L'especulació amenaça l'edifici que va protegir Teresa i Joana dels bombardejos a Palma: “Ens esborren la memòria”
LLEGIR EN CASTELLÀ
“A Can Sabater, l'edifici abandonat del carrer de Miquel Santandreu on hi havia Xiripes, hi havia uns refugis. Quan bombardejaven, corríem cap a l'entrada. La boca del refugi era davall unes fustes”. El maig de 2014, Teresa Valls, que aleshores tenia 92 anys, va treure a la llum un episodi oblidat de la història de Foners: l'existència d'un búnquer antiaeri al qual, segons el seu testimoni, els veïns de la barriada palmesana acudien per protegir-se dels atacs aeris durant la Guerra Civil. Dotze anys després, Joana Maria Llull, de 97 anys, recorda les corregudes cap a aquell mateix refugi quan sonaven les sirenes, la por de les nits d'atacs aeris i la urgència de baixar a protegir-se, de vegades sense temps ni tan sols de vestir-se.
Tots dos relats conflueixen en un mateix indret: un edifici dels anys trenta situat a la cantonada dels carrers de Miquel Santandreu, 18, i de Joan Alcover, 47, que està amenaçat d'enderrocament. Els veïns de Ses Veles i les entitats patrimonialistes reclamen que s'inspeccioni i es documenti l'immoble abans que les màquines puguin esborrar no només una construcció representativa del primer eixample de Palma, sinó també la possible petjada material dels atacs aeris que va patir la ciutat.
Doña Teresita, com la coneixien al barri, també recordava bé els primers anys de vida de l'immoble. Abans que els atacs aeris assolassin la ciutat, l'edifici havia acollit un forn que els seus pares varen obrir quan ella tenia uns 16 anys. “Varen ser els primers propietaris i ha anat passant d'uns als altres fins ara, que està tancat”, explicava la veïnada, ja traspassada. El seu testimoni ha estat recuperat pels veïns de la zona a partir de les pàgines del butlletí de l'Associació de Veïns de Ses Veles. revista de la Associació de Veïns Ses Veles.
'Doña Teresita', com coneixien al barri la dona, recordava bé els primers anys de vida de l'immoble. Abans que les ofensives aèries s'abatessin sobre la ciutat, l'edifici va albergar un forn, el que van obrir els seus pares quan ella tenia uns 16 anys: 'Van ser els primers propietaris i ha anat passant d'uns a altres fins ara, que està tancat'
L'entitat veïnal porta una dècada intentant que l'Ajuntament reconegui el valor dels edificis que han sobreviscut a les successives transformacions de Foners, entre ells el que el Consistori, governat pel PP amb el suport de Vox, pretén demolir. La petició va tornar a presentar-se el febrer de 2022, durant la tramitació del nou Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), acompanyada d'una memòria històrica i arquitectònica. “Des de l'associació de veïns sempre hem estat preocupats per la memòria històrica del barri perquè ens l'esborren”, explica Lourdes, presidenta de l'associació de Ses Veles, qui, als peus de l'històric immoble, atén a elDiario.es juntament amb altres veïns que també reclamen la protecció de l'edifici.
Foners, un barri entre la memòria i l'especulació
“Si el problema és que falta habitatge, i efectivament és un problema, hi ha molt de terreny per construir”, assevera per la seva banda en Joan, fill d'en Sergi, qui viu a l'edifici contigu. En Joan mira l'immoble també des de l'experiència quotidiana de qui ha crescut al seu costat. “Sempre m'ha agradat molt aquesta cantonada perquè és de les poques que donen una mica de llum al barri i a Palma”, explica. L'inquieta que les noves edificacions acabin imposant una mateixa estètica en carrers que encara conserven racons amb personalitat.
Sempre m'ha agradat molt aquesta cantonada perquè és de les poques que donen una mica de llum al barri i a Palma
La proximitat al litoral i al centre històric, juntament amb el desenvolupament de Nou Llevant i la transformació de la Façana Marítima, estan modificant el mercat residencial i el perfil de les promocions que arriben a la zona. El que durant dècades va ser un barri residencial de treballadors, amb tallers, petits comerços i habitatges de diferents èpoques, comença a vendre's també com una oportunitat per viure a prop del centre i del mar. “Tots els edificis són iguals. Ho estan fent tot molt hostil també i ens fa la sensació que cal protegir el que és bell de la ciutat”, afirma. No parla només d'ornaments o d'una determinada època arquitectònica. Per a ell, la cantonada té un valor urbà propi: obre la perspectiva del carrer i conserva una escala i una composició que no es repeteixen en les promocions més recents.
“La ciutat ha de ser acollidora, ha de donar la benvinguda a tothom”, afegeix Joan, qui qüestiona que les noves promocions que estan transformant Foners contribueixin a alleujar les dificultats d'accés a una llar. “Els salaris no arriben per a això”, lamenta per la seva banda Lourdes.
No en va, a tan sols unes desenes de metres -en el número 38 del carrer Joan Alcover-, Coolhomes Mallorca promociona Alcover Urban Beach Residences, un projecte de sis habitatges amb preus que oscil·len oscil·len entre els 685.000 i els 715.000 euros. “El barri de Foners es posiciona com una de les zones amb major projecció de Palma gràcies a la seva ubicació privilegiada i a la transformació que està experimentant el seu entorn”, assenyala l'empresa al seu web, en la qual presenta la zona com “una oportunitat real tant per a qui cerca habitatge habitual com per a qui cerca una segona residència”.
Una promesa immobiliària que contrasta amb la realitat dels veïns que, sense capacitat per assumir l'encariment del barri, es veuen empesos a abandonar-lo: mentre el mercat descobreix a Foners un nou enclavament residencial d'alt valor, qui hi ha construït la seva vida tem perdre no només les seves cases, sinó també la memòria i la identitat de la barriada. Com la de Alcover Urban Beach, altres empreses internacionals com Kensington Central SW estan comercialitzant a la barriada promocions els preus de les quals es mouen en xifres similars. “Una altra vegada l'especulació a costa de la nostra memòria i del nostre patrimoni”, lamenta Joan.
Mentre el mercat descobreix a Foners un nou enclavament residencial d'alt valor, qui hi ha construït la seva vida tem perdre no només les seves cases, sinó també la memòria i la identitat de la barriada
Per part seva, Jacqueline, qui viu a la zona des de fa 56 anys, comparteix aquesta preocupació des d'una relació molt més prolongada amb el paisatge quotidià del barri. No té una anècdota concreta a explicar sobre l'immoble, però sí una convicció que, segons explica, manté des de fa temps: “Sempre he vist això de l'any 1933 i sempre he pensat que calia protegir aquest edifici”.
Palma s'expandeix més enllà de les seves muralles
Per entendre el valor de l'immoble que els veïns busquen protegir, en la façana del qual apareix inscrita la data de 1933, cal retrocedir gairebé un segle i mig, quan Palma encara vivia encorsetada per les seves muralles. L'augment de la població i les noves idees higienistes van alimentar la reivindicació d'enderrocar aquelles defenses per permetre que la ciutat s'estengués. Sobre els terrenys alliberats i les zones que fins llavors havien quedat al marge del nucli urbà va començar a desplegar-se l'Eixample, seguint el projecte d'eixample dissenyat per Bernat Calvet el 1901. La ciutat va començar a créixer cap als antics ravals, entre ells Foners, que va passar de ser un espai perifèric a integrar-se progressivament en l'expansió urbana.
El 1920 bona part dels carrers ja estaven traçats, tot i que la transformació es va accelerar durant els anys trenta, quan van començar a aixecar-se habitatges unifamiliars amb patis i corrals, al costat d'edificis plurifamiliars de dues i tres plantes. L'immoble de la cantonada entre Joan Alcover i Miquel Santandreu pertany a aquest moment de transformació: una mostra de l'arquitectura residencial que va acompanyar l'expansió de Palma durant la Segona República i un d'aquells estrats que cada vegada costa més de trobar.
L'expedient original, al qual ha tingut accés aquest diari, es remunta al 17 de febrer de 1932, quan el comerciant tèxtil Francisco Salvat, propietari dels llavors coneguts Magatzems Salvat, va sol·licitar a l'Ajuntament llicència per construir un habitatge al solar situat a la confluència d'ambdós carrers. La instància, registrada l'endemà, anava acompanyada d'un projecte per aixecar un edifici de planta baixa i dos pisos sobre una parcel·la de 332 metres quadrats. Els plànols conservats permeten reconèixer la distribució dels habitatges i una construcció amb façanes a ambdós carrers, balcons i una composició ordenada de buits.
L'arquitecte que va signar un terç de l'eixample palmesà
El disseny, com acrediten tant la memòria del projecte com el dictamen de la Comissió d'Eixample, va anar a càrrec de l'arquitecte Jaume Alenyà, qui va desenvolupar una extensa activitat professional a la ciutat i va deixar la seva empremta en edificis com Can Pomar, Can Osones i l'Hotel Ciutat Jardí, a més del desaparegut Teatre Líric. La seva influència va quedar reflectida en el llibre El ensanche de Palma, de María Dolores Ladaria, qui li atribueix 215 dels 637 projectes presentats a l'Ajuntament entre 1903 i 1927, al voltant d'un terç del total. La trajectòria d'Alenyà va travessar diferents corrents arquitectònics, des de l'eclecticisme i el modernisme fins a solucions més sòbries i funcionals.
El maig de 1932, l'Ajuntament va practicar la liquidació de les obres de l'edifici de Can Sabater, que ascendia a 442,80 pessetes. Un any després, el 1933, la data quedaria gravada a la pròpia façana de l'immoble.
El disseny, com acrediten tant la memòria del projecte com el dictamen de la Comissió d'Eixample, va anar a càrrec de l'arquitecte Jaume Alenyà, qui va desenvolupar una extensa activitat professional a la ciutat. La seva trajectòria va travessar diferents corrents arquitectònics, des de l'eclecticisme i el modernisme fins a solucions més sòbries i funcionals
Des d'aleshores, la planta baixa de Can Sabater ha tingut diversos usos comercials al llarg de la seva història. En la memòria dels veïns roman especialment Xiripes, l'establiment el nom del qual encara es conserva pintat a la façana i que Teresa Valls esmentava a l'entrevista publicada el 2014. També queden als murs restes del rètol d'una antiga boutique.
Per a Lourdes, la desaparició de l'immoble no seria una pèrdua aïllada, sinó un altre pas en la substitució d'una arquitectura que permet llegir com va créixer Foners. La presidenta veïnal recorda que, el 2016, l'Associació de Veïns de Ses Veles va presentar a l'Ajuntament una relació de deu edificis i l'històric arc del parc veïnal perquè fossin incorporats al catàleg de patrimoni de Palma. El 2022 va tornar a registrar la mateixa proposta, acompanyada d'explicacions sobre el valor de cada immoble.
La protecció que mai no va arribar
L'entitat va destacar els elements ornamentals de la façana, especialment els balcons de ferro forjat, així com la terrassa que corona el conjunt i la inscripció de l'any de construcció. Tanmateix, la protecció mai no va arribar a materialitzar-se, la qual cosa va deixar l'edifici exposat a la seva desaparició. Per als veïns, l'operació suposa el risc de perdre una de les construccions que testimonien el naixement del barri, aixecada en els anys en què l'antic eixample començava a adquirir la seva fesomia residencial.
Davant la possibilitat que la construcció sigui enderrocada, l'associació reclama almenys que se'n conservi la façana, com ha ocorregut en el cas del històric edifici situat en el número 27 del carrer 31 de desembre, gestat el 1926 per Gaspar Bennàzar.
Davant la possibilitat que la construcció sigui enderrocada, l'associació reclama almenys que se'n conservi la façana, com ha ocorregut en el cas del històric edifici situat en el número 27 del carrer 31 de desembre, gestat el 1926 per Gaspar Bennàzar
Palma dona llum verda a l'enderroc
Va ser el passat 29 de setembre quan la Gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma va donar llum verda a l'enderroc de l'immoble de Foners malgrat que figurava entre les construccions que l'anterior Pla d'Ordenació Detallada (POD) pretenia incorporar al catàleg municipal de patrimoni amb una protecció que obligava, com a mínim, a conservar-ne la façana. Aquell instrument, impulsat durant la passada legislatura d'esquerres i aprovat inicialment l'octubre de 2021, contemplava ampliar la protecció a 250 edificis urbans i 330 elements etnològics en sòl rústic.
El passat 29 de setembre, l'Ajuntament va donar llum verda a l'enderroc de l'immoble de Foners malgrat que figurava entre les construccions que l'anterior Pla d'Ordenació Detallada (POD) pretenia incorporar al catàleg municipal de patrimoni. El DOT no va a arribar a ser aprovat de forma definitiva
L'informe jurídic publicat llavors pel Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Balears, consultat per aquest diari, explica que aquesta aprovació produïa efectes provisionals sobre determinades llicències mitjançant el mecanisme conegut com a doble legalitat: en les zones on el nou pla modificava l'ordenació anterior se suspendia la tramitació de determinades autoritzacions, si bé la llei permetia seguir endavant amb aquelles llicències que fossin compatibles tant amb el planejament vigent -el PGOU de 1998- com amb les noves previsions aprovades inicialment.
Amb tot, el POD mai va arribar a aprovar-se de forma definitiva i, el novembre de 2023, van expirar les mesures provisionals associades a la seva tramitació. L'edifici va quedar així sense la cobertura patrimonial que s'havia previst per a ell.
Des d'aleshores, la falta d'aprovació d'un nou POD ha mantingut en una situació d'incertesa nombrosos immobles singulars de Palma. El govern municipal del PP va defensar que les construccions pendents de catalogació passarien per la Comissió de Centre Històric (CCH), encarregada de valorar les seves característiques abans d'autoritzar possibles intervencions. En el cas de Can Sabater, tanmateix, la Gerència d'Urbanisme va acabar donant el vistiplau a la seva demolició.
“Per evitar desproteccions, tots els immobles que catalogava el POD van a consulta a la CCH”, incideixen des de l'Ajuntament en declaracions a elDiario.es. Mentre veïns i oposició critiquen que el nou govern no aprovés el document de forma definitiva, el Consistori responsabilitza a l'anterior equip municipal dels problemes derivats del “nefast treball en la consecució del POD”, la conseqüència legal del qual “fou el seu decaïment el novembre de 2023”. En el cas de l'edifici de Foners, al·leguen que aquest comptava amb una catalogació ambiental, “la més baixa que assigna el Planejament Urbanístic”: “Ni ARCA ni ningú de l'anterior equip de govern va decidir atorgar-li més protecció llavors. Aquesta protecció no sempre permet evitar demolicions”, asseveren les fonts municipals consultades per aquest periòdic.
Ni ARCA ni ningú de l'anterior equip de govern va decidir atorgar-li més protecció llavors. Aquesta protecció no sempre permet evitar demolicions
Des del Consistori defensen que l'equip de govern “sempre ha tractat de complir escrupolosament la Llei per a tothom i tractar de mediar amb la propietat quan la sensibilitat sobre el patrimoni particular dona lloc a mantenir elements que es consideren dignes de protecció”.
Els testimonis de la guerra
A la reivindicació arquitectònica s'ha sumat la possible existència d'un refugi antiaeri, un element que reforça, segons el parer dels veïns, els motius per preservar l'immoble. Lourdes explica que els veïns coneixien la història del búnquer, però no havien recuperat el testimoniatge publicat el 2014 per Teresa Valls fins que en Joan va trobar l'entrevista: va ser, recorda, durant una d'aquelles nits en què no aconseguia dormir i continuava donant voltes a la possibilitat de perdre l'edifici. Fins llavors, la història del refugi se sostenia fonamentalment en records d'antics residents.
El pare d'en Joan, Sergi, assegura que una antiga propietària va arribar a assenyalar-los a diversos veïns l'entrada al subsòl durant una intervenció policial a l'edifici, quan es necessitaven testimonis per accedir a l'immoble. Assegura que va arribar a veure una escala amb barana que descendia cap al subsòl, encara que estava coberta de brossa i enderrocs.
Sempre he vist això de l'any 1933 i sempre he pensat que calia protegir aquest edifici
Per part seva, l'historiador Bartomeu Fiol, que ha dedicat més de tres dècades a rastrejar aquest patrimoni subterrani i ha documentat més de 700 refugis antiaeris a Palma -uns 130 de titularitat pública i més de 600 de construïts per particulars-, afirma que fins ara no tenia documentat el recinte subterrani que els veïns situen sota Can Sabater. En declaracions a elDiario.es, l'investigador, autor de l'Atles dels refugis antiaeris de Palma, explica que l'àmplia xarxa d'espais de protecció que es varen construir va quedar, després de la Guerra Civil, tapiada i oblidada. “No seria sorprenent que n'hi hagués”, assenyala en referència al possible espai antiaeri de l'edifici de Foners.
L'historiador Bartomeu Fiol, que ha dedicat més de tres dècades a rastrejar el patrimoni subterrani de Palma i ha documentat més de 700 refugis antiaeris -uns 130 de titularitat pública i més de 600 particulars-, afirma que fins ara no tenia documentat el recinte subterrani que els veïns situen sota Can Sabater
Fiol adverteix, però, que encara cal comprovar què queda d'aquella infraestructura i en quines condicions es troba: “Una cosa és que existís durant la Guerra Civil i una altra què va passar després amb ell”. Per això, considera que el pas següent hauria de ser una inspecció per part de l'Ajuntament -que assenyala que, fins ara, ningú no ha documentat el refugi- o de l'administració competent en matèria de patrimoni, per determinar si encara existeix, si s'hi pot accedir i quin és el seu estat de conservació. Fiol subratlla que no tots els refugis particulars tenen necessàriament el mateix valor patrimonial: “Fins que no es vegi i se'n faci una valoració, és difícil de dir”.
La batalla per l'edifici ha trobat també suport en l'associació conservacionista ARCA, que el passat 26 d'octubre va traslladar la seva reclamació per intentar frenar la desaparició de l'immoble abans que s'esclareixi què conserva sota els seus fonaments. L'entitat patrimonial ha demanat a l'Ajuntament de Palma que suspengui la tramitació de la llicència de demolició i sotmeti el projecte a una revisió tècnica que permeti determinar si existeix el refugi antiaeri, inspeccionar-lo i documentar-lo. ARCA recorda que l'edifici apareix recollit en el catàleg vinculat al Pla d'Ordenació Detallada, pendent d'aprovació definitiva, i reivindica el seu valor arquitectònic com a exemple d'habitatge plurifamiliar d'una etapa decisiva en l'expansió urbana de Palma.
Tanmateix, la seva reivindicació no se sosté únicament sobre plànols i expedients. ARCA ha difós un vídeo amb el testimoni de Joana Maria Llull, de 97 anys, que en tenia vuit quan els bombardeigs obligaven la seva família i altres veïns a cercar refugi sota l'edifici. En el seu relat reapareixen les sirenes, les corregudes i la por d'aquelles nits, quan, a vegades, ni tan sols hi havia temps de vestir-se abans de baixar a protegir-se.
Joana Maria Llull, de 97 anys, en tenia vuit quan els bombardeigs obligaven la seva família i altres veïns a cercar refugi sota l'edifici. En el seu relat reapareixen les sirenes, les corregudes i la por d'aquelles nits, quan, a vegades, ni tan sols hi havia temps de vestir-se abans de baixar a protegir-se
Segons la reconstrucció difosa per l'associació, el refugi va ser construït el 1937, tenia dos accessos i una sortida d'emergència que comunicava amb el pati de l'habitatge familiar. Llull vivia llavors a l'immoble: el seu pare treballava com a xofer per al propietari d'Almacenes Salvat. Vuitanta-nou anys després, la seva memòria retorna a l'edifici una història que encara no ha pogut comprovar-se físicament i que els veïns temen que desaparegui sota les runes.
ARCA vol que Can Sabater sigui reconegut també com un vestigi de la guerra, per la qual cosa ha reclamat al Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica que el declari Lloc de Memòria Democràtica. El seu argument és que, si es confirma l'existència del refugi, l'immoble no seria només una construcció dels anys trenta, sinó l'empremta física dels bombardejos i de la por amb la qual la població civil de Palma va haver de conviure.
“Tots els refugis antiaeris són testimoniatges físics, geogràfics i visibles dels horrors de les guerres i la seva pròpia configuració permet, en visitar-se, sensibilitzar al visitant enfront de la situació terrible de la més absoluta indefensió de la població civil”, assenyala l'entitat a la missiva remesa al Ministeri. Al Consell de Mallorca, mentrestant, li ha demanat que intervingui a l'empara dels articles 23 i 24 de la Llei 12/1998 de Patrimoni Històric de Balears i que estudiï l'adopció de mesures cautelars.
L'objectiu és guanyar temps abans que sigui massa tard. ARCA reclama que no es concedeixi la llicència de demolició sense haver avaluat prèviament els valors històrics, arquitectònics i patrimonials de l'immoble i, sobretot, sense haver esvaït la incògnita de què hi ha sota els seus fonaments. És també el punt en el qual convergeix la reivindicació de l'associació patrimonial amb la dels veïns de Ses Veles: no volen que la piqueta arribi abans que la investigació.
0