Arranca la primera vaga general indefinida en l’educació valenciana des del 1988 davant la negativa de la Generalitat a negociar

Dilluns arranca la vaga general indefinida en l’educació pública valenciana convocada pels sindicats Stepv, CCOO, UGT i CSIF i secundada per ANPE. La convocatòria té el suport de les famílies agrupades en Fampa-València i la Confederació Gonzalo Anaya, així com del Sindicat d’Estudiants. El conflicte s’inicia amb un calendari de mobilitzacions previstes per a tota la setmana que comença amb piquets en centres de Secundària i col·legis a primera hora del matí i tindrà el punt culminant a les 12.00, quan es desenvoluparan manifestacions a les ciutats de Castelló (plaça de les Aules), València (Sant Agustí), Alacant (IES Jordi Joan) i Elx (plaça dels Algeps).

Es tracta de la primera mobilització d’aquestes característiques des del 1988, quan el conflicte amb els docents en l’àmbit estatal va ser un dels detonants de la destitució del ministre d’Educació llavors, José María Maravall. Aleshores, es completaren 22 dies de parada intermitents al llarg de tres mesos. El 2012, els estudiants també van sacsejar el carrer durant la coneguda com a ‘Primavera valenciana’ i el professorat va acordar sis dies d’aturs per les retallades plantejades pel president llavors, el popular Alberto Fabra. La primera vaga indefinida educativa va ser el 1978.

Si bé no es pot dir que els ponts estiguen trencats, les posicions de màxims de la Conselleria han impedit l’acord fins hui i els sindicats es van alçar divendres de la taula de negociació davant el que consideren propostes inassumibles. Educació va plantejar els serveis mínims en Batxillerat —els “imprescindibles per a l’avaluació ordinària i extraordinària, qualificació, signatura d’actes, publicació de resultats i tramitació de reclamacions o documentació necessària per a l’accés a l’EBAU”— com un punt inamovible per a continuar la negociació. Així mateix, va proposar una pujada salarial de 75 euros al mes bruts en tres anys fins a un total de 1.050 anuals, mentre que els sindicats reclamen entre 4.000 i 6.000 euros anuals per a compensar la pèrdua de poder adquisitiu que pateixen des del 2007 i que manté els mestres i els professors valencians com “els més mal pagats d’Espanya”.

A més, divendres mateix, la consellera d’Educació, Carmen Ortí, va remetre una carta a les famílies en què justifica els arguments esgrimits pel Govern valencià i pretén deixar en evidència el posicionament del professorat: “Cap estudiant ni família pot ser captiu d’un conflicte sindical”. Aquesta maniobra va meréixer les crítiques dels sindicats, tant per les formes —Ortí assegurava que treballen per a “garantir el dret a l’educació de tot l’alumnat”— com pel contingut de la missiva, que van qualificar de demagògica i plena d’inexactituds. En opinió dels representants dels docents, l’enviament d’aquesta comunicació és un “absolut insult i falta de respecte” per a “confrontar les famílies i els docents”, i van qualificar de “mentides” les sis mesures que la consellera va incloure en la missiva.

Les famílies, representades en Fampa-València i la Confederació Gonzalo Anaya, van criticar i van rebutjar l’enviament d’aquesta carta, que consideren una acció “inadmissible”, i van advertir que la Generalitat “no pot utilitzar canals i càrrecs per a fer propaganda de gestió, desacreditar un conflicte o pressionar contra l’exercici de dret a vaga”. Així mateix, van fer una crida a la comunitat educativa a secundar la vaga i mobilitzar-se en totes les manifestacions.

“La Conselleria ho ha enfocat tot en el salari del professorat, però realment hi ha moltes mesures a tractar en l’educació pública, moltes deficiències. Des de Fampa donem suport a la vaga i recomanem a les famílies que buiden els centres educatius”, assegurava la seua presidenta, Elisabet García, que reconeixia la “preocupació” de les famílies pel que fa a la situació dels alumnes de segon de Batxillerat, encara que puntualitzava: “Confiem en els nostres docents”. “Vetlarem juntament amb la plataforma sindical perquè dilluns la vaga no perjudique l’alumnat, a qui cal garantir el seu dret a ser avaluat, igual que defensarem el dret del professorat a fer vaga i a reivindicar unes condicions laborals dignes”, assenyalava.

Les reivindicacions dels mestres i professors són: la derogació immediata de la Llei Rovira, “demanem a la consellera que actue amb responsabilitat i escolte el clam unànime dels centres i famílies”; ràtios més baixes i recursos suficients, “les aules massificades impedeixen una educació de qualitat”; menys burocràcia i millora de la salut laboral del professorat, “la sobrecàrrega administrativa impedeix fer una docència plena”; infraestructures educatives dignes i recuperació dels pressupostos retallats, “hi ha centres que encara pateixen les conseqüències de la dana i que continuen sense solucions”.

També millores salarials i condicions laborals dignes per al professorat, “es imprescindible revertir retallades, reforçar plantilles i garantir estabilitat”; dignitat, reconeixement i condicions laborals justes per al PAE i el PAS, “sense el Personal d’Atenció Educativa (PAE) i el Personal d’Administració i Serveis (PAS) no hi ha educació pública posible”.

La consellera assegura que no tanca “cap porta”

No obstant això, la consellera afirmava divendres que no tanca “cap porta” i que està “oberta” a continuar negociant amb els sindicats docents davant la vaga, de la qual la “preocupa” tant la duració com el fet que puga tindre un “seguiment massiu”. Alhora, insistia que els serveis mínims que han plantejat són “ferms” i ha demanat als sindicats que van abandonar la taula de negociació que es pensen tornar a unes negociacions que, ha admés, “difícilment” es poden reprendre abans de dilluns, data d’inici de la vaga.

Ortí insistia que la proposta traslladada als sindicats recull bona part de les seues demandes i, no obstant això, “no ha sigut ni tan sols atesa, ja que es van alçar de la taula de negociació sense escoltar-la”, va explicar la consellera, que lamentava que no s’haja atés la totalitat de la proposta i només s’haja parat atenció a la qüestió salarial. Aquesta millora, sostenia, situaria el 70% dels docents entre els cinc més ben pagats d’Espanya, “tenint en compte que els sexennis que cobren en la Comunitat Valenciana estan per damunt de la mitjana de la resta de les comunitats autònomes”.

Setmana de mobilitzacions

Dimarts es faran tancaments en els centres educatius en què s’organitzaran diverses activitats, a més de situar punts d’informació en diferents col·legis i instituts, carrers, places i mercats. Dimecres tindran lloc concentracions a les 12.00 hores en la plaça de Manises, a les portes del Palau de la Generalitat, a València; a les portes de la Delegació del Consell a la Casa de les Bruixes d’Alacant; i en la seu de la Delegació del Consell a la Casa dels Caragols de Castelló.

Per a dijous s’han programat concentracions a les 12.00 a les portes de la Conselleria d’Educació, en l’avinguda de Campanar de la capital valenciana; en la Direcció Territorial d’Educació, al carrer de Carratalà d’Alacant; i en la Direcció Territorial, en l’avinguda de la Mar de Castelló. La setmana acabarà amb una manifestació el divendres 15 de maig a la ciutat de València, des de la plaça de Sant Agustí, i una assemblea unitària a partir de les 18.00.