La normativa d’un municipi d’Eivissa caduca per inacció i permetrà construir més viles i menys habitatge públic

Uns terrenys d’Eivissa on es tenia planificat construir residències per a treballadors de temporada i habitatge social han tornat a mans d’inversors privats que hi projecten construir viles i cases residencials d’alt standing després que el Consell Insular hagi deixat decaure les Normes Provisionals de Planejament aprovades el 2024 per l’Ajuntament de Sant Josep. La iniciativa per construir habitatges de protecció oficial, de preu taxat i fins i tot un lloc de residència per a empleats de la indústria turística no es convertirà, de moment, en una realitat en no haver-se produït l’aprovació definitiva de les normes dins del termini legalment establert, que depenia del Consell.

Així, part de la superfície insular es destinarà, una vegada més, a la promoció immobiliària de luxe per a compradors amb un alt poder adquisitiu. El mercat és tan sucós que fins i tot hotels de luxe i discoteques d’Eivissa s’han llançat els darrers anys a la mercantilització d’aquest tipus d’actius habitacionals d’alta categoria.

Sobre els 572 quilòmetres quadrats que té la Pitiüsa, és a dir, unes 57.200 hectàrees, s’hi han construït al llarg de la història un total de 171 habitatges públics. Segons el Govern, les promocions impulsades durant aquesta legislatura elevaran aquesta xifra fins a uns 600, sense que encara s’hagin materialitzat.

A l’illa s’hi han construït al llarg de la història un total de 171 habitatges públics

De fet, la institució autonòmica acaba d’iniciar la construcció d’una promoció de 48 habitatges públics destinats al lloguer a preu assequible, la primera que posa en marxa a les Pitiüses durant aquest mandat polític, com va publicar Radio Ibiza. Els pisos es construiran al barri de Can Cantó, a la perifèria de la ciutat, amb una inversió de 9,8 milions d’euros i un termini d’execució de 19 mesos. Per accedir a aquests habitatges, un dels requisits per als beneficiaris és acreditar almenys una dècada de residència al terme municipal d’Eivissa.

Pel que fa a la resta de municipis, res de moment. Tot i que tots els ajuntaments han anunciat durant el seu mandat la projecció d’habitatge social. En el cas de Sant Antoni —que, segons Fotocasa, ha registrat una pujada interanual del 22,5 %, una de les més elevades de l’illa—, el batle Marcos Serra va assegurar a la primavera de 2025 que el seu equip municipal treballaria la línia urbanística “per intentar pal·liar la pujada de preus”. I va recordar: “Falten VPL —Habitatges de Preu Limitat— o VPO —Habitatge de Protecció Oficial— sobre el terreny”. També va recordar que per resoldre l’enorme crisi habitacional que es viu a escala nacional, però que s’agreuja a les illes, cal lluitar contra l’habitatge turístic il·legal.

Dins la situació de Balears, Eivissa continua tenint el preu més alt de l’habitatge de lloguer malgrat una baixada del 5 % en el darrer any, segons dades del portal immobiliari Idealista. La ciutat d’Eivissa és el municipi més car i la segueixen Sant Josep i Santa Eulària.

Retorn a la normativa de 1986

El decaïment de les Normes Provisionals de Sant Josep permetrà que els projectes residencials —d’habitatges d’alta categoria— de quinze propietaris de terrenys al municipi tirin endavant. Així ho ha explicat el despatx Soriano i Piqueras, representant dels mateixos, que havia recorregut l’instrument urbanístic davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB). Es recupera així la vigència de les Normes Subsidiàries de 1986, fins ara parcialment suspeses.

El bufet d’advocats va interposar el recurs contenciós administratiu davant el màxim òrgan judicial balear en interpretar que l’aprovació de les Normes Provisionals suposava un perjudici per als projectes. Un dels seus portaveus, l’advocat Victor Soriano, ha especificat que no es tracta, “en cap dels casos”, de complexos hotelers, sinó de propietaris de sòl que pretenen construir a l’illa viles i altres cases de luxe.

El recurs del despatx contra l’aprovació de les noves normes temporals havia estat admès a tràmit i es trobava pendent de substanciació quan va transcórrer el termini per culminar l’aprovació definitiva per part del Consell Insular. Ha estat el venciment d’aquest temps el que ha provocat el decaïment de les normes, que deixen de produir efectes en l’ordenament jurídic, detalla Soriano.

A l'espera d'un nou pla general

El bufet comunicarà ara formalment al TSJIB el decaïment de l’instrument urbanístic i sol·licitarà la declaració de satisfacció extraprocessal i la terminació del procediment contenciós administratiu. Fins a l’entrada en vigor d’un nou Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), Sant Josep tornarà a regir-se per les normes de 1986, que el Consistori havia considerat obsoletes davant les necessitats actuals del municipi.

Es tracta del mateix terme municipal —al sud-est de l’illa d’Eivissa— que en les darreres setmanes ha viscut com diverses persones sense llar, entre elles treballadors, s’han vist obligades a cercar un lloc per viure sobre la superfície freda i dura del cementeri d’una de les seves localitats; Sant Jordi. La situació va motivar les institucions —després de les queixes de familiars de difunts i veïns— a establir un horari d’accés al cementeri, que de les nou de la nit a les nou del matí roman tancat perquè ningú hi pugui accedir per passar-hi la nit a l’interior.

És el mateix terme municipal on hi havia persones dormint al cementeri

Gairebé simultàniament, milers de persones acampen aquests dies a la porta del Sol —en una protesta que a Balears s’ha reproduït amb tendes de campanya a la plaça d’Espanya de Palma—, després del desnonament de Maricarmen, que ha empès el Govern a impulsar els dos Reials decret amb mesures habitacionals que s’han debatut aquest divendres al Congrés.

L’equip de govern municipal ha presentat, una setmana després de conèixer-se el decaïment de les Normes Provisionals, un pla amb el qual pretén avançar en la gestió urbanística mentre continua pendent el nou PGOU. El batle, Vicent Roig, ha explicat que els serveis municipals han auditat uns 350 sectors poblacionals i 10,4 milions de metres quadrats de sòl, dels quals han identificat 244 àmbits amb diferents circumstàncies o mancances. El Consistori preveu actuar-hi mitjançant sis grups de gestió i una unitat tècnica específica amb personal funcionari, assegura.

Una de les intencions és “resoldre deficiències estructurals i regularitzar urbanitzacions” —paraules de l’edil— sense esperar que els promotors privats plantegin projectes. Per la seva banda, el Consell Insular ha informat a elDiario.es que, juntament amb l’Ajuntament, estan pendents que la Ciotupha (Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric-Artístic), òrgan col·legiat de la institució encarregat de decidir i emetre dictàmens sobre planejament urbanístic, gestió del territori i protecció del patrimoni cultural i històric, determini si decau el planejament urbanístic.

Altres afectacions

El portaveu adjunt i candidat del PSOE a l’Alcaldia, Vicent Roselló, acusa l’Ajuntament en un comunicat d’intentar “disfressar aquest fracàs de gestió” amb un nou pla mentre el municipi torna a les normes de 1986. Els socialistes també adverteixen que el decaïment de les normes provisionals deixa sense efecte mesures com la prohibició del lloguer turístic en edificis plurifamiliars i determinades reserves de sòl per a habitatge protegit.

Els socialistes afegeixen que la tornada al planejament de les normes antigues afecta altres previsions de les normes provisionals. Entre aquestes, la reserva de sòl industrial a l’entorn de l’aeroport i la delimitació de terrenys per a equipaments públics com el futur quarter de la Guàrdia Civil de Can Burgos, instal·lacions culturals i esportives a Cala de Bou o l’ampliació del centre educatiu de Sant Jordi.

La formació Ara Eivissa responsabilitza igualment el batle i el conseller insular de Territori, Mariano Juan, del “fracàs” de les Normes Provisionals. També ha recordat que van ser tramitades conjuntament per l’Ajuntament i el Consell i que van rebre el suport del PP, PSOE, Vox i Unidas Podemos, i critica Sant Josep per “acumular” —denuncien— tres anys sense avenços en la seva planificació urbanística.