Frenen la demolició de l'històric edifici que una promotora vol convertir en pisos de luxe amb l'aval del PP de Palma

Un “petit triomf”. Així ha definit l'associació conservacionista (ARCA) la paralització de les obres d'enderrocament de l'històric edifici situat al número 27 del carrer 31 de desembre, a Palma, la demolició del qual va aprovar l'Ajuntament de Palma malgrat que el Consell de Mallorca va instar el passat mes de gener la modificació de la llicència d'enderrocament i la preservació i catalogació de la finca. L'immoble va ser gestat el 1926 per Gaspar Bennàzar, l'arquitecte que va dissenyar l'eixample de la ciutat i va plasmar la seva empremta decisiva en la fesomia de la capital balear.

La institució supramunicipal, a través del seu departament de Patrimoni, ha informat els promotors que la llicència utilitzada no es correspon amb les directrius de l'informe que els tècnics van emetre a principis d'any, i insta el Consistori palmesà a actuar i catalogar l'edifici. L'informe del Consell insta a preservar-lo amb una protecció ambiental, conservant la façana i els elements més destacables de la fusteria i la rajola hidràulica, encara que no impedeix que s'hi afegeixin altures “sempre en harmonia amb el conjunt de l'edifici”. “Evidentment, es tracta de conservar, no de demolir i tornar a reconstruir”, asseveren des d'ARCA.

Inicialment, la intenció de la promotora, Can Domenge 2013 -vinculada al grup empresarial Protur-, passava per aixecar quatre plantes sobre les dues ja existents, una operació que va disparar l'alarma dels col·lectius patrimonialistes i va portar el Consistori palmesà -governat pel PP amb el suport de Vox- a reduir l'ambició volumètrica a una única planta addicional. Es tracta d'una solució que per a l'Ajuntament salvava la continuïtat urbana, però que per a ARCA es traduïa en un calc decoratiu que no compensa la pèrdua de l'original.

Des d'ARCA assenyalen com, actualment, es pot apreciar que la façana es conserva íntegra, encara que lamenten que alguns trams de l'interior del pis superior ja han estat demolits. L'entitat recorda que ja havia advertit dels “incompliments dels deures de protecció de Patrimoni” en què incorria l'administració si es procedia a la demolició d'un immoble “els valors patrimonials dels quals estaven demostrats”. Sota el seu criteri, es podrien derivar responsabilitats penals. L'associació conservacionista confia ara que l'Ajuntament “actuï immediatament i garanteixi la preservació d'aquest edifici de l'eixample”.

El Consistori al·legava que la protecció ambiental amb què compta l'immoble no impedeix jurídicament l'enderrocament de la façana, especialment quan aquesta ha perdut “gran part de la seva autenticitat original i presenta deficiències estructurals greus”. Així mateix, asseverava que l'informe tècnic aportat pels promotors apunta que la façana actual es troba en un estat constructiu deficient, cosa que ja ha provocat el col·lapse parcial de l'edifici. La mercantil propietària del bloc, Can Domenge 2013, va eludir, per part seva, respondre les preguntes d'aquest diari en ser consultada per aquest assumpte.

Els conservacionistes subratllen que la importància de l'edifici rau, principalment, en el fet d'haver estat construït en el moment en què Bennàzar va liderar la revolució arquitectònica i urbanística de Palma. A l'abric dels corrents higienistes que van dominar Europa a finals del segle XIX, la capital balear es va encomanar al desenvolupament industrial i es va obrir a la modernitat amb l'enderrocament de les muralles renaixentistes, considerades l'obra més colossal erigida als més de dos mil anys d'història de la ciutat i una de les fortificacions de més envergadura de les construïdes a Espanya.

Nascut a l'albor d'una època marcada per l'arribada de nous corrents estètics i els grans plans urbanístics, Bennàzar va ser l'encarregat de fer realitat el projecte d'enderrocament presentat per l'enginyer Bernat Calvet, el conegut com a 'pla Calvet', i d'expandir Palma més enllà de la zona que ocupaven les muralles. En línia d'altres ciutats europees que van començar a deixar enrere els seus recintes defensius com a sinònim de desenvolupament i modernització, la capital balear va contemplar la desaparició progressiva de la fortificació que durant més de tres segles va vetllar per la protecció dels seus habitants.

Bennàzar, que es va moure amb naturalitat entre múltiples estils, respectant la tradició i, alhora, absorbint amb rapidesa les tendències que arribaven de la resta d'Europa, es va convertir així en l'home que va redefinir el perfil urbà de Palma i en va marcar la transició cap a la ciutat que és avui. La seva empremta es pot rastrejar en edificis institucionals, habitatges privats i projectes urbans que dialogaven amb la modernitat sense trencar amb la memòria de la ciutat, com l'edifici del carrer 31 de desembre, un immoble que, amb la volumetria, el llenguatge i les característiques pròpies de construcció d'aquell moment, va contribuir a caracteritzar l'eixample de la ciutat.