Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

El soldat sense bàndol que va orientar la cerca d'una víctima de la Guerra Civil a Formentera

Tres nínxols del fossar vell de Sant Francesc abans de la intervenció arquitectònica

Ángela Torres Riera

0

Josep Tur Planells era un pagès, casat i sense fills, nascut a l'illa de Formentera un 31 de juliol de 1905. Fill alhora de José Tur Cardona i María Planells Ribas, havia residit sempre a la zona de Ca na Damiana, fins i tot després de casar-se amb Mercedes Marí Ferrer, també de Formentera, de 21 anys. En Pep de Na Damiana, com se'l coneixia al petit i aïllat territori mediterrani, va ser detingut per un grup de falangistes al port de la Savina i traslladat al cementiri —o fossar— vell de Sant Francesc, on va ser torturat i assassinat després d'oposar resistència als seus captors.

El seu cadàver va ser, presumptament, dipositat en una fossa dins del recinte. Aquesta és la versió de la història que recull Joan Ferrer Marí, àlies Joan de sa Punta, en les seves glosses Records negres. Un dels testimonis més fiables del que va ocórrer a la pitiüsa durant el conflicte bèl·lic nacional. També existeix una versió que relaciona el seu assassinat amb motius sentimentals.

És un dels casos de víctimes de la Guerra Civil i durant la repressió franquista que es recull en un dels quinze estudis històrics inclosos al IV Pla de fosses de les Illes Balears. Publicats després que el PP les ocultés tot i haver destinat a aquests una partida pressupostària pública de 218.000 euros. Es tracta d'investigacions encarregades pel anterior Govern d'esquerres que reconstrueixen els episodis menys explorats del cop del 1936, la guerra i la dictadura i que han de, en teoria, revertir en la societat a través d'exposicions i materials pedagògics. Un dels documents analitza diversos possibles enterraments de les Pitiüses vinculats al conflicte bèl·lic als antics cementiris de Sant Francesc, la Mola i es Pujols, a Formentera i una altra possible fossa a Sant Llorenç de Balàfia, a l'interior d'Eivissa.

El IV Pla de Fosses del Govern va permetre l'excavació de l'àrea on era el soldat l'acta de defunció del qual podia donar pistes sobre el cos de Tur Planells.

L'assassinat de Tur Planells, reconegut com a víctima de la Guerra Civil segons el Pla de Fosses, es va produir el 25 de febrer del 1937, però no es va inscriure al registre fins al 6 de febrer del 1939. L'acta de defunció —segons les investigacions del periodista i historiador José Miguel L. Romero— va atribuir en el document la mort a un “accident de guerra en l'actual contesa” i assenyalava que es desconeixia el lloc d'enterrament.

L'entrada del fossar vell de Sant Francesc, cedida per l'estudi d'arquitectura Marià Castelló, encarregat de la rehabilitació

Per la seva part, l'historiador Santiago Colomar ha recollit diversos testimonis —també inclosos en l'estudi— en els quals arriba a la conclusió que la víctima era un simpatitzant d'esquerres o militant de base, sense especial rellevància política, tot i que planteja que van poder intervenir en la seva mort motius també personals, que confirmen el que han assenyalat altres historiadors. Les proves documentals presenten incongruències només respecte a l'ofici del formenterer. Mentre que el Cens reflecteix que era mariner —un ofici que compartiria amb el seu germà gran, Mariano Tur Planells—, la informació del Registre atresora que Tur Planells era pagès.

El cementiri presentava un estat deteriorat, amb murs derruïts i ple de brossa

Sense evidències del lloc del seu enterrament

Les investigacions no havien permès assegurar on era el cos de Tur Planells, tot i que la historiografia situa allà la fossa a partir de testimonis orals i glosses. Els autors de l'informe, a càrrec de l'arqueòloga Almudena García-Rubio, de la Societat de Ciències Aranzadi, van reconèixer que era “difícil” dissenyar una intervenció concreta per trobar exactament el lloc on va ser sepultat el formenterer. Però creien que hi havia pistes per orientar la cerca.

Després del 1872, el cementiri es va ampliar cap al sud i l'oest. En aquest afegit es va reservar un racó per a l'ossera on anaven a parar les restes dels ciutadans o víctimes que nos seguien les creences catòliques. Els repudiats, els que no encaixaven en els cànons religiosos i socials, descansaven, en general, per a la vida eterna a la perifèria dels cementiris. A això s'afegeix al fossar de Sant Francesc que l'ampliació es va fer per manca d'espai, però les famílies que ja tenien parcel·la al recinte original van continuar usant-la, així que la part nova probablement no estava gaire plena ni tan sols entrats els anys trenta. Per això, per intervenir, es proposava primer sondejar la franja sud-oest i el petit recinte de l'angle sud-est.

Els exteriors del cementiri, on se sospita que està sepultat Josep Tur Planells, víctima de la Guerra Civil

“Durant el procés de documentalització per intentar localitzar Tur Planells vam trobar al Registre Civil dades de la defunció d'un soldat de terra que donaven directrius exactes d'on es trobava el cos i al final ens vam basar una mica en elles [per trobar el formenterer]”, explica a elDiario.es Pablo Galera, tècnic d'Aranzadi i responsable de la intervenció. No van tenir sort amb Tur Planells, però amb el que sí que van topar va ser amb les restes del soldat. Entre elles, amb una beina de Mauser i altres restes del seu uniforme.

El cos del militar, d'entre 20 i 30 anys en el moment de la seva defunció, es va trobar al mar el 13 de juny del 1939 després d'entre dos i tres mesos —com confirmava el seu avançat estat de descomposició—. Per ara, no s'ha considerat una víctima de la repressió atès que, tot i comptar amb la descripció de la indumentària que portava, no s'ha pogut identificar el bàndol al qual pertanyia. “Sabem que era soldat perquè a l'acta de defunció ho deixava bastant clar i perquè portava unes botes amb claus bastant ben conservades”, assenyala Galera.

Els nínxols rehabilitació i dos oliveres, després de la intervenció de l'estudi de Marià Castelló

El militar, d'entre 20 i 30 anys en el moment de la seva defunció, no s'ha considerat una víctima de la repressió atès que, tot i comptar amb la descripció de la indumentària que portava, no s'ha pogut identificar el bàndol al qual pertanyia

L'única víctima al fossar vell

De trobar-se al fossar vell, les restes de Tur Planells serien les úniques d'una víctima de la contesa civil o la postguerra franquista que s'hi trobarien. La resta, els cossos d'un total de 58 presos que van morir al camp de detenció d'es Campament —un dels principals centres de repressió de la postguerra a les Balears— es van exhumar i estan enterrats al Cementiri Nou. Ara, s'ha iniciat el procés perquè la Colònia Penitenciària de la Savina pugui ser reconeguda com a lloc de memòria democràtica, després de la publicació la setmana passada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) de l'acord d'incoació de l'expedient, a petició de l'Obra Cultural Balear de Formentera i el Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera.

L'Administració ha iniciat el procés perquè la Colònia Penitenciària de la Savina pugui ser reconeguda com a lloc de memòria democràtica

Allò que jugava a favor per trobar les restes de Planells al fossar vell era que el cementiri va deixar d'usar-se el 1940, tot just tres anys després de la seva mort. Això podria facilitar la troballa en disminuir les possibilitats que la terra s'hagués remogut per enterraments posteriors. En tractar-se d'una de les últimes sepultures al cementiri, a més, hauria deixat al terreny marques útils per delimitar la zona i excavar amb rases més petites, assenyala l'informe del Govern.

El fossar vell de Sant Francesc va funcionar des del segle XVIII fins al 1940, quan es va inaugurar el nou, detalla per la seva part l'historiador Antoni Planells. A mitjan segle XIX es va ampliar per fer cabuda a una desena de nàufrags que van morir després de l'enfonsament del llaüt —el vaixell tradicional balear— que cobria la línia regular entre les dues Pitiüses i, posteriorment, ja no va patir més canvis que poguessin afectar el subsòl, detalla Planells. L'expert va estudiar el cementiri entre el 2011 i el 2012 perquè el Consell el volia destinar a finalitats culturals. Per això, des del 2010 el cementiri es va protegir com a part de l'entorn del Bé d'Interès Cultural (BIC) de l'església de Sant Francesc.

Vista aèria del fossar, que a finals del segle XX va ser substituït per enterrar els difunts pel cementiri nou

Per altra banda, a l'ossera es va fer el 2012 una excavació parcial dirigida per l'antropòleg i arqueòleg Nicolás Márquez-Grant, que va documentar dues fases de dipòsit, una al segle XIX i una altra fins a les primeres dècades del XX, però no va trobar lesions perimortem ni cap altra evidència compatible amb l'època de la Guerra Civil.

Sí que va aparèixer, durant la neteja de superfície de l'espai contigu per l'est, que va ser cementiri civil, una beina de projectil del calibre 7x57 mm, de la munició del fusell Mauser, reglamentari a l'exèrcit espanyol des de finals del segle XIX fins poc després de la contesa. Podria estar descontextualitzada —indica el document del Govern—, però l'informe considera que la seva presència en una àrea d'enterraments no catòlics obliga a tenir aquest sector en compte en una eventual intervenció. “No podem dir que [Tur Planells] no hi és perquè no s'ha obert tot, va ser una actuació de mínims valorant una sèrie de possibilitats”, assenyala Galera. “Potser si es fes un altre pla de fosses es podrien valorar uns segons treballs”, afegeix.

Etiquetas
stats