El Govern investiga la festa egípcia de luxe celebrada a Eivissa per la creació d'un llac artificial amb tones d'aigua
LLEGIR EN CASTELLÀ
El Govern investiga el llac artificial de la festa de luxe ambientada en l’Antic Egipte que es va celebrar el 13 d’agost a la pedrera de Can Coix –Sant Antoni de Portmany, Eivissa–, un paratge natural situat a prop d’una zona protegida. Així ho ha anunciat Juan Manuel Lafuente, conseller del Mar i del Cicle de l’Aigua, durant la sessió plenària d’aquest dimecres, després d’haver estat interpel·lat per la diputada socialista Pilar Costa.
“Però deixi que investiguem. No condemni la gent abans que hi hagi una investigació, abans que es demanin les dades sobre d’on ha sortit l’aigua, quina és la traçabilitat d’aquesta aigua i què és el que ha passat”, ha respost el conseller. Anteriorment, Costa li havia retret que, a parer seu, estaven “prenent el pèl a la ciutadania”, ja que l’Ajuntament de Sant Antoni –on governa el PP, igual que al Govern– havia autoritzat la festa, en la qual es van utilitzar entre 60 i 170 tones d’aigua (60.000 a 170.000 litres) per crear un llac ornamental.
La firma nord-americana Van Wyck & Van Wyck va aconseguir el lloguer de l’espai previ pagament d’una taxa municipal de només 199 euros, per dissenyar posteriorment una festa que incloïa piràmides, esfinxs, torres de llums i música electrònica, amb l’objectiu d’organitzar un esdeveniment de luxe al qual només es podia accedir mitjançant una exclusiva guestlist, segons van explicar a elDiario.es treballadors, tots vestits de negre, quan la festa estava a punt de començar. Al voltant d’una estètica inspirada en l’Antic Egipte, figures com la reina Nefertiti –que va governar durant un dels períodes més rics de la dinastia dels faraons– i Cleòpatra van ser utilitzades per alimentar a través de les xarxes socials una gresca envoltada de secretisme i misteri.
La diputada socialista Pilar Costa ha aprofitat el seu torn de paraula per retreure a l’Executiu autonòmic que l’Ajuntament de Sant Antoni havia autoritzat la celebració d’un aniversari cedint l’espai de la pedrera de Can Coix a una empresa nord-americana multimilionària. “Sembla que al Partit Popular li fa molta gràcia que, en plena sequera, es malbaratin 170 tones d’aigua. Aigua potable, a més, que va ser subministrada mitjançant camions cisterna”, ha lamentat. Costa ha posat en context el malbaratament: es produeix en unes illes on, en alguns casos, hi havia alerta i prealerta per sequera, amb restriccions d’aigua. “A vostè li sembla admissible (...) que es promoguin festes en què es llencen tones d’aigua al mar pel caprici d’alguns?”, ha qüestionat la socialista.
El conseller del ram ha discrepat, però, de les crítiques formulades per Costa. “Crec que tots coincidim que qualsevol acció que suposi un malbaratament d’aigua en aquest moment a les Balears no és adequada i l’hem de condemnar. Crec que així ho ha fet també l’Ajuntament de Sant Antoni, que ha manifestat que no li semblava correcta la utilització d’aquesta aigua en aquest acte”, ha començat Lafuente. El conseller, en aquell moment, ha informat que la Conselleria ha obert diligències prèvies i ha sol·licitat al consistori dades sobre el que ha passat. “Hem demanat informació sobre d’on procedeix l’aigua, què se n’ha fet, si s’ha reutilitzat o no i quina és la situació”, ha dit Lafuente. “Si existeix o no una norma concreta que permeti sancionar aquests fets s’haurà de determinar una vegada que s’hagin dut a terme les diligències prèvies i disposem de tota la informació”, ha afegit.
Absència d’una norma sancionadora
Fonts de l’Aliança per l’Aigua –entitat que defensa la millora de la política hídrica d’Eivissa– expliquen a aquest diari que el cas posa de manifest la manca de normatives que impedeixin els usos no sostenibles de l’aigua. L’entitat considera que, tot i que l’ús de l’aigua realitzat durant la festa va ser legal perquè no existia cap regulació que el prohibís expressament, resulta difícilment justificable des del punt de vista ètic i de la sostenibilitat. En aquest sentit, indiquen que les administracions haurien d’aprovar ordenances municipals que no permetessin el malbaratament d’aigua. Un ús no sostenible que, en aquest cas, a més, s’ha dut a terme en un espai públic.
Segons l’indicador de sequera meteorològica de la Conselleria del Mar i del Cicle de l’Aigua, que mostra l’evolució de la situació hídrica de l’illa des de 1970, el 2023 i el 2024 –els darrers anys dels quals es tenen registres a l’estació eivissenca de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) d’Eivissa, situada a l’aeroport– es van registrar valors de sequera moderada i gairebé severa. Concretament, el 2023, per 1,28 punts, i l’any següent, per 0,96 punts, tal com reflecteix l’estadística del Govern.
A parer de l’Aliança per l’Aigua, la manca de control permet que es produeixin situacions com la de sa Pedrera de Can Coix, on els promotors van utilitzar fins a 170 tones d’aigua, segons va calcular el Diario de Ibiza. El diari local afirma que el llac artificial tenia una superfície d’uns 850 metres quadrats i una profunditat de 20 centímetres. Tanmateix, la firma especialitzada en grans esdeveniments explica que no es van fer servir més de 60 tones i defensa que l’aigua es va reciclar i reutilitzar “en el sistema d’aigües grises”.
En el primer cas, estaríem parlant de l’equivalent a 3.400 dutxes d’entre cinc i deu minuts –de 50 litres cadascuna– i, en el segon, tenint en compte que la xifra correcta és la dels organitzadors, de 1.200 dutxes en total. És a dir, la quantitat necessària –en el cas més conservador– perquè una persona es dutxi cada dia durant tres anys i mig, o perquè ho faci durant un any una família de quatre membres.
L’entitat qüestiona la contradicció entre els discursos dels ajuntaments que parlen de sostenibilitat i determinades pràctiques vinculades al turisme i a l’oci a l’illa. En aquest sentit, recorda episodis recents d’elevat consum d’aigua, com el de diversos hotels de Sant Antoni que el passat mes d’abril van utilitzar la xarxa municipal per omplir les seves piscines i van deixar sense subministrament durant hores els veïns de la zona.
La Direcció General de Recursos Hídrics del Govern va començar a recopilar informació tan bon punt la polèmica va saltar als mitjans de comunicació per determinar d’on havia sortit l’aigua usada per omplir el llac artificial instal·lat durant la festa privada. L’organisme, dependent de la Conselleria del Mar i del Cicle de l’Aigua, va considerar que aquest ús “no s’hauria d’haver fet”, especialment en l’actual context de sequera, tot i que va advertir que serà difícil imposar una sanció perquè l’ús ornamental de l’aigua no està expressament prohibit per la normativa, sinó que simplement no està contemplat en el Pla Hidrològic, segons van confirmar fonts del Govern a elDiario.es.
Hazel Morgan, presidenta de la branca pitiüsa d’Amics de la Terra, afirma que no n’hi ha prou amb tenir “recomanacions sobre l’ús de l’aigua”, sinó que la normativa, tant de Sant Antoni com d’altres municipis, ha d’incloure “obligacions legals” respecte de l’ús de l’aigua, que vagin més enllà de les obligacions relatives a la utilització de l’aigua potable als habitatges. “D’una empresa de fora, així com dels seus clients, no podem esperar gaire consciència”, ha dit Morgan, en relació amb la festa egípcia de Can Coix. L’ecologista ha destacat que ha de ser l’administració qui es faci “responsable” i “legisli” al respecte, i que sigui “excepcional” l’ús de l’aigua fora del consum que es fa en habitatges, cases, apartaments turístics i hotels.
L’Ajuntament del PP ho sabia
El detall de l’aigua que s’havia utilitzat a la festa per crear un llac ornamental es coneixia des del moment en què es va autoritzar la celebració. A més, apareixia en els plànols que l’empresa havia enviat a l’Ajuntament abans d’obtenir el vistiplau. Marcos Serra Colomar, alcalde del municipi, va assegurar, però, que desconeixia que l’esdeveniment –reservat a 350 persones– inclogués una llacuna. I va anar més enllà: “Si haguéssim sabut l’ús que es faria de l’aigua, no hauríem autoritzat la festa”, va afirmar, per exemple, a Onda Cero Ibiza i Formentera.
No obstant això, el PSOE –principal partit de l’oposició– va demostrar que el PP coneixia per endavant les intencions de Van Wyck & Van Wyck. Durant el ple municipal d’agost, va mostrar l’expedient d’interès general que es va tramitar a instàncies del consistori. El document inclou el projecte tècnic que havien de presentar els organitzadors. Els plànols són clars. La llacuna hi apareix delimitada en color blau i identificada amb la paraula water. Són els mateixos plànols que aquest dimecres ha mostrat la diputada socialista Pilar Costa, en el ple de setembre al Parlament.
El decret que va acabar convertint aquella celebració privada en un esdeveniment “de caràcter benèfic amb interès social” i de “caràcter innocu” es va concedir el mateix 13 d’agost. Un apoderat –de cognoms eivissencs– i una representant –de cognoms anglosaxons– de Van Wyck & Van Wyck van fer unes gestions que es van haver d’acabar a contrarellotge. Va faltar molt poc perquè l’esdeveniment –que ja havia muntat les seves estructures– corregués el risc de començar sense llicència. L’autorització va arribar tot just quatre hores abans que comencés una festa que podia arrencar a les sis de la tarda i allargar-se fins a les tres de la matinada.
Tal com consta en el decret, l’Ajuntament de Sant Antoni donava via lliure a l’empresa per organitzar un “còctel, sopar, ambientació musical, DJ”, superar els nivells de soroll permesos i privatitzar durant nou hores un espai on només es deixés entrar qui tingués una entrada al seu nom. El decret portava la signatura d’Eva Prats Costa, responsable del departament d’Urbanisme i Activitats. La regidora popular va assegurar que no va assistir a la festa. El decret va declarar la celebració “d’interès general”.
Tanmateix, Serra ha mantingut la mateixa posició durant tot aquest temps. En aquell ple municipal, va assegurar que la memòria objectiva no detallava que s’hagués de crear un llac amb aigua real, ni n’especificava les dimensions, ni indicava la quantitat d’aigua que es pretenia utilitzar. Per tant, segons l’alcalde, que en un plànol aparegui la paraula water no equival a informar clarament l’Ajuntament que es farien servir tones d’aigua per crear una instal·lació d’aquestes característiques.
“Independentment de la quantitat que s’usés, vull deixar una cosa clara: a l’Ajuntament no li va semblar correcte l’ús de l’aigua i no el comparteix”. “Ho vam criticar des que en vam tenir coneixement. (...) La festa no es va autoritzar sabent que es crearia un llac. L’interès general era pel caràcter benèfic de l’esdeveniment. (...) El que ha passat després és un relat construït durant setmanes”, va concloure.
0