eldiario.es

9

Adolf Beltran

Periodista de eldiario.es, exjefe de sección de El País en la Comunidad Valenciana. Autor de novelas como 'Estribord' (2015) y de ensayos como 'Els temps moderns. Societat valenciana i cultura de masses al segle XX (2002). Columnista político en el periódico 'Levante-EMV'.

.

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 3531

El tren a escala: ciutat, transport i clima

Una certa mentalitat desenvolupista donava per fet no fa tant de temps que els trens i els tramvies, i no diguem les bicicletes, eren cosa del passat, quasi una relíquia. El progrés s'encarnava en els avions i els automòbils. Només l'AVE en la llarga distància i el subterrani metro de les ciutats quadraven amb l'imaginari "modern" dels promotors d'aeroports i autopistes, apòstols de l'asfalt i la velocitat.

No obstant això, els tramvies han recuperat el seu paper en la majoria de les ciutats on l'havien perdut i el ferrocarril es perfila com el gran aliat d'una civilització abocada a lluitar contra l'emergència del canvi climàtic. El tren és, amb diferència, el menys contaminant dels mitjans motoritzats de transport, un sector que, a Espanya, és responsable en conjunt del 26% de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.

Seguir leyendo »

El tren a escala: ciudad, transporte y clima

Cierta mentalidad desarrollista daba por hecho no hace tanto tiempo que los trenes y los tranvías, y no digamos las bicicletas, eran cosa del pasado, casi una reliquia. El progreso se encarnaba en los aviones y los automóviles. Solo el AVE en la larga distancia y el subterráneo metro de las ciudades cuadraban con el imaginario "moderno" de los promotores de aeropuertos y autopistas, apóstoles del asfalto y la velocidad.

Sin embargo, los tranvías han recuperado su papel en la mayoría de las ciudades donde lo habían perdido y el ferrocarril se perfila como el gran aliado de una civilización abocada a luchar contra la emergencia del cambio climático. El tren es, con diferencia, el menos contaminante de los medios motorizados de transporte, un sector que, en España, es responsable en conjunto del 26% de las emisiones de gases de efecto invernadero.

Seguir leyendo »

La portavoz y la financiación autonómica

La ministra de Hacienda hará de portavoz del Gobierno. La decisión del presidente Pedro Sánchez de mantener a María Jesús Montero en la cartera que desempeñaba y convertirla, además, en la voz del nuevo Ejecutivo de coalición del PSOE y Unidas Podemos da para todo tipo de conjeturas, pero tendrá un efecto fácil de prever sobre uno de los asuntos destacados en la nutrida agenda de temas urgentes de la legislatura: la reforma de la financiación autonómica.

La condición de portavoz del Gobierno de la ministra, que ha de conducir esa reforma demasiado tiempo aplazada (el actual modelo caducó en 2014), dará a la financiación autonómica una visibilidad política de la que hasta ahora ha carecido.

Seguir leyendo »

La portaveu i el finançament autonòmic

La ministra d'Hisenda farà de portaveu del Govern. La decisió del president Pedro Sánchez de mantindre María Jesús Montero en la cartera que exercia i convertir-la a més en la veu del nou Executiu de coalició del PSOE i Unides Podem dóna pas a tota mena de conjectures, però tindrà un efecte fàcil de preveure sobre un dels assumptes destacats en la nodrida agenda de temes urgents de la legislatura: la reforma del finançament autonòmic.

La condició de portaveu del Govern de la ministra que ha de conduir aqueixa reforma massa temps ajornada (l'actual model va caducar el 2014) donarà al finançament autonòmic una visibilitat política de la qual fins ara ha mancat. I no és un tema menor. Entre les mesures pactades per a la treballada consecució de la base parlamentària del nou Govern, el PSOE ha signat que la proposta de reforma del sistema de finançament estiga sobre la taula en vuit mesos. Ho ha inclòs en el seu pacte amb Compromís per a la investidura de Pedro Sánchez. I no és causal que haja sigut així, atés que la Comunitat Valenciana és la pitjor finançada de totes, amb un repartiment quasi 200 euros inferior a la mitjana per habitant ajustat i un forat anual d'uns 1.300 milions d'euros que l'infrafinançament causa en les arques de la Generalitat Valenciana.

Seguir leyendo »

Joan Baldoví: “S’ha vist la utilitat de Compromís”

El diputat de Compromís en el Congrés, Joan Baldoví, defensa la decisió que el va fer anar a les eleccions amb Más País, tot i que reconeix que els resultats no han sigut els esperats, perquè ha permés que la coalició mantinguera la seua singularitat. Aquest fet s’ha traduït en la visibilitat aconseguida amb la firma d’un pacte amb el PSOE que inclou temes com la reforma del finançament autonòmic, l’aportació al 50% dels fons per a les prestaciones per dependència, la defensa de l’agricultura valenciana o la garantía d’inversions territorialitzades.

“Sense el nostre pacte, avui estaríem parlant de noves consultes amb el rei”, adverteix el diputat en referència al marge tan estret amb què ha resultat investit el socialista Pedro Sánchez. “Compromís ha demostrat la seua utilitat”, conclou Baldoví, que indica que el contingut del document acordat “el podria haver subscrit pràcticament tot l’arc parlamentari valencià”.

Seguir leyendo »

La política del peatge

En déiem el “semàfor d'Europa”. Va haver-hi un temps en què els europeus podien circular per autovia a través de diversos països camí del sud, durant centenars de quilòmetres, fins que el viatge es topava literalment amb un humil semàfor en l'entrada a València. Els embossos en l'avinguda de Catalunya eren de tal calibre i el penós tràfec de camions per l'interior de la ciutat tan fragorós que es va escometre amb fons públics la construcció d'una circumval·lació entre Puçol i Silla, els dos municipis on se situaven els peatges de l'Autopista del Mediterrani, al nord i al sud de la capital valenciana. La llum roja del "semàfor d'Europa" es va fer tan incòmoda per a la fluïdesa de l'autopista inaugurada en els anys 70 que l'Estat va haver d'assumir a inicis de la dècada dels 90 les obres i l'empresa concessionària Aumar (Autopistas del Mare Nostrum, SA) es va estalviar finalment l'enorme inversió que implicava el by-pass metropolità.

Es tracta d'un episodi en la història de l'AP-7 del qual Aumar, actual filial de la multinacional Abertis, no se'n recordaria anys després en reclamar judicialment, sense cap èxit, compensacions milionàries per la “competència” que representava la construcció de la CV-10 autonòmica i l'A-7 estatal, autovies que han anat oferint al llarg d'aquesta dècada itineraris alternatius per l'interior a l'autopista de peatge.

Seguir leyendo »

La política del peaje

Lo llamábamos el "semáforo de Europa". Hubo un tiempo en que los europeos podían circular por autovía a través de varios países camino del sur, durante cientos de kilómetros, hasta que el viaje se topaba literalmente con un humilde semáforo en la entrada a Valencia. Los atascos en la avenida de Cataluña eran de tal calibre y el penoso trasiego de camiones por el interior de la ciudad tan estruendoso, que se acometió con fondos públicos la construcción de una circunvalación entre Puçol y Silla, los dos municipios donde se ubicaban los peajes de la Autopista del Mediterráneo, al norte y al sur de la capital valenciana. La luz roja del "semáforo de Europa" se hizo tan incómoda para la fluidez de la autopista inaugurada en los años 70 que el Estado tuvo que asumir a inicios de la década de los 90 las obras y la empresa concesionaria Aumar (Autopistas del Mare Nostrum, SA) se ahorró finalmente la enorme inversión que implicaba el by-pass metropolitano.

Se trata de un episodio en la historia de la AP-7 del que Aumar, actual filial de la multinacional Abertis, no se acordaría años después al reclamar judicialmente, sin éxito alguno, compensaciones millonarias por la "competencia" que representaba la construcción de la CV-10 autonómica y la A-7 estatal, autovías que han ido ofreciendo a lo largo de esta década itinerarios alternativos por el interior a la autopista de peaje.

Seguir leyendo »

Política o tremendisme

Gairebé dues dècades després es continua recordant Ernest Lluch i les seues idees tenen vigència, no sols pel que fa a la defensa d'un federalisme plurinacional sinó també en relació amb la predisposició al diàleg i la convicció que en democràcia cal tractar de canalitzar políticament els conflictes.

Com cada any, fa uns dies es va recordar a la Universitat de València, amb un debat acadèmic i un senzill acte d'homenatge, el professor i exministre socialista assassinat per ETA fa 19 anys. En la dècada dels setanta del segle passat, l'economista i polític català va ensenyar en aqueixa institució, va militar en el valencianisme polític de l'època i va escriure un llibre, La via valenciana, clau per a la comprensió del país i el seu model de societat. La figura de Lluch resulta, per això, encara inspiradora per al món intel·lectual i polític.

Seguir leyendo »

Política o tremendismo

Casi dos décadas después, se sigue recordando a Ernest Lluch y sus ideas tienen vigencia, no solo en lo que se refiere a la defensa de un federalismo plurinacional, sino también en relación con la predisposición al diálogo y la convicción de que en democracia hay que tratar de encauzar políticamente los conflictos.

Como cada año, hace unos días se recordó en la Universitat de València, con un debate académico y un sencillo acto de homenaje, al profesor y exministro socialista asesinado por ETA hace 19 años. En la década de los setenta del siglo pasado, el economista y político catalán enseñó en esa institución, militó en el valencianismo político de la época y escribió un libro, La via valenciana, clave para la comprensión del país y su modelo de sociedad. La figura de Lluch resulta, por eso, todavía inspiradora para el mundo intelectual y político.

Seguir leyendo »

De què parlem quan parlem d'emergència climàtica: el cas del Port de València

Té sentit que algú sostinga en plena emergència climàtica que no cal la declaració d'impacte ambiental per a una ampliació portuària de 1,4 milions de metres quadrats amb l'excusa que ja se'n va fer una el 2007?

La Cimera del Clima que se celebra a Madrid del 2 al 13 de desembre se centra en impulsar el compliment de l'Acord de París per a una reducció efectiva de les emissions de gas carbònic que frene el calfament global del planeta. La seua celebració s'emmarca en un moviment creixent de compromís amb el que ha vingut a denominar-se la "transició ecològica".

Seguir leyendo »