La Formació Professional sota la lògica del benefici: nova ofensiva de retallades

Escrivim aquestes línies des de la “trinxera”, l’aula on cada dia professorat i alumnat tractem de construir futur enmig de la incertesa i avui ho fem en vaga. Durant dècades, la Formació Professional (FP) va ser la gran oblidada del sistema educatiu; hui, de sobte, s’ha convertit en un “tresor” per a determinats interessos.

És casualitat que, just quan la FP demostra ser un motor d’equitat i de millora d’oportunitats, l’Administració educativa comence a tractar-la com un actiu financer en lloc d’un dret social?

La previsió de cicles per al curs 2026-2027 dibuixa un escenari preocupant: mentre la xarxa pública perd capacitat i presència (es retallen unitats), la xarxa concertada es consolida en famílies professionals molt demandades com ara Sanitat, Informàtica o Administració.

Aquest desequilibri té efectes directes sobre el dret a la igualtat d’oportunitats. Quan l’oferta pública es redueix en determinats territoris o especialitats, l’alumnat es veu obligat a desplaçar-se, a canviar d’itinerari o, en alguns casos, a assumir opcions que impliquen costos econòmics. La qüestió és clara: l’accés a una formació de qualitat no hauria de dependre del poder adquisitiu de cada família.

En acabar l’etapa obligatòria i postobligatòria la Formació professional esdevé una via clau per als joves. La FP connecta educació i món laboral, accés a la Universitat, però també projectes vitals dignes d’autoocupació o emprenedoria.

Al País Valencià, amb un teixit productiu divers i amb necessitats socials concretes, cal una oferta d’FP pública suficient, ben dotada i adaptada al territori. Les retallades de plantilles i cicles, la reducció d’hores de tutoria o coordinació i la manca de diàleg amb els centres posen en risc un model que hauria de ser estratègic.

D’altra banda, aquesta mirada no és neutra. Darrere del model actual de l’Administració educativa es percep una lògica clarament mercantilista. Es sacrifiquen unitats de Grau Mitjà de la xarxa pública en sectors essencials per a reforçar especialitzacions tecnològiques en grans nuclis urbans, per exemple. El criteri no respon tant a les necessitats socials o territorials com a una idea de rendibilitat a curt termini: es prioritza el retorn fiscal immediat. S’aposta per perfils que generaran més ingressos en menys temps, mentre es releguen altres fonamentals per al benestar col·lectiu.

En famílies professionals com Serveis Socioculturals i a la Comunitat, invertir en FP és invertir en prevenció, benestar i cohesió social. Posar la tisora en aquests cicles té conseqüències clares: menys professionals per a acompanyar persones majors, famílies i joves, menys prevenció i més desigualtat. La seua funció contribueix a prevenir situacions d’exclusió, dependència o deteriorament social i, per tant, suposa un estalvi molt important en costos socials a mitjà i llarg termini. Retallar en serveis socioculturals no estalvia: trasllada el problema a demà.

Les retallades dels cicles d’FP es concentren precisament en aquests àmbits, on els salaris són més modestos. Això reforça la idea que les decisions de l’Administració educativa s’estan guiant més per criteris de rendibilitat immediata que per una visió global del valor de l’educació.

El professorat assisteix a una acumulació de retallades que va començar el curs passat i que ara s’intensifica. Aquest curs s’han reduït hores de dedicació a la tutoria, la coordinació i l’acompanyament a l’alumnat, especialment en la Formació en Empresa. En el dia a dia dels centres, aquesta realitat es tradueix en una creixent dificultat per a sostenir la qualitat educativa i la sobrecàrrega de feina considerable.

L’Ordre 9/2025 va tenir un impacte especialment dur en la modalitat semipresencial, tan necessària per als qui han de compatibilitzar estudis amb treball o responsabilitats familiars. Reduir hores en aquesta modalitat no millora la seua eficiència: simplement limita el seu abast i la seua qualitat.

En aquest context sorgeixen preguntes inevitables: com garantir una formació de qualitat si es redueixen els temps de coordinació i seguiment? Com gestionar adequadament la formació en empresa sense recursos suficients? Com acompanyar l’alumnat si es retalla el temps necessari per a fer-ho?

La FP pública no pot convertir-se en una oferta de baix cost dissenyada des de despatxos allunyats de la realitat educativa. Cada euro invertit en Formació Professional genera un retorn evident, no sols fiscal, sinó social i productiu.

La FP beneficia tota la societat: millora les condicions de vida, redueix desigualtats, enforteix el teixit empresarial i contribueix a una economia més dinàmica. Reduir el seu abast o reorientar-la únicament cap a criteris de rendibilitat immediata és perdre de vista el seu vertader valor.

Per tot això, és imprescindible un compromís clar amb la Formació Professional pública. La planificació educativa ha de respondre a les necessitats reals de la societat, no sols a variables econòmiques de curt termini. És necessari garantir recursos suficients, reforçar la qualitat de l’ensenyament i assegurar que cap persona quede fora per raons econòmiques, territorials o personals.

La Formació Professional pública no es ven, es defén.

*Inma Giner Fillol i Llum Campos Sanchis, Assemblea de Professorat contra les Retallades d’FP