La Justícia envia a judici per prevaricació i coaccions el president del Consell d’Eivissa, Vicent Marí, del PP

El president del Consell Insular, Vicent Marí (PP), haurà de declarar al jutjat després d’haver estat imputat per un presumpte delicte de prevaricació, tràfic d’influències, coaccions i lesions psicològiques a una funcionària, en el marc del cas “La vida islados”, segons consta en una interlocutòria del Jutjat d’Instrucció número 4 d’Eivissa consultat per elDiario.es.

Fa uns mesos, l’Audiència Provincial de les Balears va reobrir la causa després que la magistrada estimés parcialment el recurs d’apel·lació presentat per María Ana Tur Díaz, interventora del Consell Insular, i revoqués parcialment la decisió anterior del jutjat, que havia decretat el sobreseïment provisional el desembre de 2024. La Fiscalia d’Eivissa, en canvi, va tornar a sol·licitar el sobreseïment provisional i l’arxivament de les actuacions el 9 de febrer de 2026.

La reobertura del cas es refereix estrictament a l’adjudicació del contracte per a la producció i el rodatge de “La vida islados”, un curt protagonitzat per Olivia Molina, per al qual es va assignar una partida de 249.018 euros que van anar a parar a l’empresa Fuera de Escena Ibiza S.L. Quedava fora d’aquesta revisió la resta del pressupost destinat a la campanya turística —un total de 745.000 euros—, tramitada per via d’emergència, és a dir, “a dit”, sense concurs públic ni procediment negociat.

L’acusació particular, exercida per la funcionària María Ana Tur Díaz, sol·licita per un presumpte delicte de prevaricació la pena d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un període de dotze anys, així com per a l’exercici del dret de sufragi passiu. Pel delicte de tràfic d’influències ha demanat una altra pena de dotze anys de presó i una multa del tant al doble del benefici —és a dir, un total de 500.000 euros— i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per a l’exercici del dret de sufragi passiu durant set anys.

Pel que fa al delicte de lesions psíquiques ha sol·licitat dos anys i mig de presó i, per les coaccions, un any i sis mesos de presó. Així mateix, l’acusació reclama que Marí indemnitzi la interventora amb un mínim de 80.000 euros en concepte de responsabilitat civil, a més dels interessos legals corresponents.

Pel que fa a l’acusació popular, exercida pel PSOE, ha sol·licitat per al primer delicte la mateixa condemna que l’acusació particular i, pel que fa al tràfic d’influències, el partit polític ha demanat per a Marí un any de presó, una multa del tant al doble del benefici obtingut –fixada en la quantitat de 500.000 euros– i la inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, així com l’exercici del dret de sufragi passiu per un període de set anys.

La Fiscalia s’hi oposa

La Fiscalia d’Eivissa, en canvi, va tornar a sol·licitar el sobreseïment provisional i l’arxivament de les actuacions el 9 de febrer de 2026. En el seu escrit, la fiscal considera que no només va ser adequat el procediment d’emergència, d’acord amb l’article 120 de la Llei de Contractes del Sector Públic —possible fins i tot mitjançant contractació verbal—, sinó que “tampoc queda acreditada una actuació il·lícita penal” pel que fa al contracte de 164.257 euros de la campanya promocional de “La vida islados”.

A més, la fiscal argumenta, en relació amb Marí, que no s’ha acreditat que les resolucions fossin “injustes o arbitràries”, ja que “van ser revisades per diversos tècnics” i els decrets administratius van esdevenir ferms sense que fossin recorreguts. El Ministeri Fiscal, per tant, considera que no ha quedat acreditat que el president del Consell Insular “imposés o influís en l’elecció d’una o altra empresa als funcionaris” de la institució per dur a terme la campanya de promoció turística, ni tampoc que tingués relació amb l’empresa Fuera de Escena Ibiza SL ni amb Republicana de Cine.

Així mateix, argumenta que és l’empresa Fuera de Escena Ibiza SL la que figura en l’expedient de contractació, i no Republicana de Cine, que només apareix “quan se sol·licita un informe a una altra empresa per valorar preus de mercat”, i afegeix que el Consell Insular —que seria l’administració perjudicada econòmicament en la causa— no s’ha personat i ha indicat que “no hi ha perjudicis per a l’Administració”.

Finalment, d’acord amb les diligències practicades, la fiscal no considera acreditada l’existència del delicte de coaccions ni de lesions psicològiques, ni tampoc del delicte d’assetjament contra la funcionària María Ana Tur Díaz.

Entre els seus arguments, la fiscal afirma, pel que fa a la posposició del seu nomenament com a interventora, que la querellant va manifestar en seu judicial que va presentar la sol·licitud de la plaça d’interventora quan governava el PSOE (2015-2019) i va reconèixer que havia parlat amb els responsables, als quals va instar que deixessin signat el seu nomenament abans que arribés Vicent Marí, que havia guanyat les eleccions.

Quan va ser nomenat president, ella li hauria explicat que hi havia “un defecte formal” que impedia el seu nomenament com a interventora. D’altra banda, A. R. B., secretari general del Consell Insular, va assegurar en la seva declaració judicial com a testimoni que la funcionària va ser nomenada interventora un cop es van complir “els requisits legals”, i que aquests requisits no depenien de l’investigat, sinó de recursos humans.

La funcionària va denunciar “pressions”

Durant el ple ordinari del Consell, celebrat el 25 de setembre de 2020, el president va anunciar la decisió adoptada pel seu executiu de continuar amb la campanya turística “La vida islados”, malgrat el reparament d’Intervenció, i va criticar durament la viceinterventora que havia elaborat l’informe, encara que sense esmentar-la directament.

Quan el cas va arribar a l’Oficina Anticorrupció, l’organisme públic balear —avui dia extingit després que el Govern de Marga Prohens (PP) el suprimís— va decidir contactar directament amb María Ana Díaz Tur, qui va afirmar a la seu de l’ens que va patir “pressió laboral, amenaces d’acomiadament i pressions” per part de Marí. Uns episodis que, segons la funcionària, s’haurien produït durant el període en què treballava a l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu (Eivissa), quan Vicent Marí n’era l’alcalde.

El president va afirmar que desconeixia la situació d’assetjament laboral que va descriure la funcionària davant l’Oficina Anticorrupció i va negar aquests fets. Tot i això, l’organisme públic afirma disposar d’“informes mèdics on consta la pressió a la qual estava sotmesa per causes laborals”, als quals Marí no va poder tenir accés en el seu moment. El 9 d’octubre de 2020, “l’especialista va diagnosticar a la senyora Tur lesions al colze i a les dues cames d’origen psoriàsic aparent per càrrega emocional (estrès)”, indicava l’Oficina Anticorrupció en el seu informe.

El part mèdic, recollit per l’Oficina, afegia que “la pacient presenta simptomatologia ansiosa-depressiva reactiva a un problema laboral, amb ansietat flotant, sensació d’ofec, taquicàrdies, opressió al pit, tensió muscular, pèrdua de confiança en si mateixa, tristesa i exacerbació de símptomes somàtics com alopècia i psoriasi”. “Se sent desqualificada i pressionada. Té por de les represàlies per fer correctament la seva feina”, assenyalava el document.

Reobertura de la causa

El judici oral es va obrir al març després que l’acusació particular, exercida per la interventora, demanés un impuls processal de la causa. Segons el que sosté la Fiscalia, que al seu torn també va presentar al març un escrit després de l’obertura, no hi ha cap pena que s’hagi d’imposar al president del Consell.

Per la seva banda, l’acusació particular ja havia presentat al febrer un altre escrit en què sol·licitava una pena de sis anys per al president pels delictes que se li atribueixen. El jutjat dona tres dies als acusats per confirmar la seva defensa legal i deu dies més per presentar les seves al·legacions davant l’Audiència Provincial de Palma, on respondran a les acusacions i proposaran les seves pròpies proves per al judici. Fonts del Consell Insular afirmen que Marí encara ha de presentar la seva defensa i recorden la posició de la Fiscalia.

Anteriorment, elDiario.es va informar que l’Audiència Provincial de Palma havia reobert la causa que investigava el president del Consell Insular d’Eivissa per presumpta prevaricació administrativa i coaccions a una funcionària en el cas de “La vida islados”. La magistrada va estimar parcialment el recurs d’apel·lació presentat per María Ana Tur Díaz, interventora del Consell Insular, i va revocar parcialment la decisió del Jutjat d’Instrucció número 4 d’Eivissa, que havia decretat el sobreseïment provisional el desembre de 2024.

La jutgessa va apreciar que podrien haver-se vulnerat els criteris mínims de control que s’han d’establir fins i tot en contractes tramitats per via d’emergència. En relació amb la part recurrent, sosté que podria existir un delicte de prevaricació per l’adjudicació del contracte mitjançant un procediment d’emergència que, segons s’argumenta, no era aplicable en aquell moment.

El jutge, en el seu auto d’arxivament, en canvi, va considerar que l’actuació no constitueix delicte perquè existeix un debat jurídic i tècnic sobre si el procediment d’emergència estava justificat. En el cas concret, alguns informes sostenen que no era legal utilitzar aquest procediment, mentre que altres indiquen que sí que era apropiat, donades les circumstàncies excepcionals de la pandèmia de la COVID-19.

La Sala, basant-se en la jurisprudència del Tribunal Suprem, argumentava que no tota decisió administrativa incorrecta constitueix prevaricació. Perquè existeixi aquest delicte, l’actuació ha de ser clarament arbitrària, injustificable d’acord amb el dret i realitzada amb dol directe, és a dir, amb intenció de perjudicar o beneficiar algú de manera manifestament injusta.

A més, en l’administració pública és habitual que sorgeixin interpretacions discutibles de la llei a causa de la complexitat dels procediments o de la coexistència d’informes tècnics contradictoris. Per això, l’error d’interpretació pot excloure la responsabilitat penal si no hi ha una intenció clara d’actuar de manera il·legal.

En el cas analitzat, el Jutjat d’Instrucció número 4 havia conclòs, abans de la reobertura, que l’actuació del president del Consell Insular, Vicent Marí, no va ser arbitrària ni injustificada, sinó que es va mantenir dins d’un marge legal discutible. Per això no va apreciar delicte de prevaricació i la denúncia va ser arxivada.

La magistrada de l’Audiència Provincial de Palma va considerar que aquests arguments són aplicables pel que fa a la possibilitat d’utilitzar el procediment d’emergència per a l’adjudicació del contracte. És a dir, que es tracta d’una interpretació que hauria d’haver estat resolta davant la jurisdicció competent, la via contenciosa administrativa.