eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

Adolf Beltran

Periodista de eldiario.es, exjefe de sección de El País en la Comunidad Valenciana. Autor de novelas como 'Estribord' (2015) y de ensayos como 'Els temps moderns. Societat valenciana i cultura de masses al segle XX (2002). Columnista político en el periódico 'Levante-EMV'.

.

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 2726

Llengües, nacions i minories: quina democràcia i quina Constitució?

Un exemple. El model de plurilingüisme proposat inicialment pel Govern autonòmic vinculava l'adquisició de competències en anglès a les de valencià. La dreta i els seus sectors afins ho van impugnar immediatament amb l'argument, acceptat pel TSJ, que això suposava una discriminació dels que optaren pel castellà. La Conselleria d'Educació va reorientar el seu primer model i es va aprovar en les Corts Valencianes una llei de plurilingüisme que estableix uns percentatges mínims de les tres llengües: 25% per al valencià i el castellà i 15% per a l'anglès. No obstant això, segueix estant pendent un debat més profund de l'assumpte.

Per quina raó és discriminatori que et facen aprendre valencià i no ho és que et facen aprendre una llengua estrangera? La resposta dels qui ho sostenen sol acabar en el mateix punt: l'anglès resulta útil. Bé, depèn per a què, però el valencià és llengua oficial en el territori de la comunitat autònoma i l'administració educativa té l'obligació de fer que els estudiants adquirisquen competències suficients en les llengües oficials. Què significa, si no, que una llengua siga oficial (i que, segons les lleis, haja de gaudir d'una especial protecció i promoció)?

Seguir leyendo »

Lenguas, naciones y minorías: ¿qué democracia y qué Constitución?

Un ejemplo. El modelo de plurilingüismo propuesto inicialmente por el Gobierno autonómico vinculaba la adquisición de competencias en inglés a las de valenciano. La derecha y sus sectores afines lo impugnaron inmediatamente con el argumento, aceptado por el TSJ, de que eso suponía una discriminación de los que optasen por el castellano. La Consejería de Educación reorientó su primer modelo y se aprobó en las Corts Valencianes una ley de plurilingüismo que establece unos porcentajes mínimos de las tres lenguas: 25% para el valenciano y el castellano y 15% para el inglés. Sin embargo, sigue estando pendiente un debate más profundo del asunto.

¿Por qué razón es discriminatorio que te hagan aprender valenciano y no lo es que te hagan aprender una lengua extranjera? La respuesta de quienes lo sostienen suele acabar en el mismo punto: el inglés resulta útil. Bien, depende de para qué, pero el valenciano es lengua oficial en el territorio de la comunidad autónoma y la administración educativa tiene la obligación de hacer que los estudiantes adquieran competencias suficientes en las lenguas oficiales. ¿Qué significa, si no, que una lengua sea oficial (y que, según las leyes, deba gozar de una especial protección y promoción)?

Seguir leyendo »

"Hauríem de tenir més visió metropolitana en aspectes com mobilitat o urbanisme"

La recentment proclamada candidata del PSPV-PSOE a l'alcaldia de València, Sandra Gómez, ha passat per la redacció valenciana d'eldiario.es per a realitzar un balanç dels tres anys de nou govern municipal del que ha format part al costat de Compromís i València en Comú/Podemos.

Seguir leyendo »

"Deberíamos tener más visión metropolitana en aspectos como movilidad o urbanismo"

La recientemente proclamada candidata del PSPV-PSOE a la alcaldía de València, Sandra Gómez, ha pasado por la redacción valenciana de eldiario.es para realizar un balance de los tres años de nuevo gobierno municipal del que ha formado parte junto a Compromís y València en Comú/Podemos.

Seguir leyendo »

Una 'demo' a l'Institut Cervantes sobre "altres llengües hispàniques": editors i escriptors valencians a Frankfurt

La vespra del dia de la hispanitat, en l'Institut Cervantes de Frankfurt es va parlar en una llengua que no era el castellà. La recepció que ofereix la institució coincidint amb la Fira Internacional del Llibre en la seua seu, el funcional edifici que una vegada va ser l'Amerika Haus, va estar protagonitzada per cinc escriptors valencians, Isabel-Clara Simó, Martí Domínguez, Manuel Baixauli, Anna Moner i Vicent Usó, que van explicar als assistents la seua obra en la llengua en què l'escriuen, el català. Després d'una objecció d'algú del públic quan intervenia Isabel-Clara Simó amb la vella qüestió d'utilitzar "la llengua que ens uneix", els autors valencians van fer visible, davant una concurrència que incloïa un bon grapat d'editors d'Amèrica Llatina, allò que aqueixa llengua "que ens uneix" sol amagar.

Va ser una demo, una espècie de versió de prova del que pot ser la promoció exterior de la cultura espanyola en una nova etapa, una cultura que faça més trasnparent la seua diversitat i ajude a llevar tensió als conflictes. Els valencians estaven convidats per l'Institut Cervantes perquè en aquesta edició de la Fira del Llibre de Frankfurt, la més important del panorama internacional pel seu volum, es va recuperar la presència de l'edició valenciana després de molts anys d'absència.

Seguir leyendo »

Una 'demo' en el Instituto Cervantes sobre "otras lenguas hispánicas": editores y escritores valencianos en Frankfurt

La víspera del día de la hispanidad, en el Instituto Cervantes de Frankfurt se habló en una lengua que no era el castellano. La recepción que ofrece la institución coincidiendo con la Feria Internacional del Libro en su sede, el funcional edificio que una vez fue la Amerika Haus, estuvo protagonizada por cinco escritores valencianos, Isabel-Clara Simó, Martí Domínguez, Manuel Baixauli, Anna Moner y Vicent Usó, que explicaron a los asistentes su obra en la lengua en que la escriben, el catalán. Tras una objeción de alguien del público cuando intervenía Isabel-Clara Simó con la vieja cuestión de utilizar "la lengua que nos une", los autores valencianos hicieron visible, ante una concurrencia que incluía a numerosos editores de América Latina, lo que esa lengua "que nos une" suele esconder.

Fue una demo, una especie de versión de prueba de lo que puede ser la promoción exterior de la cultura española en una nueva etapa, una cultura que transparente más su diversidad y ayude a distender conflictos. Los valencianos estaban invitados por el Instituto Cervantes porque en esta edición de la Feria del Libro de Frankfurt, la más importante del panorama internacional por su volumen, se recuperó la presencia de la edición valenciana después de muchos años de ausencia.

Seguir leyendo »

Pedro Sánchez creu necessari "abordar la justa reivindicació d'un millor finançament autonòmic"

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha tancat el torn d'intervencions de l'acte institucional amb motiu de la festivitat del 9 d'Octubre.

Sánchez s'ha convertit així en el primer cap de l'Executiu central que ha participat en el dia dels valencians.

Seguir leyendo »

Puig aposta per aprofundir en el federalisme i per protegir la democràcia del populisme conservador

El president del Consell, Ximo Puig, ha advocat per aprofundir en un model federal com a alternativa la recentralització de l'Estat autonòmic i al separatisme català.

En el seu discurs amb motiu de la festivitat del 9 d'Octubre i davant el president del Govern, Pedro Sánchez, el president de la Generalitat Valenciana ha exigit també la reforma del model de finançament, tal com havia realitzat abans del lliurament de guardons la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra.

Seguir leyendo »

Pedro Sánchez cree necesario "abordar la justa reivindicación de una mejor financiación autonómica"

El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, ha cerrado el turno de intervenciones del acto institucional con motivo de la festividad del 9 d'Octubre.

Sánchez se ha convertido así en el primer jefe del Ejecutivo central que ha participado en el día de los valencianos.

Seguir leyendo »

Puig apuesta por profundizar en el federalismo y por proteger la democracia del populismo conservador

El presidente del Consell, Ximo Puig, ha abogado por profundizar en un modelo federal como alternativa a la recentralización del Estado autonómico y al separatismo catalán.

En su discurso con motivo de la festividad del 9 d'Octubre y ante el presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, el presidente de la Generalitat Valenciana ha exigido también la reforma del modelo de financiación, tal y como había realizado antes de la entrega de galardones la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra.

Seguir leyendo »