L'arribada de migrants en pastera a les Balears assoleix rècords mentre el sistema d’asil continua trencat
LLEGIR EN CASTELLÀ
L’arribada de migrants a les costes de l’arxipèlag balear ha augmentat significativament en els darrers anys. Fins a mitjan agost d’enguany han arribat prop de 3.800 persones, una xifra que l’any passat no es va assolir fins al novembre, segons dades de la Delegació del Govern. És a dir, això reflecteix un augment de gairebé el 80% en relació amb el mateix període de 2024.
La ruta del Mediterrani Occidental, també coneguda com a ruta balear, és una de les quatre que hi ha assentades mitjançant les quals centenars de milers de persones intenten aconseguir territori europeu, a conseqüència de l'absència de vies legals i segures. Només aquesta setmana gairebé 600 migrants han aconseguit la costa balear en més de 35 barques. Els últims van arribar durant la matinada d'aquest dijous. Primer van ser 22 migrants norsaharianos els que van arribar a Formentera i unes hores després altres 26 migrants d'origen subsaharià van arribar a Cala Pi, a Llucmajor (Mallorca).
En aquest sentit, el 2024 ja es van superar les xifres d’anys anteriors. Pel que fa a les arribades a Espanya, a més de la ruta balear, existeix la ruta atlàntica, és a dir, les arribades a les Illes Canàries. Respecte al 2023, a l’arxipèlag canari hi van arribar més de 46.843 persones, un 17,4% per sobre de l’anterior rècord de 2023 de 39.910 arribades. En relació amb les Illes Balears, hi van arribar 5.882 persones, és a dir, un 158,3% més que l’any anterior, i més del doble de les arribades produïdes el 2022, segons dades de l’Informe de Seguretat Anual de 2024, elaborat pel Ministeri de l’Interior.
A conseqüència de les darreres arribades, l’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha obert aquesta setmana un espai a l’Estació Marítima del port de Palma per allotjar temporalment migrants arribats a les costes de Mallorca, abans que s’iniciïn els tràmits de devolució als seus països d’origen. Així mateix, l’APB ha cedit a la Delegació del Govern la carpa de l’estació marítima de Botafoc, al port d’Eivissa, així com un espai al port de la Savina de Formentera.
L’Autoritat Portuària de Balears ha obert aquesta setmana un espai a l’Estació Marítima del port de Palma per allotjar temporalment migrants arribats a les costes de Mallorca
Un dels migrants que ha arribat a Espanya en els darrers anys a través de la ruta balear és en Samir (nom fictici), migrant d’origen algerià. Atès que gairebé no existeixen vies legals i segures perquè els migrants arribats d’Àfrica puguin accedir al continent europeu —el sistema d’asil funciona de manera precària i les possibilitats legals de migrar de forma regular són igualment escasses—, ho fan de manera irregular, cosa que implica posar en perill la seva vida, si és que finalment aconsegueixen arribar al seu destí.
Precisament per aquests motius, a vegades utilitzen subterfugis legals per allargar la seva estada al país receptor amb l’objectiu de no romandre-hi de manera irregular, mentre estudien altres vies per evitar ser retornats al seu país d’origen. Fa més de tres anys que en Samir va fer servir un d’aquests procediments. A través del seu advocat, va interposar un recurs contenciós administratiu davant l’Audiència Nacional, en el qual sol·licitava la nul·litat de la resolució del Ministeri de l’Interior que li denegava la protecció internacional. En Samir no compleix els requisits perquè l’Estat li concedeixi aquest estatus, però, en tenir la possibilitat de costejar-se’l, ha iniciat un procés legal que anul·la temporalment la seva situació d’irregularitat administrativa. Per tant, evita ser deportat.
Aquest migrant algerià al·lega que és “perseguit” per “una banda criminal que li va prestar diners per crear un negoci de transport marítim”, segons consta a la sentència de l’Audiència Nacional de 15 de juliol de 2025, a la qual ha tingut accés elDiario.es. Segons afirma l’afectat, l’Estat algerià “li va requisar els vaixells i, com que no va pagar el deute, va ser apunyalat i perseguit”. “La seva família va haver de marxar a França i ell va fugir per mar a Eivissa”, defensa el seu representant legal. Tanmateix, la sentència considera que l’afectat no ha aportat proves que donin veracitat al seu relat.
La resolució assegura que no ha proporcionat indicis que existeixi persecució per “motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a determinat grup social, de gènere, orientació sexual o identitat de gènere”. A més, tampoc s’han justificat problemes de salut a conseqüència de l’apunyalament ni raons d’“oposició a la prestació del servei militar”. Aquesta era una altra de les raons que adduïa per sol·licitar asil: assegurava que l’Estat algerià el perseguia per negar-se a prestar el servei militar. Segons el fallo, en Samir no va facilitar proves que donessin credibilitat a la seva versió.
El que indica la sentència és que el relat dels fets és “extremadament confús” i que no s’argumenten els motius pels quals Algèria “li hauria requisat les embarcacions adquirides amb els diners prestats”. Tampoc s’explica per què no va presentar denúncia per l’agressió patida. La sentència sosté que “es barregen diversos motius per sol·licitar asil”. “Diu el sol·licitant que tem represàlies per negar-se a prestar el servei militar, però no es presenta cap indici sobre crida a files o mesures acordades per la seva insubmissió que siguin degradants per a la persona”, assegura el document judicial. Finalment, la sentència considera que l’afectat no concreta “cap situació de vulnerabilitat que afecti —al demandant— en cas de tornar al seu país d’origen”.
“Els migrants ho sol·liciten per poder romandre de manera no irregular al territori espanyol. Si demanes asil, es paralitza la devolució fins que es resolgui la sol·licitud”, afirma Ana Rosado, investigadora de la Frontera Sur a l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (APDHA). Tanmateix, considera que —assumint la legislació vigent— “la situació del sol·licitant no té fonament”. “No hi ha una base sòlida perquè existeixi un risc objectiu per a la seva vida, que és un dels supòsits pels quals es considera concedir l’asil a una persona”, assegura Rosado.
L’experta recorda que no existeixen acords bilaterals de devolució de migrants entre Espanya i Algèria, de manera que els migrants solen acabar al territori espanyol en situació administrativa irregular. “Quan t’encaixonen en un CIE per materialitzar la deportació, això ni tan sols garanteix que et retornin. El temps màxim són seixanta dies i després, de vegades, et deixen al carrer”, afegeix l’experta. Segons la sentència, la sol·licitud d’asil es realitza quan el migrant “es troba internat al CIE de Barcelona, un cop s’ha acordat la seva devolució” al seu país d’origen. Com que no existeixen acords bilaterals amb Algèria —a diferència del que passa amb altres països del Sàhara—, l’Estat algerià no reconeix aquests ciutadans com a seus, i per tant no accepta el seu retorn.
No existeixen acords bilaterals de devolució de migrants entre Espanya i Algèria, de manera que els migrants solen acabar al territori espanyol en situació administrativa irregular. L’Estat algerià no reconeix aquests ciutadans com a seus, i per tant no accepta el seu retorn
Amb una situació administrativa que no és irregular mentre el procés judicial estigui en vigor, en Samir pot prendre altres decisions. “Ell pot travessar ara mateix la frontera cap a França (...) encara està esperant la resolució d’una sol·licitud d’asil”, explica Rosado. El seu cas seria diferent del d’altres migrants que sí que compleixen els requisits per rebre protecció, i així i tot no l’aconsegueixen. “Molta gent ha vingut del Senegal al·legant una persecució política que realment existeix, però Espanya no la reconeix”, lamenta la investigadora. No obstant això, en el cas d’en Samir, ha de demostrar que existeix un risc real que la seva vida corri perill. “Primer ha d’existir al teu país d’origen”, indica.
Creix la mortalitat
La ruta del Mediterrani Occidental, que uneix les costes del nord-oest d’Àfrica amb Espanya, va experimentar un descens del 2,6% en les arribades de migrants el 2024, situant-se en 17.127, segons l’informe Les persones refugiades a Espanya i Europa de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR). És la ruta europea amb menor afluència, per sota de la ruta del Mediterrani Central cap a Itàlia i Malta (que ha baixat un 58% i se situa en 66.855 arribades), la ruta del Mediterrani Oriental (Grècia, Bulgària, Xipre), amb 62.043 persones, i la ruta atlàntica cap a Canàries, amb 46.843 arribades.
La mortalitat, malgrat la reducció del nombre de migrants que es desplaça a territori europeu, continua sent molt elevada. El 2024, 3.419 persones van morir o desaparèixer en les rutes cap a Europa, segons l’informe. La ruta més letal és la del Mediterrani Central, ja que el 50% de les persones que la utilitzen moren o desapareixen. La ruta atlàntica cap a Canàries va registrar 1.215 morts o desaparicions, un 27% més que el 2023, la xifra més alta des que hi ha registres. La ruta del Mediterrani Occidental cap a Espanya va comptabilitzar 466 morts.
El 2024, 3.419 persones van morir o desaparèixer en les rutes cap a Europa
El 2024, se registraren 208.909 arribades irregulars a la UE, un 29% menys que l’any anterior, destaca el document. Aquesta xifra consolida la tendència a la baixa iniciada el 2015, quan es van superar el milió d’arribades. Segons CEAR, aquesta disminució està vinculada a “l’enfocament securitari i d’externalització de les polítiques migratòries europees, que s’allunyen progressivament del respecte als drets humans i de la lògica de responsabilitat compartida”.
Pel que fa als països d’origen, els principals són l’Afganistan, Síria, Ucraïna i Veneçuela. La crisi més gran de desplaçament intern es va produir al Sudan, immers en una guerra civil des del 2023 i patint la pitjor fam global, mentre que al Sahel, per factors com la inestabilitat política, conflictes armats i crisi climàtica, es van generar desplaçaments interns i internacionals. A més, a Palestina —especialment a la Franja de Gaza—, el genocidi perpetrat per Israel ha continuat provocant milers de morts i el desplaçament forçat de milions de persones, afectant la salut, l’educació i la subsistència del poble palestí. Aquesta situació s’ha agreujat recentment després que Netanyahu anunciés el seu pla d’ocupar Gaza.
Espanya, d’aquells que menys protecció ofereix
Espanya es va situar com el segon país de la UE en nombre de sol·licituds de protecció internacional el 2024, segons l’informe. Alhora, és un dels països que menys protecció proporciona, amb un percentatge de reconeixement del 18,5%, davant del 46,6% de mitjana europea. També van persistir obstacles d’accés al procediment d’asil, com les dificultats per obtenir una cita.
Malgrat les dificultats per obtenir protecció o l’estatus de refugiat, la migració és “un moviment natural”, segons Cristina Fuentes, politòloga i coordinadora d’investigacions de la Fundació porCausa. Els murs i fronteres no han frenat la migració; el que provoquen és l’obertura de noves rutes, sovint més mortíferes o perilloses per a la població migrant. En el context balear, la migració algeriana té especial rellevància, ja que, tot i ser un país ric en hidrocarburs, aquesta riquesa no millora la qualitat de vida de la població.
El creixement de murs i fronteres no ha aconseguit frenar la migració; el que provoca és l’obertura de noves rutes que gairebé sempre són més mortíferes o més perilloses per a la població migrant
Quan un migrant arriba a territori espanyol per via marítima, s’activa el protocol de gestió de la seva arribada a causa de la irregularitat de l’entrada. Els treballadors de Creu Roja realitzen controls sanitaris, proporcionen assistència bàsica i identifiquen les persones vulnerables. En el cas dels majors d’edat, passen a disposició de la Policia Nacional durant un màxim de 72 hores. Se’ls proporciona assistència jurídica i tenen dret a un intèrpret. Després s’inicien els tràmits per al procés de devolució dels migrants als seus països d’origen.
Mentre es resol aquest expedient, les persones considerades “vulnerables” s’incorporen al sistema d’atenció humanitària. Si no tenen aquesta consideració, ingressen en un Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) per a la seva posterior devolució, si el jutjat n’ordena l’ingrés, com va passar en el cas d’en Samir. Si no hi ha places, queden en sòl espanyol en situació irregular. En el cas dels menors, passen a ser responsabilitat de l’administració balear, que disposa de centres gestionats pels consells insulars.
Fuentes coincideix amb l’anàlisi de Rosado. “La via de l’asil només s’utilitza per guanyar temps i evitar ser expulsat en el moment que arriben”, analitza la investigadora, que afegeix que els migrants saben, per endavant, que no els solen concedir la condició de refugiats. És altament improbable, de fet, que els migrants africans aconsegueixin adquirir la seva condició de refugiats perquè Espanya “no considera que la migració que arriba procedent de països d’Àfrica tingui un component vàlid per sol·licitar l’asil”, indica Fuentes. Són considerats, en canvi, migrants “per motius econòmics”.
Segons Cristina Fuentes, Espanya 'no considera que la migració que arriba procedent de països d’Àfrica tingui un component vàlid per sol·licitar l’asil'. Per això, aquests migrants són classificats com a 'per motius econòmics', fet que fa altament improbable que puguin obtenir la condició de refugiats
El maig de 2024 es va aprovar el Pacte Europeu de Migració i Asil després de més de vuit anys de negociacions, tot i que la seva aplicació completa no serà efectiva fins a mitjan 2026, a causa de la seva complexitat i l’abast dels canvis legislatius que implica. Tot i això, el nou acord continua consolidant un “enfocament securitari basat en el control i externalització de fronteres”, segons va informar elDiario.es. A més, el pacte preveu “procediments accelerats i fronterers, menys garantistes, amb l’objectiu d’agilitzar les expulsions, posant en risc l’avaluació individualitzada de les sol·licituds d’asil i el principi de no devolució”, segons el document.
Els experts subratllen la importància que els migrants vegin reconeguts els seus drets, com ara l’avaluació individualitzada de les sol·licituds d’asil, l’assistència jurídica gratuïta, la interpretació de qualitat en una llengua que comprenguin, així com el dret a la informació i a un recurs efectiu. També és fonamental prioritzar la salvaguarda de vides mitjançant vies legals i segures, mantenir la possibilitat de sol·licitar asil a les ambaixades, flexibilitzar la reunificació familiar i garantir un triatge ràpid a les fronteres. En el cas d’Espanya, arribar a territori nacional implica transitar per rutes “més difícils i perilloses” a causa de l’absència de vies legals i segures suficients, assenyala CEAR.
Situació a la frontera sud
El 2024 es van incrementar un 10% les arribades per via marítima, principalment a Canàries i les Balears. Pel que fa a la ruta balear, es va identificar una nova que uneix Somàlia amb l’arxipèlag, travessant diversos països, inclosa Algèria, en un recorregut que pot durar fins a dos anys.
Les rutes d’arribada a les costes espanyoles l’any passat van ser similars a les de 2023 i connectaven Senegal, el Sàhara Occidental i el Marroc amb Canàries i, de manera semblant, Algèria amb les Balears, el Llevant i Almeria. Tot i això, van sorgir altres rutes, com la que connecta Somàlia amb l’arxipèlag balear, amb travessia per Algèria, i la que connecta Mali amb Canàries (especialment El Hierro), passant per Mauritània.
“S’han desestimat i denegat moltes sol·licituds d’asil, la gran majoria dels migrants que han arribat per Canàries”, afirma Rosado, i afegeix que no ha passat el mateix amb els migrants arribats d’Ucraïna i Veneçuela, tot i que tenen una protecció subsidiària diferent.
L’advocat d’en Samir afirma a elDiario.es que presentarà un recurs de cassació davant l’Audiència Nacional, tot i que indica que no pot fer més valoracions respecte al cas del seu representat. Per tant, mentre el procediment segueixi el seu curs, aquest migrant algerià no es troba en situació administrativa irregular. Pot continuar viatjant cap a altres destinacions, majoritàriament França, en el cas dels ciutadans algerians.
0