partido o ampliar la base parlamentaria sobre la que funcionan. También se producen a veces de forma sobrevenida por algún accidente en la gestión, la pérdida de credibilidad ante la opinión pública o el estallido de escándalos sobre la honradez de quien gobierna.

Ahora mismo, hay muchos ejemplos y muy variados del manejo de la convocatoria electoral en nuestro entorno. Por ejemplo, el presidente valenciano, el socialista Ximo Puig, adelantó las elecciones autonómicas para hacerlas coincidir el pasado 28 de abril con las generales. Una maniobra que contrarió mucho a sus socios de Compromís y que, a la postre, permitió al PSPV-PSOE sumar escaños en las Corts Valencianes y revalidar a la vez el pacto de izquierdas.

Seguir leyendo »