Indignació a Eivissa per la festa egípcia de luxe que va omplir un llac artificial amb tones d’aigua en prealerta per sequera
LLEGIR EN CASTELLÀ
La festa privada ambientada en l’Antic Egipte ha desfermat una onada d’indignació en la ciutadania eivissenca, a causa de la celebració d’un esdeveniment premium amb 350 convidats a la pedrera de Can Coix, un enclavament natural d’Eivissa ubicat al costat d’una zona protegida. Si en un primer moment les crítiques es van centrar en els possibles problemes al voltant del soroll, el caos circulatori i els riscos d’incendi, en els dies següents la polèmica s’ha desfermat per la instal·lació d’un llac artificial que va necessitar entre 60 i 170 tones d’aigua.
Al voltant d’una estètica inspirada en l’Antic Egipte, figures com la reina Nefertiti —que va governar un dels períodes més rics de la dinastia dels faraons— i Cleòpatra van ser utilitzades per alimentar a través de les xarxes socials una gresca sota un halo de secretisme.
L’escenari dissenyat per la firma estatunidenca Van Wyck & Van Wyck, que no ha contestat les preguntes d’elDiario.es, va contemplar piràmides, esfinxs, torres de llums i música electrònica per desplegar un esdeveniment de luxe al qual només es va poder accedir mitjançant una exclusiva guestlist, com van detallar a elDiario.es treballadors, completament vestits de negre, quan la festa estava a punt de començar.
Fonts d’Aliança per l’Aigua —entitat que advoca per millorar la política hídrica d’Eivissa— expliquen a aquest diari que el cas posa de manifest la manca de normatives que impedeixin els usos no sostenibles de l’aigua. L’entitat entén que, tot i que l’ús realitzat durant la festa va ser legal en no existir una regulació que ho prohibís expressament, resulta difícilment justificable des del punt de vista ètic i de la sostenibilitat. En aquest sentit, indiquen que les administracions haurien d’aprovar ordenances municipals que permetin el malbaratament d’aigua. Un ús no sostenible que en aquest cas, a més, s’ha realitzat en un espai públic.
Segons l’indicador de sequera meteorològica de la Conselleria de la Mar i el Cicle de l’Aigua, que mostra l’evolució de la situació hídrica de l’illa des de 1970, el 2023 i el 2024 —els darrers anys dels quals es tenen registres a l’estació eivissenca de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) d’Eivissa, ubicada a l’aeroport—, s’han registrat valors de sequera moderada i gairebé severa. En concret, el 2023, per 1,28 punts i l’any següent, per 0,96 punts, com reflecteix l’estadística del Govern.
Absència de control sobre el consum
A parer d’Aliança per l’Aigua, l’absència de control permet que es produeixin situacions com sa Pedrera de Can Coix, on els promotors van emprar fins a 170 tones d’aigua, segons va calcular Diario de Ibiza. El diari local afirma que el llac artificial tenia una superfície d’uns 850 metres quadrats i una profunditat de 20 centímetres. Tanmateix, la firma especialitzada en grans esdeveniments explica que no es van utilitzar més de 60 tones i defensa que l’aigua es va reciclar i reutilitzar “en el sistema d’aigües grises”.
En el primer cas, estaríem parlant de l’equivalent a 3.400 dutxes d’entre cinc i deu minuts —de 50 litres cadascuna— i en el segon, tenint en compte que la xifra correcta és la dels organitzadors, de 1.200 dutxes en total. És a dir, el necessari —en el més conservador dels casos— perquè un ciutadà es dutxi diàriament durant tres anys i mig, o perquè ho faci durant un període d’un any una família de quatre membres.
Emprar 60 tones d’aigua per a una piscina equival a 1.200 dutxes d’entre cinc i deu minuts. És el necessari perquè un ciutadà es dutxi diàriament durant tres anys i mig
L’entitat qüestiona la contradicció entre els discursos dels ajuntaments que parlen de sostenibilitat i determinades pràctiques vinculades al turisme i a l’oci a l’illa. En aquest sentit, recorda episodis recents d’elevat consum d’aigua, com el de diversos hotels de Sant Antoni que el passat abril van utilitzar la xarxa municipal per omplir les seves piscines i van deixar sense subministrament durant hores els veïns de la zona.
La Direcció General de Recursos Hídrics del Govern ha començat a recaptar informació per determinar d’on va sortir l’aigua utilitzada per omplir el llac artificial instal·lat durant la polèmica festa privada celebrada a sa Pedrera de Can Coix, a Sant Antoni.
L’organisme, dependent de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua, considera que aquest ús “no s’hauria d’haver fet”, especialment en l’actual context de sequera, tot i que adverteix que serà difícil imposar una sanció perquè l’ús ornamental de l’aigua no està expressament prohibit per la normativa, sinó que simplement no està contemplat en el Pla Hidrològic, segons han confirmat fonts del Govern a elDiario.es.
Hazel Morgan, presidenta de la branca pitiüsa d’Amics de la Terra, afirma que no és suficient amb tenir “recomanacions sobre l’ús de l’aigua”, sinó que la normativa, tant de Sant Antoni com d’altres municipis, ha d’incloure “obligacions legals” respecte a l’ús de l’aigua, que vagin més enllà de les obligacions entorn de la utilització de l’aigua potable als habitatges.
“D’una empresa de fora, així com dels seus clients, no podem esperar gaire consciència”, ha dit Morgan, en relació amb la festa egípcia de Can Coix. L’ecologista ha destacat que ha de ser l’administració la que es faci “responsable” i “legisli” al respecte i que sigui “excepcional” l’ús de l’aigua fora del consum que es fa en habitatges, cases, apartaments turístics i hotels.
D’una empresa de fora, així com dels seus clients, no podem esperar gaire consciència
L’Ajuntament desconeixia la instal·lació del llac
L’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany ha explicat en un comunicat que “no tenia coneixement previ que durant l’esdeveniment s’anés a instal·lar un llac artificial ni que es destinés aigua a aquesta finalitat”. El consistori ha assegurat que en la memòria descriptiva presentada per l’organització promotora “no apareix cap menció expressa a la instal·lació d’un llac artificial, ni s’especifiquen les seves dimensions, ni tampoc la quantitat d’aigua que es preveia utilitzar per a la seva creació”.
Així, indiquen que l'aigua utilitzada procedia de camions cisterna, segons el detallat pels promotors. “A tractar-se d'una actuació de la qual el Consistori no va ser informat prèviament, no disposem de dades pròpies sobre el volum exacte utilitzat, la seva procedència concreta o el seu destí posterior”, assenyala l'equip de govern. És a dir, que els tècnics municipals no van revisar ni inspeccionar les instal·lacions desplegades durant la festa egípcia.
Els tècnics de l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany no van revisar ni inspeccionar el llac artificial perquè no en tenien coneixement. Els promotors no el van incloure en la memòria descriptiva que van presentar al consistori
No obstant això, el consistori ha rebutjat “de manera rotunda” la decisió dels promotors d’utilitzar aigua per crear un llac artificial “amb una finalitat merament ornamental”. “Considerem que es tracta d’una actuació absolutament desencertada, innecessària i difícilment justificable en una illa on l’aigua és un recurs escàs i on les administracions fa anys que reclamem un ús responsable d’aquesta”, ha valorat.
El consistori rebutja el llac: ‘Es tracta d’una actuació absolutament desencertada, innecessària i difícilment justificable en una illa on l’aigua és un recurs escàs i on les administracions fa anys que reclamem un ús responsable d’aquesta
En aquest sentit, han insistit que la qüestió central no és únicament quanta aigua es va utilitzar, sinó la decisió de destinar-la “a un element ornamental completament prescindible i fer-ho, a més, sense que l’Ajuntament en tingués coneixement”.
L’Ajuntament ha assegurat que l’activitat autoritzada —amb el pagament d’una taxa de 199 euros— corresponia a un esdeveniment privat, puntual i d’aforament reduït. El principal motiu que va portar el consistori a autoritzar excepcionalment la seva celebració “va ser el seu marcat caràcter solidari”, ja que l’organització ha aportat 40.000 euros a Càritas Sant Antoni i 10.000 euros al Motoclub d’Eivissa i Formentera, cosa que va poder comprovar elDiario.es mitjançant una trucada telefònica.
També han defensat que des de 2019 ha realitzat “un important esforç inversor per renovar la xarxa municipal d’abastament, reduir les pèrdues i millorar de manera molt significativa el seu rendiment”, fins a situar el municipi entre els que presenten millors resultats de Balears.
A més, ha argumentat que té pràcticament finalitzada la nova ordenança d’estalvi de l’aigua, l’aprovació de la qual està prevista abans d’acabar l’any i que “reforçarà les polítiques municipals d’estalvi, eficiència i ús responsable d’aquest recurs”.
Sense normes per regular “el malbaratament”
Sant Antoni de Portmany no disposa de normes que controlin el malbaratament hídric. El novembre de 2024, l’Aliança per l’Aigua va presentar a l’Ajuntament un esborrany sobre el qual es podia basar la normativa. Aquesta organització sense ànim de lucre treballa a nivell balear per aconseguir una gestió sostenible d’un recurs tan bàsic com escàs i, anteriorment, ja havia assessorat els ajuntaments de Santa Eulària des Riu i Sant Josep de sa Talaia.
“Vivim en una situació de crisi permanent: no es tracta de continuar creixent en infraestructures, sinó de ser més eficients i aprofitar millor el recurs. La relació és clara: menys aigua i més demanda. Aquesta combinació ens fa cada vegada més vulnerables. No es pot demanar esforç només a una part —els residents— quan la pressió turística continua augmentant”, va valorar davant aquest diari Juan Calvo, director de l’Aliança per l’Aigua, enmig de la crisi desfermada perquè tres hotels deixessin sense aigua tres edificis residencials de la zona de Caló des Moro.
Sant Antoni de Portmany, que arriba gairebé als 30.000 habitants —i té 19.500 places turístiques— ha hagut d’instal·lar una segona dessaladora —portàtil— perquè l’excés de consum està exprimint els seus aqüífers. Els abocaments són freqüents, afecten l’ecosistema marí des de fa dècades i obliguen a tancar platges com es Caló des Moro. Tanmateix, el document que l’Aliança per l’Aigua va lliurar fa gairebé dos anys encara no s’ha convertit en una ordenança que pugui regular l’ús sostenible d’aquest recurs i pugui sancionar el malbaratament.
En aquest sentit, l’entitat ha considerat que el problema no es pot atribuir únicament a qui va participar en la festa egípcia i han reclamat una major responsabilitat per part de les administracions. La seva posició és que, a més de conscienciar la ciutadania, resulta imprescindible establir normes que determinin quins usos de l’aigua són acceptables i quins han de quedar prohibits, especialment en un context de prealerta per sequera.
Sobretot, quan des de fa uns anys és rutinari per part de les institucions insulars demanar als residents, després de la temporada turística, que moderin el seu consum, que es limita generalment a usos quotidians i domèstics.
El batle destaca la donació de l’esdeveniment
L’Ajuntament encara no ha aclarit si obrirà un expedient a l’empresa promotora pel malbaratament hídric. En una entrevista d’aquest dilluns al programa Hoy por Hoy de Cadena SER Ibiza y Formentera, el batle del municipi, Marcos Serra, ha explicat que l’Ajuntament ha de parlar amb els tècnics per estudiar si hi ha possibilitat de sancionar l’empresa promotora.
Serra ha argumentat que el problema és que l’ordenança d’estalvi de l’aigua no s’aprovarà fins a finals d’any. Aquesta normativa, que implica diferents departaments de l’Ajuntament, regula l’ús de l’aigua, així com de les piscines, que es pot fer al municipi.
“És difícil i costosa”, ha assegurat. El batle ha afirmat que tan aviat com estigui aprovada, accions com la de l’empresa promotora de la festa egípcia a Can Coix “seran sancionables”. “Sense l’ordenança és difícil, però ho estem mirant perquè a la memòria descriptiva no parlaven de [la instal·lació] d’un llac”. “No es parlava de l’ús de l’aigua i no ens sembla adequat”, ha insistit, tant si s’han utilitzat 60 com si van ser 170 les tones d’aigua que van fer falta per omplir-lo.
Finalment, Serra ha valorat que està “content” per la donació que es farà a organitzacions sense ànim de lucre, i perquè no hi ha hagut, al seu parer, molèsties cap als veïns. Tanmateix, s’ha mostrat molt molest pel malbaratament hídric i ha afegit que és una cosa que l’Ajuntament tindrà “molt en compte” perquè “no torni a passar” en un futur.
El batle ha volgut sortir al pas de la polèmica reconeixent que el pagament d’una taxa de 199 euros “és irrisòria, un mer tràmit burocràtic”, però que s’han destinat 40.000 euros a Càritas Sant Antoni, així com altres 10.000 euros al Motorclub d’Eivissa i Formentera. “Són entre 60 i 80 infants d’entre 4 i 16 anys que es beneficiaran d’aquests diners per continuar fent esport”, ha recalcat.
Més crítica ha estat l’oposició. Pilar Costa, portaveu del PSOE a l’illa, ha avançat en el mateix programa que els socialistes denunciaran el cas davant la Direcció General de Recursos Hídrics —dependent de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua— perquè en un context de prealerta de sequera, l’Ajuntament de Sant Antoni ha autoritzat una festa on s’han “malbaratat 170 tones d’aigua”.
Costa ha remarcat que per tenir una autorització d’aquestes característiques s’ha hagut de presentar un projecte “i en aquest projecte sortirà tot”. “Nosaltres demanam a l’Ajuntament de Sant Antoni que ensenyi el projecte, què és el que han autoritzat i quins informes favorables o desfavorables han tingut”, ha argumentat. També ha considerat el fet que l’Ajuntament, en les seves pròpies instal·lacions, desconegués que s’anava a instal·lar un llac, “un insult als veïns de Sant Antoni”.
0